� Entrevista a Manuel Royes, delegat especial del Consorci de la Zona Franca � Primera part d’un article sobre la millor manera de fer negocis a la Xina� La llei del tabac ha canviat hàbits a les empreses

ce otnòmiccNúm.22 gener/febrer 2006

El futur competitiuEl futur competitius’ha de prs’ha de preparar araeparar ara

Butlletí informatiu bimestral de la CECOTEdita: CECOT Adreça: c. Sant Pau, 6, 08221 Terrassa Tel: 93 736 11 00. Fax: 93 783 67 29 Web: www.cecotnomic.cecot.net

Serveis editorials, comercials i administratius:Grupo Quarck SL, c.Tenor Viñas, 1, 2n, 08021 BarcelonaTel: 93 200 36 77. Fax: 93 200 76 19 E-mail: quarck@grupoquarck.com

Editor: CECOTDirector: L. Miravitlles Col·laboradors: J. I. Gras, S. Jover, C. Pérez, J. C. Zúñiga,Yolanda CrochetDirecció comercial: QuarckCorrecció: TreelocDisseny i maquetació: J. V. IzquierdoImpressió: Litografia SADipòsit legal: B-41861-01ISSN: 1578-5920

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editorarespecta les opinions expressades per mitjà dels articlesdels seus col·laboradors, però no les comparteixnecessàriament, i només fa seus els continguts difosos permitjà de l’editorial.

Tiratge d’aquest número: 8.000 exemplars distribuïts gratuïtament entre elsassociats a CECOT, administracions públiques i patronals.

Ja fa uns quants anys que les coses estan can-viant molt, encara que no totes al mateix

ritme. Objectivament, crec que ara podemdir amb total coneixement de causa el quealguns ja ens anunciaven fa uns anys, i és queestem absolutament immersos en un canvisocial i econòmic com a mínim tan trans-cendental com va ser el de la revolució in-dustrial. En el seu moment, la revolució in-dustrial va comportar canvis radicals en laforma d'entendre i fer empresa que van pro-vocar, al mateix temps, alguns efectestraumàtics sobre la societat.

En aquests moments ja podem observar can-vis realment importants. La forma en queens comuniquem mitjançant el correuelectrònic i el telèfon mòbil, les multilocalit-zacions de moltes empreses industrials i deserveis, l'automatització de molts processoso l'aparició de les companyies aèries de baixcost, per posar alguns exemples, represen-ten canvis probablement més dràstics que elque va representar en el seu moment la "ca-dena de muntatge". Això ha coincidit en eltemps, específicament en el nostre país, ambun canvi polític també totalment dràstic ambel seu conseqüent impacte en la societat. I,resaltant tot això no és que vulgui espantarningú, és que no ha fet més que començar.

Com deia al principi, lògicament, no tot hacanviant al mateix ritme. Els canvis possiblesno sempre són efectius,perquè qui els han deportar a la pràctica i fer-los tangibles són so-vint persones que culturalment no poden as-solir-los amb facilitat. Fins i tot la generacióque en l'actualitat està assolint la responsabi-litat de dirigir la nostra societat i les nostresempreses té a vegades problemes per enten-dre la dinàmica de la economia i la societatque ens ofereix el futur. La nostra societat téen el coneixement l'explicació bàsica del crei-

xement futur i això és un intangible molt di-fícil de mesurar.Tothom diu que en la novaeconomia global del coneixement, les capaci-tats d'aprenentatge i d'innovació dels agentseconòmics i la flexibilitat organitzativa i ins-titucional són la font principal dels augmentsde productivitat, competitivitat i benestar.Però això cal convertir-ho en realitats tangi-bles que ens permetin evolucionar. I per fer-ho, cal que les persones que han de dirigiraquest procés puguin assolir culturalment elscanvis.Admiro profundament la generació dedirigents polítics,empresarials i socials que hapermès que el nostre país hagi fet una autèn-tica revolució en els darrers 30 anys,que esticsegur s'estudiarà en el futur com un fet insò-lit en la història europea. El fet que els canviss'hagin pogut fer en pau no treu en absolutque en el seu conjunt es puguin qualificar comde revolució. Però, com deia, això no és mésque el principi. Els canvis que viurem en elfutur seran encara més importants i proba-blement només assolibles per a una nova ge-neració de dirigents i per a una societat ambuns valors evolucionats i amb uns hàbits dife-rents.

I ara estem en moments en que podem"triar" la forma com volem abordar aquestscanvis en el futur. Si estudiem l'evolució delsprincipals indicadors de la nostra economiaen els darrers anys i analitzem la situació ac-tual, podem concloure que estem en unaexcel·lent situació per plantejar canvis dràs-tics en el model econòmic i social amb tran-quil·litat. Coneixem els reptes, hem de servalents i innovar en els models per aconse-guir superar-los, i encara que a alguns elscosti entendre-ho una mica més que a d'al-tres, cal que, a tots els nivells, públics i pri-vats, donem pas a noves generacions ambl'ambició i els coneixements suficients per talde fer-los efectius.

Aprofundim en el canvi

C A R T A D E L P R E S I D E N T

ce otnòmicc

FINANCES 4Presentem la primera part d'un articlesobre les possibilitats que ofereix laXina a les nostres empreses

RECURSOS HUMANS 8L'entrada en vigor de la nova llei deltabac ha modificat els usos i costumsde directius i empleats dins d'algunesempreses

OPINIÓ 11Mercedes Pizarro ens fa la sevavaloració del moment actual del'economia catalana a partir de lesxifres principals de 2005

CECOT 12La valoració de l'actual creixementeconòmic entre nosaltres impulsa laCecot per fer propostes d'actuacionsper preparar el futur

INDICADORS 14Valoració de les principals dadeseconòmiques del passat trimestre

CINC CÈNTIMS 15Resum de les principals previsions pera 2006 dels agents econòmics mésvalorats

MANAGEMENT 16El temes de seguretat prenenpreponderància dia a dia dinsl'empresa:analitzem el tema des delpunt de vista de les TIC

FLASH CECOT 21Algunes de les notícies mésinteressants protagonitzades per laCecot les últimes setmanes

ENTREVISTA 22Manuel Royes,delegat especial delGovern central al Consorci de la ZonaFranca

Ant

oni

Aba

d i P

ous

pres

iden

t de

la C

ecot

La Xina no deixa mai de sorprendre'ns.Encara que la seva renda per càpita

continua essent baixa, el seu PIB totalcol·loca l'economia d'aquest país en elsetè lloc del món,pràcticament en paritatamb Itàlia i a un nivell netament superiora Espanya o Canadà.Des de l'any 1980, laXina ha estat duplicant la seva renda perhabitant cada set anys,tot un rècord histò-

ric.Aquesta mateixa duplicació de l'ingrésper càpita li va costar seixanta anys d'es-forços a Anglaterra als inicis de la revolu-ció industrial i gairebé cinquanta als EstatsUnits durant la segona meitat del segleXIX. La Xina ha pogut gaudir, sens dubte,d'una acceleració del creixement mundialque obre les portes a l'optimisme,malgrattanta catàstrofe en altres latituds del pla-neta.

Una de les característiques que més cri-den l'atenció de la RPX la trobem en laseva dualitat econòmica. Resulta difícilsostreure's a la impressió que la novaeconomia xinesa es troba com sobre-posada a les antigues estructures, queen aparença han canviat poc, però enrealitat estan en evolució constant. En

part, això explica que el grand e s e n -volupa-

cipals bancs xinesos, tots de titularitatestatal, encara en procés de privatitza-ció parcial, acumulen, aproximadament,el 80% de tots els dipòsits i préstecs delpaís.

Aquesta immensa massa d'estalvi és ca-nalitzada en gran mesura i amb dife-rents graus d'èxit cap al finançamentd'empreses estatals i que donen treballal 61% de la població activa del paísaproximadament. El Banc Central de laXina reconeix oficialment que aproxi-madament el 25% de tots els actius ban-caris del país es poden considerar "dub-tosos", però només n'admet un 3% de"fallits". Considerem que aquesta esta-dística es podrà millorar substancial-

ment en un futur proper degut a lesgrans i ràpides reformes que s'estanemprenent al país en general i al sistemabancari en particular, inclosa una con-vergència quasi mimètica cap a les pràc-tiques comptables dels països mésavançats, un dramàtic augment tant deles reserves reals com del capital social

dels bancs i de la

R A S I C U R Tfinances

Vendre a la Xina (1)

ment econòmic iniciat l'any 1978 nohagi trencat la uniformitat entre indivi-dus i classes socials, i aquest fet, al seutorn, afavoreix la gradual expansió d'a-questa riquesa generada entre diferentszones del país, així com la creació denoves "locomotores" de desenvolupa-ment regional, ben bé com si fossin di-verses taques d'oli.

