CatalunyaCristiana Setmanari d’informació

i de cultura religiosaANY XXXIX | NÚM. 2064

2,90 € | 14 ABRIL 2019

Fraternitat de fe i cultura

EN PRIMER PLA (P. 8-11)

Els nous perfils confrares repensen la tradició P. 18-19

Viu la Setmana Santa

Javier Márquez

Subscriviu-vos-hiDESITJO SUBSCRIURE’M AL SETMANARI CATALUNYA CRISTIANA DURANT UN ANY (52 NÚMEROS)

Nom

Cognoms

Adreça

Població

DP Tel. NIF

A/e:

Edició paper 145€ Edició digital 90€

Edició en català Edició en castellà

FORMA DE PAGAMENT

Únic pagament per any Dos pagaments semestrals

Xec nominatiu que adjunto Domiciliació bancària (ompliu ordre adjunta)

NOM COL·LABORADOR

Senyors, els prego que, a partir d’ara, i fins nou avís, carreguin al meu compte els rebuts que els presentarà Fundació Catalunya Cristiana per la meva subscripció al setmanari CatalunyaCristiana.

Titular

IBAN ENTITAT OFICINA DC COMPTE

DATA (DD/MM/AA)

Lliureu aquesta butlleta a: Catalunya Cristiana(Departament de Subscripcions)Comtes de Bell-lloc, 67-6908014 Barcelona

Signatura del titular

CatalunyaCristiana

Conforme al que disposa l’article 6 de la llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Per-sonal, autoritzo Catalunya Cristiana a incloure les meves dades personals al fitxer informàtic d’aquesta entitat així com a tractar-les, per tal de rebre informació periòdica de les seves activitats. En qualsevol moment el titular podrà exercir els drets d’accés, rectificació i cancel·lació, així com oposar-se al tractament de les seves dades adreçant-se a Catalunya Cristiana amb domicili al carrer Comtes de Bell-lloc, 67-69, 08014 Barcelona.

EDITORIAL 3CatalunyaCristiana14 ABRIL 2019

S’hi va referir el papa Francesc en la memorable entrevista que li feu Jordi Évole al programa Salvados de la Sexta: «La política avança amb l’art de la per-suasió. Persuadir és no tenir el cor lligat a interessos previs.» Persuadir és induir a creure, a fer, alguna cosa. Ja Ramon Llull fou mestre en l’art de la persuasió. Volia convèncer els seus adversaris a partir del que aquests creien, sense imposar. Així es va posar en relleu en el decurs de la IX Jornada acadèmica interdisciplinària organitzada per l’Aula Lul·liana de Barcelona, que es va ce-lebrar el 29 de març al temple de la Sagrada Família, on s’estudiaren els paral·lelismes i dissemblances entre mestre Ramon i Antoni Gaudí.

En l’actual context electoral sovint es busca més aviat la imposició i la des-qualificació de l’adversari que no pas la proposta i la persuasió. Semblaria que no es pretén persuadir lleialment l’electorat, sinó captar-ne el vot al preu que sigui. I que tots els partits parteixin d’interessos creats. «Venceréis pero no convenceréis», fou la famosa frase de Miguel de Unamuno al paranimf de la Universitat de Salamanca en la tensa sessió del 12 d’octubre de 1936: «Ven-ceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta, pero no convenceréis porque convencer significa persuadir. Y para persuadir necesitáis algo que os falta

en esta lucha: razón y derecho.» El filò-sof Blaise Pascal escrivia que «l’art de persuadir consisteix tant en el d’agra-dar com en el de convèncer, ja que els homes es governen més pel caprici que no per la raó». Hi ha un nucli de veritat en la seva afirmació, perquè els arguments que persuadeixen no són solament racionals, les decisions so-vint depenen també de factors emo-cionals, inefables.

El prestigiós periodista Joaquim Ma-ria Puyal, en rebre la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de l’Ajuntament de Bar-celona, afirma que n’hi ha molts que tenen poder i pocs que tinguin auto-ritat. Com diu el nostre col·laborador, el germà Lluís Serra Llansana, «brillen molt, però no il·luminen».

El professor de Harvard Joseph Nye diu que hi ha tres maneres amb què un líder pot assolir el seu objectiu en l’àm-bit internacional: una és per mitjà de la força; la segona és amb diners; i la ter-cera és l’autoritat suau que consisteix en l’habilitat de persuadir i d’inspirar l’altre. Francesc ha optat per aquesta tercera fórmula i molts voldríem se-guir-lo.

L’art de persuadir

SUMARI

Contingut

4 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019

03 Editorial

05 La setmana

06 Opinió

08 En primer pla

12 Opinió

15 Vida eclesial

24 Reportatge

28 La veu dels pastors

30 Bíblia

32 Litúrgia

34 Espai lectors

36 Cultura

46 Agenda

47 Des del carrer

El Papa visitael Marroc

Col·lecta pro Terra Santa

Reivindicant Ramon LlullPÀGINA 20

PÀGINA 16 PÀGINA 22

24Reflexió de Setmana Santa

39Premis Serra d’Or

LA SETMANA

Zoom

L’efemèride de la setmana

La setmana en tuitsJORDI ÉVOLE @JORDIEVOLEPeriodista-Vostè és Papa les 24 hores. –Sí, però de vegades li passo el volant a l’Esperit Sant. Que guiï ell men-tre jo descanso una mica. #Salva-dosPapa

VALENTINA ALAZRAKI @VALEALAZRAKIPeriodistaSobre la por sembrada pels populistes, el Papa va dir que gent de bona voluntat, catòlica i no catòlica, sent por davant dels migrants. La por, va dir, és l’inici de les dictadures. Aprenguem de la història. Sembrar por és acu-mular crueltat, obstinació i també esterilitat

EDUARD BRUFAU

JONATHAN @JONATHAN_NAVARRPastor protestantAquest 2019 fa 80 anys que, amb l’entrada de les tropes rebels de Franco, les Escoles Protestants de Rubí van tancar per no tornar a obrir. Van ser les primeres esco-les de #Rubicity i encara avui hi ha qui les recorda

DAVID CASALS I VILA @INFORMATIUPeriodistaSi no existissin les escoles con-certades, la Generalitat gastaria cada any 780 milions d’euros més en ensenyament, segons un estu-di de les patronals del sector

5CatalunyaCristiana14 ABRIL 2019

15 d’abril del 1909: neix a l’Arboç, Aureli Maria Escarré, monjo i abat de Montserrat.

Escoltat a Ràdio EstelIGNASI MIRANDACoordinador d’informatius

Àngels que ajuden

L’espai Àngels, que s’emet els di-jous a les 19.30 h dirigit i presentat per Lluís Montserrat, ofereix mitja hora setmanal sobre temes socials. És el referent radiofònic i comunica-tiu d’un projecte creat amb el suport de la Fundació Roca i Pi amb la idea d’acompanyar, formar i reinserir persones excloses del mercat labo-ral. Una empresa, que es diu també Àngels, assumeix aquest acompa-nyament i alhora realitza feines de reparació i de condicionament en llars de persones sense possibilitats econòmiques.

El 28 de març, el programa par-lava de les dificultats que moltes famílies tenen per accedir a un habitatge digne. El presentador la-mentava que un milió de persones es troben en situació de precarietat o amb problemes de lloc per viure a l’arxidiòcesi de Barcelona, on Càri-tas inaugurava uns dies abans la Ca-sa d’Acollida Mossèn Pere Oliveras. Fernando Díaz, coautor de l’informe La llar és la clau de Càritas diocesa-na de Barcelona, recordava que «la llar ho és tot, perquè és l’espai que permet tenir una llibertat i fer vida normal».

Amb motiu del Concurs Maria Canals es col·loquen pianos de cua a Bar-celona i altres ciutats de Catalunya perquè qui ho vulgui els pugui tocar. D’aquesta manera, la música surt de les sales de concert i s’atansa a tothom perquè el públic en general pugui estimar aquest art. En aques-ta edició, celebrada entre el 24 de març i el 4 d’abril, el piano instal·lat a l’entrada del Liceu, a la imatge, va ser un dels que va atraure més intèr-prets improvisats

Agustí Codinach

OPINIÓ6 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019

PENSANT-HO MILLOR

«La vostra faç immensa»

«I quan vinga aquella hora de temençaen què s’acluclin aquests ulls humans,obriu-me’n, Senyor, uns altres de més gransper contemplar la vostra faç immensa»

La frase, com és sabut, pertany al Cant espiritual de Joan Maragall quan, en evocar l’hora de la seva mort «hora de temença», demana a Déu que «quan s’acluquin aquests ulls humans» —avesats a la bellesa d’aquest món i sadollats per aques-ta bellesa—, n’hi obri uns altres de més grans, «per contemplar la vos-tra faç immensa».

Jo, aquesta «faç immensa» no l’he vist mai, per bé que l’he en-trellucat en veure immensitats de dolor i d’amor i, en definitiva, im-mensitats de Déu; però, la de Déu, pròpiament, no l’he vist mai: per veure-la, els meus ulls d’ara són massa petits i, sobretot, no tenen prou llum per a veure-hi; i per això, he pregat sovint «feu-me veure la claror de la vostra mirada». De Déu, els meus ulls n’han vist la foscor, una foscor que m’ha protegit, per-què és la foscor «de les seves ales»; però la seva faç immensa no l’han vist mai, i desitjo veure-la, perquè és la cara dolça de totes les coses que he experimentat i, especial-ment, la cara dolça de l’amor que,

de formes molt diverses, he rebut. De Déu, el vell profeta d’Israel, n’ha-via vist, no la faç, sinó la seva es-quena, quan tantes vegades havia passat davant d’ell i l’havia mirat: l’esquena de Déu és la seva ombra, que m’assegura que, malgrat tot, hi és, que m’ha mirat i que m’estima: però el profeta no en té prou, i jo tampoc; i ell, com jo, vol veure la seva faç, el seu rostre, la seva mi-rada, el seu «ésser sense ésser», el seu misteri.

Però, abans que no arribi l’hora de rebre els ulls «més grans», els nostres ulls, els meus i els teus, esti-mat lector o lectora, poden assajar a veure l’Amor que crea, l’Amor que espera, l’Amor que salva, és a dir, la puresa, la plenitud i la simplicitat de l’impuls inicial de l’univers i del seu sentit culminant. I, per fer-ho, no cal gaire: servir, escoltar; com diu David Jou, «celebrar el do, dei-xar-se omplir per una força ascen-dent que t’arrossega cap a l’enigma Déu per fer-te part de la paraula se-va: petita gota d’aigua en la gran set del dolor del món».

JOSEP GILPrevere

OPINIÓ

SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADABisbe de Mallorca

UN NOU LLINDAR

7CatalunyaCristiana14 ABRIL 2019

La veritat de la creu no és una notícia falsa

Els nostres ulls necessiten intuir una transformació i això només és possible contemplant Jesús a la creu, camí de la Resurrecció

És difícil d’entendre-ho, i per a alguns difícil d’acceptar-ho. No-més la fe i l’amor poden ajudar-nos a encaixar una realitat tan enig-màtica com la veritat de la creu i, unida a ella, la injustícia, sobretot quan és carregada sobre persones innocents. El relat de la Passió bé mereix aquests dies sants una me-ditació que ens ajudi a contemplar el misteri d’amor que conté. La nos-tra mirada cap a aquest Jesús que és perseguit i entregat a la tortura i a la mort, avui s’estén a moltes persones amb les quals ell s’iden-tifica i que —de diverses mane-res— pateixen la mateixa injustícia. Apropar-nos als qui pateixen per qualsevol motiu és apropar-nos a Jesús i posar-nos definitivament al seu costat, a favor seu.

La contemplació de Jesús que viu la seva experiència d’abandó ens situa davant la dura realitat, que ens mostra la magnitud d’una crisi global que desfà plans i con-verteix en desesperació totes les il·lusions d’una vida que vol ser honrada i feliç. Hi ha tant de pa-timent i desigualtat, que no tenim dret a permetre’ns el luxe de tanta obsessió supèrflua. La Passió del Senyor és la passió del seu poble, del poble que pateix i veu molt di-fícil la sortida als problemes que

impedeixen que refaci la seva vi-da, la vida de la major part de les famílies que el formen. Hi ha una identificació entre la creu de Jesús i la de la gent que és crucificada a la creu de l’atur, de la injustícia social, de la violència de gènere o la dels maltractaments a la dig-nitat humana. Els nostres ulls ne-cessiten intuir una transformació i això només és possible contem-plant Jesús a la creu, camí de la Resurrecció.

La nostra responsabilitat de cristians enmig del món ens duu a comunicar aquesta nova i gran notícia vertadera que és el sentit i la força de la nostra esperança. A l’acció de gràcies de la pregària eucarística, diem que «Crist, in-nocent, s’ha dignat a sofrir passió pels impius, i a ser condemnat in-justament a favor dels pecadors. La seva mort ha esborrat les nostres culpes i la seva resurrecció ens ha fet justos». Aquesta és la clau per entendre moltes coses que a pri-mer cop d’ull ens semblen difícils. Per això, a la pregària demanam que Déu ens faci aprendre la lliçó dels sofriments de Crist per poder participar en la seva resurrecció. Aquesta és la nostra meta, la que fa que ens sentim ja salvats en l’es-perança.

EN PRIMER PLA8 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019

Les confraries de Setmana Santa a Catalunya encaren el futur

EDUARD BRUFAU

Aquesta tradició religiosa es revaloritza malgrat la secularització

Des de ben antic les processons formen part de la vida de l’Esglé-sia, tant a Orient com a Occident. Per obrir i tancar oficis solemnes o amb motiu del trasllat d’unes re-líquies, les processons han estat sempre l’expressió de la fe del po-ble de Déu, especialment al voltant de les grans festes litúrgiques. A Occident les processons van co-mençar a prendre més importàn-cia a la baixa edat mitjana, cap al segle XIII, amb la introducció de l’adoració eucarística i de la festa de Corpus Christi. No gaire més tard naixien les processons vincu-lades a Setmana Santa, ja fos amb imatges o bé amb senzilles repre-sentacions teatrals, que tenien per objectiu despertar els sentiments dels fidels i fer que participessin de la Passió, mort i Resurrecció de Jesucrist. Les processons eren organitzades per confraries de fi-dels, que sovint tenien una doble finalitat social d’ajuda mútua i de-vocional.

En el món catòlic les confraries i les processons van conèixer una forta embranzida al segle XVI com a

9CatalunyaCristiana14 ABRIL 2019

La curiosa paradoxa és que aques-ta revifada d’una tradició explícita-ment cristiana es produeix en un moment de reculada de la fe. En aquesta nova etapa, tant els con-frares com el públic que participa a les processons no sempre són necessàriament creients. Reflex de la mateixa societat contemporània, avui les confraries són un punt de contacte entre l’Església i el món de la cultura popular.

La Setmana Santa tarragonina

A Catalunya tradicionalment han estat molt freqüents les con-fraries de la Sang i les dedicades a la Mare de Déu dels Dolors. Moltes d’elles tenen segles d’història i avui continuen sent ben actives i parti-cipen a les processons de Setma-na Santa. La ciutat de Tarragona té un important nombre de confraries de gran antiguitat, algunes de les quals daten del segle XIV. El conjunt de la Setmana Santa tarragonina és una de les més tradicionals i concorregudes, per la qual cosa

EN PRIMER PLA

reacció a la reforma protestant, que allà on es va implantar va depurar el cristianisme de totes aquelles pràctiques i pietats que considera-va supèrflues o fins i tot contràries a l’esperit evangèlic. Roma va optar clarament per potenciar-les, però alhora, sobretot a partir del Concili de Trento, també va considerar que se n’havien de limitar o, en alguns casos, prohibir aquells elements que podien ser exagerats. Així es va procurar que a les processons de Setmana Santa no hi anessin ani-mals, que els pares no disfressessin els nens de personatges de la pas-sió, que la música fos adequada i solemne o que es prescindís dels armats. No totes aquestes correc-cions van tenir èxit, com demostra la pervivència dels armats encara avui, perquè molts elements popu-lars de les processons ja es troba-ven fortament arrelats.

Des de fa uns anys el món de les confraries de Setmana Santa coneix un nou reconeixement a causa del pes cultural de les pro-cessons i fins i tot del valor artístic d’algun dels passos que es treuen.

Miquel À

ngel Colet

El pas de «Vetlleu i pregueu», de l’Associació La Salle, de la Setmana Santa de Tarragona.

10 CatalunyaCristiana EN PRIMER PLA14 ABRIL 2019

l’any 2009 va ser declarada fes-ta d’Interès Turístic Nacional per part de la Generalitat de Catalu-nya. El president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona és Francesc Serit-jol. Mestre d’educació física i cap d’estudis de l’escola L’Agulla del Catllar, ha viscut des de petit el món de les confraries, perquè la seva família sempre hi ha estat molt vinculada. Seritjol destaca la personalitat pròpia dels actes de la Setmana Santa de Tarrago-na: «A la nostra ciutat les proces-sons de Setmana Santa són un fet social, de manera que encara que no se sigui creient qualsevol tarragoní viu com a propi tot el que se celebra aquests dies. Hi ha diferents estils pel que fa a les processons, però la Setma-na Santa tarragonina es distin-geix sobretot per ser solemne i rigorosa. Més que buscar molta vistositat nosaltres ens hem de-cantat sempre per un to auster però elegant.»

