7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009

1/32

Catalunyawww.cgtbalears.org rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears Desembre 2009 nm. 112 0,50 www.cgtcatalunya.cat

Possible!!!Possible!!! Disseny:JordiBor

rs

7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009

2/32

Papers

Disseny:JordiBor

rs

rgan dexpressi de les CGT de Balears i de Catalunya nm. 112 Desembre 2009 0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

de Balears

Possible!!!Possible!!!

7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009

3/32

Secretariats Permanents deles CGT de Catalunya i Balears

Catalunya s, des de famolts danys, la publica-ci peridica de la CGT

de Catalunya. La seva capaleras heretada de lhistric peridic

de la CNT, que va sortir a la llum enel trienni de la Guerra Civil 1936-1939. Actualment, Catalunya sun peridic daparici mensual, dereferncia entre els sectors des-querra i llibertaris, dampla difusisocial i escrit ntegrament en cata-l.Papers s, com sabeu, la revistade la CGT de les Illes Balears. En laseva primera poca (1993-1994)va ser lrgan dexpressi delSABEI (Sindicat Autnom deBanca i Estalvi de les Illes), federatdes de 1999 en la CGT. En aques-ta nova etapa, va sortir el primernmero a la primavera de 2005 i,amb una periodicitat trimestral, jashan publicat 20 nmeros (19 msel nm. 0). T una tirada de 2000exemplars de difusi gratuta.En els darrers temps, entre elscompanys de Catalunya i de lesBalears sha anat madurant undebat sobre si, donat lespecial in-ters recproc de les dues publica-cions, caldria donar una passa i in-tentar una publicaci i difusiconjunta, tot amb el respecte de laidentitat i autonomia de redaccide cada part. Desitjam que, en unfutur, es puguin afegir tamb elscompanys i companyes de la CGTdel Pas Valenci.El projecte que posam en marxaintentar aprofitar el potencial deles dues revistes, tant des de lasuma de totes les collaboracions,

com tamb de les xarxes de distri-buci. En les Balears, la revistadur la capalera Papers, i pas-sar a tenir periodicitat mensual.Entenem que la uni daquestsdos mitjans potencia lapropamentdels companys de la CGT de Bale-ars i Catalunya, i projecta un mitjnoveds, alternatiu, anarcosindi-calista, obrer, llibertari i en catal,amb una tirada de 13.000 exem-plars, que sens dubte ser unaeina de comunicaci de lliure ex-pressi de idees i notcies, alterna-tiu i enfrontat al sistema capitalista,i al servei dels treballadors i treba-lladores i dels moviments socials.Fem una crida a la collaboraci detothom, per a millorar els contin-guts, per a ampliar les aportacions,i tamb la xarxa de punts de distri-buci, per potenciar la utilitat prc-

tica de la revista, all on hi hagidebat i mobilitzaci social: centresde treball, locals socials, centresculturals, esportius, desplai, etc.

Enhorabona a tots i totes els que lafan possible, i a tots els lectors ilectores. Llarga vida a la nova re-vista.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Desembre de 20092

CONFEDERACI GENERAL DEL TREBALL(CGT) DE LES ILLES BALEARS

Cam de Son Rapinya, s/n - Centre "Los Almendros",2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax.971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org

Delegaci MenorcaPlaa de la Llibertat, 5 07760 CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITCONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS SECTORIALS

Federaci Metallrgica de Catalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i

Entitats de Crdit de Catalunya Federaci Catalana dIndstries

Qumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat de Catalunya Federaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona

Tel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700 Igualada.Tel. i fax 938042985 cgtanoia@yahoo.es

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041

Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell -cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551

Comer, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com

Barcelons Nord

Alfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltr -cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n 08302 Matar -maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034

Valls OrientalFrancesc Maci, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hot-mail.com Tel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a 17005 Girona -cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax972231219

PonentAv. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida - lleida@cgtcata-lunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630

Camp de Tarragona

Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona -flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080

ManresaCircumvallaci, 77, 2n - 08240 Manresa -manre@cgtcatalunya.catTel. 938747260. Fax 938747559

RubColom, 3-5 08191 Rub - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallscgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?...

EditorialCatalunya i Paperscaminem junts

Edici del Collectiu La Tramuntana (Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T., JoseCabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Gargant, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Mart iJosep Torres. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa,Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carlus Jov, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Lamo en Pepdes Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informtica:Germn Mozzer. Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel.(dimecres tarda) 977340883. Collaboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacci i subscrip-cions a Balears: Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.Collaboracions: jtorres@cgt-balears.org. Catalunya, www.revistacatalunya.cat, 8a poca, DipsitLegal: B 36.887-1992. Papers, 3a poca, Dipsit Legal: PM 1.177-2005.No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Aquest nmero sha tancat el dillluns 16 de novembre de 2009

"El futurisme",

de Gabriel Alomar

s que no el sentim tamb molts denosaltres, en diversa forma, (...)aqueix tret d'uni qui acobla la

nostra nima a la de tots els rebelspassats i futurs?

Agurrelj

Drets dels subscriptors:D'acord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores snincorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l'Agncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGTde Catalunya i la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica finalitat s l'enviament d'aquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a lesmesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir

el seus drets d'accs, rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Ca-talunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinyas/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.org

7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009

4/32

Desembre de 2009

REPORTATGEAmb aquest nmero de la revistaque ests llegint, les CGT de Catalunyai de Balears fem un pas de gegant

Una revista que esdiu Papers i

Catalunya

3

Som valentes i valents,sabem que la nostraaposta, lenta i segura,s una aposta de futur

La publicaci ser mensual i mantindrles capaleres respectives de Papers i Catalunya

Jordi Mart Font

Amb aquest nmero de la re-vista Papers Ambaquest nmero de la revistaCatalunya Amb aquest nmerode les revistes Catalunya i Pa-pers Amb aquest nmero de larevista Papers-CatalunyaDigueu-ho com vulgueu Ambaquest nmero de la revista queests llegint, les CGT de Catalunyai de Balears fem un pas de gegantque esperem que no sigui el darreren la constataci que ms enll deles fronteretes autonmiques lesdones i homes de les nostres res-pectives organitzacions tenim lescoses clares a lhora de parlar idescriure per tal dexplicar-nos en-dins i enfora de les respectives or-ganitzacions. Unes i altres hem de-cidit unir esforos i treure al carreruna publicaci conjunta que expli-qui qui som, qu pensem i qu fem,quan ho fem, per qu ho pensem i

on ho fem. Per tant, hem decidittreure al carrer una publicaci pe-riodstica conjunta que intenti fugirde les autocomplaences que sovintens corquen i ens malmeten tantcom els atacs externs.Som valentes i valents, no tenimpor del qu diran i sabem que lanostra aposta, lenta i segura, s unaaposta de futur. Una aposta per lallengua comuna en temps de nega-ci de les diferncies i afirmaci dela uniformitat cultural i lingstica.Triem una llengua minoritzada perno de minories per a lexpressi deles lluites sindicals i socials, i latriem amb totes les conseqncies,amb totes les modalitats, esperantque algun dia altres companys icompanyes que tamb la tenen coma prpia safegeixen a aquest vai-xell valent i auda que s el Pa-pers, que s el Catalunya.A partir daquest mes, les afiliades i

afiliats de les CGT de Balears i deCatalunya rebran a casa seva unapublicaci que, malgrat conservardues capaleres ser igual en laresta de les seves pgines, comple-tament igual. s una aposta diferent

ja que no hem unificat les capale-res per no perdre-les. Una s del1937, Catalunya, i reactualitza lahistrica capalera de la CNT deCatalunya, alhora que s lnicapublicaci que pot utilitzar el nomdel pas sense afegits. Laltra, Pa-pers, s avui la publicaci senyerade la lluita sindical anarcosindica-lista i alternativa de la CGT de Ba-lears, desprs de ser durant anys lahistrica capalera del sindicatSABEI.

A partir dara, qui gestionar aques-ta publicaci doble en capaleraper unitria en continguts ser unnou collectiu, La Tramuntana, quealhora comptar amb un bloc la-drea del qual ja us anunciarem enel proper nmero en qu sinclourla majoria dels continguts de la nos-tra publicaci i altres que conside-rem dinters. La gesti de La Tra-muntana anir a crrec de lessecretaries de Comunicaci de lesCGT de Balears i de Catalunya alcostat del coordinador de la revistaCatalunya i del Collectiu Cata-lunya. Tots ells junts i amb qui shivulgui sumar (fem una crida a totalafiliaci de les dues CGT perquho facin) formaran el Collectiu La

Tramuntana, un collectiu que recu-pera el nom de la primera publica-ci anarquista i obrera publicada encatal al segle XIX.Sabem i entenem que aquest s unpas de gegants en el difcil espai dela premsa llibertria, en el complexespai de lanarcosindicalisme i delsindicalisme alternatiu i tamb en elde la premsa escrita en la nostrallengua. Sabem tamb que el camque encetem no ser fcil i possi-blement trobarem ms dificultatsde les que caldria. Per aquest s unpas endavant que aposta pel futur,que defuig triomfalismes tot i que,ho afirmem ja, s un triomf immensde tota la classe obrera balear i prin-cipatina, ms enll fins i tot de les

prpies CGT. La nostra tirada coma publicaci ens fa fins i tot unamica de por (aviat 13.000 exem-plars), per tenim clar que totes lespasses fetes fins a avui avalenaquest projecte, avalen laposta de-cidida per dir en veu alta que avuims que mai entre Balears i Cata-lunya no hi ha mar, que entre lesobreres i obrers de les Balears i lesPitises i les obreres i els obrers delPrincipat de Catalunya el que hi has la voluntat ferma i unitria de ferfront al capital i vncer-lo tamb enel terreny de la comunicaci. Onells hi diguin mentides nosaltres hidirem Papers, hi direm Catalun-ya. El futur s nostre i tot est perfer i tot s possible!!!

Les CGT de Catalunya i Balears treuen una revista conjunta escrita en catal

7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009

5/32

Pep Torres

Poc temps desprs del naixementdel Sindicat Autnom de Bancai Estalvi de les Illes (SABEI), ara fa

20 anys, vam tenir la necessitat de

plasmar sobre paper l'esdevenir

diari i l'activitat sindical de les di-

verses seccions sindicals i va apa-

rixer el primer nmero de Pa-

pers.Papers, a primera hora, l'hivern

de 1993, va ser el titular del seu pri-

mer editorial. En ell es podia llegir

l'univers de les publicacions aug-

menta la famlia. Ha nascut Pa-

perscom un astre de poc embalum,

invisible en un planetari i que, per

contra, fa llum a bastament en els

mbits circumvens. Va com a pin-

tada la comparaci amb l'estel del

mat o l'estel de l'alba, que tan sols

no s estrella, per t una brillantor

singularssima, deguda ms que

ms a la proximitat. Comptat i de-

batut, aquesta mica de quadern que

repartim de fresc a companys i a

companyes dels sectors financers,

s ms prxim als destinataris que

la resta del mn editorial. Fet i fet,

el teniu a la vora, tots i cada un; just

a m, pel que fa a la lectura, i a dis-

posici permanent, si us ve de gust

collaborar-hi...