Davant les economies occidentals, laXina té el gran avantatge que suposadisposar d'una massa de població ambforta tendència a l'estalvi. L'economiafamiliar és, en aquest sentit, el pol con-trari a la nord-americana. El fort estalvipersonal és una característica que lasocietat xinesa comparteix amb la ja-ponesa i la d'altres pobles asiàtics. Se-gons dades oficials del Banc Central dela Xina, actualment l'estalvi dipositat enel sistema bancari frega el trilió de dò-lars americans.

Això explica el tradicional superàvit percompte corrent que té i que va mante-nir fins i tot durant les crisis financeresque els anys 1997 i 1998 van assolarl'est d'Àsia. Blindada per la seva fortataxa d'estalvi, l'economia xinesa vapoder trampejar el temporal sense re-córrer a la temuda devaluació de la sevamoneda nacional.Amb tot, s'estima quenomés el 55% dels estalvis de les famí-lies es troba als bancs, mentre que el45% restant es guarda a casa.Els quatre prin-

El PIB de la Xina col·loca a l’economia

d’aquest pais en el setè lloc del món

El gran desenvolupamenteconòmic iniciat

l’any 1978 no ha trencat la uniformitat

Presentem la primera part d'un elaborat articlefet per Xavier Serrado, director de l'oficina de Re-presentació del Banc Sabadell a Beijing (Xina) enel que explica detalladament la manera de fer ne-gocis a la Xina. Ens descriu suscintament l'esce-

nari en que es mouen els bancs estrangers a laRepública Popular de la Xina (RPX). En el properbutlletí, l'autor ens oferirà un repàs al procés in-tern xinès per aconseguir l'aprovació d'un pro-jecte d'importació i del seu finançament.

compra per part de l'Estat dels actiusdubtosos.

L'ingrés de la Xina a la OMC i el seuprogressiu compliment no ha fet mésque augmentar, en cas que sigui possi-ble, l'acceleració d'aquestes reformesde la nostra competència bancària i delsistema financer d'aquell país asiàtic.

CINQUÈ EXPORTADORMUNDIALTot i que encara no hi ha dades oficials,sembla ser que durant l'any 2005, la Xinaes va erigir en el comerç de mercaderiescom el cinquè exportador mundial i elsisè importador.En el comerç de serveis,la Xina es va situar com el desè exporta-

dor mundial i el desè importador. Granpart d'aquest creixement s'està veient be-neficiat pels enormes fluxos d'inversió di-recta estrangera rebuts, que situen a

aquest país a la primera posició mundialen aquesta categoria.Aquestes xifres ensdonen una idea de la magnitud que el mer-cat xinès representa pels negocis i el co-merç internacional.

A ningú se li escapen algunes contra-diccions en tot el que hem explicat an-teriorment, però hem d'acceptar i noperdre de vista que estem parlant d'ungegant en vies de desenvolupament,amb totes les grandeses i servituds queaixò comporta i sense oblidar que la di-ferència entre les nostres cultures ésimportant, i que, encara que hi hagicoincidències, no hem de confondreaquest procés de modernització de laXina amb un procés "d'occidentalitza-ció" del país. Amb tot, les pràctiquesbancàries són relativament homogèniesen tot el món i tendeixen a una relativa"estandardització" procurant adaptar-nos a les peculiaritats de cada mercat.Aquesta és potser una de les dificultats

La Xina té el granavantatge de disposar

d’una població amb fortatendència a l’estalvi

cada sucursal 600 milions de RMB (uns60 milions d'euros aproximadament)en determinades ciutats, i 400 milionsde RMB en d'altres. Aquesta mesuradrenarà temporalment la rendibilitatd'aquest tipus d'operacions i consti-tueix una barrera administrativa im-portant.

El que s'ha dit anteriorment es tradueix

en que el setembre de 2005, la banca es-trangera a la República Popular de laXina (excloent Hong Kong) represen-tava només un 2% de tots els crèditsdomèstics del país aproximadament. Lazona geogràfica en la qual alguna d'a-questes sucursals estan autoritzades aoperar en moneda local comprèn únicai exclusivament algunes ciutats (com,per exemple, Shangai, Shenzheng...)però no encara tot el país.

És evident que el paper que ha dut aterme fins ara la banca estrangera fi-nançant operacions d'inversió a la Xinaa favor dels nostres clients ha estat moltlimitat i poc representatiu, però tambéresulta igualment evident que aquestasituació està canviant gradualment.

PAPER DELS BANCSESPANYOLSNo es pot dir el mateix del paper quejuguem els bancs espanyols mitjançantles nostres oficines de representació aBeijing i a Shanghai a l'hora de finançaroperacions comercials d'importació,d'exportació i d'inversió directa entreel nostre país i la República Popular dela Xina. Tot i la seva importància rela-tiva i en constant augment, a mes de se-tembre de 2005 aquestes xifres ambprou feines suposaven, aproximada-ment, un 0,65% de les nostres expor-tacions, un 4,2% de les nostres impor-tacions i menys del 0,3% de la nostrainversió directa a l'exterior.

Des de Banc Sabadell anticipem un aug-ment d'aquestes xifres de negoci en ge-neral, i en particular, a l'apartat de la in-versió directa espanyola a la Xina en elcamp de les manufactures.També pre-veiem un augment del negoci es-panyol en tot allòrelacionat amb in-frastructures enaquest paísque serà amfi-trió dels JJOOl'any 2008. Somoptimistes pelque fa a lescompres xine-ses dels nostresbéns i serveis,sectors en elsquals calculemque el desarma-ment aranzelarifruit de l'en-trada de laXina a la OMCpodria suposar unestalvi anual d'uns 55 milions de dòlarsanuals en pagament de taxes de duanes.És a dir, pensem que hi ha base suficientcom per a que als bancs espanyols queoperen a la Xina ens vagi bé, ja que totindica que als nostres clients encara elsanirà millor. Fins el dia d'avui, totesaquestes operacions bilaterals d'ex-portació espanyola a la Xina les hem fi-nançat mitjançant els crèdits al com-prador estranger (sistema CARI), elscrèdits del fons d'ajuda al desenvolupa-ment (FAD) i vendes al comptat (crè-dits documentaris), instruments que,per la seva importància i vigència en unfutur proper, expli-caré més endavantdins del seu context,en el circuit d'apro-vacions per part deles autoritats xine-ses i que es reque-reixen típicament acada operació co-mercial.

Xavier SerradoDirector de l'oficina de Representació

de Banc Sabadell a Beijing (Xina)

més grans amb que ens trobem la bancaestrangera, i ens trobem en el temps ala Xina, ja que aquest país és més aviatun mosaic de mercats que primer hau-ran de convergir entre ells mateixos.

Tot i que la ja no tant recent entrada dela Xina a la Organització Mundial delComerç (OMC) ha anat canviant gra-dualment les coses, en aquest escenari,el paper actual que juga la banca es-trangera a la Xina, tot i ser creixent, en-cara és marginal: per raons òbvies, des-coneixem en gran mesura els clientslocals (per tant, el risc és difícil d'ava-luar) i el marc legal que regula les nos-tres activitats està en un procés d'evo-lució positiu, però encara nocompletament madur. Segons els seusacords amb la OMC, la Xina permetràals bancs estrangers un accés completal mercat i en igualtat de condicionsque als bancs del país en un període decinc anys i que ja va iniciar-se l'1 degener de 2002.