Les processons de Setmana Santa són actes religiosos en contacte directe amb el fet soci-al i cultural. Aquí fe i tradició se solen ajuntar, de manera que les processons tenen una transcen-dència més enllà de l’àmbit es-trictament cristià. Sobre aquest aspecte Seritjol opina que «al segle XXI la fe cadascú la viu a la seva manera. O sigui que en les celebracions de Setmana Santa hi ha persones que hi participen per fe, i d’altres que ho fan més per tradició, i ho viuen com un fet cultural, social. Evidentment, aquestes celebracions tenen un valor cristià intrínsec, però no tothom qui s’hi implica ho fa per adhesió a unes creences, sinó perquè creu que allò que es fa és un bé comú que s’ha de pre-servar».

El repte de l’adequació al pas del temps també afecta les con-fraries i les seves activitats. El president de la Setmana Santa de Tarragona explica que de cara al futur hi ha previstos diversos pro-jectes com ara introduir-hi actes nous o obrir un espai de museït-zació. Per a Seritjol el repte més important és «obrir-se al món de la cultura, perquè també for-mem part del patrimoni cultural del país. Estem intentant que la

Setmana Santa de Tarragona sigui guardonada amb la Creu de Sant Jordi. Seria un reconeixement que faria molt de bé a les confraries».

La Congregació dels Dolors de Bellpuig

Una altra confraria catalana amb una llarga tradició és la Venerable Congregació dels Dolors de Bell-puig, al bisbat de Solsona. Nascu-da a començament del segle XVIII amb un caràcter penitencial, cada any treu en processó la imatge de la Dolorosa el divendres abans del Diumenge de Rams. És un dels ac-tes de Setmana Santa més popu-lars de les comarques de la plana de Lleida.

L’actual presidenta és Beneta Santiveri, la primera dona que es troba al capdavant de la congre-gació ens els tres-cents anys d’his-tòria de l’entitat. «Visc amb molta joia i felicitat el fet de ser la pri-mera presidenta. La meva màxima voluntat és servir la Mare de Déu, i és una responsabilitat gran que demana molta dedicació i constàn-

MÉS INFORMACIÓ

Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragonawww.ssantatarragona.org/info@ssantatarragona.org977 229 630 / 647 938 169

Venerable Congregació dels Dolors de Bellpuigwww.congregaciodelsdolors.org/congregaciobellpuig@gmail.com973 320 408 (ajuntament)

Sala d’exposició dels passos de la Congregació dels Dolors de Bellpuig.

11CatalunyaCristiana14 ABRIL 2019EN PRIMER PLA

Estem fent les primeres passes

a Instagram.

Vols sumar-t’hi?

cia. Confio, però, que amb l’ajuda de tota la Junta de la Congregació i dels congregants tot anirà bé. Des del cel també ens hi ajuden!» Com en el cas de Tarragona, el diàleg entre fe i cultu-ra està igualment present en aquesta confraria lleidatana i Santiveri destaca que la processó atrau un públic divers: «A la processó dels Dolors hi partici-pa molta gent de la vila de Bellpuig i també de fora, persones creients i persones que potser només ho veuen com una tradició popular. Però la clara vessant religiosa de la festa mostra la gran devoció que es té a la Mare de Déu i això pot remoure els cors.»

La congregació dels Dolors de Bell-puig afronta el futur amb ganes i opti-misme. Una novetat important va tenir lloc mesos enrere, quan el setembre de l’any passat es va inaugurar una ex-posició permanent amb cinc dels sis passos que surten a la processó. La iniciativa ha tingut una molt bona aco-llida. La presidenta també destaca al-tres novetats i reptes immediats: «Una novetat és que enguany recuperem a la funció de la tarda el res del Rosari dels Set Dolors, que es coneix igual-ment com la Corona dels Set Dolors. Actualment també volem començar la segona fase de restauració de la Cape-lla de la Mare de Déu dels Dolors que hi

ha dins l’església parroquial de Sant Nicolau. Una part de les pintures al fresc pintades per Jaume Minguell entre els anys setanta i vuitanta del segle passat s’han malmès a causa de la humitat i s’han de recuperar.» Amb tot, Beneta Santiveri té clar que «el repte més important és continuar transmetent la devoció a la Mare de Déu dels Dolors entre la gent de Bellpuig i rodalia».

En conclusió, es pot dir que la revalorització de la cultura popular i l’interès turístic han compensat la pèrdua de pes social del cristianis-me, de manera que les confraries de Setmana Santa i les processons a casa nostra tenen el futur asse-gurat. Continuen sent aquella ex-pressió de pietat popular amb què van néixer i alhora són capaces de crear una identitat cultural més en-llà de la fe.

El fet que col·lectius sencers de persones puguin tenir unes arrels sòlides al voltant d’uns elements concrets com aquests no pot ser menyspreat. En el nostre món con-temporani, líquid i tan inestable, aquesta identificació amb un fet religiós i cultural crea una solidesa personal i col·lectiva molt necessà-ria que cal tenir en compte.

Bisbat de Solsona

catalunya_cristiana

Si sostenim la tesi que tot és missió, ens cal recuperar una visió holística de la missió

OPINIÓ12 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019

Arcadi Espada deia que una per-sona que es preveu que naixerà amb discapacitats no ha de viure; parlava de «dissenyar fills cada vegada més intel·ligents, més sans i millors». I que s’ha d’evitar el cost social que causarien persones amb deficiènci-es: «Podia haver-se evitat.»

El pare d’un nen amb discapaci-tats va respondre molt bé a aques-tes declaracions d’ignorància, ja que l’amor està per sobre de tot això: tot ésser humà té dret a viure, i tant la Constitució espanyola com els tractats internacionals protegei-xen aquests drets humans.

Hem vist en la història molts tipus de discriminació per motius diversos, com Hitler contra la raça jueva; a més els nazis van investigar molt aquest «disseny» de què parla

Dignitat de la persona amb discapacitats

el periodista. Ja abans Malthus deia: «Ens sentim obligats per la justícia i l’honor a negar formalment que els pobres tinguin dret a ser ajudats.» Els veia com a enemics de l’equi-libri social i suggeria reduir-ne la natalitat.

Quant a «cost econòmic», re-butjar les persones per les seves discapacitats és crear la major in-seguretat ciutadana. Quan els drets de les persones no prevalen sobre la política partidista, apareix el to-

talitarisme. Si la seva motivació és tan utilitarista d’evitar la vida d’algú per motius de «costos» per a l’Es-tat, quin argument faria servir per impedir la mort de qui ha adquirit aquestes deficiències al llarg de la seva vida o en la vellesa quan la de-crepitud es torna una discapacitat? Quina seguretat dona una ètica tan buida de contingut?

Totes les persones tenen dret a una vida plena. I la bellesa de la vida es manifesta també en la discapaci-tat i en el repte que representa per a les persones que estan al voltant, i la millora en l’amor que compor-ta per a tothom, ja que el veritable aprenentatge d’aquesta vida no és l’egoisme de trepitjar els drets dels altres, sinó l’amor, que ens millora com a persones.

El veritable aprenentatge d’aquesta vida no és l’egoisme sinó l’amor, que ens millora com a persones

Recuperar l’esperit missioner

De què parlem quan parlem de missió? I aquesta pregunta és important de respondre-la bé per evitar possibles confusions sobre el concepte de missió o per buscar falses excuses per no posar-nos-hi a treballar de valent, ni a casa nostra ni a fora. A vegades s’ha dit: «Si tot és missió, res és missió», significant que s’oblidava la missió ad gentes. Però jo crec que sense oblidar la missió a l’exterior, hem de recupe-rar l’esperit missioner també a casa nostra.

I així, si sostenim la tesi que tot

és missió, ens cal recuperar una vi-sió holística de la missió. Què vol dir aquesta visió? Doncs que tots els agents de pastoral en l’Església (laics, membres d’instituts seculars, religiosos i religioses, diaques, cape-llans i bisbes), i totes les institucions i béns que tenim (escoles, col·legis, universitats, hospitals, parròquies, fundacions, esplais, escoltes, movi-ments de lleure, convents i mones-tirs, cúries i delegacions, nous mo-viments i tot el que em deixo, però tot!) han d’estar al servei de l’anunci de tot l’evangeli (no només les parts que ens interessen segons les nos-tres ideologies o deixant de banda aquelles que critiquen la nostra ma-nera de seguir el Crist) a tot el món (tots els països, totes les religions, totes les cultures, totes les ciutats, tots els barris, tots els pobles, totes

les famílies, tots els individus) i en totes les dimensions de l’existència (intel·lectual, afectiva, social i pluri-relacional, ètica i moral, espiritual i corporal).

I què estic dient amb tot això? Doncs que acabem de començar i que tenim un gran repte per enda-vant. Estic dient que cal que ens ho creguem i que cal que ens disposem a canviar els nostres esquemes. Cal asseure’ns, cadascú al lloc on Déu l’ha cridat a servir a través de l’Es-glésia i posar en judici el que estem fent. Serà aleshores que potser al-guns ens adonarem que, tot i fer un bon treball, no estem al servei de l’anunci de l’evangeli. Si llavors som capaços de canviar, haurà comen-çat una nova etapa de l’evangelit-zació. Depèn de nosaltres. Depèn de tu.

PUNT DE VISTA

MIRADA AL MÓN

LLUCIÀ POUDoctor en Teologia i llicenciat en Filosofia i Lletres

JOAN SOLERCapellà de Girona

13CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019OPINIÓ

SABER ESCOLTAR JOAN GUITERAS I VILANOVACanonge emèrit del Capítol Catedral de Barcelona / secretaria@catedralbcn.org

A PROPÒSIT DE...P-J YNARAJACapellà del Montanyàynaraja@gmail.com

El «què diran»

El «què diran» és una força des-bocada. S’assembla a una gran ri-uada que s’ho emporta tot o, si ho preferiu, esdevé un stop que tot ho para. Pel que poden dir les altres persones, fàcilment caiem en la depressió i l’omissió. Deixem de fer obres bones o trenquem amistats. «Fixa’t què em va dir o què em va fer; precisament a mi!»

Hi ha qui m’ha indicat que li digui els seus defectes en l’obrar de cada dia. I, quan ho he fet, s’ho ha pres malament, encara que, en altres moments li hagi pogut fer un munt d’elogis. Molesta que parlin mala-ment de tu, un somriure que vol ser una crítica, decidir-se a fer una bona acció diferent dels altres, callar per-què no diguin... Tot això ens pot fer enfadar, posar nerviosos, molestos,

desconfiats... De vegades, també fem coses similars.

Davant la crítica, esdevenim una mena de feres. L’Escriptura parla de la paga que ens ha de donar Déu, no només des del punt de vista dels altres. Déu ens ha de recompensar les obres. Ell, i només Ell, té dret a judicar-nos. Ens capfica massa el que els altres poden dir de nosal-tres. Sortosament el «què diran» no és un judici infal·lible; fins i tot, de vegades, és errat. Existeix el proble-ma que, fins i tot els més desme-moriats, tenen una gran memòria de les ofenses del proïsme. Massa memòria! Per damunt del que ens han pogut infligir, hi ha la misericòr-dia de Déu. Quina sort!

Els pecats de la llengua ja feien esgarrifar l’apòstol sant Jaume. Ell

va escriure, i continua tenint vali-desa, que la llengua pot provocar enormes incendis. Val a dir que els pecats de la llengua són nombrosos i que provenen generalment de la frivolitat: la mentida, la crítica, la murmuració sobre coses que diem que ha fet un altre i que no són cer-tes, la falsedat d’esdeveniments... Convé un exili a l’excés de paraules i de murmuracions. És una llei de la prudència i de la caritat. No s’hi val a emmascarar els altres. La ca-ritat cristiana és una senyora molt exquisida.

Sortosament el «què diran» no és un judici infal·lible; fins i tot, de vegades, és errat

Celibat sacerdotal

Soc conscient que en els meus comentaris em repeteixo més d’una vegada, si no fos així, aquesta cir-cumstància delataria, segurament, manca de coherència personal. Es-cric això ara que soc vell, molt vell, per tant, se’m podria titllar d’opor-tunista, d’opinar condicionat per les meves actuals mancances i possibi-litats. Ara bé, durant el meu batxi-llerat, aquell de set cursos, i abans d’entrar al Seminari, em vaig enamo-rar més d’una vegada i també, més d’una vegada, alguna noia es va ena-morar de mi. Posteriorment, durant els 38 anys de capellà de la Llobeta, amb poques obligacions ministeri-als i escasses exigències de l’auto-ritat corresponent, per aquella casa van passar-hi persones, masculines i femenines, dels cinc continents. A les «Trobades de cerca i amistat

d’orientació cristiana» van venir molts joves, també jo ho era, i en més d’una ocasió es va plantejar el tema del celibat sacerdotal. Discu-tíem molt i, generalment, jo pregun-tava: quina noia creieu que voldria casar-se amb mi? Evidentment, la vida que duia, les meves activitats i criteris missioners, no era atractiva per a ningú.

(He de reconèixer que més tard, alguna divorciada, exreligiosa o do-na descontenta de la seva situació i compromisos, sí que d’alguna ma-

nera va pretendre «pescar-me».) No em sento, doncs, fracassat, sinó que lliurement he escollit el celibat i amb la Gràcia de Déu, hi he estat fidel.

Més que divagar i imaginar te-ories, penso, caldria fixar-se en l’experiència dels que exerceixen en esglésies i ordinariats arribats de l’anglicanisme, o en confessi-ons cristianes en què no entra el compromís del celibat. Caldria in-dagar-ne l’experiència en elles, per part dels anomenats pastors, preve-res o ancians, i si no es donen casos de pederàstia, adulteri o suïcidi en aquestes comunitats.

Més aviat caldria delimitar un estatus sacerdotal per a la realitat d’avui i de cada lloc. Que molts que-fers no els són estrictament propis. (Continuaré.)

No em sento, doncs, fracassat, sinó que lliurement he escollit el celibat i amb la Gràcia de Déu, hi he estat fidel

14 14 ABRIL 2019CatalunyaCristiana

Quan ens n’adonem, potser serà massa tard

SIGNES D’AVUI LLUÍS SERRA LLANSANAllserrall@gmail.comEl declivi d’una

civilització

FINESTRA A LA VIDAVICTÒRIA MOLINS, s.t.j. viquimolins70@gmail.com La Bíblia a la presó

N’hi ha prou de llegir amb un mí-nim sentit crític la premsa, sentir la ràdio o veure la televisió per ado-nar-se que som en un canvi d’època, com li agrada dir al papa Francesc. Mentre una nova aurora pugna per néixer, és indubtable que la realitat actual en declivi es resisteix a morir. Molts líders polítics i comunicadors socials, entre altres actors del nucli agonitzant, volen tornar a la segure-tat del passat, incapaços d’entendre les claus del present i afrontar els reptes del futur. La imposició es viu en clau de poder i manca la mínima capacitat de seducció per compar-tir un projecte il·lusionant. Retalls progressius de la llibertat com a mostra d’una agonia entre ranera.

Recordo la pel·lícula canadenca, dirigida per Denys Arcand el 1986,

Em crida l’atenció un detall que observo des de fa anys a les pre-sons. Sempre que veig un intern llegint la Paraula de Déu o un grup d’homes treballant amb la Bíblia entre les mans, sento la temptació de fer la mateixa pregunta: «Sou evangèlics?» I gairebé sempre re-bo la resposta afirmativa. Hi ha dos detalls que em revelen alguna co-sa, i és que ells sempre s’anomenen cristians, cosa que m’agrada perquè immediatament els situes en el seu lloc: seguidors de Crist. I la sego-na és que per a ells la Paraula és el centre de la seva vida. No sé ni puc jutjar com influeix això en les seves conductes. El que sí que sé és que, a la presó, els ajuda molt a superar les dificultats i a canviar de vida.

Malauradament, molts cops em

titulada El declive del imperio ameri-cano. En un primer diagnòstic s’hi afirmava: «No queda cap model de societat del qual es pugui dir: “Així m’agrada viure.” I, a nivell individu-al, si no s’és un místic o un sant, és pràcticament impossible trobar un exemple que serveixi de model. El que estem vivint és un procés ge-neral d’erosió de tota l’existència. I penso que aquest procés és irrevo-cable. El declivi d’una civilització és tan inevitable com l’envelliment dels individus.» La ceguesa es resisteix a veure la realitat. Un altre perso-

natge deia: «Jo no hi estic d’acord. Segur que hi ha altres estudiosos que poden demostrar exactament el contrari. Que vivim en una època de renaixement extraordinari, que mai la ciència ha evolucionat tant i que la vida mai no va ser tan fàcil. No es pot jutjar així l’època en la qual es viu. El que s’ha d’intentar és ser feli-ços. És el que la gent sempre ha vol-gut. Els que no ho aconsegueixen s’inventen teories per justificar-se.»