Amb el pas del temps les coses es

reciclen i Papers va donar pas a la

seva segona etapa, ja amb les sigles

de CGT, amb la mateixa vocaci i

illusi de ser un mitj obert a la

participaci i a l'intercanvi d'idees.

En el seu editorial diem aquesta

revista que teniu en les vostres

mans suposa el compliment d'un

objectiu llargament perseguit des

de la CGT de les Illes Balears, el

disposar d'un mitj escrit, a manerade punt de trobada, per a tots

aquells que intentam canviar, per a

millor, un estat de coses que no ens

agrada. Un punt de trobada alhora

dinmic i atractiu. Un espai de par-

ticipaci i d'intercanvi d'idees.

En el nmero de la tardor del 2009,

vam celebrar el 20 aniversari del

SABEI, impulsor de la seva prime-

ra etapa, i ho fem gaireb amb un

monogrfic dedicats a aquests anys

de lluita sindical en el sector finan-

cer, per sense oblidar altres qes-

tions i problemes quotidians, com

la crisi que cada dia ens deixa ms

aturats o la ms que previsible puja-

da d'impostos, mesura a la qual s'o-

posa frontalment la CGT.

Dintre d'aquest darrer editorial es fa

un petit balan del qual resumim

el cam recorregut durant aquests

anys no ha estat gens fcil. Consoli-

dada i donar continutat a aquesta

nova eina sindical va ser tasca de

tots. Els entrebancs han estat molts,

per el SABEI ha sabut ser una or-

ganitzaci compromesa i solidria

amb les lluites i interessos de tots

els treballadors, encara que no fos-

sin del sector bancari. Basta mirar

cap enrere i es podr trobar als seus

homes i dones participant i impul-

sant tant lluites socials, com ecolo-

gistes, feministes, aix com tamb

en defensa dels nostres drets demo-

crtics com a poble: identitat, llen-

gua i cultura.

Aquesta ltima etapa que ha durat

gaireb cinc anys, i que he tengut el

plaer i la sort de dirigir, ha estat

molt fructfera i ha servit per a con-

solidar un projecte conjunt sota les

sigles de la CGT. Els ltims resul-

tats aix ho avalen: victries en Ka-

lise Menorquina, Fundaci Deixa-

lles o en Consorci Jove, per posar

els ltims exemples. Darrere que-

den 19 nmeros elaborats amb la

major illusi del mn. Sense la

collaboraci de molta gent, fossin

o no afiliats, aquesta aventura no

hagus pogut arribar fins a aqu.

Nomenar a algun en concret crec

que seria del mal gust, per ells

saben que els tinc del tot presents i

els agraeix sincerament el seu des-

interessat i encomiable treball al

llarg d'aquests anys. Per ja ho

diuen, es tanca una porta i s'obre

una finestra.

El projecte que posam en marxa in-

tentar aprofitar el potencial de

dues publicacions ja consolidades,

tant des de la suma de totes les

collaboracions, com de les xarxes

de distribuci. Entenem que l'uni

d'aquests dos mitjans de comunica-

ci, Catalunya i Papers, projec-

ta una nova revista novedosa, alter-

nativa i en catal. Ser una eina de

comunicaci de lliure expressi de

idees. Al mateix temps apropa un

poc ms als companys de la CGT

de Balears i Catalunya.

De segur que amb el nou projecte

entrar aire nou i renovat. Salut i

grcies a tots.

Desembre de 20094

REPORTATGE

La histria

de Papers...La revista Papers ha estat sempre molt lligada

a la histria del SABEI i, des de l'any 2005, tamb a la CGT

7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009

6/32

Desembre de 2009 5

REPORTATGE

Una mica dhistria

de la revista CatalunyaCollectiu CatalunyaL

a revista Catalunya va nixer

en el marc conflictiu de la

Guerra Civil, ara fa setanta

anys, i la seva histria no pot ser

ms desgraciada.

Els dirigents de la CNT la van crear

ms aviat a disgust als tallers que

havien estat incautats el setembre

de 1936 a l'Editorial Catalana i en

els quals shi havia imprs La Veu

de Catalunya, el conegut diari pro-

per a la Lliga Regionalista que

havia acollit les firmes de Carles

Sents i Ignasi Agust, entre dal-tres. Amb aquestes mquines i uns

treballadors amb poca o cap cons-

cincia llibertria -cap dells no es-

tava afiliat a la CNT- es va iniciar el

22 de febrer de 1937 la singladura

del que suposava en aquell moment

la segona gran publicaci del sindi-

cat, desprs de la Solidaridad

Obrera. La Soli estava escrita en

castell i ara sen volia una altra en

catal.

En realitat, per, no hi havia cap in-

ters especial perqu fos en catal -

cap conscincia de pas- sin que

sho plantejaren com una mera es-

tratgia poltica per apropar-se a

Esquerra Republicana de Catalun-

ya, el partit que governava la Gene-

ralitat, amb la voluntat de contra-

restar la influncia creixent del

PSUC.

Es tractava daparentar un cert cata-

lanisme sense haver-lo de tenir real-

ment; la CNT ms aviat estava en

contra de tot aix. El ttol de la nova

publicaci havia de ser, en un pri-

mer moment, Catalunya Lliure, a

imitaci de lhomnima Castilla

Libre, per ladjectiu es va elimi-

nar perqu ning no ho interprets

com un gest de simpatia cap a la

causa nacionalista. No es volia dei-

xar cap mena de marge a lambigi-

tat ideolgica. Ams a ms, els diri-

gents anarquistes volien deixarclara la seva postura sobre el fet

demprar la llengua catalana; ho

justificaven com una manera darri-

bar als afiliats que no dominaven

prou b el castell. Una mena de

publicaci per als ignorants, afegi-

rem nosaltres.

Els dirigents sindicals no van tenir

massa estima per la nova publicaci

del Catalunya i, de fet, poques

vegades li passaven els comunicats

oficials perqu els difonguessin.

Molt del que shi publicava estava

mancat de pretensions ideolgi-

ques. Aix, per exemple, va sortir

un article sobre els supervivents del

Titnic precisament quan tenia lloc

locupaci feixista dAstries, un

altre de com fer una dieta daprima-

ment quan la gent ja comenava a

passar gana i algun ms sobre la

vida glamourosa de les estrelles de

Hollywood. Els continguts eren tan

frvols que alguns lectors sen quei-

xaven, per els dirigents sindicals

replicaven que un diari no podia

estar tota lestona parlant sobre la-

narquisme. Fins i tot, els treballa-

dors es queixaven de la pssima

qualitat de la revista.

La revista mai no t gaire vitalitat:

el sindicat nedita pocs exemplars,

molt per sota de la Soli, i la difu-

si i penetraci social sn encara

menors. Els comunistes ironitzen

sobre els pocs lectors que t el Ca-

talunya i la redacci ho reconeix

explcitament quan contesta que

aix no els importa perqu no tenen

res de comerciants ni de botiguers.

A partir de desembre de 1937, la re-

vista deixa de distribuirse a les co-

marques de Girona, Lleida i Tarra-

gona.

Durant uns mesos, Joan Peir diri-geix el Catalunya i el millora, en

part, per mai no arriba a superar

les llacunes que el convertien en

una publicaci poc atractiva de lle-

gir i, amb aquest panorama, es va

esllanguint sense assolir gaire ress

fins que el 28 de maig de 1938, amb

el pretext de la necessitat destal-

viar el paper, deixa de publicar-se.

Una prova de la indiferncia amb

qu fou acollit el Catalunya en

aquesta seva primera poca s que

els llibertaris ben poques vegades

en parlen, i quan ho fan s de mane-

ra imprecisa, equivocant dades i re-

dactors.

Les reaparicions de la publicaci

des daleshores han estat constants.

A loctubre de 1977, el "Catalunya"

tornava a ser al carrer travessant di-

verses etapes fins a arribar a lac-

tual poca, la vuitena en la seva se-

gona part.

Un compromsLa revista Catalunya s el principal

rgan d'expressi del sindicat CGT

de Catalunya. Per aquesta publica-

ci han passat centenars de lluites

socials, centenars de conflictes sin-

dicals, centenars de propostes

emancipadores en tots els mbits

que aquesta paraula pot fer anar: fe-

minisme, lacisme, antiracisme,

okupaci, ecologisme, pagesia, mo-

viment llibertari, defensa de les

llenges, opci sexual, memria

histrica, antifeixisme... i tot amb

un tronc central que sn les activi-

tats que desenvolupen les seccions

sindicals, els sindicats, les federa-

cions de rama, les federacions lo-

cals, comarcals i intercomarcals de

la Confederaci General del Treball

de Catalunya.

El Catalunya s al carrer amb elcomproms ferm d'ajudar a cons-

truir l'espai contrainformatiu. Som

noms una part d'aquest entramat

que vol obrir l'espai d'explicaci de

la realitat als qui la volem transfor-

mar de forma radical; s a dir, des

de la base, de baix cap a dalt, sense

mitjancers, sense professionals;

amb el mn del treball com a centre

per coincidint amb els sectors de

la societat que aposten per lluitar

enlloc de callar, per construir un

futur enlloc d'assumir la realitat

present. Contra els mitjans que

aposten per l'autoritarisme, lluitem,

des del Catalunya, per construir el

futur llibertari ara mateix.

Des del Collectiu Catalunya, el

collectiu editor del Catalunya, ens

reconeixem continuadors de la

tasca de convertir en lletres de tinta

o digital els pensaments, les ac-

cions, les discussions i els avenos

que contribueixen a construir la so-

cietat llibertria. Volem expressar el

nostre reconeixement a publica-

cions com La Tramuntana, de

Josep Llunas i Pujals, o L'Avenir,

de Pere Cortiella; La Revista

Blanca de Federico Urales i la ma-

teixa Solidaridad Obrera, lrgan

de la CNT de Catalunya durant

anys i panys. De Estudios o Ge-

neracin consciente al primer In-

tegral o Alfalfa, del Ajoblan-

co o El Viejo Topo dels setanta,

de La Bicicleta al Contra-infos

o el Info-Usurpa, de El Trian-

gle al Illacrua, de La Lletra A

o Polmica a les desenes de but-

lletins que els militants de la nostra

mateixa organitzaci s'han dedicat

a repartir per tants centres de treball

com hi tenim presncia... i a molts

ms que no anomenem per que s

llegim.