Mentrestant, hem de seguir un calen-dari segons el qual des de l'1 de generde 2004 els bancs estrangers ambpresència operativa a la Xina ja podienoperar amb moneda nacional, però ex-clusivament amb empreses xineses iamb la condició que s'hauran d'esperarfins el dia 1 de gener de 2007 per apoder fer-ho amb particulars. Malgrat

que s'està avançant en la direcció co-rrecta, les nostres dificultats no són po-ques; entre elles, cal destacar una nor-mativa amb data d'1 de febrer de 2002,promulgada pel Banc Central de la Xina,d'aplicació exclusiva a les entitatsbancàries estrangeres que vulguin ope-rar amb moneda local, que consisteixen que, a més del 8% mínim de recur-sos aliens captats i que recomana el BIS(Bank of International Settlements),caldrà que es tinguin en caixa i per

finances

6

L’estalvi és canalitzat capel finançament d’empresesestatals que donen feina al

61% de la població activa

El paper que juga la bancaestrangera a la Xina,

tot i ser creixent, encara és marginal

admet excepcions. El despatx delcap o propietari es considera zonade treball, per la qual cosa, si fuma,pot ser denunciat com qualsevolaltre empleat. Com a responsabledel negoci, en el seu cas la infraccióes considera greu i li pot caure unamulta d'entre 601 i 10.000 euros. Amés, qualsevol persona, ja sigui treba-llador o no de l'empresa, pot denunciarl'incompliment d'aquesta normativaper part del propietari.

D'altra banda, per a un treballador, sal-tar-se reiteradament la prohibició defumar o absentar-se injustificadamentper consumir tabac pot ser motiu d'a-comiadament, ja que constitueix un in-compliment del deure d'obediència ales instruccions de l'empresari. Enaquest cas, també pot ser denunciatper qualsevol company al comitè d'em-presa o a través dels mossos d'esqua-dra o la policia local o nacional.

Respecte a la polèmica que ha generatla suposada baixada de pro-

ductivitat a les empresesamb motiu de les pausesper fumar, cal recordar

que la normativa antita-bac no regula aquestapràctica,que és totalmentoptativa a cada compan-

yia.

La patronal CEOE, però, haenviat un comunicat als seus as-

sociats on argumenta que aquestespauses "podrien generar situacions detracte diferencial respecte als que nosón fumadors" i demana als empresa-ris que els hàbits dels treballadors noalterin el desenvolupament de l'activi-tat normal de l'empresa.Així mateix,elsrecomana que no incloguin les pausesals convenis col·lectius.

EMPRESES JA ADAPTADES L'aplicació de la llei a data 1 degener es preveia traumàtica, peròmoltes empreses ja havien prohi-bit o restringit el seu consumabans de la seva entrada en vigor.

Al gabinet empresarial Rius Con-sultors mai s'ha fumat. "L'equip de

persones que vam començar érem totsno fumadors i els qui s'hi van afegir -tot i ser-ho- ja no van fumar per cos-tum.A més, els clients ja estaven habi-tuats a no tenir cendrers a la sala dereunions", explica Dolors Rins, res-

ponsable de Qualitat i Atenció al Clientde l'empresa consultora,on treballen alvoltant de 30 persones.

El fum fa temps que també ha desapa-regut de l'empresa d'instal·lacions iequipament esportiu PL Sports. "Un diavam parlar amb tot el personal -sompoquets- i es va decidir no fumar a lesoficines. No va ser una imposició de ladirecció , sinó una decisió de tots, per-què era més saludable per a tothom.Elsfumadors surten al carrer a fer la ciga-rreta i no tenim queixes", explica el di-rector de l'empresa, Ramon Torrelles.

La cadena de sabateries Casas va apro-fitar la primavera passada el trasllat deles oficines centrals de Terrassa, del ca-rrer Sant Pere a Gasòmetre, per prohi-bir fumar a totes les zones de treball."Abans es podia fumar als departa-ments de marketing i d'empreses, peròno al d'administració", explica SandraSaavedra, responsable de Marketing i

8

recursos humans

Empreses sense fums

És el tema de conversa de moda. L'en-trada en vigor de la Llei de mesures sa-

nitàries davant del tabaquisme, més co-neguda com a "Llei antitabac", ha obligata acceptar nous hàbits a la feina.Molts hancanviat la cigarreta pel Chupa Chups -l'empresa catalana ha augmentat un 50%les vendes- i els més "enganxats" han anatreduint, a la força, el número de cigarre-tes consumides. En un país on la jornadalaboral supera la mitjana europea, supe-rar el "mono" durant les hores de feinano sembla una qüestió fàcil. Com hoestan assumint treballadors i empresaris?

"Ho porto fatal", diu l'Estela, sòcia ambdues companyes d'una petita immobilià-ria de l'Hospitalet de Llobregat. "Estemagafant uns constipats que ni t'explico!"I és que sortir al carrer en ple hivern hareduït el consum de tabac, però semblaaugmentar el de mocadors de paper.

Tot i això, els fumadors reconeixen elsavantatges. "Abans fumava un paquet imig,ara no arribo al paquet",reconeix l'Estela, "i noem queixo".Per a laLourdes, la sevasòcia a la immo-biliària Apsis,tot això es tra-dueix en "unapèrdua detemps", ja quecada vegada quevol encendre unacigarreta ha de sortiral carrer o aprofitar perprendre un cafè en un dels bars propers-la gran majoria són de fumadors-, ambel consegüent trencament del ritme detreball. Cap d'elles es planteja deixar defumar a curt termini.

Les tres són fumadores empedreïdes iles seves pròpies caps, però la llei no

En un país on la jornadalaboral supera la mitjana

europea, superar el"mono" no és qüestió fàcil

A Catalunya el 90,1% està d’acord amb la llei

Des de l'1 de gener de 2006 fumar està penalit-zat al lloc de feina amb multes que van dels 30 als10.000 euros. Algunes empreses han establertpauses per sortir a fumar a l'aire lliure. Altres hohan prohibit completament. Malgrat la polèmica

que s'ha generat per aquesta nova llei, a Cata-lunya més del 90% de la població hi està d'acordi prop del 26% dels fumadors creu que acabaràabandonant l'hàbit.

Premsa. Amb l'entrada en vigor de lallei, qui vulgui fumar ho pot fer al ca-rrer durant les pauses establertes.Alsseus locals comercials, com a qualsevolaltre local, tampoc es permet fumar."De fet, els clients ja per costum sem-pre apaguen la cigarreta abans d'entraren una botiga", explica Saavedra.

Els establiments Viena han penjat el car-tell de "Es permet fumar" a tots elsseus locals d'entrepans, no així als res-taurants-pizzeria del mateix nom, ons'han habilitat zones de fumadors i nofumadors, algunes d'elles dividides perplantes. Els empleats tenen dos pausesde cinc minuts per sortir al carrer o alpati interior -si és el cas- per encendreel pitillo. Sempre a criteri de l'encarre-gat de l'establiment, explica Eduard Ca-lero, cap de Recursos Humans de l'em-presa. Pauses que també poden fer elsno fumadors.Viena calcula que el 40%dels seus treballadors són fumadors.

Com la cadena Viena, la gran majoriadels bars i restaurants de Catalunyahan optat per permetre el consum detabac. Només el 20% dels establimentsde menys de 100 m² han decidit prohi-bir-ho, una xifra que des del Departa-

ment de Salut es considera "bona" i quees preveu anirà en augment.

Al Grup Servis, especialista en instal·la-cions d'estands amb seu a El Prat i di-verses delegacions a tota Espanya, lesoficines són un espai lliure de fums desde fa quatre anys. "Abans deixaven pau-

ses per fumar, ara no", diu Xavier To-ronell, gerent/administrador de l'em-presa.Abans es podia fumar als magat-zems, ara s'ha prohibit fumar en horesde feina en tot el recinte, inclòs el pati,

ja que no es dòna cap pausa per fer-ho.Només es permet fer la cigarreta alpati fora dels horaris laborals, perexemple, després de sortir del menja-dor o just a l'entrada o sortida de lafeina. El 60% dels treballadors del GrupServis -hi ha prop d'un centenar d'em-pleats- eren fumadors. Una xifra quesembla haver-se reduït, segons explicaXavier Toronell. "Molts han aprofitatper deixar-ho", reconeix Toronell, i ésque l'empresa va començar a cons-cienciar els empleats de l'arribada dela nova llei fa uns vuit mesos. De mo-ment, no s'ha hagut d'imposar capsanció. Però si el control del fum ales oficines sembla fàcil, no ho éstant en un altre lloc de treballhabitual a l'empresa: la furgo-neta. "Jo no puc saber si un em-pleat fuma o no a dins. No vaig alcostat del xofer", aclareix el ge-rent de l'empresa.