Ens generen fòbies i ens creen adversaris com una manera de tenir controlats els nostres sentiments i de deixar-nos subjugar acrítica-ment pels encants de les sirenes. Programes electorals que fan servir les nostres pors per triomfar a les urnes. Quan ens n’adonem, potser serà massa tard.

trobo catòlics que són lluny de llegir la Bíblia i de confessar-se cristians o de dir-ho amb l’orgull dels evangè-lics. Em pregunto què hem fet, o què hem deixat de fer, en la formació catequètica de la nostra gent.

Ahir em vaig apropar, com ca-da setmana, davant la taula on un home, que, si més no aparenta una edat força avançada, es passa llar-gues estones copiant passatges de la seva Bíblia. Una Bíblia una mica malmesa de tant fer-la servir. Sovint em demana un bolígraf perquè els seus es gasten molt de pressa de tant escriure. Diu que, quan escriu, ho entén tot millor, i que així, l’ense-nyament de la Paraula se li fixa més a la ment i li fa molt de bé al cor.

Ahir vaig mantenir una conver-sa una mica més llarga amb ell. Em va explicar que havia dut una vida

de la qual ara es penedeix molt i per la qual està pagant nou anys de condemna. Per a ell, però, ha estat l’oportunitat de la seva vida: «Aquí he conegut Jesús i he après a llegir la Paraula. Si jo l’hagués conegut abans, segur que no hauria dut la vida que he viscut. Aquí trobo cada dia el que necessito per ser feliç.»

Ara, quan arribo amb un bolígraf nou per al meu amic, el transcriptor de la Bíblia, sé que estic ajudant a gravar a la seva ment i al seu cor una Paraula viva i «tan penetrant com espasa de doble tall».

A la presó, la Bíblia ajuda molt a superar les dificultats i a canviar de vida

OPINIÓ

Vida eclesial

Aquesta setmana recollim la visita del Papa al Marroc, recomanem alguns actes de Setmana Santa, parlem de Ramon Llull, demanem ajuda per a Terra Santa i reflexionem sobre el tràfic de persones

1514 ABRIL 2019 CatalunyaCristiana

ESGLÉSIA A ROMA16 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019

El Papa demana no oblidar els migrants

Francesc encoratja la comunitat cristiana del Marroc

«El problema no és ser pocs, sinó ser insignificants, convertir-se en una sal que ja no té gust d’Evangeli o en un llum que ja no il·lumina.» Així ho va dir el Papa el 31 de març a la comunitat cristiana del Marroc amb la qual va mantenir una tro-bada a la catedral de Rabat. Francesc va destacar «la comunió que es viu al Marroc entre cristians de diverses confessions, en el camí de la unitat» i va assenyalar als sacerdots que la seva missió «no es-tà determinada pel nombre o la quan-titat d’espais que s’ocupen, sinó per la capacitat que es té de generar i suscitar transformació, estupor i compassió; per la manera en què vivim com a deixebles de Jesús».

El Pontífex va indicar que «els camins de la missió no passen pel proselitisme, sinó per la nostra manera de ser amb Jesús i amb els altres». Per això, va co-mentar que l’Església ha d’entaular un diàleg «que contribueixi a l’arribada de la fraternitat, que té la seva font profun-da no en nosaltres, sinó en la paternitat de Déu (…) és un diàleg que es converteix en oració que no distingeix, no separa, no margina, sinó que es fa ressò de la vida del pròxim». I aquesta oració no s’ha de fer «amb la violència, l’odi o la supremacia ètnica, religiosa, econòmica», sinó «amb la força de la compassió vessada a la creu per tots els homes». I va afegir: «És un diàleg que estem cridats a fer a l’estil de Jesús, mans i humil de cor, amb un amor fervent i desinteressat, sense càlculs i sense límits, respectant la llibertat de les persones.»

En una trobada amb la societat civil i el cos diplomàtic a l’esplanada de la mes-quita Hassan, Francesc va insistir «en la necessitat d’unir esforços per donar un nou impuls a la construcció d’un món més solidari, més compromès en la te-nacitat honesta, valenta i indispensable per un diàleg que respecti les riqueses i particularitats de cada poble i de cada persona (…) es tracta d’un repte al qual tots estem cridats a afrontar, sobretot en aquest temps en què es corre el risc

de fer de les diferències i el desconei-xement recíproc, motius de rivalitat i disgregació». Francesc també va subratllar que calia promoure for-mació adequada i sana «contra totes les formes d’extremisme, que condu-eixen sovint a la violència i al terroris-me i que constitueixen una ofensa a la religió i a Déu mateix».

Igualment, va recordar la greu crisi migratòria que «és una crida urgent perquè tots busquem els mit-jans concrets per erradicar les causes que obliguen tantes persones a deixar el seu país, família, i a trobar-se fre-qüentment marginades, rebutjades». «Un fenomen que no trobarà mai so-lució en la construcció de barreres, en la difusió de la por a l’altre o en la negació d’assistència a tots aquells que aspiren a una millora legítima.»

El Papa va estar a la seu de Càritas de Rabat, on es va reunir amb un grup de migrants i de refugiats del nord d’Àfrica. Francesc va expressar que la migració «és una ferida que clama al cel, i per això no volem que la nostra paraula sigui la indiferència i el silen-ci. (…) Ningú no pot restar indiferent davant d’aquest dolor». I va tornar a

AICARabat

PAPA FRANCESC«La migració no trobarà mai una solució en la construcció de barreres, en la difusió de la por a l’altre»

ESGLÉSIA A ROMA 17CatalunyaCristiana

ESGLÉSIA EN SORTIDA

Periodisme del boPermeteu-me que comenti l’en-

trevista de Jordi Évole al Papa des del punt de vista comunicacional. És important estudiar com s’acon-segueix difondre la bona notícia de l’Evangeli a través de la comu-nicació social a més de 4 milions de persones, amb un 21% de quota de pantalla.

Jordi Évole fa periodisme del bo, no només en aquest cas entre-vistant el Papa, sinó també quan reuneix polítics de partits rivals, o comunicadors de diferents tendèn-cies, i els dona espai per dialogar i entendre’s —tot i que no sempre ho aconsegueix. O quan entrevista gent comuna perquè ens posem a la seva pell. És un periodisme que ens ajuda a entendre què hi ha al cap dels altres, i aconsegueix que empatitzem amb qui en un altre for-mat o amb altres interlocutors en radicalitzaria l’animadversió.

Aquesta és una tasca important en el nostre entorn cultural, marcat per les trinxeres, els bàndols, les etiquetes, els prejudicis. Aquest periodista baixet i de llenguatge planer interpel·la els entrevistadors amb tanta audàcia com respecte; arriba a confrontar-los amb fets que els deixen al descobert, però ho fa amb un fil d’humanitat que es trasllueix fins i tot en les seves preguntes incòmodes. Al Papa va poder fer-li’n poques, d’aquestes; l’entrevista estava consensuada prèviament: el Papa volia parlar amb detall sobre immigració. Però no li va estalviar temes dolorosos com abusos o homosexualitat. I va donar ocasió que el Papa mostrés la seva grandesa en respondre amb naturalitat, o en no respondre quan no va voler; novament el periodista va acollir el seu silenci deliberat.

Que n’és, d’important, veure exemples d’autèntica humanitat en la comunicació! Com en són, de necessaris, els exemples d’un diàleg serè i respectuós, encara que no ingenu!

Un espectacle en la més digna i alta de les seves accepcions.

LETICIA SOBERÓN

a germans». Moltes circumstàncies poden alimentar la divisió i la con-frontació, ja que «sempre ens ame-naça la temptació de creure en l’odi i la venjança com a formes legítimes de brindar justícia de manera ràpida i eficaç». L’únic que aconseguim «és matar l’ànima dels nostres pobles, enverinar l’esperança dels nostres fills, destruir i fer que s’emporti tot el que estimem», va advertir.

D’altra banda, el Papa i el rei Mo-hamed VI van firmar una crida per preservar Jerusalem com a «sím-bol de convivència», patrimoni de la humanitat i lloc de trobada i de culte per a les tres religions mono-teistes: «Cal preservar i promoure el caràcter multireligiós específic, la dimensió espiritual i la peculiar identitat cultural de Jerusalem/Al-Quds Acharif. Esperem que a la Ciutat Santa es garanteixi als fidels de les tres religions monoteistes la plena llibertat d’accés i el dret de cadascun d’ells a rendir-hi culte, perquè a Jerusalem/Al-Quds Ac-harif els fidels elevin l’oració a Déu, Creador de tots, per un futur de pau i fraternitat a la terra.»

Francesc amb Mohamed VI.

insistir en el fet d’acollir, protegir, promoure i integrar.

En una missa en el Complex Es-portiu Príncep Moulay Abdellah de Rabat va destacar que «només si cada dia som capaços d’alçar la vista al cel i dir “Pare nostre” po-drem entrar en una dinàmica que ens possibiliti mirar i arriscar-nos a viure no com a enemics sinó com

14 ABRIL 2019

18 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019 SETMANA SANTA 2019

SOLSONAProcessó del Sant Crist pels carrers de la població del Talladell (Tàrrega), precedida per la confraria centenària dels Armats.18 d’abril / 21.30 h

TARRAGONADes de la prioral de Sant Pere de Reus, Processó de les Tres Gràcies amb el retorn en processó del Sant Crist de la Sang a la seva església titular. En arribar-hi, toc de silenci, solemne i tradicional mo-ment de demanar les Tres Gràcies al Diví Crucificat. Tot seguit, adoració a la sagrada imatge del Sant Crist19 d’abril / 14.30 h

LLEIDAProcessó del Silenci de Lleida amb la sortida amb el Sant Crist de l’Agonia i la Mare de Déu de la Pietat de l’església romànica de Sant Martí. Amb l’assistència de les autoritats religioses i civils de Lleida i la participació de diverses confraries.18 d’abril / 00.00 h

URGELLLa Passió Viva d’Oliana és la representació, en quadres plàstics, de diferents episodis de la Pas-sió i mort de Jesús, disposats en llocs estratègics pels carrers i places de la vila. 19 d’abril / 22 h

TORTOSAL’antiga església de Sant Antoni, seu gremial dels page-sos de Tortosa, és la seu del Centre d’Interpretació de la Setmana Santa. Restaurada el 2010, allotja les escultures i els passos de la Setmana Santa tortosina. Dimarts a dissabte d’11-13 h / 16-18 hDiumenges i festius d’11-13 h (Diumenge de Rams tancat)

1914 ABRIL 2019 CatalunyaCristianaSETMANA SANTA 2019

BARCELONASermó de les Set Paraules davant del Sant Crist de Lepant a l’avinguda de la Catedral de Barcelo-na, predicat per Mn. Santiago Bueno, canonge del Capítol Catedral. Retransmès per Ràdio Estel19 d’abril / 15 h

GIRONALa solemne processó del Divendres Sant a Amer se celebra amb l’acompanyament dels manaies, els músics i els alumnes de l’Escola de Música d’Amer. 19 d’abril / 21.30 h

SANT FELIU DE LLOBREGATA l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges, exposició dels Passos de Setma-na Santa. També es pot visitar el Pas dels Mariners a l’antiga Confraria de Pescadors i la imatge del Sant Sepulcre al Palau del Rei Moro. 18 d’abril / 11-13 h i a la tarda, un cop acabada la celebració litúrgica, fins a les 22 h

TERRASSAVeniu a mi és el títol de la Passió de Llinars del Vallès, una proposta actual per viure els moments clau de la Passió, Mort i Resurrecció. Es representa al Teatre Audi-tori de Llinars del Vallès.14 d’abril / 17 h

*Selecció a càrrec de Catalonia Sacra

VICLa processó dels Sants Misteris de Campro-don és una tradició recuperada des de fa una trentena d’anys que recorre els carrers d’aquesta població del Ripollès.19 d’abril / 21 h

20 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019 ESGLÉSIA A CATALUNYA

Més de set-cents anys després de la seva mort, Ramon Llull (1232 – 1316) continua sent objecte d’admiració. Ja sigui des de la literatura, la filologia, la història o l’espiritualitat, l’obra i la per-sona del beat mallorquí, ara en procés de canonització, desvetlla l’interès dels homes d’avui en aquest temps de des-concert. Prova d’això és l’aparició en poc temps de sis llibres sobre Llull de diferents autors i editorials.

La presentació conjunta d’aquestes obres, el 28 de març passat, va aplegar un públic nombrós a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona. Les di-verses intervencions van anar a càrrec de l’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella; el bisbe de Mallor-ca, Mons. Sebastià Taltavull; el rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Mn. Armand Puig; el rector de la Maioricen-sis Scholla Lullistica, Mn. Jordi Gayà, i el director executiu de l’Aula Lul·liana de Barcelona, Dr. Albert Soler. Per part de les administracions també hi van ser presents la directora dels Serveis Ter-ritorials de la Generalitat a Barcelona, Àngels Torres, i el director de l’Institut de la Llengua i la Cultura de les Illes Ba-lears, Francesc M. Rotger.

Les intervencions es van desenvo-lupar principalment al voltant de dos grans eixos: la necessitat de divulgar l’espiritualitat de Ramon Llull i el seu excepcional valor avui per al diàleg in-terreligiós. El cardenal Omella així ho va expressar en definir Llull com un home universal, un veritable místic creador d’un sistema de pensament de gran va-lor, per la qual cosa «ha arribat l’hora que sigui sant, que sigui més conegut per tothom». L’arquebisbe de Barcelona també va afirmar que el diàleg que el beat mallorquí va establir amb el judaisme i l’islam, malgrat el pas del temps, pot ser avui font d’inspiració per al diàleg inter-religiós, i va posar com a exemple la re-cent firma del document conjunt entre el papa Francesc i el gran imam d’Al-Ahzar.

Barcelona

Publicats sis llibres més sobre el místic mallorquí

Ramon Llull, home de frontera i diàleg

EDUARD BRUFAUBarcelona

Una mirada contemplativa des de Crist

Les obres de Ramon Llull estan plenes de simbolisme, fruit de la seva mirada contemplativa sobre la realitat que l’envoltava. Aquesta manera transfigurada de percebre el món per part del gran predicador mallorquí es deu a la seva conversió, propiciada per una visió de Crist que li va capgirar la vida.

Aquesta experiència inefable és tan important, la seva manera de viure ha quedat tan transformada, que l’escriptura lul·liana no pot fer més que servir-se sovint d’imatges, metàfores i al·legories per intentar expressar la seva profunda espi-ritualitat cristiana. Alguna cosa d’aquest esperit poètic semblava relluir en les paraules de Mons. Taltavull quan descrivia la vida de pregària del gran predicador ma-llorquí: «La pregària de Ramon Llull s’assembla a l’art de construir una paret de pedra seca per acabar ai-xecant una ermita.» Amb aquestes paraules quedava evocat el paisatge rural de les illes i el silenci allunyat del brogit de les masses. El bisbe de Mallorca va posar èmfasi preci-sament en la necessitat que té l’ho-me contemporani de fer silenci, de viure pausadament, d’assaborir la paraula per tal de pregar tal com ho feia Llull.

La presentació dels llibres d’Enc-hiridion Theologicum Lullianum i Raimondo Lullo e il novo dialogo tra cristianesimo, ebraismo e islam va

Agu

stí C

odin

ach

MN. JORDI GAYÀ«Per conèixer l’edat mitjana no es pot prescindir de Ramon Llull»

L’acte es va celebrar a l’Aula Magna del Seminari de Barcelona.

2114 ABRIL 2019 CatalunyaCristianaESGLÉSIA A CATALUNYA

Una banyera que convé canviar per un plat de dutxa, un habitatge que necessita una bona mà de pintura, adequar la instal·lació elèctrica i la lampisteria, donar una nova vida al pati… Tot sovint, una petita intervenció en la nostra llar fa que ens la mirem amb uns altres ulls i que ens hi trobem millor. Deixa que des d’Àngels, Empresa d’Inserció, t’assessorem i ens ocupem de fer-ho realitat.

http://rocaipi.cat/projecte-angels-i-insercio-laboral/

Demana’ns pressupost al T. 930385330, al M. 649 469 458 o a/e administracio@angelseil.cat.

COM A CASA,ENLLOC

sinó que s’obre a altres mons. I va comparar aquest esperit amb el que ha permès que les obres que es presentaven veiessin la llum: «En un món ple d’individualitats és tot un mèrit arribar a les confl uències, la transversalitat i la cooperació entre persones i entitats que han fet possible la publicació d’aquests llibres.»

Mn. Armand Puig va condensar l’esperit de diàleg de Llull explicant el viatge que sant Francesc d’Assís va fer a Egipte per explicar al soldà la fe cristiana persuadint amb les pa-raules, i no pas amb l’espasa, «donar raó de l’esperança perquè l’altre la pugui compartir». El rector de l’Ate-neu Universitari Sant Pacià va con-cloure expressant un desig, que de ben segur, era compartit per tots els assistents: «Ramon Llull s’ha de convertir en sant universal en aquesta època difícil.»

