CB_i_Tecnologies[1]

Tecnologies i competències bàsiques

a l’ESO

Trinidad Cerdán de la Fuente Maria del Mar Vives Miró Rosa Maria Rius Benedito

Maria Antònia Caimari Chamorro

Tecnologies i competències bàsiques a l’ESO 2

Índex

Introducció ............................................................................................................... 3 1. L’ensenyament de la matèria en el marc de les competències bàsiques ........................ 4

1.1. Relació dels objectius d'etapa amb les competències bàsiques ........................... 5 1.2. Relació dels continguts amb les competències bàsiques .................................... 12 1.3. Relació dels criteris d’avaluació amb les competències bàsiques ........................ 22

Criteris d’avaluació. Segon curs d'ESO ......................................................... 22 Criteris d’avaluació. Tercer curs d'ESO .......................................................... 25 Criteris d’avaluació. Quart curs d'ESO ......................................................... 28

1.4. Metodologia ................................................................................................. 31

Pautes per al professorat abans d’entrar a l’aula ............................................ 31 Pautes concretes en la tasca diària a l’aula .................................................... 32 Pautes per a l’avaluació ............................................................................... 34

2. Exemples per a la pràctica ...................................................................................... 36

2.1. Exemples per a segon curs ............................................................................... 37 Tasca núm. 1. Com funciona una bicicleta? ................................................... 37 Tasca núm. 2. El moviment de les màquines .................................................. 43

2.2. Exemples per a tercer curs ............................................................................... 47

Tasca núm. 3. Creació d’un lloc web sobre notícies d’actualitat ...................... 47 Tasca núm. 4. Què ha passat amb la joguina de la meva amiga Maria? ............ 53 Tasca núm. 5. Com podem diferenciar un commutador d’un

interruptor? ......................................................................... 62

2.3. Exemples per a quart curs .............................................................................. 65 Tasca núm. 6. Interpretació d’una factura d'electricitat.................................. 65 Tasca núm. 7. Climatització de la llar ............................................................ 69 Tasca núm. 8. Interrupció del corrent elèctric a la nostra llar .......................... 73

Apèndix .................................................................................................................... 76

Annex 1. Dimensions de les competències bàsiques que es treballen a tecnologies. ............................................................................................ 77

Annex 2: Relació dels objectius de la matèria amb les dimensions que desenvolupen ......................................................................................... 81

Annex 3: Relació de les competències bàsiques amb els continguts de la matèria .................................................................................................. 85

Annex 4: Dimensions de les competències bàsiques que depenen de la metodologia de treball i d’avaluació triada ............................................... 90

Bibliografia .............................................................................................................. 92

3 Tecnologies i competències bàsiques a l’ESO

Introducció

El Servei d’Ordenació Educativa de la Conselleria d’Educació i Cultura de les Illes Balears, en el desenvolupament del nou marc curricular, va encarregar a les autores l’elaboració d’un document per a la incorporació de les competències bàsiques en l’ensenyament de la matèria de tecnologies de l’educació secundària obligatòria (ESO). El producte del treball és aquest document, que té com a finalitat servir de referència als docents de secundària de la matèria de tecnologies per a introduir les competències bàsiques en la seva pràctica diària a les aules. El document s’estructura en tres parts: una primera part en què s’estableix la relació entre els diferents elements curriculars i cadascuna de les competències bàsiques, sempre des del punt de vista tecnològic; una segona part d’exemples per a la pràctica, amb tasques i accions formatives aplicables a l’aula i, f inalment, una tercera part, l’apèndix, amb diverses taules que pretenen esbrinar i facilitar que es trobin les relacions entre, d’una banda, els objectius, els blocs de continguts i els criteris d’avaluació del currículum de la matèria de tecnologies i, de l’altra, les vuit competències bàsiques. L’annex I del Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims corresponents a l’educació secundària obligatòria (BOE núm. 5, de 5 de gener de 2007), exposa que la incorporació de les competències bàsiques al currículum permet posar l’accent en els aprenentatges que es consideren imprescindibles, d’aquí el seu caràcter bàsic, des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits. S’han de treballar des de totes les matèries les competències que ha d’haver desenvolupat tot l’alumnat en finalitzar l’ensenyament obligatori, per poder aconseguir la realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida. Les vuit competències bàsiques que defineix el Reial decret són:

1. Competència en comunicació lingüística. 2. Competència matemàtica.

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. 4. Tractament de la informació i competència digital. 5. Competència social i ciutadana. 6. Competència cultural i artística. 7. Competència per aprendre a aprendre. 8. Autonomia i iniciativa personal.


1. L’ensenyament de la matèria en el marc de les competències bàsiques La matèria de tecnologies, a més de contribuir que tot l’alumnat assoleixi els objectius educatius, contribueix de manera important al desenvolupament de les vuit competències bàsiques. En el currículum vigent a les Illes Balears (Decret 73/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears; BOIB núm. 92, de 2 de juliol de 2008) s’inclouen referències explícites sobre la contribució de la matèria al desenvolupament de les competències bàsiques. La matèria de tecnologies contribueix a adquirir la competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic mitjançant el coneixement i la comprensió d’objectes, processos i sistemes tecnològics que formen part essencial del medi físic. L’objectiu final de la tecnologia és satisfer necessitats humanes i això implica interactuar amb el medi, conèixer els entorns tecnològics per a poder modificar-los, i aprendre a manipular i transformar materials d’ús tècnic. En la matèria de tecnologies sovint es treballa de forma col·lectiva emprant el mètode de projectes per a solucionar problemes tecnològics. Així, la contribució de la matèria a adquirir la competència social i ciutadana consisteix a desenvolupar habilitats per a les relacions humanes. Els alumnes tenen ocasions per discutir idees i raonaments, abordar dificultats i gestionar conflictes: han de practicar el diàleg i la negociació, adoptar actituds de respecte, acceptar crítiques i tolerar els altres. A més, un bloc específic de la matèria es dedica a entendre els aspectes socials del fenomen tecnològic i, per tant, contribueix a conèixer l’organització i el funcionament de les societats. De forma inherent, la matèria de tecnologies contribueix al tractament de la informació i la competència digital, ja que n’existeixen diversos blocs de continguts específics al seu currículum. Els alumnes fan servir l’ordinador com a eina per simular processos tecnològics i, a més, desenvolupen les habilitats per localitzar, processar, elaborar, emmagatzemar i presentar informació utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació. La contribució d’aquesta matèria a l’autonomia i iniciativa personal es basa en el treball que es realitza perquè l’alumnat sigui capaç de proposar-se objectius, analitzar possibilitats i limitacions, calcular riscos, planificar i portar les idees a la pràctica, per després fer-ne l’avaluació i extreure’n alternatives de millora. Totes aquestes fases protagonitzen el procés de resolució de problemes tecnològics mitjançant el mètode de projectes. La contribució a la competència matemàtica es realitza a través d’operacions com la mesura de magnituds bàsiques, l’ús d’escales, i la lectura i la interpretació de gràfics. La resolució de problemes tecnològics implica aplicar estratègies de resolució, seleccionar tècniques de càlcul, i representar i interpretar la realitat a partir de la informació disponible. La contribució a la competència en comunicació lingüística es fa a través de


l’adquisició d’un vocabulari específic, que ha de ser utilitzat en els processos de recerca, anàlisi, selecció, resum i comunicació d’informació. La lectura, interpretació i redacció dels documents propis del projecte tecnològic desenvolupen la capacitat d’utilitzar diferents tipus de textos i estructures formals. El treball col·lectiu, tan característic de l’activitat tecnològica, permet desenvolupar les destreses d’escoltar, exposar i dialogar. Durant les fases del mètode de projectes, la competència lingüística és necessària per expressar idees i després decisions, preses a partir d’un judici crític en què el llenguatge és l’estructurador del pensament. L’habilitat d’expressar arguments facilita l’acceptació de crítiques i incrementa la capacitat efectiva de resoldre conflictes. La matèria de tecnologies contribueix a la competència per aprendre a aprendre, ja que permet prendre consciència de les pròpies capacitats, tant manuals com intel·lectuals. En l’execució de projectes es coneixen les potencialitats i carències pròpies, s’aborden estratègies d’observació, d’organització d’activitats i temps, i s’efectua un registre sistemàtic de fets i relacions. Es fomenta la curiositat: sorgeixen preguntes i s’han de valorar diverses respostes tecnològiques davant una mateixa situació o un problema. Amb això es contribueix a crear una sensació d’eficàcia personal que integra la capacitat de continuar instruint-se d’acord amb els objectius i les necessitats individuals. La competència cultural i artística permet disposar d’habilitats perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit estètic per accedir a les diferents manifestacions, per poder comprendre-les, valorar-les, emocionar-se i gaudir-ne. La matèria de tecnologies ajuda l’alumnat a conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals o artístiques, a considerar-les com a part del patrimoni dels pobles; així com al desenvolupament de la iniciativa, la imaginació i la creativitat de l’alumnat per expressar-se mitjançant codis artístics.

1.1. Relació dels objectius d’etapa amb les competències bàsiques Si analitzam els nou objectius de la matèria de tecnologies del currículum podem observar que hi ha competències bàsiques que són inherents a alguns d’aquests objectius. Tot i això, hem de tenir en compte que un mateix objectiu pot ajudar a assolir altres competències. Fent una primera aproximació al conjunt d’objectius de la matèria de tecnologies, podem dir que hi ha cinc objectius que centren el seu àmbit de coneixement en la tècnica. Així, els objectius 1, 2, 3, 4 i 9 giren entorn de diversos aspectes tècnics: l’objectiu 1 s’ocupa de la metodologia de projectes; l’objectiu 2 tracta de les destreses manuals i industrials; el 3 s’ocupa principalment de l’anàlisi d’objectes; l’objectiu 4 tracta de la comunicació gràfica, l’expressió de solucions tècniques i els estudis de viabilitat; i per últim, l’objectiu 9 tracta de l’entorn tecnològic més proper, el balear. Podem afirmar que la tècnica és fruit de la interacció de l’ésser humà amb el món físic; per tant, aquests cinc objectius estan estretament vinculats al desenvolupament de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Aquesta relació amb el món físic també es posa de manifest en el caràcter procedimental de la


matèria. Ho podem percebre en certes parts dels enunciats complets d’alguns objectius que hem remarcat aquí, com en el cas dels objectius 1, 2, 3 i 4. Per altra banda, l’anàlisi del desenvolupament tecnològic que s’integra en l’objectiu 5 també està relacionada amb la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. I f inalment, a l’enunciat de l’objectiu 6, on se citen els components físics de l’ordinador i les seves formes de connexió, hi trobam una nova vinculació amb la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Continuant amb l’anàlisi dels objectius, podem afirmar que n’hi ha tres que s’ocupen bàsicament de desenvolupar actituds en l’alumnat. Es tracta dels objectius 5, 7 i 8. Les actituds que s’hi promouen són: als objectius 5 i 7, la curiositat i l’esperit crític envers l’activitat tecnològica, la investigació i les seves conseqüències; a l’objectiu 8, el respecte, la cooperació, la tolerància, la igualtat i la solidaritat en el treball en equip. En tots tres, les implicacions socials s’han fet explícites en el mateix enunciat del currículum, així que podem esperar que per assolir aquests objectius, el professorat programi activitats d’ensenyament i aprenentatge vinculades a la competència social i ciutadana. A més, hi ha dos objectius més on el currículum tracta de potenciar altres actituds socials que poden resultar una mica menys evidents. És el cas de la sensibilitat envers les necessitats dels col·lectius o les persones més pròximes, a l’objectiu 9 i d’atorgar valor a les repercussions dels objectes tecnològics, a l’objectiu 3. La matèria de tecnologies presenta dos trets fonamentals: el vessant procedimental, tret comunament admès i abordat al primer paràgraf d’aquest apartat; i el vessant actitudinal, tret menys conegut o que s’oblida amb més freqüència, però sobre el qual convidam a reflexionar després de l’anàlisi del paràgraf anterior per descobrir que dos terços dels objectius de la matèria estan relacionats amb valors i actituds. En la suma d’ambdós trets (el procedimental i l’actitudinal) és on es revela la implicació de la competència per aprendre a aprendre vinculada ala totalitat dels objectius de la matèria. No és sols que “fent” i “sent” s’aprèn, sinó que la manera de “fer” tecnològica, és a dir, el mètode de projectes que preveu la fase d’anàlisi d’errors i virtuts, i la comprovació del compliment dels requisits, ens proporciona el moment idoni per aprendre de tot allò “fet”. Si, a més, en la pràctica de l’aula dedicam un temps a reflexionar sobre el que hem “estat” mentre desenvolupàvem el projecte, el que els éssers humans han estat en el passat i el que poden ser en el futur, estarem contribuint a aprendre a “ser”. Una matèria amb els atributs que hem citat, on la quasi totalitat dels objectius mostren tanta càrrega d’acció (objectius 1, 2, 3 i 6) i/o pretensió que s’adopten una gran quantitat d’actituds (objectius 5, 7, 8 i 9) no pot sinó contribuir a la competència d’autonomia i iniciativa personal. La matèria de tecnologies treballa, evidentment, la competència bàsica del tractament de la informació i competència digital d’una manera específica. Així s’exposa a l’objectiu 6 del currículum, on es determinen els coneixements que ha d’adquirir l’alumnat quant a programari i maquinari, i el seu ús. També per al disseny (objectius 1 i 4), l’estudi de viabilitat (objectiu 4), l’anàlisi del funcionament (objectiu 3) i l’avaluació de la idoneïtat (objectiu 1) d’una solució tècnica s’utilitzen


aplicacions informàtiques lligades a la competència digital. La recollida i elaboració de la documentació tècnica que precedeix i sintetitza el projecte tecnològic (objectiu 1) està vinculada a la competència en el tractament de la informació. La competència cultural i artística inclou el coneixement del patrimoni cultural, dins del qual consideram que s’inclou també el patrimoni cultural tecnològic. Aquest coneixement és, en alguns casos, una finalitat en si mateixa d’alguns objectius (3 i 9) de la matèria de tecnologies. En altres casos, el coneixement del patrimoni cultural i tecnològic resulta imprescindible per abordar amb èxit la selecció d’una solució tècnica (objectiu 1), la manipulació de materials i eines (objectiu 2) o les tècniques d’expressió i comunicació gràfica (objectiu 4). Si fem encara una lectura minuciosa del conjunt dels objectius, hi trobarem tres enunciats on apareixen habilitats de la competència en comunicació lingüística. Es tracta, en primer lloc, de l’objectiu 1, on s’ha de recopilar, seleccionar i elaborar documentació del problema tecnològic abordat. En segon lloc, l’objectiu 4 apunta la utilització del vocabulari adequat -s’entén específic- per a l’expressió i la comunicació de solucions o idees tècniques. En tercer lloc, l’objectiu 8 tracta el diàleg fonamental en el treball en equip, tan propi d’aquesta matèria. És innegable que la tècnica se serveix dels instruments matemàtics per desenvolupar les seves tasques. Així, en l’anàlisi d’objectes (objectiu 3) no es pot desvincular d’una anàlisi matemàtica dimensional o geomètrica, per exemple. Ni el disseny ni l’avaluació de la idoneïtat d’una solució tècnica (objectiu 1) es poden afrontar sense variables matemàtiques, com tampoc la manipulació d’estris i materials (objectiu 2). Són aquests tres objectius de la matèria de tecnologies els que estan directament vinculats amb la competència matemàtica. Taula 1. Denominació abreviada de les competències bàsiques

COMPETÈNCIA BÀSICA (DECRET 73/2008) ABREVIATURA EMPRADA en totes les taules del document

Competència en comunicació lingüística cb1

Competència matemàtica cb2

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic cb3

Tractament de la informació i competència digital cb4

Competència social i ciutadana cb5

Competència cultural i artística cb6

Competència per aprendre a aprendre cb7

Autonomia i iniciativa personal cb8

En la taula 2 es resumeix la vinculació de les competències bàsiques amb els objectius d’etapa del currículum de la matèria, sempre emprant la denominació abreviada de cada competència, segons s’exposa a la taula 1. Seguidament es detalla en què es basa la relació objectiu-competència per a les competències bàsiques més significatives en cada objectiu.


Taula 2. Quadre resum de la relació dels objectius d’etapa de la matèria de tecnologies amb les competències bàsiques

OBJECTIU 1. Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics treballant de forma ordenada i metòdica per estudiar el problema; recopilar i seleccionar informació procedent de diferents fonts; elaborar la documentació pertinent; concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguin el problema estudiat, i avaluar-ne

OBJECTIUS cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb8

1. Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics treballant de forma ordenada i metòdica per estudiar el problema;

recopilar i seleccionar informació procedent de diferents fonts; elaborar la documentació pertinent; concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguin el problema estudiat, i

avaluar-ne la idoneïtat des de diferents punts de vista.

X X X X X X X X

2. Disposar de destreses tècniques i coneixements suficients per analitzar, dissenyar, elaborar i manipular materials, objectes i sistemes tecnològics de forma segura.

X X X X X

3. Analitzar els objectes i sistemes tècnics senzills per comprendre el funcionament; conèixer-ne els elements i les funcions que realitzen; aprendre la millor forma d’usar-los i controlar-los; entendre les

condicions fonamentals que han intervengut en el seu disseny i la seva construcció, i valorar les repercussions que ha generat la seva existència.

X X X X X X X

4. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, així com explorar-

ne la viabilitat i abast utilitzant els mitjans tecnològics, els recursos gràfics, la simbologia i el vocabulari adequats.

X X X X X

5. Adoptar actituds favorables en la resolució de problemes tècnics,

desenvolupant interès i curiositat cap a l’activitat tecnològica, i analitzar i valorar críticament la investigació i el desenvolupament tecnològic i la influència que tenen en la societat, el medi ambient, la salut i el benestar personal i col·lectiu.

X X X X

6. Comprendre les funcions dels components físics d’un ordinador i conèixer-ne el seu funcionament i les formes de connexió i manejar amb facilitat aplicacions informàtiques que permetin buscar,

emmagatzemar, organitzar, manipular, recuperar i presentar informació, emprant de forma habitual les xarxes de comunicació.

X X X X

7. Assumir de forma crítica i activa l’avenç i l’aparició de noves tecnologies, incorporant-les a la tasca quotidiana, desenvolupant

una opinió crítica sobre la influència que exerceixen sobre la societat i el medi ambient.

X X X X

8. Actuar de forma dialogant, flexible i responsable en el treball en

equip, en la recerca de solucions, en la presa de decisions i en l’execució de les tasques encomanades amb actitud de respecte, cooperació, tolerància, igualtat i solidaritat.

X X X X

9. Ser receptiu a les necessitats personals i col·lectives més pròximes,

així com a les solucions més adequades que ofereix l’entorn tecnològic més proper. Conèixer les tecnologies utilitzades en els diferents sectors productius de les Illes Balears.

X X X X X


la idoneïtat des de diferents punts de vista.

El primer objectiu de la matèria, centrat en el mètode de projectes, permet desenvolupar totes les competències bàsiques. En primer lloc, durant les fases del mètode de projectes: plantejament d’un problema o necessitat, recerca d’informació, estudi de viabilitat d’idees i disseny, l’alumnat ha de posar en pràctica els processos propis de la indagació científ ica, contribuint a l’adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. La construcció i l’avaluació del projecte s’han de produir optimitzant els materials i utilitzant les eines de manera segura, per aconseguir uns resultats acords amb els requisits preestablerts. Tant per a la recerca d’informació com per a l’elaboració del document escrit que resulta de tot el procés, la memòria del projecte, l’alumnat pot fer servir l’ordinador com a eina de treball, de recerca i de tractament de la informació. Això suposa el treball per la consecució de la competència digital i de tractament de la informació. En la part del projecte tecnològic on l’alumnat ha d’usar les tècniques gràfiques adequades per a expressar idees, i on hi ha lloc per a la creativitat, es desenvolupa la competència cultural i artística. És fonamental, per a dur a terme un projecte, la competència d’autonomia i iniciativa personal, ja que l’alumnat ha de saber en tot moment quina és la següent tasca que s’ha de realitzar, el temps necessari per desenvolupar-la, i ha de ser capaç de prendre decisions. En un projecte tecnològic, l’alumnat ha de mesurar, comptar, dibuixar usant escales, acotar, usar el sistema mètric decimal, elaborar un pressupost, etc. En aquestes accions es reflecteix el treball de la competència matemàtica. L’alumnat que s’involucra en un projecte tecnològic aprèn dels errors, aprèn també a avaluar-se i a autoregular-se, treballa, per tant, aspectes de la competència per aprendre a aprendre. La participació en projectes està quasi sempre vinculada al treball en grup i de forma col·lectiva, amb la qual cosa s’està contribuint a la competència social i ciutadana. L’alumnat que assoleix aquesta competència bàsica sap assumir les seves responsabilitats, posar-se en el lloc dels altres i demostrar una actitud dialogant a l’hora de la presa de decisions. Òbviament, amb aquest objectiu també treballam per assolir la competència en comunicació lingüística ja que l’alumnat ha de saber comunicar-se oralment i per escrit utilitzant el vocabulari tècnic adequat.

OBJECTIU 2. Disposar de destreses tècniques i coneixements suficients per analitzar, dissenyar, elaborar i manipular materials, objectes i sistemes tecnològics de forma segura.

Tradicionalment es treballa amb aquest objectiu l’adquisició de destreses necessàries per a construir maquetes o prototips amb eines específiques. Des de l’enfocament competencial de l’ensenyament, l’alumnat ha de ser conscient del que fa i per què ho fa, aplicant els seus coneixements tècnics i teòrics, treballant la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. És a dir, es desenvolupa la capacitat de l’alumnat per formular-se preguntes i obtenir respostes aplicant el coneixement teòric i empíric. Quan l’alumnat manipula materials podem potenciar la competència matemàtica en emprar el sistema mètric decimal per a mesurar longituds, fer canvis d’unitats, utilitzar escales, llegir i interpretar gràfics, etc. També juga un paper important la competència d’autonomia i iniciativa personal ja que l’alumnat ha de conèixer i aplicar les normes de seguretat, tant les d’utilització d’eines o màquines eines com les referents al treball en l’aula taller.


OBJECTIU 3. Analitzar els objectes i sistemes tècnics senzills per comprendre el funcionament; conèixer-ne els elements i les funcions que realitzen; aprendre la millor forma d’usar-los i controlar-los; entendre les condicions fonamentals que han intervingut en el seu disseny i la seva construcció, i valorar les repercussions que ha generat la seva existència.

Aquest objectiu es relaciona directament amb la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. És fonamental que l’alumnat sigui capaç d’identif icar i analitzar els elements i materials d’ús comú dels objectes de l’entorn immediat. Per altra banda, contribueix a assolir la competència social i ciutadana, ja que es reflexiona sobre quines han estat les necessitats que han propiciat l’aparició dels objectes tecnològics i quines repercussions mediambientals, socials, culturals i econòmiques n’ha generat la presència. També cal dir aquí que l’alumnat, arran d’aquest objectiu, pot treballar la competència cultural i artística, ja que es pot fer servir l’estudi de les repercussions que ha generat l’existència d’objectes tecnològics des de l’òptica patrimonial.

OBJECTIU 4. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, així com explorar-ne la viabilitat i abast utilitzant els mitjans tecnològics, els recursos gràfics, la simbologia i el vocabulari adequats.

Destaca aquí la competència en comunicació lingüística per desenvolupar la capacitat de l’alumnat per comunicar solucions tècniques. S’hi treballen també l’adquisició de destreses necessàries per fer representacions gràfiques, tant a mà alçada com amb estris de dibuix, és a dir la competència cultural i artística. De forma anàloga podem afegir que s’hi treballa la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, ja que als estudis de viabilitat s’ha de triar una solució utilitzant criteris tècnics, a més dels econòmics i ecològics.

OBJECTIU 5. Adoptar actituds favorables en la resolució de problemes tècnics, desenvolupant interès i curiositat cap a l’activitat tecnològica, i analitzar i valorar críticament la investigació i el desenvolupament tecnològic i la influència que tenen en la societat, el medi ambient, la salut i el benestar personal i col·lectiu.