Dins dels sector industrial ali-mentari la prohibició no ha supo-sat tampoc cap trasbals, ja que lesnormes de seguretat i higiene d'a-quest tipus d'empreses jasón prou restrictives. Elsempleats han de vestiruna roba especial icobrir les sabatesi el cabell amb

material d'un sol ús, fet que impedeixque puguin sortir al carrer a fumar,ja que la roba es podria contaminar.Abans de l'entrada en vigor de la Lleiantitabac, l'empresa terrasenca Ar-cadie -dedicada a l'elaboració de pro-ductes carnis- només permetia fumaral menjador. Ara els empleats s'hanhagut d'acostumar a tota una jornadalaboral d'abstinència. Aquestes ma-teixes normes higièniques impedei-xen també menjar xiclet durant lafeina. Així que si hi ha algú que se-gueix una teràpia substitutiva hauràde conformar-se amb els clàssics pe-gats.

En cap d'aquestes empreses s'ha ge-nerat un conflicte laboral arran del'entrada en vigor de la llei. Són dadesque contrasten amb la preocupacióinicial de les empreses. En aquestsentit, en un qüestionari elaborat perla Cecot, i que va ser respost per 250empreses abans de finalitzar el 2005,

el 26%pre-

A Catalunya només el 26,3% de la població

major de 15 anys és fumadora

Fumar al costat d’unafinestra oberta no es considera

‘fumar a l’aire lliure’

c o n -sulta a

un gestor o unadvocat en cas de dubtes en la inter-pretació.

Per cert, que ningú s'enganyi. No hi ha"trampa" possible. Fumar al costatd'una finestra oberta no es considera"fumar a l'aire lliure".

EL TABAC O LA SALUTEl Departament de Salut estima que el ta-baquisme genera cada any a Catalunyauna despesa global sociosanitària de600.000.000 euros,molt superiors als in-gressos que rep Catalunya per impostosespecials (426.753.000 euros el 2005).

Segons l'últim sondeig (desembre de2005), a Catalunya només el 26,3% dela població major de 15 anys és fuma-dora, però el 60,3% de les persones nofumadores estan exposades al fum am-biental del tabac, fet que s'associa a unnúmero important de malalties i com-plicacions sanitàries: càncer de pulmó,problemes cardiovasculars, bronquitis,asma, problemes a l'embaràs, naixe-ment de nens prematurs, etc.

El fum que respira un fumador passiuconté partícules o substàncies nocivesen concentracions superiors al fum ques'empassa directament el fumador.

Aquest consum passiu del tabac és es-pecialment greu en alguns locals d'oci.Un estudi publicat al 2004 a la GacetaSanitaria revelava que estar exposat alfum d'una discoteca durant 8 h equivalal consum actiu de 15,78 cigarretes,una xifra que baixa a 1,49 cigarretes alsrestaurants.

rina Geli. El 90,1% dels enquestats estàd'acord amb la llei i fins i tot un 47,6%la valora com a "excel·lent". Enuna escala de l'1 al 10, a lapregunta de si han d'haverrestriccions als bars, la valo-ració mitjana és de 6,97 punts; pel quefa a la prohibició de fumar al lloc detreball, la valoració és més favorable:7,97 punts. A més, el 57,7% de lapoblació catalana està convençudade que la Llei antitabac contribuiràa deixar l'hàbit, una afirmació amb laque coincideixen el 26% del fumadors.El 40% dels fumadors creuen que almenys en reduiran el seu consum.

PUC FUMAR AL CAMIÓ?El Ministeri de Sanitat ha posat enmarxa un telèfon d'informació (de baixcost) per aclarir dubtes sobre l'aplica-ció de la nova llei, així com els centresd'ajut per deixar de fumar.És el 901 445445 i els teleoperadors estan acostu-mats a contestar preguntes de tottipus: Es pot fumar en un sex shop? I a

la cabina d'un camió? Està permèsfumar en un tanatori? I al balcó del des-patx? La resposta en tots els casos ésNO.

A la cabina d’un camió només podriafumar el seu propietari, però no un em-pleat per compte d’altri. El balcó esconsidera dins del recinte de treball.

A Catalunya fa més o menys la mateixafunció el telèfon de Sanitat Respon(902 111 444), però els seus teleope-radors recorden que no fan "una in-terpretació de la llei" i adrecen al ciu-tadà a la pàgina web del Departamentde Salut de la Generalitat (www.gen-

cat.net/salut) per-què es descarre-gui la llei sencerai aconsellen la

recursos humans

10

veia algun tipus de conflicte laboral i el67% considerava que no tindrien tempssuficient per parlar amb el seu perso-nal i aplicar les mesures adients.

QUÈ OPINEN ELSTREBALLADORS?Segons un estudi realitzat pel CIS -enbase a 1.500 entrevistes-, el 69,3% delsespanyols creu que serà difícil que escompleixi la nova normativa, encaraque un 70,5% dels enquestats reconeixque contribuirà a millorar la salut detots els ciutadans. En concret, al 38,5%dels entrevistats els sembla "molt bé"l'aplicació de la nova llei, el 38,7% opinaque està "bé" i només el 3,11% creu queés "molt dolenta".

A Catalunya la valoració de la llei és en-cara més positiva, segons un estudi queha presentat la consellera de Salut,Ma-

Si hi ha algú que segueixuna teràpia substitutivahaurà de conformar-seamb els clàssics pegats

"La gent està bastant sensibilitzada imolts han reduït el consum de ciga-rretes", explica Ramon Cols, respon-sable de RR.HH. d'Arcadie. L'em-presa va programar a la tardor unesxerrades per deixar l'hàbit del tabac."La primera durava una hora/hora imitja i la gent que realment estavainteressada va poder assistir a unasegona sessió per saber com aconse-guir aguantar més temps sensefumar. El Departament de Qualitat iHigiene ha treballat molt el tema",destaca Cols.

CAMÍ FET

38,5%Molt bé

38,7%Bé

3,11%Dolenta

Valoració de la llei

11

L’opinió de l’expert

de la indústria (0,1% el2005). No obstant, un delsaspectes favorables i quepermet avançar la recupe-ració de la indústria és elmanteniment a ritme elevatde la inversió productiva,afavorida per les bonescondicions financeres, lesreestructuracions de ba-

lanços i l'increment dels beneficis i del'eficiència empresarial.

Tot i aquest context força positiu, esmantenen algunes ombres en l'horitzó.Preocupa l'alça del preu del petroli -se-gons totes les previsions es mantindràels propers anys-, i la seva transmissióals preus de consum, així com l'aug-ment dels preus administrats i dels im-postos indirectes, atès el ja elevat di-ferencial advers dels preus respecte dela mitjana espanyola i de l'europea. Calevitar l'espiral inflacionista que aixòpot produir. A més, com ha avançat el

Banc Central Europeu, cal tenir encompte el risc derivat del fort creixe-ment monetari i del crèdit en un en-torn ja d'àmplia liquiditat en l'àrea del'euro.

La relativa bonança econòmica de Ca-talunya no ha de servir per morir d'è-xit, és a dir, per vanagloriar-se del ques'ha aconseguit, sinó per dur a termeajustaments estructurals que atorguinsostenibilitat i durabilitat al creixementeconòmic, perquè en situacions decrisi, la única decisió determinant éssobreviure a curt termini. Decisions

que impliquen les empreses, els agentseconòmics i socials i l'Administraciópública.En l'àmbit de les empreses, la flexibili-tat és la clau de l'èxit en un context na-cional i internacional determinat perdosis creixents de competència. L'e-ficàcia en la gestió, la difusió del co-neixement i de les tecnologies i la par-ticipació en la presa de decisions quemillorin el procés productiu impliquennecessàriament potenciar la coopera-ció intraempresa. A més, el fet que ladimensió del mercat al que ens adre-cem ha crescut, implica que també hoha fet la dimensió òptima de l'empresa,i com a Catalunya predominen lespimes, es requereix recórrer a la coo-peració i a les aliances estratègiquesamb clients, proveïdors, empreses delmateix àmbit d'activitat, i fins i tot d'al-tres àmbits.

