Catalunya 80 Desembre 2006

Catalunya

No s’entén

www.cgtcatalunya.catww Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Nov. 2006 • núm. 80 • 0,50 euros • http:pangea.org/catalunyacgt/index.htm

gentcases sense casa

gent

Foto

: Mir

eia

Bor

dona

da

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Novembre de 20062

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)

• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya

• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)

• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya

(FEC) • Federació d’Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 [email protected]

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected] / [email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 [email protected]

Barcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected]. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - [email protected]. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - [email protected]. i fax 93 790 90 34

Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubíColom, 3-508191 Rubí - [email protected]. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallè[email protected]. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent - [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialIncívics, okupes, els 250i els dolents d’Ibèria

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, MireiaBordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.Col·laboren en aquest número: Moy, Assemblea Pagesa de Catalunya, Plataforma TransgènicsFora, Ateneu La Torna, SOS Racisme, Assemblea Popular per l’Habitatge Digne, AteneuEnciclopèdic Popular, Cedall, M. Àngels Rodríguez, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicalsde CGT. Fotografies: Mireia Bordonada (portada), Dídac Salau, Joan Ramon Ferrandis, GabrielSerra i Antonio Aranda. Il·lustracions: Ácido Crítico. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica:Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dime-cres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: [email protected] i (cronologia) [email protected] compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.

Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el divendres 20d’octubre del 2006.

“Margalida”, lletra de Joan Isaac i Joan Oller

“No sé on ets Margalida però el cant si t’arriba

pren-lo com un bes,crida el nom del teu amant;

bandera negra al cor”

Còmic - Ácido Crítico

que només ens volen mal, que sónuns malcriats a qui hagués convingutalguna òstia quan eren petits i segurque ara no enredarien tant i farienmés bona presència. El que encaraningú no ha aclarit és què és el quevenien a fer aquests de l’Habitatge aBarcelona, potser a comprar solarsedificables? A posar una empresaimmobiliària? No se sap, però ésigual, anaven ben mudats i amb aixon’hi ha prou, segur que portaven ca-lerons per a la ciutat.

Ara bé, si a casa nostra hem deparlar d’alguns dolents de veritat,d’aquells de les pel·lis d’abans,aquests són sense cap mena de dubteels treballadors i les treballadoresque embarquen les maletes a Iberia.On s’és vist? Una colla de perdularisque no van deixar anar de vacances amig món perquè els feien fora de lafeina..., com si no ens fessin fora atotes i a tots fora de la feina dia sí i

dia també,,, i aguantem, callem iaguantem, que per a això estem, peraguantar i per a treballar.

Una colla de dropos!, això és elque són. On s’és vist deixar tan ma-lament el país... Què diran els turis-tes? Ells que vénen de països on totés net i polit!

Ara bé, el que més por ens fa atotes les policies i amos del carrer engeneral és que un dia, els 250, elsokupes i els desvagats en vaga s’u-neixin, no en organitzacions estables,sinó en objectius, els reclamin i elsvulguin de veritat. Això seria el caostotal, i no només a l’aeroport. És unapossibilitat remota perquè ja ens en-carreguem nosaltres, els defensors del’ordre i la llei, de posar-los amicsnostres dins que sempre atien fantas-mes vells del passat per tal que entreells no es puguin veure. Ai, si aixòpassés la cosa seria encara pitjor.Deixaríem de jugar, segur.

Informe policial secret:

Si alguna cosa caracteritza l’actualestat de coses al nostre país i al mónmundial en general és la recerca i lo-calització de cupables. Qui mana téels mitjans de comunicació en bonapart per a això. Ells ens indiquen aqui cal odiar o a qui cal donar les cul-pes dels nostres mals. Un dels dar-rers odiosos que han sortir a la llumpública són els de la banda dels 250.Es tracta d’un grup de trinxerairesque es dediquen a trencar la placide-sa de les nits barcelonines i a cremartot el que es troba per davant. Es veu

que els home si les dones arregladesd’Europa, “els ministres de l’Habi-tatge” els diuen, volien fer una Cime-ra a Barcelona i diuen que els de lacolla dels 250 els ho van impedir.Ningú no sap qui són però ja totapunta que es tracta d’okupes, unaaltra colla de gent dolenta que ens hoespatlla tot quan volem figurar i anarde dinar de gala. Aquests omplencases buides de brossa i peguen alspolicies. Són molt dolents i fins i totalgú deia si no havien estat els culpa-bles d’allò de l’11 de setembre del2001 a Nova York... són tan dolents!

Tots junts, okupes i els 250, es veu


REPORTATGE“Per ordre de l’alcalde, es fa saber atothom, que una fera ferotge del parcs’escaparà, es prega a les senyores...”

DRET A L’HABITATGEPER A TOTES I TOTS

Text: Col·lectiu Catalunya; fotos:Assemblea per l’Habitatge Digne

En els últims mesos, hem vist comun moviment ha sortit al carrer,aplegant persones de totes les con-dicions, tot i que predominantmentjoves, en defensa de l'accés a un ha-bitatge digne, tal i com ens atorgagraciosament una Constitució queni els mateixos responsables del'Estat compleixen quan no els inte-ressa.

Aquest moviment ha tornat aposar sobre la taula el debat sobrel'habitatge, tema tabú en un país onel medi natural està sent arrasat peltotxo, on bancs i caixes han aprofi-tat l'espectacular pujada dels preusdels pisos per fer un transvasamentde les rendes de les classes treballa-dores cap a ells (per pagar les hipo-teques cada cop més altes) que hau-ria estat inimaginable només fa unsanys.

Les xifres canten: el preu d'un pisnormalet al barri del Carmel, ahores d'ara (240.000 euros), no ésgaire més econòmic del que costavafa només cinc anys un pis al mateixpasseig de Gràcia de Barcelona. Elsmateixos polítics saben molt bé de

què estem parlant, de fet no vam sernosaltres, els demagogs habitualssegons ells, sinó el Molt Honorablepresident de la Generalitat, qui vafer servir l'expressió "tres per cent"en un marc tan incomparable comel Parlament de Catalunya.

El totxo i l'especulació són, amés, els motors de l'economia, ca-muflant amb les seves xifres ma-croeconòmiques problemes estruc-turals en l'economia d'un país queveu impassible com segments cadacop més grans de la població estancaient en la precarietat i en la im-possibilitat d'accedir a l'habitatge.Ja ens agradaria a nosaltres veurequines serien les xifres macroeco-nòmiques de l'Estat, de les que tantes vanten, descomptant l'especula-ció urbanística i en general el sectordel totxo. Probablement, serienmolt diferents.

I dintre del món de la construccióles coses no estan gaire millor: sub-contractacions encadenades, preca-rietat, sinistralitat laboral elevadís-sima, fer servir treballadorsimmigrants sense contracte, etc.Malgrat l'espectacular boom d'a-quest sector, s'ha estat incapaç degarantir un mínim de condicions la-

borals als seus treballadors, ni tantsols s'ha mirat de garantir una certaestabilitat a un sector que es consi-dera ja implícitament sobredimen-sionat per un país com el nostre. Iquan peti, què passarà?, qui pagaràels plats trencats de l'especulació?

El 30 de setembre

El 30 de setembre, va tornar a sortiral carrer a Barcelona el movimentde les assegudes per un habitatgedigne, amb una manifestació con-vocada per l'Assemblea Popular perun Habitatge Digne, a la qual vanparticipar unes 10.000 personessota el lema "No tindràs una casa enla puta vida" i amb una campanyagràfica molt innovadora. Des deNou Barris, l'Eixample, Gràcia iSants es va portar a terme la inicia-tiva de baixar en marxa cap a la ma-nifestació.

Des de plaça de Catalunya, vasortir la manifestació que entre per-sones, camions, consignes, tam-bors, bicicletes, pancartes, gralles,camió amb 'sound system'... i la vo-luntat de dir prou a l'especulació idemanar la real aplicació del dret al'habitatge (recollit a la Constitució)

va recórrer diversos carrers del cen-tre fins a arribar a la plaça de SantJaume. Durant el recorregut, es vadenunciar, amb un to festiu peròcontundent, la responsabilitat d'im-mobiliàries, administracions públi-ques i entitats financeres de l'actualvulneració del dret a l'habitatgedigne. L'èxit de participació i eldesenvolupament de les convocatò-ries va ser possible malgrat les tra-ves constants de les autoritats polí-tiques i policials, en el queinterpretem com una persecuciópolítica d'una protesta justa, legíti-ma i massiva que cap partit pot ca-pitalitzar ni utilitzar amb finalitatselectoralistes. Entre els impedi-ments, els convocants de la marxavan destacar el fet que la DireccióGeneral de Seguretat Ciutadana vaalterar el recorregut de la manifes-tació de manera il·legal a l'últimmoment, deixant els convocants enindefensió i creant seriosos proble-mes per mantenir el ritme de lamarxa.

Posteriorment, es van desenvolu-par diverses activitats a la plaça deCatalunya i es va muntar una petitaacampada que va ser desallotjadaper la policia durant la nit. Des de

l'Assemblea per l'Habitatge Digne,van destacar també el desallotja-ment injustificat de l'acampada pre-vista per la nit del dissabte al diu-menge: es tractava d'un campamentsimbòlic i reivindicatiu que no ge-nerava cap molèstia ni als vianantsni al trànsit. La desena de tendesque es pensava mantenir una solanit a la plaça eren un símbol clar delmotiu de la protesta: la impossibili-tat d'accedir a un habitatge digne.Només la incomoditat política quegenera l'expressió ciutadana massi-va del malestar generat per un pro-blema social de primer ordre potexplicar una actuació policial injus-ta.

Els actes van acabar el diumengeamb una assemblea popular on esvan tractar, entre d'altres, la convo-catòria de mobilitzacions el 15d'octubre, arran de la Cimera deMinistres d'Habitatge de la UE (fi-nalment suspesa, vegeu comunicat)que s'havia de fer a Barcelona, o eldia 11 de novembre coincidint ambel Meeting Point de bancs, caixes,constructores immobiliàries i ajun-taments.

3

Si voleu seguir el vídeo,http://www.youtube.com/watch?v=S4qac2A6h2YPunxem la bombolla

Revolta popular contra l’especulació

continua a la pàgina 4 >


REPORTATGE

Col·lectiu Catalunya

Des del 14 de maig i a partir d'unaconvocatòria anònima per Internet,diversos milers de persones sortirenal carrer en diverses ciutats i feienassegudes per mostrar la insosteni-ble situació de l'habitatge en totl'Estat espanyol. Des d'aleshores, enalgunes ciutats s'ha format un mo-viment social que vol fer efectiu eldret a l'habitatge reclamant l'accés aun habitatge en condicions dignes,sense precarietat ni esclavismes.Davant un problema que pateix lamajoria de la població, una exigèn-cia senzilla i clara: el complimentefectiu de l'article 47 de la Constitu-ció. L'article 47 de la ConstitucióEspanyola afirma que tots els ciuta-dans tenen dret a gaudir d'un habi-tatge digne, que els poders públicsfaran efectiu aquest dret, que impe-diran l'especulació i que la comuni-tat participarà de les plusvàlues ge-nerades per l'acció urbanística. Peròlluny d'això, els poders públics nofan res per fer efectiu aquest dret niper impedir la pujada de preus queconverteixen en un malson el fetd'aconseguir casa i provoquen unatransferència brutal de diners desdels assalariats cap a les immobilià-ries i les entitats financeres.Es vol punxar la bombolla, que l'ha-bitatge deixi de ser el gran negoci iels polítics deixin de mirar cap a unaltre costat o, pitjor, que deixind'implicar-se a fons en el desenvo-lupament d'aquest model econòmicbasat en el totxo: volen que s'adop-tin d'una vegada i per sempre lesmesures estructurals necessàriesper afrontar la situació. Tots sabemdel que estem parlant: "tota Espan-ya és Marbella". Els qui arriben iles qui no arriben a mileuristes, elsjoves i no tan joves, la gent granacorralada per immobiliàries, oku-pes, hipotecats..., aquesta és la va-rietat de la gent que des de llavorss'està organitzant en l'Assembleaper l'Habitatge Digne de Barcelona.Des del 14 de maig, s'han realitzatsis assegudes-manifestacions. Laparticipació va ser decreixent en lesassegudes, encara que no en les as-semblees, on es van concentrar lesforces per preparar la manifestaciódel 2 de juliol en la qual van partici-par més de mil persones, tant a Bar-celona com a Madrid. A Barcelona,la manifestació va suposar un saltendavant, va ser una mani animada,divertida i amb un munt de contin-gut. El següent pas ha estat la mani-

festació del 30 de setembre.L'exitosa manifestació del 30 de se-tembre ha estat una manera mésque la problemàtica escandalosa del'habitatge arribi a la primera plana,que els responsables polítics s'ado-nin que la gent ja no es creu lesseves mentides, que molta gentn'està farta i un ampli moviment hadecidit que no pararan fins que totsi totes tinguem la possibilitat detenir un habitatge digne. Perquè, sisegueixen les coses tal com estan:"No tindrem una casa en la putavida".

Suspensió de la cimera

Val a dir que finalment el govern es-panyol va decidir suspendre la Ci-mera Europea de l'Habitatge que s'-havia de realitzar a Barcelona el 15d'octubre, argumentant que hi po-dria haver incidents importants pro-vocats pels "okupes" i els col·lec-tius "antisistema", arguments poccreïbles que constituïen al mateixtemps un intent de criminalitzar el

moviment pel dret a l'habitatgedigne, en un context en què la re-pressió i criminalització dels movi-ments socials només fa que aug-mentar. Les mateixes discrepànciesentre govern central, Generalitat iAjuntament de Barcelona sobre lesraons esgrimides són un exemplede la poca credibilitat d'aquestes.En realitat, sembla més plausibleque els motius reals de la suspensióde la trobada de ministres d'habitat-ge són la incomoditat amb què elgovern afronta el creixement des defa uns quans mesos del movimentpel dret a l'habitatge digne que, apoc a poc, es va consolidant. Fontsde liberinfo.net suggereixen que ve-ritablement les coses van anar així ique ja el 2 d'octubre va ser quan esva prendre aquesta decisió.En un país on la indústria de laconstrucció és el veritable motoreconòmic en el qual es sustenten lestaxes de creixement dels darrersanys, el govern i les autoritats públi-ques practiquen una política de se-guidisme als interessos empresa-

rials dels grans grups de la cons-trucció, afavorint polítiques d'espe-culació immobiliària i de construc-ció desenfrenada, en contraqualsevol criteri ecològic i social.Les polítiques d'habitatge estansubordinades a la dinàmica delmercat i als interessos del sector dela construcció.El govern de l'Estat i de la Generali-tat eren conscients que la Cimeraseria una nova ocasió per tal que elcreixent moviment pel dret a l'habi-tatge pogués fer sentir de nou laseva veu. Una veu incòmoda, enca-ra més, per expressar-se a les portesde les eleccions a la Generalitat. Ésla falta de solucions pel problema

de l'habitatge i contra l'especulacióla que va motivar la suspensió de laCimera. En aquest context, és im-portant aprofitar l'impacte que ladecisió de suspendre la Cimera hatingut per donar un nou impuls almoviment per un habitatge digne,continuar amb les mobilitzacions iseguir construint un ampli movi-ment social, unitari, per la base, quecombati l'especulació immobiliàriai plantegi alternatives a l'actualmodel de política d'habitatge.Pel que sembla, la Cimera Europeade l'Habitatge es portarà a terme aBarcelona el mes de novembre, uncop passades les eleccions catala-nes.

Podeu trobar mésinformació a:

www.vdevivienda.nethttp://www.bcn.vdevivienda.netvivienda.todaviapordeterminar.comwww.viviendadigna.org/catalunya/http://www.viviendadigna.org/cata-lunya

De les assegudes populars i la conscienciació a la suspensió de la Cimera dels Ministres d’Habitatge de la Unió Europea

Història i objectius d'un moviment nou i innovador

Resposta a lasuspensió dela reunió deministres del’Habitatge dela Unió Europea

Assemblea Popular perl’Habitatge

Per què ha estat cancel·ladaaquesta cimera de ministres?

Que no ens vinguin amb excusessobre la violència, això no cola. Dequè tenen realment por les nostresautoritats? Tant els espanta que enaquest país es parli sobre habitat-ge? Què estan amagant?

No sortiran sense escoltar-nos.Aquesta és la frase que apareixia enels cartells i adhesius que l'assem-blea popular per la vivenda dignade Barcelona havia començat a re-partir per tota la ciutat amb la in-tenció de realitzar una assentadapacífica el pròxim dia 16 davant lacimera de ministres de vivenda eu-ropeus.

Des d'aquell 14 de maig en elque un mail anònim convocava arealitzar assentades en les princi-pals places de les ciutats de tot Es-panya, cinc mesos han passat ja.Cinc mesos plens d'activitat, en elsque un nou moviment social s'haanat forjant al voltant de l'article 47de la constitució, que clarament diuque les institucions hauran de go-vernar per a garantir el dret efectiua una vivenda digna per a tots elsciutadans.

Assegudes tots els diumengesdurant dos mesos i després unagran manifestació abans de l'estiu iuna altra molt més gran encara(15.000 persones a Barcelona), elpassat 30 de setembre.

Si alguna cosa ha deixat claraquest nou moviment és que lesseves intencions son pacífiques: niun sol acte vandàlic, ni una solaprovocació, ni un sol altercat, nimolt menys agressió, ni a béns ni apersones.

Sens dubte, aquest moviment noés violent. El moviment popularper la vivenda creix i creix cada diai és així perquè la gran majoria dela població pateix directament laimpossibilitat d'accedir a una vi-venda en condicions dignes.

Per molt que intentin desviar l'a-tenció amb assumptes que no hitenen res a veure, el moviment perla vivenda no s'aturarà fins que lavivenda deixi de ser un negoci ipassi a ser un dret. I no estem par-lant de vivendes de protecció ofi-cial ni altres pedaços: estem parlantde reformes estructurals urgents,necessàries i possibles.

Si no hi ha ministres algú hauràde donar la cara!

COMUNICAT

Catalunya. Novembre de 2006 5

REPORTATGE

Qui som?

Som l'assemblea popular per un ha-bitatge digne. Som persones quearrel de les assegudes fetes a PlaçaCatalunya ens vam començar a tro-bar a la plaça del Rei durant unsdissabtes i ara ens reunim al carrerMagdalenes. Som un grup força di-vers, hi ha gent que participa i té laseva implicació en d'altres col·lec-tius, organitzacions, moviments,ateneus o associacions com tambéhi ha molta gent que no està orga-nitzada a cap col·lectiu. Això és elque creiem que li dóna molta rique-sa i diversitat a les assemblees, queestan plenes d'aportacions col·lecti-ves i personals on la difusió a per-sones i col·lectius està molt present.No partim de zero amb el problemade l'habitatge perquè a part de lesnostres vivències pròpies, ja sigui lamaleïda hipoteca que ens ofega, elslloguers abusius, la vergonya delmobbing, hi ha gent que ja portamolt de temps implicada i donantresposta a situacions de mobbing ide violència immobiliària i urbanís-tica a la ciutat, visibilitzant la injus-tícia mitjançant accions i desobe-diència civil que recull la carta demesures elaborada per ells matei-xos (guerrilla de l'habitatge) i estanfent efectiu el seu dret a l'habitatgevivint a pisos buits dels carrersMagdalenes, Tallers i Amargós amés de recolzar i ajudar als veïnsque pateixen mobbing. També hiparticipa gent de la Plataforma perun Habitatge Digne que ja porten laseva trajectòria [*]. Ens reunim set-manalment i des de fa un tempshem anat creant comissions de tre-ball: difusió, gràfica, premsa, fanzi-ne, logística, Internet. És una mane-ra eficient de treballar, cadacomissió fa les seves reunions icada dimecres es va posant encomú el que s'ha anat fent. De l'as-semblea va sorgir la idea de donar-nos a conèixer als nostres barris i deconèixer més a fons el que es viu acada barri i d'intercanviar opinions isentiments per això estem aquí ,així comencem a explicar-vos lanostra petita historia com a movi-ment

Què hem fet?

El 14 de maig del 2006 a través demissatges i mails es va convocaruna asseguda per l'habitatge digne apartir d'aquí es van fer set assegu-des més. A la primera una gent esvan intercanviar els correus electrò-nics i van començar a convocar al'assemblea popular cada dissabte a

la Pl. del Rei de Barcelona, aquestsdissabtes el que fèiem era organit-zar les següents setmanes ambidees innovadores i força atractivesper la gent com per exemple muntaruna berenada a la plaça de SantJaume de Barcelona, llegir cada set-mana notícies relacionades amb l'-habitatge o anar a la cambra de pro-pietat i aturar el trànsit durant unsmoments per penjar cartells de car-tró improvisats.

A les assemblees de la plaça deldel Rei començàvem a parlar de feruna mani el 2 J a nivell estatal i aixòens engrescava força però les últi-mes assegudes van ser fluixes i laplaça de Catalunya es va anar con-vertint en assemblees per organitzar

i preparar la mani , no ens vam des-animar per ser pocs mes aviat tot elcontrari i va ser aquí que petites co-missions es van posar en funciona-ment: fer pancartes, fer difusió alsbarris amb 'flyers' i pancartes, la co-missió gràfica es va posar amb elscartells i 'flyers' i la comissió de lo-gística es va posar de ple en la mani(escrits, vídeos, llogar camió, músi-ca) i d'aquesta manera vam arribaral 2 J fent el recorregut habitual imolt festiu des de la plaça Catalun-ya fins la plaça Sant Jaume on du-rant el recorregut vam fer assegudesa la Caixa i la Cambra de la Propie-tat on vam trencar revistes immobi-liàries mentre es llegien els preusdesorbitats i inaccessibles per tots

nosaltres finalment vam acabar a laplaça de Sant Jaume emocionatsveient un vídeo amb la opinió i elstestimonis de la gent que va partici-par en les set assegudes.

La mani del 2 J va ser un puntd'inflexió , ens va motivar moltmés, va començar a venir més genta les assemblees. Durant l'estiu nohem parat: hem fet festes, hem estatpresents a les festes dels barris, hemfet assemblees i ens hem reunit percomissions. Les comissions tenenmés força, ens coordinem bé iestem molt motivats i amb moltesganes d'arribar a la propera mani-festació del 30 de setembre on lesnostres expectatives estan posadesamb un número el 10.000!!! Núme-

ro que es va superar arribant als15.000 participants.

Què volem fer?

El nostre objectiu més immediat iconcret era la manifestació del 30de setembre , volem continuar ambles mobilitzacions. Com a Movi-ment estem en un moment onvolem arribar a la gent, a col·lec-tius. Tots els nostres esforços esta-ven en aquesta manifestació tenintclar que la nostra reivindicació ge-neral és la del compliment de l'arti-cle 47 on l'habitatge sigui un dretper tothom i no un negoci on unsquants es dediquen a especular i ajugar amb les necessitats bàsiquesde les persones, que sigui accessi-ble i s'apliquin les mesures necessà-ries per tal que sigui possible tenirun habitatge digne. Fa poc que ensconeixem, ens ajuntem gent quevenim de llocs i realitats diferents,de moment hem aconseguit moltescoses junts, cadascú te la seva opi-nió, la seva manera de fer i ens res-pectem com a persones i com acol·lectius, tenim clara la nostra rei-vindicació i ens estem organitzantforça bé.

El nostre camí com a movimenttot just acaba de començar i l'hemd'anar construint tots junts i a poc apoc.

L’Assemblea Popular per un Habitatge Digne es presenta amb les seves pròpies paraules

V de vivenda som totes i tots

TREBALL-ECONOMIAEl Govern “catalanista i d’esquerres” demostrael seu tarannà concedint una Creu de SantJordi a un directiu empresarial sense escrúpols

Seccions Sindicals CGT Seat iAntonio Aranda

Tant la CGT com el Comitède Solidaritat amb els aco-miadats i acomiadades de

Seat van protestar enèrgicamentdavant la decisió del Govern de laGeneralitat de concedir la Creu deSant Jordi al fins a fa poc presidentde Seat, Andreas Schleef, que s'hadestacat per una gestió fraudulenta,que va provocar una greu crisi enSeat, i per les seves accions antio-breres en imposar per primera ve-gada en la recent història d'aquestaEmpresa l'acomiadament forçós de660 treballadors i treballadores através de l'ERO aprovat el desem-bre de 2005. Una de les principalsconsignes que ha desenvolupataquest personatge ha estat la del'autoritarisme per damunt de qual-sevol altra opció i sobre qualsevolactuació que s'hagi volgut desen-volupar en defensa dels drets delstreballadors i treballadores.

Concedir aquest mèrit a aquestapersona pels serveis “prestats a Ca-talunya” diu molt dels interessosde la classe política que ens gover-na, que ha cedit als seus continusxantatges durant el temps que haestat presidint la companyia. Per ala CGT, aquesta distinció és un in-sult a la ciutadania i la classe treba-lladora de Catalunya.

Des del punt de vista empresa-rial, la seva gestió ha estat nefasta,sumint-nos en una crisi provocadaper la multinacional Volkswagen,amb l'únic objectiu de reestructurara la baixa les condicions laborals isalarials dels i les qui treballem aSeat. L'únic reconeixement quemereix aquesta persona és haverdessagnat la plantilla de Seat i lasocietat catalana, incrementant laprecarització de les condicions detreball i provocant la destrucció demés de 1.300 ocupacions en elgrup i més de 5.000 en la indústriaauxiliar, amb el beneplàcit dels sin-dicats col·laboracionistes i de laclasse política que ara li premia.

Per respecte a la ciutadania, a laclasse treballadora, als acomiadatsi acomiadades, a la resta de guar-donats, es va exigir públicament alGovern de la Generalitat una recti-ficació immediata, anul·lant la de-cisió de concedir la Creu de SantJordi a Andreas Schleef i demanantpúblicament disculpes a la ciutada-

nia de Catalunya davant semblantinsult a la dignitat col·lectiva. Evi-dentment, aquesta recitificació noes va produir, recordem que el tri-partit d'esquerres no va aturarl'ERO de Seat.

Per això es va fer una crida a laciutadania solidària, als treballa-dors i treballadores de Catalunya aparticipar en una concentració eldia 25 de setembre a les 18.30hores, a les Rambles, davant delTeatre del Liceu de Barcelona,coincidint amb l'acte de lliuramentde la Creu de Sant Jordi al conjuntde premiats, una protesta pacíficaperò sorollosa que va aplegar unes600 persones que van expressar laseva disconformitat contra el lliu-rament d'aquest premi al Presidentde Seat Andreas Schleef, i en soli-daritat amb els acomiadats i aco-

miadades de Seat, i en defensa delrespecte que la ciutadania de Cata-lunya mereix. També van ser-hipresents en la concentració treba-lladors de “La Vanguardia” en llui-ta contra el procés de segregaciód'una part de la plantilla per protes-tar per la concessió de la Creu deSant Jordi al president i editor de“La Vanguardia”, Javier Godó.

No només a les portes del Liceuvan protestar contra el president deSeat, sinó que a l'interior, i quanaquest va recollir el guardó, ungrup dels assistents a l'acte el vanxiular i esbroncar en suport delsacomiadats i acomiadades que esconcentraven fora del recinte. Caldestacar també que Maragall,Saura, Nadal i Schleef van sortirper la porta d'emergència custo-diats pels Mossos d'Esquadra.

Acomiadats de Seat envaga de fam

L'assemblea d'acomiadats i aco-miadades de Seat, amb el suport dela CGT i el Comitè de Solidaritatamb els acomiadats/des, va acordarrealitzar una vaga de fam que aco-miadats/des de Seat i companys icompanyes de la campanya de so-lidaritat van portar a terme els dies20, 21 i 22 d'octubre per a exigir lareadmissió de tots els/les acomia-dats/des abans de finalitzar el2006.

Pocs dies abans del Nadal del2005, la Direcció de Seat amb lacomplicitat dels dirigents d'UGT iCCOO i l'autorització del governTripartit de la Generalitat, van aco-miadar a 660 treballadors i treba-lladores. Ara que ha quedat demos-trat el frau i inconsistència del'expedient, ara que el complimentdels plans productius fa necessàriala contractació de més treballadors,és de justícia exigir: per Nadal totsels acomiadats i acomiadades hand'estar reincorporats a Seat.

Al llarg dels últims mesos i set-manes, les promeses de reingréss'han limitat a la revisió mèdicad'un petit nombre d'acomiadats(prèviament enquestats i triats perUGT i CCOO), segueixen apli-cant-se criteris clientelars i, sobre-tot, no garanteixen la reincorpora-ció de tots els acomiadats i lesacomiadades. Hem vist com acausa de les produccions a l'alçaprevistes per Seat, és necessària lacontractació de treballadors, per laqual cosa els primers a entrar a tre-ballar i ocupar els llocs necessarishaurien de ser els acomiadats, amés Seat es veu obligada a abaixarla producció del model León en 21cotxes diaris, no per les vendessinó per falta de personal, però laposició de l'empresa no canvia. Ésun escàndol que la Direcció deSeat continuï contractant nous tre-balladors a Seat mentre hi hagiacomiadats i acomiadades al ca-rrer, davant la passivitat dels diri-gents d'UGT i CCOO.

Per això es va convocar aquestavaga de fam per exigir es desblo-quegi la situació i tots els acomia-dats estiguessin treballant a la Seatabans dels pròxim Nadal, sinó ésaixí, tenen la intenció de realitzarnoves vagues de fam de major du-rada.

Vaga de fam delsacomiadats iacomiadades deSeat pel reingrés

La lluita per la readmissióa Seat no fa ni un pas enrere

La Creu de Sant Jordi per a l'expresident de Seat, un despropòsit més

En el trenta-cinquèaniversari de l’ocupació

de Seat Zona Franca

La mateixalluita obreraavui que ahir

Seccions Sindicats de CGT aSeat

El dissabte 14 d'octubre, es cele-brava el 35è Aniversari de l'O-

cupació de Seat Zona Franca, en unclar reconeixement a la lluita delstreballadors i les treballadores deSeat que per aquells anys, gens fà-cils, van lluitar per poder tenir a diad'avui els drets que hi ha a Seat.