Al llarg de la presentació no tot van ser paraules, també hi va haver espai per al llenguatge musical. El seminarista mallorquí Joan-Fran-cesc Cortès va interpretar al piano obres del compositor, també ma-llorquí, Jaume Mas Porcel. Les notes també van ser una manera implíci-ta i més poètica d’expressar el cor de l’espiritualitat lul·liana: l’amor de Crist per a tots i cadascun dels homes.

anar a càrrec de Mn. Jordi Gayà. El professor mallorquí es va centrar en la metodologia de l’evangelització de Llull, focalitzada en la paraula i no en la imposició, i va afi rmar que el beat «té com a objectiu el diàleg interreligiós entre cristianisme, is-lam i judaisme, que determinaran la forma i el contingut de la fi losofi a i la teologia del beat». Gayà també va voler reivindicar la fi gura del gran místic, sense la qual és difícil com-prendre la seva època: «Per conèi-

xer l’edat mitjana no es pot prescin-dir de sant Tomàs d’Aquino, però tampoc de Ramon Llull.»

Va correspondre al professor Albert Soler fer la presentació dels llibres restants; les actes de con-gressos d’obertura i clausura de l’Any Llull, i dues obres del beat, Mil proverbis. Proverbis d’ensenyament i Hores de Ramon Llull. Soler va defi nir el primer gran escriptor en llengua catalana com un home de frontera, que no es replega sobre ell mateix

22 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019 ESGLÉSIA AL MÓN

ROSA MARÍA JANÉ CHUECARedacció

Aquest Divendres Sant té lloc la tradicional col·lecta a favor de Ter-ra Santa. Aquest any té com a lema «Jerusalem: abraçada de Pau» i re-corda el VIII centenari de la histò-rica trobada entre Francesc d’As-sís i el sultà Melek El Kamel. Com assenyala la Comissaria de Terra Santa, «Francesc, sense brandar les armes, va aconseguir tendir un

pont de diàleg i respecte entre dos mons oposats. (...) Amb aquesta abraçada de Francesc a Terra San-ta, simbolitzem l’abraçada que tot cristià ha d’oferir en el més profund del seu ésser a aquesta terra que és, en certa manera, bressol de la nostra fe (...), i ser portadors de pau en una terra que viu convulsions i enfrontaments».

El prefecte de la Congregació per a les Esglésies orientals, el cardenal Leonardo Sandri, reco-neix que «encara avui dia el Pròxim Orient assisteix a un procés que ha ferit les relacions entre els pobles de la regió, i ha creat una situació d’injustícia tal, que esperar la pau resulta gairebé temerari». Amb tot, apunta que «assistim amb es-perança a una certa recuperació del flux de les peregrinacions», cosa que el porta a afirmar que «aques-ta vitalitat apostòlica és un signe gran per a les comunitats locals, i un estímul per a les d’Occident, de vegades temptades pel desànim i la resignació en la vivència i el testi-moni de la fe en el dia a dia».

Des de la segona meitat del se-gle passat han augmentat les obres pastorals, socials, caritatives i cul-turals en benefici de la població local sense distincions i de les co-munitats eclesials a Terra Santa. Per tal que la comunitat cristiana de Palestina pugui sobreviure, necessita el suport dels cristians d’arreu del món. D’aquí la col·lecta d’aquest Divendres Sant, de la qual el 80% es destina a obres socials i pastorals i el 20% al manteniment dels santuaris.

Com assenyala el custodi de Terra Santa, el P. Francesco Pat-ton, «aquesta terra és estimada per molts. Tots estem cridats a custodi-ar-la, protegir-la i sentir-la nostra. És l’origen de la nostra cultura, la nostra història, la nostra religió... Per això cal que tots l’ajudem!»

La col·lecta pontifícia a favor de Terra Santa és un gest de fra-ternitat, de solidaritat i de suport a aquestes comunitats. Com refle-xiona el papa Francesc: «Els Llocs Sants no són museus o monuments per a turistes, sinó llocs on les co-munitats de creients viuen la seva fe, cultura, obres de caritat.»

Terra Santa

Divendres Sant es recull la col·lecta per a Terra Santa

Solidaritat amb l’Església de Jerusalem

PelauEsglésia del Sant Sepulcre a Jerusalem.

2314 ABRIL 2019 CatalunyaCristianaESGLÉSIA A ESPANYA

Madrid Inaugurada una exposició itinerant per «veure i escoltar» les víctimes

El 29 de març es va presentar a Ma-drid el document Orientacions pasto-rals sobre el tràfic de persones, elabo-rat per la secció Migrants i Refugiats del Vaticà. L’objectiu, en paraules de l’arquebisbe de Madrid, el cardenal Carlos Osoro, és «proporcionar una clau de lectura del tràfic d’éssers hu-mans i una comprensió que motivi i doni suport a la tan necessària lluita a llarg termini».

El document és el resultat del tre-ball de moltes organitzacions, con-gregacions religioses i conferències episcopals «per comprendre aques-ta realitat que cada dia és més abun-dant, més dissimulada i més accepta-da», va assenyalar el purpurat. És un text, va afegir, que «ens fa reconèixer el que hi ha i ens dona unes idees per prevenir, ajudar a pensar i veure com erradicar i crear una cultura en què s’erradiqui l’esclavitud, perquè es tracta d’una esclavitud moderna i molt seriosa».

Segons el cardenal Osoro, el tràfic de persones cal abordar-lo «des de les causes». I la «causa fonamental és l’egoisme en què vivim les persones en aquests moments, ja que aquesta cultura egoista que estem fent busca viure millor a costa del que sigui, no tenim la mirada cap a la persona que, en concret, els cristians hem d’apor-tar en aquest món».

L’arquebisbe de Madrid va subrat-

llar que el tràfic de persones és un problema «real i molt seriós» on cal que hi hagi gent d’Església que «as-sumeixi aquesta tasca com una cosa molt pròpia de l’Església perquè alli-berar és la característica fonamental de ser cristià».

Al mateix acte es va presentar l’exposició itinerant Punt i seguim. La vida pot més, que pretén visibilitzar i sensibilitzar sobre la situació d’abús i explotació de persones. Tres són les línies argumentals d’aquesta mostra: el drama viscut per les persones que han patit de tràfic, la indiferència i l’es-perança d’una vida lliure de l’explota-ció amb la implicació de l’Església i de la societat en general.

El director del Secretariat de Mi-gracions de la Conferència Episco-pal Espanyola, José Luis Pinilla, va subratllar que l’exposició és «un relat en imatges fet des de l’acostament a dones i homes víctimes de tràfic». La mostra permet «construir un itine-rari per veure i escoltar les imatges d’aquestes víctimes, fent-les partí-cips i protagonistes».

El material fotogràfic, de Fer-nando Mármol Hueso, es posa a dis-posició de les diòcesis per desvelar «una brutal realitat de l’esclavitud del segle XXI», com afirma el papa Francesc. Més informació: www.con-ferenciaepiscopal.es/comision-epis-copal-de-migraciones.

REDACCIÓMadrid

CARDENAL CARLOS OSORO«Aquesta cultura egoista que estem fent busca viure millor a costa del que sigui»

Cartell de l’exposició sobre el tràfic de persones.

El tràfic de persones, una esclavitud moderna

24 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019 REFLEXIÓ

Pistes de Setmana Santa: «Tireu la xarxa i trobareu peix» (cf. Jn 21,6)

PEPE BAENA INIESTA Rector de la parròquia de Sant Francesc

d’Assís (Bellavista-les Franqueses del Vallès) i consiliari general de l’ACO

2514 ABRIL 2019 CatalunyaCristianaREFLEXIÓ

Tenim una altra oportunitat per fer camí amb Jesús Mort-Ressuscitat que ens convida a aprofundir la nostra fe darrere les seves petjades. L’amor par-tit, compartit i repartit de Jesucrist és una crida a sentir-nos enviats per ell a cada racó del món per ser uns senzills pescadors en busca d’aquell peix que necessita noves aigües.

Aquestes pistes estan obertes a con-tinuar la descoberta constant d’aquell Messies que sempre passa per la Creu per donar fruits abundants de Resurrec-ció. Fruits amb gust d’Amor Etern sense fugir de l’ara i de l’aquí. Ens toca ser testimonis de tot això com a deixebles i apòstols que cada any van renovant la seva missió, malgrat les limitacions i ferides que ens produeix seguir Je-sucrist. Aquest material ens empeny a gaudir i aprofundir el misteri de l’amor del Crist per sentir-nos enviats a pescar i donar fruit alhora.

DIUMENGE DE RAMS

Quan es va acostar a Betfagé i Be-tània, prop de la muntanya anomena-da de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels deixebles amb aquest encàrrec: “Aneu al poble d’aquí al davant. Quan

hi entrareu, trobareu un pollí fer-mat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntava per què el deslli-gueu, responeu: “El Senyor l’ha de menester” (Lc 19,29-31).

Abans que Jesús entri a Jerusa-lem hi ha una escena que dibuixa el que vindrà més tard. El Messies esperat prepara la seva presen-tació amb un enviament de dos deixebles a buscar un animal de càrrega... També sobre un pollí, la seva mare Maria embarassada va buscar un lloc per parir-lo. Des del primer moment de l’evangeli es va mostrar com seria la vida de l’Enviat del Pare. Durant tot el ca-mí Jesús deixa clar als deixebles que ha d’anar a Jerusalem a donar la vida (Mt 16,21 i paral·lels). Anar amb Jesús és entrar per la por-ta gran dels pobres i marginats que, a la vegada, per a alguns és la porta estreta que realment do-na fruits (Mt 7,13-14). Els deixebles són enviats per passar per llocs que costa entrar per impediments personals i socials i amb mitjans pobres com un pollí.

Com preparem l’entrada de Jesús a la vida dels altres perquè

L’amor partit, compartit i repartit de Jesucrist és una crida a sentir-nos enviats per ell

Anar amb Jesús és entrar per la porta gran dels pobres i marginats

donin realment fruits? Ens deixem en-viar per Jesucrist per preparar el seu camí allà on som? Malgrat que sembli una entrada estreta, difícil, de mort? Per què?

Com a deixebles, per què aclamem Jesús? Com ho fem avui amb la gent dels nostres barris, pobles i àmbits diversos?

DIJOUS SANT

Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu: Senyor, tu em vols rentar els peus? Jesús li respon: Ara no entens això que faig; ho entendràs després. Pere li diu: No em rentaràs els peus mai de la vida! Jesús li contesta: Si no et rento, no tin-dràs part amb mi. Li diu Simó Pere: Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta’m també les mans i el cap. Jesús li diu: Qui s’ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, que no tots. Jesús sabia qui el traïa, per això va dir: «No tots sou nets.»… Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, feu també vosaltres (cf. Jn 13,1-16).

Pere no segueix el camí que ha obert Jesús. En el fons, no vol ser enviat, per-què té una imatge equivocada de la missió del Mestre. Pere mai va voler passar per la creu de Jesús (Lc 9,33). El camí de Jesús humanitza i dona fruit malgrat el mal; el de Pere nega la hu-manitat i la fereix. En l’evangeli de Joan, Pere no seguirà el camí de Jesús fins que no estarà preparat per rebre de Je-sús Ressuscitat la indicació pertinent: «Segueix-me» (Jn 21,19). Per tant, Jesús ens demana un exercici d’acceptació perquè ell ens renti els peus. Comporta canviar la decisió sobre la direcció i l’es-til del nostre camí i aprendre del servei d’amor que comporta seguir Jesucrist. És pura confiança, fe i despreniment perquè puguem donar fruits veritables.

Què m’aporta Jesús en el meu camí, en la meva vida i acció?

Què suposa deixar-me rentar els peus de cara a la missió que tinc en-comanada? I què em suposa rentar els dels altres?

DIVENDRES SANT

Després de dir això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l’altra ban-da del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixe-bles. Judes, doncs, s’endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes que

26 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019

els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l’hort. Venien amb llanternes i torxes, tots ar-mats. Jesús, que sabia tot el que li ha-via de passar, surt fora i els pregunta: Qui busqueu? Li respongueren: Jesús de Natzaret. Els diu: Soc jo. També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. Així que Jesús digué: «Soc jo», retrocediren i caigueren per terra. Jesús tornà a pre-guntar-los: Qui busqueu? Li digueren: Jesús de Natzaret. Ell respongué: Ja us he dit que soc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que aquests se’n vagin. S’ha-vien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m’has donat, no n’he perdut ni un de sol»... (Jn 18,1-19,42).

A Jesús el busquen per fer-li mal, per matar-lo… perquè fa nosa. Al llarg del camí vers la creu de Jesús van sortint diverses persones amb les seves acti-tuds i maneres de fer davant la presèn-cia d’aquell home considerat per alguns el Messies. En canvi, la vida del Natzarè va ser una constant recerca de l’home i la dona perduda, exclosa, marginada, rebaixada, maleïda, torturada, silencia-da, despullada… Sembla una paradoxa. Jesús, el Fill de Déu i el «Soc jo» diví, va néixer pobre i nu i va morir amb la mateixa condició i estat: entre pastors i lladres. La seva missió va ser un despu-llament d’amor i servei total sense límits. Va ser la manera solidària de donar fruit morint de tantes coses per ser fidel al seu Pare amb entranyes de Mare. I tam-bé ho va demanar, i continua fent-lo, per totes aquelles persones que el volen seguir. «Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda

REFLEXIÓ

Jesús ens demana un exercici d’acceptació perquè ell ens renti els peus

Jesús, el Fill de Déu, va néixer pobre i nu i va morir amb la mateixa condició i estat: entre pastors i lladres

La missió de Jesús va ser un despullament d’amor i servei total sense límits

ell tot sol, però si mor, dona molt de fruit» (Jn 12,24).

Silenci davant Jesús crucificat... Quins fruits m’ha donat aquest mo-del de persona? Ha valgut la pena seguir-lo? Per què? Què faig quan em busquen per Jesús per fer-me mal? Per què?

DISSABTE SANT

Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sane-drí, però no havia donat suport a la seva decisió i actuació. Era natural d’Arimatea, una vila jueva, i esperava l’arribada del Regne de Déu. Aquest home anà a trobar Pilat per dema-nar-li el cos de Jesús. Va baixar-lo de la creu, l’embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien po-sat mai ningú. Era el capvespre del dia de la preparació, a punt de co-mençar el dissabte. Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea seguiren fins allà, van veure el sepulcre i com hi diposita-ven el cos de Jesús. Després se’n tornaren, prepararen olis aromàtics i perfums, i durant el dissabte van observar el re-pòs que la Llei prescrivia (Lc 23,50-55).

Vora la tomba on resten les despulles de Jesús podem tenir moltes sensacions i emo-cions. Tot sembla que queda sepultat per la pedra del dolor, buidor, pèrdua, incomprensió, impotència, desencís... Possi-blement cal preguntar-se: On queda la nostra missió davant la dura realitat del fracàs? Aquest que és l’Enviat per Déu i que ha enviat a homes i dones per donar fruit és mort. Real-ment, confiem en les paraules de Jesús abans de passar per la creu? (que trobem a Mc 8,34-38).

Davant la tomba de Je-sús quina actitud tinc? Per què? Com visc les pèrdues i els fracassos personals i dels altres al llarg de la meva mis-sió? Per què?

VETLLA PASQUAL

Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. Estaven del tot per-plexos sobre què havia pas-sat, quan se’ls van presentar

2714 ABRIL 2019 CatalunyaCristianaREFLEXIÓ

va ser proclamat pels testimonis celestials com l’Encarnat de Déu, ara, davant l’entrada d’una tomba, també és proclamat com el Vivent de Déu. El pessebre i la tomba no-més són llocs de pas. Cal fixar-nos en les reaccions de les dones i de Pere davant la tomba buida. Les do-nes comencen a fer procés de fe: recorden les paraules de Jesús i se senten cridades a anunciar-lo a la resta dels apòstols, malgrat que no les creuen. Pere encara està atrapat en el món dels morts, no acaba de fer el pas. Després el començarà a realitzar en el seu terreny de pesca-dor (cf. Jn 21,15-19). Des del quotidià, Jesús es fa present i ens acompanya en esperit per donar fruits més enllà de les morts de cada dia.

Quina és la meva actitud davant Jesús Mort i Ressuscitat? La de les dones? La de Pere? Com anuncio la Bona Notícia del Ressuscitat en el dia a dia? Per què? Com reacciono davant la gent que no em creu? Per què?

dos homes amb vestits resplendents. Esglaiades, van abaixar el rostre, i ells els digueren: “Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: «Cal que el Fill de l’home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia.»” Elles van recordar aquestes paraules de Jesús. Llavors se’n tor-naren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres. Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols, però les seves paraules els van sem-blar un deliri, i no se les van creure. Amb tot, Pere se’n va anar corrents fins al sepulcre, s’ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d’amortallar. Després se’n tornà a casa, estranyat del que havia succeït (Lc 24,3-12).