Pel que fa a l'Administració pública, elprocés de convergència català i es-panyol no admet titubejar sobre la ne-cessitat de salvaguardar l'estabilitatmonetària i fiscal, ni ajornar mesuresde caràcter estructural.

Cal remoure les barreres d'entrada isortida a l'activitat econòmica, eliminarla rigidesa i complexitat normativa,crear incentius per a fomentar l'ocupa-ció estable, millorar l'eficiència en l'as-signació de recursos, garantir la viabili-tat i sanejament de les prestacions del'Estat de benestar i incrementar la do-tació de recursos per assegurar la dis-posició d'un capital humà i físic òptim icapaç d'incrementar la competitivitat.

Una dosi correcta de tots aquests fac-tors afavorirà la competitivitat de l'e-conomia catalana; és clar que, en unmón globalitzat, subjecte a la creixentcompetència, vulnerable davant la in-certesa i en constant canvi, també aju-darà alguna dosi de fortuna.

No és bo morir d’èxit

MMercè PizarroDirectora delDepartamentd’Economia deFoment del Treball

L'economia catalana ha crescut a unritme mitjà del 3,1% el període 2003-

2005 i les previsions pel 2006 situen l'a-venç del PIB en el 3,3%.Aquest bon com-portament, semblant al del conjuntd'Espanya i molt per sobre del modest re-gistre assolit per l'economia europea,s'hareflectit en el dinamisme del mercat detreball, així com en el d'altres indicadorsconjunturals.

En el període 2002-2005, el creixe-ment econòmic s'ha basat tant en elconsum, impulsat pel notable augmentde l'ocupació i de noves llars, com enla inversió en construcció, que en uncontext de baixos tipus d'interès s'hatraduït en 95,7 milers d'habitatges ini-ciats de mitjana anual. A aquesta for-talesa de la demanda interna catalana,s'ha afegit la positiva aportació al crei-xement de la demanda de la resta d'Es-panya (de 0,7 punts l'any 2005). Nos'ha comptat, però, amb l'impuls exte-rior per la debilitat dels principalsclients, els països de l'àrea de l'euro.Segons les previsions, la millora d'a-questes economies l'any 2006 -si esprodueix- permetria reequilibrar lapauta de creixement catalana.

Des de la perspectiva de l'oferta, laconstrucció ha estat protagonista delcreixement (5,4% l'any 2005, des del5,0% el 2004), seguida pel sector ser-veis, que ha recuperat dinamisme(4,3%, des del 3,5% el 2004). En con-trast, es destaca la desacceleració del'activitat agrícola (-2,6%) i la debilitat

El creixement econòmicde 2002-2005

s’ha basat en el consum i en l’inversió

text internacional en el futur immediat?Del que preparem ara i aquí, depén elfutur de Catalunya.

Portem uns quants anys de creixementeconòmic, i no podem dubtar que estemen un bon moment. Però tota compla-ença ha de tenir el seu contrapunt, in-troduint el factor perill que sempre ame-naça l'evolució de les coses en el seumillors moments. Tenim problemes endiversos sectors de la nostra economia.I el que no podem tornar a fer de cap deles maneres és recordar-nos de Santa

Bàrbara quan trona. Hem de prepararamb anticipació el nostre futur,el benes-tar de les generacions futures. I ara és unbon moment per fer-ho.

Per un cantó hem de saber treure un bonrèdit del que tenim. I pensar en com sol-ventar els aspectes obsolets dels nostressectors productius. Paral·lelament, hemd'avaluar les necessitats dels mercats in-

ternacionals en el futur i quina és lamillor manera de ser-hi presentsen termes de competitivitat.Hem de saber dedicar els es-

forços a sectors productius quedonin resposta a les necessitats

e c o n ò m i -ques i,des d'e-

lles, so-cials dels

nostre país.

Hi ha veus que exposenla necessitat de canviar de

ritme, de fer un gran esforç com a país afavor de l'esperit emprenedor, de la in-novació, amb estímuls públics, senserubor, amb la intenció explícita de can-viar l'estat actual de les coses que encaraque ens ha dut a un bon moment econò-mic, no hem d'oblidar que ha estat grà-cies a causes concretes i que aquestes va-riaran per força.Val la pena donar un copd'ull a la nova situació econòmica mun-dial.

Estem immersos en el procés de mun-dialització,que ha modificat les relacionseconòmiques de base nacional i a gene-rat la necessitat de noves infraestructu-res, que es basen en la producció imma-terial, sobretot de coneixement id'informació.Paral·lelament, el desenvo-lupament ha fer de augmentar la rendadisponible d'una part important de la po-blació, que pot dedicar part dels seus in-gressos en mercaderies intensives en co-neixement, com ara l'oci, el lleure,l'educació,la cultura,el transport i les co-municacions.A això s'ha d'afegir que,coma resultat del procés d'innovació, les tec-nologies de la informació i la comunica-ció (TIC) augmenten i transformen lacreació i l'aplicació econòmica del co-neixement.

INVERTIR EN R+D+ISabent això,hem d'actuar amb decisió. Jano val,per exemple,parlar repetidament,i només parlar, de que s'ha d'invertir enR+D+i com la gran tasca a fer. Ja n'hemparlat i molt.Ara és l'hora de creure'ns-ho, i de fer-ho! És el moment de passar al'acció de veritat. I aquest és un temamolt important. No l'únic, però cal co-mençar per aquí.

Ens hem de creure de debò que R+D sig-nifiquen desenvolupament i competitivi-tat.Tant el sector públic com el privat hande posar en marxa polítiques d'inversióen R+D tenint sempre com a referència

Anivell mundial,hi ha quasi unanimitaten els informes dels agents econò-

mics més importants. A grans trets, el2005 ha estat un any bo, amb un creixe-ment una mica superior del 4 per cent,enel context, és cert, de moltes penúries imisèries en els països més pobres.Aixòha estat així, en gran part, per la força dedues economies que ja no podem ano-menar emergents: la xinesa, en expansióal 9,5%, i la de la Índia,al 8%,amb grans re-percussions a Iberoamèrica i altres àrees,per la forta demanda d'aquestes duesgrans potències asiàtiques de tota classede productes. I també s'ha de registrar lanotable aportació del món més desenvo-lupat, amb EEUU en la frontera del 4%,Japó sortint d'una recessió de més de deuanys, i la UE al final de l'exercici amb elsprimers símptomes de recuperació delsseus dos països centrals, França i Ale-manya.Pel que fa a les perspectives a curttermini es pronostica que hi haurà conti-nuïtat en el creixement.

Pel que fa a la situació al nostre país, i se-guint diferents informes consultats, lesperspectives de l'economia espanyola icatalana continuen essent molt favora-bles a curt termini.Això durarà sempre?Evidentment que no. El panorama seràmés complicat per un període més llarg,quan els factors que han impulsat el fortcreixement espanyol dels últimsanys vagin perdent intensitat.

Què volem que Catalunya sigui d'a-quí uns anys? Quin pes econòmicvolem tenir dins d'Es-panya i d'Europa?On volem situarCatalunya enel con-

Quin model de Catalunya volem?

C E C O T

Quan els factors que hanimpulsat el creixement

perdin intensitat elpanorama es complicarà

13

L'avantatge d'ubicació geogràfica que téCatalunya a Europa està desaprofitat peldèficit històric que manté en infraestruc-tures.Les empreses asiàtiques o america-nes han de decidir per quin port han d'en-trar a Europa i,en aquest sentit,la ubicacióde Barcelona és, de lluny, una de les mi-llors, però no pas en serveis.A més, l'ae-roport no disposa d'un tràfic aeri inter-nacional i transnacional adequat, el TGVtampoc funciona com hauria de funcionar.

L’EVOLUCIÓ DELS SECTORSHem de mirar com poden evolucionarels sectors que ens han portat a la situa-ció de bonança econòmica actual. Nosembla probable, per exemple, que l'ex-traordinari auge de la construcció -Es-panya és, en aquets moments, el princi-pal productor i consumidor de ciment dela UE- es pugui prolongar gaire més.

El 2005, el nombre d'habitatges iniciatspot superar els 750.000 (nou rècordhistòric absolut),tants com els de França,Alemanya i el Regne Unit junts, però latendència alcista dels tipus d'interès, ladavallada del nombre d'immigrants i lacaiguda de la inversió estrangera podencontribuir a frenar en el futur l'eufòriaque s'ha viscut en els últims anys.