Ms informaciJordi Sabater Anarquisme i catala-

nisme. La CNTi el fet nacional ca-

tal durant la Guerra Civil, Edi-

cions 62 (Llibres a lAbast, 216),

Barcelona 1986.

7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009

7/32

Pep Jurez, Secretari dAcciSindical de CGT-Balears

El cas del tonyiner Alakra-na ha collocat en primeralnia d'actualitat la situacid'una zona del martiritzat continentafric, com s Somlia, que s'haconvertit en terra de ning, on lesxarxes mafioses gestionen la des-aparici de tot tipus de residusprocedents del nord, inclosos elsnuclears, i on se saquegen sensecontrol els recursos naturals delsseus mars, per part de les grans em-preses pesqueres d'occident. Unavegada que acabi el segrest dels tri-pulants de l'esmentat vaixell, quedesitjo que sigui aviat, de manera

justa i sense danys personals,temps haur per a estendre'ns sobreel que all realment est passant.Una realitat que, una vegada ms,en occident es ven al pblic comuna truculenta pellcula de pirates.Per, si us sembla, parlem de pira-

tes, dels de bon deveres. Perqu noimporta anar tan lluny, per a trobar-los. Aqu, per exemple, els ban-quers que provoquen el collapsecreditici, aquests als quals el Go-vern ha posat a disposici una au-

tntica muntanya de doblers p-blics, perqu no els afecti la crisique ells mateixos han provocat. Enagrament per aquest immensregal, la banca espanyola manttancat el grif del crdit, sensening que li piuli, precipitant da-questa manera la caiguda d'un xin-xer d'empreses petites i mitjanes,treballadors autnoms i economiesfamiliars. Mentre l'atur ronda ja elsquatre milions de persones (oficial-ment 3.808.353, en el conjunt del'Estat, dels quals 81.683 formenpart de les Balears, dades a3/11/09), mentre ja hi ha msd1.100.000 famlies que no tenencap ingrs regular, mentre no aturade crixer l'economia submergida ilexclusi social, els beneficis delscinc grans bancs (Santander,BBVA, La Caixa, Caja Madrid iBanc Popular) durant el primer se-mestre de 2009, han arribat als9.311 milions d'euros. Un suculentbot.

Tamb haurem de parlar dunes al-tres grans empreses espanyolesque, en temps de crisi per a la ma-

joria de treballadors, no tenen capproblema per a continuar sent moltrendibles, aix s, a costa daco-

miadaments massius: Airbus, Seat,Mercedes Benz, Telefnica M-bils, Marina dOr, Nissan, Spanair,Ford, Roca, Sidenor, Pficer, Citro-n, Ryanair, Delphy, Arcelor, Ono,Orange, Zeta, Prometheus i unllarg etc... En 2008 es van fer 6.227Expedients de Regulaci dOcupa-ci (EROs), un 64,1% ms que en2007. Per cert, el president de lapatronal CEOE, Gerardo Daz Fe-rrn, aquest que canvia de principiscom Groucho Marx, anant de lesensarronades ultra-liberals a les de-mandes de lintervenci de lEstat,segons convingui, fa tres o quatremesos que t als treballadors dunade les seves empreses, AIRCOMET, sense cobrar els seus sa-laris. Deu ser la seva manera parti-cular daplicar les receptes dauste-ritat, que tant recomana per alsdems. Els treballadors dAIRCOMET shan posat en vaga inde-finida, davant les obligacions in-complides de Daz Ferrn. Si

aquest personatge est al cap de lagran organitzaci patronal, imagi-neu-vos com seran els budells de laCEOE.De pirates daigua salada, tamben tenim un amplssim catleg. Per

exemple, cal recordar que, des delpassat dia 27 de juliol, els tripu-lants del vaixell Mercedes delMar, de la naviliera ISCOMAR,mantenen una vaga a Valncia,amb el buc aturat, perqu no co-bren el seus salaris, entre daltresmotius. Hi ha altres dos bucs dIS-COMAR aturats, per impaga-ments, als ports de Barcelona i a laBadia de Palma. Lesfondramentdel Don Pedro front al port dEi-vissa, al juliol de 2007, est encaraper aclarir. LExpedient de Regula-ci dOcupaci que li va regalar elGovern de Jaime Matas en 2006,quatre dies abans de publicar un70% de beneficis, i que va deixaren el carrer 18 treballadors, encaraest en els Jutjats. Lempresa de lafamlia Segu t una llarga tradicidembulls financers. Cada vaixelldISCOMAR suposa un forat eco-nmic, i la bolla de neu no ha dei-xat de crixer, amb la collabora-ci, cmplice, dalgunes entitats

financeres, i patent dimpunitat (decors?) per part de les presumptesautoritats.No sha danar a cercar-los a laBanya dfrica. Conviuen ambnosaltres.

TREBALL-ECONOMIASet de cada deu ERO temporalses convertiran enacomiadaments definitius

Prop de 1,3 milionsde persones aturadesno tenen cap menade prestaci

Els pirates ms gransno vnen de Somlia

Desembre de 20096

Els ERO esmultipliquenper tretze aCatalunya

Redacci

El nombre de treballadors afec-tats per expedients de regulacidocupaci (ERO) autoritzats a Ca-talunya sha multiplicat per 13 enun any. Al setembre del 2008 hihavia 8.552 afectats, mentre que almateix mes daquest any se nhan

registrat 114.002.El nombre de treballadors afectatsper ERO dextinci en el perodede gener a setembre del 2009 s de13.260, mentre que en el mateixperode de lany passat era de6.060. El nombre dempleats afec-tats per ERO de suspensi a Cata-lunya en el perode de gener a se-tembre del 2009 ha estat de 96.219,mentre que en el mateix perode delany passat era de 2.344. El nom-bre de treballadors afectats perERO de reducci de jornada a Ca-talunya sha situat en 4.523, mentreque al setembre del 2008 era de148.Per demarcacions, Barcelona acu-mula 98.217 treballadors afectatsper ERO autoritzats fins al setem-bre, gaireb 14 vegades ms que enel mateix mes del 2008 (7.108). Ta-rragona t 8.670 treballadors afec-tats, 31 vegades ms que al setem-bre del 2008 (279). Girona haarribat als 5.646 treballadors afec-tats per ERO autoritzats, set vega-des ms que lany passat (783).Lleida t 1.469 treballadors afectatsper ERO autoritzats, gaireb quatrevegades ms que lany passat(382).Al conjunt de lEstat espanyol, elnombre de treballadors afectats perERO autoritzats sha multiplicat

per nou en un any, i ha passat de46.947 al setembre del 2008 a435.564 al setembre del 2009. Elnombre ms gran de treballadorsafectats per ERO autoritzat sha re-gistrat a Catalunya, seguit del PasBasc, amb 59.160, el Pas Valenci,amb 49.386, i Arag, amb 40.643treballadors afectats, segons lesdades del Butllet destadstiqueslaborals del Ministeri de Treball.

Kaos en la Red

La crisi obliga a les empresesque van suspendre als seusempleats per uns mesos a no read-metrels. Les que es van compro-metre a mantenir locupaci, si noho fan, haurien de retornar la sub-venci.Una altra mesura fracassada. L-nica iniciativa que va aprovar elGovern espanyol per ajudar lesempreses a mantenir locupaci no

ha recollit els fruits que sesperava.Tan sols el 25% de les empresesque han tramitat un ERO de carc-ter temporal ha sollicitat lajudaeconmica, que consisteix a boni-ficar el 50 per cent de les cotitza-cions durant els sis mesos com amxim que els empleats podenestar suspesos docupaci, segonsinformen fonts de la Secretaria Ge-neral dOcupaci.El requisit de la mesura ha estat latrava principal: lobligaci de read-

metre als treballadors i mantenir-los contractats durant un any. Deno ser aix, les empreses haurien dereemborsar a Treball la part bonifi-cada de les cotitzacions.Per aix, el 75 per cent de les com-panyies sha decantat per no solli-citar lajuda, ja que "amb tota pro-babilitat acabaran acomiadant alstreballadors", assenyalen les fontsabans citades. I s que una empre-sa, quan sollicita la tramitacidun ERO, ja sigui de suspensi o

dextinci, registra greus dificul-tats econmiques, pel que no sapexactament si podr readmetre alstreballadors.Actualment, segons el Ministeri deTreball, uns 300.000 treballadorses troben en suspensi temporal alEstat espanyol, percebent la pres-taci datur. La majoria dells estroben acorralats en una excedn-cia de 120 dies. I una gran part delsexpedients corresponen al sectorindustrial.

Set de cada deu ERO temporals es convertiran en acomiadamentsdefinitius

7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009

8/32

Desembre de 2009 7

TREBALL-ECONOMIA

Per un nou model social per a sortir de la crisiSecretariat Permanent del

Comit Confederal CGT

Les entitats financeres Santan-

der, BBVA, Popular, La Caixa iCaja Madrid, en 9 mesos van en-

greixar als seus accionistes amb

13.602 Milions deuros de benefici.

No hi ha dubtes sobre qui est pa-

gant la seva crisi. La crisi no s de

tots, ni ho ha estat mai.

Els dos gegants, Santander i

BBVA, van obtenir 6.740 i 4.179

milions deuros. Com s possible

que les poltiques del Govern i de la

UE, per mitj del seu Banc Central,

segueixin ficant-los milers de mi-

lions deuros al 1% per a desprs

aquests mateixos bancs comprar-li

deute als estats i cobrar-los fins al

5% ?

Aquestes poltiques de transferir

milers de milions de diners pblics

que els governs del mn estan im-

posant, de manera absolutament

antidemocrtica, sense consulta ni

debat, per a mantenir el quiosquet

financer, noms t un nom: estafa

a la poblaci, estafa i atracament a

les butxaques de les i els treballa-

dors.

El model capitalista est basat en el

concepte de darwinisme social :noms els ms aptes sobreviuen i

ho fan a costa dels altres, mitjan-

ant legoisme, la competitivitat,

lindividualisme, la propietat priva-

da El progrs per a rics, ban-

quers, executius, poderosos, pol-

tics, significa desarrollisme,

creixement i consum sense lmits

per a seguir obtenci beneficis per

sobre de la salut de les persones,

per sobre de la prpia existncia de

la vida en el planeta.