En aquell moment va ser un or-gull per a la classe obrera en gene-ral que els treballadors i les treba-lladores de Seat Zona Francaocupessin la fàbrica en un clarexemple de lluita obrera, però des-graciadament es va produir l'assas-sinat del company Ruiz Villalba enentrar la força pública de la dicta-dura disparant a tot el que esmovia. Aquest company va morirpel que creia que era just i perquèla plantilla de Seat tingués unsdrets que per aquell temps no exis-tien ni ara existirien. És una llàsti-ma que avui aquests sindicats ma-joritaris, que se les donaven delluitadors, siguin els responsablesde les nostres contínues perdudesde drets laborables a Seat i tot arreuper a tenir els seus propis privilegisa costa de les nostres esquenes.

Per la memòria del nostre com-pany mort i per la de tots els com-panys i companyes que han lluitat isegueixen lluitant, no podem per-metre que ens venguin més menti-des, que ens signin coses i acordsque ens precaritzen encara més, imenys encara que ens posin en lesllistes d'acomiadaments els matei-xos als quals paguem perquè ensdefensin.

Per això nosaltres alcem un critde lluita perquè els d'avui com elsd'ahir hem d'unir-nos per a lluitarcontra la patronal i els seus col·la-boradors.


Andreas Schleef va rebre el que es mereixia a les portes del Liceu.

OPINIÓ


TREBALL-ECONOMIA

Eleccionsa l'oasi

Emili Cortavitarte Carral

Hi havia una vegada un país deconte de fades on mai els políticsno es deien el nom del porc, on en-cara que pertanyien a un estat mo-nàrquic les infantes treballaven al'obra social d'una entitat d'estalvis,on les seleccions nacionals jugavenen cap de setmana quan no hi havialliga estatal i no obstant el camps'omplia, on els ciutadans passavenels caps de setmana en grans super-fícies comercials o davant la tele... ion tothom, tothom, es reconeixiacom a europeu, cosmopolita, pos-tmodern, sostenible, antixenòfob,igualitari,... però una mica més queels veïns.

Cada 3 o 4 anys, es convidava laciutadania a participar del governdel seu país, mitjançant l'elecciód'unes o altres opcions polítiquesrepresentades per diverses cares iposats coneguts en espais publici-taris, radiofònics i televisius i pa-peretes amb sigles i escuts dife-rents.

En aquest oasi paradisíac, els lí-ders dels partits (això sí, parlamen-taris i d'ordre) debatien tots plegats(no com en altres països, on noméshi ha debats a dos o el màxim man-datari s'hi negava) en bona harmo-nia i atenent circumspectament lesnormes del conductor mediàtic al'ús, es tracten de vostè, no s'es-mentaven les mares ni els morts iningú no aixecava gaire la catifa del'altre ni obria els seus armaris a larecerca de cadàvers exquisits.

Durant molts anys una mateixapersona va portar damunt seu lajoiosa tasca de dirigir i representaraquest país.

En els últims 3 anys, una hidrade tres caps ha vingut a substituir-lo, i no obstant les estrebades cap aun costat o l'altre costat produïdesper la dificultat de dirigir un mateixcos amb tres cervells, els país delque parlem continuava en el ràn-quing de les vuit meravelles delmón: les empreses estrangeres co-braven subvencions per instal·lar-se i després es piraven a països en-cara més permissius i deixavenmilers de treballadors i treballado-res a l'atur, els i les joves no podienaccedir a un lloc de treball digne nia un habitatge, les escoles privadesrebien més diners públics que enl'anterior època per escolaritzar leselits, els 'guiris' amb monopatins ipatins en línia envaïen les places iescales de les ciutats mentre erenretirats de les mateixes prostitutes,pidolaires i músics ambulants inca-paços de superar una oposició mu-nicipal de qualitat,...

¡Quién fuera blanco aunquefuera catalán! (dita dels esclaus cu-bans a finals del segle XIX).

E N T R E V I S T ASecció Sindical de CGT a Valeo Olesa

‘Volen que assumimresponsabilitats i càrreguesde treball a un cost zero’

Josep Garganté

-Quan i com s’inicia laSecció Sindical deCGT a Valeo Olesa?

-La Secció Sindical de la CGTprové de la CNT constituïda l’any1977 a Cláusor SA, situada a Cor-nellà de Llobregat (Barcelona), ivam passar a denominar-nos CGTamb l’escissió.-Què produeix Valeo Olesa,quants treballadors i treballado-res hi ha i des de quan funciona?-Valeo Olesa està enquadrada en elSector Metal·lúrgic, el producteque fabrica són components per al’automòbil antirobatori de posadaen marxa del cotxe, manetes, claus,panys i recanvis.

En l’actualitat som 331 treballa-dors i treballadores, dels quals 256som fixos, 45 de contracte eventuali 30 d’ETT. La contractació fluctuaen aquestes dates, que és quanmenys contractes de mitjana hi ha,a pesar que l’empresa, amb elmotiu de la vaga, està contractant-ne una mica més.

Per aquest motiu el Comitèd’Empresa hem denunciat la con-tractació il·legal en el període de lavaga. L’empresa es constitueix enla dècada dels anys 60, aproxima-dament l’any 1963.-En tots aquests anys transcorre-guts com ha anat evolucionant eltreball en l’empresa i com haestat la resposta des de la Secció?-A nivell d’industrialització i d’in-versions I+D, des que el GrupValeo va comprar l’empresa Cláu-sor l’any 1988 no hi ha hagut in-versions importants, malgrat elcompromís que l’empresa vaadoptar en l’Expedient de Regula-ció d’Ocupació (ERO) de l’any2003, on es va comprometre ambel Departament de Treball a inver-tir en nova maquinària i portarnous productes d’alta tecnologiaper als cotxes de gamma alta. Adata d’avui no hi ha hagut res delpromès, tot són incompliments del’empresa.

La resposta de la Secció Sindicalde la CGT davant de qualsevol pro-blema és donar les seves propostesen les assemblees generals convo-cades per la Secció Sindical i nosignar aquells acords que represen-ten augments dels ritmes de treball,pèrdua de millores socials i, davant

de qualsevol agressió, respondresegons procedeixi: denúncies, pro-postes d’aturades, etc.-Sabem que últimament heuestat de vaga per l’incomplimentdel conveni del 2003 en referèn-cia a la valoració del lloc de tre-ball. Podeu explicar-nos unamica més aquest tema i quina haestat la resposta de l’empresa ales aturades?-En el Conveni de l'any 2002 es vaarribar al compromís de crear unacomissió de treball per a fer la va-loració de tots els llocs de treball,ja que fa 15 anys que no s'havienrevisat tots els grups i categoriesprofessionals i tots els llocs de tre-ball han estat modificats amb mésresponsabilitat i més càrrega detreball.

La valoració ha desprès una re-qualificació i un nou enquadra-ment de grups i categories profes-sionals, fins aquí l’empresa i lacomissió de VPT. Per part del Co-mitè d’Empresa es coincidia en elsnous grups i categories professio-nals i se signa l’acta d’acord de fi-nalització del treball tècnic.Aquests nous enquadraments a lapart social ens han donat uns incre-ments salarials entorn del 4% de lamassa salarial bruta anual, amb re-troactivitat des de l’any 2003. L’es-

tudi econòmic fet per l’empresa,basat en la mitjana de les empresesdel Sector Metal·lúrgic, els dónaun augment zero a tota la plantilla ipretén que els treballadors/es assu-mim les càrregues de treball i lesresponsabilitats per l’estabilitat del’empresa i el seu futur, sinó no potassegurar la continuïtat de l’em-presa, en fi, xantatge, coaccions iintimidacions.-Quines són les relacions exis-tents amb els altres sindicats icom és la manera de treballar dela vostra secció sindical (butlletí,assemblees, etc.)?-Cada un defensa les seves propos-tes en les assemblees generals, nohi ha consens amb la resta dels sin-dicats en el Comitè d’empresa i enles negociacions de conveni, calen-dari, etc. els treballadors decidei-xen en referèndum l’acceptació ono de les diferents propostes quecal presentar a l’empresa.

Per la nostra part, tenim un but-lletí intern on reflectim els proble-mes, temes sindicals, salut laboral,comunicats, assemblees generals,etc.-Voleu afegir alguna cosa?-L’11 d’octubre, a les 7 del matí,ens hem reunit el Comitè d’Em-presa i els tres sindicats: CCOO,CGT i UGT, i hem convocat la se-

gona vaga d’una setmana, que co-mençarà el pròxim dia 17 fins al 24d’octubre, de 4 hores diàries, pertorn de matí, tarda i nit, per no arri-bar a un acord en la Valoració deLlocs de treball (V.P.T.). La respos-ta de l’empresa a les dues vaguesestà sent intimidació, coacció iamenaces.

De fet, ha enviat una carta al do-micili de tots els treballadors/as in-timidant i dient que si la vaga con-tinua, l’empresa té greusproblemes de subsistir. També hareunit tota la plantilla per informar-la de la greu situació econòmica enla qual es troba, segons ella.Paral·lelament, ha interposat unconflicte col·lectiu al Comitè deVaga demandant la il·legalitat de lavaga. Si hi ha qualsevol novetat ocanvi, us en continuarem infor-mant.

Olesa de Montserrat, a 12 d’oc-tubre de 2006

Si voleu aparèixer en aquest apar-tat d’entrevistes a seccions sindi-cals de la CGT, poseu-vos en con-tacte amb el “Catalunya” a travésdel correu electrò[email protected] o bé tru-cant al Josep Garganté al 669 1719 57.

LA MIRADAINDISCRETA

La Secció Sindical de CGT a Valeo Olesa es va constituir el 1977 i continua defensant els interessos de la classe obrera.


El Comitè d'Empresa de Valeo-Olesa i els tres sindicats pre-

sents en l'empresa CGT, UGT iCCOO van acordar convocar vagaels dies 27, 28, 29, 30 de setembrei 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8 d'octubre,dues hores diàries per torns dematí, tarda i nit, per protestar perl'incompliment de Conveni des del'any 2003, referent a la valorarióde llocs de treball.

El 16 d'octubre, es va arribar aun acord al Departament de Treball

de la Generalitat de Catalunya perl'Empresa, CCOO i UGT, referenta la Valoració de Llocs de treball(VLT), la Secció Sindical de CGTva decidir no signar aquest acordde VLT pels següents motius:- L'acord signat no reconeix la Va-loració de Llocs de Treball ja queels 600 euros que l'empresa pagacom a pagament únic en la nòminade novembre no queden consoli-dats en les taules salarials, i pertant no hi ha un reconeixement ex-plícit en els graus i categories pro-fessionals.

- Aquest acord també significa lapèrdua a la retroactivitat de tresanys d'endarreriments en conceptede la Valoració de Llocs de Treball.- També s'ha inclòs en aquest acordun tema aliè com és la prima demillora.- En l'acord no queda reflectit elpagament de la part proporcionaldels 600 � als contractes eventuals

La proposta de CGT manifesta-da en la Delegació de Treball da-vant el Comitè d'Empresa, consis-teix en el següent:1-Augment del 1,50 % percentual

aplicable a les Taules Salarials enconcepte en la VLT..2-Pagament de retroactivitat des del'any 2003.3-Desvinculació d'aquesta nego-ciació del tema de la Prima de Mi-llora per tractar-se d'un assumptealiè a la VLT.- I finalment, aquest acord deixaresolt l'article 21 del ConveniCol·lectiu d'Empresa referent a lavaloració de llocs de treball i laseva valoració, no podent-se re-prendre a posteriori en una nego-ciació col·lectiva.


TREBALL-ECONOMIA


El passat 28 de juliol, cente-nars de treballadors i treba-lladores d'Iberia enfrontats

a un possible acomiadament mas-siu decidien entrar a les pistes del'Aeroport del Prat per defensar laseva feina, produint-se un caosmonumental en la circulació aèria iel funcionament de l'aeroport. Desd'aquell mateix dia, polítics, mit-jans de comunicació i dirigentssindicals acusaven de tot i més elstreballadors i les treballadores quevan participar en aquella acció.Nou treballadors foren detingutsaquell dia per la Guardia Civil. Se-gons denuncien CGT i altres sindi-cats, van detenir uns quants capsde turc a qui poder portar a judici,donar un càstig exemplaritzant icobrir així l'expedient de cara a l'o-pinió pública.

Com a resposta repressiva ambposterioritat a la vaga, per un cos-tat, Iberia ha obert 62 expedientssancionadors a treballadors i treba-lladores, expedients que podrienacabar en acomiadament; per l'al-tre costat, en el procés judicialobert sobre els fets del Prat, en elque hi ha encausats 13 treballadors(els 9 detinguts i quatre més) la jut-gessa que porta el cas ha obert dili-gències per possibles delictes dedanys, resistència a l'autoritat i al-teració greu de l'ordre públic, de-lictes castigats amb penes de presód'entre sis mesos i quatre anys,mentre que la fiscal del cas demanaque s'investigui si l'ocupació de lespistes i la paralització de l'aeroportpodrien constituir un delicte de se-dició. La fiscal es basa en l'article20 de la Llei penal processal de lanavegació aèria que entre altrescoses castiga els empleats queabandonin col·lectivament les

seves funcions a l'aeroport en acti-tud de protesta. El càstig per alsinstigadors va de vuit a deu anys ide quatre a vuit pels que no hagindirigit la revolta. Aquestes serienles penes a què es podrien enfron-tar els treballadors, a més de que-dar inhabilitats per a qualsevolfeina pública durant el mateix perí-ode, una autèntica barbaritat beneï-da pel suport entusiàstic dels mit-jans de comunicació, les patronalsi els dirigents polítics diversos.

La lluita de totes i tots

Per donar-los suport, la Secció sin-dical de la CGT d'Autobusos deTMB va organitzar als locals de laCGT de Barcelona el 18 d'octubreun acte de suport amb els treballa-dors d'Iberia encausats pels fets delPrat. Una cinquantena de personeses van ajuntar al local de la CGTde Barcelona per escoltar el que els

està passant. A part de conèixer deprimera mà com es pot desenvolu-par el futur dels treballadors i lestreballadores de l’empresa, tambés'informà dels judicis i les sancionsque els volen imposar. En el ma-teix acte, dues companyes del set-manari “Directa” van exposar elprojecte d'un diari que estigui alservei dels que lluiten alhora queexplicaven les dificultats de la ini-ciativa.

Per altra banda, la Xarxa contraels Tancaments i la Precarietattenia previst realitzar el 25 d'octu-bre a les Cotxeres de Sants un actede solidaritat amb els treballadors iles treballadores del Prat i pel dretdels i les treballadores a defensar-se de les privatitzacions i els aco-miadaments.

Continua el malestarentre la plantilla

Continua el malestar entre els tre-balladors i les treballadores deterra d'Iberia al Prat, ja que encaraes desconeix el percentatge de laplantilla que serà subrogat i passa-rà a formar part de les noves em-preses que realitzaran el servei de‘handling’ que va perdre Iberia. Demoment, el nous operadors encarano han assumit el servei i el se-gueix realitzant Iberia, que va sig-nar un pacte amb Globalia (una deles tres empreses guanyadores delconcurs per portar el servei de‘handling’ del Prat) per formar unaUnió Temporal d'Empreses ques'encarregués del servei de terra.Aquesta UTE permetria a Iberiacontinuar realitzant serveis de terraa tercers i mantenir una part impor-tant de la plantilla, però AENA,que determina com ha de realitzar-se el ‘handling’, encara no ha de-terminat en quina proporció porta-rà a terme cada empresa el servei.

Els poders fàctics volen un càstig exemplar per a la classe obrera

Després de la vaga delPrat, repressió pura i dura

Desmemòriahistòrica (IImés dades)

Pepe Berlanga

Durant dècades el nombre devíctimes de la Guerra Civil va

ser matèria propagandística, es vaarribar a dir que les “hordes mar-xistes” havien assassinat 470.000espanyols, Paracuellos de Jaramaera l'exemple més virulent d'aques-tes actuacions.

Finalitzada la Guerra Civil, es vaengegar la Causa General en laqual, província per província, esvan buscar les víctimes del “terrorrepublicà”. Com se suposava quehavien estat centenars de milers hiva haver un desengany en compta-bilitzar els morts. Finalment,només uns 80.000, tot i que poste-riorment, diverses investigacionsvan rebaixar la xifra a 55.000 apro-ximadament. Quant a les víctimescausades pel Movimiento, estudisrecents, fets poble a poble en 24províncies completes i en cinc deparcials, es va arribar a 78.949morts. Si extrapolem aquestes xi-fres a tot el país serien aproximada-ment 130.000 els assassinats pel“bàndol nacional” (90.000 durantla guerra, 40.000 en la postguerra),ja que la repressió va formar partdes del primer moment de l'estratè-gia dissenyada pels revoltats per aobtenir el poder, concentrant-seprincipalment en càrrecs políticsrepublicans, militars lleials a la Re-pública, intel·lectuals, dirigents po-lítics, sindicals i líders obrers de leslocalitats que ocupaven o que do-minaven des d'un primer momentinstaurant un règim de terror indis-criminat i sense limiti. Finalitzadala contesa, 900.000 persones vanacabar internades en presons icamps de concentració.

El 9 de febrer de 1939, es va pu-blicar la Llei de ResponsabilitatsPolítiques, que en el seu primer ar-ticle confirmava que “es declara laresponsabilitat política de les per-sones, tant jurídiques com físiques,que des de l’1 d'octubre de 1934 iabans de juliol de 1936 van contri-buir a crear o agreujar la subver-sió”. Resultat: 15.000 afusellatsentre 1939 i 1940. La depuraciódels “desafectos al régimen” va serabsoluta i sense aturador, qualsevoldenúncia o investigació dels dispo-sitius de la Falange o Guardia Civilprovocaven la detenció immediata.La mateixa fi correrien aquells queconfiats per la propaganda delperdó tornaven. L'altre mètode uti-litzat, aprofitant l'ocupació deFrança pels nazis, va ser l'arrest,lliurament i afusellament de perso-nalitats republicanes, principal-ment dirigents sindicals i de partitspolítics, Peiró i Companys van serclar exemple d'aquestes actuacions.

Vaga a Valeo Olesa per incompliment del Conveni

L’ALTRA REALITAT


TREBALL-ECONOMIA

Nova líniadel Metro:l'"Hereu" deClos, més delmateixSecció Sindical CGT Metro Bcn i

Antonio Aranda

Jordi Hereu, alcalde de Barcelonaper herència (mai millor dit),

que no per votació, va declarar pú-blicament a començaments d’octu-bre en una entrevista a TV3 que elsretards en l’engegada de la línia 9del Metro de Barcelona eren bonsper als usuaris del metro perquèaixò permetia incrementar la flotade trens i la freqüència de passadaen les línies ja existents.

L’EMT o la Generalitat van en-carregar els nous metros amb unsterminis de lliurament en funció del’engegada de diferents trams de lacitada línia. L’empresa constructo-ra va complir aquests terminis peròles obres no estan, ni de lluny, aca-bades. Això significa que estanlliurant els trens en el termini ade-quat, però que no es disposa d’es-pai per col·locar-los.

Solució que adopten: retirar partdels trens que estan en funciona-ment en l’actualitat i fer modificarels que han de venir perquè els sis-temes de funcionament i seguretatno s’adapten a la xarxa del metroactual, i oh Voila! Tot solucionat!

El primer problema: com elsnous trens estan pensats per a unalínia de metro distinta, els afegei-xen les modificacions oportunes,paguen una calerada pels canvis,comencen a pagar els trens abansd’incrementar la xarxa i que paguinmés impostos els ciutadans, i amés, encarreguen més trens que ne-cessitaran quan obrin la línia 9.

El segon problema: els trens ac-tuals, que estan en vida útil i en pe-ríode d’amortització, els treuen deles línies actuals, perquè no hi halloc per a tant de tren (vaja amb elCarmel!) i miren a veure a qui elshi lliuren, encara que sigui gratis.Total, si pugem els impostos demanera directa o indirecta (perexemple, zones verdes i afins)ningú es queixa.

Com veieu, es passa d’un desas-tre econòmic a una victòria electo-ralista en un instant...

Nou web de laCGT al Metrode BarcelonaLa Secció Sindical de CGT alMetro de Barcelona ha obert unanova pàgina web. En aquest web espenjarà tota la informació relativa al’empresa, les denúncies presenta-des per CGT, sentències, pactes,cartes a estaments oficials i altra in-formació d’interès.L’adreça del web és: www.cgtme-tro.org

Aureliano Guemez i AntonioAranda

La línia 9 de Metro de Barce-lona, amb una longitud de43 quilòmetres de via i 46

estacions i que enllaçarà la zona deSanta Coloma de Gramenet ambl'Aeroport del Prat, és una de lesmajors obres de construcció ques'estan realitzant en aquests mo-ments a la ciutat de Barcelona. Hitreballen centenars de persones iels riscs que comporten els treballsque es realitzen són nombrosos.

UTE Línia 9 és l'empresa a quèGISA (Gestió d’InfrastructuresSA, empresa pública dependent dela Generalitat de Catalunya) va ad-judicar la construcció de la línia 9del Metro. UTE Línia 9 està con-formada al seu torn per cinc em-preses: FCC Construcción, Ferro-vial Agroman, Obrascon HuarteLain, Copisa Constructora Pirenai-ca i Copcisa.

Enguany, els accidents han estatnombrosos, encara que no estancomptabilitzats, però sí se sabenles dades dels anys 2004 i 2005,quan es van produir (segons el ser-vei de prevenció de la mateixa em-presa) 88 accidents en el 2004 i 61en el 2005. D'aquests accidents, isegons les mateixes fonts, la majo-ria van ser lleus, 1 de greu i 1 demortal, encara que cal destacarcom cataloga l'empresa aquestagravetat, ja que considera com aaccidents lleus aquells en què hi hafissures i ruptures òssies i aquellsque comporten uns quants mesosde baixa. De l'accident en què es vaproduir la mort d'un treballador algener del 2004, Inspecció de Tre-ball va alçar acta d'infracció en ma-tèria de Prevenció de Riscs Labo-rals a UTE Línia 9, ja que es vaconstatar que no se seguien els pro-cediments establerts i la falta decoordinació entre les diferents em-preses que treballaven.

En l'actualitat, els treballadorsno disposen de servei mèdic a l'o-bra ni dels equips de protecció in-dividuals necessaris. No hi ha per-sonal qualificat ni amb la formaciónecessària en matèria de prevencióde riscs laborals. A causa dels tre-balls que es realitzen en la cons-trucció d'aquesta línia de metro(manipulació manual de càrregues,vibracions, soroll elevat, agentsbiològics, agents químics, altes ibaixes temperatures), és necessàriauna continuada atenció de personalmèdic qualificat, i aquesta no exis-teix.

El gran nombre d'empreses que

treballen en l’obra (contractes isubcontractes), la falta de formaciódels treballadors i la pressió a quèsón sotmesos, és el que produeixque les condicions de treball siguincada vegada més precàries i que esprodueixin cada vegada més acci-dents, ja que preval la produccióper damunt de la seguretat.

La falta de seguretat a les obresde la línia 9 no només afecta elstreballadors, sinó que també afectaels veïns que viuen a la zona. Acausa de les grans mesures de lamàquina tuneladora que s'utilitza,l'espai que s'obri davall el sòl és degrans dimensions, per la qual cosaen algun cas s'ha hagut d'injectarciment sota d'alguns edificis duranttres mesos per on havia de passarposteriorment la tuneladora.

En obres d'aquesta envergadura,totes les mesures de seguretat ques'empren són poques, i tenim coma exemple el de les obres al barridel Carmel quan aquest va patir l'a-fonament del túnel que va ocasio-nar el posterior desallotjament delsveïns de la zona. No volem quepugui ocórrer un altre cas comaquell i per això denunciem la faltade seguretat a les obres de cons-trucció de la futura línia 9 delMetro de Barcelona.

Acomiadaments a UTELÍNIA 9

El passat 7 de juliol, l'empresaUTE Línia 9 va acomiadar 17 tre-balladors, entre ells dos membresdel Comitè d'Empresa, al·legant enla carta d'acomiadament que fina-litzava l'execució de l'obra per a laque havien estat contractats (Tram4 de Bon Pastor-Can Zam Línia 9).El curiós és que la construcció dela línia 9 del Metro continua enda-vant i no ha finalitzat, i com aprova d'això l’empresa torna a con-tractar tots els treballadors per al

següent tram (Triangle Línia 9),excepte als dos membres del Co-mitè d'Empresa acomiadats.

Els treballs que realitzava la tu-neladora en el tram 4 de Bon Pas-tor-Can Zam van finalitzar en lesmes de març, continuant els tre-balls de manteniment i desmuntat-ge d'aquesta fins al mes de juliol.Aquesta mateixa tuneladora, unavegada desmuntada, és la que es vatornar a muntar per utilitzar-la enla construcció del tram 4 de Trian-gle Línia 9, que ha de començardurant l'octubre, i és la mateixa tu-neladora que s'utilitzarà posterior-ment per al tram 3 de Zona Univer-sitària-Sagrera-Meridiana. Tant laconstrucció del tram de Trianglecom aquest últim, el realitzen lesmateixes empreses que construei-xen el tram de Bon Pastor-CanZam.

Per aquests motius, els dos tre-balladors i membres del Comitèd'Empresa acomiadats, des del diaque se'ls va lliurar la carta d'aco-miadament van decidir demandar,ja que el que al·legava l'empresaper acomiadar-los és totalmentfals. Els treballs de la tuneladorasegueixen encara que sigui en unaltre tram i els treballadors ques'encarreguen del seu funciona-ment també, per tant el treball adesenvolupar pels acomiadatstambé continua.

Aquesta no és la primera vegadaque l'empresa UTE Línia 9 aco-miada treballadors, ja que a finalsde l'any 2004, va procedir a aco-miadar-ne diversos per finalitzacióde contracte, però reconeixent laimprocedència dels acomiada-ments. En aquella ocasió, també vacontractar a nous treballadors ambla mateixa especialitat i categoriadels acomiadats, ja que com es vacomprovar els treballs a realitzareren els mateixos.

Però els motius reals van ser al-tres, ja que els treballadors acomia-dats es trobaven en situació debaixa fruit de les condicions de tre-ball (altes temperatures, sense ven-tilació…), havien estat membresdel comitè d'empresa o havien for-mat part de les llistes a les elec-cions.

En el cas dels dos membres delComitè d'Empresa (un d'ells dele-gat de prevenció) que ara estanacomiadats, els motius estan clars il'actuació de l'empresa és una clararepresàlia sindical cap a la tasca derepresentació dels treballadors,sinó perquè acomiada i torna acontractar tots els treballadorsmenys a ells dos?.

UTE Línia 9 va acomiadar dos membres del Comitè d’Empresa

Poca seguretat a les obresde la línia 9 del Metro

10 Catalunya. Novembre de 2006

TREBALL-ECONOMIA

Desiderio Martin

Prop de 5.000 treballadors itreballadores van dir sí a ladestrucció d'un model públic

de comunicació a RTVE en el refe-rèndum realitzat el passat mes desetembre a l'empresa. Només xan-tatge i por, o els treballadors i tre-balladores assumeixen convençutsla lògica utilitària del benefici pri-vat?

Uns 600 treballadors i treballa-dores havien constituït una Plata-forma pel No al nou model deRTVE aprovat pel parlament i elsSindicats. Els seus arguments desd'una lògica de defensa del públiccom un bé social i dels seus dretslaborals, sembla inqüestionable.En el seu manifest deien:

-Perquè volem i defensem unservei públic de radiotelevisió dequalitat per a tots els sectors de laciutadania.

-Perquè volem realitzar els nos-tres propis programes. Perquèvolem que s'acabi amb la políticad'alienar activitats en RTVE, ladiscriminació i la precarietat en tottipus de llocs de treball.

-Perquè volem treballar en con-dicions dignes i amb salaris sufi-cients.

-Perquè volem decidir nosaltresles nostres expectatives professio-nals, econòmiques i familiars.

-Perquè el principi d'acord ac-ceptat per UGT +C CCOO + APLI+ USO és la pitjor aplicació de lanova Llei de la ràdio i la televisióde titularitat estatal i significa lademolició de RTVE.

La lògica utilitzada per més del50% de la plantilla ha estat la con-trària. Accepten el nou modeld'Empresa, on desapareix el públiccom bé social necessari i entra deple la gestió de mercat per a ser

competitius amb les cadenes priva-des. S'accepta que la gestió es rea-litzi des de les condicions que im-posa la competitivitat: retallada deles plantilles actuals a la meitat ique les seves condicions laboralses modifiquin substancialment, re-gint-se aquestes per la flexibilitat il'abaratiment de costos.

A partir del que ha passat aRTVE només cal pensar en els des-mantellaments d’allò públic, desdel concepte i des de la quantitat,que des dels anys 80 es realitzentant en l'Estat espanyol com a laUnió Europea: els sistemes de Se-guretat Social (Salut) i de Pen-sions; les comunicacions (Telefò-nica); l'energia (aigua, gas ielectricitat); els transports (Renfe,Autobusos urbans), etc.

Milions de consciències indivi-duals han assumit la lògica privadai per ella es mouen. I gran part delscomportaments segueixen el reco-rregut d'una o d’altra. Vegem al-guns dels esquemes de pensamenti comportament d'aquestes lògi-ques:

Lògica pública

-Objectius: satisfacció de necessi-

tats. És un objectiu no econòmic.-Els objectius busquen protecció

social i redistribució.-No existeix un interès privat,

sinó social, col·lectiu.-Les prestacions públiques són

producte de: contractes de treball,d'impostos, de rendes, etc.

- Els elements que apareixen sónsocials i polítics: relacions labo-rals, polítiques salarials, polítiquesde redistribució de rendes, valorsde solidaritat, participació i lluitapolítica.

-El control no és individual sinósocial.

-Es produeix una distribució dela riquesa, on apareixen principisde solidaritat i d'igualtat.

- La gestió no es regeix pel prin-cipi de rendibilitat econòmica, sinó per principis de repartiment neces-sari, per cobrir necessitats socials.

Lògica privada

-Objectiu: acumulació de capital.És un objectiu econòmic.