La via més convenient seria la d'un ate-rratge suau o ajustament ordenat peradaptar-se a la demanda prevista en elspropers anys -que es pot situar entre400.000 i 500.000 habitatges anuals -te-nint en compte els seus determinantsbàsics: l'evolució de la renda, la piràmidepoblacional i la formació de noves llars.

En principi, sembla que la moderaciódels preus dels habitatges (el preu perm2 va augmentar el 13.2% en el tercertrimestre del 2005, gairebé 2,5 puntspercentuals menys que durant els tresprimers mesos de l'any) va en aquestadirecció.

El desacelerament del preu de l'habitatgecontribuirà també, amb més o menys in-tensitat, a la moderació del consum pri-vat, tenint en compte la relació existententre la riquesa immobiliària i la pro-pensió al consum de les famílies -el Bancd'Espanya estima que una variació del10% en el preu de l'habitatge implica uncanvi en el consum privat en la mateixadirecció equivalent al 0,8% del PIB-.

Cal esperar, d'altra banda, que l'evoluciódels altres factors determinants en lesdecisions de despesa de les famílies (prin-cipalment el tipus d'interès real i les ren-des salarials) vingui també a reforçaraquest efecte. En qualsevol cas, el 2006l'impacte serà molt limitat, però es potintensificar a partir del 2007.L'ideal seriaque, a partir del moment en que aixòpassi, la inversió en capital productiu il'exportació agafin el relleu com a mo-tors del creixement de l'economia.Con-seqüentment,tot el que es faci per donarsuport a la internacionalització de l'em-presa, a la millora de la competitivitat i ala flexibilitat de l'economia pot contribuira apaivagar en el futur l'impacte de l'es-gotament de l'actual cicle expansiu.

Sembla que entre les qüestions bàsiquespactades del nou Estatut, des d'aquí esgestionarà un 50% d'IRPF i IVA (15% mésque ara) i un 58% dels impostos especials,i el govern central també s'ha com-promès a corregir el dèficit històric eninversions i a aportar aquí el percentatgeequivalent al PIB català,que és del 18,5%.Ara cal veure com s'invertiran aquest di-ners, com i de quina manera.

un entorn cada dia més globalitzat,doncssón una de les vies per avançar i moder-nitzar Catalunya i Espanya i de les quemés contribueixen al desenvolupamentconjunt de la societat i amb això al seuavenç econòmic i social.

Cal tenir en compte que si busquemeficàcia en termes de competitivitat,aquestes venen, entre altres coses dela mà de les TIC, de les que se n'ha defer un ús eficient, i de la innovació,doncs són la clau que obre la porta aldesenvolupament i per tant al futur.

Més temes. Si volem ser capdavantersa Europa, hem de resoldre les man-cances que tenim en infraestructures,en tots els àmbits, i que cada dia quepassa s'agreugen. "Cal millorar la xarxade carreteres, autovies i autopistes, so-bretot algunes d'elles, així com l'eixcentral, però també és necessària lamillora de la xarxa ferroviària catalana,tant de mercaderies com de passat-gers, del port i de les que estan rela-cionades amb l'àmbit mediambiental",exigia fa poc el president de la Cecot,Antoni Abad.

I és que tenim la necessitat de donarun salt qualitatiu molt important tant

en les infraestructures tecnològiquescom en tot el que té a veure amb la in-termodalitat, ja que quan es parla d'in-fraestructures per a la logística demercaderies i persones no es tractanomés de quantitat i qualitat sinótambé de connectivitat.

Segons diferents informes publicats pels principalsagents econòmics, les perspectives de l'economiaespanyola i catalana continuen essent molt favora-bles a curt termini. Això durarà sempre? Evident-

ment que no. El panorama serà més complicat perun període més llarg, quan els factors que han im-pulsat el fort creixement espanyol dels últims anysvagin perdent intensitat.

S’ha de fer un gran esforç a favor

de l’esperit emprenedor i de la innovació

Cal pensar en comsolventar els aspectesobsolets dels nostres

sectors productius

Valoració global

Sembla que l'any 2005 s'ha tancat amb la confirmació de gai-rebé totes les previsions pel que fa a creixement (una mica persobre de l'esperat), desocupació, pujada de tipus d'interès, etc.Els únics casos en que les desviacions són importants i alhorapreocupants són la inflació i el dèficit exterior.Any rere any elnostre país perd competitivitat, fet que s'evidencia en la pujadadels costos de moltes empreses per sobre dels de la com-petència i en la pèrdua de poder adquisitiu de molts ciutadans,la qual pot,finalment,afectar negativament el consum.El fet queen aquests moments el consum es mantingui i fins i tot creixi,segurament té "data de caducitat": quan s'acabi el recorregut

de l'increment de l'endeutament de les famílies.Per altra banda,el turisme està equilibrant els dèficits de la balança comercial,però dependre en excés d'aquest recurs pot ser un risc moltimportant en el futur. En qualsevol del casos, aquest és un bonmoment per prendre decisions.Les coses van raonablement béi els riscos de futur estan ben identificats. Cal capacitat de de-cisió per abordar els problemes ara que som a temps i evitartenir que prendre decisions quan no hi hagi recursos per fer-ho o siguin molt més traumàtiques socialment. El 2006 hauriade ser un any per solidificar les bases de la nostra economia ipreparar-la per assolir els reptes de futur a mig termini.

ce otnòmicc 22

Fonts: INE, Banco de España, Eurostat, La Caixa, OCDE, Ministerio de Economía y Hacienda.

DADA ÚLTIMA PREVIS IÓ DE FUTURPERÍODE DADAANTERIOR

� Producció i preus

PIB de Catalunya 4,1 (3T ’05) 2,3 (4T.‘05) Lleuger decreixement

PIB d’Espanya 3,5 (3T ’05) 3,4 (4T ’05) Estable

PIB de l’eurozona 1,5 (3T ’05) 0,4 (4T ‘05) Lleuger decreixement

Inflació a Catalunya 4,1 (setembre ’05) 3,8 (desembre ’05) Estable

Inflació a Espanya 3,5 (setembre ’05) 3,4 (desembre ’05) Lleuger creixement

Inflació a l’eurozona 2,5 (setembre ’05) 2,2 (desembre ’05) Estable

� Desocupació

Catalunya (EPA) 6,1 (3T ’05) 4,3 (4T ’05) Lleuger decreixement

Espanya (EPA) 8,42 (3T ’05) 8,5 (4T ’05) Estable

Eurozona 8,4 (setembre ’05) 8,3 (desembre ’05) Estable

Estats Units 5,1 (setembre ’05) 4,3 (desembre ’05) Lleuger decreixement

� Índex de confiança

Índex de clima econòmic d’Espanya 77,4 (setembre ’05) 76 (desembre ’05) Estable

Índex de clima econòmic de l’eurozona 97,4 (setembre ’05) 97,6 (desembre ’05) Estable

Índex compost avançat dels Estats Units 76,0 (setembre ’05) 75,2 (desembre ’05) Estable

� Mercats financers

Cotització de l’euro davant del dòlar 1,18 (3T ’05) 1,18 (4T ’05) Estable

Tipus d’interès de l’eurozona 2 (setembre ’05) 2,25 (desembre ’05) Estable

Tipus d’interès dels Estats Units 4 (setembre ’05) 4,25 (desembre ’05) Estable

14

Q uè ens depararà el 2006? Els tresobservatoris econòmics de major

difusió -FMI,Banc Mundial,OCDE-,coin-cideixen en que el creixement de l'anypassat podrà mantenir-se,o fins i tot ex-perimentar un discret creixement, i elsmotors seran els mateixos que en el2005,potser amb un impuls més gran delJapó i la Unió Europea.

Pel que fa a Espanya, les tendències delsprincipals indicadors d'activitat confir-men que la bonança econòmica es pro-longarà, com a mínim, al llarg del 2006.Aquest punt de vista és compartit per lamajoria d'analistes econòmics (tal comes reflecteix,per exemple,al recull de pre-visions de la Fundación de las Cajas deAhorros, FUNCAS) i és assumit tambépels principals organismes internacionals.