Aquest progrs, per als especula-

dors del totxo, de la banca, dels ali-

ments o lenergia, ho han basat en

el seu enriquiment i benestar perso-

nal i ho han fet des de la ms abso-

luta impunitat i irresponsabilitat

perqu quan el seu model reben-

ta, som la majoria social, les per-

sones treballadores, les classes po-

pulars, immigrants, precaris, joves,

qui hem de fer un esfor i treballar

dur per a pagar la seva crisi.

En aquests moments de crisis, les

seves lleis inexorables ens aixafen:

- acomiadaments;

- major desregulaci dels mercatsde treball;

- tancaments dempreses en tots els

sectors;

- acomiadaments massius : Nissan,

Electrolux, Seat, Opel, Renault,

Delphi, Micheln, Martinsa-Fadesa,

Tecnocasa, FCC, Acciona, Endesa,

Iberdrola, Gas Natural, Roca, Spa-

nair, Banca, Iberia, RTVE, Telef-

nica i centenars de Contrates i Sub-

contrates;

- reestructuraci en tots els sectors

de la producci i els serveis;

- acomiadaments invisibles de mi-

lions de treballadors temporals;

- deslocalitzacions dindstries sen-

ceres;

- congelaci salarial;

- prdua de poder adquisitiu;

- moderaci salarial trianual;

- pujada dimpostos en lIVA;

- acomiadament lliure i gratut;

- pau social i reforma laboral;

- congelaci de la despesa pblica;

- privatitzaci dels serveis pblics i

socials;

- maquinaciones i presses per a al-

terar el preu de lhabitatge, ali-

ments, matries primeres.

Des de la CGT tenim clar que cal

acabar amb aquestes regles de joc

injustes en les quals noms guanya

una minoria a costa de la majoria.

Les persones treballadores hem

dapostar per un altre model social

que garanteixi prou per a tots i

totes, basat en el repartiment, el

compartir, lharmonia en la relaci

amb el medi natural, la solidaritat,

el suport mutu, la igualtat, la lliber-

tat, la justcia social. Aquests sn

els pilars sobre els quals construir

un nou model social que contempli

el veritable progrs social en funci

de les persones i no pas dels mer-

cats.

Com a treballadores i treballadors

estem immersos en la tasca darri-

bar a majors quotes de la mobilitza-

ci social cap a la vaga general. Ens

hi va la vida.

Jacinto Ceacero, secretarigeneral de la CGT (*)

Els pressupostos generals de

lEstat aprofundeixen les l-

giques que han generat les

desigualtats socials. No resulta dif-

cil construir una crtica a aquest go-

vern social-liberal del PSOE, tant

per la seva proposta de Pressupos-

tos Generals de lEstat (PGE) per a

2010 com per les seves poltiques

socials, de regulaci del mercat de

treball, poltiques privatizadores

que no garanteixen la satisfacci de

necessitats (com leducaci, sanitat,

cures, pensions, atenci familiar,

transport, etc.), les seves poltiques

mediambientals, energtiques o deretallada de llibertats civils.

Com a organitzaci sindical i social

llibertria, anticapitalista i revolu-

cionria ens posicionem radical-

ment crtics a aquestes poltiques

del Govern perqu noms contem-

plen el continuisme del marcit

model productiu. El capitalisme no

s millorable ni reformable, no

existeix cap capitalisme amb rostre

hum. Amb ell la classe treballado-

ra no t futur. Cal seguir treballant,

lluitant, teixint xarxes dautoorga-

nitzaci civil que aglutinin la nostra

rebellia fins a assolir un canvi de

model social.

En aquesta ocasi, els PGE 2010 no

mostren sin les mateixes polti-

ques implementades des de 2004,

quan el PSOE accedeix al poder

poltic i semmarquen en un cicle

de creixement sense precedents de

leconomia, en el qual governants,

empresaris, multinacionals, orga-

nismes supranacionals com la Co-

missi Europea, el FMI, lOCDE o

el Banc Mundial, al costat de molts

assalariats concorren en la mateixa

lgica capitalista: a crixer per-

qu els diners i les regles del mercat

ens faran felios.

La crisi del sistema capitalista no

ens ha fet reflexionar sobre la ne-

cessitat dun nou model social al

servei de les persones i no del mer-

cat. Ens diuen que els comptes sn

molt clars. Disminueixen els in-

gressos per la contracci de tots els

sectors productius i de serveis i

laugment de latur en cotes del

20% de la poblaci activa i, daltra

banda, augmenten les despeses.

Injustcia social ocultaDel Pressupost 2010 podria sem-

blar que estem davant duns pressu-

postos socials: el 51,6% de la

despesa es destina a les pensions i

latur; el 21% sn les transferncies

a les Comunitats Autnomes i els

Ajuntaments i a la UE, que aques-

tes suposadament empren en neces-

sitats socials, ja que tenen transfe-

rits drets socials essencials per a la

poblaci. Per la realitat semmas-

cara: el 63% dels treballadors i tre-

balladores perceben menys de

1.100 euros al mes; el 60% de les

llars tenen problemes seriosos a fi

de mes; el 20% de la poblaci es

troba per sota el llindar de la pobre-

sa relativa, els joves augmenten sis

punts el seu nivell de pobresa en

2008; prop de 1,3 milions de perso-

nes aturades no tenen cap prestaci.

Aquesta realitat sens presenta com

una cosa inevitable, que no est

mediatitzada ni provocada pel

model social de relacions que

patim, per les poltiques que apli-

quen els governants, pels avantat-

ges que progressivament assoleix la

patronal a costa de la majoria so-

cial. Aquesta realitat oculta la, cada

vegada major, descohesi social,

basada en la injustcia social ms

criminal i sucida, que el capitalis-

me duu a terme en els inicis da-

quest segle XXI.

Soculta el fet que la baixada dels

ingressos prov de la rebaixa dels

impostos que sha fet als ms rics:

limpost de societats ha descendit

entre cinc i deu punts amb el PSOE;

limpost del patrimoni ha desapare-

gut; la tributaci sha limitat fins al

tipus del 43% com a mxim; shan

rebaixat les quotes patronals a la

Seguretat Social a travs de dues

vies, reduccions directes i milers de

milions deuros en subvencions de

contractes; es deixen de percebre

milers de milions deuros dingres-

sos al mantenir els topalls de cotit-

zaci de la Seguretat Social; sava-

len fins a 90.000 milions deuros a

la banca; es presta diners a tot el

sistema financer per mitj del Banc

Central Europeu i el Banc dEspan-

ya, en centenars de milers de mi-

lions deuros a un inters del 1% i

ells ho presten a una mitjana del 5

7%; sendeuten (deute pblic) cada

vegada ms per pagar interessos a

aquest mateix sistema financer

(6,6% de tots els PGE 2010), siste-

ma al que paradoxalment savala i

dna diners; es pugen els impostos

directes a tots per un igual (IVA), i

es legisla, no en funci de les ne-

cessitats pbliques i socials, sin

per a quadrar els comptes de lEstat

i no sobrepassar el 3% del dficit

pblic per a lany 2012, tal i com ve

imposat per la Comissi Europea.Totes les poltiques i especialment

les pressupostries, tenen com a fi

garantir el sucidi collectiu in-

vertint en un model productivista

(alta velocitat, infraestructures vi-

ries, indstria de lautombil, etc.) i

que la majoria social, les persones

assalariades, pensionistes, joves,

les persones estrangeres seguim fi-

nanant la barbrie. Noms hi ha un

cam. Prendre el carrer, cridar a la

mobilitzaci, perqu junts, les orga-

nitzacions sindicals, socials, ve-

nals, estudiantils, plataformes en

defensa del pblic defensem

altre model social basat en la soli-

daritat, el suport mutu, la justcia

social i la llibertat.

Com a CGT ja hem iniciat el procs

de trobada, confluncia i unitat

dacci amb la resta dorganitza-

cions perqu aquesta mobilitzaci i

vaga general sigui una realitat en

els prxims mesos.

(*) Article publicat al nm. 113 de

la revista Diagonal

Pressupostos sucides

7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009

9/32

Desembre de 20098

TREBALL-ECONOMIA

Lloren Buades

El Centre de Recerca Econ-mica de Sa Nostra en colla-boraci amb la Universitatde les Illes Balears aventura queaquest hivern podem arribar a lesIlles Balears a la xifra de 100.000persones desocupades registrades.Aquesta dada indica que encara no

hem arribat al punt lgid de la crisieconmica. Per la seva banda lapatronal illenca CAEB, ms opti-mista, desitjava fa poc que les per-sones desocupades i registrades afinal dany no superessin les85.000. All que saventura s queaquest hivern batrem tots els r-cords en desocupaci.A final doctubre les persones des-ocupades i registrades en el SOIBeren 81.683, amb una pujada del13,27 per cent en relaci a setem-bre (9.567 persones ms), conver-tint-nos en la comunitat autnomaen la qual ms va crixer l'atur.En relaci a loctubre de 2008 ladesocupaci ha augmentat en24.701 persones, perqu fa un anyla desocupaci era de 56.982 per-sones. Latur mascul ha crescut enels darrers dotze mesos en 13.641homes aturats, perqu eren 31.224i ara sn 44.865. Latur femen hacrescut en 11.070 desocupadesms, perqu em passat al cap dunany de 25.748 desocupades a36.818.En relaci al jovent, que suposa el15,5% del total de persones des-ocupades, els homes menors de 25anys desocupats han passat en unany de 5.226 a 7.065 (1.839 ms),en tant que les dones menors de 25anys han passat de 3.902 a 5.568

(1.666 aturades ms).En relaci a les persones majors de45 anys, els homes desocupats hanpassat en un any de 8.665 a 13.137(4.472 ms), en tant que les donesmajors de 45 anys desocupadeshan passat de 7.411 a 10.482(3.071 ms). Per sectors, lagricul-tura ha passat en un any de 549 a674 persones desocupades, la in-dstria ha passat de les 2.460 per-sones desocupades a les 4.512 enlactualitat, la construcci ha pas-sat de 13.056 a 18.277 persones enatur, i els serveis han passat en unany de 39.171 persones sense feinaa 55.551.L'atur entre estrangers va augmen-tar un 19,04% pel que fa al mes an-terior, amb 3.544 desocupats ms,fins a un total de 22.160, dels quals14.667 eren extracomunitaris(18%) i 7.493 de la Uni Europea(9,2% del total). En termes inter-

anuals, l'atur entre estrangers vaaugmentar un 43,78 per cent, amb6.748 nous desocupats respecte aoctubre de 2008.Per Illes, les persones desocupadesa Mallorca arribaren a 64.983 per-sones , a Menorca, a les 6.138, aEivissa, a les 10.057 i a Formente-ra a un total de 505 persones.Tot i que ens manquen les dadesdoctubre en relaci a les presta-cions de desocupaci, en el mes desetembre arribaven a 50.700 perso-nes quan la xifra de desocupaci vaser de 72.116 persones.Aquestes sn les xifres oficials quemanifesten la crua realitat de lacrisi.