-Els objectius busquen: rendibi-litat, eficàcia i competitivitat

-La seva fi és perseguir l'interèsindividual

-Les prestacions són producte

d'estalvi individual + rendibilitatsque depenen d'elements externs al'individu.

-Els elements que apareixen sóneconòmics: les decisions es deslli-guen del subjecte.

-Es crea la il·lusió d'un individuamb voluntat pròpia que maximit-za les seves opcions, quan res mésallunyat de la realitat.

-L'individu és aliè al procés i elcontrol es realitza fora d’ell permitjà del mercat i els seus gestors.

-No apareixen principis de soli-daritat i de repartiment.

-No existeix redistribució delproducte social. Els febles (elsmés), es veuen condemnats a la in-seguretat o en tot cas a mers siste-mes bàsics.

- La gestió és considerada -i aixís'actua- com una mera administra-ció de les coses. No cobreix neces-sitats sinó serveis que són com-prats.

Diu una dita que “cent milionsde mosques mengen merda... pertant la merda és bona”... Tot indicael contrari, és a dir que la merda ésdolenta a pesar que en la societatmilions de persones assumeixin laseva pròpia expulsió dels mercatslaborals (el 75% dels Expedientsde Regulació d'Ocupació són pac-tats), els sistemes públics de salutes deteriorin i et vegis “obligat arealitzar assegurances privades”;els salaris i pensions es precaritzeni hàgim d'invertir moltes més horesd'ocupació i “formalitzar plans depensions privats” i la merda de la“comunicació” sigui l'aliment so-cial necessari. Tot indica que elmercat fa un ERO continuat sobretot allò que era públic des dels 80 ila societat, els treballadors i treba-lladores, no només som víctimes,sinó còmplices...

La destrucció d'un modelpúblic de comunicació

Mobilitzacionsen el Banc deSantander perexigir la creaciód'ocupació

Secció Sindical CGT BSCH

La CGT va convocar el 28 de se-tembre mobilitzacions a Bar-

celona i Madrid per a exigir la cre-ació d'ocupació en el Banc deSantander i denunciar la contínuadestrucció de llocs de treball, aixícom la realització de milions d'ho-res extraordinàries fraudulentes. ABarcelona, la concentració de dele-gats es va portar a terme davant l'o-ficina principal del passeig de Grà-cia.

Serà més fàcil comprendre l'en-vergadura del problema si recor-dem que l'any 1999, la plantilla delBanc de Santander Central Hispa-no estava formada per 31.700 tre-balladors. Aquest any la plantilladel Santander se situarà per sotadels 20.000 treballadors. La reduc-ció de prop de 12.000 llocs de tre-ball (el 37% de l'ocupació) en tansols set anys, ha provocat un gra-víssim dèficit estructural de planti-lla. Aquesta reducció constant deplantilles, i l'obertura en els dos úl-tims anys de 300 noves oficines, hadut que, de les 2.788 oficines quecomponen la xarxa comercial delBanc de Santander, 1.163 (més del41%) tinguin com a màxim tresempleats.

Així mateix, les constants segre-gacions i subcontractacions de pro-ducció en la Ciutat Financera deBoadilla del Monte estan minvantseriosament l'ocupació i la relaciólaboral directa en el SCH, precarit-zant les relacions laborals i degra-dant la qualitat dels serveis. Totaixò en un ambient de pressions iamenaces que forcen que més de lameitat de la plantilla del Banc deSantander perllongui el seu horari,en jornades laborals que comencena les 8 del matí i acaben passadesles 8 de la tarda, realitzant-seanualment més de tres milions d'-hores extraordinàries no retribuïdesni cotitzades a la Seguretat Social,el que suposa un important frau aaquest organisme.

Des de CGT, denunciem davantl'opinió pública que el complimentdels horaris recollits en el ConveniCol·lectiu de Banca i la consegüenteliminació d'aquests 3 milions d'-hores extraordinàries fraudulentes,podria suposar la creació de més de3.000 noves ocupacions. Un objec-tiu que, per responsabilitat social,hauria d'assumir la primera entitatfinancera del país, el Banc de San-tander, que en els últims set anys haacumulat uns beneficis de 26.000milions d'euros.

Per tot això, CGT reclama un Plad'Ocupació, que doti al Banc deSantander de la plantilla adequada,per a acabar amb les prolongacionsfraudulentes de jornades.

La precarietat en el món del periodismeV. C.

El món laboral de periodismeestà ple de precarietat: treball

en negre, falsos autònoms, catego-ries més baixes a les reals perdonar menys remuneració, con-tractes-escombraria, manca de sin-dicació, manca de representaciósindical, poca força de negociació,convenis que milloren ben poc elsdrets de l’Estatut (exceptuant elsgrans mitjans que compten ambconvenis propis d’empresa)…Francament, res que no passitambé a qualsevol altre sector del’economia… Potser els falsos au-tònoms i les col·laboracions en“negre” tenen més profusió… però

poca cosa més. En això, els perio-distes no ens diferenciem gaire dela resta de la societat.

El factor més diferencial de laprecarietat en el món de la infor-mació és el seu paper bàsic per a lademocràcia. Una democràcia libe-ral es basa en la voluntat de les ma-jories i el respecte a les minories.En general, en això coincidim ambla democràcia liberal els anarquis-tes, només afegim, entre d’altrescoses, que aquesta ha de ser directai no representativa i una oposició ala concentració de poder (polític ieconòmic). En aquest sentit nosal-tres seríem uns radicaldemòcratesque portaríem la democràcia al seugrau màxim: a l’economia (ambl’autogestió o les cooperatives) i a

la vida social (amb una democràciadirecta o assembleària).

S’ha d’aclarir que un mitjà decomunicació és com qualsevolaltra empresa: l’empresari té lapaella pel mànec, l’autocensuraestà a l’ordre del dia (no dius se-gons quines coses per evitar que etmirin malament), els treballadorstenen por al comiat. Per desgràcia,el responsable darrer de la infor-mació publicada no és habitual-ment el periodista sinó els seuscaps (elegits pels interessos empre-sarials), com el responsable darrerdel producte d’una empresa no ésel treballador sinó els caps…

Un periodista en precari té enca-ra menys possibilitats de defensaruna tasca periodística honesta, plu-

ral i contrastada. Un periodista enprecari té més pors, menys tempsper fer la feina ben feta i contrastar,menys capacitat de decisió i auto-nomia sobre la seva feina i per tantl’empresari té més capacitat depressió sobre el professional.

La precarietat no només serveix,en el cas del periodisme, per abara-tir costos i augmentar els beneficisempresarials, que també, sinó ser-veix per controlar encara més elsmitjans, la informació que aquestselaboren per crear l’opinió públicai per tant establir un control indi-recte del sistema democràtic.

Uns mitjans de comunicaciólliures i plurals haurien de consti-tuir-se en un dels pilars de la de-mocràcia.


TREBALL-ECONOMIA

Els accidentsmortals creixenun 43,4% elsprimers sismesos del 2006

En els primers sis mesos del'any, es van registrar a Cata-

lunya 76 accidents mortals. A més,segons les dades de l'Observatoridel Treball, que depèn del Departa-ment de Treball i Indústria de laGeneralitat, els accidents lleus du-rant els sis primers mesos de l'anyvan ascendir a 84.500, amb un alçade l’11,64%, mentre que els greuses van xifrar en 587, el que suposaun descens del 21,42%.

En termes interanuals, de juliolde 2005 a juny de 2006, es vancomptabilitzar 161.346 accidentslaborals, entre lleus (159.958),greus (1.263) i mortals (125), quees van distribuir en aquest últim casentre el sector serveis (60), la cons-trucció (36), la indústria (26) i l'a-gricultura (3). Els sinistres mortalsen el treball registrats al juny de2006 van augmentar un 66,67%respecte al mateix mes de l'any an-terior, passant de sis a deu, enfrontdels greus, que van caure un35,71%, de 126 a 81.

De les 76 morts en accident labo-ral registrades a Catalunya fins aljuny, 52 es van produir a Barcelo-na, 9 a Girona, 9 a Tarragona i 6 aLleida, mentre que, per sectors, 41van correspondre als serveis, 19 ala construcció, 15 a la indústria i una l'agricultura. Un total de 71 de les76 víctimes d'accidents mortals vanser homes i el 64% del global teniaun contracte fix, segons les dadesfacilitades per l'Observatori de Tre-ball. Quant a l'evolució entre el pri-mer semestre de 2005 i els sis pri-mers mesos de 2006, els sinistresmortals en el sector serveis es vandisparar un 78,26%; en la indústria,un 25%, i en la construcció, un11,76%, mentre que en el cas delsaccidents greus la disminució vaser més accentuada en l'agricultura(-48,39), seguida dels serveis (-27,15%), de la indústria (-25,22%)i de la construcció (-3,19%). La si-nistralitat laboral de caràcter lleuentre gener-juny de 2005 i el ma-teix període del present exercici vaoscil·lar entre un augment del6,31% de la indústria a un alça del21,71% en la construcció.

CGT s'implantaa AutocaresMolist SL

La CGT ha obtingut per primeravegada un delegat a Autocares

Molist SL de Barcelona. En leseleccions sindicals realitzades re-centment, CGT va obtenir un delsquatre delegats en joc al col·legid'especialistes, mentre UGT n'ob-tenia 2 i CCOO 1.

El treballador Francisco Jurado va morir a l’estiu d’un infart per la calor

Sinistralitat laboral a Parcsi Jardins de Barcelona

Secció Sindical CGT Parcs iJardins

L'empleat de l'Institut Mu-nicipal de Parcs i Jardinsde Barcelona Francisco

Jurado va morir d'un infart provo-cat per una insuficiència respiratò-ria el 20 de juliol passat, un delsdies més calorosos de l'estiu, du-rant la seva jornada al parc de Dia-gonal Mar.

Jurado havia demanat mesos en-rere un trasllat pels problemes res-piratoris que patia, però no se lihavia concedit. A més, l'1 de juliolja va tenir un primer ensurt a lafeina i, malgrat que es va passartota una nit ingressat, l'empresa nova fer constar enlloc l'incident i vamantenir Jurado al mateix lloc detreball, on feia una jornada intensi-va de set hores diàries en torns de10 dies seguits treballant i ambtemperatures que al juliol van su-perar els 30 graus. Jurado feia 24anys que treballava a Parcs i Jar-dins. La vídua va denunciar l'em-presa a Inspecció de Treball i vadecidir querellar-se. Aquest és unnou exemple d'una situació que desde la CGT es denuncia des de fatemps.

L’Institut Municipal de Parcs iJardins de l’Ajuntament de Barce-lona, que es dedica a autopromo-cionar-se amb grans declaracionsde principis sobre la Política de Se-guretat i Salut Laboral, amb decla-racions signades per la mateixapresidenta de l’Institut ImmaMayol, té una realitat nefasta, en-frontada a tota aquesta propagan-da, una realitat que ens indica queany rere any el nombre d’accidentsde treball augmenta progressiva-ment, amb un índex de incidènciad’accidents de treball que superaàmpliament per sobre la mitjana de

Catalunya.Aquest és l'índex d'incidència

d’accidents de treball amb baixa aParcs i Jardins:

2003: a Catalunya, 7.067; aParcs i Jardins, seria de 12.842



El càlcul s’ha realitzat sobre100.000 treballadors/es.

Això és el reflex d'una realitatbasada en l’incompliment de leslleis de seguretat i salut que es pro-dueix a l'Institut Municipal, i en elsrecursos sistemàtics a les resolu-cions i requeriments condemnato-ris d’Inspecció de Treball, una po-lítica laboral que dedica mésrecursos econòmics a denunciar enels Jutjats de lo Social a la Inspec-ció de Treball, a l’Institut Nacionalde la Seguretat Social, a la Tresore-ria General de la Seguritat Social ials propis treballadors, per les re-solucions que la condemnem a

l’increment de les prestacions perincomplir la normativa de preven-ció de riscos laborals que crea unrisc greu per la integritat física osalut dels treballadors i les trebala-dores, que no a prendre mesurescorrectores.

Una política laboral que preténreduir l’absentisme no a través dela prevenció sinó mitjançant lapressió al treballador o a la treba-lladora amb l’objectiu de provocarla incorporació prematura al llocde treball, per això contracta l'em-presa Noves Prestacions Mèdi-ques, condemnada per l’AgènciaEspanyola de Protecció de Dadesper infracció molt greu per unamala utilització de les dades perso-nals. A aquesta empresa, Parcs iJardins facilita les dades íntimes ipersonals de la plantilla.

Els treballadors i les treballado-res de Parcs i Jardins de Barcelonahan tingut entre el gener i l’agostde 2006 la xifra de 119 accidents ala feina, que van comportar quel’afectat hagués d’agafar la baixa,dos més que en el mateix períodede l’any passat. Això suposa unacerta frenada en l’increment del’accidentalitat a l’institut munici-pal, que en dos anys havia pujat un35% i que havia motivat fins i totun primer toc d’atenció per part delDepartament de Treball i Indústria.La xifra, però, està encara un 25%per sobre de la mitjana del sectoragrari i de caça, on la Generalitatemmarca Parcs i Jardins.

Per altra banda, hi ha les dadesd'absentisme a l'empresa: en els sisúltims mesos de 2003, un 9’37%;en el 2004, un 9’49%; en el 2005,un 10’40%; i en els sis primersmesos de 2006, un 10’83%. Des dela CGT s’entén que la millor formad'evitar els accidents és la preven-ció dels riscos laborals.

Per tots aquest motius, un grupde treballadors del Institut Munici-pal de Parcs i Jardins pertanyents ala Secció Sindical de la CGT esvan concentrar el 2 d'octubre almigdia davant el jutjat social nú-mero 33 de Barcelona per protestarper l’alta sinistralitatt laboral quees viu en l'empresa. Els operarisvan reclamar a l’Ajuntament deBarcelona que es destinin més re-cursos per a la prevenció de riscoslaborals.

Manifestació contra lapolítica i gestió laboralde Parcs i JardinsD’altra banda, uns 450 treballadorsi treballadores de l'Institut Munici-pal de Parcs i Jardins es van mani-festar el matí del 17 d'octubre da-vant les portes de les oficinescentrals de Parcs i Jardins situadesal carrer de Tarragona per protestarcontra la política laboral de la di-recció de l’Institut i contra les de-claracions de la Presidenta ImmaMayol en els mitjans de comunica-ció on acusava els treballadors i lestreballadores de Parcs i Jardins deprivilegiats. Aquesta concentració,es realitzava una vegada finalitzadal'Assemblea de Treballadors i Tre-balladores que es va celebrar en elCasinet de Hostafrancs.

Posteriorment, els membres delComitè d'Empresa es van despla-çar al Parc Güell, on la presidentadel Institut Imma Mayol inaugura-va davant de la premsa les obres deremodelació del Parc.

El Comitè d'Empresa, que vaxiular en tot moment l'acte d’auto-promoció que realitzava ImmaMayol, regidora d'ICV-EUiA, vancriticar la realització de les obresdel PAM per les empreses priva-des.

Sopar del Pobre Anticapitalista a Terrassa

El 10 d'octubre va tenir lloc alrecinte firal de Terrassa el

Sopar de l'Empresari que cada anyorganitza la CECOT. En resposta, ital i com s'ha anat fent els darrersanys, s'organitzava alternativamentper part de diversos col·lectius elfins ara anomenat Sopar del Pobre,que pretén posar sobre la taulatotes les reivindicacions de les tre-balladores, ciutadans, etc. quepatim dia rere dia la impunitat de laclasse empresarial .

Mentre els empresaris i la classepolítica es reunien, sopaven i ambun bon got de vi, reien i feien os-

tentació de poder... una altra gentes concentrava a les portes del re-cinte per deixar constància de queja n'estem farts!

Manifest repartitdurant el sopar:

Bon profit!!!Us desitgem a vosaltres, empresa-ris modèlics que no dubteu a signarl’acomiadament de centenars o mi-lers de treballadors/es.

Us desitgem a vosaltres, empre-nedors exemplars que no dubteu endeslocalitzar fàbriques i destruir el

teixit industrial del país.Us desitgem a vosaltres, motors

de l’economia, per fer de la tragè-dia dels i les sense papers el vostrebenefici privat.

Us desitgem a vosaltres, escru-polosos pares de famílies, per pro-moure i aprofitar-vos de la discri-minació salarial de les donestreballadores.

Us desitgem a vosaltres, mece-nes i altruistes, per trincar el terri-tori i hipotecar el nostre futur perun grapat d’euros.

Us desitgem a vosaltres, pro-homs de Catalunya, per emprar

diàriament el nostre país com amoneda de canvi a Madrid.

Nosaltres, aturats i aturades.Nosaltres, els i les que patim la

precarietat laboral.Nosaltres, els i les immigrants.Nosaltres, que com a dones co-

brem sistemàticament menys queels postres companys homes.

Nosaltres, que patim l’especula-ció urbanística.

Nosaltres, que veiem retallat elnostre dret a decidir, us diem que jan’estem farts/es, que no ens ali-menten molles i volem el pa sen-cer.


TREBALL-ECONOMIASon només dades però

fan por

3.300.000hores extraen el primertrimestredel 2006 aCatalunya


Un total de 3,3 milions d'horesextres van ser les que van fer

els treballadors i les treballadorescatalanes només durant el primertrimestre de l'any 2006.

La majoria d’aquestes horesextra van correspondre al sector in-dustrial (1,8 milions), però tambéals serveis (1,2) i la construcció(191.900 hores extres), segons lesdades recollides en l'Enquesta deConjuntura Laboral elaborada pelMinisteri de Treball i Afers Socials.Els treballadors i les treballadoresque més hores extra van fer van serels de les empreses mitjanes, a raód'unes 24 per trimestre.

Els 3,327 milions d'hores extrafetes a Catalunya entre els mesosde gener i març les van treballar untotal de 148.500 treballadors i tre-balladores, la majoria de la indús-tria (79.700), però també dels ser-veis (58.300) i de la construcció(10.500). Segons les dades recolli-des en l'Enquesta de ConjunturaLaboral elaborada pel Ministeri deTreball i Afers Socials, cada em-pleat va treballar una mitjana de22,4 hores extres en aquest períodei és a la indústria on la proporció ésmés gran, ja que es comptabilitzen3,5 hores extres per treballador atemps complet enfront de les 0,7hores de la construcció i l'únicahora en el cas dels serveis.

Per la dimensió de la companyia,va ser a les empreses petites (d'11 a50 treballadors) on els treballadorsvan fer més hores extres (mitjanade 24,1), però a prop de les com-panyies de més de 250 treballadors(23,6 hores per empleat) i també deles empreses mitjanes (20,6). A lesmicroempreses se'n van fer unamitjana de 18,8 hores per persona.

L'any passat, els catalans i les ca-talanes van treballar vora 13 mi-lions d'hores extra –a raó de 48hores per treballador o treballado-ra– i a la Comunitat de Madrid, perexemple, només se'n van fer 11 mi-lions –a raó de 32 hores per emple-at.

Les hores extra estan mal paga-des a l'Estat espanyol en compara-ció amb la resta d’estats de la UnióEuropea, on la regulació és diferenten cada cas. Però allò que ens hau-ria de fer pensar més és el nombrede llocs de treball que els empresa-ris s’han estalviat quan ens diuenque caldria que féssim alunes horesextra i nosaltres els diem que sísense ni pensar-nos-ho.

Eduardo Galeano

Més de noranta milions declients van, cada setma-na, a les tendes Wal-

Mart. Els seus més de nou-centsmil empleats tenen prohibida l’afi-liació a qualsevol sindicat. Quan aalgun li passa la idea pel cap, esconverteix en un aturat més.

L’exitosa empresa nega sensedissimular-ho un dels drets hu-mans proclamats per l’Organitza-ció de Nacions Unides: la llibertatd’associació. El fundador de Wall-Mart, Sam Walton, va rebre al1992 la medalla de la llibertat, unade les més altes condecoracionsque atorga Estats Units.

Un de cada quatre adults delsEstats Units i nou de cada deu in-fants engoleixen a McDonald's elmenjar plàstic que els engreixa. Elstreballadors de McDonald's sóntan d’usar i tirar com el menjar queserveixen: els pica la mateixa mà-quina. Tampoc ells no tenen el dretde sindicar-se.

A Malàisia, on els sindicatsobrers encara existeixen i actuen,les empreses Intel, Motorola,Texas Instruments i Hewlett Pac-kard van aconseguir evitar aquestamolèstia. El govern de Malàisia vadeclarar "union free", lliure de sin-dicats, el sector electrònic. Tampoctenien cap possibilitat d’agremiar-se les cent noranta obreres que vanmorir cremades a Tailàndia, el1993, en el cobert tancat per foraon fabricaven els ninots de BarriSèsam, Bart Simpson i els Mup-pets.Bush i Gore van coincidir, durantla campanya electoral de l’any pas-sat, en la necessitat de continuarimposant en el món el model delsEUA de relacions laborals. "Elnostre estil de treball", tal comambdós el van anomenar, és el queestà marcant el pas de la globalit-zació, que avança amb botes de setllegues i entra fins als més remotsracons del planeta.

La tecnologia, que ha abolit lesdistàncies, permet ara que un obrerde Nike a Indonèsia hagi de treba-llar cent mil anys per guanyar elque guanya en un any un executiude Nike als Estats Units i que unobrer de la IBM a Filipines fabri-qui computadores que ell no potcomprar.

És la continuació de l’època co-lonial, en una escala mai no cone-guda. Els pobres del món conti-nuen complint la seva funciótradicional: proporcionen braçosbarats i productes barats, encaraque ara produeixin ninots, sabatesesportives, computadores o instru-

ments d’alta tecnologia, a més deproduir, com abans, cautxú, arròs,cafè, sucre i altres coses maleïdesper al mercat mundial.

Des de 1919, s’han signat 183convenis internacionals que regu-len les relacions de treball en elmón. Segons l’Organització Inter-nacional del Treball, d’aquests 183acords França n’ha ratificat 115;Noruega, 106; Alemanya, 76; i Es-tats Units... 14. El país que encap-çala el procés de globalitzaciónomés obeeix les seves pròpies or-dres. Així garanteix prou impunitata les seves grans corporacions,llançades a la cacera de mà d’obrabarata i a la conquesta de territorisque les indústries brutes puguincontaminar al seu gust.Paradoxalment, aquest país que noreconeix cap altra llei que la lleidel treball fora de la llei, és el queara diu que no hi haurà cap altreremei que incloure "clàusules so-cials" i de "protecció ambiental" enels acords de lliure comerç. Quèseria de la realitat sense la publici-tat que l’emmascara?Aquestes clàusules són mers im-postos que el vici paga a la virtutamb càrrec a la signatura de rela-cions públiques, però la sola men-ció dels drets obrers posa els pèlsde punta als més fervorosos advo-cats del salari de fam, l’horari degoma i l’acomiadament lliure. Desque Ernesto Zedillo va deixar lapresidència de Mèxic va passar aintegrar els directoris de la UnionPacific Corporation i del consorciProcter & Gamble, que opera acent quaranta països. A més, en-capçala una comissió de las Na-cions Unides i difon els seus pen-saments a la revista “Forbes”.

En idioma "tecnocratès", s’in-digna contra "la imposició de es-

tàndards laborals homogenis en elsnous acords comercials". Traduït,això significa: llencem d’un cop alcubell de la brossa tota la legislacióinternacional que encara protegeixels treballadors. El president jubi-lat cobra per predicar l’esclavitud.Però el principal director executiude General Electric ho diu mésclar: "Per competir, cal esprémerles llimones". Els fets són els fets.

Davant les denúncies i les pro-testes, les empreses es renten lesmans: jo no vaig ser. En la indús-tria postmoderna, el treball ja noestà concentrat. Així és a totes lesparts, i no només en l’activitat pri-vada. Els contractistes fabriquenles tres quartes parts dels cotxes deToyota. De cada cinc obrers deVolkswagen al Brasil, només un ésempleat de l’empresa. Dels vuitan-ta-un obrers de Petrobrás morts aaccidents de treball els últims tresanys, seixanta-sis estaven al serveide contractistes que no compleixenles normes de seguretat. A travésde tres-centes empreses contractis-tes, Xina produeix la meitat detotes les nines Barbie per a lesnenes de tot el món. A la Xina síque hi ha sindicats, però obeeixenun Estat que en nom del socialismes’ocupa de la disciplina de la mà deobra: "Nosaltres combatem l’agita-ció obrera i la inestabilitat social,per assegurar un clima favorableals inversors", va explicar recent-ment Bo Xilai, secretari generaldel Partit Comunista en un delsmés grans ports del país.

El poder econòmic està més mo-nopolitzat que mai, però els païsosi les persones competeixen en elque poden: a veure qui ofereix mésa canvi de menys, a veure qui tre-balla el doble a canvi de la meitat.Al costat del camí estan quedant

les restes de les conquestes arran-cades per dos segles de lluitesobreres en el món. Les plantes ma-quiladores de Mèxic, AmèricaCentral i el Carib, que per algunacosa s’anomenen "sweat shops",tallers del suor, creixen a un ritmemolt més accelerat que la indústriaen el seu conjunt. Vuit de cada deunous llocs de treball a Argentinaestan "en negre", sense cap protec-ció legal. Nou de cada deu noustreballs a tota Amèrica Llatina co-rresponen al "sector informal", uneufemisme per dir que els treballa-dors estan lliurats a la bona deDéu. L’estabilitat laboral i la restade drets dels treballadors, serand’aquí a poc un tema per als ar-queòlegs? Res més que recordsd’una espècie extingida?

En el món a l’inrevés, la llibertatoprimeix: la llibertat dels dinersexigeix treballadors presos de lapresó de la por, que és la més presóde totes les presons. El déu delmercat amenaça i castiga; i bé hosap qualsevol treballador, a qualse-vol lloc. La por a l’atur, que serveixals empresaris per reduir els seuscostos de mà d’obra i multiplicar laproductivitat, és, avui en dia, lafont d’angoixa més universal.

Qui es pot salvar del pànic de serllençat a les llargues cues dels quebusquen treball?

Qui no té por de convertir-se enun "obstacle intern", per dir-hoamb les paraules del president dela Coca-Cola, que fa un any i migva explicar l’acomiadament de mi-lers de treballadors dient que "hemeliminat els obstacles interns"? I entren de preguntes, l’última: davantla globalització dels diners, espodrà internacionalitzar la lluitaper la dignitat del treball? Vajaquin desafiament!

Els drets laborals, untema per als arqueòlegs?



Primer judici a l’Estat contraun activista antitransgènics

Tema del mes

Plataforma Transgènics Fora! iAssemblea Pagesa de Catalunya

El DARP (Departament d’Agri-cultura Ramaderia i Pesca) i elGovern d’“esquerres” de la Ge-

neralitat de Catalunya, de la mateixamanera que l’anterior de CiU, s’hanmostrat fins ara totalment insensibles iintolerants davant les mobilitzacions depagesos i consumidors que no volemtransgènics ni als nostres plats ni alsnostres camps. La seva única respostaha estat la criminalització i la repressiódel moviment popular català que estàen contra de l’agricultura transgènica,efectuada per mitjà de la persecuciópenal i civil de les persones que s’opo-sen activament a la imposició delstransgènics a casa nostra.

El passat 19 d’octubre, Albert Ferré,membre de la Plataforma TransgènicsFora, afrontava un judici al Jutjat de loPenal número 2 de Lleida. Havia estatacusat d’haver participat en la destruc-ció d’un camp experimental de blattransgènic de titularitat pública. L’IRTAi la Universitat de Barcelona s’havienpersonat com a acusació particular i Al-bert Ferré s’enfrontava a una demandacivil d’indemnització de 469.064 eurosi a una demanda penal de quinze mesosde pena -multa que equival a uns24.000 euros més. Finalment, l'IRTA esva retirar de l'acusació particular i no vademanar danys i perjudicis, mentre queel cas es declarava vist per a sentènciaamb l'única acusació del ministeri fis-cal. Més d'un centenar de persones esvan concentrar als jutjats de Lleida,convocats per l'Assemblea Pagesa i laPlataforma Transgènics Fora! Desprésdel judici, una setantena de persones esvan manifestar pels carrers de Lleida,

finalitzant davant la seu del DARP, ones va fer entrega de la sentencia con-demnatòria del Tribunal Popular a l'A-gricultura Transgènica a Catalunya ce-lebrat el passat 14 d'octubre aBarcelona, dins les mobilitzacions rea-litzades aquests dies en suport als cas-sos de repressió al moviment anti-trans-gènic català.

L’altre cas de persecució del movi-ment antitransgènic català és el deJosep Pàmies, de l’Assemblea Pagesade Catalunya, a qui li demanen dosanys de presó per danys, dos anys depresó més per “desacato a la autoridad”i 50.000 euros d’indemnització per unsfets que van tenir lloc el 13 de setembredel 2003 durant una acció de protesta alGovern Civil de Lleida, on van partici-par l’Assemblea Pagesa i diversoscol·lectius més. L’acció va consistir asegar un camp de panís transgènic ex-perimental no declarat legalment, quela multinacional Syngenta tenia a Alco-letge, i el posterior lliurament d’unespanotxes i un full de reivindicacions alGovern Civil de Lleida, on suposada-ment es van produir els fets que li im-puten a Josep. Actualment, encara no hiha data per al judici.

En solidaritat amb l’encausat es vafer una crida a la solidaritat activa a totsels col·lectius i persones dels movi-ments socials catalans i foranis, espe-cialment a aquells vinculats als movi-ments agroecològic i antitransgènic,que incloïa diverses maneres de solida-ritzar-se i de participar en la respostapopular als processos judicials en con-cret i a l’estratègia de criminalització irepressió de l’oposició organitzada a laimposició de l’agricultura transgènica acasa nostra. Entre els actes de suport re-alitzats cal destacar el del Tribunal Po-

pular de l’agricultura transgènica, com-plementat amb un dinar agroecològic iun passi de vídeo de transgènics realit-zats el 15 d’octubre al Centre CívicConvent de Sant Agustí de Barcelona,la concentració convocada el 17 d’octu-bre al Campus d’Agrònoms de la Uni-versitat de Lleida i l’esmorzar amb con-centració de suport i cercavilaantitransgènics realitzats el 19 d’octu-bre davant el Jutjat del penal número 2de Lleida.