L’experiència de la Resurrecció no es viu sense l’Esperit de Jesús que ha passat per la Creu. De la ma-teixa manera que quan Jesús neix

JAUME PUJOL BALCELLSArquebisbe de Tarragona i Primat

ALS QUATRE VENTS El Diumenge de Rams celebrem l’entrada de Jesús a Jerusalem, que tot i ser la darrera vegada que hi acudia, va ser la primera en què es va deixar aclamar com el Messies desitjat. Molta gent va sortir a re-bre el Senyor i els seus apòstols, estenent els seus mantells a terra i agitant fulles de palma i branques d’olivera, escena que recorden pelegrins de tot el món que arri-ben per aquestes dates a la Ciutat Santa.

Els Evangelis ens expliquen que Jesús cavalcava un ruc prestat. No va escollir un cavall de raça, ele-gant i vistós, com els que muntaven els generals romans quan entraven en una ciutat sota l’arc del triomf, en tornar d’una batalla victoriosa. Jesús va voler per a ell un humil ase, també perquè es complís la profecia messiànica de Zacaries: «Alegra’t, ciutat de Sió, crida de goig, Jerusalem. Mira el teu rei que ve cap a tu, just i victoriós; arriba humilment, muntat en un ase, en un pollí, un fill de somera» (Za 9,9).

Chesterton va dedicar un bell poema, The Donkey, a aquest ase: «Rodamón esparracat de la terra, treballant sense fi he de viure, pa-tint fam i menyspreu […] i sempre mut em guardo el meu secret per a mi, perquè vosaltres oblideu la meva hora, que va ser immortal, tremenda i dolça. Allà alçaven tots al meu pas palmes i al·leluies al Fill de David.»

Jesús de Natzaret va entrar a Jerusalem enmig de l’alegria popu-lar, però sabent que anava a l’en-contre de la seva Passió redemptora pels nostres pecats. És un pensa-ment que hem de tenir aquests dies. Explica santa Teresa de Jesús que, un dia, va entrar a l’oratori i va veure una imatge del Senyor ple de ferides, i es va quedar impactada. Ella mateixa diu que el cor semblava com si se li partís. Es va llançar al costat d’ell i va començar a plorar mentre demanava al Senyor que l’enfortís per no ofendre’l mai més.

A la porta d’aquesta Setmana Santa mirem Jesús, meditem so-bre aquests dies previs a la seva mort i resurrecció i fem ferms pro-pòsits de gratitud i de conduir-nos d’acord amb els desitjos de qui va donar la vida com a rescat per no-saltres.

Les diverses processons que re-corren els nostres carrers, des de la del Ruquet fins a la impressionant del Divendres Sant, no solament són manifestacions artístiques amb gran seguiment popular i una tradició de segles; són també oca-sió perquè renovem la nostra pietat i diguem al Senyor que ens guiarem pels seus ensenyaments no sols aquesta setmana sinó durant tot l’any. D’aquesta manera viurem en la felicitat que ell ens va conquerir amb la seva dolorosa Passió.

28 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019 LA VEU DELS PASTORS

L’entrada a Jerusalem

LA VEU DELS PASTORS 29CatalunyaCristiana14 ABRIL 2019

CARTA DOMINICAL JOAN JOSEPOMELLA OMELLACardenal arquebisbe de Barcelona

La bellesa dels matisos

del valor. Estic disposat a lluitar per una causa. Sense mi, la terra estaria tan buida com la lluna. Soc el color de la passió i de l’amor, de la rosa vermella, de la rosella.»

El porpra va irrompre amb tota la seva força, era molt alt i va parlar amb gran pompa: «Soc el color de la reialesa i del poder. Reis i caps d’estat m’han escollit sempre, per-què soc el signe de l’autoritat i de la saviesa. La gent no em qüestiona, m’escolten i m’obeeixen.»

Així va ser com els colors van es-tar presumint, cada un convençut que ell era el millor. La seva discus-sió es va fer més i més sorollosa. Tot d’una, va aparèixer una resplendor de llum blanca i brillant. Llampega-va estrepitosament. Va començar a ploure a bots i barrals. Els colors van començar a arraulir-se de por i llavors van ajuntar-se tots per pro-tegir-se.

La pluja va parlar: «Esteu bojos, colors, lluitant entre vosaltres, in-tentant cada un dominar la resta. Déu us ha creat, a cada un per a un objectiu especial, únic i diferent. Ell us estima a tots. Ajunteu les vostres

Expliquen que fa molt de temps tots els colors van començar a bara-llar-se. Cada un proclamava que ell era el més important, el més útil, el favorit. El verd va dir: «Sens dubte, jo soc el més important. Soc el signe de la vida i de l’esperança. Mireu al voltant i veureu que estic en la majoria de les coses.»

El blau va interrompre: «Tu no-més penses en la terra, però també hauries de considerar el cel i el mar. L’aigua és la base de la vida i són els núvols els que l’absorbeixen de la mar blava. El cel dona espai, pau i serenitat.»

El groc va deixar anar una rialle-ta: «Vosaltres sou tan seriosos! Jo genero rialles, alegria i escalfor al món. Sense mi no hi hauria alegria.»

El taronja va prendre la paraula: «Jo transporto les vitamines més importants. Penseu, per exemple, en les taronges, pastanagues o ca-rabasses. A més, tenyeixo el cel a l’alba o al capvespre, la meva be-llesa és tan impressionant que nin-gú pensa en vosaltres.»

El vermell no podia contenir-se i va saltar: «Jo soc el color del perill i

mans i veniu amb mi. Déu vol ex-pandir-vos a través del món en un gran arc de color, per recordar-vos que us estima a tots, que podeu viure junts en pau, com a promesa que és en vosaltres, com a senyal d’esperança en el futur.»

I així va ser com Déu va fer servir la pluja per rentar el món. I va posar al cel l’arc de Sant Martí, símbol ce-lestial de l’amor de Déu per la huma-nitat, perquè quan el veiéssim ens recordéssim que hem de tenir-nos en compte els uns als altres.

Benvolguts germans, aquest re-lat ens recorda que tots som fills de Déu i, per tant, tots som ger-mans. La fraternitat és l’objectiu del Pla Pastoral Diocesà, que es-tem treballant durant aquest curs a l’arxidiòcesi de Barcelona. Des del respecte i l’amor al proïsme, cada persona aporta el seu color, la seva singularitat a la realitat comunitària i diocesana. Demano al Senyor que siguem capaços de mostrar-nos tal com som i d’admirar el gran regal de la comunió en la diversitat de colors i matisos que configuren la nostra realitat.

Havent pres la darrera copa, donà gràcies:«Preneu-la!, repartiu-la entre vosaltres»

COMENTARI DE LA PARAULA

JOSEP RIUS-CAMPSTeòleg i biblista / riuscamps@yahoo.es

PER A CONSULTES: REDACCIO@CATALUNYACRISTIANA.CAT

IGNASI RICARTClaretià i biblista

A diferència de Marc i Mateu, Lluc explicita, a l’inici del darrer sopar, el moment culminant del dia de Pasqua: «¡Amb quin delit he de-sitjat aquest anyell pasqual menjar amb vosaltres, abans de sofrir jo passió!» El Còdex Beza conserva dues variants interessants: l’ús d’un verb més pregnant que el de «men-jar» simplement, a saber, «menjar àvidament, devorar», i el qualifica-tiu «un de nou», respecte al sòlit anyell pasqual del ritu jueu. Jesús és conscient que ja no el tornarà a menjar mai més aquí, però que ben aviat podrà menjar-ne amb avidesa un de nou en el Regne de Déu. Lluc distingeix entre el sopar pasqual, memorial de l’alliberament del po-ble jueu de l’esclavitud d’Egipte, i la nova Pasqua que Jesús espera po-der fruir en el Regne de Déu. Clou el sopar pasqual amb la darrera de les quatre copes que constaven en el ritual jueu: «I havent pres la copa, donà gràcies i digué: «Preneu-la!, repartiu-la entre vosaltres.» Jesús la passa als seus deixebles, perquè la comparteixin entre ells; però ell no en beu ni en pensa beure mai més:

«Perquè us dic: des d’ara no beuré més del producte de la vinya fins que arribi el Regne de Déu.» Fina-litzat el sopar pasqual, Jesús pren un pa dels que havien sobrat, do-na gràcies i institueix l’Eucaristia: «Aquest és el meu cos.» El Còdex Beza, recolzat per les antigues ver-sions llatines, no esmenta la copa eucarística. El text usual, en canvi, continua així: «“(Aquest és el meu cos), que es lliura per vosaltres; feu això en memòria meva”. I feu igualment amb la copa, després de sopar, dient: “Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la me-va sang, vessada per vosaltres”.» Tots els comentaristes han com-provat la gran afinitat que vigeix entre aquesta recensió i el text de Pau de 1Co 11,24-25. Escrivint a l’ex-summe sacerdot Teòfil, Lluc preferí silenciar qualsevol referència a la sang, car beure la sang era un tabú entre els jueus: centra l’Eucaristia en l’acció de compartir el pa.

CONSULTORI BÍBLIC

Què signifiquen els rams i els palmons amb què els habitants de Jerusalem reben Jesús?

 Tot i que actualment el dia de

Rams ha perdut seguiment a cau-sa de la laïcització de la societat, fins fa no gaires dècades eren molt habituals les imatges de famílies senceres, ben mudades, beneint palmes, palmons i rams de llorer. Però per què se celebrava tant el dia de Rams? I quina relació tenen les palmes i els palmons amb els darrers dies de la vida de Jesús?

En el cristianisme, el dia de Rams recorda l’entrada de Jesucrist a Jerusalem amb els seus deixebles. Fou la darrera vegada que Jesús va anar a Jerusalem i, segons l’Evan-geli, això va passar al comença-ment de l’última setmana de la seva vida, uns dies abans del Sant Sopar. Per tant, la festa marca el comen-çament de la narració de la Passió. Jesús va ser rebut amb molta joia. Les multituds, entusiasmades, li van donar la benvinguda brandant branques de llorer, d’olivera i també fulles de palma, tres plantes molt habituals a Jerusalem. Cridaven «Hosanna al Fill de David». I,  per recordar aquesta escena, el dia de Rams els feligresos porten palmes, palmons i branques de llorer que són beneïts durant la missa on es llegeix aquesta part de l’evangeli.

Les Escriptures expliquen que Jesús venia de la població de Be-tània dalt d’una somera i va arribar a Jerusalem en plena Pasqua jueva. Però aquesta rebuda tan triomfal no va agradar a les autoritats i va afegir encara més tensió entre Je-sucrist i el poder establert. Una ten-sió que va desembocar en la seva mort per crucifixió uns quants dies més tard.

BÍBLIA30 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019

GLÒRIA MONÉS

31CatalunyaCristiana14 ABRIL 2019BÍBLIA

Is 50,4-7

No he amagat la cara davant les ofen-ses i sé que no quedaré avergonyit

Lectura del llibre d’Isaïes:

El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els can-sats. Un matí i un altre em desvetlla l’orella perquè escolti com un dei-xeble. El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’aju-da: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit.

Fl 2,6-11

Jesucrist s’abaixà. Per això Déu l’ha exalçat

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips:

Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosa-ment la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es feu obedient fins a ac-ceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha conce-dit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

21

Tots els qui em veuen es riuen de mi, amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa: «S’ha adreçat al Senyor; que l’alliberi, doncs; que el salvi, si tant se l’estima.» R. Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat? M’envolta una munió de gossos, em rodeja un estol de malfactors, m’han lligat les mans i els peus, puc comptar tots els meus ossos. R. Es reparteixen entre ells els meus vestits, es juguen als daus la meva roba. Almenys vós, Senyor, no us allu-nyeu; força meva, cuiteu a defensar-me. R. Anunciaré als meus germans el vostre nom, us lloaré enmig del poble reunit. Fidels del Senyor, lloeu-lo, fills de Jacob, glorifiqueu-lo, reverencieu-lo, fills d’Israel. R.

Diumenge de Rams

Lectura primera

Evangeli

Lectura segonaSalm responsorial

Lc 33,1-49

Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Lluc:

[...] Llavors (els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei) s’alçaren tots i el dugueren a Pilat. I començaren així la seva acusació: «Hem trobat aquest home que subleva el nostre poble, prohibeix de pagar tribut al Cèsar i pretén que és el Messies, el rei.» Pilat l’interrogà: «Ets tu el rei dels jueus?» Ell li respongué: «Sí, teniu raó.» Pilat digué als grans

vestit sumptuós i l’envià altre cop a Pilat. Aquell dia Herodes i Pilat, que havien estat enemistats, es re-conciliaren.

Pilat cridà els grans sacerdots, les autoritats i la gent, i els digué: «M’heu portat aquest home com si sublevés el poble, però jo, que l’he interrogat davant vostre, no trobo que hagi comès cap dels delictes de què l’acuseu. Ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Ningú no ha trobat res que mereixi la pena de mort. Per tant, li donaré un càs-tig per escarmentar-lo, i el deixaré anar.» Però tota la multitud cridà: «Mateu-lo, aquest; indulteu-nos Bar-Abàs.» Bar-Abàs havia estat empresonat amb motiu d’una re-volta i d’un assassinat que hi ha-

sacerdots i a la gent: «No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar.» Ells insistien: «Somou el poble, escampant les seves doc-trines per tot el país dels jueus. Havia començat a Galilea i no ha parat fins aquí.» Quan Pilat sentí això, preguntà si aquell home era galileu. En saber que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes, l’hi envià. Precisament aquells dies Herodes es trobava a Jerusalem.

Herodes s’alegrà molt de veure Jesús: feia temps que ho desitjava, perquè en sentia parlar i confiava veure-li fer algun miracle. Li feia moltes preguntes, però Jesús no li contestà res. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei hi eren pre-sents i l’acusaven amb força. Però Herodes amb seva tropa, el menys-preà i, per riure’s d’ell, li posà un

Vers abans de l’evangeli Fl 2,8-9

Crist es feu per nosaltres obedientfins a la mort i una mort de creu.Per això Dé l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom.

Continua a la pàgina següent.

14. DIUMENGEDiumenge de Rams, Morat. Lec-tures: Isaïes 50,4-7 / Salm 21 / Fili-pencs 2,6-11 / Lluc 22,14-23,56SANTORAL: Domnina, vg. i mr.; Lambert, b.; Tiburci, mr.

15. DILLUNS SANTFèria, Morat. Lectures: Isaïes 42,1-7 / Salm 26 / Joan 12,1-11SANTORAL: Basilissa i Anastàsia, mr.; Crescent, mr.; Telm, rel.

16. DIMARTS SANTFèria, Morat. Lectures: Isaïes 49,1-6 / Salm 70 / Joan 13,21-33.36-38SANTORAL: Benet-Josep Labre; En-gràcia, vg. i mr.; Toribi d’Astorga, b.

17. DIMECRES SANTFèria, Morat. Lectures: Isaïes 50,4-9a / Salm 68 / Mateu 26,14-25SANTORAL: Anicet, p. i mr.; Elies, Pau i Isidor, mr.; Robert, ab.

Calendari de la setmana

Lectures de la missa, santoral i altres celebracions(CICLE LITÚRGIC C; FERIAL I)

TEMPS DE QUARESMA

Abril18. DIJOUS SANTMissa de la cena del Senyor, Blanc. Lectures: Èxode 12,1-8.11-14 / Salm 115 / 1 Corintis 11,23-26 / Joan 13,1-15SANTORAL: beat Andreu Hibernon, rel.; Eleuteri i Antia, mr.; beata Maria de l’Encarnació, rel.

19. DIVENDRES SANTPassió del Senyor, Vermell. Lectu-res: Isaïes 52,13-52,12 / Salm 30 / Hebreus 4,14-16;5,7-9 / Joan 18,1-19,42SANTORAL: Lleó IX, p.; Vicenç de Cotlliure, mr.

20. DISSABTE SANTDissabte Sant, Morat.SANTORAL: Agnès de Montepulci-ano, rel.; Oda, vg.; Sulpici, mr.

LITÚRGIA32 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019

(SALTERI: SETMANA 2)

via hagut a la ciutat. Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. Però ells cridaren: «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo.» Pilat respongué per tercera vega-da: «Per què? Quin mal ha fet? Jo no trobo que hagi comès res que pugui merèixer pena de mort; li do-naré un càstig per escarmentar-lo i el deixaré anar.» Però ells insisti-en demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I s’imposaven a força de cridar.

Llavors Pilat es decidí a conce-dir-los allò que demanaven: indultà aquell que era a la presó per revolta i assassinat, i entregà Jesús a la pe-na que ells volien.

Quan se l’enduien, agafaren un tal Simó de Cirena, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere Jesús. El seguia una gran gentada del poble, i tam-bé moltes dones endolades, que el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué: «Dones de Jerusalem, no ploreu per mi: ploreu per vosaltres i pels vostres fills. Perquè vindran

dies que la gent dirà: “Felices les que no tenen fills, les entranyes que no han posat ningú al món i els pits que no han criat.” Llavors diran a les muntanyes: “Caieu damunt nostre”, i als turons: “Cobriu-nos.” Perquè si a un arbre verd fan això, què serà de l’arbre sec?»