La desocupaciL'economia balear va crixer un1,4% en 2008, mentre que aquestany s'espera tancar amb un descensdel 1,4%, de manera que sestimaque el decreixement a final danyser del 2,8 % en relaci a la fi delany 2008. Els economistes delsistema capitalista manifesten quesense taxes de creixement dun 2%anual no hi ha possibilitats de ge-nerar ocupaci i la previsi per alany 2010 s duna nova tancadaen negatiu de lexercici, que el ma-teix govern autonmic xifra en unabaixada del 1,5%, de manera queno es previsible que lany vinentsigui un any per a la recuperaci delocupaci , i entre altres coses per-qu els capitalistes no la volen. Nooblidem que a lempar duna legis-laci consentida de manera explci-ta o tcita per tots els partits del

Parlament espanyol que permetlacomiadament lliure, els empre-saris poden decidir amb o sensecausa justificada que una personapassi a ser desocupada. Aix que elcapitalisme usar i abusar per a larecomposici de la seva taxa de be-nefici duna demanda de treball dems de cent mil persones a les Ba-lears que faran que els salaris bai-xin encara ms , que les condicionsde treball empitjorin, i que la genttreballadora competeixi entre si pertal dobtenir un salari.Lincrement de la desocupaci,lincrement de latur de llarga du-rada que arrib al 17,8% en el mesdagost o la congelaci dels salaris

de la funci pblica, fan caure lespossibilitats de consum de llars queles passen magres per arribar afinal de mes, castigades tamb perles crregues que suposen les hipo-teques derivades de ladquisicidhabitatge, molt altes , tot i la cai-guda de leuribor. En el cas de lesBalears la taxa destalvi ha caigutmolt en els darrers anys, perqu di-fcilment pot estalviar un mileuris-ta que a ms s una persona en pre-cari, i difcilment pot estalviar unpensionista quan tenim les pen-sions molt per davall de la mitjanaespanyola. De manera que lamanca daccs al consum ens ins-talla en la deflaci.Pensar que la societat en general sconsumista s una abstracci gene-ralista externa al moviment obrerque tot i que subjectivament hovulgui ser, en general les passa ma-gres per arribar a final de mes, des-

prs de cremar el salari amb im-posts directes i indirectes, paga-ment dhabitatge i amb despesesque moltes vegades no arriben aser les elementals. En el tercer tri-mestre, que inclou els mesos demajor ocupaci turstica, el con-sum a les Illes Balears ha baixat un1,7%.Aquesta crisi ens hauria de servirper a la recuperaci de linternacio-nalisme. Haurem daprendre a va-lorar que si la classe treballadorabritnica, com s el cas, perd poderadquisitiu, es fa ms difcil fer tu-risme. Aix fa que, operadors turs-tics com Thompson no ofereixinviatges en temporada baixa i dels

217 hotels del terme de Calvinoms 24 estaran oberts aquest hi-vern, o que el turisme alemany, toti que es mantengui, ho faci permenys dies i amb despeses ms li-mitades. Tot t una interconnexien una economia com la nostramolt dependent del turisme ale-many i britnica. Tot t un inter-connexi perqu el nostre modelproductiu es fonamenta en el turis-me i en el ciment, i la indstria i elsserveis estan absolutament condi-cionats per aquest fet (el transport ibona part del comer i de la restau-raci depn del turisme, la fusta i elmetall de la construcci).Lactual situaci de desocupaci,de precarietat i dinseguretat socials insostenible per al desenvolupa-ment hum i tamb per a la natura,per ara per ara pesa ms la ideadescapar de la realitat que lalter-nativa denfrontar-se amb lactual

Rcord de desocupaci

a les Balears amb81.683 aturats

Solidaritat ambtripulants itreballadors

dels vaixellsdIscomar

CGT Sector Mar

Els grups dempreses CONTE-NEMAR/ ISCOMAR, que per-tanyen a la Famlia Segu Soloaga iestan principalment dedicades a lesdiferents branques del transportmartim (navilieres, consignatries,estibadores), es troben en un procsde desmantellament, en una opera-ci que sens dubte pretn "netejar"els seus negocis, treient-se de da-munt als seus treballadors sense ni

tan sols abonar-los els deutes sala-rials que en alguns casos superenels sis mesos.Acomiadaments, ERO, coaccions,enganys, impagaments i amenaces,formen un rosari dactuacions queels responsables daquestes empre-ses porten a terme cap als ms de1500 treballadors que presten ser-vei, tant en terra com en els bucs.Tot aix amb el silenci cmplice deles administracions i lestat catat-nic dels sindicats majoritaris quesemblen desapareguts.La CGT dna suport a una part delstreballadores que li han dipositat laconfiana i els assessora des de li-nici del conflicte (juliol de 2009) ifins i tot dabans en situacions que

ja feien presagiar la situaci actual.La nostra activitat es desenvolupaespecialment a Barcelona, Valnciai Madrid; en les primeres ciutats elsimplicats sn tres bucs en un port idun en laltre, les tripulacions delsquals es troben sense cobrar i aban-donades pels seus empresaris, desde diferents dates. En el cas de Va-lncia, el Mercedes del Mar, portaen vaga des del 27 de juliol, i sensecobrar des de dates anteriors, i en-cara resisteixen a bord una desenade tripulants que, davant la falta desubministraments, han sofert faltade qualsevol servei a bord (llum,

aigua, serveis, etc) durant dies. ABarcelona, els empleats del Teresadel Mar estan en una situaci sem-blant.Perqu els treballadors puguin re-sistir necessiten aigua, llum i que-viures i amb la finalitat de proveir-los daquestes necessitats bsiquessha creat un compte corrent a LaCaixa: 2100-2460-89-0200073258.s important despecificar solida-ritat Contenemar com a concepte ilens o la persona emissora, a fi deque si fos possible recuperar els im-ports gastats o part dells es realit-zs la devoluci proporcional delaportat, tret que expresseu el con-trari en aquest cas quedaria comfons de solidaritat de la FETYC-CGT per a possibles futures oca-sions.

Ms informaciwww.fetyc.cgt.es/-Mar-y-Puertos-

7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009

10/32

Desembre de 2009 9

TREBALL-ECONOMIA

estat de coses, perqu no hi ha capra ( i la lgica del benefici empre-sarial s menys raonable que mai)per la qual cent-mil persones si-guin excloses de la possibilitat deviure amb dignitat. El problema

actual per a les persones s la des-confiana en la capacitat de canvi,tal vegada perqu al llarg dels anysshan acumulat excessives tra-cions per part de lesquerra institu-cional, en la seva vessant poltica itamb en la dagents socials.No s raonable que el cam per a lacreaci de llocs de treball sigui uncreixement del 2% que gairebsempre s destructiu per a la natu-ra, perqu en bona part va vinculatal sector del totxo , que encara t ales Balears 7.000 habitatges dobranova sense poder vendre. El cam aemprendre s el que des de fa anysproposa el nostre sindicat de repar-

timent del treball i de la disposicicollectiva de la riquesa que facipossible un canvi social que aturilabsurd capitalista.La flexibilitat laboral i la mobilitatDes de la dcada dels 80 el combatempresarial espanyol a favor de laflexibilitat laboral ha format partdel discurs dominant. Aquest com-bat de la patronal, va ser culminatamb un xit notable grcies a lacollaboraci servil dalgunes enti-tats que diuen ser sindicats obrers ide classe i dalguns partits polticsamb programari desquerra con-versos al realisme social-lliberal.La necessitat dadaptar-se a les cir-cumstncies i de respondre de ma-nera conseqent als canvis desce-nari ha presidit un perode, encaravigent, en el qual la concertaci so-cial a qualsevol preu, a canvi demillores per a la burocrcia polticai sindical ha centrat lobjectiu depersones que tenien un passat delluites, per que sinstallaren enles convenincies personals.

Antics sindicats es convertiren enagents econmics i socials , i aramateix ja fa 25 anys que consagra-ren la contractaci temporal per afer-la normativa general.Ara, grcies als agents poltics i so-cials la contractaci temporal afec-ta a ms duna quarta part de lagent assalariada a les Balears(28,5%) proporci molt superior ala mitjana de la UME (16,2%) idestats com Alemanya (14,7%),Frana (14,2%), Itlia (13,3%), Ir-landa (8,5%) o el Regne Unit(5,4%).Ara mateix, i malgrat les promesesde la darrera reforma laboral quela CGT va combatre en tant que eradefensada pels sindicats virtuals,un 85,6% dels contractes signatsanualment a les Balears sn tempo-rals i la seva taxa de conversi enindefinits s del 6,7% . La contrac-

taci temporal afecta especialmentals joves, a les dones, als immi-grants i als treballadors poc qualifi-cats, vinculats especialment a tre-balls en la construcci, comer,hoteleria i restauraci. Els contrac-tats temporals al contrari del que espredica tenen ms possibilitats detrobar feina que els que provenende la contractaci indefinida, per-qu els seus salaris sn baixos i elseu grau de rotaci i de mobilitatentre empreses s gran. Altra cosas leficincia dels contractats tem-porals, perqu s evident que la ro-taci i la flexibilitzaci no sn pos-sibles quan les feines a fer snqualificades.Latur de llarga durada afecta msaviat als acomiadats que tenen con-tractes indefinits, que sovint tenen,per acumulaci dantiguitat , expe-rincia i possibilitats de promoci

interna, millors condicions de tre-ball que no pas els que estan con-tractats temporalment. Solen serpersones amb una llarga trajectrialaboral que difcilment poden ac-ceptar les condicions de treball quesofereixen avui, molt precries imal pagades.Aquest sector de persones ambcontractes indefinits, amb el pasdel temps minva i constitueixenper als empresaris lobjectiu a eli-minar, noms frenat pel major costque representa el seu acomiada-ment, cost que a la vegada s unagarantia per a la supervivncia da-questes persones. Aix i tot la crisi,ha perms als empresaris presentarms ERO (118 a lhoteleria fins almes de setembre) i altres frmulesque han perms fer ms baratsaquests acomiadaments.Com a resultat tenim que en menysdun mes, els treballadors desocu-pats de durada superior a lany hanpassat del 14,4% al 17,6 % actual.La baixa qualificaci i la precarit-zaci del treball a les Illes Balearsha perms als empresaris usar iabusar duna m dobra barata,ms submissa, menys formada.