Per a més informació o per adherir-se al manifest de suport amb Albert iJosep elaborat des de la PTF!, envieuun correu a: [email protected].

També s’hi pot col·laborar econòmi-cament fent aportacions econòmiquesal fons de resistència que hem creat pertal de fer front a les despeses en advo-cats, possibles indemnitzacions... Elnúmero de compte és: 3025 0002 441433265093 (Caixa d’Enginyers).

Situació actual delstransgènics a casa nostra

- La Generalitat de Catalunya és res-ponsable directa de que Catalunyasigui, juntament amb l’Aragó, la regióeuropea amb més hectàrees de transgè-nics conreats. L’any 2005 es van conre-ar unes 17.000 ha de blat de moro trans-gènic a Catalunya; Espanya i Romaniasón els dos únics estats de la UE quepermeten el conreu comercial de trans-gènics.

- També és responsable de la total in-existència de plans de seguiment i con-trol, condició indispensable per a l’alli-berament d’OMG (OrganismeModificat Genèticament) al medi am-bient, segons la pròpia legislació euro-

pea.- El govern de la Generalitat segueix

una política d’ocultació i negació siste-màtica del fenomen de la contaminaciógenètica. Amb tot, malgrat la falta demitjans i les traves interposades perl’administració, durant l’any 2005 vanpoder ser confirmats nou casos nous decontaminació a Catalunya i l’Aragó(“La coexistència impossible”; Assem-blea Pagesa, Plataforma TransgènicsFora! i Greenpeace; 2006). Aquestscasos de contaminació demostren quela coexistència entre conreus transgè-nics, ecològics i convencionals és im-possible productivament, socialment iecològicament. L’existència d’agricul-tura transgènica en una regió hi fa im-possible la de cap altre tipus d’agricul-tura.

- El Departament d’Agricultura Ra-maderia i Pesca (DARP) i el Governd’“esquerres” ens amenacen des de famés d’un any amb l’aprovació d’un De-cret de Coexistència entre conreus con-vencionals, ecològics i transgènics, querepresenta la sentència de mort de l’a-gricultura ecològica: el seu objectiu po-lític és legalitzar la imposició de l’agri-cultura transgènica a Catalunya, la sevaexpansió desbocada i la generalitzacióde la contaminació genètica associada.

- Mentre arreu del món apareixencada cop més estudis que demostren lesalarmants conseqüències per al medi, lasalut i el conjunt de la societat intrínse-ques a l’aplicació agrícola de l’enginye-ria genètica, el govern de la Generalitatrebutja sistemàticament els informeselaborats per científics i centres de re-cerca independents que mostren les evi-dències dels perills reals i potencialsdels OMG.

D’acord amb tot el que ha estat expo-

sat, la Plataforma Transgènics Fora! ialtres col·lectius exigim, dins la cam-panya “Per un món lliure de Transgè-nics”:

- Que Catalunya es declari Zona lliu-re de transgènics (com ja han fet unes80 regions europees), per tal de garantirel dret de productores i consumidores auna agricultura i una alimentació real-ment lliure de transgènics.

- Donades les condicions d’absolutamanca de seguiment i control, que elgovern de la Generalitat assumeixi laseva responsabilitat i les seves compe-tències i impedeixi la distribució, vendai sembra de llavors de varietats transgè-niques dins el territori català des d’a-questa mateixa temporada. Així mateix,exigim també que doni explicacionssobre els nombrosos casos de contami-nació genètica de la producció conven-cional i ecològica catalana que s’hanproduït durant la darrera legislatura ique informi de quines mesures té pre-vist implementar per tal que es com-pleixi la legislació europea en matèriad’alliberament voluntari d’OMG almedi i en matèria d’etiquetatge.

- La retirada definitiva del projectecatalà de Decret de Coexistència entreconreus transgènics, convencionals iecològics.

- Que el govern de la Generalitat sesumi a la petició de 10 anys de moratò-ria per al conreu i experiment transgè-nic que ha estat elaborada per diferentscol·lectius i administracions regionalseuropees i que serà presentada propera-ment al Parlament europeu.

- L’acabament de la criminalització ipersecució judicial i política de l’oposi-ció popular catalana als transgènics ique es retirin els càrrecs contra AlbertFerré i Josep Pàmies.

> DELS MOVIMENTS> EL MOVIMENT

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

CronologiaFINS AL 15D’OCTUBREt

DISSABTE 16 DE SETEMBRE

XERRADA SOBRE SALVADORSEGUÍ a la sala d'actes de l'Ajunta-ment de Tornabous, a càrrec d'EmiliCortavitarte.INTENT D'OCUPACIÓ A NOU BA-RRIS (Barcelona) acaba amb sis detin-guts. Els ocupants denuncien que l'ac-tuació dels mossos d'esquadra fouil·legal, a l'accedir a l'interior de l'edificisense ordre judicial. Amics, familiars idiverses entitats de Nou Barris es con-centraren al vespre a la comissaria deles Corts per demanar la seva llibertat.ELS OCUPANTS DE L'ESPAI ALLI-BERAT PER LA CULTURA (tambéconegut per Bahia), al barri de Santsde Barcelona, denuncien l'entradad'una dotació de mossos d'esquadradins del seu local, segons ells "de ma-nera il·legal i totalment desproporcio-nada per tal d'identificar les personesque es trobaven a dins". Anuncien pos-sibles accions judicials. (CI)JORNADA DE PORTES OBERTES ala masia ocupada Kan Yakari, de Be-gues. (CI)III TROBADA DE GRUPS de la Concade l'Ebre a Saragossa.MEMBRES DE SALVEM L'EMPOR-DÀ REALITZEN UNA ACCIÓ contrael camp de golf de Garrigoles, canviantel nom del rètol de l'entrada del pobleper GarriGolf i repartint fulls informa-tius sobre la qüestió. (CI)FINALITZA EL FESTIVAL DE VÍDEO"TRANZMARIKABOLLO", celebrat aBarcelona els dies 14, 15 i 16 de se-tembre. (CI)LA COMPANYIA CIUTADANA CANRICART emet accions simbòliques peraturar la destrucció parcial d'aquestespai que pretén l'Ajuntament de Bar-celona. Es presentaren a la Rambla delPoble Nou i amb els diners recaptatsper les accions (un euro cada una) esfinançaran actuacions ciutadanes pertal d'aturar l'enderroc parcial de CanRicart. (CI)

DIUMENGE 17 DE SETEMBRE

MÉS DE 1200 PERSONES MOS-TREN EL SEU REBUIG la construcciód'un macropolígon logístic (CIM) al Pe-nedès, manifestant-se per l'Arboç. (CI)SURTEN EN LLIBERTAT AMB CÀR-RECS els detinguts dissabte 16 de se-tembre en un intent d'ocupació a NouBarris. Se'ls acusa de desobediència,danys i usurpació. Els ocupants consi-deren que en no haver-hi cap mena dedenúncia per part del propietari, es pot

considerar el desallotjament totalmentil·legal. (CI)S'ACONSEGUEIX OCUPAR TRESCASES al barri de Poble Nou de Bar-celona, malgrat el fort desplegamentpolicíac. Es tracta de tres cases aban-donades al carrer Guillem de Llúria.

DILLUNS 18 DE SETEMBRE

JUDICI PER DEMANDA PENAL IN-TERPOSADA PER SEAT contra elSindicat del Metall del Baix Llobregatde la CGT, per repartir un full informatiudenunciant un grup d'encarregats quetestificaren en un judici contra treballa-dors de Seat. Al jutjat d'instrucció nú-mero 2 de Martorell.INTENT D'OCUPACIÓ AL BARRIDEL CLOT de Barcelona, que acabàtambé amb detinguts. Un grup de per-sones va ocupar una casa al carrerCastillejos, 216 i van ser desallotjats,amb quatre detinguts. Es va realitzar alvespre una concentració amb la parti-cipació d'una trentena de persones a lacomissaria de Les Corts, on tambéforen traslladats els detinguts. A la nitforen alliberats, amb càrrecs d'usurpa-ció i en un cas, de desobediència. (CI)ELS VAGUISTES DE MERCADONAcanvien de tàctica i passen de la vagaindefinida a fer vagues parcials d'un diaa la setmana, mantenint les protestesa Barcelona. (CI)CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA DESANT JAUME de Barcelona per ho-menatjar les dones víctimes de la vio-lència de gènere. (CI)EL PRES EGARENC ZÍGOR Larre-donda inicia una vaga de fam. (CI)

DIMARTS 19 DE SETEMBRE

LA CGT DE CATALUNYA DEMANASOLIDARITAT vers el company Emi-liano Jiménez 'Emi', secretari generalde la Secció Sindical de CGT a SASAbrera, sancionat amb 21 dies de sus-pensió de feina i sou per haver realitzatassemblees informatives dintre de laseva empresa.

DIMECRES 20 DE SETEMBRE

SET MILIONS DE RAONS PER RE-BUTJAR EL CEMENTIRI NUCLEAR:Presentació de la Coordinadora Anti-Cementiri Nuclear de Catalunya, a laSala Hortensi Güell del Centre de Lec-tura de Reus.

DIJOUS 21 DE SETEMBRE

A JUDICI PER ENSENYAR UNA ES-TELADA en un partit del Girona-Osca.Un jove es jutjat a Girona per haver en-senyat una estelada a Osca, podent

ser condemnat a una sanció de fins a3000 euros per "fomentar la violència al'esport". (CI)

DIVENDRES 22 DE SETEMBRE

JUDICI PER LA DEMANDA interpo-sada pel company i delegat a la SeatAndrés Villalba contra Seat. El com-pany ha estat sancionat amb 60 diesde feina i salari per repartir un full infor-matiu denunciant un grup d'encarre-gats que testificaren en un judici contratreballadors de Seat. Al jutjat nº15 deBarcelona.LA FEDERACIÓ METAL·LÚRGICADE LA CGT rebutja la concessió de laCreu de Sant Jordi a l'expresident deSeat Andreas Schleef, i anuncia el seusuport a les accions i protestes que elsacomiadats de Seat prenguin contraaquesta decisió.MEMBRES DE LA PLATAFORMATARRAGONA PATRIMONI DE LAPAU són identificats (a comissaria) perpart de la policia municipal, mentre re-alitzaven una protesta contra la pre-sència d'un bus de reclutament de l'e-xèrcit a la ciutat de Tarragona.NOVA OCUPACIÓ A INCA, MALLOR-CA, per tal de fer un Ateneu Popular,gestionat pel col·lectiu Poble Llibertari.El mateix dia es produeix una novaocupació a Sabadell, al carrer Comp-tes 55. (CI) DURANT LA LECTURA DEL PREGÓDE LES FESTES DE LA MERCÈ,unes 30 persones van protestar per lallibertat dels empresonats del cas del4F. També hi hagueren pancartes con-tra l'ordenança del civisme. (CI)


EN EL CONTEXT DE LES FESTESDE SANTA TECLA a Tarragona, ambla plaça del Rei de gom a gom, va serdesplegada una pancarta amb el lema"Fora vaixells de guerra" des de la torredel Pretori Romà.NOVA MANIFESTACIÓ AL PENE-DÈS contra la construcció del CIM.Aplegà unes 1.200 persones a Banye-res. (CI)NOVA OCUPACIÓ A LA SERRA DECOLLSEROLA (Barcelona). Es tractad'una vivenda abandonada a la zonade les Planes.

DIUMENGE 24 DE SETEMBRE

EL PRES EGARENC ZÍGOR Larre-donda finalitza la seva vaga de fam ensuport al pres De Juana Chos. (CI)

DILLUNS 25 DE SETEMBRE

PROTESTES DURANT EL LLIURA-

MENT DE LA CREU DE SANT JORDIal president de Seat a les portes delLiceu per part de treballadors i acomia-dats de l'empresa automobilística. Esva realitzar una concentració sorollosaa les portes del teatre del Liceu.

DIMARTS 26 DE SETEMBRE

DESALLOTJAT EL CENTRE SOCIALOCUPAT "La Krispa" de Cornellà deLlobregat, amb un impressionant dis-positiu policial. Es realitzà una primeraconcentració que arribà fins a les por-tes del jutjat i aplegà una trentena depersones, realitzant-se una manifesta-ció posterior al vespre pels carrers dela ciutat. Els ocupants denuncien l'ac-tuació policíaca posterior, ja que quin-ze persones van haver de ser ateses acentres sanitaris després de la mani-festació. (CI)BOICOT A LLEIDA contra la conferèn-cia d'un empresari israelià que té l'em-presa al que va ser el poble palestí deSalaf, destruït durant la guerra de1948. (CI)

DIJOUS 28 DE SETEMBRE

CONCENTRACIÓ DAVANT DELSJUTJATS DE SABADELL per la read-missió del company Josep Maria Pi,treballador de l'empresa SMATSA.APALLISAT A L'HOSPITALET DELLOBREGAT un vaguista de Merca-dona, mentre li deien "Esto por lo deMercadona". (CI)

DIVENDRES 29 DE SETEMBRE

NO AL CIM DEL PENEDÈS: corre-bars a Llorenç, que aplegà unes 140persones. (CI)


"NO TINDRÀS UNA CASA EN LAPUTA VIDA": entre 10.000 i 15.000persones es manifestaren pels carrersde Barcelona reivindicant el seu dretconstitucional a un habitatge digne.

Manifestació festiva i reivindicativa ques'inicià amb diverses marxes que sorti-ren dels barris (Nou Barris, Gràcia, Ei-xample i Sants) fins el centre de la ciu-tat. Durant la matinada es va realitzaruna acampada simbòlica de protesta ala plaça Catalunya que va ser desallot-jada per policia municipal i mossosd'esquadra. (CI)JORNADA FESTIVA I REIVINDICATI-VA A BERGA: van ser canviats elsnoms de fins a onze carrers i dedicatsa obrers i obreres combatius del seglepassat; fent jocs per a la canalla i ac-tuacions musicals davant les identifica-cions i fotografies que practicava la po-licia municipal. (CI)UN JOVE ES DETINGUT A SABA-DELL, i denuncia maltractaments i ve-xacions per part de la policia nacional.

DIUMENGE 1 D'OCTUBRE

"ATUREM LA GUERRA, FORA LESFORCES D'OCUPACIÓ". Manifesta-ció a Barcelona organitzada per la Pla-taforma Aturem la Guerra, amb la par-ticipació d'unes 4000 persones segonsels organitzadors. (CI)NO AL CIM DEL PENEDÈS: concen-tració informativa a la plaça de brausde Tarragona mentre es realitzava unconcurs de castells. (CI)REALITZACIÓ DE DIVERSOS TA-LLERS convocats per l'Assemblea Po-pular per una Vivenda Digna a Barcelo-na, amb la participació d'unes 200persones. (CI)PARAULES PER LA PAU: com cadaprimer diumenge de mes, concentracióa Tarragona contra la presència de vai-xells de guerra al port de la ciutat."VEÍ DETINGUT I APALLISAT. PROUREPRESSIÓ". Aquest era el lema dela manifestació que recorregué Saba-dell en solidaritat amb el jove detingutel dia anterior. (CI)

DILLUNS 2 D'OCTUBRE

CONCENTRACIÓ CONTRA LA SI-NISTRALITAT LABORAL davant delsjutjats de lo social de la Ronda SantPere de Barcelona, convocats per lasecció sindical de CGT de Parcs i Jar-dins. Es denuncia Parcs i Jardins pernegligència en la mort d'un treballador.DUES EXCAVADORES MUNICIPALSproven de foradar la pista de basquet

del parc construït pels veïns a l'anome-nat "Forat de la Vergonya" de Barcelo-na, amb un desmesurat dispositiu poli-cíac contra els veïns, saltant-se elsacords negociats al seu moment perl'ajuntament amb diverses entitats veï-nals. (CI)FUGA RADIACTIVA A L'ATMOSFE-RA de la central nuclear d'Ascó. Entant sols 4 minuts es va alliberar el totalde radiació permesa per a tot un any.

DIMARTS 3 D'OCTUBRE

CONTINUA EL DESPLEGAMENTPOLICÍAC d'antidisturbis i de treballa-dors municipals al Forat de la Vergonyade Barcelona, realitzant-se una prime-ra concentració de protesta, que aple-gà unes cent persones. (CI)DURANT LA INAUGURACIÓ DE LANOVA FACULTAT DE GEOGRAFIA IHISTÒRIA al centre de Barcelona, elnou alcalde Jordi Hereu va ser xiulatper un grup de gent que demanava lallibertat dels joves del cas 4F. Aaquests es van afegir diversa gent queva anar arribant des de l'anomenat"Forat de la Vergonya".

DIMECRES 4 D'OCTUBRE

PRESENTACIÓ DE DEMANDA perdrets fonamentals per part del com-pany Martín Faz al jutjat social nº15 deBarcelona. Recordem que aquestcompany ha patit una sanció de 4mesos de suspensió de feina i salari.

DIJOUS 5 D'OCTUBRE

MANIFESTACIÓ CONTRA EL DES-ALLOTJAMENT del "Forat de la Ver-gonya", que aplegà diversos centenarsde persones. Un cop desconvocada,malgrat el fortíssim desplegament poli-cíac, es produïren diversos incidents idetinguts, amb burda manipulació me-diàtica posterior.

DIVENDRES 6 D'OCTUBRE

CARABASSA PER A ARTUR MAS.Membres de la campanya contra elCIM del Penedès entregaren una car-bassa al candidat de CiU Artur Mas aVilanova, simbolitzant la mala gestiópolítica del seu partit. (CI)DESALLOTJAMENT D'UNA ACADÈ-MIA ABANDONADA ocupada a VirreiAmat. Els ocupants denuncien que eldesallotjament es produí de manerail·legal. (CI)"ABAJO A LA IZQUIERDA": jornadade solidaritat amb les lluites de Mèxic(Chiapas, Oaxaca, Atenco...), organit-zada pel Col·lectiu de Solidaritat ambla Rebel·lió Zapatista i el Centre Social

de Sants, amb un acte-assemblea,concert i sopar.

DISSABTE 7 D'OCTUBRE

DIA D'ACCIÓ PELS DRETS DE LESPERSONES IMMIGRANTS. Arreud'Europa diverses organitzacions i mo-viments socials convoquen diversesmobilitzacions en aquesta data (recor-datori dels esdeveniments de Ceuta iMelilla del 2005 quan centenars d'im-migrants van saltar les tanques de lafrontera). A Barcelona es realitzà unamanifestació pels drets dels immi-grants, amb el supor de la CGT.

CARABASSA PER A MONTILLA.Membres de la campanya contra elCIM del Penedès entregaren una cara-bassa a Josep Montilla, protestant perla mala política territorial de l'actual go-vern de la Generalitat. (CI)

DIUMENGE 8 D'OCTUBRE

POSA-LI SAL A LA TEVA VIDA. Ungrup de joves protestaren durant unacte del PP al barri de Les Corts deBarcelona, abocant diversos quilos desal sobre la fideuà que el PP oferia,mentre distribuïren octavetes ambaquest eslògan.

DILLUNS 9 D'OCTUBRE

SUSPESA LA CIMERA DE MINIS-TRES EUROPEUS DE L'HABITATGEque s'havia de fer a la ciutat de Barce-lona al novembre. Segons l'agència denotícies Liberinfo, la decisió es va pren-dre el mateix dia 2 d'octubre, per les di-ficultats de respondre a les crítiquessobre la situació de l'habitatge al migde la campanya electoral. Tot i això,l'excusa oficial que es va donar van serels incidents produïts al davant delMACBA de Barcelona el dijous 5 d'oc-tubre. (CI)

DIMARTS 10 D'OCTUBRE

PRESENTACIÓ A BARCELONA de laCoordinadora Anti Cementiri Nuclear.Als locals de la Fundació Terra.

DIMECRES 11 D'OCTUBRE

PRESENTACIÓ DEL DOCUMENTAL"EL MIL" de Martina Loher, al CCCBde Barcelona. Amb la participació de larealitzadora i de Txema Bofill i Ricardde Vargas Golarons, de l'Ateneu Enci-clopèdic Popular. (CI)

DIJOUS 12 D'OCTUBRE

MANIFESTACIÓ ANTIFEIXISTA pelscarrers de Barcelona. Amb un fortíssimdesplegament policíac que pràctica-ment rodejà la manifestació, s'aplega-ren unes 500 persones. Incidents aReus en un acte antifeixista al qual esva presentar un grup de nazis (CI)

DIVENDRES 13 D'OCTUBRE

INICI DEL HACKMEETING A MATA-RÓ al Centre Social La Fibra. Els hack-meetings són trobades de gent percompartir coneixement sobre progra-mari lliure, telemàtica, privacitat, cripto-grafia, hacktivisme, etc. Aquest any esfeia a Santiago de Chile i Chicago.

15 D'OCTUBRE

"A QUI S'HAURIA DE JUTJAR?" Tri-bunal Popular de l'Agricultura Transgè-nica, al convent de Sant Agustí de Bar-celona. Convocat per la PlataformaTransgènics Fóra, en resposta al judicid'un company el proper 19 d'octubre.

Tercera Trobada decol·lectius de laconca de l’Ebre


La derogació del transvasament de l'E-bre no ha reduït les amenaces als riusde la nostra conca: les ampliacions deregadius (més de 600.000 Ha), les obresde regulació previstes en l'annex II delPHN o per les diferents Comunitats au-tònomes, la contaminació, augment dela salinització de l'aigua i destrucciód'ecosistemes fluvials, el creixementurbanístic descontrolat amb la seva exi-gència malversadora d'aigua, i el pro-cés d'elaboració del nou pla de conca(de demarcació), posat ja en marxa perla Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.Totes aquestes amenaces exigeixenque ens tornem a engegar per a prote-gir la conca de l'Ebre des dels seus nai-xements fins al seu Delta.

Per això, el 16 de setembre es va fer aSaragossa la 3a Trobada de Grups de laConca de l'Ebre. En la trobada es vaparlar de l'organització de la gran as-semblea popular de tardor a Saragossai de propostes per a intervenir en el nouPla de Demarcació. Entre els grups par-ticipants hi trobem la Plataforma en De-fensa de L’Ebre, la Coordinadora d'A-fectats per Grans Embassaments iTransvasaments, la Fundació Nova Cul-tura de l'Aigua - Ebre Viu, Ecologistesen Acció i diversos col·lectius aragone-sos i navarresos de lluita contra projec-tes concrets.

Després d'analitzar alguns dels greusproblemes que afecten a la conca delriu Ebre com són: les grans detraccionsde cabals previstes per l'ampliació deregadius (més de 600.000 Ha en tota laconca) o transvasaments (el transvasa-ment Xerta–Sènia); la reserva de cabalsque estan fent les Comunitats Autòno-mes; el creixement urbanístic descon-trolat amb la seva exigència malversa-dora d'aigua; els problemes decontaminació de les aigües; l'augmentde la salinització; la colonització d'es-pècies invasores (com el musclozebra); la destrucció d'ecosistemes flu-vials; i la pèrdua del bon estat ecològicexigit per la Directiva Marc, els col·lec-tius assistents van prendre els se-güents acords:

-Exigir una moratòria a la construccióde grans embassaments i a l'engegadade nous regadius mentre és revisa elPla de Conca o de Demarcació.

-Exigir els cabals ambientals en totala conca i la paralització de nous em-bassaments fins que aquests cabals si-guin assegurats.

-Exigir un compromís real de les Ad-ministracions en l'aplicació de la Direc-tiva Marc de l'Aigua. En concret exigirun procés de participació en el Pla deConca real, obert, proactiu, a tots els ni-vells i amb capacitat econòmica per aelaborar propostes i alternatives.

-Oposar-se el transvasament Xerta-Sènia.

-Demanar la dignificació del secà.També es va acordar convocar a tots

els col·lectius de la conca a una Assem-blea a Saragossa al mes de novembre.

Podeu contactar amb nosaltres a [email protected] - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. ([email protected], sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.cat www.cgt.es www.rojoynegro.info

Catalunya. Novembre de 200614 Catalunya. Novembre de 2006 15

Manifest contra laconstrucció aCatalunya d'unCementiri NuclearCentralitzat

Coordinadora Anticementiri Nuclearde Catalunya

Davant del pla de l’Empresa Nacionalde Residus Radioactius (Enresa) deconstruir un cementiri nuclear centralit-zat (Magatzem Temporal Centralitzat,MTC) per albergar els residus radioac-tius d’alta activitat generats per totesles centrals nuclears de l’Estat espan-yol, i coneixedors que la generació deresidus radioactius d’alta activitat és unfet tècnicament inevitable produït perles centrals nuclears i que la seva ges-tió és encara un tema per resoldre a es-cala mundial.

Atès el seu alt nivell de radioactivitatque persisteix durant centenars de mi-lers d’anys i el seu elevat potencial ra-diotòxic que suposa un greu problemaambiental, una amenaça per la salut pú-blica, i que hipoteca dràsticament lesnostres futures generacions i entenentque l’anomenat Centre Tecnològic As-sociat al Cementiri Nuclear no seriaaltra cosa que un reactor nuclear expe-rimental en tècniques de transmutació,amb tots els riscos que això comporta-ria, essent aquesta una opció tècnica-ment inviable a curt o mig termini com asolució al problema dels residus.

Partint del fet que l’elevat cost de lagestió dels residus radioactius que, se-gons Enresa, pujarà prop de 13.800 mi-lions d’euros (calculat només fins al’any 2070), serà sufragat majoritària-ment amb diners públics i preocupatsper les estratègies d’Enresa encamina-des a encoratjar, amb compensacionseconòmiques (amb diners públics), alsalcaldes dels municipis perquè s’oferei-xin candidatures per albergar el cemen-tiri nuclear centralitzat.

Convençuts que aquest problema demarcat caràcter col·lectiu no es pot re-soldre sense un previ consens social ipolític, amb participació dels agents in-teressats, sense oblidar les organitza-cions ecologistes i ciutadanes, i ente-nent que Catalunya, amb tres centralsnuclears en funcionament i una centralnuclear en fase de desmantellament, jaha hipotecat greument el seu futur, as-sumint els riscos potencials dels resi-dus radioactius d’alta activitat des del'inici del seu funcionament.

Diverses persones i organitzacionsecologistes i socials hem constituït laCoordinadora Anticementiri Nuclear deCatalunya i estem portant a terme unacampanya per evitar la instal·lació.

Per a més informació i adherir-se a lacampanya: www.cementirinuclearno.tk

> CONVOCATÒRIES



Joan Ramon Ferrandis Breso,coordinador de Defensa delFerrocarril de Tarragona de

CGT

Les necessitats del Camp deTarragona passen per un fe-rrocarril que vertebri el terri-

tori, que doni servei real a la ciuta-dania, permetent el dret a lamobilitat de les majories, estemfarts de veure passar l'AVE a 300km/h perquè els executius es des-placin entre les grans ciutats, i queno puguem viatjar entre dues po-blacions de la nostra pròpia comar-ca per manca de trens o fins i totpitjor… per la seva inexistència.

El 99% de la població viatja entrens de rodalies i regionals, en-front de l’1% ambe l'AVE, les inver-sions són del 97% per a l'AVE i del3% per al ferrocarril convencional.Hem de caminar cap a un futursostenible, lluny de la fastuositat del'AVE, que crea barreres en lesnostres comarques, transformant ideteriorant l'entorn de manera irre-versible, consumint grans quanti-tats d'energia i creant una majordependència de les centrals nucle-ars.

Des de la Confederació Generaldel Treball (CGT) hem apostatsempre per un transport públic,segur i de qualitat, de caràcter so-cial i sostenible mediambiental-ment, com és el ferrocarril conven-cional, situant-nos en contra delsgrans projectes d'infraestructures,principalment del tren d'alta veloci-tat. En un futur immediat, com aconseqüència de la privatització ien no atendre raons socials objec-tives, es podrien tancar estacions,suprimir parades i fins i tot trens,disminuint més encara la qualitatdel servei ferroviari, tot això perrendibilitzar els comptes de resul-tats d'empreses privades/conces-

sionàries que explotarien aquesttipus de transport.

A les comarques de Tarragonaen els últims 15 anys s'han tancatde manera permanent gran nom-bre d'estacions com Vila-seca, Al-tafulla, l’Espluga de Francolí, Alco-cer, Vilavella, Vilaverd, Salomó,Roda de Berà Nules-Bràfim iMarçà-Falset. Les estacions d'As-có, Riba-Roja, Flix, Móra la Nova,l’Hospitalet de l’Infant i Montblancpoden sofrir de manera immediatala pèrduda de personal. És parado-xal que convisquin en la mateixacomarca el malbaratament del’AVE i la realitat d'estacions que notenen ni enllumenat, com a les Bor-ges del Camp, Marçà-Falset, Riu-decanyes-Botarell o Guiamets-laSerra d’Almos, on els usuaris hand'utilitzar llanternes de mà perpoder orientar-se a l'estació ocreuar les vies. També segueixenoblidats projectes tan necessariscom el del baixador de la zona uni-versitària de Reus, o continuen els10 anys de provisionalitat de l'esta-ció de Torredembarra (tercera esta-

ció de Tarragona en nombre d'u-suaris), i al mateix temps no s'es-catimin esforços en la línia del’AVE.

La reobertura de la línia Reus-Roda de Berà podria tenir un paperimportant en les comunicacions deles comarques de Tarragona, d'unabanda donaria servei ferroviari apoblacions com el Morell, Puigdel-fí, Perafort, el Catllar, la Riera deGaià i la Pobla de Montornès, i peruna altra podria connectar de ma-nera directa, segura i fiable l'esta-ció de l'AVE del Camp de Tarrago-na i l'aeroport, amb les ciutats deTarragona, Reus i Valls, per mitjàd'un tren lleuger que aprofitaria tantel traçat de l'antiga via Reus-Rodacom de les línies existents per SantVicenç de Calders-Valls-Reus-Ta-rragona.

La creació d'aquesta nova xarxade servei de rodalia o regionals for-maria un doble anell ferroviari enforma de “vuit”, que amb poquesmodificacions en el disseny de lainfraestructura, permetria explotaruns combois lleugers, que podrien

circular amb una freqüència i unstemps més que competitius perunir, d'una manera alterna, les prin-cipals estacions del Camp de Ta-rragona entre elles, així com ambl'aeroport i l'estació d'AVE de Tarra-gona-Perafort.