Per a Àngel Laborda, director de con-juntura de FUNCAS, el 2006 serà "unaltre bon any,encara que una mica menysdinàmic". La informació de la que dis-posa l'anima a predir que "el creixementdel PIB el 2006 serà una mica inferior aldel 2005, un 3,1% enfront del 3,4%, perconcretar-ho en xifres. Hi haurà menysalegria, en el sentit que la despesa in-terna en consum,la demanda d'habitatgei la inversió empresarial perdran dina-misme.Això sí, el dèficit per compte co-rrent davant l'exterior seguirà augmen-tant fins prop del 9% del PIB." A més,segons aquest especialista, la política ma-croeconòmica serà menys expansiva en-guany que l'any passat, especialment perla tendència a l'alça dels tipus d'interès,queja va començar a finals de l'any passat.

Segons l'informe de La Caixa sobre lesperspectives de l'economia espanyola el2006, les perspectives de l'economia es-panyola continuen essent molt favorablesa curt termini, però el panorama es pre-senta més complicat per

a un període més llarg,quan els factors quehan impulsat el fort creixement espanyoldels últims anys vagin perdent intensitat.

Tant l'OCDE com la mateixa ComissióEuropea coincideixen a l'hora de pre-veure que el PIB espanyol creixerà el3,2% el 2006, una dècima menys que laprevisió del Govern espanyol, però dis-crepen lleugerament en el creixementestimat per al 2007. La Comissió Euro-pea preveu que el 2007 el creixement esdesaccelerarà dues dècimes;l'OCDE,encanvi,basant-se en el renovat dinamismede la demanda interna, estima que re-prendrà de nou una via ascendent (unadècima més que el 2006).D'altra banda,la Comissió preveu que es moderarà elritme de creació d'ocupació,la qual cosano impedirà que la taxa d'atur es situïmolt a la vora del 8% el 2007. Parado-xalment, l'OCDE és més pessimista enel tema, i considera que les pressionssobre els salaris reals no seran compen-sades pel progrés de la productivitat,demanera que la taxa d'atur tendirà a es-tabilitzar-se al voltant del 8,7%.

VISIÓ GENERALL'Organització per a la Cooperació i elDesenvolupament Econòmics (OCDE)ha elevat lleugerament les previsions decreixement per al conjunt dels seusmembres. Per al 2006, la xifra ha passatdel 2,8% al 2,9%, i per al 2007 es preveuun manteniment de l'activitat del 2006.Els Estats Units continuaran liderant l'ex-pansió econòmica global. Durant el2005, els progressos en productivitat, elmercat immobiliari i els estímuls mone-taris i fiscals han donat suport a l'activi-tat econòmica, i es preveu que gran partd'aquests factors ho continuïn fent el2006, la qual cosa fa que l'expectativa decreixement pugi del 3,3% al 3,5%.

Per la seva banda, la zona de l'euro aban-dona definitivament l'anèmic co-mençament del 2005 i encara una re-cuperació que,tot i moderada,semblacada cop més consolidada de cara al2006,quan s'espera que el creixementarribi al 2,1%.Per països, s'espera que

Espanya creixi el 3,2% i que França i Ale-manya recuperin lleugerament el polsamb progressos del 2% aproximadament,igual que el Japó.

Un fet significatiu que dóna suport a lacontinuïtat del creixement global és el li-mitat impacte del tensionament dels mer-cats energètics sobre els índexs d'inflació.Les previsions per a l'any vinent apuntena una reculada de la taxa d'inflació.

Malgrat tanta bonança, aquest escenariidíl·lic de creixement sostingut sense in-flació és menys estable del que sembla.Alguns països rics presenten uns nivellsd'estalvi excessivament baixos,però quees compensen per l'excés d'estalvi deles economies emergents.Això generagrans dèficits per compte corrent, queel 2006 es preveu que arribin al 6,7% delproducte interior brut (PIB) dels EstatsUnits, al 2,0% del de la zona de l'euro ial 8,9% del d'Espanya. En aquest sentit,Alemanya i el Japó, amb superàvits es-perats del 5,2% i del 4,7%, respectiva-ment, són dues excepcions.

PREOCUPACIÓ AL CARRERSegons el darrer Eurobaròmetre publi-cat per la Comissió Europea, els ciuta-dans de la Unió Europea no estan con-tents amb la situació econòmica delsseus països i es mostren pessimistes da-vant les perspectives de futur.Segons lesestadístiques oficials, quatre de cada 10ciutadans de la Unió Europea tem que lasituació europea empitjori en els prò-xims mesos, mentre que només dos decada 10 pensa que l'economia milloraràel proper any.Tot i que la situació econò-mica preocupa, i molt, als europeus -ésla segona qüestió més preocupant-, l'a-tur és, ara per ara, la principal preocu-pació.

��

15

cinc cèntims

ECONOMIA

La bonança econòmica continua el 2006

És significatival'estabilitat de preus

enfront de les tensionsdel petroli

16

recursos humans

La seguretatde les TIC

L'interès per la seguretat va en aug-ment. En gran part perquè no es

poden obviar els problemes que la mancade seguretat porta implícits.El sector dela seguretat a Espanya està experimentatun gran augment, i les vendes s'han du-plicat els últims cinc anys fins a superarels 2.100 milions d'euros.L'empresari ésconscient que ha de tenir cura de les ins-tal·lacions i complir amb les reglamenta-cions, però no està d'acord amb que elcost que suposa vagi sempre al seu cà-rrec.

"El risc és present en la societat,però caldiferenciar entre risc objectiu i risc sub-jectiu (el que percep la societat).És en elrisc objectiu on els tècnics i l'adminis-tració han de tenir un paper destacat pertal de minimitzar-lo." Aquestes paraulessón part de les conclusions del VII Fòrumde la Seguretat.

Pel que fa en concret a l'empresa, el ma-teix document advertia que "els dosgrans reptes que han d'assumir les em-preses passen per la competitivitat i lasostenibilitat. La primera permet a l'em-presa posicionar-se al món i la segona ésnecessària per garantir que el món se-

gueixi existint. La seguretat industrialqueda ubicada dins l'àmbit de la sosteni-bilitat.

La gestió de la seguretat tendeix cap amodels basats en la prevenció.Per acon-seguir-ho, és indispensable que les segu-retats més bàsiques -com la integritat deles persones o la seguretat dels béns- es-tiguin garantides.Però aquí parlarem d'unaspecte de la seguretat que ha pres unaimportància cabdal en el món de l'em-presa: la seguretat informàtica.

SEGURETAT INFORMÀTICAEn aquest relativament nou sector de laseguretat,són aspectes a tenir en comptel'augment de l'interès i la conscienciacióper part de les empreses i organitzacionsde la necessitat de protegir els seus ac-tius d'informació i la seva reputació,l'aug-ment de regulacions amb una clara inci-sió en la millora de la seguretat i elcontrol, i finalment, la gran diversitat i rà-pida evolució de les amenaces i incidentsde seguretat que aquestes produeixen.

Per a poder gestionar el binomi "habili-tar+protegir" s'han de treballar tres con-ceptes: conèixer, decidir i actuar. En pri-mer lloc, és necessari conèixer lesnecessitats de seguretat i els actius d'in-formació en els que es sustenta el propinegoci i, en segon lloc, els riscos als queestan sotmesos aquest actius d'informa-ció.S'ha de decidir el risc residual que esvol assumir i per això s'ha d'actuar deforma prioritària sobre aquells aspectesque milloren la seguretat.

Algunes tendències i actuacions queestan desenvolupant les empreses enmatèria de seguretat són la seguretat lò-

gica, l'outsourcing en seguretat, plans decontingència,certificacions de seguretat;proveïdor de seguretat; quadres de co-mandament.

La seguretat lògica s'està centrant enla gestió d'identitats (Identity Manage-ment) com a procés de millora del ciclede vida i proveïment d'usuaris als siste-mes d'informació.