Aquest objectiu està estretament vinculat a la competència per aprendre a aprendre i a la competència social i ciutadana. L’alumnat competent demostra que és conscient de la influència deles tecnologies en el seu entorn immediat i de la importància que tenen per al desenvolupament de les societats. En un context més individual, treballarem les actituds de l’alumnat com a consumidors, fomentant un ús sostenible dels materials, i un ús saludable i racional de les tecnologies. La competència en el coneixement i la interacció amb el món físic està involucrada en el coneixement de la realitat, que s’ha de valorar amb esperit crític.

OBJECTIU 6. Comprendre les funcions dels components físics d’un ordinador i conèixer-

ne el seu funcionament i les formes de connexió i manejar amb facilitat aplicacions informàtiques que permetin buscar, emmagatzemar, organitzar, manipular, recuperar i presentar informació, emprant de forma habitual les xarxes de comunicació.

És indubtable que aquest objectiu és el principal component del currículum per desenvolupar la competència bàsica del tractament de la informació i competència


digital. A més, no hem d’obviar l’aportació d’aquest objectiu al treball d’altres competències bàsiques, com la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, quant a la possibilitat d’apreciar la capacitat de l’alumnat per conèixer les característiques físiques i tècniques d’un equip informàtic. Amb aquest objectiu es fomenta també l’assoliment de la competència autonomia i iniciativa personal, l’alumnat competent ha de ser capaç de treballar amb diferent programari amb un cert grau d’autonomia i anar provant les eines que ofereix de forma no guiada. L’alumnat també ha de fer un ús responsable del programari, tenint-ne en compte les llicències i les restriccions per a la utilització.

OBJECTIU 7. Assumir de forma crítica i activa l’avenç i l’aparició de noves tecnologies,

incorporant-les a la tasca quotidiana, desenvolupant una opinió crítica sobre la influència

que exerceixen sobre la societat i el medi ambient. Aquest objectiu contribueix no sols a l’assoliment de la competència tractament de la informació i competència digital, sinó molt especialment a la competència per aprendre a aprendre, fent servir els abundants recursos que ofereixen els equips informàtics per a l’aprenentatge de diferents blocs de continguts. L’alumnat competent ha de ser capaç de fer recerques en fonts f iables i de seleccionar les dades requerides separant-les de la informació no rellevant. A més, ha de saber comunicar-se a través de les noves tecnologies, considerant-les un eina que possibilita el treball col·lectiu.

OBJECTIU 8. Actuar de forma dialogant, flexible i responsable en el treball en equip, en la recerca de solucions, en la presa de decisions i en l’execució de les tasques encomanades amb actitud de respecte, cooperació, tolerància, igualtat i solidaritat.

Amb l’assoliment d’aquest objectiu podem dir que simultàniament s’assoleixen la competència social i ciutadana i la competència per aprendre a aprendre, ja que es contribueix a l’assoliment d’actituds i valors democràtics per formar ciutadans actius.

OBJECTIU 9. Ser receptiu a les necessitats personals i col·lectives més pròximes, així com a les solucions més adequades que ofereix l’entorn tecnològic més proper. Conèixer les tecnologies utilitzades en els diferents sectors productius de les Illes Balears.

Les competències bàsiques fonamentals que es desenvolupen amb aquest objectiu són la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència social i ciutadana. En primer lloc, tractam els principals processos productius de les Illes Balears, sistemes i entorns tecnològics de la societat més propera. En segon lloc, per poder comprendre i transformar el seu entorn en un món globalitzat, l’alumnat competent ha d’apreciar la importància que té l’accés a un ampli ventall de productes o la necessitat de posseir matèries primeres transformables. Sols amb un alumnat coneixedor dels trets de la societat que ens envolta podem arribar a l’autonomia i iniciativa personal, principal atribut dels emprenedors, que no tindran èxit en la transformació d’aquest model de societat que s’esgota si no parteixen d’un coneixement profund de la realitat.


1.2. Relació dels continguts de la matèria amb les competències bàsiques

Segons el currículum oficial, els blocs de continguts que integra la matèria de tecnologies en tota l’etapa d’educació secundària obligatòria són els següents:

1. Procés de resolució de problemes tecnològics 2. Maquinari i programari 3. Tècniques d’expressió i comunicació 4. Materials d’ús tècnic 5. Estructures 6. Mecanismes 7. Electricitat 8. Tecnologies de la comunicació i Internet 9. Energia i la seva transformació 10. Electrònica 11. Control i robòtica 12. Pneumàtica i hidràulica 13. Tecnologia i societat 14. Instal·lacions en habitatges

El quadre de la taula 3 dóna una visió global de la vinculació existent entre cada un dels blocs de continguts i les competències bàsiques. Taula 3. Quadre de relació dels blocs de continguts del currículum per a tota l’etapa amb les competències bàsiques

Blocs de continguts del currículum cb 1

cb 2

cb 3

cb 4

cb 5

cb 6

cb 7

cb 8

Procés de resolució de problemes tecnològics

X X X X X X X X

Maquinari i programari X X X

Tècniques d’expressió i comunicació X X X X

Materials d’ús tècnic X X X

Estructures X X

Mecanismes X X X X X

Electricitat X X X X X X

Tecnologies de la comunicació i Internet X X X X

Energia i la seva transformació X X

Electrònica X X X X

Control i robòtica X X X

Pneumàtica i hidràulica X X X X

Tecnologia i societat X X X X X

Instal·lacions en habitatges X X X X

A continuació, i de forma més específica, s’hi exposa aquesta relació amb les competències bàsiques de cada un dels catorze blocs de continguts, compresos des


de segon curs f ins a quart, del currículum de la nostra matèria. Procés de resolució de problemes tecnològics. Constitueix un dels eixos metodològics a l’entorn del qual s’articula la matèria, de manera que la resta dels blocs proporcionen recursos i instruments per desenvolupar-lo, incorporant-ne els que fan referència a tècniques de treball, models de treball en equip i hàbits de seguretat i salut a la feina. Taula 4. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 1: Procés de resolució de problemes tecnològics amb les competències bàsiques

Procedència del currículum

Competències bàsiques cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb 8

2n

CU

RS

Fases del projecte tecnològic: identificació del problema o la necessitat, exploració i investigació

de l’entorn, recerca d’informació, disseny, planificació i organització de tasques, estudi econòmic, construcció i avaluació de la solució.

X X X X X X X X

Elaboració de projectes mitjançant l’ús de materials, eines i tècniques adequades, seguint les

fases del projecte tecnològic.

X X X

Utilització d’eines informàtiques per elaborar documents tècnics.

X X X X

Distribució de tasques i responsabilitats, cooperació i treball en equip.

X X X

3r

CU

RS

Documents tècnics necessaris per elaborar un projecte.

X X X X

Disseny, planificació, construcció i avaluació de prototips mitjançant l’ús de materials, eines i tècniques apropiats.

X X X X X X X

Utilització d’eines informàtiques gràfiques i de càlcul per elaborar, desenvolupar i difondre el

projecte.

X X X X X

Anàlisi i valoració de les condicions de l’entorn de treball. Aplicació de les normes de seguretat a l’aula

taller.

X X X X

Distribució de tasques i responsabilitats,

cooperació i treball en equip. X X X

Ja hem exposat, en relacionar els objectius de la matèria amb les competències, que el mètode de projectes és idoni per desenvolupar-ne totes, les vuit competències bàsiques. Per tant, a les taules posteriors, el bloc de continguts “Procés de resolució de problemes tecnològics” apareix vinculat a totes les competències bàsiques. En les fases del procés tecnològic es treballen totes les competències bàsiques, ja que l’alumnat ha de dissenyar la maqueta, saber comunicar tant oralment com per escrit, organitzar la feina, prendre decisions i acords tant individuals com de grup i fer informes tècnics utilitzant eines informàtiques. Per realitzar aquestes tasques s’han de fer servir totes les competències bàsiques. Maquinari i programari. Integra part dels continguts associats a les tecnologies de la informació i la comunicació. Es pretén el coneixement dels elements fonamentals que constitueixen el maquinari d’un ordinador. S’han de destacar els continguts de tipus procedimental, tant en la connexió de dispositius electrònics com en la gestió de


documents, la instal·lació, el manteniment i l’actualització d’aplicacions. S’ha d’incorporar l’ús d’eines informàtiques per elaborar la documentació tecnològica. Taula 5. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 2: Maquinari i programari amb les competències bàsiques

Procedència del currículum Competències bàsiques

cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb 8

2n

CU

RS

Elements que constitueixen un ordinador. Unitat central i perifèrics. Funcionament, maneig bàsic i connexions.

X X

Sistema operatiu. Emmagatzematge, organització i recuperació de la informació en suports físics, locals i extraïbles.

X

Coneixement i aplicació de terminologia i procediments bàsics de programes com processadors de textos i eines de presentacions.

X X X

3r

CU

RS

Eines bàsiques per al disseny gràfic. X X X X

Coneixement i aplicació de terminologia i procediments bàsics de fulls de càlcul. Fórmules. Elaboració de gràfics.

X X X X

L’ordinador com a eina per organitzar la informació: gestor de bases de dades. Recerca d’informació,

creació i actualització d’una base de dades.

X X X

Instal·lació de programes i realització de tasques bàsiques de manteniment del sistema.

X X X

Emmagatzematge d’arxius en xarxes locals i accés als recursos compartits.

X X X

2n

i 3

r

CU

RS

Actitud crítica i responsable cap a la propietat i la distribució del programari: tipus de llicències d’ús i

distribució. X X X

Tots els continguts que es deriven del bloc “Maquinari i programari” estan relacionats, com és d’esperar, amb el tractament de la informació i competència digital. A més, és important destacar que, quan empram qualsevol programari, podem treballar la competència per aprendre a aprendre ja que ens permet:

Identif icar i manejar la diversitat de respostes possibles davant una mateixa situació o problema.

Aplicar els nous coneixements i capacitats a situacions semblants i contextos diversos.

Generalitzar i extrapolar aprenentatges.

Tècniques d’expressió i comunicació. Possibilita a l’alumnat la utilització de les tècniques bàsiques de dibuix i el maneig de programes de disseny gràfic necessaris per a l’activitat tecnològica. Taula 6. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 3: Tècniques d’expressió i comunicació amb les competències bàsiques


cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb 8

2n

CU

R

S

Instruments de dibuix: de traçat i auxiliars. Ús del regle, l’escaire, el cartabó i el compàs. Suports, formats i normalització.

X X X X



cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb 8

Esbossos i croquis com a eines de treball i de

comunicació. Anàlisi d’objectes senzills mitjançant la descomposició en vistes. Introducció a la representació en perspectiva.

X X X X X

3r

CU

RS

Sistemes senzills de representació. Vistes i perspectives. Proporcionalitat entre dibuix i realitat.

Escales. Acotació.

X X

Metrologia. Ús d’instruments de mesura de precisió.

X X X

4t

CU

RS

Disseny assistit per ordinador: dibuix en dues i tres

dimensions. X X X

Utilització de les eines informàtiques per elaborar

documents tècnics. X X

Actitud crítica i responsable cap a la propietat i la distribució del programari: tipus de llicències d’ús i

distribució.

X X X

En el bloc “Tècniques d’expressió i comunicació” valoram els esbossos i croquis com una eina per comunicar idees; és per això que hi ha implicada la competència en comunicació lingüística. La destresa per dibuixar incideix en més competències: el dibuix tècnic, que és el que més es fa servir en la matèria de tecnologies, permet desenvolupar la competència matemàtica. A més, la fase de disseny d’un projecte tecnològic és idònia per a desenvolupar la imaginació i la creativitat i, per tant, permet assolir la competència cultural i artística. Materials d’ús tècnic. Recull els continguts bàsics sobre característiques, propietats i aplicacions dels materials tècnics més comuns emprats en la indústria. Tenen una importància especial els continguts de tipus procedimental, referits a tècniques de treball amb materials, eines i màquines. Taula 7. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 4: Materials d’ús tècnic amb les competències bàsiques


cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb 8

2n

CU

RS

Materials d’ús habitual: classificació general.

Materials naturals i transformats. X

La fusta: constitució. Propietats i característiques.

Fustes d’ús habitual. Identificació de fustes naturals i transformades. Taulers artificials. Aplicacions més comunes de les fustes naturals i manufacturades.

X

Tècniques bàsiques i industrials per treballar amb fusta. Maneig i ús segur d’eines. Elaboració d’objectes senzills emprant la fusta i els seus

transformats com a matèria fonamental.

X X X

Repercussions mediambientals de l’explotació de la fusta.

X X

Materials fèrrics: el ferro. Extracció. Fosa i acer. Obtenció i propietats característiques: mecàniques,

elèctriques, tèrmiques. Aplicacions.

X

Metalls no fèrrics: coure i alumini. Obtenció i propietats característiques: mecàniques, elèctriques

X



cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb 8

i tèrmiques. Aplicacions.

Principals aliatges d’ús industrial. X

Tècniques bàsiques i industrials per treballar amb

metalls. Tractaments. Maneig i ús segur d’eines. X X X

Repercussions mediambientals de l’explotació de metalls.

X X

3r

CU

RS

Introducció als plàstics: classificació. Obtenció.

Propietats característiques. Aplicacions industrials i en habitatges.

X

Tècniques bàsiques i industrials per treballar amb

plàstics. Maneig i ús segur de les eines. X X X X

Materials de construcció: petris, ceràmics.

Propietats característiques. X

Estructures. Proporciona el coneixement sobre les forces que suporta una estructura, els esforços a què estan sotmesos els elements que la formen i la funció que hi realitza cada element. Taula 8. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 5: Estructures amb les competències bàsiques

procedència del currículum

Competències bàsiques cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb 8

2n

CU

RS

Tipus d’estructures resistents: massives, d’armadura

(entramades, triangulades i penjades) i laminars. Triangulació.

X X

Esforços bàsics. Elements resistents. Aplicacions. X

Anàlisi de comportaments estructurals mitjançant l’elaboració de diferents models d’estructures.

X X X

Mecanismes. El seu propòsit és conèixer els operadors bàsics per a la transmissió i transformació de moviments i forces. Taula 9. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 6: Mecanismes amb les competències bàsiques

procedència del currículum Competències bàsiques

cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb 8

2n

CU

RS

Màquines simples: roda, politja, palanca, pla inclinat i cargol.

X

Descripció i funcionament de mecanismes de transmissió i transformació de moviments: politges,

engranatges, cargol sense fi, pinyó i cremallera, lleva, roda excèntrica, biela i manovella. Relació de transmissió. Aplicacions.

X X X

Anàlisi del funcionament en màquines simples i simuladors i aplicacions en projectes i maquetes.

X X X X

Normes de seguretat en el treball amb màquines. X X X

Electricitat. Estudi dels fenòmens i sistemes associats a la font d’energia més utilitzada a les màquines.


Taula 10. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 7: Electricitat amb les competències bàsiques


cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb 8

2n

CU

RS

Introducció al corrent elèctric continu, definició i magnituds bàsiques: intensitat, voltatge, resistència.

X X

Descripció de circuits elèctrics simples: funcionament i elements. Introducció al circuit en sèrie i en paral·lel.

X X

Efectes del corrent elèctric: llum i calor. Anàlisi d’objectes tècnics que apliquin aquests efectes.

X X

Efectes del corrent elèctric sobre el cos. Normes d’ús i proteccions necessàries.

X X

Valoració crítica dels efectes de l’ús de l’energia

elèctrica sobre el medi ambient. X X

Ús de simuladors per analitzar el comportament

dels circuits elèctrics. X X X

3r

CU

RS

Circuit elèctric: magnituds elèctriques bàsiques.

Simbologia. Llei d’Ohm. X X X

Circuit en sèrie, paral·lel, mixt. X X

Circuit elèctric: corrent altern i corrent continu. X

Potència i energia elèctrica. X X

Muntatges elèctrics senzills. X X

Efectes del corrent elèctric: electromagnetisme.

Aplicacions. X

Màquines elèctriques bàsiques: dinamo i motor de corrent continu. Generació del corrent elèctric.

Alternador. Els transformadors.

X

Aparells de mesura bàsics: polímetre. Realització de mesures senzilles.

X X X

Energia i la seva transformació. Proporciona el coneixement de les fonts d’energia i les tecnologies associades per explotar-les, prenent sempre com a referència els àmbits de la indústria, el transport i l’habitatge. Taula 11. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 9: Energia i la seva transformació amb les competències bàsiques


cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb 8

3r

CU

RS

Energia elèctrica: generació, transport i distribució. X

Centrals. Descripció i tipus de centrals hidroelèctriques, tèrmiques i nuclears. Tractament

dels residus.

X X

Energies renovables: sistemes tècnics per aprofitar l’energia eòlica, solar, mareomotriu i la biomassa.

Importància de l’ús d’energies alternatives.

X X

Transformació d’energia tèrmica en mecànica: descripció i funcionament de màquines tèrmiques.

X

Energia i medi ambient. Eficiència i estalvi energètic. Anàlisi de les repercussions mediambientals de les

diferents centrals elèctriques estudiades.

X X

Electrònica. L’alumnat aprèn l’ús industrial i domèstic de diferents components


electrònics amb esquemes dissenyats prèviament. Taula 12. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 10: Electrònica amb les competències bàsiques


cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb 8

3r

CU

RS

Introducció a l’electrònica bàsica: la resistència, el

díode i el transistor. Descripció de components i muntatges bàsics.

X X

Valoració de les aplicacions de l’electricitat a la vida

quotidiana. X X

Ús de simuladors per analitzar el comportament

dels circuits elèctrics i electrònics. X X X

4t

CU

RS

Electrònica analògica: descripció i anàlisi de

sistemes electrònics per blocs: entrada, sortida i procés. Components electrònics passius i actius més emprats. Aplicacions en muntatges senzills.

X X

Electrònica digital. Aplicació de l’àlgebra de Boole a problemes tecnològics bàsics. Portes lògiques.

X

Muntatges de circuits electrònics en plaques pretrepades, plaques de proves i circuits impresos.

X X X

Introducció als microcontroladors. X X

Ús de simuladors per analitzar el comportament dels circuits electrònics.

X X X

Evidentment en els blocs “Materials d’ús tècnic”, “Estructures”, “Mecanismes”, “Electricitat”, “Energia i la seva transformació” i “Electrònica” es treballa la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic en tots els apartats que componen els blocs de continguts. Convé remarcar que, quan s’estudien a classe les repercussions mediambientals, s’exercita la competència social i ciutadana, i quan feim referència a les normes de seguretat, tractam la competència d’autonomia i iniciativa personal. En les taules 7, 8, 9, 10 11 i 12 corresponents a aquests sis blocs de continguts es pot observar que quan algun apartat conté anàlisi d’objectes, instal·lacions o sistemes tècnics, muntatge de circuits o presa de mesures es treballa la competència per aprendre a aprendre. Tecnologies de la comunicació i Internet. Desenvolupa els continguts lligats a les diverses tecnologies, amb fil i sense fil. Es pretén l’adquisició de destreses en el maneig d’eines i aplicacions bàsiques per recercar, descarregar, intercanviar i publicar informació. Taula 13. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 8: Tecnologies de la comunicació i Internet amb les competències bàsiques


cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb 8

2n

CU

RS

Internet: conceptes, terminologia, estructura i funcionament.

X X

Eines i aplicacions bàsiques per a la recerca, la descàrrega, l’intercanvi i la difusió de la informació. Correu electrònic: arxius adjunts.

X X X

3 r C U R S

L’ordinador com a mitjà de comunicació entre X X X


El bloc “Tecnologies de la comunicació i Internet” té com a eix principal el tractament de la informació i la competència digital. Es pot observar que tots els continguts que s’imparteixen a quart d’ESO estan relacionats també amb la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Com s’ha comentat en un bloc anterior, en els casos en què s’utilitza algun tipus de programari es fa èmfasi en la competència per aprendre a aprendre. Quan es treballen actituds es fomenta la competència d’autonomia i iniciativa personal. Control i robòtica. Fa referència a l’estudi de sistemes capaços de regular el seu propi comportament basant-se en una programació prèvia, i permet aproximar diverses tecnologies entre si com són l’electrònica, la mecànica i la informàtica, entre altres. Taula 14. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 11: Control i robòtica amb les competències bàsiques


cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb 8

4t

CU

RS

Percepció de l’entorn: sensors emprats habitualment. Aplicacions a la indústria, la

medicina, la investigació, etc.

X

L’ordinador com a dispositiu de control: senyals analògics i digitals. Transmissió de la informació per

mitjà de senyals elèctrics.

X X

Llenguatges de control de robots: programació.

Realimentació del sistema. X X X

Experimentació amb sistemes automàtics, sensors, actuadors i aplicació de la realimentació en

dispositius de control.

X X X

Disseny i construcció de robots senzills. X X X X X X X X

Ús de l’ordinador com a element de disseny, simulació, programació i control.

X X

Percepció de l’entorn: sensors emprats

habitualment. Aplicacions a la indústria, la medicina, la investigació, etc.

X

grups: comunitats i aules virtuals. Internet. Fòrums, blogs i sistemes wiki.

Introducció al llenguatge HTML. Elaboració de pàgines web mitjançant programes d’edició o recursos de webs predissenyades disponibles a la

xarxa.

X X X X

2n

i 3

r

CU

RS

Actitud crítica i responsable envers la fiabilitat de les fonts de la informació. X X X

4t

CU

RS

Descripció dels sistemes de comunicació amb fil i

sense fil, i els principis tècnics per transmetre so, imatge i dades.

X X

Telefonia mòbil: descripció i principis tècnics. X X

Sistemes de comunicació via satèl·lit: telefonia i televisió. Fonaments del GPS.

X X

Grans xarxes de comunicació de dades. Perspectiva

de desenvolupament. Control i protecció de dades. X X X

Utilització de tecnologies de la comunicació d’ús

quotidià. X X X X X


Pneumàtica i hidràulica. Estudi de la tecnologia que empra l’aire comprimit i els líquids com a mode de transmissió de l’energia necessària per moure i fer funcionar mecanismes. Aquests continguts estan estretament relacionats amb els continguts d’electrònica i robòtica, ja que en l’actualitat la indústria empra robots pneumàtics o hidràulics controlats mitjançant dispositius electrònics. Taula 15. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 12: Pneumàtica i hidràulica amb les competències bàsiques


cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb 8

4t

CU

RS

Descripció i anàlisi dels sistemes hidràulics i

pneumàtics, dels seus components i principis físics de funcionament.

X X

Disseny i simulació de circuits bàsics emprant

simbologia específ ica. Exemples d’aplicació en sistemes industrials.

X X X X

Instal·lacions en habitatges. L’alumnat ha d’adquirir coneixements sobre els components que formen les diferents instal·lacions d’un habitatge i entendre’n l’ús i el funcionament. Ha de reconèixer en un plànol i en el context real els diferents elements. S’ha de potenciar l’estalvi energètic. Taula 16. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 14: Instal·lacions en habitatges amb les competències bàsiques


cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb 8

4t

CU

RS

Anàlisi dels elements que configuren les instal·lacions d’un habitatge: electricitat, aigua

sanitària, evacuació d’aigües, sistemes de calefacció, gas, aire condicionat, domòtica i altres instal·lacions.

X X

Connexió de servei, components, normativa, simbologia, anàlisi, disseny i muntatge en equip de

models senzills d’aquestes instal·lacions.

X X X X

Anàlisi de factures domèstiques. X X X X X

Arquitectura bioclimàtica per a l’aprofitament

energètic: desenvolupament sostenible. X X

Els blocs “Control i robòtica”, “Pneumàtica i hidràulica” i “Instal·lacions en

habitatges” són específics de quart d’ESO i la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic és present a tots tres continguts. Al bloc de “Control i robòtica” també es reforça molt el tractament de la informació i competència digital. En aquest mateix bloc hi ha una part del contingut referida al disseny i la construcció d’un robot senzill. En aquest cas s’han de seguir totes les fases del procés tecnològic. És per això que amb aquest contingut es poden treballar totes les competències bàsiques. En el bloc “Pneumàtica i hidràulica” es fan anàlisis i simulacions de circuits, per tant es treballa la competència per aprendre a aprendre. En el bloc “Instal·lacions de l’habitatge”, a més de fer anàlisis, s’hi fan muntatges que permeten desenvolupar la competència d’autonomia i iniciativa personal.