La proposta de La ConfederacióGeneral del Treball, en definitiva,és la defensa d'un ferrocarril públic,de qualitat, segur, social i sosteni-ble, i de les aportacions econòmi-ques necessàries per a la seva ex-plotació.

Per a això proposem:-Augmentar el trànsit de mercade-ries per ferrocarril (el 94% d'ellescirculen per carretera), condicionarles instal·lacions del port de Tarra-gona per donar una resposta àgil ala distribució d’aquestes per ferro-carril, així com les terminals deConstantí i Tarragona Classificació.

-Millorar el servei de trens regio-nals, tant en freqüències com enqualitat de serveis, reobrint les es-tacions tancades en els últimsanys.

-Estendre la xarxa de rodalia deBarcelona fins a Tarragona i Reus,incrementant el servei prestat a l'u-suari en les estacions.

-Reobertura de la línia Roda deBerà-Reus, unint l'aeroport i lanova estació de l'AVE amb Tarra-gona, Reus i Valls, per mitjà d'unaxarxa ferroviària lleugera que utilit-zaria els traçats ferroviaris exis-tents.

El pròxim 18 de novembr, laCGT ha convocat una caminadareivindicativa per l'antic traçat delferrocarril que unia Reus i Roda deBerà, pel tram La Pobla de Montor-nès-el Catllar, amb la intenció depresentar públicament una alterna-tiva ferroviària sostenible, per co-municar el Camp de Tarragona i elBaix Gaià.

Manual deComunicació per ala CGT de Catalunya

Secretaria de Comunicació CGTCatalunya

La Secretaria de Comunicació de laCGT de Catalunya ha editat un “Manuald'Ús per a les Secretaries o responsa-bles de Comunicació de les Federa-cions, Sindicats i Seccions Sindicalsde la CGT de Catalunya”.

Aquest manual pràctic de comunica-ció social vol ser una eina de treball peral conjunt de la CGT de Catalunya enun tema com el de la comunicació quetot i tenir actualment una importànciacabdal, entenem que des de la CGT nise li està donant tota la rellevància quemereix, ni s’hi estan invertint prou es-forços i mitjans.

L’objectiu d'aquest treball és aportarconeixements pràctics per a promourela participació social en els mitjans decomunicació. Aquest manual pràctic decomunicació pot ser útil tant per a laCGT com per a la majoria d'organitza-cions socials en la seva relació, nonomés amb els mitjans de masses,sinó també amb els anomenats alterna-tius o «altres» mitjans de comunicació.

En definitiva, aquest manual preténfacilitar i fomentar la participació en lateòrica «plaça pública» que són, araper ara, els mitjans de difusió massius,i també en un espai, el dels mitjansd’informació alternatius, que cada diaes desenvolupa més com a alternativade comunicació i transformació social.

Si hi esteu interessats podeu acce-dir al document en format pdf i descar-regar-lo a:

http://www.cgtcatalunya.cat/Docu-ments/manual_comunicacio.pdf

Llista d’Acció Socialde la CGTLa Secretaria d’Acció Social dela CGT ha posat en marxa la llistade distribució [email protected], una llista d’acció socialde la CGT a nivell de tot l’Estat espan-yol. Podeu obtenir informació generalsobre la llista a:http://listas.nodo50.org/cgi-bin/mail-man/listinfo/accionsocial-cgt.

Un cop donats d’alta, per enviar mis-satges a la llista cal fer-ho a: [email protected]

EL 18 DE NOVEMBRE, CGT CONVOCA UNA CAMINADA POPULAR PER LA VIA DETREN DE REUS A RODA DE BERÀ

Caminada reivindicativapel ferrocarril al Camp

Col.lectiu Catalunya

L'Estat espanyol s'ha convertit enel país europeu amb major nom-bre d'habitatges per mil habitants,és capdavanter europeu tambéen quilòmetres d'autopistes i au-tovies, i aviat ho serà en líniesd'alta velocitat ferroviària.

A l’Estat espanyol es troben setde les onze majors constructoresdel món, el major gestor d'auto-pistes, les majors immobiliàries iels majors operadors turístics...però no hi ha cap empresa indus-

trial puntera.Una legislació especialment

laxa quant a requalificacions deterrenys, l'absència de controlsobre els preus finals -promesad'una especulació sense límits- il'entrada massiva de capital es-tranger (en bona part negre), peruna conjuntura internacional favo-rable, juntament amb els baixostipus d'interès i l'absència d'habi-tatges de lloguer o de pisos deprotecció oficial han afavorit unboom immobiliari que, com "llen-gua de lava urbanitzadora", ame-

naça amb cobrir gran part del te-rritori peninsular -en especial,aquelles zones amb majors pro-blemes d' aigua- i destruir les nos-tres ciutats, engolides per l'expan-sió i reestructuraciómetropolitana.

La raó d'aquest creixementdesaforat de la construcció de vi-vendes (de primera o segona re-sidència), oficines, infraestructu-res de transport o de logística,camps de golf, parcs temàtics,centres comercials, etc., és sensdubte els alts beneficis que augu-

ra a les constructores i al capitalespeculatiu; i el "efecte riquesa"(relatiu) i de creació de treball(passatger) que li acompanya.Però el resultat cert és una acciódevastadora sobre el medi am-bient, l'endeutament de per mésde quinze anys d'una quarta partde la població i una "bombolla im-mobiliària" que amenaça amb ex-plotar en qualsevol moment, pro-vocant una recessió senseprecedents que pot convertir el"miracle espanyol" en un autènticmalson per a la majoria.

‘El tsunami urbanizador’, un llibre de Ramón Fernández Duranpublicat per Virus Editorial sobre l’especulació immobiliària i molt més


SENSE FRONTERESLa repressió del Govern Marroquí sobre el poblesaharahuí suposa un constant oblit dels drets humansperò alhora també del dret internacional

La solidaritat ambel Sàhara es mostrade molt diversesmaneres

Boicot aun segellcommemoratiude les relacionsEspanya-IsraelSindicat Federal de Correus CGT

Ala fi d'agost, davant la previstaemissió de 600.000 segells de

correus en commemoració del "20aniversari de l'establiment de rela-cions diplomàtiques Espanya-Is-rael", la CGT va sol·licitar a Corre-os i als Ministeris d'Economia iHisenda i Foment que paralitzessinla seva posada en circulació, perentendre que era totalment inopor-tú i fora de lloc que se celebri abso-lutament res amb l'Estat d'Israel.

Davant la decisió de Correos deseguir endavant posant-lo en circu-lació a partir de l’1 de setembre, laCGT va acordar demanar als usua-ris del correu que boicotegin aquestsegell, no comprant-ne cap d'a-questa commemoració i optant peraltres models de segells.

Barcelona surtal carrer encontra de laguerra

Kaosenlared.net

Unes 1.500 persones es van ma-nifestar el dia 1 d'octubre pels

carrers de Barcelona, convocats perla Plataforma Aturem la Guerra -constituïda contra la Guerra d'Iraq ique agrupa diverses organitzacionspolítiques, socials i sindicals-, sotael lema "Fora totes les tropes. No al'ocupació de l'Iraq i Palestina".

La manifestació va comptar ambuna important representació pales-tina, amb pancartes de les distintesorganitzacions que impulsen la so-lidaritat amb els pobles de l'OrientMitjà sotmesos a l'agressió militarde les grans potències, especial-ment els EUA i l'Israel. Durant elrecorregut es van cridar consignesque denunciaven els fets i exigienla retirada de les tropes i la fi de lesagressions a l'Iraq, l'Afganistan iPalestina.

La denúncia de l'enviament deles tropes espanyoles al Líbantambé va ser cridada per bona partdels manifestants. Segons porta-veus de la Plataforma, aquesta con-signa no figurava entre els lemesunitaris de la marxa per l'oposició aella d'alguns dels participants, entreels quals es trobaven els dirigentsd'ICV-EUiA que donen suport a lapresència de tropes espanyoles alLíban.


El govern del Marroc conti-nua exercint una repressióbrutal i salvatge als territo-

ris del Sàhara Occidental que téocupats des de fa prop de trentaanys.

Les lluites i reivindicacions de lapoblació saharauí contrària a l'ocu-pació marroquina són durament re-primides: detencions, pallisses,tortures, assassinats, control poli-cial i militar... són la resposta delMarroc a les ànsies de llibertat delssaharauís. Davant d'això, les asso-ciacions de solidaritat amb el poblesaharauí que funcionen a l'Estat es-panyol segueixen amb la seva cam-panya de pressió i denúncia.

Amb motiu de la pròxima visitade José Luis Rodríguez Zapatero alMarroc, la Coordinadora Estatald’Associacions d’Amics del PobleSaharauí va manifestar la seva pre-ocupació per la situació dels ciuta-dans saharauís en els territoris ocu-pats, i van sol·licitar al presidentespanyol que pressioni el Marrocperquè convoqui el tantes vegadesdemorat referèndum d'autodeter-minació.

La Coordinadora Estatal d'Asso-ciacions d'Amics del Poble Saha-rauí denuncia que en els campa-ments saharauís la situacióhumanitària és cada vegada pitjor,amb retallades pressupostàries dediferents organismes internacio-nals, que afecten a l'alimentació ila sanitat. Quant als territoris ocu-pats, els reiterats informes delConsell General de l'Advocacia iels d'associacions pels drets hu-mans marroquines, constaten quela repressió sobre la població au-tòctona és diària i desproporciona-da, quan només es demana el com-pliment de les resolucions de lesNacions Unides.

Enfront de la visita institucionalde Zapatero al Marroc, la Coordi-nadora insisteix en l'estancamentde les iniciatives diplomàtiques delGovern espanyol per complir ambaquestes resolucions de NacionsUnides, que consideren l'Estat es-panyol potència administradoradels territoris ocupats i determinencom a única solució la convocatò-ria d'un referèndum d'autodetermi-

nació.La Coordinadora d'Associacions

d'Amics del Poble Saharauí exi-geix al president espanyol que facivaler el Dret Internacional, d'unabanda, pressionant el Marroc per-què convoqui el referèndum. Peruna altra banda, instant-lo que res-pecti els Drets Humans en els terri-toris ocupats, que en els últimsmesos són víctima d'una repressiósense precedents.

La Coordinadora recorda quehan transcorregut trenta anys desque l'últim govern espanyol no de-mocràtic va abandonar el PobleSaharauí. Des de llavors, l'oblit, laguerra, la diàspora i, ara, la repres-sió han afegit sofriment sobre elsofriment, sense que cap govern s'-hagi emprat a fons per esmenaraquella injustícia.

La Coordinadora considera moltprobable que el Govern del Marrocaprofiti per presentar a Zapatero elPla d'Autonomia del Sàhara: da-vant d’això, recorden al presidentespanyol que qualsevol solució queno passi per la convocatòria del re-ferèndum d'autodeterminació, se-gons resolucions de la ONU, és unpla abocat al fracàs i a l'estanca-ment, que no farà res més queallargar i allunyar una solució polí-tica justa per al Sàhara i que incre-mentarà la tensió política en lazona i el sofriment dels uns i els al-tres.

No es pot avalar un pla que nocompleixi les lleis internacionals i

que abandoni els saharauís, siguien el desert o en els territoris ocu-pats, recorda finalment la Coordi-nadora d'Associacions d'Amics delPoble Saharauí.

Querella contra elsmilitars

Per altra banda, diverses ONG vanpresentar el 15 de setembre unaquerella a l'Audiencia Nacionalcontra militars marroquins per pre-sumptes delictes de genocidi, tor-tures, detencions il·legals, segrestsi desaparacions contra el poble sa-harauí.

Els querellants són l'Associacióde Familiars de Presos i Desapare-guts Saharauis (AFAPREDESA),l'Associació Pro Drets Humansd'Espanya (APDHE), la FederacióEstatal d'Institucions Solidàriesamb el Poble Saharauí (FEDIS-SAH) i la Coordinadora Estatald'Associacions Solidàries amb elPoble Saharaui (CEAS-SAHA-RA).

Entre els querellats es trobenDris Basri, exministre d'Interiordel Marroc; Hamidou Lanigri, ac-tualment director general de la Se-guretat Nacional marroquina; iYassine Mansouri, exdirector ge-neral de la Direcció General d'Es-tudis i Documentació i consellerespecial del rei del Marroc.

La querella també està dirigidacontra Abdelhak El Kadiri, exdi-rector general de la Direcció Gene-

ral d'Estudis i Documentació; Ab-delasis Bannani, general major deles Forces Armades Reials; HousniBen Sliman, general de la Gendar-meria Reial Marroquina; BenHima, comissari de la DireccióGeneral de la Seguretat nacionaldel Aaiún i actualment comissarien Agadir; i Abdelhafid Ben ha-chem, cap de la Direcció Generalde la Seguretat Nacional.

Els fets denunciats comencen el1975, quan, després de la signaturadels Acords Tripartitts de Madrid,Espanya va marxar de la seva pro-víncia número 53 i el Regne delMarroc va envair el Sàhara Occi-dental mitjançant una cruenta gue-rra contra el poble saharauí que vadurar 16 anys.

Els querellants sostenen que elpoble saharauí ha sofert una viola-ció greu, massiva i sistemàtica delsdrets humans en haver estat exter-minat part d’aquest.

En la querella es denuncia deforma detallada el segrest, empre-sonament i desaparició de cente-nars de saharauís, durant els anys1975 i 1980, que en la seva majoriatenien la nacionalitat espanyola ique van ser empresonats per lesforces d'ocupació marroquina.

Un total de cinc-cents vint-i-sissaharauís es troben desaparegutssense que les seves familiars tin-guin cap coneixement del seu para-dor i negant-los l'Estat marroquíqualsevol notícia sobre ells o dellloc on es troben.

Presenten una querella contra alts militars marroquins per presumptesdelictes de genocidi, tortures, detencions il·legals, segrests i desaparacions

Continua la repressióbrutal al Sàhara Occidental

SOCIALEn campanya electoral un vot bé pot valerl’atac contra les minories i la pèrdua delsmínims valors de respectes cap a l’altre

SOS Racisme Catalunya

Des de l'estiu i coincidint amb laconvocatòria de les eleccions alParlament de Catalunya estem as-sistint a un debat del fet migratori,per part de les diverses forces polí-tiques i dels seus representants,amb un to crispat, demagògic i enocasions, fins i tot, racista que noajuda a situar el tema sinó tot elcontrari.

Estem assistint a un debat cen-trat en:- El foment dels tòpics negatius en-vers la immigració que culpabilit-zen a l'immigrant de les mancancessocials, que tenim com a societat, iposa l'èmfasi en identificar la im-migració com un perill pel nostreEstat de benestar.- Incentivar debats simplistes sobreel fet identitari. Hem assistit a de-bats centrats en dubtar del senti-ment de pertinença dels immi-grants que viuen entre nosaltres, obé, alertant que un increment de laimmigració és un perill per a laidentitat catalana.-Realitzar uns plantejaments alar-mistes fomentant la sensació d'in-vasió, d'allaus i de saturació de lacapacitat per rebre més immigra-ció.-Barrejar temes i tractar la immi-gració de forma homogènia i unila-teral, desviant tota l'atenció medià-tica cap al control fronterer ideixant de banda altres aspectesglobals de les persones d'origenimmigrat que porten molts anys vi-vint entre nosaltres. D'aquesta ma-nera, sembla que no podem avan-çar en polítiques de ciutadaniaperquè el debat se centra exclusiva-ment en temes d'estrangeria.La immigració es torna a utilitzarper buscar rèdits electorals i com amoneda de canvi entre els partitsper fer demagògia electoral. Desde SOS Racisme denunciemaquest tractament electoralista dela immigració.

Volem donar un toc d'alerta deles conseqüències d'utilitzar el fetmigratori per "aconseguir vots", iexigir un plantejament seriós deltema apel·lant a la responsabilitatpolítica.

En altres paraules, des de SOSRacisme denunciem la intoxicaciómediàtica i la demagògia vers laimmigració per part d'una part dels

representants polítics. Sembla serque aquest és l'únic tema sobre elque tothom està capacitat per par-lar, i l'únic tema en què la dita "totval" és assumida sense la més mí-nima necessitat de reflexió i sensenecessitat de fer cap exercici deresponsabilitat.

Els discursos electoralistes res-ponen a una realitat social i políticaarrelada des de fa anys, en la qualla immigració es percep i gestionacom un problema.

El clima social

Respon a una percepció de la im-migració com a problema. La im-migració últimament només ocupaels mitjans de comunicació pertractar el tema de les arribades de'cayucos'. Aquest drama humà,junt a la percepció ja establerta queja hi havia molts immigrants -lesenquestes del CIS afirmen que partde la població quantifica el dobled'immigració de la que hi ha real-ment-, fa que sigui un dels proble-mes més importants que recullenles enquestes d'opinió pública.Però no podem obviar que aquestapreocupació ha estat creada medià-ticament, i que si s'aprofundeix enl'anàlisi el ciutadà de a peu, responque els problemes que més l'afec-ten personalment i individualmentsón altres: el dèficit d'habitatge, elssalaris, la precarietat laboral, etc.

El precari Estat de benestar quetenim fa que hi hagi mancances de

les que molts ciutadans culpabilit-zen a la immigració, en un exercicid'anàlisi desvirtuat de les causes,exercici provocat per aquests dis-cursos polítics, d'alguns mitjans decomunicació i d'altres agents, en-trant en el circuit de retroalimenta-ció dels tòpics i prejudicis.

El clima polític

Ve condicionat per una manca d'al-ternatives polítiques. A nivell esta-tal, el Govern del PSOE està para-litzat davant la crítica del PP i haanat donant solucions pedaç a unasituació que necessita un nou plan-tejament. L'única política establer-ta és anar donant respostes conjun-turals. I últimament, sumar-se a unenduriment del discurs per donaruna imatge de "pols ferm" davantl'opinió pública. S'estigmatitza alimmigrant en situació irregularamagant hipòcritament que aquestcol·lectiu beneficia a uns sectors dela societat. De la covardia políticaper abordar i fer un gir en les polí-tiques, s'ha passat a la defensa delsdiscursos més conservadors. El PPtorna a repetir la seva estratègia xe-nòfoba, que tan bons resultat li vadonar al 2000, de parlar d'efectecrida i de demanar un endurimenten la Llei d'estrangeria. Per cert, iaquí està el fet més impresentable,elaborada per ells mateixos.

A nivell de Catalunya, aquestplantejament i joc estatal s'ha con-solidat en la campanya electoral,

sumant-se altres forces polítiques.Des de aquí, volem incidir en al-guns aspectes que els partits cata-lans haurien de tenir presents si novolen continuar en l'espiral de lademagògia i hipocresia:

-La immigració té les seves limita-cions en les competències recolli-des a l'Estatut. Els controls d'entra-da i l'anomenada políticad'estrangeria continua essent esta-tal i per tant, centrar el debat de lespropostes electorals en aqueststemes és irreal i només pot respon-dre a una intenció de desvirtuar eldebat i centrar-lo en allò que lesenquestes diuen que donarà vots.Per què no parlen de les polítiquesd'integració o de com es desenvo-luparen els drets socials recollits almateix Estatut, i que podrien aju-dar a la cohesió social? Per quècentrar el debat en contingents icontractacions en origen, qüestionsinoperants sense un canvi de políti-ca estatal?-Quan parlem d'immigració cal serrigorosos, fer afirmacions sensearribar al fons és irresponsable i hi-pòcrita. Si es parla de saturació delmercat laboral, s'han de dir lesdades i les fonts per haver arribat aaquestes conclusions. Si es parlad'expulsar a tots els immigrants ensituació irregular s'ha de dir com esfarà, que potser enviaran una patru-lla policial a cada casa? Si parlemde no donar més targes sanitàries,què proposem llavors? Repetim:

Memòria històricano per fer revenjasinó per no oblidarel nostre passat

La intoxicació mediàticasobre el fet migratori

2 + 1= infinitToni Álvarez (AssembleaAntimilitarista de atalunya)

Quant són dos més un? La res-posta és fàcil: tres. La diferèn-

cia ve donada per les coses que espoden fer si som dos o si som tres.Deixant de banda les coses que se-gurament esteu pensant, les perso-nes que participem en movimentssocials estem acostumats a notaraquesta subtil diferència, de ser unmés o no ser-ne, a les accions queintentem portar a terme, sobretot alcarrer. Aquesta manca ve donadaper factors molt variables: la faltad'informació de l'acte per realitzar,la mandra o descuit de les personesque havien de venir, nous plans quesorgeixen molt més interessantsque anar a una cita on el més segurés que tindrem problemes (normal-ment amb les forces de seguretat) iaixí un llarg etc.

Així, sense cap ànim de jutjar,ens trobem que accions planejadesamb cura i mirament han quedatpenjades o no han lluït prou per lamanca d'aquestes persones, a vega-des perquè havien dit que podrienvenir i en la majoria de casos per-què ni ho sabien. Quantes vegadesno hem escoltat (i dit) el sabut "sim'hagués assabentat abans" un cops'ha fet o deixat de fer l'acció?

Ja sabeu de la necessitat de ser-hial carrer, de fer front als nous for-mats militaristes que tenen el seumàxim exponent en els autobusos ifurgonetes itinerants, una presènciaantimilitarista que no necessita sermultitudinària però sí constant, queserveixi per visualitzar la vergonyadel que prediquen i ajudi a aposta-tar a la nova fe de la farsa Pau. Ésaquí on constatem i trobem a faltara aquesta persona, que sabem queexisteix i que amb informació s'a-fegiria a aquesta petita i contundentdesobediència frontal i vital. Dosmans que aguantin una pancarta, oque reparteixi unes perilloses octa-vetes amb versos de la Gloria Fuer-tes, tant és. El fet és no deixar solsaquells autobusos d'ignomínia ivergonya que intenten passar des-apercebuts tot i que diguin el con-trari. Sabem de les improvisacionsprovocades per no tenir (ni ganes)el nostre servei secret, de la inco-moditat que provoca ser observat ifotografiat per les forces armades,del temps que s'està de peus espe-rant que marxin... però, i la satis-facció de veure com marxen quanens veuen aparèixer?, de saber queno anticipen les seves visites a laseva pagina web accentuant el sen-timent de visites non grates?... Si hifossin les teves mans dos i un maimés no serien tres.


BALA PERDUDA La darrera campanya electoral catalana destapa expressions claramentxenòfobes entres els candidats


rigor i coherència en les propostes,no tot val per un grapat de vots.

Les conseqüències allarg termini són elmodel de societat queconstruïm

Des de SOS Racisme volem recor-dar que aquests tipus de debat i dis-cursos tenen conseqüències mésenllà de la carrera electoral i pertant, i és aquest el nostre missatge,demanem responsabilitat. Ara ma-teix aquestes conseqüències són:-Fomentar el racisme social: la le-gitimació per part dels polítics delstòpics negatius que es senten al ca-rrer dóna peu a un espai d'impuni-tat per les diverses manifestacionsracistes i xenòfobes, des de les mésviolentes fins les subtils de la vidaquotidiana.

Aquest tipus de discursos fo-menten el caldo de cultiu per la xe-nofòbia i tiren per terra els esforçosde molts agents socials, les iniciati-ves locals i fins i tot de Govern,que afavoreixen la convivència i lacohesió social. Assumir i aprovarun Estatut que per primer cop con-demna el racisme i la xenofòbia noté sentit si les mateixes forces polí-tiques que el van impulsar i apro-var, no fan pedagogia social sobreel fet migratori, i l'utilitzen irres-ponsablement pel seu rèdit electo-ral.-Perpetuar un model injust i inefi-caç al no avançar en el debat. Es

desvirtua el debat real i necessariposant entrebancs per donar res-posta al fet migratori de forma in-tegral i global. Quina és la realitat?No tenim política migratòria,només política d'estrangeria basa-da en el control de fronteres. Desde el 2000, hem assistit a un endu-riment de la Llei d'estrangeria ambl'objectiu del control de fluxos re-sultant alhora injust i inútil, doncsno ha servit pels seus objectius. Elsdiscursos es basen en la hipocresiade estigmatitzar a les persones ensituació irregular obviant que be-neficien a uns sectors econòmics.Una demagògia que vincula exclu-sivament l'economia submergida ala immigració, quan aquesta formapart de manera estructural de lanostra economia. Un plantejamentque obvia les desigualtats nord-sud, i que sota la bandera de la le-galitat persegueix a les víctimesenlloc de fer front als que produei-xen i es lucren de la irregularitat.

-Validar el discurs propi de l'extre-ma dreta. Sempre hem alertat quebasar els discursos en l'alarmisme ien la projecció en la immigració detotes les frustracions i deficiènciesque com a societat tenim noméscrea base social per l'extremadreta, que és la que finalment treuprofit del descontent social. Aramateix ens preocupa i molt, el fetque aquests discursos ja estan ocu-pant aquest espai.Volem donar un toc d'alerta itambé fem una demanda públicad'uns compromisos a tots els par-tits catalans de realitzar una cam-panya electoral basada en l'ètica i afavor de tots els ciutadans siguemd'on siguem, que formem part de lasocietat catalana.-Exigim l'aturada dels discursosdesvirtuats i demagògics que bus-quen el rèdit electoral. Amb aixòno volem dir que no es pot parlard'immigració, sinó que es parliamb rigor. El fet migratori és i serà

present, vulguem o no, els propersanys igual que altres canvis quecom a societat tenim: l'envellimentde la població, la globalització deles noves tecnologies etc. Igual queningú amb una mica de sentitcomú basa el seu discurs en alar-mar o voler aturar aquests canvis,sinó en donar solucions i en ferpropostes constructives, la immi-gració és un canvi que representauns reptes a gestionar. Volem unsdiscursos fets amb grans dosis depedagogia social. Hem de serconscients de les dimensions de laqüestió i de les causes d'un modelde globalització que crea desigual-tats, conscients de la necessitat derespectar fermament els drets hu-mans des de la nostra posició depaís democràtic que ha d'assumir iacceptar la necessitat de la immi-gració pel seu creixement. Per tant,demanem un compromís en tractarel tema amb rigor, realisme i des dela transparència i l'ètica.-Demanem als partits polítics quecentrin la seva campanya en pro-postes com per exemple com en-fortir l'Estat de benestar, en defini-tiva quines propostes defineixen elmodel de societat que defensen pertots els ciutadans, és a dir, per totsels que vivim i treballem a Cata-lunya. Demanem fórmules per laconstrucció d'un país més demo-cràtic, més just i més cohesionatenlloc de fórmules i propostes ba-sades en la por i l'enfrontamententre els de "fora" i els nacionalsprovocant fractures socials.

SOCIAL

Mama, jo vullser antisistema

Josep Cara Rincón (Berga)

La perversió del llenguatge arri-ba a mans dels polítics,

intel·lectuals, periodistes i bufonsdel sistema a nivells que fan “arro-jar”. Sempre m’ha fet ràbia haverde defensar o exigir “democràcia”als “prosistema”, o sigui, als quemanen i abusen de tota la vida i quea sobre ara tenen la barra d’autoa-nomenar-se demòcrates. Ells sónels qui haurien d’exigir que els im-migrants puguin votar i tenir elsmateixos drets que la resta d’habi-tants i per tant ser ciutadans. Sónells també els qui haurien de garan-tir i exigir entre altres coses que noes cometin “abusos d’autoritat” nique es torturi a les presons i comis-saries catalanes. Però això no passani passarà i per això som els anti-sistemes (que vol dir revoluciona-ris) els qui, a part de treballar per ala revolució social, hem d’exigir alsprosistema que compleixin lesseves pròpies normes.

Ara, ja anuncien als seus mitjansla repressió que ve. Que vindràdesprés de la parafernàlia de leseleccions (aquesta vegada no votarem costarà menys que mai). Se-gons informa la Tura (autoritària iprosistema de tota la vida), els anti-sistema dolents han passat de dos-cents a dos-cents cinquanta, els témig identificats (amb fitxers il·le-gals com les que va destapar fatemps la ja centenària “Burxa”) ifins i tot ens anuncien que moltssón de Cornellà i voltants (ànims, ique no us passi res...).

Això dels mots no és nou, l’es-glésia catalana als anys vint mentrebeneïa i impulsava amb el suportdel govern i el patrocini de la bur-gesia els assassinats que cometia elsindicat lliure, no es cansava de re-petir pau, pau i sempre pau. Aques-ta pau típica de l’església catalana,tan tacada de sang, que no vol dirres més que “obeïu i no us revolteucontra la injustícia”, just el mateixque ordenen les lleis pel civismeque els consistoris catalans hanaprovat darrerament.

Per acabar i sense menystenir lalluita llibertària dels darrers anys(sóc dels que pensa que anem a mi-llor), no em puc estar de dir quecaldria potenciar la comunicaciódels diferents grups i projectes lli-bertaris del país, per tal que puguinsortir coses noves, fugint evident-ment de tota burocràcia i estructurainnecessària, garantint però, unafluïda comunicació que permeti lacoordinació i per tant que augmentila nostra efectivitat.

Habitualment, quan es plantegenprojectes d’aquest estil fracassen ipreferiria no entendre el per què detot plegat.

Però insisteixo: és necessari.Salut i liquidació social!

SALUT I ANARQUISMES

Barcelona surt al carrer pels drets dels immigrantsCol·lectiu Catalunya

Convocada per Papers per aTots/es, SOS Racisme, Fede-

ració Catalana de Col·lectius d’Im-migrants, CGT, la Campanya pelTancament dels Centres d'Interna-ment i altres associacions i diver-sos col·lectius d'immigrants, la ma-nifestació, a la que van assistir unmiler de persones, va recórrer di-versos carrers del barri del Raval,va baixar per les Rambles i va aca-bar en el Pla de Palau enfront de laDelegació del Govern, fortamentcustodiada per un dispositiu poli-cial dels Mossos d’Esquadra, quevan estar controlant tot el recorre-gut. Va finalitzar la mobilitzacióamb la lectura d'un manifest.