En portaven dos més: uns cri-minals que havien de ser executats amb ell. Quan arribaren a l’indret anomenat Gòlgota, el crucificaren juntament amb els criminals, un a la dreta i un altre a 1’esquerra. Jesús deia: «Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan.» Es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus. La gent s’ho estava mirant. Les au-toritats deien, rient-se’n: «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Ele-git.» Els soldats també se’n burla-ven: tot oferint-li vinagre, li deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix.» Sobre d’ell hi havia un rè-tol que deia: «El rei dels jueus.»

Un dels criminals penjats a la creu, també li deia insultant-lo: «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres.» Però l’altre, renyant-lo,

li respongué: «Tu que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal.» I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Reg-ne.» Jesús li respongué: «T’ho dic amb tota veritat: avui seràs amb mi al paradís.»

Ja era cap al migdia quan s’este-gué per tota la terra una foscor fins a mitja tarda: el sol s’havia eclipsat. La cortina que tancava el santuari, s’esquinçà per la meitat, i Jesús cri-dà amb tota la força: «Pare, confio el meu alè a les vostres mans.» I ha-vent dit això, expirà.

El centurió, després de veure el que havia passat, en donava glòria a Déu i deia: «És veritat: aquest home era innocent.» I tota la gent que era present en aquell espectacle, des-prés de contemplar tot el que havia passat se’n tornava donant-se cops al pit. Tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s’ho.

Ve de la pàgina anterior.

33CatalunyaCristiana14 ABRIL 2019LITÚRGIA

Rams: dues tradicions

Des del segle V el darrer diumenge de Quaresma trobà a Roma la seva for-ma definitiva: el diumenge de la Passió, per bé que encara no se l’anomenés així. La Passió del Senyor serà l’única commemoració d’aquest dia fins al se-gle X. Tanmateix, a diferència de la Ciu-tat Eterna, altres ritus elaboraren una litúrgia centrada en l’entrada triomfal de Crist a Jerusalem.

Així ho llegim en el testimoni de la pelegrina Egèria, a finals segle IV: «A l’hora setena tothom puja a la munta-nya de les Oliveres, a l’església anome-nada Eleona [...]. I quan arriba l’hora onzena, es llegeix aquell passatge de l’evangeli on es diu que els infants, amb branques i palmes a les mans, sortiren a l’encontre del Senyor.» Acte seguit, Egèria descriu la processó de tot el poble davant el bisbe fins a la basílica de l’Anàstasi.

Aquesta tradició de Jerusalem pas-sà a les Esglésies d’Orient en el segle V, i a Occident en els dos segles poste-riors, arribant en el VII a la litúrgia his-pànica i en el X a la romana.

Durant l’edat mitjana la processó va adquirir un caràcter dramàtic, amb cants, benediccions i expressions plàs-tiques fins i tot. Tant i tant es va ampliar que, gairebé semblava una missa sense consagració.

El papa Pius XII feu una reforma pre-gona d’aquesta bigarrada ritualitat, i hi va deixar dues parts ben delimitades: la processó solemne en honor de la reialesa de Crist i la missa de la Passió. Va suprimir l’estranya cerimònia da-

vant les portes tancades de l’església. Tanmateix, tot i aquesta renovació, el Diumenge de Rams constava de dues celebracions sobreposades, sense cap relació.

En canvi, en el Missal de sant Pau VI l’harmonia és evident. Existeix, sí, la processó i la missa, però ja no són dues parts independents sinó elements d’un sol conjunt. Ni la processó té un final ni la missa un principi, atès que la prime-ra desemboca en la segona, i la missa no té uns ritus d’entrada distints de la processó. S’han integrat, així, les dues tradicions: Jerusalem i Roma.

La carta circular sobre les festes pasquals, de la Congregació per al Culte Diví, de l’any 1988, explica molt bé el desenvolupament d’aquesta ce-lebració (núm. 28-34). Recorda que la processó ha de ser única, i abans de la missa on hi hagi més presència de fidels. Evidentment, s’exclou una bene-dicció dels rams sense processó, per manca de sentit del ritu. Diu la carta: «La benedicció dels rams o de les pal-mes té lloc en ordre a la processó que seguirà» (núm. 29).

JAUME GONZÁLEZ PADRÓSProfessor de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona

EL CONSULTORI

PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE DOCTRINA I MORALpel Dr. Joan Antoni Mateo

PER ENVIAR CONSULTES AL DR. MATEO:elconsultori@hotmail.com Ap. de correus 121-25620 Tremp (Lleida).

ESPAI LECTORS34 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019

Què he de fer?Soc un noi de 24 anys i procuro

prendre’m seriosament la meva vida cristiana. Mai he tingut relacions se-xuals, valoro la donació d’un primer encontre en el matrimoni. Fa uns me-sos, vaig conèixer una noia més gran que jo. Ella ja ha tingut relacions sexu-als anteriorment, però m’ha demostrat que està disposada a canviar. Va deixar una relació per estar amb mi. També ha demostrat cert interès per la fe cristia-na. Val la pena estar amb aquesta noia que ha decidit canviar per mi i d’alguna manera també per Déu?

El tema és tenir clar si tu realment l’acceptes i estàs disposat a iniciar amb ella un nuviatge cristià per discernir si contraureu matrimoni. Ella sembla que s’ha proposat canviar de vida i això cal valorar-ho molt i tenir en compte que si Déu perdona sempre també nosaltres hem de perdonar. Al marge d’això, el que és veritablement important és que tingueu un projecte de vida en comú, és a dir, que vulgueu construir cristi-anament les vostres vides i família. El més important és una comunió en la fe imprescindible per a una veritable comunió espiritual i per a una educa-ció dels fills. Un temps de nuviatge prudent per veure si aquesta relació pot o no acabar en matrimoni. Més enllà de la seva dimensió física, que ho és sens dubte, la virginitat és una dimensió espiritual, del cor, una volun-tat d’entrega personal de la totalitat de l’ésser. En aquest sentit, molts autors parlen amb encert de la regeneració de la virginitat. És un do que el Senyor concedeix en un camí de sincera con-versió. Veig que per a tu, gràcies a Déu, la vivència de la fe cristiana és un afer de gran importància en el projecte del teu matrimoni. Heu de parlar-ne serio-sament, d’això i de molts altres temes, per veure si hi ha una comunicació que garanteixi un matrimoni amb èxit. No cal córrer ni precipitar-se. Porteu-ho a la pregària. Tampoc trigueu gaire. En un parell d’anys heu de veure-ho clar. Parleu de tot, sigueu molt sincers i no oculteu res que pugui deteriorar la con-vivència. I, òbviament, feu plegats un bon curs prematrimonial.

FRA JOSEP GENDRAU I VALLS

El 15 de març ens va visitar el ministre provincial, fra Juan Carlos Moya Ovejero. El principal motiu de la visita, a més de salu-dar els germans, va ser felicitar el nostre germà fra Josep M. Valls i Anguera, que el dia 17 va complir els cent anys de vida.

La missa solemne, concele-brada, va ser presidida pel vica-ri provincial, fra Jose M. Sainz. Concelebraren Josep M. Valls, Francesc Linares, Antonio López, Josep M. Massana, Vicenç Modre-go, Jaume Codinachs, Juli Costa, Gerard Sarapura, Paco Gálvez i Josep Gendrau, de la Fraternitat de Sant Antoni de Barcelona. De Sabadell, els germans: Máximo García, Carlos Fuentes, Agustí Boadas, Manel Hernández; tam-

Els 100 anys de fra Josep M. Valls

bé el claretià P. Antoni Sánchez Bosch. A més, s’hi feren presents fra Miquel Casafont, de Sabadell, Lluís Borràs, de Lleida, i Ramon Domènech, Josep Ribalta, Albert Salarich, Jacint Vila i Victorí Mar-tín. En total 23 germans. Al final de la missa el vicari provincial li va entregar la benedicció del papa Francesc, seguit d’un gran aplau-diment de tots els fidels que om-plien de gom a gom el santuari.

Un dels regals d’aniversari ha estat una foto de Leo Messi amb un missatge de felicitació. Des-prés de la felicitació del papa Francesc, del ministre general, fra Michael Perry, del ministre provincial, fra Juan Carlos Moya, i de tantes persones, el P. Josep M. Valls ha rebut aquesta felici-tació amb autentificació del seu jugador favorit.

Foto i felicitació del jugador Leo Messi.

35CatalunyaCristiana14 ABRIL 2019ESPAI LECTORS

Cartes

Podeu enviar les cartes a: redaccio@catalunyacristiana.cat

Postals desd’Andalusia

ANTONIO GILSacerdot i periodista

Personatges «bons» i «dolents» de la Passió

Andalusia traspua Passió, Set-mana Santa. Els carrers es conver-teixen en temples. Les germandats i les confraries ens ofereixen les se-ves imatges titulars —les imatges són «mediacions de la humanitat de Crist, de la Santíssima Verge, dels sants»—, entre emocions i aplaudiments encesos. M’agrada-ria fixar-me, en unes línies, en els personatges de la Passió.

Personatges «bons»:—Pròcula, la dona de Pilat. Una

dona que «intueix» en la pre-sència de Jesús, un «home just, un home bo». I així ho fa saber al seu marit.

—El cirineu, que ajuda Jesús a por-tar la creu pels carrers de Jerusa-lem. Tots hem de ser «cirineus» dels altres, amb un sentit frater-nal profund de la història.

—La Verònica i les dones, que plo-ren quan passa Crist. Expressen a través del seu rostre els senti-ments de compassió.

—El bon lladre, que demana un «re-cord al regne de Jesús» i Jesús li promet el paradís.

—El centurió, que «es converteix» al Calvari.

—Maria, les dones pietoses, Josep d’Arimatea… Tants creients anò-nims al llarg dels segles, màrtirs de la seva fe, confessors de la seva esperança.

Personatges «dolents» de la Passió:—Judes, que ven el seu Mestre per

30 monedes. El pecat horrible de la traïció.

—El sanedrí, els dirigents «religi-osos» que demanen la mort de Jesús, amb falsedats i mentides.

—El populatxo, la massa sacsejada per l’odi i la maldat.

La revista «Catalunya Cristiana»

El fet de disposar d’una revista que aglutina la informació de totes les diòcesis catalanes és un motiu que ens ha d’alegrar, és evident que cada bisbat des del seu àmbit territorial, edita les seves pròpies publicacions periòdiques, però és molt necessària una visió general, com és Catalunya Cristiana, feta amb rigor i professionalitat. Però cal que tinguem present la franja d’edat de molts lectors i el necessari relleu generacional que comporta-rà canvis significatius en el sistema d’edició i lectura. Estem preparats per a la convivència en els dos for-mats, paper i electrònic?, els diaris convencionals han reduït tiratge, l’accés a la premsa digital a través d’ordinadors, tauletes o mòbils, ha crescut de forma considerable.

Per sobreviure en aquest nou panorama cal ser valent i adap-tar-se, tant editorialment com per part dels subscriptors; les transici-ons sempre són difícils. Internet pot arribar a més persones, però també hi ha el cost econòmic (no tot és de franc), les noves mentalitats, etc. són els nous reptes que ens ha to-cat viure.

TOMÀS GILI PALAU  Tarragona

L’entrevista de Jordi Évole al papa Francesc

Jordi Évole va entrevistar el papa Francesc al programa Salvados de la Sexta. Évole va dir que havia estat la millor entrevista de la seva vida. Penso que per a molts ho és, és ex-clusiva. La conversa, de més d’una hora de durada, va tractar diversos temes d’actualitat, tot i que anava enfocada a la immigració. Entre ells es va parlar de la crisi migratòria, la

memòria històrica, el capitalisme, l’armament, la violència masclis-ta, els abusos sexuals... Va ser una entrevista distesa, hi va haver fins i tot rialles. Es percebia confiança, honradesa. És d’agrair que, encara que hi hagi diferència d’opinions, els periodistes vagin a la fonts per crear una opinió precisa del que el Papa pensa i diu i emetre-la així, amb la seva originalitat, als oients.

CRISTINA CASALS MASSÓ Esplugues de Llobregat

Acollida als refugiats

Magnífiques les paraules del papa Francesc —fill d´un emigrant italià que se’n va anar a l’Argentina— ja que  manifesta amb molt de dolor tot el que està passant tot i no en-tendre la insensibilitat i la injustícia globals creadores de tanta guerra i tanta fam arreu del món.

 Un país ha d’acollir tots els re-fugiats que pugui i crec que la UE n’hauria d’acollir més del que ha fet si actués amb el cor obert. No deixa de ser  l’actitud cristiana de la Bíblia no oblidant mai que vam ser també immigrants a Egipte en temps de Moisès. De fet, l’actitud mateixa envers el  migrant  al carrer és horrible i una falta de respecte alhora que una gran injustícia.

 Pel que fa a la proposta de Do-nald Trump d’alçar murs per frenar la immigració, com bé afirma el ma-teix Sant Pare, acabarà presoner del mur que ha aixecat. I pel que fa a les lluites de la riquesa, ja estem en una tercera guerra mundial a trossets, com també afirma Francesc.

Finalment, en parlar del paper de la dona voldria també emfatit-zar les seves paraules, ja que certa-ment l’Església no pot ser Església sense la seva cabdal figura.

 ANNA MARIA MUNTADA BATLLE Granollers)

14 ABRIL 2019 CULTURA36 CatalunyaCristiana

Del cicle festiu de l’any, el moment que aplegava més tradicions i creences populars era, probablement, la Setma-na Santa. Més, encara, que les festes de Nadal. Intentem entendre’n el perquè.

El fet religiós, adreçat vers el sagrat, topa sempre amb el problema del llen-guatge. El llenguatge està circumscrit a la realitat tangible i el sagrat se situa, per naturalesa, més enllà d’aquesta re-alitat. Per expressar qualsevol fenomen religiós ens cal, doncs, anar als límits dels llenguatges humans i forçar-los.

La Setmana Santa celebra els miste-ris més alts del cristianisme. Déu es fa humà i es lliura als humans amb totes les seves conseqüències: la persecució, la injustícia, la crueltat i la mort. En de-finitiva, Déu se sotmet al mal. I, encara més difícil d’expressar, el Fill de l’ho-me ressuscita. No es reanima sinó que transcendeix la vida humana per néixer a una nova vida gloriosa.

Al llarg de la seva història l’Església s’ha vist compel·lida a utilitzar tots els re-cursos al seu abast per presentar aques-tes realitats inefables. La literatura, la poesia, la música, el teatre, l’escultura, l’arquitectura... totes les arts tenen un impuls fonamental, gairebé una re-cre-ació, en els cultes de Setmana Santa. I és que si allò que defineix l’art és l’intent de superar els límits expressius ordina-ris, és natural que per aproximar-nos als misteris d’aquests dies sants l’Església trobés en l’art un recurs imprescindible.

Sovint llegim que l’Església del pri-mer mil·lenni va organitzar el seu culte sobre patrons pagans anteriors. Això hauríem de saber-ho entendre. No és que l’Església es paganitzi ni que so-ta d’un vernís cristià hi mantingui la mentalitat pagana. En la seva recerca d’elements que li permetin apropar-se a la transcendència inherent al seu missatge l’Església aprofita també les expressions de la transcendència dels cultes pre-cristians i les incorpora al seu llenguatge. Tot és bo per aproxi-mar-nos, tant com puguem, al misteri de la salvació.

Per això nosaltres hauríem d’allunyar moltes de les prevencions, teòricament modernes, que tenim davant les expres-sions tradicionals de la fe. Cal viure la Setmana Santa des del compromís i

Elements pedagògics de la Setmana Santa

l’espiritualitat del nostre temps. Però per aprofundir en el misteri ens calen tots els recursos: també els de les tradicions —tan riques— d’aquests dies.

El primer avís de l’arribada de la Setmana Santa era veure les imat-ges de l’església cobertes amb un vel negre. A més d’aquesta pràctica general, en alguns temples s’instal-lava també allò que teòricament es denominava el velum templi, però que tothom el coneixia com el ba-callà. Consistia en una gran cortina blanca, quadrada, penjada a les escales d’accés al presbiteri, que ocultava tot l’altar major. Tenia una cordeta lligada al centre de la vo-ra de baix. La corda arribava fins a una corriola ran de la volta. Alguns oficis es feien amb el vel abaixat i en moments de la celebració s’al-

JOAN ROSÀSLlicenciat en Geografia i Història, i Filosofia i LletresFotos: Agustí Codinach

El primer avís de l’arribada de la Setmana Santa era veure les imatges de l’església cobertes amb un vel negre

Un altre costum molt popular, avui perdut, era el de fer soroll amb maces, fustes, carraus i matraques

37CatalunyaCristiana14 ABRIL 2019CULTURA

També en aquest temps se sa-cralitzava l’espai i tot el territori era segregat temporalment de la vida ordinària per esdevenir terra sagra-da. Per això els primers dies de la Setmana Santa el capellà recorria la demarcació parroquial beneint ca-dascuna de les cases amb la popular cerimònia del salpàs. D’aquí també que la comunitat cristiana durant aquests dies abandoni el clos dels temples i ocupi el carrer, tant en les processons litúrgiques com en les devocionals. De les primeres cal destacar la del Diumenge del Ram, de la celebració de la qual a Jeru-salem ja en trobem referències en documents dels primers segles. De les segones se’n conserven moltes de notables, d’una venerable anti-guitat, en tot el territori català.