Tecnologia i societat. Tracta d’entendre els aspectes socials del fenomen tecnològic, tant respecte als condicionants socioeconòmics com a tot el que afecta les conseqüències ètiques, laborals i ambientals. L’alumnat reflexiona sobre els diferents avenços al llarg de la història, i les seves repercussions econòmiques i mediambientals. Taula 17. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 14: Tecnologia i societat amb les competències bàsiques

“Tecnologia i societat” és un bloc que es repeteix a cada curs i que ens permet, durant tota l’etapa, aprofundir en aspectes molt diversos relacionats amb l’entorn en què vivim. És un bloc molt lligat a la competència en la interacció amb el món físic i a la competència social i ciutadana, però també a la competència cultural i artística, ja que podem considerar que les tècniques de producció són part del patrimoni cultural de la pròpia comunitat, i fomentarem des d’aquí la conservació d’aquest patrimoni. Per acabar, quan treballam continguts referits a actituds personals, en qualsevol dels blocs de continguts, desenvolupam la competència d’autonomia i iniciativa personal. Si les actituds personals tenen conseqüències per als altres o estan pensades per a manifestar-se en treballar en equip, llavors aquests continguts actitudinals desenvolupen també la competència social i ciutadana.


cb

1

cb

2

cb

3

cb

4

cb

5

cb

6

cb

7

cb

8

2n

CU

RS

La tecnologia com a resposta a les necessitats humanes: fonament de la tasca tecnològica.

X X X X

Requeriments energètics de la societat actual. Energies alternatives.

X X

Introducció a l’estudi de l’entorn tecnològic i

productiu de les Illes Balears. X X

3r

CU

RS

Tecnologia i medi ambient: impacte ambiental del

desenvolupament tecnològic. Contaminació. Esgotament dels recursos energètics i les matèries primeres. Tecnologies correctores.

Desenvolupament sostenible.

X X

4t

CU

RS

La tecnologia i el seu desenvolupament històric. Fites fonamentals: revolució neolítica, revolució industrial, acceleració tecnològica del segle XX.

Interrelació entre tecnologia, i canvis socials i laborals.

X X X

Ciència, tecnologia i societat. Anàlisi de l’evolució

dels objectes tècnics en funció dels factors següents: desenvolupament dels coneixements científics i tecnològics, estructures socioeconòmiques i

disponibilitat de diferents energies.

X X X X

La normalització a la indústria. X X X X

Aprofitament de matèries primeres i recursos naturals. Adquisició d’hàbits que potenciïn el desenvolupament sostenible.

X X

Perspectives de futur. X X X X


1.3. Relació dels criteris d’avaluació amb les competències bàsiques Segons el currículum oficial, cada un dels criteris d’avaluació es troba lligat a un bloc de continguts. Després de fer l’anàlisi de quines competències bàsiques es treballen en cada bloc de continguts, es podria establir directament la relació entre criteris d’avaluació i competències bàsiques. De tota manera, si es comparen els quadres de continguts amb els quadres de criteris d’avaluació que es presenten a continuació es pot observar que no hi ha una coincidència total. Això és perquè en els quadres de relació dels criteris d’avaluació només s’han especificat les competències bàsiques inherents i no se n’han tingut en compte totes aquelles que depenen de la metodologia escollida. Presentam la relació del darrer element del currículum, els criteris d’avaluació, amb les vuit competències bàsiques, per cada un dels cursos d’ESO, segon, tercer i quart en forma de graella, i la seva justif icació. Criteris d’avaluació. Segon curs d’ESO Taula 18. Quadre de relació dels criteris d’avaluació de 2n d’ESO amb les competències bàsiques

CRITERI cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb8

1. Valorar i utilitzar el mètode de projectes com a instrument de resolució

ordenada de problemes. Elaborar documents tècnics. Realitzar les operacions tècniques previstes en el pla de treball, tenint en compte les normes de seguretat i les condicions de l’entorn.

X X X X

2. Representar objectes senzills mitjançant esbossos, croquis, vistes i

perspectives, per tal de comunicar un treball tècnic. X X

3. Conèixer la classificació general dels materials d’ús habitual i les propietats dels materials naturals i transformats. Conèixer les

propietats bàsiques de la fusta i els metalls com a materials tècnics. Identificar les varietats de fusta natural i transformada i dels metalls més emprats. Conèixer-ne les aplicacions tècniques més usuals.

Emprar les tècniques bàsiques de conformació, unió i acabat de forma correcta mantenint els criteris de seguretat adequats.

X X

4. Analitzar i descriure, en les estructures de l’entorn, elements resistents i els esforços a què estan sotmesos. X X

5. Comprendre i descriure el funcionament i l’aplicació dels diferents

mecanismes de transmissió i transformació de moviment a partir de l’anàlisi i l’observació de diferents màquines. Utilitzar apropiadament mecanismes i màquines simples en projectes i maquetes.

X X X

6. Reconèixer les magnituds bàsiques elèctriques. Valorar els efectes de l’energia elèctrica i la seva capacitat de conversió en altres manifestacions energètiques. Identificar i utilitzar correctament els

elements fonamentals d’un circuit elèctric de corrent continu. Valorar de forma crítica l’impacte de l’ús de l’energia elèctrica sobre el medi ambient.

X X X

7. Identificar i connectar els components bàsics de l’ordinador. Manejar

l’entorn gràfic dels sistemes operatius com a interfície de comunicació amb la màquina. Emprar l’ordinador com a eina de treball per tal de comunicar, localitzar i manejar informació de diverses fonts. Conèixer i

aplicar la terminologia i els procediments bàsics dels processadors de textos i eines de presentacions.

X X


CRITERI cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb8

8. Emprar l’ordinador com a instrument eficaç per localitzar informació a Internet. Utilitzar Internet com a mitjà de comunicació i fer servir el correu electrònic.

X X

9. Descriure, comprendre i valorar les oportunitats que ofereix l’entorn

tecnològic i productiu de les Illes Balears. X X

1. Valorar i utilitzar el mètode de projectes com a instrument de resolució ordenada de

problemes. Elaborar documents tècnics. Realitzar les operacions tècniques previstes en el pla de treball tenint en compte les normes de seguretat i les condicions de l’entorn.

Encara que aquest criteri d’avaluació podria interpretar-se com a potencial avaluador de totes les competències bàsiques, ens centrarem en la seva idoneïtat per estimar el grau d’assoliment de 4 competències bàsiques: autonomia i iniciativa personal, on destaca la importància de seguir les fases per desenvolupar un projecte; la competència social i ciutadana, on hem de valorar capacitat de l’alumnat per treballar en grup; la competència en comunicació lingüística, per valorar la capacitat de comunicar solucions tècniques; i la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, perquè l’alumnat ha de demostrar ser capaç de manipular materials i manejar eines.

2. Representar objectes senzills mitjançant esbossos, croquis, vistes i perspectives, per tal de comunicar un treball tècnic.

Tradicionalment s’avalua aquí l’adquisició de destreses necessàries per realitzar representacions gràfiques tant a mà alçada com amb estris de dibuix. Des d’una òptica competencial de l’ensenyament, també hem de valorar la capacitat de l’alumnat per fer observacions directes o indirectes (com les mides que necessita per construir un objecte o el sistema de representació més adient). Això ens permet valorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. No oblidem que també podem avaluar la competència matemàtica quan empram el sistema mètric decimal per mesurar longituds o angles, fer canvis d’unitats, utilitzar escales, llegir i interpretar gràfics...

3. Conèixer la classificació general dels materials d’ús habitual i les propietats dels materials naturals i transformats. Conèixer les propietats bàsiques de la fusta i els metalls com a materials tècnics. Identificar les varietats de fusta natural i transformada i dels metalls més emprats. Conèixer-ne les aplicacions tècniques més usuals. Emprar les tècniques bàsiques de conformació, unió i acabat de forma correcta mantenint els criteris de seguretat adequats.

Aquest criteri d’avaluació tracta d’establir el grau d’assoliment de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència social i ciutadana. En la primera és fonamental que l’alumnat sigui capaç d’identif icar materials d’us comú dels objectes de l’entorn immediat, així com d’analitzar i descriure les característiques més importants dels materials d’objectes propers. En la segona, l’alumnat competent ha de demostrar que és conscient de la importància que tenen els diferents materials en qualsevol procés tecnològic; i que, com a consumidor, també és conscient de la importància de fer un ús sostenible dels materials.


4. Analitzar i descriure en les estructures de l’entorn elements resistents i els esforços a què

estan sotmesos.

Quan comprovam si l’alumnat descriu algunes estructures emblemàtiques des d’un punt de vista tecnològic, si reconeix i classif ica les estructures que l’envolten i, a més, si detecta els esforços a què estan sotmesos els elements de les estructures del seu entorn, estam avaluant la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. L’estudi de figures geomètriques per construir estructures estables i inestables contribueix a l’avaluació de la competència matemàtica.

5. Comprendre i descriure el funcionament i l’aplicació dels diferents mecanismes de

transmissió i transformació de moviment a partir de l’anàlisi i l’observació de diferents màquines. Utilitzar apropiadament mecanismes i màquines simples en projectes i maquetes.

Amb aquest criteri avaluam sobretot la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic ja que es pretén que l’alumnat sigui capaç d’analitzar màquines senzilles i comprendre’n el funcionament. A més, de manera explícita apareix la realització de projectes que contenguin màquines simples o mecanismes. En el procés de resolució de problemes tecnològics mitjançant el mètode de projectes es treballen, i conseqüentment s’han de poder avaluar totes, les vuit, competències bàsiques; tal i com hem exposat a l’apartat de relacions entre continguts curriculars i competències bàsiques. Podem ressaltar també l’oportunitat d’avaluar la competència digital i el tractament de la informació en simular processos tecnològics mecànics i estimar l’adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia.

6. Reconèixer les magnituds bàsiques elèctriques. Valorar els efectes de l’energia elèctrica i la

seva capacitat de conversió en altres manifestacions energètiques. Identificar i utilitzar correctament els elements fonamentals d’un circuit elèctric de corrent continu. Valorar de forma crítica l’impacte de l’ús de l’energia elèctrica sobre el medi ambient.

Aquest criteri d’avaluació contribueix a valorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic estimant si l’alumnat coneix el procés de generació i transformació de l’electricitat i si és capaç de descriure les aplicacions i els efectes més importants de l’electricitat. A més, avaluam la competència digital tant quan utilitzam programes de simulació per comprovar el funcionament de circuits elèctrics, com quan valoram la documentació pròpia del projecte tecnològic preparada amb mitjans informàtics. Si s’ha treballat també l’àmbit de la competència social i ciutadana, l’alumnat competent ha de ser conscient de la importància del consum responsable d’energia elèctrica.

7. Identificar i connectar els components bàsics de l’ordinador. Manejar l’entorn gràfic dels sistemes operatius com a interfície de comunicació amb la màquina. Emprar l’ordinador com a eina de treball per tal de comunicar, localitzar i manejar informació de diverses fonts. Conèixer i aplicar la terminologia i els procediments bàsics dels processadors de textos i eines de presentacions.

Aquest criteri d’avaluació permet avaluar clarament la competència digital i el tractament de la informació ja que els continguts que hi apareixen s’inclouen


intrínsecament en aquesta competència. La competència d’autonomia i iniciativa

personal pren importància aquí, ja que a l’hora de treballar amb qualsevol programa informàtic l’alumnat ha de ser capaç manejar les eines de manera autònoma cercant allò que vol utilitzar sense necessitat de tenir-ho molt pautat.

8. Emprar l’ordinador com a instrument eficaç per localitzar informació a Internet. Utilitzar

Internet com a mitjà de comunicació i fer servir el correu electrònic.

És indefugible avaluar la competència digital i el tractament de la informació si parlam d’utilitzar Internet com a mitjà d’informació i de comunicació. A més la competència per aprendre a aprendre està íntimament lligada a aquest criteri d’avaluació. L’aparició d’Internet ha canviat possiblement l’enfocament de l’educació actual: és més important que assegurem que el nostres alumnat és capaç de cercar exactament la informació que necessita que no que retingui certs fets o conceptes.

9. Descriure, comprendre i valorar les oportunitats que ofereix l’entorn tecnològic i productiu

de les Illes Balears.

Podem aprofitar aquest criteri per avaluar la competència cultural i artística ja que és important tenir un coneixement bàsic de les obres i les manifestacions més destacades del patrimoni cultural. També s’avalua la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic ja que l’alumnat competent percep les necessitats de les persones, les organitzacions i el medi ambient de l’entorn més proper. Criteris d’avaluació. Tercer curs d’ESO Taula 19. Quadre de relació dels criteris d’avaluació de 3r d’ESO amb les competències bàsiques

CRITERI cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb8

1. Realitzar un projecte tecnològic, analitzant el context, proposant diverses solucions i desenvolupant-ne la més adequada tot incorporant-hi criteris d’economia, sostenibilitat i seguretat i valorant

les condicions de l’entorn de treball. Elaborar els documents tècnics necessaris per redactar un projecte tecnològic, utilitzant el llenguatge escrit i les tècniques gràfiques apropiades.

X X X X X X X X

2. Utilitzar vistes, perspectives, escales, acotació i normalització per

plasmar i transmetre idees tecnològiques i representar objectes i sistemes tècnics.

X X X X

3. Conèixer les propietats bàsiques dels plàstics i els materials de construcció com a materials tècnics, la seva classificació, les seves

aplicacions més importants, identificar-los com a objectes d’ús habitual i posar en pràctica tècniques bàsiques de conformació i unió, de manera correcta i amb seguretat.

X X

4. Conèixer els diferents mitjans de producció, transformació i transport de l’energia elèctrica. Descriure esquemàticament el funcionament, els tipus de centrals productores d’energia i els sistemes tecnològics per

aprofitar les energies renovables. Conèixer el funcionament d’un motor d’explosió.

X X


CRITERI cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb8

5. Dissenyar, simular i realitzar muntatges de circuits elèctrics senzills en corrent continu. Reconèixer les magnituds elèctriques bàsiques, els seus instruments de mesura i la seva simbologia. Descriure les parts i el

funcionament de les màquines elèctriques bàsiques. Muntar circuits electrònics senzills a partir d’un esquema predeterminat.

X X X

6. Emprar l’ordinador com a eina per elaborar documents tècnics usant fulls de càlcul. Realitzar dibuixos utilitzant programari de disseny

gràfic senzill. Localitzar, crear i actualitzar informació mitjançant un gestor de bases de dades.

X X

7. Emprar Internet com a mitjà actiu de comunicació entre grups i publicació d’informació.

X X

8. Reconèixer l’impacte que l’activitat tecnològica produeix sobre el medi. Comprovar els beneficis i la necessitat d’aplicar tecnologies .

X X

1. Realitzar un projecte tecnològic, analitzant el context, proposant diverses solucions i

desenvolupant-ne la més adequada tot incorporant-hi criteris d’economia, sostenibilitat i seguretat i valorant les condicions de l’entorn de treball. Elaborar els documents tècnics necessaris per redactar un projecte tecnològic, utilitzant el llenguatge escrit i les tècniques gràfiques apropiades.

Aquest criteri d’avaluació s’ha d’interpretar com a potencial avaluador de totes les competències bàsiques. L’alumnat que ha assolit la competència per aprendre a aprendre quan treballa en un projecte tecnològic aprèn dels propis errors, és capaç d’autoregular-se de treballar en equip. Cal dir que l’alumnat ha de realitzar un procediment d’indagació científ ica, ha de manipular materials i optimitzar-ne l’ús per ser competent en el coneixement i la interacció amb el món físic. Quan estimam si l’alumnat sap responsabilitzar-se de les tasques, si sap posar-se en el lloc dels altres i si té una actitud dialogant a l’hora de prendre decisions avaluam la competència social i ciutadana. En la part del projecte tecnològic on l’alumnat ha d’usar les tècniques gràfiques adequades per expressar les seves idees i ha de demostrar creativitat, tenim una bona eina per a avaluar la competència cultural i artística i la competència en comunicació lingüística. És fonamental en aquest criteri d’avaluació l’autonomia i iniciativa personal, ja que l’alumnat ha de saber organitzar les tasques i el temps per desenvolupar-les. En un projecte tecnològic l’alumnat ha de mesurar, comptar, dibuixar usant escales, acotar, usar el sistema mètric decimal, elaborar un pressupost, etc. En aquests exemples es reflecteix la necessitat de domini de la competència matemàtica. A l’alumnat se li planteja un problema i per resoldre’l han de cercar informació i trobar solucions, s’avalua aquí la competència digital i el tractament de la informació, a més, l’alumnat ha de conèixer programes bàsics com processadors de textos i fulls de càlcul per elaborar els documents tècnics.

2. Utilitzar vistes, perspectives, escales, acotació i normalització per plasmar i transmetre

idees tecnològiques i representar objectes i sistemes tècnics.

Per representar objectes és necessària la competència matemàtica ja que l’alumnat ha de fer servir el sistema mètric decimal, han de mesurar longituds, angles i fer dibuixos a escala. La capacitat de fer servir diferents mètodes d’expressió gràfic es relaciona amb la competència de comunicació lingüística. Si es fa servir un programa d’edició gràfica avaluam la competència digital i el tractament de la informació. La


capacitat d’utilitzar models per representar la realitat fent servir dibuixos ens permet valorar la competència del coneixement i interacció amb el món físic.

3. Conèixer les propietats bàsiques dels plàstics i els materials de construcció com a materials tècnics, la seva classificació, les seves aplicacions més importants, identificar-los com a objectes d’ús habitual i posar en pràctica tècniques bàsiques de conformació i unió, de manera correcta i amb seguretat.

S’avalua la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic ja que l’alumnat ha de identif icar els diferents tipus de plàstics, les característiques i els mètodes de fabricació; i la competència social i ciutadana en l’ús sostenible dels materials plàstics.

4. Conèixer els diferents mitjans de producció, transformació i transport de l’energia elèctrica. Descriure esquemàticament el funcionament, els tipus de centrals productores d’energia i els sistemes tecnològics per aprofitar les energies renovables. Conèixer el funcionament d’un motor d’explosió.

Amb aquest criteri d’avaluació es pot comprovar si l’alumnat assoleix la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic ja que l’ús de l’energia elèctrica està directament relacionat amb totes les activitats humanes de la societat actual. També es valora el grau d’assoliment de la competència social i ciutadana, ja que l’alumnat ha d’assolir consciència de la importància d’un consum energètic responsable.

5. Dissenyar, simular i realitzar muntatges de circuits elèctrics senzills en corrent continu. Reconèixer les magnituds elèctriques bàsiques, els instruments de mesura i la simbologia. Descriure les parts i el funcionament de les màquines elèctriques bàsiques. Muntar

circuits electrònics senzills a partir d’un esquema predeterminat. Aquest criteri d’avaluació permet establir el grau d’assoliment de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la d’autonomia i iniciativa personal ja que l’alumnat ha de comprendre el funcionament de circuits elèctrics senzills i respectar totes les normes de comportament per evitar els perills que suposa el treball amb aparells elèctrics. A més, avaluam la competència matemàtica, en la realització de càlculs per conèixer o mesurar magnituds elèctriques. Si s’ha treballat també l’àmbit de la competència digital, l’alumnat competent demostra que és capaç de fer servir simuladors per representar i analitzar circuits elèctrics senzills. Valoram la competència en comunicació lingüística quan estimam si l’alumnat coneix la simbologia necessària per representar circuits elèctrics.

6. Emprar l’ordinador com a eina per elaborar documents tècnics usant fulls de càlcul. Realitzar dibuixos utilitzant programari de disseny gràfic senzill. Localitzar, crear i actualitzar informació mitjançant un gestor de bases de dades.

La utilització de programari com fulls de càlcul, de disseny o bases de dades permet avaluar la competència digital. Encara que aquest criteri d’avaluació podria interpretar-se com a tradicional avaluador d’una única competència bàsica, també es pot fer servir per avaluar el grau d’assoliment de la competència matemàtica si l’alumnat sap introduir les fórmules en el full de càlcul.


7. Emprar Internet com a mitjà actiu de comunicació entre grups i publicació d’informació.

En aquest criteri d’avaluació es valora el grau d’assoliment de la competència digital i de tractament de la informació però també es pot aprofitar per avaluar l’actitud crítica de l’alumnat envers les xarxes socials informàtiques, la capacitat de saber destriar la informació indispensable i fer ús segur de les xarxes socials. Ser conscient dels perills que té l’enviament de determinades dades personals per Internet és ser competent en autonomia i iniciativa personal.

8. Reconèixer l’impacte que l’activitat tecnològica produeix sobre el medi. Comprovar els beneficis i la necessitat d’aplicar tecnologies correctores per aconseguir un

desenvolupament sostenible, fomentant una major eficiència i l’estalvi energètic.

Podem avaluar el grau de responsabilitat que demostra l’alumnat si prioritza els interessos comuns davant del propis en qüestions mediambientals valorant la competència social i ciutadana. A més, amb aquest criteri estimam la capacitat de l’alumnat de conèixer i interactuar amb el món físic per tal de no exhaurir els recursos naturals. Criteris d’avaluació. Quart curs d’ESO Taula 20. Quadre de relació dels criteris d’avaluació de 4t d’ESO amb les competències bàsiques

CRITERI cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb8

1. Dissenyar, analitzar, simular i muntar circuits bàsics de les

instal·lacions d’un habitatge emprant la simbologia i normativa adequades. Identificar, valorar i fomentar les condicions que contribueixen a l’estalvi energètic, l’habitabilitat, la funcionalitat i

l’estètica en un habitatge.

X X X

2. Descriure el funcionament, l’aplicació i els components elementals d’un sistema electrònic real. Dissenyar, simular i muntar circuits electrònics senzills utilitzant la simbologia adequada. Realitzar

operacions lògiques emprant l’àlgebra de Boole, relacionar plantejaments lògics amb processos tècnics i resoldre, mitjançant portes lògiques, problemes tecnològics senzills.

X X X

3. Analitzar sistemes automàtics, descriure’n els components i muntar automatismes senzills. Desenvolupar un programa per controlar un sistema automàtic o un robot i el seu funcionament de forma

autònoma en funció de la realimentació que rebi de l’entorn. Utilitzar simuladors informàtics per verificar i comprovar el funcionament dels sistemes automàtics, robots i programes de control dissenyats.

X X X

4. Conèixer les principals aplicacions de les tecnologies hidràulica i

pneumàtica, i identificar i descriure les característiques i el funcionament d’aquests tipus de sistemes. Utilitzar amb facilitat la simbologia i nomenclatura necessàries per representar circuits i per

dissenyar i construir un sistema capaç de resoldre un problema quotidià utilitzant energia hidràulica o pneumàtica.

X X X

5. Emprar eines de disseny assistit per ordinador per elaborar dibuixos en almenys dues dimensions. Emprar l’ordinador com a eina per elaborar,

desenvolupar i difondre documents tècnics. X X

6. Analitzar i descriure els elements i sistemes de comunicació, amb fil i

sense fil, per a la transmissió d’imatge, so i dades, i els principis tècnics bàsics que en regeixen el funcionament.

X X


CRITERI cb1

cb2

cb3

cb4

cb5

cb6

cb7

cb8

7. Conèixer les fites fonamentals del desenvolupament tecnològic i analitzar l’evolució d’alguns objectes tècnics, valorant-ne la implicació en els canvis socials i laborals

X X X

1. Dissenyar, analitzar, simular i muntar circuits bàsics de les instal·lacions d’un habitatge

emprant la simbologia i la normativa adequades. Identificar, valorar i fomentar les condicions que contribueixen a l’estalvi energètic, l’habitabilitat, la funcionalitat i l’estètica en un habitatge.