Per a la vegada s una m dobramenys productiva i pel seu grau derotaci, menys adaptada i adabta-ble a les exigncies de qualitat deltreball, que la daquelles personesque gaudeixen de contractes esta-bles, i que han pogut gaudir demajor especialitzaci i experincia.Com que el treball a les Illes Bale-ars gira al voltant de la construcci,de lhoteleria, del comer i deltransport , i moltes de les feines afer sn de peonatge o descasa qua-lificaci, els empresaris han pogutgaudir duna gran flexibilitat, capa-citat de rotaci i mobilitat contrac-tual que ara mateix saplica enforma dacomiadaments massius.En canvi, en les societats on la for-maci, laprenentatge i lexperin-cia s un b a preservar, els empre-saris no recorren de la mateixamanera als acomiadaments com afrmula.

La solidaritatobrera i laprofessionalitat

Vicent Martnez

El model empresarial espanyol icatal impulsa un model labo-ral basat en quantes ms hores facismillor. s un model obsolet, dife-rent al d'altres pasos on la presen-cialitat s clau perqu l'empresari odirectiu pense que controla el tre-ballador i que s'assegura que surt lafeina. Un model que s'imposa da-vant la necessitat del treballador detenir feina per subsistir, un sistemaque imposa a les persones haver desuportar situacions de pressi, de

submissi, de gaireb esclavisme,per arribar a final de mes. Unmodel en el qual els empresarisvolen controlar l'absentisme (uncop ms l'obessi per la presnciano pel treball de qualitat o per lasalut del treballador). Un modelque tracta els treballadors com anmeros i no com a persones, unmodel obsessionat en la producci,la productivitat i el cada cop ms,en compte de tendir a un model ra-cional on l'economia satisfaci lesnecessitats de les persones.Actualment, el model satisf la ne-cessitat d'alguns de lucrar-se aqualsevol cost. I la professionalitats una forma d'explotaci. La pro-fessionalitat s posar per damuntl'empresa i el treball per sobre de lateua prpia vida. La professionali-tat com a excusa per a fer sentir malels treballadors que no poden ms,que estan farts o que no arriben enaquest model competitiu. La pro-fessionalitat com a forma de culpa-bilitzar individualment del quepassa i no veure la perspectivacollectiva d'explotaci o la pers-pectiva per la qual sn els interes-sos de l'empresari el que estan perdavant sempre. Sino arribes... noets professional: s culpa teva.Un model en el qual sin arribes sperqu no tens aguante, no saps

superar els reptes, individuals, de laprofessionalitat i en els quals s'ad-mira els lders durs s a dir ex-plotador. Un model on la professio-nalitat est per sobre de lescondicions laborals. Has de ser pro-fessional, fins i tot en les pitjorscondicions laborals i d'explotaci,sin arribes s que no vals. No caldir els problemes d'autoestima i es-trs que tot aix genera.El ms lamentable de tot aix squan els propis treballadors s'hocreuen i et miren mal sin ets pro-fessional sin arribes (s a dir sinfas de la feina l'eix vertebrador igaireb unic de la teua vida). La-mentable. Haurem de qestionartot aix a petita escala en els mis-satges qotidians que fan explotarels treballadors i que el risc laboralcreixent ms important sigui estarcremat o l'estrs. La solidaritatobrera s l'nica resposta.

QUI PAGA MANA

7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009

11/32

Desembre de 200910

Federaci EnsenyamentCGT Catalunya

El comenament daquestnou curs escolar 2009/2010ha confirmat, malaurada-ment, les denncies que les orga-nitzacions sindicals sotasignadesvenem realitzant a les darreries delcurs passat i est suposant un im-portant retrocs en la dotaci de re-

cursos als centres pblics, la qualcosa sembra serioses dubtes sobreles intencions de la conselleriadincrementar el seu finanamentels propers anys.CGT, USTEC-STEs, CCOO, AS-PEPC-SPS i FETE-UGT denun-ciem pblicament que el departa-ment deducaci est realitzant unaretallada de les plantilles dels cen-tres pblics, que deixa aquests ensituaci crtica per atendre lesseves necessitats educatives.Reiterem el nostre rebuig a aquestaretallada de recursos humans, quecalculem en uns 1500 docents i quesest realitzant, tot i lincrementde 24.000 alumnes, des de diversesvessants:- Reducci de plantilles en els cen-tres pblics i serveis educatius, ge-neralitzada en les diferents etapesdel sistema educatiu.- Congelaci i/o minoraci dels in-crements de plantilles en aquellscentres que havien experimentat uncreixement de grups descolaritza-ci.- Retirada de les hores que disposa-ven els centres per substitucions deles reduccions de jornada, implan-tant les contractacions per 1/3 i 5/6de jornada.- Reducci del nombre daules da-collida.

- Negativa a cobrir les substitu-cions de la reducci horria dels

docents majors de 55 anys ambpersonal inter i substitut.- Utilitzaci dhores extres i incre-ments indeguts de les hores lecti-ves del professorat.Aix mateix hem de denunciar al-tres tipus de mesures preses pel de-partament deducaci que van endetriment de la qualitat educativa,com ara leliminaci dels progra-mes dinnovaci (punt edu, artic.),que busquen limitar el creixementde lensenyament pblic, com arala supressi de grups al batxillerato que atempten, a ms, contra laigualtat doportunitats i la possibi-litat de conjuminar estudi i treball,com ara la supressi de batxilleratsnocturns.Un curs ms hem de denunciar lapssima gesti del departament,perqu les plantilles no estavencomplertes en el moment de co-

menar el curs, cosa que ha provo-cat problemes importants en la pre-

paraci del curs i en general en elfuncionament dels centres.Les organitzacions sotasignadesrebutgem i denunciem la polticade precaritzaci laboral del profes-sorat que el departament est por-tant a terme, aix com el procedi-ment de nomenaments telemticsque est utilitzant a tal efecte.Un procediment que cal modificarper la seva opacitat i manca detransparncia, per la manca duni-ficaci de criteris a tots els SSTT,per les contradiccions, errades i re-clamacions que ha provocat, per-qu sha prestat a larbitrarietat i alclientelisme i perqu en definitivaha trencat els criteris pactats per alordenaci de la borsa de treball.Les organitzacions sindicals sota-signades hem presentat al departa-ment una proposta de negociacidaquests temes i alguns altres,

amb la idea dencetar un procs depressi que ens permeti anar recu-

perant i millorant els recursos per-duts per part dels centres pblics.Encoratgem als centres a debatreen el claustre aquests temes i a in-formar i denunciar als consells es-colars, a les ampes, i en general atota la comunitat educativa com elsest afectant aquesta poltica de re-talls.Per altra banda, el 9 de novembrevam convocar una concentraci alAuditori de Barcelona on Mara-gall entregava els premis deduca-ci denguany per manifestar da-vant el conseller el rebuig a la sevapoltica.Les organitzacions sindicals es-merarem tots els esforos al nos-tre abast, i fem una crida al conjuntde la comunitat educativa a mobi-litzar-se en la defensa dun ensen-yament pblic de qualitat, contra laretallada de plantilles, lincrement

de rtios, el tancament de grups i laprecaritzaci laboral.

Retrocs en la dotaci de

recursos als centres delensenyament pblic

TREBALL-ECONOMIA

Finalitza senseacord elperiode de

consultes perlERO de RocaSecci Sindical CGT Roca

El 19 de novembre, segons in-forma la Comissi Negociado-ra, es va signar lacta de desacordamb lempresa. Es van apurar totesles sessions a fi daconseguir elsobjectius: lelaboraci dun pla in-dustrial, la voluntarietat en la extin-ci i una indemnitzaci digna per aqui aix ho decideixi. Mentrestant,ha continuat el bloqueig de ca-mions a lentrada de la factoria deGav per part dels treballadors.

Aquest procs no es tanca amblacta de desacord, al contrari, s elmoment de la recta final i per tants el moment de posar tot lesforperqu lAdministraci tingui encompte els arguments dels sindi-cats, a tal fi la Comissi Negocia-dora exigeix a tota la plantilla laparticipaci en quants actes sorga-nitzin en cada centre de treball.El 27 de novembre ms de 3000treballadors/es de Roca es van ma-nifestar pels carrers de Madrid per amostrar a la ciutadania, a Roca i alAdministraci que els seus drets iinteressos estan sent trepitjats perRoca amb aquest expedient.

Ms informaci

www.cgt-roca.com/

Secci sindical CGT Unipost

La CGT a Unipost s el sindicatmajoritari a Catalunya, on hiha ms de 700 treballadors i s eltercer sindicat ms representatiu anivell estatal on hi ha una plantillade 2.635 treballadors. Tenim 2membres en la Comissi Negocia-dora del Conveni Estatal dUni-post.La facturaci de lempresa shaanat incrementant any rere any desdel 2004, amb ms de 500 milionsdenviaments gestionats anualmenti 15.000 empreses-clients. Entreells es troben Telefnica, la Caixa,Caja Madrid, Endesa, Gas natural,Orange i altres grans empreses.

Els beneficis han estat una cons-tant. Segons les dades publicadesper lempresa en els darrers anys, i

ja pagats els impostos, les xifressn les segents: any 2007 benefi-cis de 2.830.000 euros; any 2008beneficis de 2.286.000, i en el queva de lany 2009 ja sacumulen663.000 euros de beneficis ambuna previsi de facturaci de 120milions deuros i un creixement delempresa dun 8%.La CGT dUnipost considerem queels repetits beneficis econmicsobtinguts any rere any sn un argu-ment contrari per demanar laplica-ci dun ERO a 435 treballadors inoms es pot entendre per la cobd-cia empresarial. Amb aquestes

dades econmiques s del tot into-lerable que aquesta empresa pre-tengui la neteja de part de la sevaplantilla, molt probablement amblnica finalitat de treures de sobreels treballadors amb ms antiguitatper substituir-los per altres en con-dicions ms precries, utilitzant lacrisi com a coartada , encara que,ni tan sols tingui prdues econmi-ques i basant-se que per al 2010tindran unes prdues de 3.000.000deuros. s curis que les personesque ara preveuen les prdues snels mateixos que anunciaven crei-xement i beneficis fa un any i ja enplena crisi.Estem cansats dels mtodes pre-ventius i dels contactes amb vi-

dents per part de les direccions deles empreses, que desprs de mirarla seva bola de vidre i els marrosdel caf dictaminen el futur de cen-tenars de treballadors, anunciantprdues, que desprs solen ser be-neficis.La CGT esperem que el Ministeride Treball no accepti aquest ERO ia ms cridi latenci a lempresa dela mala fe que esteu fent servir. In-tentar destruir ocupaci tenint be-neficis s totalment reprovable.La CGT va convocar tots els treba-lladors dUnipost a una vaga de

jornades completes en tots els cen-tres de lEstat els dies 3, 9, 10 i 11de desembre per tal daturar l'EROprevist.