Un altre costum molt popular,

çava lentament tibant la cordeta i es descobria el presbiteri. Aleshores el vel agafava una forma triangular que feia pensar en els bacallans secs penjats a les botigues. D’aquí li venia el nom popular.

La solemnitat de les cerimònies, la música, la indumentària, les il-luminacions amb cera... feien que aquesta pràctica adquirís una es-pectacularitat teatral. Al marge del seu significat litúrgic aquestes ocul-tacions amb vels ens recorden que la Setmana Santa, com el seu nom ens deixa entendre, és un temps sa-grat, segregat del temps ordinari. Un temps que no transcorre i fuig com els nostres dies, sinó que ens remet al temps transcendent, per-manent, estable de la sacralitat: el temps del misteri que viu més enllà de les nostres mirades.

Celebració de Diumenge de Rams a la cate-dral de Barcelona.

CatalunyaCristiana CULTURA38 14 ABRIL 2019

avui perdut, era el de fer soroll amb ma-ces, fustes, carraus i matraques. Co-mençava a dintre del temple mentre es cantava l’Ofici de Tenebres i s’acabava pels carrers, picant a les portes dels veïns. Rebia un nom lamentable i sense sentit, que segurament ha contribuït a desprestigiar aquesta pràctica. De picar fustes d’aquesta manera la gent en deia «matar jueus».

Allò que potser acumulava més llegendes populars era el monument. Volia representar el sepulcre del Se-nyor i era visitat massivament i vetllat sense defallença tota la nit del Dijous al Divendres Sant. Guarnit amb ciris i maigs —testos sembrats d’escaio-la i mill—, i més modernament amb palmes i palmons, posats sobre una escalinata coronada per l’urna amb el Sagrament, totes les cases hi aporta-ven elements per enriquir-lo. Es con-siderava que el que hi havia estat en contacte adquiria virtuts especials. El temps que durava el monument era un temps privilegiat per a tota mena de pràctiques màgiques.

La llei del dejuni eucarístic, que obligava els capellans a dir la missa en dejú, va fer que a través dels segles la litúrgia d’aquests dies s’anés avan-çant fins que els horaris d’allò que es celebrava no es corresponien amb els de les celebracions. Així la Missa de la Cena del Senyor es feia el matí del Dijous Sant i la Vetlla Pasqual tenia

lloc el matí del dissabte, que per això rebia el nom de «Dissabte de Glòria». En el moment d’entonar el glòria de la missa es repicaven les campanes que havien estat lligades des del matí del dijous. Una reforma litúrgica a mitjan segle XX, uns anys abans del Concili Vaticà II, va retornar al seu horari totes aquestes celebracions.

El cicle s’acabava amb la Pasqua. El Victimae paschali, la bellíssima se-qüència d’aquest dia, va donar lloc des de l’alta edat mitjana a represen-tacions que van esdevenir cada cop més complexes. En el nostre país con-servem encara un ric patrimoni tea-tral d’enclavaments, desclavaments i passions d’origen medieval. És comú al sud de Catalunya i en alguns llocs dispersos, com Calella, de celebrar la processó de l’àngel o de l’encontre per representar l’aparició de Crist ressus-citat a Maria. Més estès encara és el cant de les caramelles i no cal ni parlar de les mones, tan populars.

No és aquest el lloc per allargar-se explicant totes aquestes tradicions, la seva riquesa i el seu significat. En tro-bareu estudis profunds i detallats en nombroses publicacions. Val la pena aprofundir-hi. Només animar tothom a participar dels costums populars d’allà on es trobi cadascú durant aquests dies sants. Res no serà so-brer per enriquir la celebració d’uns misteris tan alts.

Mones de Pasqua de la pastisseria Escribà.

Conservem encara un ric patrimoni teatral d’enclavaments, desclavaments i passions d’origen medieval

39CatalunyaCristiana14 ABRIL 2019CULTURA

• COTXE, MOTO I CICLOMOTOR• PSICOTÈCNICS• LLICÈNCIA D’ARMES• LABORALS I ESCOLARS• NÀUTICA

CERTIFICATS MÈDICSCARNET DE CONDUIRNÀUTICA I ARMES

CENTRE MÈDIC PLAÇA MOLINADR. RAFAEL SOLANAS ANGLADA

LABORABLES De 10 a 13 h i de 16 a 20 hLes persones que es presentin amb un exemplar de Catalunya Cristiana tindran un descompte de 10 euroswww.centromedicoplazamolina.es

INFORMEU-VOS-EN:Tel. 932 188 826Mòbil: 639 474 741c/ Balmes, 281, entrl. 2n08006 Barcelona

El dimecres 3 d’abril, l’Espai Endesa de Barcelona va acollir la 53ena edició dels premis Crítica Serra d’Or, el guardó que atorga anualment la revista del monestir de Montserrat Serra d’Or a les obres més destacades de l’any, seleccio-nades per un jurat que les tria dins de quatre categories: la literatura i assaig, la recerca, el teatre, i la literatura infantil i juvenil.

La cerimònia d’entrega d’aquest any ha estat marcada pel retorn del P. Josep Massot i Muntaner, que en l’anterior edició no va poder assis-tir-hi per motius de salut. La seva intervenció va obrir l’acte, però també va marcar el to reivindicatiu que va tenir una cerimònia durant la qual es va recordar en nombroses ocasions la importància del treball de la revista a favor del saber i la cultura catalana. En aquesta direc-ció, el P. Massot va manifestar la voluntat de Serra d’Or per continu-ar amb una tasca que va qualificar d’indispensable: «Hem treballat durant molts anys a favor de la cultura catalana, una cultura perse-guida i menyspreada en temps del general Franco i, dissortadament, perseguida i menyspreada avui per alguns partits.»

Seixanta anys del començament de la segona etapa

Un altre dels fets destacats de l’acte va ser l’homenatge que el ma-teix P. Massot va voler fer a totes persones relacionades amb la re-vista que han mort en el darrer any, i que va recordar una per una. És el cas de la historiadora Eva Serra; l’historiador de l’art Joaquim Garri-ga; el poeta Lluís Alpera, i els mon-jos de Montserrat Alexandre Olivar i Lluís Duch. Com va explicar, ha estat gràcies a persones com ells que la revista celebrarà enguany el seixantè aniversari del comen-çament de la segona etapa, una fita que demostra la «vitalitat de la nostra cultura i la nostra tossuderia

La revista premia les obres més destacades de l’any 2018 en una cerimònia reivindicativa a favor del saber i la cultura catalana

53ena edició dels premis Crítica «Serra d’Or»

MACIÀ GRAU Barcelona

a continuar essent el que som». Després d’entregar les emble-

màtiques Serretes d’Or als guardo-nats d’aquest any, el secretari gene-ral de Cultura, Francesc Vilaró, va adreçar unes paraules d’agraïment a tots els premiats, entre els quals hi ha figures de la talla de Melcior Comes, Sebastià Alzamora, Sergi Pàmies o Ingrid Guardiola. Vilaró va mostrar la seva estupefacció davant de tots aquests talents, que cada any continuen produint obres noves: «És un plaer veure l’energia i

creativitat que aporteu a la cultura del nostre país.»

Finalment, el P. abat de Mont-serrat, Josep M. Soler, va tancar l’acte amb una intervenció en la qual també va destacar el valor de la cultura catalana, i va fer una crida a l’optimisme: «La nostra cul-tura i la nostra societat tenen prou vigor per continuar endavant, per continuar pujant els “esglaons” que menen al futur. La fatiga present de pujar-los val la pena perquè porten a noves realitats.»

Agustí Codinach

de 10.000 organismes d’aquests. I sem-bla que són formacions permanents en conjunt, si bé es desconeix el que viuen individualment. El que sí que ha quedat clar és que hi ha una gran riquesa en el món microbià. I segurament amaguen un gran potencial per a la fabricació de certes substàncies que fins i tot poden ser interessants per a la ciència.

Davant d’això, Catalan ens diu: «El món microscòpic estava molt limitat per les tècniques de l’observació. Ara, amb les tècniques moleculars, hem de reconèixer el paper que fan tots aquests paràsits. Actualment estem en fase de descripció, però en els pròxims anys s’haurà d’estudiar quines aplicacions poden tenir.»

Com veieu, doncs, la ciència va en-davant en molts camps. Cada vegada tenim més coneixements de l’ambient que ens rodeja. Que tot sigui per al bé de la humanitat!

Un grup d’investigadors del Con-sell Superior d’Investigacions Cien-tífiques (CSIC) ha fet un estudi dels microbis detectats en 227 llacs de la serralada pirinenca. La descoberta d’aquests organismes ha anat a càrrec del Centre de Recerca Ecològica i Apli-cacions Forestals de Blanes. Aquests petits llacs pirinencs són de baixa temperatura, escàs aliment i reben una radiació violada relativament  al-ta, però això no els priva d’aixoplugar una gran diversitat d’organismes uni-cel·lulars que es pot mantenir gràci-es a l’alt grau d’intercomunicació que hi ha entre ells.

Els recol·lectors van recollir les formes de vida menors de 50 micres (una micra o micró, ja ho sabeu, és una mil·lèsima de mil·límetre). Des-prés en van extreure el material ge-nètic i en van fer una seqüenciació per identificar-los. Un dels investigadors, Jordi Catalan, biòleg, ens ho explica: «Simplificant molt, vam descobrir que hi havia una tercera part d’espècies unicel·lulars que equivaldrien a plan-tes, una altra que vindrien a ser els animals que se les mengen i un altre terç de fongs, que fins ara es creia que hi tenien una presència molt menor.» I què cal dir de la seva abundància en total? Que en un centímetre cúbic de l’aigua d’aquells llacs hi pot haver més

CULTURA 41CatalunyaCristiana14 ABRIL 2019

FRANCESC NICOLAU Professor emèrit de la Facultat de Filosofia de Catalunya

ACTUALITATS CIENTÍFIQUES

Descoberts organismes interessants en llacs dels Pirineus

Els investigadors van recollir mostres de més de 220 llacs de muntanya. CREAF

CatalunyaCristiana CULTURA42 14 ABRIL 2019

Tot i els seus llargs cognoms, signe de la seva noblesa i ascen-dència, a Maria Francesca de Five-ller de Clasquerí i de Bru, filla de Joan de Fiveller i de Rubí i de Maria Antònia de Bru i de Descatllar, pocs la identifiquen. Però si parlem de «la Virreina», i a Barcelona, tothom l’associarà a un palau de la Rambla o a una plaça a Gràcia. 

Havia nascut a Barcelona el 1756, al palau familiar del carrer de la Mercè. Tercera de set germans, es va sentir cridada a la religió i pro-fessà al monestir de Santa Maria de Jonqueres. La seva vida semblava destinada a ser una monja d’alt llinatge al monestir de les Coma-nadores de Sant Jaume, branca fe-menina de l’Orde de Sant Jaume de l’Espasa, poc estricte en clausures en aquella època.  

Als vint anys tot va canviar: va conèixer el germà de dues com-panyes, Antònia i Eulàlia, Antoni d’Amat i de Rocabertí, també de família noble, amb el qual va pro-metre’s en matrimoni. Així que va abandonar el convent per ca-sar-s’hi. 

Pel que fos, el matrimoni no es va realitzar: més en llegenda que en realitat, es diu que el promès se’n desdigué a punt de les esposalles, fet pel qual l’oncle del nuvi, per

mantenir la paraula familiar, suplí el nebot i portà a l’altar la núvia.

El cert és que l’oncle del noi, Ma-nuel d’Amat i de Junyent, el 1778, va casar-se amb Maria Francesca Five-ller. Amat havia estat virrei al Perú i retornà a Barcelona immensament ric. Havia nascut a Vacarisses el 1707 i passava llavors dels setanta anys d’edat i, a part de virrei del Perú, havia estat governador de Xi-le i fet carrera dins l’exèrcit al servei de la nova dinastia dels Borbons.

El virrei Amat, que ja havia ini-ciat les obres del seu Palau abans de retornar a Barcelona, va morir el 1782. La jove vídua heretà en us-defruit el palau de la Rambla, el de Gràcia i el sobrenom de «la Virrei-na» amb el qual la coneixem.

L’ambiciós nebot Antoni recla-mà la seva herència a través de plets diversos que es van resoldre amb un pacte que el calmà.

Dona amb fama de piadosa i caritativa, gens àvida dels diners i molt generosa, el 3 d’octubre de 1791 Maria Francesca moria ben jo-ve, als 35 anys mentre oïa missa. Havia dictat testament el 1789, on disposava ser enterrada al convent de Sant Francesc, al costat del seu marit, i que es repartissin els seus béns entre els familiars i part de les persones del servei de casa seva.

GENT DE CASA

Maria Francesca Fiveller 

JOAN PALLARÈS-PERSONATHistoriadorjpallarespersonat@gmail.com

Únic vestigi escultòric de l’antic palau manat construir pel virrei Amat, avui incrustat a lafaçana de l’església de Sant Joan de Gràcia, a l’actual plaça de la Virreina.

CULTURA 43CatalunyaCristiana14 ABRIL 2019

MARIA-MERCÈ BRUGUERA BARBANYJOSEP GORDI I SERRATSant Francesc, Verdaguer i la naturaCPL, 2019, 115 pàg.

L’espiritualitat arrelada en la na-tura i compartida mitjançant la pa-raula és el germen d’una experiència atemporal i universal.

Per això, en aquestes pàgines es posen de costat textos i reflexions de sant Francesc, Verdaguer o, fins i tot, de l’encíclica Laudato Si, entre d’altres com una invitació a mirar i comprendre la natura, el cosmos, com un espai idoni per a la relació amb el transcendent.

JOSÉ MARÍA CONTRERASPequeños secretos de la vida en comúnEdiciones Palabra, 2019, 204 pàg.

Per què aquest amor del prin-cipi, aquesta felicitat perfecta, no pot durar més? No tireu la tovallola. Aquest llibre pot contribuir a trans-formar positivament la convivència amb la vostra parella. Hi trobareu uns consells breus que us ajudaran a encarrilar els problemes que po-deu tenir en el matrimoni i també és una eina molt valuosa per als que intentin augmentar aquest amor tan desitjat.

ALFONS DURÁN-PICHL’oligarca camuflatNavona Editorial, 2019, 211 pàg.

El poder fascina. La capacitat de decidir segons el teu desig sobre la voluntat dels altres resulta molt atractiva. Però, qui té el poder, el poder global, per imposar el seu domini sobre la resta de la huma-nitat? Aquest llibre mira d’aprofun-dir en aquest camp amb l’objectiu d’identificar els actors principals que tenen les regnes actualment. Per fer-ho, hem descompost l’espai sociològic amb la finalitat de preci-sar els rols de cada subjecte actiu.

FRANCESC GAMBÚSFem-ho circular!Grup del Partit Popular Europeu, 2018, 88 pàg.

El 18 d’abril del 2018, el Parla-ment Europeu va aprovar l’anome-nat Paquet d’Economia Circular: 9 de cada 10 eurodiputats van votar a favor d’un conjunt de mesures que significaven un pas fonamental en la lluita contra el canvi climàtic. Vuit exemples d’iniciatives d’èxit.

Tots els interessats podeu dema-nar-ne un exemplar gratis al correu: comunicacio@francescgambus.eu.

Llibres més venuts el mes de MARÇ

ANSELM GRÜNLEONARDO BOFFUn nou pensar per a ser tots unEditorial Claret

JORDI CUIXARTGEMMA NIERGATres dies a la presóUn diàleg sense mursRosa dels Vents

RAFEL NADAL

El fill de l’italiàColumna

AMB BON HUMOR

CULTURA44 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019

Teatre per a joves...? Bé, segur que sí. Però també per a especta-dors veterans. El perill d’etiquetar generacionalment un espectacle teatral és que es pot caure en el ma-teix error en què ha caigut sovint la literatura «juvenil»: que moltes no-vel·les «per a joves» són molt més enriquidores que segons quines que es fan passar per «adultes». El futur, de la dramaturga Helena Tor-nero (Figueres, Alt Empordà, 1973), és d’aquestes.

També es parla d’El futur com d’una obra que aparentment fa fic-ció de la ficció (alerta que això no vol dir ciència-ficció), però em quedo del tot amb la trama lineal que, du-rant gairebé dues hores que passen volant, segueixen els protagonistes, capitanejats pel personatge de la Diana, la noia jove, interpretada per

Júlia Genís.Escenogràficament simple —no

li calen artificis perquè sempre gua-nya la paraula—, amb espectadors a tres bandes, el muntatge és un viatge, una road movie que no té necessitat de recórrer a projeccions perquè els personatges les fan viu-re amb la imaginació. Sí que hi ha petits talls enmig del discurs, pro-tagonitzats per cadascun dels qua-tre personatges de l’obra, com si el tal «futur» no existís i es parlés del «present» o del «futur» que vindrà, però són tan subtils que superen el risc que els espectadors s’hi perdin.