Amb aquest criteri podem avaluar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic ja que per dissenyar les instal·lacions de l’habitatge

és necessari reflexionar sobre l’àmbit domèstic, les necessitats bàsiques i les supèrflues. Es pot aprofitar la simulació de circuits bàsics per treballar, i per tant també per avaluar, la competència digital, la utilització de simuladors abans de muntar un circuit permet comprovar el funcionament del circuit i, fins i tot, introduir-hi millores. També ens permet exercitar i valorar la competència social i ciutadana des del punt de vista de l’estalvi energètic, és important que l’alumnat comprengui la necessitat de canviar el model energètic, perquè l’actual s’esgota.

2. Descriure el funcionament, l’aplicació i els components elementals d’un sistema electrònic real. Dissenyar, simular i muntar circuits electrònics senzills utilitzant la simbologia adequada. Realitzar operacions lògiques emprant l’àlgebra de Boole, relacionar plantejaments lògics amb processos tècnics i resoldre, mitjançant portes lògiques, problemes tecnològics senzills.

En electrònica és especialment útil la utilització de simuladors per comprovar el funcionament dels circuits, ja que una vegada soldats els components convé no modificar massa el circuit, per no danyar els components electrònics, en la

simulació de circuits electrònics, abans del muntatge, avaluam la competència digital. Les operacions lògiques emprant l’àlgebra de Boole donen la possibilitat d’avaluar la competència matemàtica. Per dissenyar circuits electrònics en què apareguin sensors, actuadors i reguladors és indispensable efectuar una anàlisi de la realitat, que ens permet millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

3. Analitzar sistemes automàtics, descriure’n els components i muntar automatismes senzills. Desenvolupar un programa per controlar un sistema automàtic o un robot i el seu funcionament de forma autònoma en funció de la realimentació que rebi de l’entorn. Utilitzar simuladors informàtics per verificar i comprovar el funcionament dels sistemes automàtics, robots i programes de control dissenyats.

La simulació de sistemes automàtics i la utilització de programes de control són eines excel·lents per avaluar la competència digital. L’alumnat ha de demostrar que és capaç de dissenyar i manejar solucions tècniques per satisfer les necessitats de la vida quotidiana i el món laboral mitjançant sistemes


automàtics, que ens permet avaluar la competència en el coneixement i la

interacció amb el món físic de l’alumnat. En el disseny de robots i de programes de control, treballant amb algorismes, quedarà palesa la competència matemàtica.

4. Conèixer les principals aplicacions de les tecnologies hidràulica i pneumàtica, i identificar i

descriure les característiques i el funcionament d’aquests tipus de sistemes. Utilitzar amb facilitat la simbologia i la nomenclatura necessàries per representar circuits i per dissenyar i construir un sistema capaç de resoldre un problema quotidià utilitzant energia hidràulica o pneumàtica.

Estudiar els sistemes hidràulics i pneumàtics que ens envolten és una manera de contribuir a l’adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. La competència en comunicació lingüística es pot avaluar a l’hora d’utilitzar la simbologia necessària per representar circuits. Construir sistemes capaços de resoldre problemes quotidians ens permet adquirir destreses en l’autonomia i iniciativa personal.

5. Emprar eines de disseny assistit per ordinador per elaborar dibuixos en almenys dues dimensions. Emprar l’ordinador com a eina per elaborar, desenvolupar i difondre documents tècnics.

El disseny gràfic assistit per ordinador permet avaluar destreses del maneig de programes informàtics. També podem avaluar com a competència digital la

capacitat que té l’alumnat per integrar, als informes tècnics, documents que incorporin logotips o plànols fets amb l’ordinador. Així mateix cal tenir en compte, en el context de la competència social i ciutadana, la valoració que fa l’alumnat de l’ús de programes lliures.

6. Analitzar i descriure els elements i sistemes de comunicació, amb fil i sense fil, per a la transmissió d’imatge, so i dades, i els principis tècnics bàsics que en regeixen el

funcionament.

Amb aquest criteri es contribueix fonamentalment a avaluar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, ja que comprovam si l’alumnat ha ampliat els coneixements que ja té sobre els sistemes de comunicació i de transmissió d’imatge, so i dades. La societat que envolta

l’alumnat és, de cada vegada més, la societat de la comunicació. Per això és important que valori la gran quantitat de canvis que s’han produït en aquest camp en poc temps i que continuen succeint contínuament. Se’ns ofereix també l’oportunitat d’avaluar la competència en comunicació lingüística, ja que l’alumnat ha de descriure els components d’aquests sistemes comunicatius i explicar com funcionen.

7. Conèixer les fites fonamentals del desenvolupament tecnològic i analitzar l’evolució d’alguns objectes tècnics, valorant-ne la implicació en els canvis socials i laborals.


En aquest cas és prou important avaluar la competència cultural i artística ja

que és necessari tenir un coneixement bàsic de les obres i les manifestacions més destacades del patrimoni cultural per ser conscient de les oportunitats que té un mateix en l’entorn productiu del lloc on viu. La competència en el coneixement i la interacció amb el món físic ens permet avaluar l’anàlisi que fa l’alumnat dels canvis que han sofert alguns objectes tècnics. I per acabar hem de tenir en compte la competència social i ciutadana a l’hora de valorar les repercussions que han suposat aquests canvis en la societat actual.


1.4. Metodologia

Pautes per al professorat abans d’entrar a l’aula

Per planificar el treball de les competències bàsiques en un curs escolar, una unitat didàctica, una sessió de classe o una intervenció concreta a l’aula és recomanable:

1. Seleccionar els continguts que volem tractar. Posem per exemple que seleccionam a tercer d’ESO el bloc temàtic dels materials

d’ús tècnic: els plàstics.

2. Concretar les competències bàsiques inherents als continguts (consultau l’apartat de relacions entre els blocs de continguts i les competències bàsiques).

Seguint amb l’exemple dels plàstics, aquestes competències són: la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, i la competència social i ciutadana.

3. Pensar com volem abordar cada part del bloc temàtic perquè en funció de la metodologia triada podem treballar no només les competències bàsiques inherents sinó gairebé totes les competències.

En el cas dels plàstics podem tractar la competència en comunicació lingüística si proposam una lectura comprensiva o que l’alumnat exposi oralment un apartat del tema. Si aquesta exposició es fa amb suport informàtic, desenvolupam a més la competència digital. Si utilitzam materials plàstics per construir una maqueta fomentam l’autonomia i iniciativa personal i quan se segueix un mètode de projecte la competència per aprendre a aprendre. Si treballen en grup es despleguen totes les vessants de la competència social i ciutadana. Quan cerquen informació i característiques dels plàstics per Internet estam reforçant el tractament de la informació i competència digital. Si es fa un experiment per destriar els tipus de plàstics i se’n comparen les densitats per comprovar si el material sura podem treballar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència matemàtica.

A l’hora d’escollir la metodologia, hem de procurar que combini el desenvolupament de coneixements, habilitats i actituds. Hi ha diverses estratègies metodològiques que es poden emprar al llarg del curs, i que consideram recomanables, sempre que se situïn en contextos reals i es procuri fomentar la reflexió a mesura que es duu a terme l’aprenentatge:

Estudis de casos Resolució de problemes Assaig/error Mètode científ ic Mètode de projectes Treball cooperatiu

Destacam com a idoni per treballar la nostra matèria el mètode de projectes per la gran quantitat de dimensions de les competències bàsiques que es poden desenvolupar.


4. Reflexionar sobre quines dimensions de cada competència bàsica volem treballar.

Per exemple, si hem decidit treballar la competència en comunicació lingüística podem incidir en les dimensions que es refereixen a parlar, o en les que es refereixen a escoltar, a llegir o a escriure.

5. Cercar la situació o l’escenari que protagonitzarà una tasca. Aquests escenaris han de basar-se en contextos que siguin:

Reals Actuals Variats Rellevants per a l’alumnat

Aquests contextos poden ser relacionats amb situacions:

Personals (associades amb el jo, la família i els grups de companys)

Educacionals/professionals Públiques (de la comunitat local i de la societat) Científ iques (referides a estructures, símbols i objectes

científ ics)

Si utilitzam els escenaris adequats aconseguirem que els aprenentatges siguin funcionals.

Cercant situacions diferents que es resolguin amb la mateixa estratègia farem que els aprenentatges siguin transferibles.

Les situacions que triem han de promoure que l’alumnat utilitzi de forma autònoma els coneixements que ha adquirit.

Pautes concretes en la tasca diària a l’aula En les sessions que transcorren a l’aula d’ordinadors cal exercitar l’autonomia de l’alumnat. És prou més important aprendre la f ilosofia de funcionament d’un programa informàtic, que no memoritzar com s’arriba a cada opció concreta dels menús. Això és així perquè les versions del programari canvien constantment i convé avesar l’alumnat a cercar allò que necessita. Per consolidar el tractament de la informació i la competència digital és convenient utilitzar aules virtuals amb l’alumnat, així com varietat de programari i versions d’aquest al llarg del curs, de manera que es treballa la competència per aprendre a aprendre, i l’autonomia i iniciativa personal. Per desenvolupar aquestes dues competències, també es pot fer elaborar a l’alumnat un projecte, després de cada tema, que inclogui el nombre màxim d’eines informàtiques que han treballat. Si a més presenten el projecte oralment davant els companys es reforça la competència en comunicació lingüística. En les sessions que transcorren al taller resolent problemes tecnològics convé proposar projectes que no siguin excessivament llargs. L’atenció de l’alumnat disminueix quan un mateix treball dura més de deu sessions aproximadament. En


l’execució de projectes és recomanable fer grups heterogenis i diferents al llarg del curs. El primer projecte del curs hauria de ser molt dirigit i el darrer, més obert. Com més obert és un projecte més dificultats comporta a l’alumnat no excessivament competent en autonomia i iniciativa personal la seva execució. Per això, convé graduar la dificultat dels projectes a mesura que s’avança en el desenvolupament del curs. Una oportunitat d’aprenentatge que sovint oblidam és la de la tria i compra del material necessari per a fer un projecte. En aquest camp podem treballar la competència social i ciutadana ja que l’alumnat ha de triar i emprar materials de manera sostenible. En l’acció simulada o no de compra, treballam també la competència en el coneixement i la interacció en el món físic pel fet que elegir els elements necessaris per a muntar una maqueta els permet conèixer aspectes de l’oferta del món real, que d’altra manera no s’han de plantejar. Sense fer sessions pràctiques és impossible arribar a fer alumnes que siguin plenament competents, per això, és convenient fer un esforç per preparar pràctiques en cada bloc de continguts, encara que el tema sigui molt teòric. D’aquesta manera també és més senzill plantejar activitats en grup i no treballar sempre de forma individual. En les sessions que transcorren a l’aula, una manera de sortir de la rutina de les explicacions a la pissarra del professorat és repartir el tema en apartats que han de desenvolupar i explicar als companys els mateixos alumnes. D’aquesta manera desenvolupen la competència en comunicació lingüística, l’alumnat que exposa té l’oportunitat de treballar les dimensions de la competència associades a parlar i els que assisteixen de públic, les dimensions associades a escoltar. Per acabar, cal incidir en el fet que els aspectes actitudinals són més importants en el currículum de tecnologies del que pensam en general i això s’ha de reflectir en el treball a l’aula i en l’avaluació. Per reflexionar sobre aquest fet és suficient de reparar que cinc dels nou objectius de la matèria tenen com a finalitat el treball sobre actituds de l’alumnat, tal i com s’ha especificat a l’apartat dels objectius i competències bàsiques. Un suggeriment en aquest sentit és treballar actituds a classe sempre que sigui possible i, de la mateixa manera, a l’hora de preparar avaluacions i recuperacions de l’assignatura, crear un pla prou ample on es reculli l’avaluació de tots tipus de continguts, tant de conceptes com de procediments i actituds, eliminant així la tendència que tenim a esforçar-nos més a ensenyar i avaluar conceptes. Una possibilitat és crear un sistema on explícitament discutirem en gran grup les actituds de cooperació, flexibilitat, respecte, responsabilitat, etc., mostrades per l’alumnat respecte al treball en grup en una sessió determinada. Per exemple, donar l’oportunitat que l’alumnat defineixi quina ha estat la seva actitud més destacada al llarg d’una sessió d’entre un conjunt d’actituds desitjables. Després deixam que els companys del grup expressin justif icadament el seu acord o desacord davant d’aquesta declaració. Aquest també és un bon moment per desenvolupar la competència en comunicació lingüística. Pautes per a l’avaluació


En general, és necessari posar més èmfasi en l’avaluació, donar-li més importància i fer-ne més partícip l’alumnat. És important explicitar a l’alumnat quins seran els ítems a avaluar i de quina manera es valoraran, abans de l’inici de l’activitat. També s’ha de procurar que es realitzin activitats d’autoavaluació, que permeten a l’alumnat reflexionar sobre el que ha après i el que cal fer per assolir el que encara no sap i de coavaluació o avaluació entre iguals.

EXEMPLE D’ÍTEMS D’AVALUACIÓ D’UNA EXPOSICIÓ ORAL: Contingut del discurs (2 punts) Fluïdesa en la xerrada (2 punts) Adequació del temps (2 punts) Riquesa de vocabulari (2 punts) Qualitat del suport visual (2 punts)

EXEMPLE D’ÍTEMS D’AVALUACIÓ D’UN TREBALL ESCRIT:

Desenvolupament de la temàtica (apartats i extensió) (2 punts) Coherència de continguts (2 punts) Concreció: posa exemples, il·lustra amb imatges, presenta dades en gràfics o

taules (2 punts) Expressió escrita i ortografia (2 punts) Bibliografia i adequació de les fonts d’informació (2 punts)

A tall d’exemple, concretam una possible manera de valorar l’ítem: desenvolupament de la temàtica, valorat amb dos punts. 2 punts (si es donen les tres circumstàncies següents):

el treball escrit, text o resposta es refereixen amb precisió a la temàtica

l’alumne sap triar la informació, classificar-la i posar prou apartats i prou extensos

la disposició del treball: estil, imatges o altres gràfics o altres detalls similars són adequats.

1 punt (si es dóna alguna de les circumstàncies següents): el treball escrit només es refereix breument a la temàtica

demanada, però el treball relaciona informació i contingut el text produït per l’alumne no es relaciona totalment amb la

finalitat del treball demanat, però la disposició del treball: estil, imatges o altres gràfics i detalls similars són adequats.

0 punts (si es dóna alguna de les circumstàncies següents): si el treball és insuficient o poc extens si no es refereix a la temàtica demanada si mostra una comprensió inadequada dels continguts demanats si la informació al treball és irrellevant i/o inversemblant.


2. Exemples per a la pràctica A continuació s’exposen vuit propostes per desenvolupar competències bàsiques a l’aula amb alumnes dels diferents cursos de l’ESO. Totes les propostes es presenten diferenciades en dues parts. La primera part és una guia per al docent, on s’inclouen els objectius d’aprenentatge i l’enfocament per competències de l’acció formativa. La segona part de cada proposta de treball és el document per lliurar directament a l’alumnat.

Les tasques que presentam, i que es resumeixen en la taula 21 relacionades amb les competències que es treballen, són diverses en diferents aspectes:

en relació a la durada, ja que s’inclouen propostes que tan sols necessiten una sessió per dur-se a terme i altres, en canvi, que necessiten diverses setmanes per desenvolupar-se;

en relació a la temàtica, ja que s’ha procurat mostrar tasques que tractin diferents blocs temàtics (es treballen continguts de mecànica, electricitat, instal·lacions als habitatges, sobre materials d’ús tècnic, i també una proposta de tecnologies de la informació i la comunicació);

en relació al nivell de l’alumnat a qui van adreçades

Taula 21. Tasques per a la seva aplicació a l’aula

curs al qual va adreçada

núm. TÍTOL DE LA TASCA Competències que es treballen

cb 1 cb 2 cb 3 cb 4 cb 5 cb 6 cb 7 cb 8

2n ESO

1 Com funciona una bicicleta? X X X X X X

2

El moviment de les màquines

( Inclou projecte de construcció)

X X X X X X X X

3r ESO

3 Creació d’un lloc web sobre

notícies d’actualitat X X X X X

4 Què ha passat amb la joguina

de la meva amiga Maria? X X X X X

5 Com podem diferenciar un

commutador d’un interruptor? X X X X X

4t ESO

6 Interpretació d’una factura

d’electricitat X X X X

7 Climatització de la llar X X X

8 Interrupció del corrent elèctric

a la nostra llar X X X


2.1. Exemples per a segon curs

TASCA núm. 1

CURS: 2n ESO

BLOC: Mecanismes

Com funciona una bicicleta?

ESCENARI: Passejada amb bicicleta

Coneixements previs:

d’altres matèries: 1. Física i química: conceptes de força, velocitat de gir i les seves unitats (rpm) 2. Matemàtiques: operacions amb nombres naturals

de la matèria de tecnologies: no s’han treballat aquests conceptes amb anterioritat

Atenció a la diversitat: en el grup classe on hi hagi algun alumne amb dificultats d’aprenentatge, es poden fer algunes agrupacions més nombroses, de tal forma que aquests alumnes poden participar i col·laborar en els raonaments del grup.

Agrupament: grups de 2 o 3 alumnes

OBJECTIUS

Analitzar el funcionament d’un mecanisme bàsic de transmissió i transformació del moviment.

Calcular relacions de transmissió. Relacionar força i velocitat. Conèixer les aplicacions dels mecanismes de transmissió de moviment. Comprovar el funcionament de les màquines simples a través de simuladors. Valorar les normes de seguretat en l’ús de màquines simples.

ÒPTICA COMPETENCIAL En la primera activitat d’aquesta tasca, als alumnes se’ls demana la identif icació, emprant un vocabulari tècnic, de les parts d’una bicicleta, es treballen la competència en comunicació lingüística i la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. A continuació es demana als alumnes que realitzin tres supòsits pràctics, en els quals han d’experimentar, observar, recollir i organitzar dades i treure’n una sèrie de conclusions per tal de relacionar magnituds com la força i la velocitat. Amb aquest plantejament es treballen les següents competències bàsiques: competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, competència matemàtica i competència per aprendre a aprendre. Si totes aquestes dades en lloc de ser registrades en les taules donades, es registren amb un programa de tractament numèric, llavors es treballaria també la competència digital, que es treballa també en l’activitat 6, on l’alumne utilitza un programa de simulació mecànica. Per a fomentar l’autonomia i iniciativa personal en aquesta tasca també s’ha plantejat una qüestió relacionada amb el manteniment de la bicicleta i la necessitat de vigilar que els elements que la constitueixen es conservin en bon estat per tal de poder gaudir-ne en els temps d’esbarjo. Aquest concepte és el que fa aquesta activitat transferible, per exemple a un altre escenari que podria ser el manteniment d’un cotxe abans d’iniciar un viatge llarg.


COMPETÈNCIES BÀSIQUES

competència dimensions

competència en comunicació lingüística cb1

Utilitzar un vocabulari prou ampli per expressar-se oralment i per escrit amb propietat i precisió.

competència matemàtica cb2

Planificar i aplicar estratègies de resolució de problemes mecànics a situacions de la vida quotidiana.

Saber utilitzar les tècniques i els procediments matemàtics bàsics com comptar, operar, mesurar, i organitzar i analitzar dades.

competència en el coneixement i la interacció amb el món físic cb3

Saber aplicar els conceptes científics i tècnics en àmbits i situacions de la vida diversos.

Fer observacions directes o indirectes, registrar-les i interpretar-les.

Localitzar, obtenir, analitzar i representar informació qualitativa i quantitativa.

competència digital cb4

Manejar un programa de simulacions mecàniques.

competència per aprendre a aprendre cb7

Relacionar els continguts que s’han d’aprendre amb els aprenentatges previs i amb l’experiència personal.

autonomia i iniciativa personal cb8

Conèixer, respectar i complir les normes de seguretat i manteniment.

Saber organitzar el temps i les tasques. Relacionar-se, cooperar i treballar en equip de manera

cooperativa i flexible.

FUNCIONALITAT I TRANSFERIBILITAT Funcionalitat: els alumnes es plantegen i treballen el funcionament d’un objecte tan habitual com una bicicleta. És de suposar que gairebé tots n’han tengut una a casa en algun moment de la seva vida. Transferibilitat: els alumnes poden transferir part de les competències adquirides amb aquesta activitat a altres objectes de la vida quotidiana que funcionin amb mecanismes, per exemple el canvi de marxes d’un cotxe, un rellotge, una màquina-eina (trepant de columna), un temporitzador de reg automàtic, i un llarg etcètera.


ALUMNE/A: Els Reis han dut una bicicleta de muntanya al teu company de classe i encara no controla com funcionen les marxes per poder fer una pujada amb més facilitat. Ajudem-lo! ACTIVITAT 1. Fes que el teu company identif iqui en la bicicleta els elements següents quadre

selló

plat

pinyó

manillar

fre

pedal

radi

pneumàtic

ACTIVITAT 2. Ara experimentarem i a continuació extraurem conclusions sobre el comportament de les diferents peces de la bicicleta. Abans de començar l’experiment prepara’t així:

a) Posa la bicicleta en posició: Gira la bicicleta cap per avall. Vigila que es recolzi amb el manillar i el selló en terra.

b) Col·loca 3 senyals en certes peces de la bicicleta que poden rodar: Per aconseguir tenir un senyal en aquests 3 llocs, pots fer-hi servir un retolador permanent o etiquetes.

1r senyal: marcarà una dent qualsevol del plat. 2n senyal: marcarà una dent qualsevol del pinyó. 3r senyal: marcarà un punt de la roda de darrere.

Experiment 1. Col·loca la cadena en el plat gran i en el pinyó petit Fes voltes als pedals f ins que hagin rodat 10 voltes completes; mentrestant compta, amb l’ajuda del teu company, els girs del pinyó.

Repeteix la mateixa operació (10 voltes més als pedals) i compta els girs del plat i també els de la roda de darrere.

RECOPILAM DADES:

NOMBRE DE VOLTES PER 10 GIRS DEL PEDAL

Quan la cadena està al plat gran i al pinyó petit

Plat (o roda conductora):

___________voltes

Pinyó (o roda conduïda):

___________voltes

Roda posterior:

___________voltes


Experiment 2. Engranarem en aquesta ocasió el plat petit i el pinyó gran. Esperam que els senyals estiguin encara adherits als seus llocs i que no estiguis marejat, ja que hem de continuar rodant elements i comptant voltes.

Tornam a actuar sobre els pedals perquè facin 10 voltes. Mira primer amb atenció el pinyó. I compta quantes voltes ha fet aquesta roda dentada seguidora.

Repeteix la mateixa operació i mira aquesta vegada els altres elements rotatius de la bicicleta. Compta els girs del plat o altra roda dentada motriu i també els de la roda de darrere.

RECOPILAM DADES:

NOMBRE DE VOLTES PER 10 GIRS DEL PEDAL Quan la cadena està al plat petit i al pinyó gran

Plat (o roda conductora): ____________voltes

Pinyó (o roda conduïda): ____________voltes

Roda posterior: ____________voltes

ANÀLISI. Extraiem les primeres conclusions:

El nombre de voltes que gira el plat és igual al nombre de voltes que giren

El nombre de voltes que gira el pinyó és igual al nombre de voltes que gira

JUSTIFICACIÓ:

El plat i estan muntats sobre el mateix eix.

El pinyó i s’acoblen sobre el mateix eix.

Paraules clau per completar les frases:

INTRODUÏM UN CONCEPTE EN LA REFLEXIÓ I TORNAM A ANALITZAR:

Pensarem en aquest moment en la velocitat de rotació o velocitat de gir, que es mesura en “voltes o revolucions per minut (rpm)”.