CGT contra lERO dUnipost

7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009

12/32

Desembre de 2009 11

TREBALL-ECONOMIA

Secci Sindical CGTCermiques del Foix

Lempresa Cermiques delFoix, pertanyent al Grup Roca,ha presentat un Expedient de Re-

gulaci dOcupaci Temporal que

afectaria a 102 treballadors, un

60% de la plantilla, de 15 mesos de

durada amb un perode mxim de 6

mesos datur per treballador.

Roca prossegueix la seva poltica

de sanejament i deslocalitzaci de

les factories que t a lEstat espan-

yol, iniciada a Gav, Sevilla, Alca-

l de Guadaira, Alcal de Henares,

Cermiques del Foix (Santa Mar-

garida i els Monjos, Barcelona),

Cermiques Bellcaire (Vall dUi-

xo, Castell), Cermiques Gala

(Burgos) i que no t altre objec-

tiu que aconseguir flexibilitat labo-

ral i incrementar els seus beneficis

a costa de lerari pblic.

Cermiques del Foix presenta un ERO temporal que afectaria 102treballadors

Volen enfonsarla RENFE

SFF-CGT

Als cinc anys dexistncia, des-prs de lobligada divisi endues, imposada per la matussera i

nefasta Llei del Sector Ferroviari,

impulsada i desenvolupada sota el

mandat de governs del PP i PSOE,

Renfe-Operadora arrossega un te-

rrible deute, derivat en bona part de

la gran renovaci del seu parc de

trens. Una astronmica xifra que

arribar als 5.186 milions deuros

al finalitzar lexercici del 2010, on

no es preveuen beneficis i s pr-

dues.

A aquesta pesadssima llosa econ-

mica, shi suma la punyalada do-

nada per lactual govern de lEstatque ha decidit no aportar els diners

compromesos en lactual Contracte

Programa pel servei que Renfe-

Operadora presta a Proximitats i

Mitjana Distncia, i que ser com-

pensat mitjanant un augment de

lendeutament de la companyia. La

xifra s de 350 milions deuros.

Una situaci que no s nova i evoca

males prctiques dels temps de la

dictadura, solament que aquesta

vegada lescenari s molt diferent

al dels temps de la companyia p-

blica ferroviria integrada que era

lantiga RENFE. Ara estem en un

escenari de progressiva liberalitza-

ci i des del Ministeri de Foment

sanuncia que no trigant es donaran

noves empentes a la liberalitzaci

del trfic de viatgers.

Lligades a aquesta situaci estan,

sens dubte, les recents declaracions

de lactual Ministre de Foment

(Jos Blanco), que parlen de donar

entrada al capital privat en la cons-

trucci de noves infraestructures i

de donar participaci, quan es libe-

ralitzi el trfic de viatgers, a les em-

preses privades: pensaran vendrels

a preu de saldo els nous trens (pa-

gats amb diners pblics) per a

pagar el deute i aix donar la parti-

cipaci promesa al capital privat?

Lambigitat del Ministre de Fo-

ment s com menys alarmant, so-bretot quan ve dun govern que de

socialista o socialdemcrata no t

ms que el nom, dun govern que

en lactual crisi econmica ha

donat els diners dels ciutadans als

banquers i que segueix privatitzant

sistemticament els serveis pblics,

tal com el partit alternant ara oposi-

tor. La partitocracia (que no demo-

crcia) amenaa de nou el sistema

ferroviari amb ms privatitzacions.

Per a la CGT el problema del deute

no s una qesti menor, doncs de

la viabilitat de Renfe-Operadora

depn locupacions de 14.000 tre-

balladores i treballadors i tamb les

seves condicions de treball. No

sembla gens probable que en

aquesta situaci dendeutament hi

hagi molts diners per a aconseguir

una classificaci professional ade-

quada, que no ens oblidem havia de

tenir un finanament especfic.

FederacidEnsenyament de CGT

El passat 25 de setembre, el

Ministeri dAdministra-

cions Pbliques del Govern

central va signar un acord amb

CCOO, UGTi CSIF per al perode

2010-2013 que t les segents re-

percussions.

Retribucions salarials

2010: increment salarial del 0,3%2011: increment salarial a negociar

2012: increment salarial a negociar

Revisions salarials

2012, primer trimestre: una nica

paga amb la desviaci que sha-

gus produt entre els increments

salarials i els IPC de 2010 i 2011.

2013, primer trimestre: una nica

paga amb la desviaci que sha-

gus produt entre lincrement sa-

larial i lIPC de 2012.

Fons de pensions

2010: aportaci de lEstat del 0,3%

2011: aportaci de lEstat del 0,5%

2012: aportaci de lEstat del 0,7%

Altres apartats de lacord

Negociaci de lEstatut del Perso-

nal Docent no universitari.

Es torna a fixar lobjectiu del 8%

en la taxa de temporalitat (en el

nostre cas interins/es i

substituts/es) de les empleades i

empleats pblics. Es crea un obser-

vatori per privatitzar determinats

serveis pblics. Es preveu la regu-

laci de la jubilaci parcial, en el

termini de 12 mesos. Es mant el

comproms de desplegament nor-

matiu de lEstatut Bsic de lEm-

pleat Pblic. Es creen meses de ne-

gociaci dmbit estatal de sanitat,

ensenyament, justcia i universitat.

Es preveu una negociaci sobre la

normativa deleccions sindicals. Es

revisaran les normatives dincapa-citat laboral i del rgim de classes

passives.

ValoraciA nivell salarial suposa la consoli-

daci de la continuada prdua de

poder adquisitiu dels treballadors i

treballadores de les administra-

cions pbliques. Durant els darrers

anys, de forts increments de la in-

flaci, els nostres salaris es conte-

nien en funci dun hipottic i

sempre frustrat IPC previst pel Go-

vern central. Ara, la prdua del

nostre poder adquisitiu t a ms

lefecte exemplaritzant per a la

resta de treballadors i treballado-

res. Com poden CCOO i UGT ac-

ceptar aquestes condicions econ-

miques pels empleats i empleades

pbliques mentre diuen que es po-

saran en peu de guerra si la crisi

econmica noms afecta als salaris

dels treballadors i treballadores?

Lacord deixa un ampli marge de

maniobra al Govern central (a lac-

tual o a daltres desprs de les elec-

cions generals, que no t lobliga-

ci de respectar-lo) durant els

propers anys i no es produir con-solidaci salarial en el cas que

sens faci una paga de compensa-

ci al 2012 i una altra al 2013. Ser

nicament el que coneixem com a

bufanda, per que no consolida

com a augment salarial pels mesos

segents.

Contrriament, el Govern central s

que est disposat a mantenir la seva

aportaci (0,5% anual) als plans de

pensions. S que hi ha diners p-

blics per fomentar un pla de pen-

sions del qual sen beneficien fona-

mentalment el BBVA, CCOO i

UGT.

Aix explica la ploma fcil i la

comprensi daquests sindicats en-

vers la delicada situaci econmica

per la qual travessa lEstat i la pol-

tica del govern socialista.

El Govern central tracta de reduir

el dficit pblic retallant els salaris,

loferta pblica docupaci, les

contractacions i la cobertura de les

substitucions i CCOO, UGT i

CSIF li ho permeten.

Lexternalitzaci i la gesti indi-

recta que es proposen precaritza la

feina i t com a conseqncia: el

prestamisme laboral, les dobles otriples escales salarials, la genera-

ci dhores extres mentre es retalla

o es destrueix ocupaci pblica, les

traves per a la conciliaci de la

vida familiar i laboral mentre

sincrementen dels llocs de treball

de lliure designaci i dels crrecs

de confiana.

Tornar a parlar sobre el mxim del

8% dinterins/es i substituts/es o

sobre laplicaci de la jubilaci

parcial a les administracions s una

pressa de pl, ats que aquests

temes i daltres daquest acord ja

han estat signats i incomplerts en

anteriors pactes.

Propostes* Recuperaci del poder adquisitiu

perdut els ltims anys i establiment

de la clusula de revisi salarial

amb carcter permanent.

* Rescatar les aportacions a plans

de pensions i integrar-les com a sa-

lari directe.

* Modificar el marc general de la

negociaci collectiva en el sector

pblic perqu es garanteixi la re-

presentaci real del conjunt dels

treballadors i treballadores pbli-ques i dels seus sectors.

* Augment dels diners pblics des-

tinats als sectors i serveis pblics

com a garantia de repartiment de la

riquesa i major justcia, equitat i

solidaritat social.

* Defensa i increment dels drets la-

borals, socials i salarials dels em-

pleats i empleades pbliques com a

garantia dun servei de qualitat als

ciutadans i ciutadanes.

Prdua de la capacitat

adquisitiva i drets laboralsa lAdministraci Pblica

7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009

13/32

Desembre de 200912

Sec. ComunicaciCGT Catalunya

La primera sentncia dictadaa primers de novembre enels cas dels acomiadamentsde lERO de Nissan va declararnuls els acomiadaments de dos afi-

liats de CGTper discriminaci sin-dical.Recordem que en el cas daquestERO de Nissan, que comportava698 acomiadaments i al qual la Ge-neralitat va donar llum verda elpassat 28 de juliol, des de la CGT

ja es va denunciar que shaviaaprofitat lERO per fer "neteja"sindical, ja que el 66 % dafiliatsde CGT a Nissan (111 afiliats duntotal de 168) han estat afectats perlERO, un percentatge molt supe-rior al percentatge dafiliats que tel sindicat en aquesta empresa i alpercentatge dafiliats daltres sin-dicats afectats per lERO.Ens tornem a trobar amb un cas si-milar a lERO de Seat, on diversessentncies van dictaminar quelempresa havia aprofitat lEROper acomiadar nombrosos afiliats ala CGT. El cas de Nissan s doncsun nou cas clar de discriminacisindical, castigant les opcions sin-dicals ms combatives.La sentncia, dictada pel jutjat so-cial n 31 de Barcelona, obliga areadmetre els dos treballadors enles condicions que tenien amb an-terioritat i a pagar els salaris quevan deixar de cobrar des que selsva acomiadar fins que es faci efec-tiva la readmissi.En la sentncia el jutge considera

provat que la CGT va quedar afec-tada per lERO en un percentatge"enormement superior" a les altresorganitzacions sindicals.