De Barcelona a Estocolm. De fronteres obertes a fronteres tanca-des. De la pau a la guerra. De la vida a la mort. De la calor mediterrània a la gelor bàltica. De personatges hu-mans a cérvols que parlen. El futur té tots els ingredients per fusionar realisme amb fantasia i admetre fi-nalment que tot és mentida i que el teatre empara la falsedat, per trans-portar els espectadors de la realitat a la ficció i de la ficció a la realitat sense que es maregin.

A El futur hi ha també espurnes d’activisme solidari, esperit d’oe-nagé, rebel·lió juvenil, lluita per un món millor i, en definitiva, esperan-ça en el futur. Tot molt juvenil...? Pot-ser sí. Però també tot molt viu per despertar l’espurna juvenil dels que han deixat còmodament que se’ls adormís en la flonjor del passat.

Mirar el futur amb rebel·lia juvenil

«EL FUTUR», d’Helena TorneroINTÈRPRETS: Ester Cort, Júlia Genís, David Menéndez i David VertDIRECCIÓ: Helena TorneroSala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Fins al 14 d’abril

CRÍTICA TEATRAL

ANDREU SOTORRAandreusotorra@gmail.com

L’actriu Júlia Genís i l’actor David Menéndez en una de les escenes de l’obra.

© D

avid

Rua

no

RAUXACRÍTICA LITERÀRIA

EDUARD BRUFAU

CULTURA 45CatalunyaCristiana14 ABRIL 2019

Veig Egipte.El llibre és com un dietari pe-

culiar. M’explico: no segueix l’estil clàssic d’un dietari (registre del de-tall d’allò viscut en dies concrets); es tracta d’allò viscut, a l’engròs, al llarg de tres anys (1993-2003-2007). Tres viatges a un país, Egip-te, que descobreix primer a través de la lectura i, més tard, de primera mà. Ben aviat s’adona que aquell món, amb la seva història i la seva cultura, l’apassiona i l’atrau amb una força vital en què s’hi barregen el seu moment personal i l’exube-rància cultural del país.

De bon llegir, serveix de guia ocasional per a qui no ha visitat mai Egipte perquè encomana l’entusi-asme de l’autora i, alhora, refresca la memòria de qui s’hi ha atansat alguna vegada, posant-li de ma-nifest alguna llacuna viatgera que potser el farà dissenyar una nova anada. Retalls històrics, referències arqueològiques, vivències huma-nes, comentaris més intimistes... molt d’entusiasme i molta emotivi-tat amaren la narració. Per exem-ple, la descripció de l’anada a les piràmides de Dashur, Abu Simbel, el barri copte del Caire...

M’entretinc en els capítols dedi-cats al Sinaí i al monestir de Santa Caterina. Ho descriu com a paisat-ge feréstec amb un cel brillant en-vaït per milions d’estrelles... i aquí ve el pensament cap a Moisès. Inevitable. El llibre del Èxode en parla repetidament: «Havien par-tit de Refidim i, quan van arribar al desert del Sinaí, van plantar el campament. Israel acampà davant la muntanya», Ex 19,2; també és el lloc del cansament, del dubte, la desconfiança… Ex 32,2-4.

La biblioteca del monestir és el segon fons de manuscrits més important després del Vaticà. F. K. von Tischendorf va descobrir-hi el Codex Sinaiticus (versió de la Bíblia en grec del segle IV) el 1844, ac-tualment al British Museum. Rabal queda corpresa davant el retaule de Santa Caterina i la inscripció que l’acompanya: Aquest retaula fe[u] fer lo honrat en Bernat Meresa. Ciutadà de Barchinona, Cònsol de Cathalans en Domàs l’an MCCCL-XXXVII. A la part posterior, la subs-cipció en llatí: Martinus de Vilanova. Pinxit.

TERESA RABAL VERDAGUEREntre pedres i culturesGrup Malhivern, 2013, 162 pàg.

Atrapats a les xarxes

Allò que l’home engen-dra per a un bé general, aquelles creacions revolu-cionàries en les quals es po-sen totes les esperances de millora per a la humanitat, més d’una vegada s’aca-ben girant contra el seu creador. L’obra aleshores sembla prendre vida prò-pia, emprèn camins que no havien estat mai previstos i amenaça de devorar-nos.

Les noves tecnologies i les xarxes socials havien de democratitzar la comu-nicació, eren l’eina defini-tiva que permetria que la informació fiable arribés a tothom. Certament, avui fins i tot els pobres estan connectats. Però alhora comprovem amb impo-tència i estupefacció com, amb la nova era tecnològi-ca, la manipulació i la into-xicació informatives tenen més força que mai i dis-torsionen totes les esferes de la societat. Constatem amb quina facilitat qualse-vol pot escampar mentides impunement i amb gran ressò, i com els estats i al-tres organismes fan servir les xarxes per controlar fins a l’últim racó de la vida de les persones. El món de la informació se’ns havia de tornar diàfan i senzill i s’ha convertit en un desgavell creixent que aparentment ningú no controla; veritat i mentida, realitat i ficció, resulten cada vegada més difícils de destriar, i el tan necessari exercici de refle-xió es fa gairebé impossible a causa de l’acceleració in-formativa. Tot buscant la lli-bertat ara ens trobem més esclaus que mai.

«Veig coses meravelloses»

ROSA MARIA BOIXAREUSíndica de Greuges de la URL

oració del matí; a les 22.30, Vetlla Pasqual.

MONESTIR DE SOLIUSDijous Sant, a les 10.30, celebració de la Penitència; a les 18.00, Cena del Senyor; a les 21.00, adoració eucarís-tica i completes; Divendres Sant, a les 17.00, Passió del Senyor; Dissab-te Sant, a les 22.30, Vetlla Pasqual; Diumenge de Pasqua, a les 10.00, missa de Pasqua.

JESUÏTESDijous Sant, a les 19.30, Cena del Senyor; a les 22.00, meditació/pre-gària; Divendres Sant, a les 11.30, meditació/pregària; a les 17.00, ce-lebració de la mort de Jesús; a les 19.00, via crucis; Dissabte Sant, a les 11.30, meditació/pregària; a les 20.30, Vetlla Pasqual. Meditacions guiades per Toni Català. Església del Sagrat Cor, c/ Casp, 27 – Barcelona.

VIA CRUCIS INTERPARROQUIALDivendres Sant, a les 18.00, via cru-cis pels carrers de l’Eixample de Bar-celona. Memorial Morera. Surt de la parròquia de Sant Francesc de Sales (passeig Sant Joan, 90) amb el cos de portants de la Concepció, els Es-taferms de la Confraria Sant Anastasi de Badalona i l’acompanyament mu-sical de Brasscelona Pipes. Arriba a les 19.30 a la basílica de la Concepció (c/ Aragó, 299), on s’adorarà la creu i es representaran les escenes de la resurrecció.

ESPIRITUALITATDel dijous 13 de juny al dimarts 18, XXI Congrés internacional i interconfes-sional de religiosos La spiritualité de communion al monestir de Montserrat (reserves@larsa-montserrat.com).

CATALONIA SACRAEl dissabte 20 d’abril, visita als vi-tralls de la catedral de Solsona amb Carles Freixes i Jordi Bonet (reser-ves@cataloniasacra.cat).

COVA DE MANRESAEl cap de setmana del 26 al 28 d’abril, exercicis en la vida quotidi-ana (tel. 938 720 422).

30è COL·LOQUI EUROPEU DE PAR-RÒQUIESTindrà lloc a Lviv (Ucraïna) del dissab-te 27 de juliol al dijous 1 d’agost amb el tema Qui ens ajudarà a ser cristians a Europa avui? La diversitat ens pot ajudar? (www.cep-europa.org).

CATEDRAL DE SANT FELIUDiumenge de Rams, a les 12.00, el bisbe Agustí Cortés beneeix els rams a la plaça de la Vila i presideix l’eu-caristia a la catedral.

CATEDRAL DE TERRASSADiumenge de Rams, a les 12.00, Mons. Josep Àngel Saiz beneeix els rams a la plaça Vella i presideix l’eu-caristia a la catedral.

ESGLÉSIA DE SANT GAIETÀDiumenge de Rams, a les 18.00, Stabat Mater amb el Duo Amoria; el Divendres Sant, a les 19.00, Les set paraules amb Rosa Mari Ramírez i Rosa Maria Abella. C / Consell de Cent, 293 – Barcelona.

PROCESSONSDiumenge de Rams, a les 10.00, pro-cessó de l’entrada de Jesús a Jerusa-lem La Borriquita, des de la parròquia de Sant Agustí de Barcelona; Diven-dres Sant, a les 17.00, processó del Nostre Pare Jesús del Gran Poder i Maria Santíssima de l’Esperança Ma-carena, des de la parròquia de Sant Agustí.

ORATORI SANT FELIP NERI DE GRÀCIADimarts Sant, a les 20.00, Ana B. Go-mez (soprano), Nadia Ruseva (mez-zosoprano) i Xavier Pardo (piano) in-terpreten Stabat Mater de Pergolesi i altres cants religiosos (c/ del Sol, 8 – Barcelona).

SANTUARI DE SANTA TERESINA DE LLEIDADimecres Sant, a les 19.30, celebra-ció comunitària de la Reconciliació; Dijous Sant, a les 9.00, oració del matí; a les 17.30, eucaristia; a les 19.30, celebració de la Cena del Senyor; Divendres Sant, a les 9.00, oració del matí; a les 11.00, via crucis; a les 17.30, acció litúrgica de la mort del Senyor; Dissabte Sant, a les 9.00,

AGENDA

Agenda Catalunya CristianaSUBSCRIPCIONS ANUALS EN CATALÀ O CASTELLÀCatalunya, resta de l’Estat espanyoli Andorra: 145 €Gibraltar i Portugal: 145 €Resta d’Europa: 222,99 €Amèrica i Àfrica: 254,19 €Àsia i Oceania: 325,43 €

Membre de l’APPECAssociació de Publicacions Periòdiques en Català

El setmanari rep l’ajut de la Generalitat de Catalunya

Director: Mn. Jaume Aymar i Ragolta

Redactors: Eduard Brufau, Miquel Àngel Codina, Macià Grau, Rosa M. Jané, Carme Munté, Joan Andreu Parra, Rosa Peraire

Lingüista: Montserrat Pibernat

Col·laboradors d’aquesta setmana: Pepe Baena, Pilarín Bayés, Rosa Maria Boixareu, Agustí Codinach, Antonio Gil, Josep Gil, Jaume González Padrós, Joan Guiteras, Joan A. Mateo, Ignasi Miranda, Victòria Molins, Glòria Monés, Francesc Nicolau, Joan Pallarès-Personat, Llucià Pou, Quique, Ignasi Ricart, Josep Rius-Camps, Joan Rosàs, Lluís Serra, Leticia Soberón, Joan Soler, Andreu Sotorra, Sebastià Taltavull, P-J Ynaraja

Redacció, administració, publicitat i promoció: C/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 BARCELONA Tel. 934 092 810, Fax 934 092 775

a/e: redaccio@catalunyacristiana.cat (Redacció)

a/e: administracio@catalunyacristiana.cat (Administració i subscripcions)

a/e: publicitat@catalunyacristiana.cat (Publicitat)

Fundadors: Mn. Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa

Edita: Fundació Catalunya Cristiana per a l’evangelització i la cultura

Administració: Isabel Giralt (comptabilitat), Janet Duatis (subscripcions)

Autoedició i compaginació: Carlos Aguado

Impressió: Impressions Intercomarcals, SA Ctra. C-1.411, Km 34. Polígon industrial El Cementiri. Tel. 938 788 403. Fax 938 788 212 - 08272 SANT FRUITÓS DE BAGES - DLB 14.387/79

46 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019

www.catalunyacristiana.cat

/catalunyacristiana

@catcrist

catalunya_cristiana

Setmana Santa

Altres bisbats

Sant Feliu de Llobregat

Vic

Solsona

DES DEL CARRER 47CatalunyaCristiana14 ABRIL 2019

La Reforma protestant va ar-relar amb força al nord d’Europa, mentre que el sud es va mantenir majoritàriament catòlic… però amb excepcions. En el cas hispànic hi va arribar a haver petites comunitats protestants, que no van sobreviure a causa de l’actuació implacable de la Inquisició. Aquesta història poc coneguda és explicada per Frances Luttikhuizen al llibre 500 anys de repte protestant a la pensínsula Ibè-rica (1517 – 2017) (Publicacions de l’Abadia de Montserrat).

Com li va venir la idea de tractar aquesta qüestió poc estudiada?

La meva aproximació acadèmi-ca al protestantisme hispànic va tenir lloc fa quinze anys, a Sevilla, quan es van organitzar unes jorna-des sobre la Reforma protestant a Espanya. Després, ara fa vuit anys, durant un congrés a Venècia d’ex-perts americans en Renaixement, es va posar de manifest que la Re-forma a la península Ibèrica era una qüestió molt poc coneguda en general, fins i tot entre els histori-adors. Va ser llavors que se’m va encomanar que fes un llibre sobre el tema.

En aquestes pàgines parla de les comunitats protestants de Sevilla i Valladolid al segle XVI.

Aquesta és una part de la his-tòria que el món oficial, l’establish-ment, reconeix poc, perquè ho veu com una nosa. És ben coneguda la

tats petites, que vivien mig d’ama-gat. S’ha de tenir en compte que als anys quaranta i cinquanta a Espanya els protestants eren més aviat gent obrera, sense persones rellevants que poguessin escriure o pronunciar conferències. Les coses han canviat molt, però és en part a causa d’aquestes característiques que he dit que el protestantisme d’aquí encara és poc conegut.

El pes de la Inquisició a Espanya pot explicar les diferències entre aquest país i altres de veïns pel fa a la diversitat religiosa?

Crec que sí, perquè aquesta idea d’un estat, una religió i una llengua va durar segles, i això marca moltís-sim. Tot el que sortís d’aquest es-quema era tingut per diabòlic, i els protestants hi encaixàven de ple. Sortosament amb el temps tot s’ha transformat. El 2017, coincidint amb els 500 anys de la Reforma, una de les coses més maques que vaig veure va ser la lectura pública a Barcelona de les 95 tesis de Lu-ter. El canvi, per tant, ha estat molt important, tot i que sempre queda alguna recança.

IGNASI MIRANDA / EDUARD BRUFAU

«S’ha parlat poc sobre les víctimes protestants de la Inquisició espanyola»

crueltat de la Inquisició espanyo-la amb els jueus, o també amb les dones acusades de bruixeria. Però, en canvi, s’ha parlat molt poc de les víctimes protestants de la In-quisició, i que també van acabar cremades vives a la foguera. Tots els dirigents d’aquestes comuni-tats van ser executats. Eren gent influent, predicadors que estaven en contacte estret amb famílies nobles i fins i tot la monarquia. Al-guns eren directors espirituals de convents de monges importants tant de Sevilla com de Valladolid, i van tenir molta influència sobre les dones laiques. Els llibres d’au-tors protestants es van escampar ràpidament gràcies a la imprem-ta i, concretament, aquests focus reformats hispànics eren especi-alment permeables a les obres de Calví.

Per què avui dia el món protes-tant continua sent desconegut a casa nostra?

Al segle XX el franquisme va perseguir molt els protestants, que estaven agrupats en comuni-

Frances Luttikhuizen és doctora en Filologia Anglogermànica

Club més AmicsAssociació Amics de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel

ContacteTel. 934 092 700

info@clubmes.catwww.clubmes.cat

GC 1478Organització tècnica

23 AL 30 DE JULIOL GRÈCIA (PARRÒQUIA DE CARDONA SANT PAU i la DESCOBERTA dels ORÍGENS de la CULTURA MEDITERRÀNIA)

SETEMBRE ETIÒPIA (TRIBUS DEL SUD)

16 AL 25 D’OCTUBRE REGNES DE L’HIMÀLAIA: NEPAL I BUTAN

NOVEMBRE PORTUGAL TEMPLARI + FÀTIMA

NOVEMBRE NOVA YORK (LLUMS DE NADAL)

DESEMBRE PESSEBRES DELS ABRUÇOS

DESEMBRE CAP D’ANY A EGIPTE

DEL 9 AL 20 DE MAIGDEL 13 AL 24 D’OCTUBRE

JAPÓUn viatge de la tradició a la modernitat

DEL 9 AL 16 DE MAIG

Mesopotàmia Turca:Ruta per Terres Aramees

DEL 5 AL 18 D’AGOST

XINA ÈTNICA (LA RUTA DE SHANGRI-LA)

DEL 3 AL 10 DE JULIOL

LA RUTA DE NIDAROS Un viatge per terres de NORUEGA

DEL 7 AL 16 D’AGOST

CANADÀ

JULIOL

PERÚ (Cuzco i Machu Pichu)