1a POSICIÓ DE LA CADENA

1. Plat gran

Pinyó petit

Al mateix temps que els pedals fan 10 voltes, la roda posterior gira _______ vegades;

S’augmenta o es redueix la velocitat de gir en transmetre el moviment des dels pedals fins a la roda posterior?_________

Llavors marca l’opció correcta:

MECANISME : □ Reductor □ Amplificador

2a POSICIÓ DE LA CADENA

2. Plat petit

Al mateix temps que els pedals fan 10 voltes, la roda posterior gira _______ vegades;

S’augmenta o es redueix la velocitat de gir en transmetre el moviment

la roda posterior els pedals


Pinyó gran

des dels pedals fins a la roda posterior?_________

Llavors marca l’opció correcta:

MECANISME : □ Reductor □ Amplificador

ACTIVITAT 3. Tornam a comptar..., però en aquesta ocasió els elements estan quiets! Observa quantes dents tenen el conjunt de plats i de pinyons. PRESENTAM LA INFORMACIÓ NUMÈRICA EN TAULES:

nombre de dents

Rodes conductores (conjunt de plats)

Gran

Mitjà

Petit Hi ha cap plat més?

Quantes dents té?

Rodes conduïdes (conjunt de pinyons)

Gran

Mitjà

Petit Hi ha cap pinyó més?

Quantes dents té?

ACTIVITAT 4. Calcula les relacions de transmissió

MECANISME Relació de transmissió

Plat gran

Pinyó petit

Plat petit

Pinyó gran

EXPERIMENT 3. Experimentam de nou!

Disposats a pedalejar. Recorrerem amb la bicicleta un mateix trajecte curt, d’uns 100 metres, diverses vegades, cada vegada posarem la cadena en una posició diferent. Fixa’t en la força que necessites fer per moure els pedals!

REFLEXIONA

En quin dels dos casos has hagut de fer més força? I en quin cas has fet més via? Per què creus que és així?

Relacionam aquests fets amb el canvi de marxes d’un cotxe:

En quins moments s’ha de posar la primera marxa d’un cotxe? I la cinquena?


ACTIVITAT 5. Sintetitzam allò après. Extraiem regles generals. A les parts mòbils de les màquines, si augmenta la , disminueix la . Són magnituds inversament proporcionals, ja que en variar-ne una en un sentit (augment o disminució), l’altra varia en el sentit contrari. ACTIVITAT 6. Fes el dibuix del sistema d’engranatges de la bicicleta i apunta-hi el nombre de dents dels diferents engranatges. ACTIVITAT 7. Anem ara a l’ordinador i amb un programa simulador: a) Calcula la relació de transmissió per 4 combinacions de plats i pinyons a triar per

tu mateix. b) Imagina’t que has aconseguit pedalejar a 800 rpm, quina és la velocitat de la roda

conduïda per les quatre combinacions de marxes que has triat en l’apartat a? ACTIVITAT 8. Després de tot el que has après... Quin manteniment ha de tenir la bicicleta perquè puguem tenir una passejada agradable sense imprevistos ni accidents? ACTIVITAT 9. Apliquem els coneixements!

A la vista del resultats obtinguts, quina marxa aconselles al teu company si vol fer una pujada amb el mínim esforç?

I si va per pla, què li aconselles per augmentar la seva velocitat?


TASCA núm. 2

CURS: 2n ESO

BLOC: Mecanismes

El moviment de les màquines

ESCENARIS: La cuina de casa L’aula taller de tecnologia


d’altres matèries: 1. Física i química: conceptes de força 2. Matemàtiques: operacions amb nombres naturals

de la matèria de tecnologies: anteriorment no s’han treballat aquests conceptes

Atenció a la diversitat: en el grup classe on hi hagi algun alumne amb dificultats d’aprenentatge, es poden fer agrupacions més nombroses

Agrupament: individual i grups de tres alumnes

OBJECTIUS

Relacionar la paraula màquina amb enginys que no tenen per què ser elèctrics. Adonar-se que la major part de les màquines i dels aparells efectuen diversos

tipus de moviments. Reconèixer que els diferents moviments es transmeten d’uns elements de la

màquina a d’altres a través de mecanismes diversos. Familiaritzar-se amb els mecanismes que hi ha presents als objectes d’ús

quotidià. Adonar-se que les màquines tenen com a principal funció l’aprofitament de la

força. Identif icar màquines simples de l’entorn immediat i analitzar-les. Reconèixer els tres diferents tipus de palanques. Seguir les fases del mètode de projectes per dissenyar, construir i avaluar una

màquina dotada de parts mòbils. COMPETÈNCIES BÀSIQUES



Escriure diferents textos per expressar idees, sentiments i experiències segons la situació i la intenció.

Comprendre i interpretar la realitat a partir de textos escrits.


Saber utilitzar les tècniques i els procediments matemàtics bàsics com comptar, operar, mesurar, i organitzar i analitzar dades.


Elaborar conclusions basades en proves i comunicar-les en diversos contexts.


tractament de la informació i competència digital cb4

Emprar tècniques i estratègies diverses per accedir a la informació d’acord amb la font i el suport que s’utilitzi (oral, imprès, audiovisual, digital o multimèdia), en situacions i contextos diversos.

social i ciutadana cb5

Prendre decisions en els diferents nivells de la vida comunitària i valorar conjuntament els interessos individuals i els de grup.


Practicar el diàleg i la negociació per arribar a acords com a forma de resoldre els conflictes.

cultural i artística cb6

Adequar la utilització de recursos artístics d’expressió i representació per realitzar produccions pròpies.


Manifestar interès per aprendre. Relacionar els continguts que s’han d’aprendre amb els

aprenentatges previs i amb l’experiència personal.



Saber organitzar el temps i les tasques. Relacionar-se, cooperar i treballar en equip de manera

cooperativa i flexible.

FUNCIONALITAT I TRANSFERIBILITAT Funcionalitat: Aquestes activitats contribueixen a aconseguir que l’alumnat desenvolupi les capacitats necessàries per dur a terme “l’anàlisi d’objectes”. Transferibilitat: A tots els altres processos de disseny, construcció i avaluació de maquetes.


ALUMNE/A:

ACTIVITAT 1. Llegeix el text següent i contesta les preguntes.

La major part de les màquines i els aparells efectuen diversos tipus de moviments. Alguns

d’aquests moviments els podem observar des de fora, com en el cas de les bicicletes, els rellotges, les batedores o els reproductors de CD. Però la majoria dels moviments es produeixen a l’interior de les màquines, gràcies a les parts mòbils corresponents, anomenades mecanismes. Aconseguir que un disc giri 33 vegades cada minut, que les busques del rellotge marquin regularment el temps o que una pel·lícula de cinema avanci a la velocitat adequada demana

que el disseny i la construcció de les peces i els mecanismes encarregats d’aquests moviments

siguin molt precisos.

a) Quines parts de les màquines són fixes? b) Quins quatre tipus de moviments poden tenir les peces o les màquines mòbils? c) Com definiries un mecanisme? d) Fes una llista de quatre objectes que portin mecanismes que surtin al text. e) Ara esmenta quatre objectes que portin mecanismes i que no surtin al text. Explica

com has sabut, en cada cas, que aquests objectes funcionen amb mecanismes. f) Resumeix el text que has llegit en una frase curta.

ACTIVITAT 2. Fixa’t en aquest destapador:

a) Explica com funciona.

b) Es podria dividir la totalitat de l’instrument en parts? Com les anomenaries? Posa a cada part un nom que les caracteritzi i que les diferenciï de la resta. Pots fer fletxes a la imatge d’aquí dalt.

c) És una màquina? Per què? Explica els teus arguments de forma ordenada.

d) Si a l’apartat anterior has contestat que sí, explica quin tipus de màquina és.

ACTIVITAT 3 Cerca informació sobre les màquines simples i elabora un quadre resum dels tipus que hi ha i les característiques que tenen. ACTIVITAT 4 Cerca objectes d’ús quotidià que portin algun dels tres tipus de palanca. Dibuixa’ls i explica els avantatges de cada tipus de palanca. ACTIVITAT 5 Explica segons el teu punt de vista si un tallaungles és una palanca i justifica-ho.


ACTIVITAT 6

Tria un dels mecanismes de transmissió i transformació de moviment que es relacionen aquí devora i elabora un treball de format lliure on n’expliquis les característiques principals i els usos més comuns. Identif ica’ls com a transmissors i/o transformadors del moviment Cerca’n imatges o dibuixos...

a) politges i corretges b) cadenes c) engranatges

d) cargol sense fi e) pinyó-cremallera f) lleva g) biela-manovella

ACTIVITAT 7 Has pensat mai com es transmet el moviment d’un motor que fa voltes a una porta de garatge que s’obre cap amunt i avall? Podries explicar-ho amb les teves paraules? ACTIVITAT 8: PROJECTE DE DISSENY I CONSTRUCCIÓ Proposta de treball: Dissenyar i construir un objecte, sistema, edifici o construcció que estigui dotat de moviment i pugui complir almenys una d’aquestes funcions:

a) Transmetre un moviment inicial a una altra part de la màquina.

b) Transformar el moviment inicial en un de final d’altres característiques.

c) Reduir l’esforç per fer un treball. S’ha d’expressar clarament la utilitat, funció o servei que tendrà el sistema dissenyat.

CONDICIONS:

El projecte s’ha de realitzar en grups de tres persones.

L’accionament de la primera part mòbil de la màquina s’ha de realitzar de forma

manual.

El material constructiu fonamental ha de ser fusta (massissa, contraplacat,

aglomerat i DM) o cartó dur. S’ha d’aprofitar material reutilitzat com taps de botella, pinces de roba, tubs de bolígraf, etc., per fer les diferents peces necessàries.

L’objecte ha d’estar format per diferents operadors estructurals (bigues, pilars,

tirants...) i algun mecanisme de transmissió i transformació de moviment (politges,

corretges, engranatges, lleves, cigonyals...). Tots els mecanismes i operadors, estructurals o mecànics, han de ser construïts manualment.

Les mides màximes de la maqueta han de ser de 400 x 300 x 400 mm.

Exemples: 1. Un dispositiu o sistema que serveixi per a aixecar pesos: grua, ascensor, muntacàrregues, etc. 2. Una figura articulada per a un teatre de guinyols, que pugui dur a terme diferents moviments o

accions amb les diverses parts que la componen. 3. Un dispositiu que serveixi per a llançar objectes a distància: catapulta. 4. Un dispositiu que converteixi un moviment circular en longitudinal: un tren. 5. Un pont mòbil capaç de salvar l’obstacle que suposa un riu navegable i capaç, també, de permetre

el pas d’una persona o un vehicle des d’una vorera a l’altra: pont llevadís, pont giratori, etc. 6. Una màquina amb aplicacions lúdiques, com les atraccions del “Ram”: sínia de fira, cavallets, etc.


2.2. Exemples per a tercer curs

TASCA núm. 3

CURS: 3r ESO

BLOC: Tecnologies de la comunicació i Internet

Creació d’un lloc web sobre notícies d’actualitat

ESCENARI: Aula d’informàtica


d’altres matèries: 1. Llengües o processos de comunicació: la premsa

de la matèria de tecnologies: programes d’edició de pàgines web

Atenció a la diversitat: permet adaptacions. Es poden reduir els requisits del lloc web, així com el nombre d’enllaços i altres elements a incloure en cada pàgina web del projecte. Per a alumnes concrets, també es pot indicar o fixar quines serien les fonts d’informació.

Agrupament: individual

OBJECTIUS Interessar-se per les notícies d’actualitat i per la premsa. Adquirir les estratègies de la reflexió i la investigació per trobar els antecedents

d’un determinat fet o notícia. Desenvolupar la imaginació i la projecció de futur des d’un punt de partida o

una situació en el context actual. Apreciar la diversitat d’enfocaments d’un mateix fet segons els diferents

mitjans de comunicació escrita que el recullen. Utilitzar les eines de l’aula virtual per a autoavaluar-se i coavaluar-se.

METODOLOGIA i ÒPTICA COMPETENCIAL L’activitat, que podem qualificar de projecte, està concebuda per desenvolupar-se durant un nombre elevat de sessions encara que, perquè no s’allargui excessivament ni la qualitat se’n vegi afectada, es considera necessari que l’alumnat compagini la feina a l’aula d’informàtica amb dedicació a casa seva, tant en la fase de recerca d’informació com en la fase de disseny. Hem d’assegurar-nos que l’alumnat té la possibilitat d’utilitzar el mateix programari al centre i a casa seva, i disposa d’una memòria extraïble que permet transportar el material que es va elaborant. S’utilitza un recurs de l’aula virtual, concretament un diari (plataforma “Moodle”), per publicar i compartir les experiències que va generant l’execució del projecte. Es pot anomenar “Diari de recomanacions”. Allí alumnat i professorat realitzen suggeriments sobre el funcionament d’alguna utilitat del programari, consells sobre recursos d’excel·lents resultats, recomanacions de fonts d’informació, com per exemple, adreces de pàgines web de diaris amb versió digital... S’ha de procurar que cada alumne o alumna elegeixi una secció de notícies de les proposades i, a partir d’aquesta, cadascun és lliure per escollir un tema del seu


interès. Donat que els alumnes han de redactar un article sense exportar-lo de la font original, exerciten l’expressió escrita. En treballar la competència en comunicació lingüística és important que els alumnes no associïn la immediatesa del mitjà multimèdia amb la incorrecció de la llengua que s’hi utilitza. Per això la tasca correctora del professor és essencial. Si pensam en la forma, amb aquesta activitat, els alumnes s’inicien en el disseny de llocs web, i adquireixen un cert grau de competència digital. Si a més pensam en el contingut del projecte, els alumnes realitzen una anàlisi de les notícies d’actualitat bastant ampla, i treballen simultàniament la competències social i ciutadana i la competència per aprendre a aprendre. En primer lloc han de consultar seccions del diari que probablement no visiten. En segon lloc, han de tractar de detectar, també en fets apareguts en la premsa, els antecedents o les causes d’un esdeveniment concret. En tercer lloc se’ls demana una elucubració respecte a quines podrien ser les conseqüències desencadenades en el futur per la notícia que han triat. Un adolescent no és molt donat a conjecturar ni a anticipar successos. Amb aquest plantejament s’obliga l’alumnat a fer un esforç imaginatiu sobre fets no esdevinguts, encara que els alumnes considerin que aquests no tendran cap repercussió directa sobre ells. En últim lloc, es proposa comparar entre els diferents tractaments que es donen a una mateixa notícia segons el mitjà de comunicació que la publica. Aquí oferim a l’alumnat l’oportunitat de fixar-se en els diversos enfocaments de la premsa local, la gratuïta i la de diferents corrents ideològics. COMPETÈNCIES BÀSIQUES



Cercar, recopilar, seleccionar i processar informació; en aquest cas, extreta de la premsa, incloent-hi la digital.


Organitzar la informació, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la, i fer inferències i deduccions de diferent nivell de complexitat.

Manejar bàsicament aparells i programes multimèdia.

social i ciutadana cb5

Tenir consciència de l’existència de diferents perspectives per analitzar la realitat històrica i social del món, la seva evolució,

les seves fites i els seus problemes. Usar l’anàlisi multicausal per jutjar els fets i els problemes

socials.


Identificar i manejar la diversitat de respostes possibles davant una mateixa situació o problema.

Ser capaç d’autoavaluar-se.


Comunicar als altres les pròpies idees i judicis així com valorar les idees dels altres.

Reelaborar els plantejaments previs o elaborar noves idees.

FUNCIONALITAT I TRANSFERIBILITAT Funcionalitat: Avui en dia és cada vegada més habitual realitzar un curs de formació a distància mitjançant una aula virtual, posseir un bloc a la xarxa o un lloc web on publicar assumptes del teu interès. Tot això és sols una petita part de les possibilitats que s’obren en les xarxes socials virtuals.


Transferibilitat: Són diverses les capacitats que els alumnes entrenen amb aquest projecte i que aplicaran en nombroses ocasions de la vida diària, tant l’escolar com la personal.

Comprensió de textos periodístics. Comparació de les diferents fonts d’informació que produiran que

l’alumne relativitzi la versió que li arriba d’un fet. Presa de decisions, que desenvolupen aquí en haver-se de decidir per

seleccionar una única notícia entre un nombrós grapat de possibilitats. Creativitat, que aquí es manifesta, per exemple, en multitud de

maquetacions alternatives. La capacitat creativa serà transferible a qualsevol elaboració de l’alumne quan la proposta de treball gaudeixi d’algun grau de llibertat.

Emissió de judicis sobre una producció pròpia. Capacitat per trobar virtuts i defectes en les produccions dels

companys. REQUISITS DEL PROGRAMARI

LLOC WEB CONFECCIONAT PER

4 pàgines web

amb 3 marcs

Marc superior:

Invariable (no desapareix en canviar de pàgina web dins del lloc web).

Conté el menú, per poder navegar entre les 4 pàgines creades

Inclou el títol del lloc web. Marc central:

Variable, depèn de l’apartat triat al menú de selecció del

marc superior.

Pot contenir enllaços a pàgines externes, però que, en obrir-

se, ho facin en una altra finestra del navegador.

Ha d’incloure una taula amb totes les fonts d’informació

consultades per les pàgines 1, 2 i 4 del web. Marc inferior:

Invariable (no desapareix en canviar de pàgina web dins del

lloc web).

Conté l’autor del treball.

S’ha de tenir en compte la possibilitat que els alumnes puguin triar una plantilla disponible a la xarxa com a base per al seu lloc web, que després es pot modificar amb el programari corresponent.


ALUMNA/E: “NOTÍCIES D’ACTUALITAT” Has de crear un lloc web que ha de constar de 4 pàgines web:

PÀG WEB núm. 1: PORTADA del lloc web.

PRESENT: notícia d’actualitat

Exemple de títol per a la pestanya del menú que retorna a aquesta pàgina portada de la web: “2010 AL LÍBAN”

INSTRUCCIONS:

Tria la notícia protagonista del teu lloc web.

Presenta-la sense copiar-la del diari. Resumeix-la.

Selecciona els titulars que n’il·lustren la temàtica.

Afegeix-hi imatges, gràfics, etc.

PÀG WEB núm. 2:

PASSAT

Exemple de títol per a la pestanya del menú que retorna a aquesta segona pàgina web, i que recull la idea del text que hi trobes: “1995-2005, UN PASSAT CONVULS EN VIA D’ESTABILITZACIÓ”

INSTRUCCIONS:

Cerca i analitza articles de premsa publicats amb anterioritat a la teva notícia que t’ajudin a comprendre les causes històriques o els antecedents del fet estudiat.

Presenta una segona pàgina web on expliquis les conclusions que has extret dels articles de premsa consultats.

PÀG WEB núm. 3:

FUTUR

Exemple de títol per a la pestanya del menú que retorna a aquesta tercera pàgina, on la imaginació serà la protagonista:

“UN PAÍS MODERN: LÍBAN L’ANY 2023”

Quina creus que serà la propera notícia que es publicarà respecte al tema protagonista triat?

Com suposes que poden aparèixer en la premsa del futur les repercussions que desencadenaran els fets actuals?

INSTRUCCIONS:

Redacta en aquesta pàgina web les implicacions i conseqüències que aventures que pot comportar el fet que apareix a la pàgina “present”.

PÀG WEB núm. 4:

ALTRES MITJANS DE

COMUNICACIÓ

Documentar-se amb:

a) Premsa local.

b) Repercussions en la premsa estatal (comparar mínim 2 diaris).

c) Apareix la notícia a la premsa gratuïta?

Com es tracta la notícia a altres diaris? Quines diferències hi ha sobre l’enfocament del tema o sobre l’extensió que s’hi dedica en cada mitjà? A qui s’entrevista i d’on s’extreuen les dades en cada cas?

INSTRUCCIONS:

Exposa en aquesta pàgina web les principals diferències que has trobat en el tractament de la notícia d’actualitat segons els diaris consultats.

Aquest apartat s’ha de confeccionar després de consultar almenys 4 fonts d’informació diferents.


Tema del projecte Per elaborar la notícia protagonista del teu lloc web, has d’elegir una secció de les següents i, a partir d’aquesta, escollir un tema del teu interès:

SECCIONS D’ACTUALITAT Exemples de notícies seleccionades com a temàtiques per al lloc web:

1 TRANSPORT Exemple: Renovació de rutes de l’EMT el 2009 a Palma (primeres valoracions després d’un any de funcionament)

2 ATUR RECOMANACIONS:

-Elegir territori per centrar la notícia

-Elegir sector de producció

-Elegir espai temporal

3 ECONOMIA (en general) Índex de preus

Bancs, canvis en el sistema financer global

4 EMPRESA (en particular) Exemple: L’empresari mallorquí Jaume Martínez, creador de la cadena de perruqueries “Easy cut”

5 POLÍTICA Eleccions europees, municipals, etc.

Nou president en el partit X al municipi de Campos

Propostes que fan els partits per solucionar

problemes d’actualitat

6 CORRUPCIÓ Escàndols per malversació de fons públics

7 INTERNACIONAL ÀFRICA a) Conflictes armats b) Desastres naturals

c) Innovació d) Política e) Economia

8 INTERNACIONAL ÀSIA

9 INTERNACIONAL AMÈRICA

10 INTERNACIONAL EUROPA

11 INTERNACIONAL ORIENT MITJÀ

12 INNOVACIÓ CIENTÍFICA, ENERGÈTICA…

Pot referir-se a qualsevol país del món.

13 PUBLICACIÓ DE CANVIS EN LA LEGISLACIÓ

Impostos, taxes ... Permisos d’obres

Autoritzacions per obrir una escoleta Exemple: Diari de Mallorca (20.02.09) Salut

examinarà els caps de servei dels hospitals públics.

14 CULTURA Premis cinema, estrenes de teatre, etc.

Diari de recomanacions

Per acompanyar el projecte redactarem entre tots un diari de recomanacions a l’aula virtual, per tal de compartir la informació.

Podràs rebre i realitzar suggeriments sobre: el funcionament d’alguna utilitat del programari, consells sobre recursos d’excel·lents resultats, recomanacions de fonts d’informació, com direccions de pàgines web de diaris amb versió digital, etc.


Avaluació i qualificació

Per avaluar i qualificar el projecte ens basarem en:

AVALUACIÓ DEL PROFESSOR

80%

Cada

pestanya o pàgina del

lloc web:

2 punts

CRITERIS DE VALORACIÓ DELS MARCS CENTRALS

0,5 punts Contingut textual (Interessant, argumentat, amb dades...)

0,5 punts Expressió escrita (Sintaxi, vocabulari, ortografia...)

0,5 punts Elements no textuals (Riquesa en imatges, gràfics...)

0,5 punts Maquetació

+1 punt: Enllaços i marcs que apareixen a tot el lloc web

+1 punt: Estètica general i coherent en cada pàgina del projecte

AUTOAVALUACIÓ

10%

5% Cita els elements del lloc web dels quals et sents especialment

orgullós

5% Enumera els aspectes del treball que ja trobes millorables

Es realitza en l’aula virtual dins del tema corresponent

(mitjançant l’eina “diari” d’una plataforma “Moodle”)

COAVALUACIÓ 10%

5% Assenyala punts forts del treball del teu company. Justifica-ho.

5% Assenyala punts dèbils del treball del teu company. Justifica-ho.

Es realitza en l’aula virtual dins del tema corresponent

(mitjançant l’eina “fòrum” d’una plataforma “Moodle”)


TASCA núm. 4

CURS: 3r ESO

BLOC: Materials d’ús tècnic: els plàstics

Què ha passat amb la joguina de la meva amiga Maria?

ESCENARI: Cuina de casa Laboratori i aula


d’altres matèries: 1. Ciències de la natura: importància del carboni, propietats químiques, materials i medi ambient: canvi climàtic i efecte d’hivernacle

de la matèria de tecnologies: característiques dels materials (2n ESO), fases del procés tecnològic, OpenOffice Impress, Internet...

Atenció a la diversitat: permet adaptacions. Es poden reduir els assajos a fer i el text a llegir. Per a alumnes concrets, també es poden indicar o fixar totalment les fonts d’informació.

Agrupament: múltiple, individual, per parelles, petit grup...