La marxa formava part d'una jor-nada de mobilització convocada adiferents ciutats europees i africa-nes en protesta per la manca dedrets dels immigrants i per les polí-tiques repressives dels estats euro-peus, des de Suècia fins al Senegal,i tenia com a reivindicacions la de-núncia de l'externalització de fron-teres, de les detencions i deporta-cions; el tancament dels centresd'internaments; la reivindicació dela regularització permanent no lli-gada al contracte de treball; laIgualtat de drets laborals, socials ipolítics per a totes les persones im-

migrants; i la derogació de la lleid'estrangeria. En la marxa hi parti-ciparen nombrosos treballadorsimmigrants: paquistanesos, benga-lis, uruguaians, colombians, ama-zics , ghanesos, senegalesos,... ientitats que apleguen diferentscol·lectius d'immigrants.

Durant tota la manifestació esvan corejar lemes contra la lleid'estrangeria, contra els murs deCeuta i Melilla, pel tancament delscentres de internament d'immi-grants, contra les expulsions i la re-pressió, la criminalització i el con-trol policial que pateixen, en

defensa dels drets dels/as immi-grants i el ja clàssic "papers per atots". Hi fou també present deforma especial la denúncia delscentres d'internament, on es detédurant setmanes a les persones de-tingudes sense papers en condi-cions infrahumanes, i el suport alsencausats per l'ocupació del CIEde la Zona Franca el passat juny.

Aquesta manifestació formavapart de les mobilitzacions convoca-des en diverses ciutats europees iafricanes per a expressar el rebuiga les polítiques migratòries europe-es i en defensa dels drets dels i lesimmigrants. Altres ciutats de l'Es-tat espanyol també van ser escenaride mobilitzacions i actes. La dataescollida -7 d'octubre- volia ser unrecordatori dels fets de Ceuta i Me-lilla de l'any 2005, quan centenarsd'immigrants van assaltar les tan-ques que separen aquests territorisde la resta de països africans. Lainiciativa de convocar aquesta jor-nada, a Europa i Àfrica, va sorgirde l'Assemblea de Moviments So-cials celebrada en el Fòrum SocialEuropeu del passat maig a Atenes iva ser assumida també per l'As-semblea de Moviments Socialsque va tenir lloc després del FòrumSocial Mundial de les Migracionsrealitzat el passat mes de juny enRivas-Vaciamadrid.

La Federació de Col·lectiusd'Immigrants de CatalunyaEl passat setembre, es va pre-sentar a Barcelona la reorganit-zada Federació de Col·lectiusd'Immigrants de Catalunya(FCIC), que té com a eixos bà-sics de reivindicació: la igualtatde drets i obligacions per a totesles persones que resideixen aCatalunya, sense discriminacióper raons d'origen; i la solidari-

tat amb les voluntats de la socie-tat civil catalana i amb els movi-ments que lluiten pels drets delsnouvinguts. La FCIC comptaamb 21 associacions d'immi-grants catalanes, està presididaper la senegalesa Mawa Ddiaye,i vol treballar amb independèn-cia respecte als partits polítics isindicats.


OPINIÓ-SOCIAL

Mentre la competència per trobar clients atia les disputes entre religions...

Perquè no creiem en cap Déu:Manifest per l'ateisme

ateus.org

Nosaltres, ciutadans ateusde Catalunya, lliure i vo-luntàriament, manifestem

que no creiem en cap déu, que nocreiem en l'existència d'una realitattranscendent més enllà d'aquestmón que ens ha tocat viure i queconsiderem l'home com un ésserfinit amb un principi i un final ontot s'acaba. Entenem que el reconei-xement i l'acceptació d'aquesta na-turalesa material i finita serà fona-mental perquè l'home pugui superarels reptes del món actual i afrontaramb possibilitats d'èxit les dificul-tats que presenti el futur, i per tantconsiderem que ha arribat l'hora dereivindicar un paper protagonistaper a nosaltres en aquesta societat.

Sostenim que no hi ha cap raóobjectiva ni consistent per conside-rar més enllà de la realitat material,és a dir de la nostra finitud, l'exis-tència d'éssers amb una naturalesadiferent i superior a la humana enels quals es trobin l'origen i el sentitde la nostra existència. Per la matei-xa raó també neguem la possibilitatde qualsevol mena d'ànima que se-gueixi mantenint quelcom similar auna activitat espiritual després de lamort del ser viu.

Algú podria pensar que al negarl'existència d'un déu transcendent itancar la porta a un més enllà des-prés de la mort l'ateisme aboca l'ho-me a una espècie de carreró sensesortida, a una mena de desespera-ció, però res no és més lluny de larealitat; l'ateisme no és una formade pensament negativa ni pessimis-ta basada en l'oposició ni en la faltad'esperança, sinó tot el contrari.L'ateisme és alliberador, perquè re-torna a l'home el govern i la respon-sabilitat dels seus actes i del seudestí.

L'ateisme ensenya que cal valo-rar la vida a la terra, l'única quetenim, i recupera per l'home l'orgullde saber-se propietari de la sevesdecisions, de les seves capacitats,de les seves possibilitats. Peròtambé li recorda que la vida delsseus fills, dels seus versemblants iel llegat que transmeti a les futuresgeneracions estan a les seves mans.El món que en resulti serà respon-sabilitat seva, i per tant té la possibi-litat d'esforçar-se per a millorar-lomica a mica, cada dia, en beneficide tots, o bé de conduir als nostreshereus a viure en un veritable in-fern, però no en un temps fictici nien algun indret estrany, sinó enaquesta casa nostra que és la terra.Res no està escrit. Tenim al davantun full en blanc per a materialitzar

els nostres somnis i aconseguir elprogrés i el benestar de tota la hu-manitat, o bé per a fer-la desaparèi-xer.

Per això és fonamental que si-guem capaços d'assumir la nostraverdadera identitat i de gaudir ambvalentia i responsabilitat de la vidasense esperar ajudes de l'exterior nipretendre trobar la recompensa alsnostres actes en un altre temps, per-què això és tot el que tenim i la nos-tra vida tan feble s'acaba completa idefinitivament amb la mort. Aixòno és trist ni és alegre, no és bo nidolent, ens agradi o no ens agradi éstan sols la inexorable realitat. I per anosaltres és un senyal de maduresael tractar de veure les coses tal comsón, doncs solament a partir del re-coneixement de la pròpia naturalesapodrem intentar superar-nos perarribar a construir aquest futur mi-llor que desitgem per a tots.

Al llarg dels segles el món haavançat gràcies al coneixement,però mai gràcies a la religió. Quans'han produït contribucions al co-neixement de persones amb convic-cions religioses sovint ha estat mal-grat els impediments de les sevespròpies creences, i sovint aquestespersones ho han pagat car, doncs ala religió no li interessa el coneixe-ment de la veritat, sinó solamentallò que li permet justificar eldogma de les seves creences per talde perpetuar-se. Si la ciència o elsdescobriments s'han adequat alsseus interessos han estat acceptats irecolzats. Sinó, han estat repudiats,i els seus responsables excomuni-cats, torturats i quan ha convingutsacrificats. Molts homes i dones

il·lustres constitueixen el testimonid'aquesta afirmació al llarg de lahistòria. Una història d'interessos id'intransigència que no sembla ave-nir-se gaire amb les idees de lliber-tat i de tolerància que nosaltresvolem veure prevaler al segle queara comença.

Els nous temps demanen novesformes d'anàlisi i noves solucions.La moral que defensen i tractend'imposar les religions al conjunt dela societat és una moral caduca i hi-pòcrita que únicament respon acondicions de vida, a models so-cials i a interessos del passat, i pertant és una moral que ha de ser su-perada per noves propostes que res-ponguin amb eficàcia a la realitatdel present i que puguin servir dereferència a les necessitats del futur.Obstinar-se a mantenir els dogmesde la fe com a paradigma d'una pre-tesa virtut tan sols serveix per fre-nar el progrés i per retardar la incor-poració a la societat dels avençosproporcionats pel coneixement i lesnoves possibilitats de la tecnologia,condemnant amplis sectors de lapoblació a un patiment gratuït, o auna contradicció permanent entre laseva forma de viure i els modelsanacrònics que les religions volenseguir imposant per tal de preservarels seus interessos particulars.

L'home necessita preguntar-sesobre les qüestions fonamentals. Lahistòria de la civilització ha estat endefinitiva la història de la lluita del'home contra la ignorància, per re-duir l'àmbit d'allò que anomenem eldesconegut, de la part de la natura-lesa que no hem arribat encara acomprendre. L'ateisme no és més,

en realitat, que una conclusió lògi-ca, una resposta consistent davantde determinades preguntes que l'-home s'ha fet reiteradament al llarg dels segles.No hi ha cap raó, cap argument, capnecessitat de dipositar en mansd'una força màgica ni d'una suposa-da divinitat sobrenatural el destídels homes, i encara menys en unacasta d'intermediaris que pretenenconstituir-se en interlocutors únicsd'aquesta suposada veritat.

L'ateisme fomenta la llibertat depensament i la reflexió individual,confia en el poder del coneixement,en l'esforç d'autosuperació per atransformar la naturalesa en benefi-ci de l'home però amb la prudènciaexigible per a no exhaurir-la, en laintel·ligència per a crear un sistemamoral i per a organitzar la societaten base a la raó i a la justícia. L'a-teisme confia en l'home i estimulala seva capacitat per aconseguir elprogrés gràcies al propi esforç i a lacol·laboració de tothom. L'ateismerestitueix definitivament a l'home laseva dignitat.

La religió en canvi ensenya elmenyspreu per la vida a canvi d'unarecompensa que solament podràobtenir-se mitjançant l'obediència ila submissió. Obediència a qui?Submissió per què?

Ha arribat l'hora de renovar lesvelles estructures de pensament. Haarribat l'hora de treballar per garan-tir la defensa del dret de totes lespersones a la llibertat de conscièn-cia, a manifestar i a difondre el seupensament sense coaccions impo-sades per tabús socials ni per la pro-fusió de medis que gaudeixen les

religions ni altres formes d'intole-rància. Ha arribat l'hora de defensarla igualtat d'oportunitats per a to-thom sense discriminacions induïdes per l'adscripció escèptica oreligiosa de cadascú, de vetllar perla independència de l'Estat respectede l'Església, denunciant pressions,privilegis, ingerències, de reclamarper als no creients el mateix tracte respectuós i els mateixos drets ques'atorguen a les demés organitza-cions. Ha arribat l'hora de conscien-ciar els ciutadans sobre l'enormepoder i la desmesurada influènciaque les religions tenen en tots elsàmbits de la societat i sobre les fa-tals conseqüències que se’n deri-ven. Ha arribat l'hora de fer de l'a-teisme un valor de referènciaimprescindible a l'hora d'organitzarla vida social.

Nosaltres entenem l'ateisme comun sistema obert, generós, que s'en-riqueix quan rep aportacions noves,que té per objecte el coneixement iel progrés, però també que s'oposaa qualsevol dogmatisme. El nostreno és un projecte en contra de déu,perquè entenem que no pot ser lasimple negació el motor que impul-si la construcció d'una societatnova. El nostre és senzillament unprojecte sense necessitat de déu. Ésel projecte d'una concepció del mónque cerca en l'home els principisd'una societat laica, d'una societatoberta a tots i basada en la toleràn-cia, la cooperació i la solidaritat,sense interferència de la religió enl'exercici del poder polític, que esti-gui orientada a servir als ciutadanssense distincions i no a mantenirprivilegis en nom d'una transcen-dència que mai ningú no ha cone-gut, ni mai ningú no podrà compro-var.

El nostre propòsit és agrupartotes aquelles persones amb ideesbasades en la tolerància, la indepen-dència de pensament i lliures deprejudicis històrics que estiguindisposades a defensar el seu escep-ticisme davant la poderosa influèn-cia que la religió té encara a la nos-tra societat.

Esperem poder reunir tots elsateus en un fòrum comú perquè pu-guin col·laborar amb les seves apor-tacions a enriquir, lliurement isense por, el debat comú per decidirel futur que volem, el model deconvivència de les societats i els po-bles del món. És una iniciativa am-biciosa que requereix la participa-ció i la col·laboració de tots elsateus. Ara és el moment de cons-truir una associació forta. Esperempoder comptar ben aviat amb ungran suport per aquesta tasca.


OPINIÓ-SOCIAL

España, ai, ai,ai...

Carlus Jové,[email protected]

Darrerament, em poso nerviósamb molta facilitat i massa

sovint. No és per excés de treball oper una situació personal tensa,sinó per quelcom que està passantal carrer. Els qui vareu veure lesnotícies del passat 12 d’octubre po-dreu entendre bé per què; i la resta,suposo que també.

Em neguiteja veure cada copmés banderes espanyoles al carrer,i no tan sols pel seu horrible dis-seny i la terrible combinació de co-lors –que, dit sigui de pas, és tan te-rrible com la de la nostra senyera–,sinó pel significat cavernícola quearrossega. Ho sento molt, però permi la bandera espanyola sintetitzamoments històrics que enterraria al’indret més profund i recòndit delMediterrani. Els 40 anys de fran-quisme tan sols foren la cireretad’una llarga cadena de dictadures,espoliacions i centralisme polític.Totes ho hem estudiat a l’escola.

Aquest neguit augmenta quanvaig a la ciutat natal de la meva ac-tual parella, Castelló. El blaverismeno tan sols no ha disminuït, sinóque sembla estar per tot arreu! En-ganxines de grups feixistes comEspaña 2000 o Democracia Nacio-nal poden trobar-se al costat d’al-tres, suposadament menys radicals,que insten el poble valencià arebel·lar-se contra Catalunya i de-fensar la seva llengua (el valencià,d’acord) i la seva terra (Espanya,ehem).

Sentir-se espanyol està de moda,com hem pogut comprovar darrera-ment en declaracions de personat-ges de la premsa rosa i del folklorehispànic.

Això no suposaria un problemasi no fóra perquè sentir-se espanyoli orgullós significa, normalmenttambé, negar les altres realitats na-cionals que avui formen part del’Estat o, com a molt, reduir-les aun simple ‘souvenir’.

L’oposició que està fent el PP,centrada principalment en la con-frontació nacional, està col·labo-rant al fet que revisquin aquellssectors més carques de la societatespanyola, els de “Dios, Patria yRey” (val, alguns són republicans).Tot el reguitzell de manifestacionsen defensa de la família heterose-xual i monogàmica, de la unitatd’Espanya, contra un suposat pro-cés de pau a Euskadi, contra la laï-citat de l’educació, etc.,

Hi ha una certa tendència a restarimportància a les manifestacionsde caire feixista, i tan sols els gru-pets més radicals surten al carrer.Tothom parla de memòria històricai potser seria hora de treure els lli-bres d’història al carrer i començara fer classes pràctiques.

Jornades de Memòria Antifeixista a Barcelona

Quan es perd l’esperança,el que roman és la dignitat


Els dies 9, 10 i 11 d’octubre,La Torna i La Ciutat Invisi-ble van organitzar a Barce-

lona unes Jornades de MemòriaAntifeixista per tal recuperar i re-escriure alguns dels episodis mésnegres de la història del feixisme aEuropa al llarg del segle XX, tantla redempció de penes a través deltreball, l’experiència de l’exili i ladeportació, com el relat de les re-sistències i solidaritats que s’hidespertaren en contra.

El seu objectiu era donar veu alsprotagonistes, fer emergir la histò-ria no oficial i retre un homenatgetant a les víctimes de la repressiócom als lluitadors antifeixistes.

El 9 d’octubre, a l’Ateneu Popu-lar La Torna de Gràcia, va tenir llocuna xerrada-debat sobre “La Tran-sició, el MIL i el cas Puig Antich”amb la participació de DolorsMarin (historiadora), MiquelDídac Pinyero (Comitè de Solida-ritat propresos MIL) i GuillermoLorenzo (Centre de DocumentacióLa Ciutat Invisible), on es va deba-

tre sobre la transició espanyola itotes les mistificacions que l’a-companyen.

El pes de la història oficial i lanecessitat d’enterrar culpes i cul-pables impedeixen molts cops quees forgi un fil conductor comúentre diferents generacions. Ambel MIL i la mort de Puig Antichcom a eix central del debat, es vaoferir un espai obert, una taula ro-

dona on poder-hi abocar experièn-cies al voltant dels fets de 1974.

El 10 d’octubre el Centre Socialde Sants va ser l’escenari de la xe-rrada-debat sobre “Exili i xarxes deresistència i solidaritat”, amb laparticipació de Neus Català (Ami-cal Ravensbrück) i AssumptaMontellà (autora del llibre «LaMaternitat d’Elna»). A les acaba-lles de la Guerra Civil espanyola,

milers de persones van viure l’exilia França i la deportació als campsde refugiats i de concentraciónazis.

Mitjançant aquestes dues expe-riències es van recollir les vivèn-cies de les prop de 10.000 personesque van continuar lluitant, autoor-ganitzant la vida quotidiana i en-frontant-se col·lectivament al fei-xisme.

L’11 d’octubre, al Casal de Barride Prosperitat Nou Barris, es va re-alitzar l’acte “De la recuperació dela Memoria...” amb la projecció deldocumental “Presos del Silencio”(Producciones Intermedia) i la pre-sència dels directors MarianoAgudo i Eduardo Montero, aixícom la presentació del CD divul-gatiu: “Mai més!” (Ripollet).

Aquests dos materials represen-ten el treball de recollida i divulga-ció dels testimonis en primera per-sona de les víctimes i lluitadorscontra el feixisme a Catalunya iAndalusia, així com la voluntat deles generacions més joves de trans-metre la seva experiència a travésde documents audiovisuals i nocaure en el silenci.

ALGUNA COSA ES MOU

La Generalitat manté una aposta decidida per les llavors d’aquest tipus

Situació dels transgènics a CatalunyaPlataforma Transgènics Fora! i

Assemblea Pagesa de Catalunya

La Generalitat de Catalunya ésresponsable directa de que Ca-

talunya sigui, juntament amb l’A-ragó, la regió europea amb méshectàrees de transgènics conreats.L’any 2005 es van conrear unes17.000 ha de blat de moro transgè-nic a Catalunya; Espanya i Roma-nia són els dos únics estats de laUE que permeten el conreu comer-cial de transgènics.

També és responsable de la totalinexistència de plans de seguimenti control, condició indispensableper a l’alliberament d’OMG (Or-ganisme Modificat Genèticament)al medi ambient segons la pròpialegislació europea.

El Govern de la Generalitat se-gueix una política d’ocultació i ne-gació sistemàtica del fenomen dela contaminació genètica. Amb tot,malgrat la falta de mitjans i les tra-ves interposades per l’administra-ció, durant l’any 2005 van poderser confirmats nou nous casos decontaminació a Catalunya i a l’A-ragó (“La coexistència impossi-

ble”; Assemblea Pagesa, Platafor-ma Transgènics Fora! i Greenpea-ce; 2006). Aquests casos de conta-minació demostren que lacoexistència entre conreus transgè-nics, ecològics i convencionals ésimpossible productivament, social-ment i ecològicament. L’existènciad’agricultura transgènica en unaregió hi fa impossible la existènciade cap altra tipus d’agricultura.

El Departament d’AgriculturaRamaderia i Pesca (DARP) i elGovern d'“esquerres” ens amena-cen des de fa més d’un any ambl’aprovació d’un Decret de Coexis-tència entre conreus convencio-nals, ecològics i transgènics querepresenta la sentència de mort del’agricultura ecològica: el seu ob-jectiu polític és legalitzar la impo-sició de l’agricultura transgènica aCatalunya, la seva expansió desbo-cada i la generalització de la conta-minació genètica associada.

Mentre arreu del món apareixencada cop més estudis que demos-tren les alarmants conseqüènciesper al medi, la salut i el conjunt dela societat intrínseques a l’aplica-ció agrícola de l'enginyeria genèti-

ca, el Govern de la Generalitat re-butja sistemàticament els informeselaborats per científics i centres derecerca independents que mostrenles evidències dels perills reals ipotencials dels OMG.

D’acord amb el que ha estat ex-posat, la Plataforma TransgènicsFora! (i altres col·lectius) exigeixque:

-Catalunya es declari Zona lliurede transgènics (com ja han fet unes80 regions europees), per tal de ga-rantir el dret de productores i con-sumidores a una agricultura i unaalimentació realment lliure detransgènics.

-Donades les condicions d’abso-luta manca de seguiment i control,que el Govern de la Generalitat as-sumeixi la seva responsabilitat i lesseves competències i impedeixi ladistribució, la venta i la sembra dellavors de varietats transgèniquesdins el territori català des d’aquestamateixa temporada. Així mateix,exigim també que doni explica-cions sobre els nombrosos casos decontaminació genètica de la pro-ducció convencional i ecològicacatalana que s'han produït durant la

darrera legislatura i que informi dequines mesures té previst imple-mentar per tal que es compleixi lalegislació europea en matèria d’a-lliberament voluntari d’OMG almedi i en matèria d’etiquetatge.

-La retirada definitiva del pro-jecte català de Decret de Coexis-tència entre conreus transgènics,convencionals i ecològics perquèsignificaria la generalització de lacontaminació genètica i, en conse-qüència, la desaparició de l’agri-cultura ecològica.

-El Govern de la Generalitat essumi a la petició de 10 anys de mo-ratòria per a tot tipus de conreu iexperiment transgènic que ha estatelaborada per diferents col·lectius iadministracions regionals europeesi que serà presentada properamental Parlament europeu.

-Es posi fi a la criminalització ila persecució judicial i política del’oposició popular catalana alstransgènics i que es retirin imme-diatament els càrrecs contra AlbertFerré i Josep Pàmies.

Per un món lliure de Transgè-nics,

Web de memòria històricadel moviment llibertari

Dins el procés de recuperacióde la memòria històrica de l’a-narcosindicalisme i el movimentllibertari, cal destacar la posadaen marxa per part de la CGT delweb “Memoria Libertaria”, onpodeu trobar informació generalsobre memòria històrica, aixícom també sobre casos con-crets, activitats, publicacions,materials, enllaços...La’dreça del web és: www.me-morialibertaria.org


Dinamita de cervell


L'Ateneu Enciclopèdici el patrimoni històric

Ateneu Enciclopèdic Popular

El passat 2 d'octubre es pre-sentava a Barcelona, alCCCB, el "Manifest de l’Ate-

neu Enciclopèdic Popular", amb lesintervencions de Pere-Joan Pujol(president de la Federació d’Ate-neus de Catalunya), Manel Aisa(president de l’Ateneu EnciclopèdicPopular), Adolf Castaños (vicepre-sident de l’Ateneu Enciclopèdic) iCarles Sanz (membre de l'AteneuEnciclopèdic), en un acte organit-zat per l'Ateneu Enciclopèdic Po-pular i la Federació d’Ateneus deCatalunya

El manifest que va presentar l'A-teneu Enciclopèdic Popular reivin-dica el paper que va jugar la nostraentitat barcelonina a favor de les lli-bertats i del moviment obrer abans,durant i després del franquisme, iexigeix que es restitueixi el patri-moni espoliat de l'entitat. El mani-fest s’acompanyava d’un projected'esborrany d’un seguit d’infraes-tructures que creuen necessàriesper a les activitats de l’Ateneu.

Manifest de l'AteneuEnciclopèdic Popular

Els pactes de silenci de l’anomena-da transició espanyola portaren al’ostracisme a entitats com l’AteneuEnciclopèdic Popular que, fundatl’any 1902 per llibertaris aficionatsa la lectura com Josep Tubau iEladi Gardó, comptaren amb el su-port incondicional de FrancescLayret, Lluís Companys, Lluís Bulfii altres obrers i intel·lectuals sorgitsde la classe obrera que tenien ungran anhel cultural, pedagògic i al-hora reivindicatiu vers la societat.

Durant el primer terç del segleXX, l’Ateneu es convertí en un refe-rent tant de la cultura com dels mo-viments socials del poble barcelo-ní, arribant a tenir durant la dècadadels anys 10 i 20 més de 20.000associats i innumerables seccionsque aportaren una gran diversitatde criteris de coneixement i de re-lacions humanes, totes encamina-des a fomentar el col·lectivisme deles persones. Durant tot aquest pe-ríode l’Ateneu va anar adquirint ungran patrimoni humà i material comho demostren els quatre pisos i elsbaixos del carrer del Carme 30, unpis al carrer de Santa Anna, aixícom el terreny de la Rambla canto-nada Pintor Fortuny (on avui hi haun hotel) i, a més a més, el xalet dela Molina, espoliat pels Falangistesdesprés de la Guerra Civil Espan-

yola i avui ocupat per la Generalitatde Catalunya.

Cal destacar també en aquestperíode que persones de la culturacatalana com Joan Salvat-Papas-seit, Joaquim Maurín, Víctor Colo-mer, Manuel Ainaud de Lasarte,Joan Bastardas, Jaume Aiguader,Josep M. de Sucre, Joan Amades,Angel Pestaña, Salvador Seguí,etc., van formar-hi part activament.

Després dels desastres de laguerra, el 26 de gener de 1939 esproduí l’ocupació per part de l’exèr-cit franquista de la ciutat de Barce-lona. Les tropes feixistes deixarenanar tota la seva còlera cremant ilapidant la Biblioteca i els docu-ments d’arxiu ubicats a la seu del’Ateneu del carrer del Carme, 30.Sens dubte, les tropes franquistesportaven apresa la lliçó que des debon principi havia imposat el gene-ral Emilio Mola “Hay que acabarcon la cultura obrera” i el generalJosé Millán Astray “Viva la muerte”.

Arribada la fosca nit del silenci,l’Ateneu Enciclopèdic Popular(AEP), com tants altres col·lectius,patí exili, presó i mort. Durant lapostguerra el franquisme va inten-tar exterminar la cultura obrera. Lapor s’instal·là a totes les cases i lespersones no gosaven parlar de la

seva pròpia memòria.Amb la mort del dictador i la de-

mocràcia instaurada de nou a casanostra, un grup de vells ateneistes ijoves inquiets, poc a poc recuperà-vem de nou l’esperit ateneistad’una entitat barcelonina com foul’AEP. Així, el 1977 renaixia de noul’Ateneu Enciclopèdic Popular deBarcelona disposat a rescatar, notan sols la memòria de l’Ateneu, sino també la de tot un poble quehavia lluitat contra el feixisme i queen certs moments havia estatcapaç de vèncer l’enemic.

Des d’aleshores, l’AEP sempreha encaminat les seves activitatsamb la intenció de rescatar la me-mòria del poble des de les sevesarrels per continuar la seva tascad’ésser una mena de UniversitatPopular. Durant aquest temps haanat convertint la seva biblioteca,hemeroteca i fons de documenta-ció (actual Centre de Documenta-ció Històrico-Social) en un delsmés importants fons de documen-tació sobre el moviment obrer del’Estat espanyol. Paral·lelament haanat organitzant un seguit d’activi-tats a través de conferències, de-bats, exposicions itinerants, recitalspoètics, col·laboracions amb mit-jans de comunicació nacionals i

europeus per l’elaboració de docu-mentals audiovisuals, exposi-cions,... amb la finalitat de rescatarla memòria silenciada de la culturadel nostre poble.

Malgrat aquest indubtable es-forç, sempre sense ànim de lucreper part dels ateneistes, tant a lanostra etapa del carrer Montalegre,5 com a l’actual seu al Passeig deSant Joan, 26, amb uns recursosmolt limitats, el nostre treball sem-pre ha estat carregat de generosi-tat per recuperar allò que haviaestat la nostra pròpia història coma poble, perquè sabíem i sabemque, per projectar-se cap al futur,necessitem conèixer el nostre pas-sat.

Així, cent anys després, la ideade l’Ateneu Enciclopèdic continuasent la mateixa: propagar la culturapopular en un món en el que la for-mació moral de l’ésser humà haestat substituïda per la màquinacapitalista.

Ara, després de gairebé 30 anysd’aquesta lluita desigual, quansembla que hi ha sectors socialsimportants que parlen de rescatarla memòria d’un país, creiem opor-tú tornar a insistir en que no n’hi haprou amb la devolució dels anome-nats Papers de Salamanca, sinóque creiem que entitats com l’Ate-neu Enciclopèdic Popular mereixentenir la mateixa consideració quebona part de les organitzacions,persones, partits i sindicats vícti-mes del franquisme als quals se’lsha restituït part del patrimoni. Noha estat així amb l’Ateneu Enciclo-pèdic Popular.

Per tot això creiem que els ac-tuals governants han de restituir elpatrimoni als ateneistes d’avui, so-bretot si tenim en compte que granpart de biblioteques, teatres i diver-sos llocs de reunió i de debat forenconstruïts amb el sacrifici i lesaportacions de milers d’ateneistesde les classes populars.Per contactar-hi:Ateneu Enciclopèdic Popular -Centre de Documentació Històricai Social, passeig de Sant Joan 26,1r 1a - 08010 Barcelona; telèfon ifax: 93 265 05 81; ap. Correus22.212, 08080 Barcelona; email:[email protected]://www.ateneuenciclopedicpo-pular.orgHoraris:Dilluns de 6 a 9 tarda, reunions; di-marts de 6 a 9 tarda, treballs de ca-talogació; dimecres de 6 a 9 tardaobert al públic per a consulta de bi-blioteca i hemeroteca als usuaris.

> EL FAR

“Salvador”

Ferran Aisa

La pel·lícula “Salvador” dirigida per Ma-nuel Huerga i produïda per Mediapro ésun producte més del postmodernisme.La postmodernitat es pot comparar aqui rep el regal d’una capsa amb un bellembolcall amb llaç de cinta inclòs, quecrea expectativa però, una vegada ober-ta, aquesta és buida. El postmodernis-me és això, presentar qualsevol cosa ohistòria buida de contingut. Els nostrestemps estan marcats per aquesta filo-sofia que també juga a integrar, si ésnecessari, els fets revolucionaris o radi-cals, però sense contextualitzar-los i, amés, polint-los a la mesura de la miradafreda.