Amb tot, la Direcci de Nissan potinterposar encara un recurs de s-plica en disconformitat amb la re-soluci davant el Tribunal Superiorde Justcia de Catalunya.Aquest s el primer judici delERO de Nissan del qual sha dic-tat sentncia, encara queden pen-dents 18 judicis ms.En aquest sentit la FEMEC-CGTexigeix a la Generalitat que inter-vingui contra Nissan al declarar-senuls els primers acomiadaments delERO i anuncia mobilitzacionscontra les empreses que han discri-minat inconstitucionalmentLa FEMEC denuncia la clara dis-criminaci de la CGT en lelabora-ci de les llistes dafectats delERO de Nissan i entn que la Ge-neralitat no pot seguir acceptantuna vulneraci tan clara de princi-pis constitucionals digualtat i hadintervenir contra empreses com

Nissan, Mahle o SEAT. Ms greus encara la premeditada acci delempresa i els seus advocats que

ja coneixien les sentncies del cas

SEAT i per tant ha significat unaclara tradoria en lactuaciillegal.Per aix la FEMEC reclama al De-partament de Treball una acciconcreta contra les empreses quevulneren la Constituci, en solitario amb ajuda dalguna representa-ci sindical, i retiri totes les ajudespbliques que shagin donat. No sacceptable que en un "Estat deDret" les empreses actun contra laConstituci i damunt rebin ajudespbliques pagades per tots els ciu-tadans.Per aix aquesta Federaci anunciamobilitzacions contra les empresesque han actuat daquesta manera iespera que el Tribunal Superior deJustcia de Catalunya reafirmi ladoctrina generat en el cas SEAT iconfirmi aquesta sentncia de Nis-san i revoqui la incomprensiblesentncia en el cas de lempresa

Mahle a pesar dhaver actuat en elsmateixos termes que les dues ante-riors.Des de la secci sindical de la

CGT a la Nissan feliciten a aquestsdos primers companys, i seguiranmostrant el seu suport a la resta decompanys que continuen amb lalluita i que esperem tindran el ma-teix resultat que el primer. La per-secuci que sest realitzant contrala CGT a lempresa Nissan, es falatent amb les exclusions en lestaules de negociacions i el que sms greu encara, perseguint i ani-quilant a lafiliaci daquest sindi-cat.Des de la Secci Sindical de laCGT demanen la readmissi detots els treballadors acomiadats, larectificaci de lempresa i una dis-culpa pblica amb els treballadorsde la CGT pel fet de ser objecte dediscriminaci per part daquestamultinacional. La CGT demanatamb la dimissi dels responsa-bles de la persecuci cap a aquestsindicat i si no s aix, que la Di-

recci de la multinacional depuriles responsabilitats de qui, en nomde Nissan incompleix la llei i vul-nera els drets dels treballadors.

Declaren nuls elsacomiadaments de dosafiliats de CGT a la Nissan

TREBALL-ECONOMIA

Vaga de pontsa Correos perla negociacidel calendarilaboral

Sindicat Federal CGT Correos

Com s habitual Correos se-gueix sense negociar un calen-dari laboral anual tal com marca lanormativa laboral per a totes lesempreses. Per aix CGT contnuaamb el comproms de convocarvaga en tots els ponts dmbit esta-tal fins a la negociaci dun calen-dari laboral anual.La convocatria de vaga abasta a

tota la plantilla i afecta a tota la jor-nada de tots els torns durant el dia 7de desembre i, en el torn de nit tanta la jornada del 6 al 7 com del 7 al8. La segent data per a la qualCGT ha formalitzat legalment laconvocatria de vaga per aquestacausa per a lany 2009, s el 26 dedesembre.Tots els treballadors de Correostenim dret a conixer quins sn elsdies que hem de treballar per apoder organitzar la nostra vida per-sonal i familiar. Segons lactualConveni Collectiu, lempresa hade negociar, en el primer trimestrede cada any, el calendari laboral.No obstant aix, grcies al silencicmplice de la majoria dorganitza-cions sindicals, aquesta negociacino es produex i veiem com pocsdies abans de Setmana Santa oNadal, dhuc no sabem les condi-cions i dies que anem a treballar.El collaboracionisme dels sempre-signants pel que fa al calendari la-boral sha tornat en parip dexi-gncia en els seus ltimscomunicats, arribant a considerar-lo una cosa fonamental; una cosaque CGT ve demandant des de faanys. El calendari laboral anual sun dret de tots els treballadors i tre-balladores i aquest calendari labo-ral ha de determinar la distribuci

de la jornada, la fixaci dels horarisde treball, la planificaci de les va-cances, aix com setmana santa,nadal, festes locals, campanyeselectorals, etc.CGT continuar exigint la negocia-ci dun calendari laboral anual; ifins que aquesta no es produeixi,anem a seguir convocant vagadmbit estatal per a tots els pontsde lany.

Secretariat Permanent delComit Confederal de la CGT

La Confederaci General delTreball, davant la mobilitzaciconvocada per les centrals sindi-cals UGT-CCOO el 12 de desem-bre manifesta el segent:Ens alegrem de que, per fi, UGT-CCOO decideixin sortir al carreren defensa dels interessos de lestreballadores i treballadors i espe-rem que aquest sigui linici dunamobilitzaci ms mplia, sostingu-da i directa en defensa dels drets la-

borals i socials de totes i tots.Aix mateix volem assenyalar que:s una mobilitzaci parcial: elsconvocants solament es mobilitzenper a desbloquejar els conveniscollectius per ells signats, obviantla desastrosa situaci per la qualpassen ms de quatre milions dedesocupades i desocupats i milionsde treballadores i treballadors pre-caris i indefensos que ho sn, entrealtres raons, per la contnua rebaixade drets possibilitada per aquestsmateixos convocants desprsdanys de reformes laborals, sub-

contrates, convenis miserables, do-bles escales, acords interconfede-rals, acomiadament lliure, etcs una mobilitzaci buida: ja quementre ens convoquen per al dia 12estan pastelejant una NegociaciCollectiva a 3 anys vista, se signaun acord que permet congelar elssalaris dels funcionaris pblics i esprepara la vinguda duna nova Re-forma Laboral que segueixi fent-liguanyar al Capital a costa de laclasse treballadora.s una mobilitzaci sectria i parti-dista: ja que no shan buscat con-

sensos, complicitats ni suports pera la realitzaci de la mateixa entornuns objectius comuns, sin que sun jo mho cuino, jo mho menjodels convocants amb la realitzacidun acte de mrqueting sindical,ms que de recerca de la soluci aun conflicte determinat.Per tot aix la CGT considera queaquesta mobilitzaci no dna res-postes ni aborda els veritables pro-blemes socials i laborals del con-

junt de la classe treballadora delEstat espanyol.Cap a la Vaga General !!

Davant la mobilitzaci del 12 de desembre convocada pels sindicatsCCOO-UGT

Discriminaci sindical en lERO, tal i com recull la sentncia judicial

7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009

14/32

Desembre de 2009 13

Absolen dues persones

acusades de vexacions perlempresa Gran PallarsPilum-CGT

El Jutjat dInstrucci nm. 1

de Tremp ha absolt final-

ment les dues persones acu-

sades duna falta de vexacions in-

justes a lempresa Gran Pallars. El

judici va tenir lloc el passat 8 doc-

tubre. Les dues persones sn mem-

bres del Punt dInformaci Laboral

i Social (Pilum), un organisme

creat per assessorar les treballado-res de les comarques del Pallars.

Recentment, aquest collectiu ens

hem constitut com a Sindicat de

Muntanya Pilum-CGT.

Abans de setmana santa de 2009 el

collectiu Pilum va enviar un buro-

fax a lempresa Gran Pallars (que

gestiona les estacions desqu de

Port-Ain i Espot Esqu del Pallars

Sobir). En aquesta carta sexposa-

va unes queixes dels i les treballa-

dores de Port-Ain: no pagava les

hores extres, prohibien el descans

legals, no donava el material de tre-

ball, Sels demanava que respon-

guessin en 5 dies, perqu la tempo-

rada acaba just desprs de setmana

santa.

El pont de setmana santa es va rea-

litzar una acci per denunciar la

gesti que feia lempresa pel que fa

a les condicions laborals, els riscos

i laccs a pistes. Aquesta acci va

consistir en collocar una pancarta a

la crulla daccs a pistes, unes pin-

tades i collocar als cotxes aparcats

al Pallars unes octavetes burletes

que denunciaven aquest incompli-

ments de drets laborals per part de

lempresa.

El gerent de Gran Pallars va denun-

ciar els fets als mossos desquadra

apuntant com a culpable dels fets a

una companya del collectiu que

treballava a Port-Ain. Els mossos

es van presentar dies ms tard al

Centre Cvic de Llavors per inves-

tigar el fets. Ens van demanar una

llista dels integrants del collectiu i

ens vam negar allegant que no po-

dem comprometre el futur laboral

de les persones vinculades al nostre

collectiu en una llista que podien

consultar determinats empresaris

de la comarca. Al final vam decidir

donar les dades la Noemi Simarro i

lArmand Simon i els mossos,

sense cap prova pericial, documen-

tal ni testifical van concloure lates-

tat dient que hi havia indicis sufi-

cients per encausar-nos. A part de

fer un comentari lamentable sobre

els ulls plorosos de la Noemi, com

si aquesta circumstncia indiqus

una voluntat damagar un acte pre-

sumptament delictiu.

Aix que vam rebre una carta del

jutjat de Tremp citant-nos per un ju-

dici de faltes per vexacions injustes

el 8 d0ctubre del 2009.

El Pilum, que ara sha constitut

com a Sindicat de la Muntanya,

Pilum-CGT, va convocar per al dia

del judici una concentraci davant

dels jutjats de Tremp a la qual van

assistir gaireb 40 persones, assis-

tncia que va omplir la sala del ju-

dici donant fora als encausats.

La jutgessa no va voler entrar a dis-

cutir els conflictes laborals de lem-

presa, simplement volia aclarir si

els demandats havien estat els au-

tors de les pancartes, les pintades i

les octavetes, que a falta de proves

els va absoldre.

Des del Sindicat de la Muntanya es

va voler donar un caire ms poltic

al judici, allegant que la denncia

penal havia estat un acte coacciona-

dor per part de lempresa, i argu-

mentant la despenalitzaci daquest

tipus daccions reivindicatives i

sind