OBJECTIUS

Reconèixer la importància dels plàstics avui en dia. Establir els criteris adients per classif icar plàstics. Identif icar diferents tipus de plàstics, i conèixer-ne les propietats i les

aplicacions. Aplicar les normes de seguretat corresponents en la manipulació dels plàstics. Conèixer la simbologia dels plàstics i el seu significat. Introduir l’alumnat en les formes de fabricació de plàstics. Promoure el disseny de nous objectes de plàstic que satisfacin les necessitats

humanes. Fer ús de les noves tecnologies. Fomentar la lectura. Promoure actituds reflexives i de debat.

METODOLOGIA i ÒPTICA COMPETENCIAL

És una proposta de treball de llarga durada, en què es treballen tots els continguts curriculars dels plàstics. Es treballen la competència per aprendre a aprendre i l’autonomia i iniciativa personal ja que l’alumnat va elaborant el tema. En aquest sentit, cal tenir en compte que els alumnes parteixen d’uns coneixements previs extrets de l’experiència personal. Els exercicis d’assajos compresos en el marc d’indagació científ ica ens serviran per desenvolupar capacitats de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. La competència bàsica tractament de la informació i competència digital es treballa amb la recerca i el processament de la informació, també amb l’ús d’un programa de diapositives per elaborar una presentació. Prestarem especial atenció a la competència en comunicació lingüística amb la lectura i l’exposició oral. Aquesta activitat d’aprenentatge possibilita diferents agrupacions, per exemple, l’activitat d’identif icació dels plàstics, el treball de recopilació i l’exposició oral es poden realitzar per parelles o en petit grup.





Posar-se en el lloc de l’altre: escoltar, analitzar i tenir en compte opinions diferents de la pròpia.

Gaudir de la lectura. Formar-se un judici crític i ètic a partir de la lectura. Tenir confiança en si mateix per expressar-se oralment i

per escrit. Distingir la informació rellevant de la no rellevant i les

informacions implícites en els textos que s’escolten i en els que es llegeixen.


Interactuar amb l’espai físic. Valorar i aplicar el pensament cientificotècnic. Posar en pràctica els processos propis de la indagació

científica. Actuar per millorar i preservar les condicions de vida

pròpia, dels altres i de tots els éssers vius. Ser conscient de la influència que té la presència dels

plàstics sobre el medi. Analitzar els hàbits de consum i la seva incidència en el

medi. Saber aplicar els conceptes científics i tècnics, i les teories

científiques bàsiques en àmbits i situacions de la vida diversos.


Conèixer i aplicar les eines TIC. Transformar la informació en coneixement. Utilitzar les eines de navegació per Internet com a element

essencial per informar-se i aprendre. Mostrar una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la

informació disponible, contrastant-la quan sigui necessari.

Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com a eina per organitzar la informació, processar-la i orientar-la, per aconseguir objectius i finalitats d’aprenentatge, de feina i d’oci prèviament establerts.

Generar produccions responsables i creatives.


Adquirir i aplicar valors i actituds personals. Transformar les idees en accions. Liderar projectes. Adquirir confiança en un mateix i autoestima. Aprendre dels errors. Ser capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar

accions o projectes individuals o col·lectius. Reelaborar els plantejaments previs o elaborar noves

idees.


Reconèixer les pròpies capacitats (intel·lectuals, emocionals, físiques).

Disposar d’un sentiment de competència personal. Adquirir autonomia en l’aprenentatge. Organitzar i planificar els aprenentatges i la pròpia feina.


Manifestar interès per aprendre. Desenvolupar hàbits d’esforç i responsabilitat en la feina. Identificar i manejar la diversitat de respostes possibles

davant una mateixa situació o problema.

FUNCIONALITAT I TRANSFERIBILITAT

Funcionalitat: Últimament la tecnologia dels materials ha avançat molt en la investigació de nous materials i en les seves aplicacions; per tant, és important saber de què estan fet els objectes i per què, és a dir, relacionar propietats i aplicacions. En aquesta activitat també es tracten els aspectes socials i mediambientals de la utilització dels plàstics. Transferibilitat: Són diverses les capacitats que els alumnes entrenen amb aquesta tasca, i que aplicaran en nombroses ocasions de la vida diària, tant en l’escolar com en la personal:

Compressió d’un text Relació materials – medi ambient Materials - progrés. Consumisme Indagació científ ica Recerca i selecció d’informació Anàlisi de resultats Habilitats experimentals Creativitat Utilització de les TIC per fer exposicions orals


ALUMNA/E: Què ha passat amb la joguina de la meva amiga Maria? La teva amiga Maria t’ha contat que avui de matí s’ha aixecat del llit i ha pensat que volia berenar de cereals amb llet. Justament ahir la seva mare havia comprat una marca nova de

cereals que duien com a regal una joguina de plàstic. Sense voler l’ha deixada a prop del foc i amb la calentor s’ha deformat. La teva amiga Maria no entén molt bé què ha passat, perquè el mànec de la casserola on s’encalentia la llet també era de plàstic i, a diferència de la seva joguina, no s’ha deformat.

Intenta ajudar-la a saber què ha passat! ACTIVITAT 1. Recol·lecció i classificació d’objectes de plàstic Fotografia diferents objectes de plàstic de casa teva. Intenta classif icar-los, tria un criteri (el color, la textura, la funció ...) i separa’ls en relació amb el criteri triat (pensa que pots fer subgrups dins d’un grup, segons diferents criteris). Fes una presentació amb OpenOffice Impress que mostri la classif icació dels plàstics que has fet. ACTIVITAT 2. Reflexió i recerca d’informació En sortir de classe has parlat amb la teva amiga i li has explicat el recull d’objectes i la classificació que n’has fet. Na Maria considera que això no té res a veure amb el que li ha passat i quan li has mostrat una bossa amb tots els objectes de plàstic que has arreplegat de casa l’ha volguda tirar al

contenidor groc. Afortunadament has tengut temps d’aturar-la, li has fet veure que no n’estàs segura però que creus que no tots els plàstics es poden tirar al contenidor groc!... Us heu adonat de la importància de saber de quin tipus de plàstic és cada objecte, així que heu decidit parlar amb la professora de tecnologies per resoldre els vostres dubtes. A les adreces d’Internet següents podeu trobar informació per resoldre el problema: <http://www.xtec.cat/~jsolson7/batx/materials1/Plastics.htm> <http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1079> <www.xtec.cat/aulatec/plastics.pdf> Reflexiona sobre el que ha passat amb la joguina de na Maria:

a) Creus que el plàstic de la joguina és estable a la temperatura que el foc provoca al seu voltant? I el plàstic del mànec de la casserola, és estable a aquesta temperatura?

b) Es podria fabricar el mànec de la casserola del mateix plàstic que la joguina? I d’un altre plàstic? De quin tipus?

c) Per què creus que la casserola és de metall?

ACTIVITAT 3. Classificació dels plàstics Recull de casa teva tots els objectes de plàstic que puguis (tant els que has fotografiat com d’altres) i duu-los a classe.

http://www.xtec.cat/~jsolson7/batx/materials1/Plastics.htm

http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1079

http://www.xtec.cat/aulatec/plastics.pdf


Experimenta amb els plàstics que has recollit i, a partir de les seves propietats físiques i químiques, esbrina de quin tipus de plàstic és cadascun dels objectes que has recollit. Fotografia les passes que fas a cada experiment per després poder incorporar-les a un document informàtic. Experiment 1. Aquest plàstic s’estira? Aquest plàstic es fon?

Per a cada objecte de plàstic segueix l’esquema següent i digues de quin tipus és.

Amb els termoplàstics que has trobat podem seguir experimentant les diferents propietats físiques o químiques que ens permeten fer, com a mínim, una classif icació més: Experiment 2. Aquest plàstic sura en aigua? ASSAIG DE DENSITAT Introdueix un tros de termoplàstic en un recipient ple d’aigua i observa si sura o no. Classifica’l tenint en compte que:

1. Si sura és: PE, HDPE, LDPE, PP 2. Si no sura és: PVC, PS, PET, PC

Separa aquells que no suren i demana un encenedor tipus Bunsen per fer els tres assajos següents:

Experiment 3. De quin color és la flama?

Experiment 4. Com és el fum?

Experiment 5. Com es fon?

ASSAIG DE LA FLAMA Observa el color de la flama

quan es crema el plàstic.

Ataronjada: PET

Ataronjada o verda (si el

plàstic és transparent): PVC.

ASSAIG DEL FUM

Observa el fum que fa quan es

crema el plàstic.

Negre amb sutge: PET

Vapor; VÉS ALERTA!: PVC

ASSAIG DE LA FUSIÓ Observa què passa amb el

plàstic quan es crema.

S’estova, es fon i degota:

PET

S’estova i carbonitza en cremar: PVC

Nom de

l'objecte

Posa'l en contacte

amb un clip roent

ELASTÒMER

S’estira?

NO

SÍ

Es fon?

NOTERMOESTABLE

SÍTERMOPLÀSTIC


Observa els objectes que has dut i f ixa’t que hi apareixen les sigles PVC, PET..., ara saps que ens informen del tipus de plàstic de què es tracta. Es corresponen les que hi ha escrites amb el que has trobat de manera experimental?

ACTIVITAT 4. Simbologia T’has fixat que devora les sigles hi ha uns símbols semblants a aquests? Quin tipus de plàstic identif ica cada un? Recorda que si no ho saps pots cercar-ho als llibres i a Internet.

Ben aviat sabràs com classificar els plàstics a casa teva!

ACTIVITAT 5. Recull tota la informació que has obtingut en les activitats anteriors i prepara una presentació en OpenOffice Impress on hi hagi com a mínim:

a) el procés que has seguit per identificar el material de cada objecte amb les fotografies que has fet;

b) la simbologia dels plàstics; c) les propietats dels PET i PVC; d) les conclusions a què has arribat sobre el tipus de plàstic de la joguina de na

Maria, entre les quals has de tenir en compte si la casserola per escalfar la llet pot ser de qualsevol tipus de plàstic o no (recorda l’activitat 2).

Recorda que has de seleccionar bé la informació i indicar els llibres i les pàgines web que has consultat. ACTIVITAT 6. Comportament dels plàstics amb la calor. Escalfa l’envàs de plàstic d’un iogurt i observa què passa.

La forma de l’envàs de iogurt que hi ha a la imatge és la més comuna, però n’hi ha d’altres. Investiga quines altres podem trobar i les diferències que hi ha.

a) Com creus que s’obté la forma que té aquest envàs de iogurt? A partir d’una bolla de

plàstic, d’un cub de plàstic o d’una làmina de plàstic? Investiga-ho.


b) Creus que els plàstics tenen memòria? Troba informació al respecte i fes-ne una fitxa.

ACTIVITAT 7. Importància actual dels plàstics Fixa’t en les imatges següents:

Imatge a

Imatge b

Què mostren? Quina és la principal diferència entre una i l’altra?

Analitza: Què ha implicat econòmicament i ambientalment la incorporació dels plàstics

a la nostra vida? Quins avantatges i quins inconvenients té?

ACTIVITAT 8. Investigació i futur dels plàstics Aquí tens una lectura sobre els anomenats Plàstics biològics. Llegeix-la i respon les qüestions:

Ens hi asseiem a sobre, els vestim i fins i tot els utilitzam per a cuinar: els plàstics es troben pertot arreu. Malgrat la seva versatilitat i abundància són difícils de produir i és també difícil desfer-se’n d’una manera respectuosa amb el medi ambient.

Una petita joguina de plàstic que apareix dins la capsa de cereals és una imatge

freqüent als nostres berenars. Tanmateix, el tractament dels milions de tones de residus plàstics que es generen cada any és un problema creixent que requereix discussions més serioses que una conversa davant del bol de cereals. Els treballs d’un equip d’investigació de la Universitat de Manchester, podrien conduir a una solució que no tan sols promet

Compara la imatge b) amb aquesta. Creus que per a aquesta dona els plàstics són tan importants com per a nosaltres?


solucionar el problema del tractament dels residus plàstics, sinó que obre també una porta a noves formes de producció sostenible.

Els investigadors combinen processos d’enginyeria i biotecnologia amb la química

dels cereals per tal de poder desenvolupar una manera nova de convertir els cereals en plàstic biològic i biodegradable. Amb la tècnica coneguda com perlatge els investigadors volen extreure la clovella de les llavors dels cereals, que poden ser convertides aleshores en farina, i produir un material ple de nutrients i enzims que els microorganismes adequats, com per exemple el fong Aspergillus awamori, utilitzen com a font d’aliment per a produir plàstics biològics.

Els plàstics han revolucionat la vida moderna, i ens proporcionen des de calces de

niló fins a mossegadors de PVC passant per condons hipoal·lergènics de goma sintètica. Malgrat això, els plàstics són productes petroquímics, i per la seva producció anual de mig bilió de tones, depenem d’hidrocarburs fossilitzats. Encara més, la seva naturalesa com a productes d’utilitat limitada fa que siguin un greu problema ambiental, ja que els productes petroquímics no es degraden de manera natural. Els plàstics de rebuig es poden eliminar mitjançant la incineració, però aquest és un sistema que també contamina. Es poden reciclar, però això comporta problemes com la neteja, la classificació i el fet de trobar aplicacions per als materials de baixa qualitat que en resulten. Desafortunadament, els abocadors són actualment el sistema més segur i econòmic per a desfer-se’n. Ara bé, tenint en compte que un 40% dels plàstics produïts es llancen als abocadors, aquests s’estan omplint a una gran velocitat.

A l’hora de triar la matèria primera més adequada per treballar en processos

sostenibles s’han de tenir en compte factors econòmics i tecnològics, així com les infraestructures necessàries. Alguns exemples d’aquests factors són la disponibilitat de matèria primera, la mà d’obra especialitzada, la tecnologia de pretractament i el seu cost, i el transport. Els cereals són una matèria primera que compleix pràcticament tots els prerequisits. Aquesta matèria primera pot ser convertida posteriorment de manera química o a través de fermentacions en biocombustibles, productes químics o plàstics biològics (derivats de fonts vegetals, en lloc de fonts petrolíferes).

Els investigadors de la Universitat de Manchester creuen que utilitzant els microbis

productors de plàstic, els camps de blat podrien reemplaçar els hidrocarburs fòssils com a matèria primera per a la producció d’una gran quantitat de plàstics. Aquesta idea té molts avantatges, sobretot pel fet que els cultius són una font renovable i que el seu ús és neutral des del punt de vista del carboni. A més a més, els productes de la química dels cereals, incloent-hi els plàstics biològics, seran biodegradables, i es descompondran finalment en aigua i diòxid de carboni, dada que contrasta amb la vida mitjana de 10 000 anys dels actuals productes de polietilè i PVC. El desenvolupament dels cereals en indústria de matèries primeres també presenta molts avantatges socioeconòmics, incloent-hi una disminució de la dependència de les reserves de petroli i beneficis per als grangers deguts a l’augment del cultiu de cereals. No serà possible desenvolupar metodologies per a produir plàstic per a totes les aplicacions, però els investigadors esperen poder-ne cobrir les més bàsiques.

Segons l’investigador Colin, Els plàstics d’origen microbià trobaran una gran sortida com a

plàstics d’un sol ús, com per exemple els envasos alimentaris, que no poden ser reciclats. També és possible combinar plàstics biològics amb altres materials per fer plàstics que siguin resistents a la biodegradació. A més a més, el reciclatge es podria desenvolupar com una metodologia genèrica per a la reproducció de materials de llarga durada. L’actual indústria productora de plàstic haurà de passar gradualment de l’ús de petroquímics a l’ús de matèries renovables. L’esgotament imminent de les fonts de petroli forçarà aquest canvi, i convertirà els cereals en els candidats a matèria primera per a la producció de plàstics. Segons


Colin, l’èxit d’aquest esforç dependrà de la col·laboració de la indústria amb experts que puguin aportar els seus coneixements sobre les necessitats del mercat, la producció a escala industrial, la química, el cultiu dels cereals i l’anàlisi del cicle de vida. Aquest projecte ha estat enfocat per a millorar l’economia de la producció de plàstics biològics a través de la fermentació microbiana, que és un dels majors impediments en el procés.

Si té èxit, potser un dia la joguina de plàstic dins la capsa de cereals serà tan

sostenible com els mateixos cereals.

Què has après sobre els plàstics biològics amb aquest text? Quins avantatges creus que presenten els plàstics biològics respecte als

plàstics habituals? Quins inconvenients? Saps què és la petjada del carboni? Aquesta pàgina te’n dóna una idea.

<http://www.josoclasolucio.com/calculadora/indexcat.php>. Explica què has esbrinat i calcula la teva petjada amb la Calculadora de CO2 que

hi ha a la web. Per últim, com poden influir els plàstics biològics a les nostres vides? Quina

relació poden tenir amb el canvi climàtic? ACTIVITAT 9. Conclusions Discutiu les respostes de les activitats 8 i 9, i posau en comú les conclusions a què heu arribat.

http://www.josoclasolucio.com/calculadora/indexcat.php


TASCA núm. 5

CURS: 3r ESO (2n ESO)

BLOC: Electricitat

Com podem diferenciar un commutador d’un interruptor?

ESCENARI: Comprar en un centre comercial


d’altres matèries 1. Física i química: conceptes d’electricitat 2. Ciències socials: era de l’electricitat

de la matèria de tecnologies conceptes d’electricitat de 2n d’ESO

Atenció a la diversitat: l’alumnat apunta en el seu quadern on es pot trobar a casa seva un element de maniobra o dos elements de maniobra que accionen el mateix punt de llum


OBJECTIUS

Identif icar els elements de maniobra. Conèixer el funcionament d’un interruptor i el d’un commutador. Representar circuits elèctrics mitjançant símbols i esquemes. Valorar-ne la importància de la normalització. Conèixer els riscos que comporta la utilització de l’energia elèctrica. Valorar les aplicacions de l’electricitat a la vida quotidiana. Utilitzar l’ordinador per simular circuits elèctrics

ÒPTICA COMPETENCIAL La tasca següent, encara que es planteja per a 3r d’ ESO, també pot emprar-se com a activitat de consolidació a 2n. En les quatre primeres activitats es treballen la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència per aprendre a

aprendre. Es pretén que l’alumnat observi que a casa seva un llum es pot encendre des d’un lloc únicament o des de dos llocs indistintament. Treballam la competència per aprendre a aprendre quan l’alumnat ha de ser capaç de relacionar el comportament que presenten els dos operadors elèctrics, un interruptor i un commutador, i aplicar-ho a diferents situacions de la vida real, en dos escenaris diferents, a casa i a un centre comercial. L’alumnat aprèn a observar els diferents elements de maniobra que per l’aspecte exterior, amb un embellidor igual, semblen el mateix quan en realitat són dos elements diferents, un és un interruptor i l’altre és un commutador, i a pensar quin és l’adequat per a cada demanda. Com que l’alumnat no identif ica amb facilitat la demanda o exigència elèctrica concreta de cada habitació d’una llar, el professorat també pot dedicar un temps a treballar-les. En la cinquena activitat d’aquesta tasca es treballen la competència en comunicació lingüística, ja que l’alumnat n’ha de conèixer la normalització i simbologia elèctrica, comunicar el funcionament d’un circuit elèctric a través de l’ús d’un llenguatge específic, i la competència digital ja que els alumnes han d’utilitzar les eines que proporciona un programa informàtic per a simular circuits elèctrics. En la darrera activitat es treballa l’autonomia i iniciativa personal.





Ús del vocabulari específic per a identificar i descriure diferents tipus d’operadors elèctrics. Símbols elèctrics.

competència en el coneixements i la interacció amb el món físic cb3

Saber aplicar els conceptes científics i tècnics, i les teories científiques bàsiques en diferents àmbits i situacions de la vida.


competència digital cb4

Manejar un programa de simulació de circuits elèctrics.


Identificar i manejar la diversitat de respostes possibles davant una mateixa situació o problema.



FUNCIONALITAT I TRANSFERIBILITAT Funcionalitat: Observant el funcionament i comptant el nombre de connexions (entrades i sortides de cables) els alumnes diferencien un interruptor d’un commutador a casa seva i els identif iquen en un centre comercial. Transferibilitat: L’alumnat aprèn que les característiques constitutives d’un operador estan justif icades per les aplicacions que aquest té. Així, referint-nos encara a l’àmbit de l’electricitat, els alumnes poden diferenciar més elements de maniobra que tenen a casa seva com per exemple un interruptor d’un polsador, un polsador NO d’un NT, etc.


ALUMNA/E:

En la teva habitació hi ha dos elements de maniobra que poden encendre i apagar una mateixa bombeta. Un d’ells s’ha romput, així que la teva mare ha anat a comprar-ne un a la botiga, però quan ha arribat al mostrador corresponent hi havia elements de dos tipus, interruptors i commutadors, que en aparença eren iguals als que ella volia substituir.

Quin n’ha de comprar? ACTIVITAT 1. Investiga a casa teva on es troben:

a) llums que es poden encendre i apagar des de dos llocs indistintament. b) llums que tan sols es poden encendre i apagar des d’un lloc o element de control

ACTIVITAT 2. Revisa el què has après sobre elements de maniobra i argumenta (dóna raons que ho demostrin) si són commutadors o interruptors els elements de control que encenen els llums de casa teva de cada tipus. ACTIVITAT 3. A la vista del que has investigat, sabries dir-li a la teva mare què ha de comprar per a l’habitació del problema?

ACTIVITAT 4. Moltes vegades en els centres comercials pot passar que en la caixa dels commutadors es barregi qualque interruptor i a l’inrevés. Ajuda la teva mare: assenyala en la foto les connexions i escriu quin és el commutador i quin l’interruptor.

ACTIVITAT 5. Fes l’esquema elèctric de l’habitació del problema. A l’aula d’informàtica i amb l’ajuda del simulador explica com funciona aquest circuit. ACTIVITAT 6. Per acabar... Quines mesures de seguretat s’han de tenir en compte a l’hora de canviar qualsevol operador elèctric de la llar?


2.3. Exemples per a quart curs

TASCA núm. 6

CURS: 4t ESO

BLOC: Instal·lacions en habitatges

Interpretació d’una factura d’electricitat

ESCENARI: Llar


d’altres matèries 1. Física i química: conceptes d’energia, potència i electricitat 2. Matemàtiques: selecció de l’operació a realitzar amb nombres enters

de la matèria de tecnologies Bloc d’electricitat de 3r d’ESO


OBJECTIUS

Conèixer i comprendre cadascun dels ítems en què es desglossa una factura

d’electricitat. Calcular el consum elèctric d’un habitatge. Prendre consciència de la despesa energètica que implica utilitzar alguns

aparells elèctrics. ÒPTICA COMPETENCIAL En aquesta tasca, els alumnes han d’investigar quina potència tenen tots els electrodomèstics de casa seva, quin temps fan funcionar cadascun dels aparells, i prendre consciència de la despesa energètica que això suposa. Es treballa la competència matemàtica en tots aquells apartats en què s’han de calcular potència, energia i despesa econòmica, és a dir, als apartats 1.3, 1.4, 1.5, tota l’activitat 2, i els apartats 3.1 i 3.2. La competència en el coneixement i la interacció amb el món físic és present en tota la tasca, ja que es tracta d’investigar sobre l’entorn més proper, l’àmbit domèstic. El fet d’haver de relacionar els continguts apresos a classe amb els que es descobreixen fent les activitats ens dóna peu a incidir en la competència per aprendre a aprendre. Per acabar, la competència d’autonomia i iniciativa personal és especialment important en les activitats 2 i 3, ja que a partir d’unes dades se n’han d’extreure conclusions. COMPETÈNCIES BÀSIQUES



Saber utilitzar les tècniques i els procediments matemàtics bàsics per calcular el consum elèctric d’un habitatge.


Saber aplicar els conceptes científics i tècnics, i les teories científiques bàsiques en la interpretació de cadascun dels ítems en què es desglossa la factura de l’electricitat




Obtenir, interpretar i avaluar resultats. Planificar i manejar solucions científiques i tècniques

utilitzant criteris econòmics i ecològics sostenibles per tal de satisfer les necessitats de la vida quotidiana i el món laboral.