“Salvador” podria haver estat unagran pel·lícula, però la por o la desganaa tocar el tema real va allunyar els seuscreadors de l’obra artística convertint-laen un succedani, una pel·lícula de lla-dres i serenos amb un drama personalfinal. Si una cosa salva la pel·lícula és eldrama final de Puig Antich, on el públices pot imaginar la càrrega bàrbara i cri-minal del franquisme. Aquesta segonapart ve a ser un manifest contra la penade mort. La primera part, en canvi, és unguinyol sense ordre ni concert, quedespista més que aclareix la situaciósocial i política del final del franquisme.Els companys de Salvador apareixencom uns caps buits que només sabenatracar bancs i deixar pistes per totarreu. No apareix en cap moment delfilm d’on vénen, què volen i cap a onvan. Tampoc apareixen els contactes aFrança dels components del MIL ambels vells llibertaris, la referència als ma-quis catalans i el seu compromís anti-capitalista. Manuel Huerga ha afirmatque no volia fer un film “nostàlgic, loca-lista i anecdòtic”, la universalitat quepretén el director passa per suprimir lesidees que defensava Puig Antic.

Vivim l’era del buit i la de l’especta-cle,“Salvador” no és una altra cosa queun film comercial. Això sí, és un filmque pot proporcionar un Goya al princi-pal protagonista, Daniel Brühl. Però quiesperava alguna cosa més d’aquestfilm que es desenganyi, ja que “Salva-dor” no és més que una pel·lícula quebusca la complicitat en els sentimentsde l’espectador, perquè vessi unes llà-grimes al final de la pel·lícula i en sortirdel cinema pensem que som més soli-daris i humans.Tal vegada si la pel·lícu-la l’hagués fet Ken Loach, sobretot des-prés d’haver vist “El viento que agita lacebada”, ara parlaríem d’una altra cosa.

En contrapunt a “Salvador”, no com aalternativa, l’Ateneu Enciclopèdic Popu-lar ha presentat en el “sanctum santo-rum” de la postmodernitat, el CCCB, eldocumental de Martina Loher Rodrí-guez “MIL”.

L’autora suïssa fa parlar a la famíliaSolé Sugranyes. Mentre “Salvador” hadisposat d’un pressupost milionari i desubvencions, l’autora suïssa ha hagutde cobrir la producció ella mateixa. Elresultat és bo, però també es nota a fal-tar la contextualització. Com va dir Car-les Sanz a la presentació: “MIL” tampocés la història del MIL.



El Cedall, per la difusióde la memòria llibertària

> RACÓ TRANSVERSAL

1956: recordarHongria (2a part)

Pepe Gutiérrez-Álvarez

Va ser llavors quan el “bujarinista” ImreNagy va tornar al poder al capdavantd'un gabinet de coalició amb socialde-mòcrates i liberals i va començar nego-ciacions amb Moscou perquè l'ExèrcitRoig, que s'havia retirat de Budapestperò continuava en el país, abandonésdefinitivament Hongria. Aquest era l'exi-gència més unificadora.

L’1 de novembre, Nagy va anunciar lasortida d'Hongria del Pacte de Varsòvia,sol·licitant a les Nacions Unides que re-conegués Hongria com un país neutralsota l'empara de les grans potències.En les empreses, va ser recuperada latradició dels consells obrers i aquestsvan plantejar les seves pròpies exigèn-cies. Es podien resumir en dues parau-les: no hi ha socialisme sense llibertat,ni llibertat plena sense socialisme.

Això va ser massa para Kruschev. Elstancs “soviètics” (quins soviets?) vanentrar el 4 de novembre a Budapest ivan reprimir el poble. Nagy (enganyatper Tito) es va refugiar a l'ambaixada iu-goslava. Un nou govern "obrer-campe-rol" dirigit per Janos Kadar i amb el su-port pels ocupants soviètics va afirmarque la "contrarevolució" havia estat de-rrotada i l'ordre restaurat. Per no asso-ciar-se als desprestigiats líders estali-nistes, Kadar va anunciar negociacionsper a la retirada de les tropes sovièti-ques (encara que Hongria continuariaen el Pacte de Varsòvia) i es va distan-ciar de la "camarilla Rákosi-Gero”. La"normalització" no va ser senzilla. Elstreballadors van declarar una vaga ge-neral i els xocs armats amb les tropessoviètiques van ser molt durs. Hi vahaver veritables batalles campals en elcentre de Budapest ocupat per obrers iestudiants. En poc més d'una setmana,l’"ordre" va ser restaurat. Milers demorts, grans destrosses i 200.000 exi-liats, més el desprestigi accelerat del“socialisme”, van ser el cost social dela fallida revolució hongaresa.

Fora d'Hongria, l'esquerra institucio-nal es va mantenir al marge mentre queels partits comunistes que es van aline-ar amb Moscou van sofrir una greucrisi. Molts intel·lectuals i treballadorsvan trencar els seus carnets. Solamentels comunistes democràtics i els lliber-taris van mobilitzar els seus escassosrecursos. La batalla que va continuar enel terreny de les idees avui està mésque guanyada.

Equip Cedall (www.cedall.org)

El Cedall és un centre de do-cumentació per a la difusióde la memòria històrica an-

tiautoritaria i llibertària dels proces-sos històrics esdevinguts en l'Estatespanyol al llarg del segle XX, quetreballa des de la ciutat de Badalo-na.

Desenvolupant aquesta propos-ta general d'intencions, hem volgutiniciar el nostre camp d'investigaciói documentació històrica donantprioritat a dues èpoques cronològi-ques diferents que vam considerarque han estat poc analitzades finsel moment present.

La primera d'elles, té un recorre-gut d'àmbit estatal i es refereix alsprocessos antiautoritaris i llibertarisque es van desenvolupar durant l'-última fase del franquisme i la sevaposterior transformació en la ano-menada “transició democràtica”.Sobre aquest període (1970-1980)intentarem donar una base docu-mental suficient i àmplia que siguicapaç d'expressar tant la importàn-cia com la diversitat dels processospolítics, sindicals, socials i culturalsen els que la “l’empremta llibertà-ria” es va deixar sentir amb força iinnovació creativa.

La segona temàtica que ensagrupa, és d'origen més local i té aveure amb els orígens del movi-ment obrer d'arrel sindical llibertà-ria en la ciutat de Badalona.

El seu recorregut històric sesitua fonamentalment en els inicisdel segle XX i acaba amb la derro-ta en 1939 de les forces republica-nes en general, i la llibertària enparticular.

És un treball de major especialit-zació, que interrelaciona la històriaobrera local de Badalona amb lahistòria general del moviment obreren l'àmbit de Catalunya i de l'estatespanyol i del que la ConfederacióNacional del Treball (CNT) va ser elresultat de major força d'aquestaconvergència sindical llibertària.

A grans trets, aquestes són lesdues principals vies d'intervencióhistòriques sobre les quals estemtransitant fins el moment i que noanul·len altres referències i èpo-ques històriques que en el futurens puguem plantejar. Qui vulguiconèixer i tenir major informaciósobre Cedall, pot “navegar” pels di-ferents apartats que, en forma depagina web (www.cedall.org), hemcatalogat i que són fins el momentla labor que estem desenvolupant.

Mentrestant el Cedall, comcol·lectiu intentarà sumar-se i po-tenciar tots aquells esforços quevagin encaminats a la dinamitzaciócultural critica tant en l'àmbit de lanostra ciutat, Badalona, com en al-tres àmbits geogràfics i culturals demajor amplitud sempre que coinci-

deixin amb les idees-força del Ce-dall.

InvestigacionsHistòriques Llibertàries

El Cedall, després d'un període dereflexió col·lectiva hem obertaquest tercer bloc, que s’afegeixals altres dos anteriors ("Transicióllibertària... " i "Història del movi-ment obrer de Badalona") que hihavia al nostre web.

Aquest espai inclourà principal-ment treballs d'investigació històri-ca sobre l'imaginari llibertari, queper circumstàncies diverses no hanpogut ser publicats o són poc cone-guts i que des del Cedall intenta-rem donar-los la divulgació quecreiem que es mereixen. I hem co-mençat per incloure-hi el treball dePaco Madrid "La prensa anarquistay anarcosindicalista en Españadesde la I Internacional hasta elfinal de la Guerra Civil".

Esperem que aquest nou espaius sigui d'utilitat i així mateix tambéesperem poder engrossir-lo ambnoves i rigoroses investigacionssobre l'imaginari llibertari.

Els que ens coneixeu, sabeuque encara que una mica lents, alfinal sempre apareixen nous mate-rials, nous treballs, noves idees...És el nostre ritme... és la nostravida.

Anarquistes, llibertarisi propagandistes: unahistòria llarga ifecundaEl treball-tesi "La prensa anarquis-ta y anarcosindicalista en Españadesde la I Internacional hasta elfinal de la Guerra Civil", que l'histo-riador Francisco Madrid ens hacedit per a la seva difusió a travésde la pagina web del Cedall, éssense cap mena de dubtes una

d'aquelles obres que s'han de con-siderar com a "bàsiques" per al co-neixement de la força i diversitat del'anarquisme i de l'anarcosindicalis-me al nostre país....

Aquesta tesi doctoral és fona-mentalment un gran treball decompilació en relació amb tot allòque s'ha escrit de forma regular, enforma de revista, diari, setmanari...durant el període que analitza l'au-tor i que agrupa al voltant de setan-ta anys de la història del nostrepaís.

Una història que ens endinsa, enla varietat i força social que va tenirl'anarquisme ibèric i que la va con-vertir en una de les "cultures políti-ques" emancipadores de majorarrelament al nostre país, des deldarrer terç del segle XIX fins al pri-mer terç del segle XX.

Hi ha hagut i creiem que encaraperviu, una equivoca manera detractar la història de l'anarquisme,titllant-la en molts casos com unasubcultura, a mig camí entre el"mil·lenarisme" i la "irracionalitat".

Seguint aquesta lògica discursi-va negativa no s'han volgut extreu-re continguts positius de l'ideari lli-bertari que ho afirmi com unacultura política amb projecte definit,inclosa en els diversos correntsideològics critiques al capitalismeque es van desenvolupar a meitatdel segle XIX.

El domini "ideològic" posterior itambé actual de "les" altres cultu-res polítiques d'orígens i perfils di-ferents ha portat a infravalorar osubestimar el gran paper "progres-sista" que va tenir l'anarquisme ibè-ric en moltes i variades facetes(culturals, educatives, científiques,estètiques, sexuals, etc.).

Una vegada feta aquesta apre-ciació i deixant al marge aquestfons permanent i en certa formavictimista que en molts casos ex-pressem els que som difusors del'ideari llibertari, continuarem ana-litzant breument el treball de "carto-grafia històrica" que Paco Madridens ha deixat per poder investigardes del coneixement rigorós l'evo-lució de la premsa llibertària.

Per començar amb les caracte-rístiques principals d'aquest treball-

tesi direm que va ser presentat i fi-nalitzat durant el curs universitaridel 1988-1989 (dirigit per l'historia-dor Josep Termes des de la Univer-sitat de Barcelona).

La tesi doctoral consta de dosvolums que contenen d'una bandal'evolució i varietat ideològica de lapremsa anarquista des de 1869fins a 1930 i per un altre un detallati minuciós catàleg cronològic de lapremsa anarquista i anarcosindica-lista des de 1869 fins a 1939.

L'esmentada catalogació enssitua davant d'una important i ex-tensa allau de 853 referències depremsa anarquista, sindicalista, ianarcosindicalista per a un total de,aproximadament, mil pagines quea "grosso modo" és el nombre depàgines que composen aquesta in-vestigació.

El detall i la minuciositat en rela-ció amb la catalogació de les publi-cacions és realment formidable, iés una de les millors bases empíri-ques (per no dir la millor) que tenimal nostre país per estudiar la prem-sa anarquista i anarcosindicalistaen el període analitzat.

De la multiplicitat i de les diver-ses vies desplegades al llarg d'a-quest llarg cicle històric investigatper l'autor, podreu tenir referènciesútils que portin a obrir nous campsd'anàlisi a tots aquells que creiemque la història de l'anarquisme i del'anarcosindicalisme en general téencara un gran camí per recórrer.

Sense anar més lluny i seguintamb el mateix autor, Paco Madridés introductor i compilador en com-panyia del també historiador Clau-dio Venza de l'obra bàsica “Antolo-gía documental del anarquismoespañol” (Volumen 1) – Organiza-ción y revolución: De la Primera In-ternacional al Proceso de Montjuic(1868-1896) (Fundación AnselmoLorenzo, Madrid 2001).

Aquest és el primer volum d'unaobra que pretén incloure la històriade l'anarquisme de l’Estat espa-nyol, des dels seus texts fonamen-tals i també des de les seves diver-ses expressions.

Estem, doncs, davant d'un delshistoriadors que coneix amb mésdetall l'obra escrita dels propagan-distes anarquistes i llibertaris delnostre país i que exerceix unatasca de propaganda àmplia i fe-cunda...

Per acabar volem informar-vosque el Cedall ha intentat simplificari agilitar la lectura d'aquest, permitjà de blocs temàtics i cronolò-gics, sense alterar el contingut totaldel text, ni tampoc la seva pagina-ció.

Podeu accedir a l'obra completao dividida en tres parts a través delweb:http://www.cedall.org/Documenta-cio/Catala/cedall103410101.htm

Maria Àngels Rodríguez,historiadora i membre de la

Fundació Salvador Seguí;traducció: Núria Rimbau

La CNT de 1910, com a organit-zació sindical, segueix la tònicadels temps. La dona és, com a

treballadora, un element associatiumés i qüestions com la submissió al’home, el sexe o les relacions conju-gals no es tractaven com a temes enel sindicat, sinó que són consideradesreivindicacions amb ferum burgès isufragista.

El tema de la dona s’aborda, peròsempre des de la seva condició d’afi-liada i els principals acords que esprenen s’enfoquen cap a l’abolició detot treball que sigui superior a lesseves forces, a procurar la seva inde-pendència econòmica, a intentar ques’integrin a la CNT i a no permetreque treballin abans del part i fins a unmes després de donar a llum (1).

Aquest esquema es dóna en laresta de l’associacionisme obrer i,malgrat que dones socialistes i mar-xistes duen endavant una lluita méssignificativa en aquest aspecte, dintrede les associacions polítiques d’Euro-pa i en organitzacions sindicals d’A-mèrica del Nord, els resultats sónsemblants.

Sorgeixen figures com Clara Zet-ken, Rosa Luxemburg, Alexandra Ko-llantai (2) (una de les primeres donesque va dir que “allò personal és tambépolític”), que s’expressen en moltesocasions com a dones feministes. Noobstant això, les seves actuacions sesupeditaran als objectius de les orga-nitzacions a les quals pertanyen i,malgrat això i per no defallir, es reu-neixen en diferents conferències dedones com les de Stuttgart, 1907; Co-penague, 1910; i Berlín, 1921; o esveuen obligades a fundar la Lliga Sin-dical de Dones a Amèrica del Nord, jaque els obrers barons no acceptenque “aquestes sòcies de la seva agru-pació sindical” s’aprofitin de les sevescapacitats de negociar els conflictes(3). O com les obreres franceses, queno tenen possibilitat d’ingressar en lacentral sindical del seu país, la CGT,fins al 1910. Incidir en aquest panora-ma general no és una disculpa per ala CNT que en diferents reunions,congressos o plens pren acords en lamateixa línia “d’integrar les dones i in-teressar-les per les lluites obreres”(1918) (4), sense entrar en cap altretipus d’inquietuds que mouen lesdones llibertàries, anarquistes, anar-cosindicalistes, a organitzar-se com adones en agrupacions com Acció Fe-menina (1921), que reuneix en els

seus inicis dones de diferents tendèn-cies, entre elles l’anarquista. Enaquesta hi trobem ja en els seus inicisMaría Dolores Rodríguez que, noobstant això, desqualificarà l’organit-zació des de “La Revista Blanca” (5)atès que l’enfocament que es dóna ales reivindicacions són o “de caràctercatòlic o que imiten les dones de l’es-tranger”(6). En l’ideari de la majoriadels anarquistes se seguirà argumen-tant que reivindicar la qüestió de ladona com a sexe no es corresponamb les reivindicacions que afecten elconjunt de la humanitat.Aquest corrent, no obstant això, aniràsent modificat o matisat per part d’al-gunes dones de dintre (7) i fora de laCNT que consideraran necessari, da-vant l’allunyament de la dona obrerade les àrees d’influència de les ideesllibertàries, organitzar-se per donar

respostes més concretes als planteja-ments que es fan específicament coma dones. En diferents llocs es van cre-ant nuclis que donaran pas a una or-ganització genuïnament molt properaa la idea actual de “dona–gènere “amb una vida breu però molt intensaja que Dones Lliures acabarà consti-tuint una Federació Nacional amb elseu nom (8).

Aquestes dones pertanyen a la ge-neració que ha nascut a la fi del segleXIX i primera dècada del XX i a lesquals afectaran molt directament elscanvis de rol social de la dona ques’acceleren a partir de la PrimeraGuerra Mundial, (1914-18) (9), entreaquests, l’increment de les dones quetreballen fora de la llar (10).

Encara que les idees o “la qüestiófemenina “, com indica Soledad Esto-rach (11), continua sense resoldre’s iencara que acudeixen i freqüentenels sindicats, combaten en les vaguesi participen en les gires dels diumen-ges (12) són, com a militants actives,un reduït grup en qualsevol de les di-ferents regions confederals de la CNT(13).

Són la minúscula base sobre laqual van adoptant posicions com adones, que creuen necessari organit-zar-se, sense sortir de l'ideari de laConfederació Nacional del Treball, perpotser donar sortida a aspiracionsque tinguin en compte la seva situaciócom a dones i que van més enllà delque es defensa globalment a l’orga-nització sindical.

Les dones llibertàries no eren alie-nes a la mobilització de les altresdones d’esquerra ni al que a Espanyaera també un moviment important, elde les dones de dretes. Aquest últimmoviment, controlat per part de l'Es-glésia Catòlica i amb la col·laboracióde la burgesia, tenia gran acceptació,ja que havia anat creant associacionsper millorar o desenvolupar les quali-tats que consideraven “femenines”.

Oferien respostes a les reivindica-cions que es movien al voltant de lamillora en la qualitat de vida, ja fossinserveis comuns, horaris de treball,accés a la cultura, ajudes maternals oaltres que eren rebudes per les capessocials més desfavorides com unacaritat o salvació.

Però també eren escoltades perpart de dones d’altres estrats socialsque trobaven una resposta a qües-tions com la seva participació en lapresa de decisions o la importànciade les problemàtiques que es deno-minaven femenines i que tenia unbiaix de reivindicacions secundàriesen mans dels homes, però a les qualsaquestes associacions femenines dedretes donaven cobertura.

Les dones de les esquerres, ja si-guin les dels partits o centrals sindi-cals com la UGT, no aconseguienarribar i arrossegar les obreres (14)que, en la seva immensa majoria, noestaven afiliades a cap central sindi-cal i molt menys estaven interessadesper qüestions que es consideravencosa d’homes. A més, estaven in-

fluenciades per les idees conservado-res i retrògrades de l’església catòli-ca, que arribava fins a elles amb mésfacilitat, tot proporcionant suports per-què es mantinguessin sense capcanvi en les seves situacions i allu-nyades de les aspiracions de les es-querres per a la classe treballadora.

Els diferents intents per part de lesdones de l’entorn de l’organitzacióanarcosindicalista CNT i de l’àmbit lli-bertari d’organitzar-se com a tals esconcreten en diferents accions. El1935 (15) a Barcelona, un grup d’e-lles pren la decisió de formar una so-cietat amb el nom d'Agrupació Cultu-ral Femenina, en què participaranPilar Grangel, Áurea Cuadrado, Nico-lasa Gutiérrez, Maruja Boadas, RitaPrunes i Conchita Liaño entre altres,que desitgen “assumint la seva condi-ció d’obreres conscienciades, pren-dre part activa en les decisions so-cials, en les fàbriques, tallers...” (16).

El mateix passa per aquestesdates a Madrid, on Lucía SánchezSatornil, una destacada obrera cene-tista de la Telefònica amb interessostambé per altres camps com l’art o laliteratura, que col·labora en la premsasindical de l’època i és secretària deredacció del periòdic “CNT”, mantéposicions com “...la problemàtica dela dona proletària requereix solucionsespecífiques al marge de les resolu-cions del conflicte de classes (17),entre d’altres”. Lucía Sánchez, junta-ment amb Mercedes Comaposada,Amparo Poch (18), Carmen Conde,



Una història sense argument (3)Dones i CNT entre 1910 i 1936

La central anarcosindicalista, CNT, no des-taca especialment, des de la seva creacióper dotar d’àmbits de decisió a les dones,en part perquè els llibertaris pensen que

l’alliberament de la dona no ha de ser untema específic sinó que s’ha d’inclouredins d’un procés més ampli d’alliberamentsocial. Per aquesta raó, al costat de les

dones llibertàries, les socialistes, les co-munistes o les catòliques fan aportacionsimportants a l’alliberament de les donesen els seus àmbits respectius.

El tema de la dona s’aborda, però sempre des de la seva condició d’afiliada i els principals acords que es prenen van a l’abolició de tot treball que sigui superior a les seves forces.

Rosa Luxemburg utilitza ja la definició defeminista dins del seu ideari.



La tàctica enemiga i la nostra tàctica

Joan Salvat-Papasseit,traducció de Jordi Martí Font

Jo no podré oblidar aquest tempsque vaig ser presoner. Presonerd'ells, els que com les serpsatreuen els ocells, amb sonorsxiulets, seduint-los per així devo-rar-los, van saber atreure'm i se-duir-me. Jo anhelava la mort, lademanava, pel Crist que abansper mi morí. Però molts van per-dre la seva fe i la seva devoció vo-lent escrutar les coses sublims,-això he llegit en Kempis- i així lavaig perdre jo.

Ells em van convèncer que ésper cert misèria viure en la Terra, iara que no penso això, que séque és dels grans l'amor a laVida, i que només és misèria lasocietat actual, voldria tenir unapassió semblant a la que vaigsentir abans: la d'arribar a màrtirpel meu ideal tan sant. La mevabona mare sap com parlava joaleshores de morir pels altres i desacrificar-me, com Jesús va fer.Després vaig adonar-me queeren filisteus i era jo sol el místic;però també un soldat entre elsmolts milers que així han fet.

I això és cabdal. És la supèrbiatàctica que a nosaltres ens enfon-sa en la derrota, que ens llegacervells imbuïts d'absurds, en és-sers ja formats en convenciona-lismes degradants. I és la supèr-bia tàctica que, sense estar enells l'esperit lliure i de justícia, faque després d'un segle un altresegle s'avingui a ser tan baixa-ment dominat.

Cal ser bo, ser honrat, i que lallibertat ens agafi sempre dignesd'estar al seu costat; disposats alsofriment, perquè ella és unameta que no s'ofereix a ningú, i és

molt alta. Però és també precísque formem legions per a nopujar sols, que és més fàcil la pu-jada si també hem lluitat perquèaltres esclaus no ho fossin: alleu-gerim sempre la nostra ànima.

D'aquella seducció he pensatjo això: ells formen exèrcits im-mensos de creients. I són do-lents. No formarem centenars d'-homes lliures sent bons? Elrostres amb què s'escuden ésrostre d'hipocresia; nosaltres somnobles i no farem germans? Ellssón traïdorencs, però nosaltresho som? Per la virtut seguim elnostre camí recte, però sapiguemser-ho. Per tal que el poble venci,és necessari atiar com ells atien,però amb la bondat cobrint lanostra ànima. Cal estar trist ambserietat, quan ells són esquerpsper voler enganyar-nos. Perquède la tristesa és la meditació, d'a-questa el pensament, única llumdel món. Com més riu un poblemés el sotgen els monstres.

I no és, no ho cregueu, quequan el poble sofreix els reis esdiverteixin; els reis es diverteixenquan també el poble es diverteix;els reis es diverteixen, ja que noels falta qui els mantingui al tron.Però si el poble està trist, o estàamenaçador, igual solen els reisestar tristos. L'alegria del poblesosté els cadafals, sosté els pre-sidis, sosté els absurds de qual-sevol religió. I així mateix sostéels monarques.

Cal estar trist amb seriositat, icrear una forta disciplina. Discipli-na moral, que també és possible.Perquè l'Estat és com una camisade força que els homes en unmoment de rara lucidesa s'hanimposat a si mateixos; i si és cosade bojos, hem de fer mèrits per-què aquest càstig ens sigui méssuau. En totes les nacions existei-xen dos botxins: el poble i elPoder. El Poder és botxí, perquèsent Poder necessita tenir-los:sense crim no hi ha Poder; i el

poble, perquè sent poder, doncsque tot el pot, sumit en les sevesmisèries pateix i calla. Mata elPoder perquè és Poder. El poblemor perquè vol.

No obstant això no s'ha de dirsobirà moltes vegades al poble.Tots els sobirans ignorants ne-cessiten cabestre, i un pobleacabdillat produeix compassió. Latàctica enemiga ha obligat que elpoble necessiti un home director,encara que sigui un canalla, en-cara que sigui un bandit. Ara hemde vèncer l'enemiga tàctica fentveure al poble com en cada cab-dill existeix, o és possible, unamés refinada tirania. Ja que fins aaquí, certament, els pobles o sónesclaus (encara que sigui en"moral" esclavitud, mètode ger-mànic), o en una mal compresallibertat (igual que la de Françaabans d'aquest gran crim de laguerra europea) en el llibertinatgees degraden. I l'època curta d'es-piritualitat sana que hagi viscut enells és tota aparença. Dibuixeu uncadafal, un presidi, una creu; des-prés escriviu: heus aquí el quesosté tot actual Estat. Després,sota allò dibuixat, dibuixareutambé els símbols polítics delrègim que imperi... i haureu mani-festat una realitat.

Aquesta realitat, ha aconseguitser-ho perquè una Humanitatatrofiada no pot produir una altrarealitat. Han lligat el cervell perpoder lligar millor el cos, mentreque nosaltres hem lluitat sempreper alliberar el cos, i encara elcervell propi l'hem mantingut enla seva atròfia. I per a aconseguirla Llibertat, cal sentir-se lliureabans de ser-ho, igual que per aestar amb els nostres enemicscal sentir-se esclau.

> CONTRA-HISTÒRIA

RevolucióLlibertària:19/7/1936

Joan Zambrana

De totes les celebracions “històriques”que aquest any s’estan produint al nos-tre país, dues són les que estan agafantmés volada “mediàtica”. Per una banda,ens trobem en primer lloc amb la com-memoració del 75 aniversari de la II Re-pública i per altra amb el 70 aniversaridels inicis de l’anomenada Guerra Civil.

Hi ha una altra commemoració quesembla que no se’n vol parlar massapel que un va llegint als mitjans de co-municació. Em refereixo a la “revolucióllibertària”que es va produir immediata-ment després de l’aixecament militarfeixista del 18 de juliol del 1936.

Aquest aniversari sembla que no esvulgui analitzar i el que és més greu se-gons el meu parer, corren vents que“neguen” l’existència de la mateixa “re-volució llibertària” al nostre país.

Per qui ho vulgui saber, no són ventsque sols vénen dels historiadors deno-minats “revisionistes” que estan fentuna història a mida per a la dreta espa-nyola (Pío Moa, etc.). No amics, enmolts de casos ens trobem amb histo-riadors amb “currículum” progressistaque creuen que el que va passar des-prés de l’aixecament feixista no es pottitllar de “revolució llibertària”.

És un “corrent d’opinió” difós que sibé no és general en l’àmbit on es crea ies difon la història” (universitat, ‘lobbys’editorials) sí que està agafant una forçaque no es pot ignorar.

Alguns exemples d’aquesta actitudque assenyalo els podem trobar en lesafirmacions que alguns historiadorsque treballen a la universitat m’han co-mentat. Un d’ells acostuma a fer una re-flexió genèrica afirmant que les majorsaportacions que s’estan fent a l’estudide l’imaginari llibertari al nostre paísprovenen majoritàriament de historia-dors aliens a la institució universitària.

L’altre ens comentava que en el des-envolupament d’una tesi doctoral unalumne va fer una explicació de com vafuncionar la revolució llibertària a algunpoble de Catalunya, i va ser interromputper un membre del jurat negant l’exis-tència d’aquesta revolució a les nostresterres...

Són dos exemples de situacions quereflecteixen força bé la problemàticaque us vull plantejar. Fins ara fa poc, lacrítica i interpretació de la “revolució lli-bertària” es feia dins de la seva pròpiadinàmica històrica “real”: així se’nsdeia si va ser útil, si era necessària enuns moments tant difícils...

El “camp de joc” que aquest curiós“corrent d’opinió” vol estendré és encerta manera nou i suposar anul·lar desoca-rel una de les “mitologies” positi-ves que encara funcionen. Una de lescrítiques que rebem més sovint els his-toriadors “militants”està basada en allòque es considera com un “excés” depassió ideològica. Espero impacient lesnoves investigacions d’aquests histo-riadors i que ens enlluernin amb la sevacomprovada “objectivitat”...

Suceso Portales i Joaquima Colo-mer formaran el nucli (19) al quals'afegiran moltes altres dones queestaven organitzades, com les quees troben enquadrades en les Jo-ventuts Llibertàries, Llibertad Ró-denas, Pura Pérez o OlímpiaGómez; o en grups d'acció directacom el dels Solidaris JulianaLópez, Ramona Berna, Pepita Noto M. Luisa Tejedor; o en diferentsfronts sindicals o obrers com: Ro-sario Dulcet, Lola Iturbe, BilbaínaPi, Sara Berenguer, María Rius,Aurora Cuadrado i una llarga llistade noms de dones repartides perdiferents àmbits llibertaris (20).

Notes:

(1) “Mujeres Libres. Luchadoras li-bertarias”. Fundación Anselmo Lo-renzo, 1999.(2) “Kollontay, Alexandra. Autobio-grafía de una mujer emancipada”.Ed. Fontamara, Barcelona, 1976.(3) Ídem Heinen, Jacqueline(1978, pàg. 67-68.