Adoptar hàbits de consum responsable en la vida quotidiana i tenir en compte com incideixen en el medi.

Analitzar la influència de les diferents activitats humanes sobre el món físic.





Afrontar problemes, trobar solucions i dur-les a la pràctica.

FUNCIONALITAT I TRANSFERIBILITAT Funcionalitat: És important que els alumnes siguin capaços d’interpretar factures, ja que això els permet ser conscients de les seves pròpies despeses i de la millor manera d’estalviar energia. Amb aquesta activitat els alumnes són capaços de relacionar la despesa energètica diària amb un cost econòmic. També convé que coneguin mesures eficients per estalviar energia. Transferibilitat: Els alumnes podran utilitzar els coneixements adquirits en aquesta activitat per interpretar factures d’altres tipus d’instal·lacions: gas, aigua, telèfon... La presa de consciència de la importància d’estalviar energia també és extrapolable a moltes altres situacions de la vida quotidiana.


ALUMNA/E:

Ha arribat la factura de l’electricitata casa teva.

Els teus pares estan enfadats perquè el preu de la factura ha augmentat molt aquest

darrer mes.

Et diuen que potser és perquè tot el dia tens l’ordinador encès.

Els pots ajudar a interpretar la factura i a

esbrinar el motiu de l’augment?

ACTIVITAT 1. Interpreta la factura d’electricitat

1.1. Quina és la companyia subministradora? On us podeu dirigir per demanar que us enviïn una factura detallada o per presentar una reclamació?

1.2. Potser per ajudar-vos necessitaran que els faciliteu el número de contracte,

quin és?

1.3. Quina potència teniu contractada? Què us costa cada mes?. Esbrina quines altres potències podríeu haver contractat. Quina us convé més? Per què?

1.4. De tots els conceptes que surten a la factura, quins són despeses f ixes i quins

són variables? Pots explicar el significat de cadascun dels ítems que es facturen?

1.5. A quin període de temps correspon la factura? Quina és l’energia consumida

durant aquest període? Què val cada kWh? ACTIVITAT 2. Estudia les necessitats d’energia elèctrica de casa

2.1. Fes una llista dels aparells elèctrics que tens a casa teva i investiga quina potència elèctrica té cadascun. A més reflexiona i calcula el temps aproximat de funcionament de cada aparell en un mes.

2.2. Calcula l’energia consumida pel funcionament de cada aparell durant un

mes.


2.3. Organitza les dades de la teva investigació en una taula com aquesta.

Aparell Nombre

d’aparells

Potència (W) Temps de funcionament

en un mes (h)

Energia

consumida (kW·h)

2.4. Ara ja pots calcular aproximadament l’energia que heu consumit aquest mes. S’ajusta al que indica la factura?

2.5. Pots demostrar als teus pares per què el fet de tenir l’ordinador en marxa la

major part de dia no influeix gaire en el consum elèctric mensual?

2.6. Quins creus que són els aparells que poden haver fet augmentar la factura aquest mes?

ACTIVITAT 3. Proposa als teus pares com estalviar

3.1. A partir de les dades anteriors calcula quina potència necessitau contractar. Recorda que no solem tenir tots els aparells en marxa alhora. Coincideix amb la que teniu contractada?

3.2. Calcula el preu que ha de sortir a la factura si tenguéssiu contractada la

potència que has obtingut a l’apartat 3.1 i suposant el consum energètic que has calculat a l’apartat 2.4.

3.3. Suggereix als teus pares mesures per estalviar energia elèctrica.


TASCA núm. 7

CURS: 4t ESO


Climatització de la llar ESCENARI: Llar


d’altres matèries: 1. Física i química: canvis d’estat de la matèria

de la matèria de tecnologies: conceptes d’energia, potència i consum elèctric; magnituds i unitats relacionades

Atenció a la diversitat: es poden fer parelles de dos alumnes que tenguin diferents nivells de coneixements sobre electricitat. Així, l’alumne amb dificultats d’aprenentatge té l’oportunitat que un company li expliqui, al seu nivell i amb un llenguatge més proper al seu, conceptes que no ha aconseguit assolir.

Agrupament: grups de 2

OBJECTIUS Conèixer diverses alternatives de climatització de l’habitatge. Conèixer el funcionament d’una bomba de calor. Reconèixer les etiquetes d’aprofitament energètic. Valorar la necessitat d’estalviar energia.

ÒPTICA COMPETENCIAL Aquesta activitat està essencialment pensada per treballar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic ja que es pretén que l’alumnat conegui el funcionament d’una bomba de calor i d’un aire condicionat, i que alhora sigui conscient de la despesa energètica que suposen. Així les activitats fan èmfasi en aquesta competència. A les activitats 3, 4 i 6, s’ha de cercar informació per Internet per ampliar els coneixements, ens permet treballar el tractament de la informació i competència digital per relacionar continguts nous amb els que ja s’han adquirit. Finalment l’activitat 5, que és la que implica decidir entre un electrodomèstic més eficient energèticament però més car i un electrodomèstic barat però que consumeix més energia elèctrica, és on entra en joc la competència d’autonomia i iniciativa personal. COMPETÈNCIES BÀSIQUES



Analitzar la influència de les diferents activitats humanes sobre les instal·lacions de l’habitatge.

Saber aplicar els conceptes científics i tècnics, i les teories científiques bàsiques en el funcionament d’una bomba de calor.

Percebre les necessitats de les persones, de les organitzacions i del medi ambient, i reconèixer les etiquetes d’aprofitament energètic.

Adoptar hàbits de consum responsable en la tria del tipus


de climatització, tenir en compte com incideixen en el medi i valorar la necessitat d’estalviar energia.


Transformar la informació en coneixement. Utilitzar les eines de navegació per Internet com a element

essencial per informar-se i aprendre. Mostrar una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la

informació disponible, contrastant-la quan sigui necessari.


Escollir amb criteri propi el tipus de climatització per a la pròpia llar i responsabilitzar-se’n, tant en l’àmbit privat com en el públic.

FUNCIONALITAT I TRANSFERIBILITAT Funcionalitat: Els alumnes han de tenir prou criteri per saber triar quin tipus d’instal·lació els convé tenir a casa seva. És especialment important triar bé el tipus de climatització, ja que és allò que produeix una major despesa energètica als habitatges. Transferibilitat: Si els alumnes han interioritzat els criteris mediambientals necessaris per triar la climatització menys perjudicial per al medi ambient, també sabran utilitzar aquests mateixos criteris en l’estalvi d’energia en la vida diària, ja sigui d’aigua, d’electricitat, de combustibles fòssils...


ALUMNA/E:

Un amic teu ha comprat un pis i ara ha de decidir quin sistema de climatització vol posar-hi. Abans de decidir-se, vol informar-se sobre els inconvenients i els avantatges de cadascun. Com que sap que tu estàs fent tecnologia a quart d’ESO et demana ajuda...

ACTIVITAT 1. Pots informar-lo de totes les opcions que té per escalfar casa seva? ACTIVITAT 2.

El teu amic està a punt d’acabar l’obra i vol saber quines de les opcions anteriors necessiten instal·lació prèvia. Explica-li. ACTIVITAT 3. Navega per aquests llocs webs <http://creaib.blogspot.com>, <http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M187&lang=CA&cont=4668> Segons els criteris mediambientals que exposen, quin tipus de calefacció li recomanaries que triï? Quin tipus consumeix més? ACTIVITAT 4. Finalment, el teu amic decideix instal·lar un sistema que serveixi per a l’hivern (bomba de calor). A partir d’aquests dos esquemes, mira d’explicar-li el funcionament d’aquest aparell.

Pista: Els sistemes d’aire

condicionat funcionen gràcies a la propietat que

tenen els líquids d’absorbir calor quan

s’evaporen. La bomba de calor

aprofita la calor que desprèn el condensador.

http://creaib.blogspot.com/

http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M187&lang=CA&cont=4668


Cerca la funció d’un compressor, d’un condensador i d’un evaporador. ACTIVITAT 5. Una vegada a la tenda, hi ha dos aparells que entren dins el pressupost i que agraden al teu amic. Cadascun duu una d’aquestes etiquetes; quin li aconselles que compri, i per què?

ACTIVITAT 6.

Finalment l’aparell que triau conté la següent placa característica: Pots explicar-li què volen dir cadascun dels conceptes que hi apareixen?

PLACA CARACTERÍSTICA:

Potència frigorífica 3024 kcal/h

Potència calorífica 3781 kcal/h

(Unitat interior a 12 KBTU/h)

Dimensions unitat interior:

Amplària x Fondària x Alçària (mm) 815 x 195 x 28

Dimensions unitat exterior:

Amplària x Fondària x Alçària (mm) 760 x 265 x 580

Pes unitat interior kg 7,5

Pes unitat exterior kg 41

Consum elèctric: Fred 1050W, Calor 970W

Refrigerant R410A

Diàmetre línies frigorífiques.-polzades 1/4’-1/2’

Inverter

Classe A


TASCA núm. 8

CURS: 4t ESO


Interrupció del corrent elèctric a la nostra llar

ESCENARI: Llar


d’altres matèries: 1. Física i química: concepte d’energia, potència, electricitat

de la matèria de tecnologies: de 3r ESO: conceptes de magnituds elèctriques (recordar el símbol de l’Ampere)

Atenció a la diversitat: es poden fer parelles de dos alumnes que tenguin diferents nivells de coneixements sobre electricitat. Així, l’alumne amb dificultats d’aprenentatge té l’oportunitat que un company li expliqui, al seu nivell i amb un llenguatge més proper al seu, conceptes que no ha aconseguit assolir.

Agrupament: individual o en parelles

OBJECTIUS Conèixer les característiques i l’estat dels circuits elèctrics de la llar a través de

l’observació del Quadre General de Comandament i Protecció (QGCP). Saber actuar amb responsabilitat en cas d’irregularitats elèctriques

domèstiques.




Saber aplicar els conceptes tècnics en àmbits i situacions de la vida diversos.

Identificar i plantejar problemes rellevants i formular preguntes.


Plantejar hipòtesis o solucions temptatives i dissenyar maneres de contrastar-les.

Elaborar conclusions basades en proves i comunicar-les en diversos contexts.

Adoptar hàbits de consum responsable en la tria del tipus de climatització, tenir en compte com incideixen en el medi i valorar la necessitat d’estalviar energia.






Conèixer, respectar i complir les normes de seguretat i de manteniment elèctric.


FUNCIONALITAT I TRANSFERIBILITAT

Funcionalitat: En tota instal·lació elèctrica hi ha un quadre de comandament i protecció, i en un ambient tan proper com el de casa seva, l’alumnat el localitza ràpidament. És freqüent que l’alumnat manifesti interès per saber quines són les raons perquè a una llar boti algun interruptor del quadre de comandament i protecció, ja que perceben que de vegades se’n va el corrent de tota la casa i altres vegades tan sols el d’alguns receptors. Ara poden saber, en cas d’irregularitat elèctrica, quin element ha estat el causant, per què ha botat i quin circuit està protegint. Això comporta poder esbrinar les solucions alternatives i evitar riscos per a la salut de les persones. També poden saber contractar amb l’empresa subministradora elèctrica la potència més adequada a les necessitats de la seva llar. Transferibilitat: Els alumnes poden aplicar a altres situacions els següents aprenentatges:

Conèixer les causes que provoquen les anomalies, ja siguin de funcionament o de protecció, és la primera passa per a poder evitar el problema.

Preveure sistemes de protecció, en qualsevol context laboral o domèstic, augmenta la seguretat.


ALUMNA/E:

Et trobes a casa d’un company de classe organitzant un treball de grup. De sobte, s’apaga el llum i quedau a les fosques. Comprovau que al carrer i al veïnat continuen lluent làmpades. Llavors us convenceu que la desconnexió elèctrica es redueix a casa vostra.

Comentes al teu company que enguany, a la matèria de tecnologia, has estudiat la instal·lació elèctrica de l’habitatge, de manera que si et mostra el quadre general de comandament i protecció (QGCP) potser el podràs informar de quin ha estat el problema i com solucionar-lo.

CAS 1: En obrir la tapa del QGCP trobes el següent:

a) Quin ha estat el problema a la vista de l’estat dels elements de QGCP?

b) Pots esbrinar quin rang de potència té contractada aquesta família? Com ho fas?

c) Què els recomanaries després de veure els components del seu QGCP?

CAS 2: En aquesta ocasió en obrir la tapa del QGCP trobes el següent:

a) El segon PIA ha botat (es troba en la posició off). Quin ha estat el problema?

b) Quins aparells elèctrics estan connectats a aquest circuit controlat pel segon PIA?

c) Saps també des d’on es connecten la resta d’electrodomèstics de casa teva?

d) Què els recomanaries després de veure els components del seu QGCP?

CAS 3: Imagina altres estats dels elements del QGCP i prediu les causes de les anomalies elèctriques que els provoquen.


Apèndix

La reflexió sobre la possibilitat que des de la matèria de tecnologies es puguin treballar totes les habilitats associades a cadascuna de les competències bàsiques es concreta en l’annex 1, on es presenta una curosa tria de les dimensions que més íntimament es troben lligades al desenvolupament de la nostra matèria. A l’apartat 2 d’aquest treball es relacionen els objectius d’etapa del currículum amb cada una de les competències bàsiques. A l’annex 2 es relacionen amb cada una de les dimensions de les competències que desenvolupen. La relació entre els continguts de la matèria de tecnologies i les competències bàsiques s’ha abordat a l’apartat 3, on s’exposa, per a cada bloc temàtic i cadascun dels nivells d’ESO, quines competències bàsiques són inherents a aquests continguts; a l’annex 3 la relació es presenta a la inversa: per a cada competència bàsica es detallen els subapartats dels blocs temàtics vinculats. Per últim, l’annex 4 és una reflexió de com la metodologia que es duu a terme a l’aula comporta el treball d’unes competències bàsiques o unes altres, no sols a l’hora de desenvolupar una activitat d’aprenentatge, sinó també a l’hora d’avaluar els aprenentatges amb unes metodologies o unes altres.


Annex 1.

Dimensions de les competències bàsiques que es tracten a la matèria de tecnologies S’han seleccionat les dimensions de cada competència bàsica de les que recull la pàgina web oficial de les Illes Balears <www.cbib.caib.es>:

COMPETÈNCIA

EN

COMUNICACIÓ

LINGÜÍSTICA

Comprendre missatges orals en diferents situacions comunicatives

(ESCOLTAR).

Comprendre i interpretar la realitat a partir de textos escrits (LLEGIR).

Utilitzar un vocabulari prou ampli per expressar-se oralment i per escrit amb propietat i precisió (PARLAR I ESCRIURE).

Parlar en públic amb seguretat i confiança (PARLAR).

Escriure diferents textos per expressar idees, sentiments i experiències

segons la situació i la intenció (ESCRIURE).

Emprar i interpretar codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques de

forma activa i efectiva.

Posar-se en el lloc de l’altre: escoltar, analitzar i tenir en compte

opinions diferents de la pròpia.

Formar-se un judici crític i ètic a partir de l’escolta dels altres o de la

lectura.

Representar la realitat a partir de textos escrits.

Prendre consciència de la necessitat de respectar les normes

ortogràfiques en la producció de textos.

Elaborar textos escrits seguint les passes de la producció: planificació,

esborranys, revisió i correcció.

COMPETÈNCIA

MATEMÀTICA

Seguir processos de pensament (inductiu, deductiu...).

Traduir del llenguatge natural al llenguatge simbòlic/formal, i entendre

les relacions entre un i altre.

Identificar situacions quotidianes i del món laboral que es poden

resoldre utilitzant els elements i raonaments matemàtics.

Planificar i aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions

de la vida quotidiana i del món laboral.

Plantejar, formular i definir diferents problemes matemàtics i

resoldre’ls de diverses maneres.

Comunicar el plantejament d’un problema, els processos seguits en la

seva resolució i els resultats obtinguts.

Saber utilitzar les tècniques i els procediments matemàtics bàsics per

comptar, operar, mesurar, situar-se a l’espai, i organitzar i analitzar dades.

Seleccionar tècniques adequades per representar i interpretar la realitat

segons les situacions i els objectius.

Comprendre les interrelacions entre les diverses representacions.

http://www.cbib.caib.es/


COMPETÈNCIA

EN EL

CONEIXEMENT

I LA

INTERACCIÓ

AMB EL MÓN

FÍSIC

Percebre l’espai físic des de l’entorn immediat fins a gran escala.


Saber aplicar els conceptes científics i tècnics i les teories científiques bàsiques en àmbits i situacions de la vida diversos.





Utilitzar models.

Fer prediccions i inferències.

Obtenir, interpretar i avaluar resultats.

Elaborar conclusions basades en proves i comunicar-les en diversos

contexts.

Planificar i manejar solucions científiques i tècniques utilitzant criteris

econòmics i ecològics sostenibles per tal de satisfer les necessitats de la vida quotidiana i el món laboral.

Percebre les necessitats de les persones, de les organitzacions i del medi ambient.

Adoptar hàbits de consum responsable en la vida quotidiana i la seva incidència en el medi.

TRACTAMENT

DE LA

INFORMACIÓ I

COMPETÈNCIA

DIGITAL

Emprar tècniques i estratègies diverses per accedir a la informació

d’acord amb la font i el suport que s’utilitzi (oral, imprès, audiovisual, digital o multimèdia), en situacions i contextos diversos.

Processar i gestionar adequadament informació abundant i complexa.

Comunicar la informació i els coneixements adquirits en diferents suports i emprant recursos expressius que incorporin diferents

llenguatges i tècniques específiques, aprofitant les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació.

Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com a

eina per organitzar la informació, processar-la i orientar-la, per aconseguir objectius i finalitats d’aprenentatge, de feina i d’oci.

Treballar en entorns col·lectius per participar en comunitats d’aprenentatges formals i informals.

Emprar el vocabulari bàsic de l’ordinador.

Conèixer els elements perifèrics de l’ordinador, les seves funcions i

connexions.

Conèixer les operacions bàsiques de l’ús dels ordinadors.

Comprendre la naturalesa i la manera d’operar dels sistemes tecnològics.

Realitzar tasques de manteniment bàsic de l’ordinador.

Saber utilitzar recursos compartits en una xarxa.


Manejar estratègies per identificar i resoldre els problemes habituals de

programari i de maquinari que sorgeixin.

Manejar programes de processament de textos, presentacions, fulls de

càlcul, bases de dades, i editors gràfics i simuladors.

Manejar bàsicament aparells i programes multimèdia.

Avaluar i seleccionar noves fonts d’informació i innovacions tecnològiques a mida que apareixen, segons la seva utilitat per abordar

tasques o objectius específics.

Comprendre l’efecte dels canvis dels sistemes tecnològics en el món personal i sociolaboral.

Emprar habitualment els recursos tecnològics disponibles per resoldre problemes reals de manera eficient.

COMPETÈNCIA

CULTURAL I

ARTÍSTICA

Adequar la utilització de recursos artístics d’expressió i representació

per realitzar produccions pròpies.

Tenir iniciativa, imaginació i creativitat per expressar-se a través de

codis artístics.

Tenir un coneixement bàsic de les principals tècniques, recursos i

convencions dels diferents llenguatges artístics per a la pròpia expressió.

Tenir un coneixement bàsic de les obres i les manifestacions més

destacades del patrimoni cultural.

COMPETÈNCIA

SOCIAL I

CIUTADANA

Practicar el diàleg i la negociació per arribar a acords com a forma de resoldre els conflictes, tant en l’àmbit personal com en el social.

Reflexionar sobre els fets i els problemes socials i històrics de forma global i crítica.

Valorar les diferències i reconèixer la igualtat entre diversos col·lectius, i en particular entre homes i dones.

Construir, acceptar i practicar normes de convivència d’acord amb els valors democràtics.

Responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.

Actuar amb criteri propi mantenint una actitud constructiva, solidaria i

responsable.

Saber posar-se al lloc dels altres i comprendre el seu punt de vista.

Saber que els conflictes de valors i interessos formen part de la convivència.

Resoldre els conflictes amb actitud constructiva.

Prendre decisions en els diferents nivells de la vida comunitària

valorant conjuntament els interessos individuals i els de grup.

COMPETÈNCIA

PER APRENDRE

A APRENDRE

Iniciar-se en el coneixement de les pròpies possibilitats, dificultats i mancances, del que es pot fer tot sol o amb ajuda.

Acceptar els errors i aprendre’n.

Manifestar interès per aprendre.

Relacionar els continguts que s’han d’aprendre amb els aprenentatges


previs i amb l’experiència personal.

Ser capaç d’autoavaluar-se i d’autorregular-se.

Planificar les passes a seguir en la resolució de problemes i en el treball

per projectes.

Emprar tècniques i hàbits de treball individual i cooperatiu.

Manifestar interès per la feina ben feta.

Revisar els treballs per millorar-los.

Presentar els treballs amb cura i ordre.

Plantejar-se fites assolibles a curt, mitjà i llarg termini, i acomplir-les.

Elevar els objectius d’aprenentatge de forma progressiva i realista.

Desenvolupar hàbits d’esforç i responsabilitat en la feina.

Emprar les estratègies d’aprenentatge i d’estudi de manera cada cop

més autònoma.


Aprendre dels altres i amb els altres.

AUTONOMIA

I INICIATIVA

PERSONAL

Conèixer les fases de desenvolupament d’un projecte: planificar, prendre decisions, actuar, avaluar el que s’ha fet i autoavaluar-se,

extreure’n conclusions i valorar les possibilitats de millora.

Escollir amb criteri propi i desenvolupar les opcions i els plans

personals, i responsabilitzar-se’n, tant en l’àmbit personal, com en el social i el laboral.



Saber organitzar el temps i les tasques.

Posar en relació l’oferta acadèmica, laboral o d’oci disponible, amb les

capacitats, les expectatives i els projectes personals.

Relacionar-se, cooperar i treballar en equip de manera cooperativa i

flexible.


Annex 2.

Relació dels objectius de la matèria amb les dimensions de les competències bàsiques que desenvolupen

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA OBJECTIUS

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Comprendre missatges orals en diferents situacions comunicatives. (ESCOLTAR)

X X

Comprendre i interpretar la realitat a partir de textos

escrits.(LLEGIR) X

Utilitzar un vocabulari prou ampli per expressar-se oralment i per escrit amb propietat i precisió. (PARLAR I ESCRIURE)

X X

Parlar en públic amb seguretat i confiança. (PARLAR) X X

Escriure diferents textos per expressar idees, sentiments i experiències segons la situació i la intenció. (ESCRIURE)

X X

Emprar i interpretar codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques de forma activa i efectiva.

X X

Posar-se en el lloc de l’altre: escoltar, analitzar i tenir en compte opinions diferents de la pròpia.

X X

Formar-se un judici crític i ètic a partir de l’escolta dels altres o de la lectura.

X X

Representar la realitat a partir de textos escrits. X

Prendre consciència de la necessitat de respectar les normes ortogràfiques en la producció de textos.

X X

Elaborar textos escrits seguint les passes de la

producció: planificació, esborranys, revisió i correcció. X X

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA OBJECTIUS

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Seguir processos de pensament (inductiu, deductiu...). X X

Traduir del llenguatge natural al llenguatge

simbòlic/formal, i entendre les relacions entre un i altre. X

Identificar situacions quotidianes i del món laboral que es poden resoldre utilitzant els elements i raonaments

matemàtics.

X X X

Planificar i aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana i del món laboral.

X

Plantejar, formular i definir diferents problemes

matemàtics i resoldre’ls de diverses maneres.

Comunicar el plantejament d’un problema, els processos seguits en la seva resolució i els resultats obtinguts.

X

Saber utilitzar les tècniques i els procediments

matemàtics bàsics per comptar, operar, mesurar, situar-se a l’espai, i organitzar i analitzar dades.

X X

Seleccionar tècniques adequades per representar i

interpretar la realitat segons les situacions i els objectius.

X X

Comprendre les interrelacions entre les diverses representacions.

X X


COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

OBJECTIUS

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Percebre l’espai físic des de l’entorn immediat fins a gran escala.

X X X X

Saber aplicar els conceptes científics i tècnics, i les

teories científiques bàsiques en àmbits i situacions de la vida diversos.

X X X


X X X


X X X X


X X X X


X X X

Utilitzar models. X X X

Fer prediccions i inferències. X X

Obtenir, interpretar i avaluar resultats. X X

Elaborar conclusions basades en proves i comunicar-les

en diversos contexts. X X

Percebre les necessitats de les persones, de les organitzacions i del medi ambient.

X X

Adoptar hàbits de consum responsable en la vida quotidiana i la seva incidència en el medi.

X X


X X X X X

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL

OBJECTIUS

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Emprar tècniques i estratègies diverses per accedir a la informació d’acord amb la font i el suport que s’utilitzi

(oral, imprès, audiovisual, digital o multimèdia), en situacions i contextos diversos.

X X X


X X

Comunicar la informació i els coneixements adquirits en diferents suports i emprant recursos expressius que incorporin diferents llenguatges i tècniques específiques,

aprofitant les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació.

X X X

Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com a eina per organitzar la informació,

processar-la i orientar-la, per aconseguir objectius i finalitats d’aprenentatge, de feina i d’oci.

X X X

Treballar en entorns col·lectius per participar en comunitats d’aprenentatges formals i informals.

X X X

Emprar el vocabulari bàsic de l’ordinador. X

Conèixer els elements perifèrics de l’ordinador, les seves funcions i connexions.

X

Conèixer les operacions bàsiques de l’ús dels

ordinadors. X

Comprendre la naturalesa i manera d’operar dels sistemes tecnològics.

X

Realitzar tasques de manteniment bàsic de l’ordinador. X

Saber utilitzar recursos compartits en una xarxa. X X

Manejar estratègies per identificar i resoldre els X



OBJECTIUS

1 2 3 4 5 6 7 8 9

problemes habituals de programari i maquinari que sorgeixin.

Manejar programes de processament de textos, presentacions, fulls de càlcul, bases de dades i editors

gràfics i simuladors.

X X X X

Manejar bàsicament aparells i programes multimèdia. X

Avaluar i seleccionar noves fonts d’informació i innovacions tecnològiques a mida que apareixen, segons la seva utilitat per abordar tasques o objectius

específics.

X X

Comprendre l’efecte dels canvis dels sistemes tecnològics en el món personal i sociolaboral.

X X

Emprar habitualment els recursos tecnològics disponibles per resoldre problemes reals de manera eficient.

X X X

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA OBJECTIUS

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Adequar la utilització de recursos artístics d’expressió i

representació per realitzar produccions pròpies. X

Tenir iniciativa, imaginació i creativitat per expressar-se a través de codis artístics.

X

Tenir un coneixement bàsic de les principals tècniques,

recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics per a la pròpia expressió.

X

Tenir un coneixement bàsic de les obres i les

manifestacions més destacades del patrimoni cultural. X X X X

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA OBJECTIUS

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Practicar el diàleg i la negociació per arribar a acords

com a forma de resoldre els conflictes, tant en l’àmbit personal com en el social.

X


X X X X

Valorar les diferències i reconèixer la igualtat entre diferents col·lectius, i en particular entre homes i dones.

X X


X X


X X

Actuar amb criteri propi mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable.

X X


X


X

Resoldre els conflictes amb actitud constructiva. X

Prendre decisions en els diferents nivells de la vida comunitària valorant conjuntament els interessos individuals i els de grup.

X


COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE OBJECTIUS

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Iniciar-se en el coneixement de les pròpies possibilitats, dificultats i mancances, del que es pot fer tot sol o amb ajuda.

X X X X X

Acceptar els errors i aprendre’n. X X X X X

Manifestar interès per aprendre. X X X X X X


X X X X X X X

Ser capaç d’autoavaluar-se i d’autorregular-se. X X X X X

Planificar les passes a seguir en la resolució de problemes i en el treball per projectes.

X X X


X X X

Manifestar interès per la feina ben feta. X

Revisar els treballs per millorar-los. X X

Presentar els treballs amb cura i ordre. X


X X X


X X X X X


X X X

Emprar les estratègies d’aprenentatge i d’estudi de

manera cada cop més autònoma. X X X X

Generalitzar i extrapolar aprenentatges. X X X X X

Aprendre dels altres i amb els altres. X X X

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL OBJECTIUS

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Conèixer les fases de desenvolupament d’un projecte: planificar, prendre decisions, actuar, avaluar el que s’ha fet i autoavaluar-se, extreure’n conclusions i valorar les

possibilitats de millora.

X

Escollir amb criteri propi i desenvolupar les opcions i els plans personals i responsabilitzar-se’n, tant en l’àmbit

personal, com en el social i el laboral.

X X X


X X X

Conèixer, respectar i complir les normes de seguretat i

manteniment. X X X

Saber organitzar el temps i les tasques. X X X

Posar en relació l’oferta acadèmica, laboral o d’oci disponible, amb les capacitats, les expectatives i els projectes personals.

X X X X

Relacionar-se, cooperar i treballar en equip de manera cooperativa i flexible.

X X X


Annex 3.

Relació de les competències bàsiques amb els continguts de la matèria

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

Procés de resolució de problemes tecnològics Documents tècnics necessaris per elaborar un projecte.

Tècniques d’expressió i comunicació Esbossos i croquis com a eines de treball i comunicació. Anàlisi d’objectes senzills mitjançant la descomposició en vistes. Introducció a la representació en perspectiva.

Materials d’ús tècnic Ús del vocabulari específic per a definir les propietats, classificar, i conformar els diferents material d’ús tècnic estudiats.

Estructures Ús del vocabulari específic per a definir tipus d’estructures resistents, els esforços i els elements resistents.

Mecanismes Ús del vocabulari específic per a identificar diferents tipus de mecanismes. Electricitat

Circuit elèctric, magnituds elèctriques bàsiques. Simbologia. Llei d’Ohm. Electrònica Ús de la simbologia de l’electrònica bàsica.

Tecnologies de la informació i la comunicació Internet: conceptes, terminologia, estructura i funcionament. L’ordinador com a mitjà de comunicació entre grups: comunitats i aules virtuals. Internet. Fòrums,

blocs i sistemes wiki. Utilització de les eines informàtiques per elaborar documents tècnics. Maquinari i programari

Coneixement i aplicació de la terminologia, i procediments bàsics de fulls de càlcul. Pneumàtica i hidràulica Disseny i simulació de circuits bàsics emprant simbologia específica.

Tecnologia i societat La normalització a la indústria. Instal·lacions dels habitatges

Connexió de servei, normativa, simbologia, anàlisi, disseny i muntatge en equip de models senzills d’aquestes instal·lacions.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

Procés de resolució de problemes tecnològics Utilització de les eines informàtiques i de càlcul per elaborar, desenvolupar i difondre el projecte. Fases del projecte tecnològic: identificació del problema o necessitat, exploració i investigació de

l’entorn, recerca d’informació, disseny, planificació i organització de tasques, estudi econòmic, construcció i avaluació de la solució. Tècniques de comunicació i expressió

Proporcionalitat entre el dibuix i la realitat. Escales. Acotació. Metrologia. Ús d’instruments de mesura de precisió. Mecanismes

Descripció i funcionament de mecanismes de transmissió i tipus de moviments. Relació de transmissió. Estructures

Anàlisi de comportaments estructurals mitjançant l’elaboració de diferents models d’estructures. Electricitat Circuit elèctric, magnituds elèctriques bàsiques, simbologia. Llei d’Ohm.

Circuit en sèrie, paral·lel i mixt. Potències i energia elèctrica. Aparells de mesura polímetres. Realització de mesures senzilles.


Electrònica

Aparells de mesura polímetres. Realització de mesures senzilles. Pneumàtica i hidràulica Descripció i anàlisi dels sistemes hidràulics i pneumàtics, dels seus components i principis físics de

funcionament. Instal·lacions en habitatges Anàlisi de factures domèstiques.

Control i robòtica Llenguatges de control de robots: programació. Realimentació del sistema.

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

Procés de resolució de problemes tecnològics Fases del projecte tecnològic. Disseny, classificació, construcció i avaluació de prototips mitjançant l’ús de materials, eines i tècniques apropiades.

Materials d’ús tècnic Classificació de les propietats dels materials. Obtenció, propietats i característiques. Tècniques bàsiques industrials per treballar els materials.

Elaboració de projectes senzills emprant el material adequat. Maneig i ús segur d’eines. Repercussions mediambientals de l’explotació dels materials en general. Mecanismes

Anàlisi del funcionament de màquines simples i simuladors, i aplicacions en projectes i maquetes. Descripció i funcionament de mecanismes de transmissió i transformació de moviments. Politges. Estructures

Tipus d’estructures resistents. Esforços bàsics, elements resistents, aplicacions. Anàlisi dels comportaments estructurals mitjançant l’elaboració de diferents models d’estructures.

Electricitat Valoració crítica dels efectes de l’ús de l’energia elèctrica sobre el medi ambient. Valoració de les aplicacions de l’electricitat a la vida quotidiana.

Circuit elèctric, magnituds elèctriques bàsiques. Simbologia, llei d’Ohm, corrent continu i altern. Circuits en sèrie i en paral·lel. Efectes del corrent elèctric.

Màquines elèctriques bàsiques. Electrònica Introducció a l’electrònica bàsica.

Descripció dels components i muntatges bàsics. Pneumàtica i hidràulica Descripció i anàlisi dels sistemes hidràulics i pneumàtics, dels components, i principis físics de

funcionament. Tecnologia i societat La tecnologia i el seu desenvolupament històric. Fites fonamentals: revolució neolítica, revolució

industrial, acceleració tecnològica del segle XX. Interrelació entre tecnologia, i canvis socials i laborals. Ciència, tecnologia i societat. Anàlisi de l’evolució dels objectes tècnics en funció dels factors

següents: desenvolupament dels coneixements científics i tecnològics, estructures socioeconòmiques i disponibilitat de diferents energies. Aprofitament de matèries primeres i recursos naturals. Adquisició d’hàbits que potenciïn el desenvolupament sostenible.

Perspectives de futur. Instal·lacions dels habitatges Anàlisi dels elements que configuren les instal·lacions d’un habitatge: electricitat, aigua sanitària,

evacuació d’aigües, sistemes de calefacció, gas, aire condicionat, domòtica i altres instal·lacions. Connexió de servei, components, normativa, simbologia, anàlisi, disseny i muntatge en equip de models senzills d’aquestes instal·lacions.

Arquitectura bioclimàtica per a l’aprofitament energètic: desenvolupament sostenible. Energia i la seva transformació Energia elèctrica: generació, transport i distribució.


Centrals. Descripció i tipus de centrals hidroelèctriques, tèrmiques, nuclears. Tractament de

residus. Energies renovables: sistemes tècnics per aprofitar l’energia eòlica, solar, mareomotriu i la biomassa. Importància de l’ús d’energies alternatives.

Transformació d’energia tèrmica en mecànica: descripció i funcionament de màquines tèrmiques. Control i robòtica Percepció de l’entorn: sensors emprats habitualment. Aplicacions a la indústria, la medicina, la

investigació, etc. Experimentació amb sistemes automàtics, sensors, actuadors i aplicació de la realimentació en dispositius de control.

Disseny i construcció de robots senzills. Tècniques de comunicació i expressió Instruments de dibuix: de traçat i auxiliars. Ús del regle, l’escaire, el cartabó i el compàs. Suports,

formats i normalització. Esbossos i croquis com a eines de treball i de comunicació. Anàlisi d’objectes senzills mitjançant la descomposició en vistes. Introducció a la representació en perspectiva.

Sistemes senzills de representació. Vistes i perspectives. Proporcionalitat entre dibuix i realitat. Escales. Acotació. Metrologia. Ús d’instruments de mesura de precisió.

Maquinari i programari Elements que constitueixen un ordinador. Funcionament, maneig bàsic i connexions. Sistema operatiu. Emmagatzematge, organització i recuperació de la informació en suports físics,

locals i extraïbles.



Utilització de les eines informàtiques i de càlcul per elaborar, desenvolupar i difondre el projecte. Tècniques d’expressió i comunicació Utilització de les eines informàtiques gràfiques per elaborar, desenvolupar i difondre el projecte.

Electricitat Ús de simuladors per analitzar el comportament dels circuits elèctrics. Electrònica

Ús de simuladors per analitzar el comportament dels circuits electrònics. Pneumàtica i hidràulica Disseny i simulació de circuits bàsics emprant simbologia específica. Exemples d’aplicació en

sistemes industrials. Mecanismes Anàlisi del funcionament en màquines simples i simuladors, i aplicacions en projectes i maquetes.

Maquinari i programari Elements que constitueixen un ordinador. Unitat central i perifèrics. Funcionament, maneig bàsic i connexions.

Sistema operatiu. Emmagatzematge, organització i recuperació de la informació en suports físics, locals i extraïbles. Coneixement i aplicació de terminologia i procediments bàsics de programes com processadors de

textos i eines de presentacions. Eines bàsiques per al disseny gràfic. Coneixement i aplicació de terminologia i procediments bàsics de fulls de càlcul. Fórmules. Elaboració de gràfics.

L’ordinador com a eina per organitzar la informació: gestor de base de dades. Recerca d’informació, creació i actualització d’una base de dades. Instal·lació de programes i realització de tasques bàsiques de manteniment del sistema.

Emmagatzematge d’arxius en xarxes locals i accés als recursos compartits. Tecnologies de la comunicació i Internet Internet: conceptes, terminologia, estructura i funcionament.

Eines i aplicacions bàsiques per a la recerca, descàrrega, intercanvi i difusió de la informació per correu electrònic: arxius adjunts. Introducció al llenguatge HTML. Elaboració de pàgines web mitjançant programes d’edició


recursos de webs predissenyades disponibles a la xarxa.

Descripció dels sistemes de comunicació amb fil i sense f il, i els principis tècnics per transmetre so, imatge i dades. Telefonia mòbil: descripció i principis tècnics.

Sistemes de comunicació via satèl·lit: telefonia i televisió. Fonament del GPS. Grans xarxes de comunicació de dades. Utilització de les tecnologies d’ús quotidià.

Control i robòtica L’ordinador com a dispositiu de control: senyals analògics i digitals. Transmissió de la informació per mitjà de senyals elèctrics.

Ús de l’ordinador com a element de disseny, simulació, programació i control.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA


Fases del projecte tecnològic. Disseny, classificació, construcció i avaluació de prototips mitjançant l’ús de materials, eines i tècniques apropiades. Anàlisi i valoració de les condicions de l’entorn de treball, aplicació de les normes de seguretat a

l’aula taller. Distribució de tasques i responsabilitats, cooperació i treball en equip. Materials d’ús tècnic

Repercussions mediambientals de l’explotació dels materials en general. Electricitat Valoració critica dels efectes de l’ús de l’energia elèctrica sobre el medi ambient

Valoració de les aplicacions de l’electricitat a la vida quotidiana. Tecnologia i societat La tecnologia i el seu desenvolupament històric. Fites fonamentals: revolució neolítica, revolució


següents: desenvolupament dels coneixements científics i tecnològics, estructures socioeconòmiques i disponibilitat de diferents energies. Aprofitament de matèries primeres i recursos naturals. Adquisició d’hàbits que potenciïn el

desenvolupament sostenible. Perspectives de futur. Instal·lacions en habitatges

Arquitectura bioclimàtica per a l’aprofitament energètic: desenvolupament sostenible. Maquinari i programari Actitud crítica i responsable cap a la propietat i la distribució de programari: tipus de llicències

d’ús i distribució. Tecnologies de la comunicació i Internet Actitud crítica i responsable envers la fiabilitat de les fonts de la informació.

Grans xarxes de comunicació de dades: perspectiva de desenvolupament; control i protecció de dades. Energia i la seva transformació

Centrals: Tractament dels residus Energies renovables: importància de l’ús d’energies alternatives. Energia i medi ambient. Eficiència i estalvi energètic. Anàlisi de les repercussions mediambientals de les diferents centrals elèctriques estudiades.

Control i robòtica Percepció de l’entorn: sensors emprats habitualment.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA

Procés de resolució de problemes tecnològics Fases del projecte tecnològic. Disseny classificació, construcció i avaluació de prototips

mitjançant l’ús de materials, eines i tècniques apropiades.


Tècniques d’expressió i comunicació

Instruments de dibuix, ús, suports, formats i normalització. Esbossos i croquis com a eines de treball i comunicació. Anàlisi d’objectes senzills mitjançant la descomposició en vistes. Introducció a la representació en perspectiva.

Disseny assistit per ordinador: dibuix en dues i tres dimensions Tecnologia i societat La tecnologia i el seu desenvolupament històric. Fites fonamentals: revolució neolítica, revolució


següents: desenvolupament dels coneixements científics i tecnològics, estructures socioeconòmiques i disponibilitat de diferents energies. Introducció a l’estudi de l’entorn tecnològic i productiu de les Illes Balears

Maquinari i programari Eines bàsiques per al disseny gràfic

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE

Procés de resolució de problemes tecnològics Fases del projecte tecnològic. Disseny, classificació, construcció i avaluació de prototips mitjançant l’ús de materials, eines i tècniques apropiades.

Anàlisi i valoració de les condicions de l’entorn de treball, aplicació de les normes de seguretat a l’aula taller. Distribució de tasques i responsabilitats, cooperació i treball en equip.

Tècniques d’expressió i comunicació Esbossos i croquis com a eines de treball i de comunicació. Anàlisi d’objectes senzills mitjançant la descomposició en vistes. Introducció a la representació en perspectiva

Sistemes senzills de representació. Vistes i perspectives. Proporcionalitat entre dibuix i realitat. Escales. Acotació. Tecnologies de la comunicació i Internet

Actitud crítica i responsable envers la fiabilitat de les fonts de la informació.


Annex 4.

Dimensions involucrades en l’avaluació de les competències bàsiques que depenen de la metodologia El professorat de la matèria de tecnologies que, basant-se en un criteri d’avaluació concret, intenta treballar i avaluar l’aprenentatge de l’alumnat pot triar entre una gran quantitat de metodologies diferents (treball en grup, individual, amb ordinador, debat, presentació individual oral o escrita, prova oral, prova escrita, desenvolupament d’un projecte amb construcció de maqueta, muntatge de circuits...). En funció de la metodologia emprada per treballar i avaluar, el professorat està tractant les dimensions d’una competència bàsica o les d’una altra. Presentam en aquest annex la llista d’aquelles dimensions de les competències bàsiques que estan vinculades a la forma de treballar i avaluar. Dimensions de la competència en comunicació lingüística:

Comprendre missatges orals en diferents situacions comunicatives. (ESCOLTAR)

Comprendre i interpretar la realitat a partir de textos escrits. (LLEGIR)

Utilitzar un vocabulari prou ampli per expressar-se oralment i per escrit amb propietat i

precisió. (PARLAR I ESCRIURE)

Parlar en públic amb seguretat i confiança. (PARLAR)

Escriure diferents textos per expressar idees, sentiments i experiències segons la situació i la

intenció. (ESCRIURE)

Emprar i interpretar codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques de forma activa i efectiva.

Posar-se en el lloc de l’altre: escoltar, analitzar i tenir en compte opinions diferents de la

pròpia.

Formar-se un judici crític i ètic a partir de l’escolta dels altres o de la lectura.

Representar la realitat a partir de textos escrits.

Prendre consciència de la necessitat de respectar les normes ortogràfiques en la producció de

textos.

Elaborar textos escrits seguint les passes de la producció: planificació, esborranys, revisió i

correcció.

Dimensions del tractament de la informació i competència digital:

Emprar tècniques i estratègies diverses per accedir a la informació d’acord amb la font i el suport que s’utilitzi (oral, imprès, audiovisual, digital o multimèdia), en situacions i contextos diversos.


Comunicar la informació i els coneixements adquirits en diferents suports i emprant recursos

expressius que incorporin diferents llenguatges i tècniques específiques, aprofitant les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació.

Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com a eina per organitzar la

informació, processar-la i orientar-la, per aconseguir objectius i finalitats d’aprenentatge, de feina i d’oci.

Treballar en entorns col·lectius per participar en comunitats d’aprenentatges formals i

informals.

Emprar habitualment els recursos tecnològics disponibles per resoldre problemes reals de

manera eficient.

Dimensions de la competència social i ciutadana:



Valorar les diferències i reconèixer la igualtat entre diferents col·lectius, i en particular entre

homes i dones.

Practicar el diàleg i la negociació per arribar a acords com a forma de resoldre els conflictes,

tant en l’àmbit personal com en el social.



Actuar amb criteri propi mantenint una actitud constructiva, solidaria i responsable.



Resoldre els conflictes amb actitud constructiva.

Prendre decisions en els diferents nivell de la vida comunitària valorant conjuntament els

interessos individuals i els de grup.

Dimensions de la competència per aprendre a aprendre:

Iniciar-se en el coneixement de les pròpies possibilitats, dif icultats i mancances, del que es pot fer tot sol o amb ajuda.

Acceptar els errors i aprendre’n.

Manifestar interès per aprendre.

Relacionar els continguts que s’han d’aprendre amb els aprenentatges previs i amb

l’experiència personal.

Ser capaç d’autoavaluar-se i d’autorregular-se.

Planificar les passes a seguir en la resolució de problemes i en el treball per projectes.


Manifestar interès per la feina ben feta.

Revisar els treballs per millorar-los.

Presentar els treballs amb cura i ordre.




Emprar les estratègies d’aprenentatge i d’estudi de manera cada cop més autònoma.


Aprendre dels altres i amb els altres.

Dimensions de la competència autonomia i iniciativa personal:

Conèixer les fases de desenvolupament d’un projecte: planificar, prendre decisions, actuar,

avaluar el que s’ha fet i autoavaluar-se, extreure conclusions i valorar les possibilitats de millora.

Escollir amb criteri propi i desenvolupar les opcions i els plans personals, i responsabilitzar-se’n, tant en l’àmbit personal, com en el social i laboral.


Conèixer, respectar i complir les normes de seguretat i manteniment. Saber organitzar el temps i les tasques. Relacionar-se, cooperar i treballar en equip de manera cooperativa i flexible.

Podem destacar que en aquesta llista trobam gairebé totes les dimensions de la competència en comunicació lingüística que es tracten a la matèria (annex 1), això també ocorre amb les dimensions de la competència per aprendre a aprendre i les d’autonomia i iniciativa personal, així com amb moltes dimensions de la competència sobre el tractament de la informació i competència digital. Podem afirmar que aquestes competències bàsiques sols es podran treballar i avaluar correctament si s’ajusta la metodologia a la dimensió de la competència bàsica a assolir.


Bibliografia ALBA, J., ELOLA, J.C. i LUFFIEGO, M.(2008). Las competencias básicas en las áreas

de Ciencias. Cuadernos de Educación de Cantabria 4. Gobierno de Cantabria. Consejería de Educación.

BOADA, M., HERNÁNDEZ, A., ROIG, F. i GONZÁLEZ, J., (2006). Tecnologia 4t ESO.

Castellnou. Barcelona. ESCAMILLA, A. (2008). Las competencias básicas: claves y propuestas para su desarrollo en los

centros. Graó. Barcelona. MARTÍN, E. (2004). Evaluación de centros, competencias y mejora del aprendizaje.

Cuadernos de pedagogía, 370. PRIMO VEJO, G. (2004). Tecnología 3r ESO. Mc Graw Hill. Madrid. SANMARTÍ, N. i SARDÀ, A. (2006). El Caso Pisa . Cuadernos de pedagogía, 370. ZABALA, A. (2008). 11 ideas clave: Como aprender y enseñar competencias. Graó.

Barcelona.


Aquest document és per a ús educatiu no comercial i s’informa que està sota llicència "Reconeixement"de Creative Commons, que permet la modificació, la còpia i la distribució per qualsevol mitjà, sempre i quan es mantengui el reconeixement a les seves autores.

CB_i_Tecnologies[1]

Documents

Transcript of CB_i_Tecnologies[1]