(4) Ídem Iturbe, Lola (1974) Con-greso de la Regional Catalana, ju-liol 1918, pàg. 49, 90-91.(5) Ídem Fagoaga, Concha.(1985)Pàg.156. “La Revista Blanca” espublica del juny de 1923 al juliol de1936. La dirigeixen els membresde la família Montseny: F. Urales,S. Gustavo i F. Montseny.(6) Les sufragistes angleses.(7) Ídem Iturbe, Lola (1974), pàg.38-39, 40-41. El 1912 a Còrdova.Rafaela Salazar. Ángeles Montesi-

nos. El 1916 Sindicato femeninode Guadasuar.(8) Es pot considerar un períoded’actuació comprès entre l’abril imaig de 1936 i el febrer de 1939.(9) Ídem Fagoaga, Concha.(1985)/Ídem Duran, Mª Ángeles (1977)(10) Duran, Mª Ángeles (1977),pàg. 49. El 1914 treballen aFrança 80.000 dones, el 1918 ensón 549.000.(11) Ídem Nasch, Mary (1975).(12) Ídem Mujeres Libres. (1999)

(13) La Confederació s’identificacom a Regional segons la zonageogràfica a què es pertany com aagrupació sindical.(14) Ídem Fagoaga,Concha(1985), pàg. 181. Anàlisi d’A Sabo-rit, PSOE respecte al vot femení.(15) Ídem Mujeres Libres (1999),pàg. 93. En aquestes dates “Soli-daridad Obrera” es fa ressò(8/11/1935) de la intenció de L.Sánchez de crear un òrgan inde-pendent.(16) Ídem Mujeres Libres (1999)Pàg. 14.(17) Ídem Mujeres Libres(1999)Pàg. 16.(18) Ídem Mujeres Libres (1999)Editores de la revista. Pàg. 50.(19) Idem Nash, Mary (1975) Pàg.13. Són col·laboradores habitualsde la premsa llibertària com “LaRevista Blanca”, “Tiempos Nue-vos”, “El Libertario”, “SolidaridadObrera” i “Tierra y libertad”.(20) Ídem Mujeres Libres (1999),pàg. 106,107. Noms i localitatsque queden reflectits en les entrealtres / Ídem Iturbe, Lola (1974)

A l’esquerra, l’anarcosindicalista valenciana Llibertat Ródenas; a la dreta,l’anarquista barcelonina Lola Iturbe, periodista confederal.

Articles de ‘Fum de fàbrica’



Segona edició del Festival deCinema Polític de Barcelona

Carlus Jové

Per segon any consecutiu, Bar-celona va acollir el Festival deCinema Polític (FCP), organit-

zat per l’associació francesa Zinetik iamb el suport de l’Institut de Culturade l’Ajuntament de Barcelona.

En aquesta edició, es van mostrarun total de 38 llargmetratges, delsquals 15 eren estrenes a l’Estat es-panyol, i 32 curts, augmentant així elnombre de projeccions de l’any pas-sat. També es crearen dues novesseccions: la competició internacionalde curtmetratges i l’homenatge a undirector, que s’estrenà amb l’honga-rès István Szabó. Les altres seccions,ja presents en la primera edició, forenla competició internacional de llarg-metratges, la mostra de curts i el paísconvidat, que en aquesta ocasió fouPolònia.

L’assistència enguany fou una micamés reduïda, fet que, segons KeremAyan, director del festival, “en part po-dria ser perquè hem canviat la saladel CCCB per la del MACBA i potserha estat una decisió equivocada, jaque al CCCB sempre hi ha molta genti aquest any la gent que ha vingut alfestival és perquè ja hi volia venir,mentre que l’any passat molta gentvenia perquè estava per allà i veia elcartell”. Per altra banda, Ayan afirmaque “hem tingut més cobertura de mit-jans de comunicació que l’edició pas-sada, o sigui que el festival començaa ser conegut per a ells. Esperem quel’any que ve vagi encara millor”.També amb un pressupost per a pro-moció més limitat que l’any anterior, elresultat general sembla ser satisfacto-ri pels organitzadors, que també vanestar a Cannes per donar a conèixerel festival i buscar pel·lícules per amostrar.

El primer que pot sorprendre a l’es-pectador del FCP és que la gran ma-joria dels films que es mostren notenen un contingut polític massa ex-plícit. Per l’etiqueta, podria semblarque es tracta d’un festival de cinemapamfletari, partidista i, fins i tot, difícild’assimilar. Pel contrari, la política enels films pot limitar-se a ser un trans-fons social, una època determinada oun conflicte social. A “The gaze” (Sepi-deh Farsi, 2006), per exemple, la di-rectora iraniana ens mostra un perso-natge a qui els fets polítics de principisde la dècada dels 80 van afectar finsal punt d’emigrar a França i que, vintanys després, encara no ha estatcapaç de superar. En cap momentveiem què va passar vint anys enrere,ni se’ns orienta en la situació políticadel país. Tan sols coneixem un perso-natge marcat per quelcom que vapassar i que ara torna a Iran per tan-car un tema. La política, en aquestcas, és el trauma, l’estampa marcadasobre l’ànima d’una persona que, en

> L’ENTREVISTA

Carlus Jové (CJ): Quan un va alFestival de Cinema Polític, potserespera veure films molt explícits,potser fins i tot propagandístics.Tan-mateix, la majoria de films que esprojecten tenen un contingut políticmolt subtil. Quina és la vostra con-cepció del cinema polític?Kerem Ayan (KA): En primer lloc,ens importa molt la part artística, ino tan sols la política. Tan sols se-leccionem films de ficció, tot i queaquest any hem fet un parell d’ex-cepcions, i aquest diuen el quevolen dir d’una manera més subtil,però em sembla que tots tractentemes molt forts però no de manera

propagandística o partidista. Si ensarribés una bona pel·lícula de pro-paganda també la mostraríem, peròno n’hi ha massa. Volem mostrarfilms que parlin de la situació actualdel món, especialment a la secciócompetitiva.

Lògicament, hi ha molts films queens agradaria tenir però que ens re-sulta impossible, per qüestions depressupost i perquè encara sombastant petits com a festival. Per no-saltres ha estat molt bo tenir “La rai-son du plus faible”, de Lucas Bel-vaux, ja que va estar a Cannes, o“Gypo”, una pel·lícula Dogma angle-sa diferent, o “Go West”, que ha par-

ticipat en un munt de festivals. Inten-tem dur films que hagin tingut impor-tància en altres festivals i sobretotque puguin ser vistos fàcilment pertot tipus de públic. “Reefer Mad-ness”, d’Andy Fickman, per exem-ple, va ser molt divertida, peròtambé és política. Intentem mostraraltres coses. La setmana que ve, hiha el festival Docúpolis, que és unfestival de documentals, i és mésseriós i per a un públic més concret,ja que no tothom veu documentals.CJ: Com és que no hi ha cap pel·lí-cula catalana o espanyola?KA: Cal tenir en compte que no hiha centenars de pel·lícules políti-ques catalanes o espanyoles, i lamajoria d’elles se’n van a Sitges oSant Sebastià, així que no ens ésfàcil aconseguir-les. L’única que po-díem aconseguir era “Salvador”,però com que la volien estrenarabans de les dates del festival, nova poder ser. L’únic que tenimaquest any és un curtmetratge queentra en competició, “Sur”, de Ma-nuel García Roman.

Aquest any hem col·laborat ambuna distribuïdora catalana i hemprojectat “En la piel” de Jaques Chi-rac, que s’estrenarà properament ales pantalles catalanes. L’any passataixò no ho vam aconseguir. Suposoque a mida que ens coneguin hihaurà més confiança i podem treba-llar més amb les distribuïdores i pro-ductores.CJ: Aquest any ja heu entrat als ci-nemes… KA: L’ideal seria poder mostrar elsfilms als cinemes, i no a espais cul-turals, ja que són els cinemes elsque estan preparats per fer-ho.També seria molt bo poder agrupartotes les projeccions en diferentssales d’un sol cinema. En un futuranirem treballant en aquesta línia.

Podeu llegir l’entrevista sencera ahttp://carlusjove.blogspot.com/

Entrevista a Kerem Ayan, director del FCP

el seu moment, va posicionar-se peruna opció determinada. A “Hostage”(Constantine Giannaris, 2005), la polí-tica és la humiliació viscuda per unemigrat albanès a Grècia tant al seupaís, per part de la seva pròpia gent,com al país receptor, que mai l’acollícom a una persona.

Tot i el ‘shock’ inicial –que jo mateixvaig sentir– aquesta em sembla unadecisió correcta. En certa manera, espodria dir que la línia marcada pel fes-tival entén la política com quelcomque no tan sols fem, sinó que ens suc-ceeix. Això ens aporta una visió vita-

lista de la política i no purament acti-vista i militant. La política, doncs,passa a ser una companya de lesnostres vides, quelcom que ensmarca tant si ho volem com si no, unespectre del qual no podem fugir.Acostumats com estem que els filmspolítics tractin sobre un militant d’es-querres frustrat amb el món i amb simateix, o que pretenguin prendre ellloc als tractats històrics volent des-criure’ns fil per randa un esdeveni-ment concret, els films mostrats aBarcelona aporten un aire lleuger i fà-cilment generen l’empatia del públic

general. Si bé seria correcte, i fins i totnecessari, tenir un festival de cinemamilitant, aquesta no és la intenció dela gent de Zinetik, i és absolutamentlloable.

Els mateixos directors i directoresdels films sovint es mostraven sorpre-sos que les seves creacions hagues-sin estat seleccionades per un festivald’aquestes característiques. L’home-natjat István Szabó bromejava en lapresentació de la brillant “ColonelRedl” (1985) que en un principi no en-tenia massa bé perquè el van triar aell, però que pensant-hi va entendre

que tota la seva filmografia parlavasobre la història del seu país, Hongria,i que això era una posició política. Elfestival va comptar amb el privilegid’estrenar la seva nova pel·lícula, “Re-latives” (2006), un retrat de la corrup-ció d’un ajuntament i de la influènciaque els lligams de sang poden arribara tenir sobre les institucions del poder.

Una de les notes sorprenents delfestival fou “Gypo” (Jan Dunn, 2005),una peça que la directora i la produc-tora van concebre en vuit setmanes ifilmar en tretze dies i que, original-ment, tan sols es plantejaven com unaforma d’obtenir diners per a fer unapel·lícula “de veritat”. El film, rodat se-gons l’ortodòxia Dogma i amb unpressupost tan limitat que tan sols dosactors van cobrar, ens endinsa dinsles vides d’unes refugiades txeques auna ciutat anglesa i d’una família an-glesa que, lluny de ser un refugi, eraun lloc del qual tots els seus membresvolien escapar. De fet, el film va crearuna discussió tan important entre eljurat, dividit rotundament entre parti-daris i detractors, que es va haver derecórrer a la mesura prevista dins elreglament del festival d’atorgar unamenció especial del jurat. El premi ofi-cial se l’endugué “Sleeper” (2005), pri-mer llargmetratge de l’alemany Benja-min Heisenberg, seleccionat tambépel Festival de Sevilla, el qual va serlloat pel jurat, considerant que el trac-tament ofert pel film era impecable. Elpremi del públic fou per “La raison duplus faible” (Lucas Belvaux, 2006), undrama amb tocs de comèdia en quèun grup d’obrers acomiadats de la fà-brica i actualment en atur decideixenrobar a la seva antiga empresa perfugir de les seves vides i ajudar a unamic a comprar una moto.

Una de les projeccions més multitu-dinàries fou “En la piel” de Jaques Chi-rac (Karl Zero i Michel Royer, 2006),un fals documental sobre la trajectòriade Chirac en què, suposadament, ellmateix ens explica els secrets de comva anar fent carrera tot i que la políticamai hagués constituït la seva veritablepassió. El docuficció s’estrenarà pro-perament a les sales comercials i ésuna opció òptima per a tothom qui tin-gui ganes de riure una bona estona.

Petits conflictes lingüístics a banda(gairebé mai hi havia traducció al ca-talà o al castellà en les intervencions) imalgrat els problemes tècnics en totesi cada una de les projeccions a què unservidor va assistir, la segona ediciódel Festival de Cinema Polític de Bar-celona es confirma com un espai inte-ressant pels aficionats al setè art i pera aquells que busquin un cinema so-cial i polític una mica diferent a l’habi-tual. Com a tots els festivals, no tot elque es mostra és interessant o d’unaqualitat immillorable; però aquest ésun festival amb cosetes molt interes-sants i petites joies, i cada any en sónmés.

El Festival va tenir lloc a Barcelona entre el 26 de setembre i l’1 d’octubre.

> IMATGES QUE PARLEN

“Viaje aRepsolandia.Pozo a pozo, porla Patagonia yBolivia”

MARC GAVALDÀTutuma Edicions 2006

Joan

Aquest llibre recorre les vivènciesd'una parella amb la seva filla lac-tant a través dels dominis més aus-trals de la transnacional Repsol-YPF. Perquè Argentina i Bolívia sónencara territoris colonitzats per lescompanyies petrolieres que exer-ceixen un poder que supera el delsestats. Repsolandia seria un paísque no surt en els mapes, però queés governat pels obscurs podersque emanen de la indústria petro-liera.

No obstant això, en cada racódel recorregut, sorgeixen resistèn-cies que fan trontollar el statu quode les corporacions. Vagues, judi-cis, bloquejos i mobilitzacions po-pulars són processos cada vegadamés freqüents que posen a Repsolcontra les cordes. La revolta deRepsolandia està encesa, anun-ciant la fi de l'era del petroli.

Marc Gavaldà és ambientòleg idocumentalista, col·labora amb lesrevistes “Ecologia Política” i “Diago-nal”, i és autor dels llibres "Lasmanchas del Petróleo Boliviano"(Cedib, 1999), "La recolonización"

(Icaria, 2003) i coautor d’"Agua,¿bien común o mercancia?" (Ali-kornio, 2003).

Llibre-DVD sobrela RevolucióLlibertària

La CGT ha editat un llibre ambDVD inclòs amb el títol de "La Re-volución Libertaria", que és el com-plement de l'exposició que amb elmateix títol la CGT va presentarpúblicament a Madrid el passatmes de juliol i que es troba ara i du-rant els propers mesos recorrentdiferents ciutats de

l'Estat espanyol. El 19 de juliolde 1936 va ser l'esclat de rebel·liadel poble contra segles d'opressiódel poder de l'Església i de l'Estatespanyol, i amb motiu del 70 ani-versari de la Revolució, la CGT hacommemorat aquesta data ambl'exposició i el llibre "La RevoluciónLibertaria". L'exposició consta de26 panells, un muntatge audiovi-sual i un catàleg amb treballs d'in-vestigació sobre la revolució de1936, i presenta en imatges unamostra de la filosofia anarquistaque va inspirar la revolució social,retent homenatge als homes idones que duien un món nou enels seus cors i que van fer possiblela Idea de la transformació social.

El llibre-catàleg de l'exposició,de 128 pàgines, editat per la CGTamb la col·laboració de la FundacióSalvador Seguí, en la seva primerapart conté les imatges dels 26

temes tractats en els panells del'exposició acompanyats dels tex-tos introductoris de cadascund'ells. I en la seva segona part re-cull els treballs desenvolupats per16 investigadors al voltant de laRevolució Llibertària. Completa elllibre un DVD de 9 minuts amb unmuntatge audiovisual, música deMozart i A les Barricades, amb 140imatges seleccionades de les mésde 400 que té l'exposició. El preudel llibre-DVD és de 10 �.

Es pot accedir-se al contingut del'exposició (textos i imatges) a tra-vés de la pàgina web

“Botxins irepressors: elscrims de Francoi delsfranquistes”

PAUL PRESTONEditorial Base

Pau Juvillà

Ara, quan pseudohistoriadors del’estil de Pío Moa o Ricardo de laCierva reescriuen la història fentuna apologia del franquisme queen d’altres països com Alemanyaels podria costar penes de presó,el primer llibre de Paul Preston encatalà resulta un antídot d’allò mésnecessari.

“Botxins i repressors” s’estructu-ra en sis capítols on es descriuen através de personatges força signifi-catius de la dictadura com poden

ser Millán Astray, el sacerdot JoanTusquets i Terrats o el mateix Fran-cisco Franco, l’ideari i les accionsde la dictadura feixista que durantmés de 40 anys patí l’Estat espan-yol.

Paul Preston no deixa lloc a dub-tes i és d’agrair, Franco volia unaguerra llarga, no li interessava con-querir l’Estat espanyol ràpidamentja que tal i com deia ell: “en unaguerra civil, es preferible una ocu-pación sistemàtica del territorioacompañada de una limpieza ne-cessaria (...)” i per això utilitzà l’es-tratègia del terror i la intimidació demanera premeditada com una in-versió tant a curt com a llarg termi-ni que tan bé li havia anat en laGuerra del Marroc o en la repressióa Astúries el 1934 a costa, això sí,de milers de vides i desenes de po-blacions massacrades.

Com sempre en aquests casos,tot això no hagués estat possiblesense l’existència de personatgescom el general Mola, Queipo deLlano o Millán Astray, amb una ob-sessió que rallava la paranoia perl’extermini dels “rojos” (concepteforça ampli que abastava tot aquellque no s’havia posicionat clara-ment amb Franco), o d’altres comel capità Aguilera que defensavaque la culpa de tot la tenien les cla-vegueres modernes i la seva exis-tència, que havien alterat l’orde na-tural, ja que quan no n’hi havia “lapesta i la pestilència mantenien lesmasses espanyoles en propor-cions adequades”. No ens podemdeixar la contribució catalana, elsacerdot Tusquets, gran conspira-dor des de bon començament i fuetimplacable de jueus i maçons que,entre d’altres, va realitzar un viatgeal camp d’Extermini de Dachau in-vitat per la Lliga Antimaçònica In-ternacional.

El llibre es un maó més en la re-cuperació de la memòria històrica,una nova contribució per anul·larels arguments dels pseudohistoria-dors que intenten donar legitimitatal franquisme i el presenten comun règim que va posar ordre i pau al’Estat espanyol.



Llibres

El món del treball enLaurent Cantet

Josep Esticill

Laurent Cantet és el director francèsautor d'una curta i poc coneguda peròinteressant filmografia. Nosaltres volemdestacar-ne un parell de títols: "L'em-ploi du temps" (2001) i "Ressources hu-maines" (1999).

"Ressources humaines" se centra enun llicenciat d'empresarials que torna alpoble per fer pràctiques laborals en unaempresa. El destinen a l'àrea de recur-sos humans, precisament al moment dediscutir-se la reducció de la jornada la-boral a les 35 hores. En aquesta fàbrica,per cert, el seu pare hi treballa com aobrer. La pel·lícula bascula entre les es-cenes familiars i les laborals, entre la re-lació del pare amb el fill i la relació delpatró amb el nou becari. A l'arribada deParís, tot són bones paraules i amabili-tat, en la superfície; de seguida, però,descobrim la veritable dimensió subte-rrània de les relacions humanes. El jovellicenciat d'Empresarials descobreix elsprimers enganys, les primeres manipu-lacions, les noves i subtils maneres del'explotació laboral. Descobreix, però,una altra cosa més important: l'aliena-ció dels treballadors, la seva fatiga espi-ritual. Descobreix la derrota del seupare, la derrota de tota una classe so-cial.

"Recursos humans" transmet unagran força, com de cinema ‘verité’, unatotal credibilitat. És un film inoblidable,d'aquells que recordem i ens emocio-nen durant força temps. Impagable, d'al-tra banda, la presència dels sindicalis-tes de la CGT -francesa, és clar-, que elstreballadors ignoren quan les cosesvan bé però quan les coses es torcende seguida els demanen ajuda.

I si "Recursos humans" gira al vol-tant de l'alienació de la classe obrera,"L'emploi du temps" porta l'alienació allímit. En aquest cas, el tècnic d'una im-portant empresa s'ha mimetitzat tant alseu lloc de treball que la rutina laboralés el seu centre de vida. No manifestacap comportament patològic: és unapersona amable, simpàtica i intel·ligent,però quan l'acomiaden és incapaç desuperar-ho i s'inventa una altra feinaque no existeix. La seva rutina ara és si-mular que exerceix aquesta altra feina iconstruir-se una doble vida. Enganyarla família i els amics, però, sobretot, en-ganyar-se a si mateix. El més terroríficés que la seva rutina falsa és la mateixaque la rutina autèntica dels companys .

"L'emploi du temps" espanta perquètanta gent es podria identificar amb elprotagonista! Una pel·lícula que agrada-rà moltíssim a tots els qui un dia s'ado-nen que els falta l'aire per respirar.

LA BURXAPeriòdic de comunicació popular deSants, han tret el número 100, CanVies (Jocs Florals, 42, Bcn), [email protected]/www.barrisants.org

Revistes

NOTÍCIA CONFEDERALPeriòdic trimestral de la CGT delPais Valencià, Av. del Cid 154, 46014València, [email protected] / www.cgtpv.org

POLÉMICARevista llibertària trimestral, a l'EspaiObert, Violant d'Hongria 71, 08028Barcelona, [email protected]/ www.polemica.org

ROJO Y NEGROPeriòdic mensual de la CGT a nivelld'Estat espanyol, Sagunto, 15, 1º,28010 Madrid, www.rojoynegro.info [email protected],

Text i fotos: Pau Juvillà

Josep Cruanyes i Tor és advocat ihistoriador, membre de la Comis-sió de la Dignitat, de la Comissiód'experts per al retorn a Catalunyadels anomenats "papers de Sala-manca" i autor del llibre "Els papersde Salamanca". Aquest any vamtenir la sort de comptar amb ell enl'Acampada d'Acció Social deMontcortés en la xerrada que es vafer sobre memòria històrica. Ara estroba immers en la causa de la re-visió del cas de Joan Peiró, dirigentde la CNT, director del periòdic“Catalunya”, afusellat a Paterna eljuliol de 1942 per no haver cedit ales pressions del règim de Francoper participar en el sindicat vertical.

A Catalunya, la recuperació dela memòria històrica s’ha fet enbona part per construir la justifica-ció històrica del catalanisme dedretes i conservador. Per això, el fetde recuperar un personatge comPeiró, anarcosindicalista amb totesles lletres, pot dotar el record delpassat d’una força exemplar pertreure a la llum la Catalunya obrerai insubmissa que en el primer terçdel segle XX va ser un referentmundial en les lluites socials peròtambé en les conquestes de lesclasses més desafavorides.

Peiró és un sindicalista obert, nodogmàtic, que s’interessa per àm-bits molt diversos del pensament ique té una actuació èticament im-pecable durant les jornades de vio-lència extrema que alguns sectorsanarquistes van desfermar a Cata-lunya un cop endegada la revolucióllibertària de 1936. Joan Peiró nova dubtar a denunciar públicamentles patrulles d”incontrolats” que po-

saven en perill la credibilitat d’unarevolució que ell volia en tots elsàmbits de la vida i que algunsnomés van entendre com l’aplica-ciuó de la violència contra la finsaleshores classe opressora. Ambllibres com “Perill a la rereguarda”,Peiró va demostrar que per ser re-volucionari no cal ser el més violentsinó que el que cal és tenir clar queel món que es construeix no ha detenir res del vell món que hagi creatinjustícia, desigualtat o insolidaritat,començant per la violència-En quin context s'inscriu la de-manda de revisió del judici aJoan Peiró, quines circumstàn-cies permetem que es dugui aterme ara i no amb anterioritat?- La legalitat en aquest país, en re-lació als efectes del franquisme s'a-plica, no per ella mateixa, sinó pas-sant pel sedàs de la "conveniència"que no és altra cosa que la síndro-me d'Estocolm que va patir el paísper la repressió franquista que esva institucionalitzar amb la trancisiócom a un valor ideal.

Ara és el moment i ho era fatemps que es posés a la justíciaespanyola en evidència de definir-se i portar-la davant del tribunal eu-ropeu dels drets humans. No es potpredicar a tot el món que els crimsde les dictadures són crims contrala humanitat i no prescriuen i ací ferel que feia la justícia franquista.-Per què és important, tant desd'un punt de vista jurídic comdes de la recuperació de la me-mòria històrica, la revisió d'a-quest cas, i si es dugués a termeaquest nou judici, quines serienles conseqüències d'una possi-ble absolució?- La memòria és un exercici per a

mantenir la salut democràtica de lasocietat. Dic democràtica en elsentit d'una societat on planin perdamunt de tot el respecte a la lli-bertat individual i col·leciva. Hemde posar en evidència què va ser elfranquisme i el patiment que va su-posar per a molts ciutadans. Des-prés de sortir d'una dictadura ésimprescindible que el país passiper la catarsi de posar el passatsobre la taula i sobretot reconèixer ihonorar els que van deixar la pellper la repressió. Cal que els des-cendents d'aquells que van patircreguin que allò va valer la pena ino com el que passava sovint i pro-piciava el franquisme que tendia apressionar per imposar un senti-ment de culpabilitat i fer pensar quel'avi o el pare es van equivocar ique no val la pena fer acció políticao sindical. En definitiva, treballarper allò comú.-Quina és la resposta de la famí-lia, dels diferents moviments isindicats pròxims a Joan Peirórespecte de la revisió d'aquestcas? Cal implicació d'aquestesparts per tal de reivindicar demanera pública aquest procés?-Des d'un punt de vista jurídic, ésimprescindible el suport de la famí-lia ja que és ella qui ho demanna.En aquest cas, hi ha un suport totalcom també de la comissió ciutada-na de Mataró que és la que va im-pulsar la revisió. Ha estat possiblegràcies al suport del Parlament deCatalunya, que va aprovar una pro-posició no de llei en el sentit que laGeneralitat donés suport econòmici ho està fent, com ho fa en el casde Puig Antich.-És també aquest judici una rei-vindicació de la figura de Joan

Peiró i de la ideología que defen-sava? -Defensar Peiró és defensar-lo ell iles seves idees, ja que va ser mortper a aquests ideals pels que ell valluitar amb una valentia i dignitatque va ser reconeguda pels seusadversaris. Només cal veure elstestimonis de totes les personesque ell va salvar la vida. Tots ellsdemostraven un respecte immensenvers Peiró.-Quins aspectes destacaries dela figura de Joan Peiró?-Peiró és una persona que impres-siona per la seva integritat. Ell vadefensar les seves idees amb unaconseqüència extrema i va ser va-lent per a denunciar els qui en nomde l'anarquisme feien barbaritats.Ell en això s'hi va jugar la vida.

Jo destacaria del periode deguerra civil dues figures: Peiró iCompanys. Tots dos es van haverd'enfrontar a situacions adversesper denunciar els qui en nom de di-verses ideologies estaven contra-dint els desitjos de llibertat. En laCatalunya republicana, hi haviaveus que cridaven contra els actesinfames. En el franquisme, la infà-mia era institucionalitzada. La sevaidea era la destrucció de totes lesmaneres de pensar que se'ls opo-sessin. La lluita per matar la lliber-tat. Peiró i Companys veien benclar que les revenges no feien altracosa que afeblir la lluita de l'anar-quisme i la llibertat. Tots dos hi vandeixar la vida i per això cal que elsrecordem com a exemple.

Aquesta conseqüència el va por-tar a la mort ja que no va acceptarde trair-les i entrar a formar part delsindicalisme feixista. Una actitudcompletament coherent.


“Hem de posar en evidència què va ser el franquisme i el patiment que va suposar”

JOSEP GRUANYES, MEMBRE DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT

Solidaritat

Jordi Martí Font([email protected])

Si l'altre sóc jo, no em cal cap suple-ment de bona voluntat per exigir queningú no pateixi discriminació, perquèsi no és per autoodi, ningú no s'auto-margina o s'autoreclou en les paretssempre fotudes de l'abandonamentsocial, de l'aïllament, de la marginacióo, simplement, del deixar-se anar aiguaavall.

És aquesta, doncs, la premissa bàsi-ca per no haver de fer cap a conceptesmés complexos i complicats delsquals ens en sentim part però que alcap i a la fi acaben sempre resultant-nos carregosos de tirar endavant. Noés necessari arribar a formulacionscomplexes sobre donar suport als al-tres quan nosaltres mateixos som un ouna dels altres; si no és així, el fet de lainterconnexió entre els individus peresdevenir col·lectivitat esdevé teoriapura i dura que ens hem de creure coma dogma de fe si volem que el nostreedifici de relació amb els voltants s'a-guanti i no grinyoli al més mínim des-ajustament entre paraules i realitat.

I per tal que l'altre sigui jo ens cal de-construir allò après en el sentit de lajustificació d'aquest altre que, evident-ment, existeix malgrat ens pesi. Exis-teix no només per la seva evident reali-tat física més enllà del nostre cos sinó-i sobretot- perquè les construccionssocials en què vivim així ho constatendia sí i dia també. L'altre no és nosal-tres sinó algú altre separat del nos.L'altre el dibuixem a partir de les dife-rències que ens dóna la seguretat d'unjo construït damunt de la previsiblecompetència amb la resta i allunyatprecisament de la paraula que ara ensocupa: solidaritat. L'altre l'hem dibui-xat amb colors diferents als nostresmalgrat siguin només matisos els queno ens fan utilitzar el mateix color.

Solidaritat com a egoisme si totssom totes i totes, tots. Però solidaritattambé com a forma de retrobada quanens n'allunyem en qualsevol de lesconstruccions socials en què vivim.Solidaritat amb els qui pateixen i estroben en l'esglaó inferior al que enstrobem nosaltres però solidaritat detornada també amb els qui hem dedesposseir dels luxes superflus i ensho demanen recorrent a la policia quannosaltres posem en dubte, per posarun exemple, la seva propietat sobre al-guna cosa no necessària.

És a dir i resumint sense tensar elsconceptes: solidaritat com a forma d'e-goisme i alhora com a forma de des-preniment, de forma de relació amb lacol·lectivitat, amb els rics i els pobresamb la intenció d'acabar amb els pri-mers entenent que el seu problemasón els segons. És impossible la soli-daritat sense la revolució i el conflicte,ja que vestir un pobre sempre vol dirdespullar un ric. I si no és així justquan ens tomben el pobre tornarà aanar despullat i el ric a presumir depells cares. Solidaritat, doncs, com aforma bàsica de canvi social, de revo-lució, de felicitat.

“Peiró era unapersona queimpressionavaper la sevaintegritat”

En la Catalunya republicana hi havia veus que cridaven contra els actes infames. En el franquisme la infàmia era itucionalitzada.

‘La memòria serveix permantenir la salut social’

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...

Catalunya 80 Desembre 2006

News & Politics

Transcript of Catalunya 80 Desembre 2006