Seguint l'estela de l'increment de l'out-

El Premi Caixa Manresa 2005 ala innovació va ser per un nouprograma informàtic capaç dedetectar "moviments sospito-sos" a través de càmeres de vi-gilància. Aquest sistema, dis-senyat per a garantir laprotecció de perímetres indus-trials, supermercats i altres en-torns, genera alertes cada copque les regles de seguretat de-terminades per l'usuari són vio-lades. El nou producte de vide-ovigilància és un software ques'integra en els circuits tancatsde televisió de qualsevol em-presa, sense necessitat de can-viar l'antic sistema, i és útil pera empreses que ja han realitzatuna inversió en un sistema deseguretat i volen augmentar laseva fiabilitat. El jove mercat desoftware de videovigilàncias'està duplicant anualment.L'any 2004 va facturar prop de4,5 milions d'euros.

Software per avideovigilancia

Garantir la integritat, confidencialitat i disponibilitatde les dades s'ha convertit en una prioritat per a les

empreses del segle XXI. En aquest sentit, el seg-ment de la seguretat s'ha posicionat com un dels decreixement més gran dins les TIC, en un moment enque la inversió empresarial s'ha reduït en altres àm-

bits d'aquesta indústria.

Per a poder gestionar‘habilitat+protegir’ s’hande treballar 3 conceptes:conèixer, decidir i actuar

18

recursos humans

sourcing dels sistemes d'informació, al-gunes empreses han començat a con-tractar outsourcing de certes funcions deseguretat. En aquest aspecte és impor-tant analitzar bé les funcions a externa-litzar i assegurar que el control està enmans de la companyia que contracta.Amés, en aquest processos s'ha de consi-derar la importància dels contractes i elsSLA que han de regular els serveis.

Pel que fa a plans de contingència,aquestsavui ja són pràctiques madures a moltes deles mitjanes i grans empreses, que actual-ment ja s'enfronten amb plantejamentsorientats a la continuïtat del negoci.

En aquest entorn de preocupació per laseguretat és lògic pensar que les empresesestan trobant a les certificacions de segu-retat l'oportunitat de poder donar credi-bilitat a clients i tercers sobre la gestió se-gura de la informació amb la que treballen.

Qualsevol companyia pot necessitartreballar, en un moment o altre, amb unproveïdor de seguretat. A l'hora de laseva elecció s'ha de considerar la solvèn-cia de l'empresa, les referències contras-tades que aporta,el tipus de projecte per

al qual se la necessita, el seu enfocamentdel projecte i, el més important, la ga-rantia d'èxit i la seva aportació de valoral projecte en qüestió.

A mida que la seguretat comença a serun procés de millora contínua en una or-ganització, es va fent necessari tenir in-formació estructuradaque permeti la presa dedecisions, d'acord ambla informació aportadapels caps en seguretat.

En definitiva,els pro-jectes de gestió deseguretat que han de

ser abordats per una empresa en concretdependran de l'estat de maduresa en se-guretat de la pròpia empresa.

PROBLEMA INTERNSegons un estudi de McAfee, una "ame-naça des de dins" mina les inversions sig-nificatives que realitzen les empreses pera protegir-se de les amenaces a la TI.Només cal que un sol empleat connectiun dispositiu infectat al sistema de TI percausar una infecció a tota la companyia.Aquest estudi, fet per ICM Research, haanalitzat el comportament dels empleatsa Europa i revela que un 24% dels en-questats utilitza el portàtil de l'empresaa casa per a connectar-se a Internet, in-crementant les possibilitats d'infecció deldispositiu i, potencialment, de la xarxacorporativa.A Espanya, el 16% dels en-questats reconeix que deixa utilitzar a fa-miliars i amics el seu portàtil o PC del tre-ball diàriament, i el 31%, un cop persetmana, xifra que es situa per sobre de

la mitjana europea (27%). Dos terços(62%) admeten tenir un coneixementmolt limitat sobre seguretat TI,per la qualcosa, segons McAfee, els empleats queutilitzen a casa seva els portàtils de l'em-presa, amb una connexió a Internet des-protegida, suposen una seriosa amenaçaper a la salut de la TI de l'empresa.Un dis-positiu no apedaçat pot ser infectat peruna sèrie d'amenaces, des de virus atroians i spyware,que podrien infectar laxarxa corporativa en tornar a connectar-se a aquesta. El fet que tanta gent no sà-piga com actualitzar el software de se-guretat en els seus dispositius de treballfa que aquest problema sigui encara mésgreu.

AGRESSIONS EN LÍNIAProp de nou de cada deu empreses delsEE.UU. han estat infectades per virus ohan sofert atacs a través d'Internet du-rant el 2004 i el 2005, malgrat l'ús gene-

ralitzat de programes deseguretat,segon una en-questa de l'FBI.Aquestsatacs han provocat de-peses extres d'uns24.000 dòlars de mit-jana a les empresesafectades i altres ins-

titucions. Encara que

A mesura que ha anat creixent elnombre de telèfons mòbils enfuncionament i les seves capaci-tat s, l'atenció dels creadors devirus s'han girat mica a mica capaquest aparells. Els experts hanadvertit que l'actual serà l'anydels primers virus d'importànciaper als mòbils. Potser és unavisió un xic pessimista, però l'a-vís hauria de ser pres en consi-deració per les operadores.És essencial crear departamentsespecialitzats en seguretat queestudiïn proactivament i pre-ventivament les circumstànciesdels mòbils: les seves vulnerabi-litats, formes de protecció, evo-

lució del mal-ware especí-fic... En els pro-pers anys, laintegració d'i-dentitats digitalsfarà que augmentin les possibi-litats dels mòbils, marcant desdels pagaments electrònics fins ala resolució de tràmits adminis-tratius. De tota manera, la quan-titat de dades a les quals es podràaccedir a través d'un mòbil ésgairebé il·limitada, per la qualcosa tots hem d'anar amb peusde plom i deixar de mirar els telè-fons com la joguina inofensivaque anuncia el seu aspecte.

2006, l’any dels mòbils

Prop del 90% de lesempreses als EE.UU. han

estat infectades per virusel 2004 i el 2005

el 98% dels pregun-tats va assegurarque utilitzava soft-ware antivirus, el84% també va afir-mar haver sofert un

atac en el període de12 mesos analitzats en

la mostra. Igualment, i en-cara que tres quarts dels entrevistats vanconfirmar que utilitzen eines contra elspyware, el 80 per cent va declarar que

havia sofert atacs d'aquest tipus. Segonsel FBI, prop d'un 44 per cent dels atacs

provenen de dins de les mateixes orga-nitzacions.Dels que arriben de fora,prop

d'un 25% procedeix de la Xina, la qualcosa per a l'FBI suposa "una problemà-tica estadística inusual,especialment si esconsidera el potencial impacte de l'es-pionatge industrial i els esforços patro-cinats per l'estat en la guerra cibernètica."A més, l'FBI ha advertit que els agressorsen línia generalment s'amaguen redirigintel senyal a través de varis ordinadors,demanera que agressors de fora de la Xinapodrien utilitzar equips d'aquest país pera dirigir els seus atacs.

Catalunya supera amb escreix la im-portància que, segons les seves ca-racterístiques, hauria de tenir l'as-segurança. Els catalans són el 15%dels espanyols, però seu és el 23%dels diners que es dediquen cadaany a l'Estat en estalvis i protecció devida i quasi el 21% de la despesa en

assistència sanitària i protecció delsbéns (vehicles, llars, empreses, etc.).La seva despesa en assegurances devida per habitant i per any,en xifresde la DGS, per damunt dels 800euros, conforma a Catalunya comun dels poquíssims territoris de l'Es-tat que pot mostrar un nivell d'es-

talvi equiparable a molts països eu-ropeus. Segons els experts, aquestés un símptoma d'una economia po-tent i una societat conscienciada enles obligacions que aquesta potèn-cia genera a l'hora d'instrumentarmesures que permetin conservar elque s'ha aconseguit.

Mentalitat asseguradora, Societat conscienciada

Els atacs provoquen unesdespeses extres d’uns

24.000 dòlars de mitjanaa les empreses afectades

publireportatge

Hnos. CANT assoleix la certificació OHSAS 18001en reconeixement a la seva tasca en prevenció de riscos laborals

HNOS CANT és la primera empresa cata-lana del sector de la neteja que obté la cer-tificació OHSAS 18001 per part de l'entitatauditora DNV.Aquesta certificació s'afegeixa la de Qualitat, ISO 9001, obtinguda al2004.

L'empresa HNOS. CANT, líder en elsector de la neteja industrial amb 43

anys d'experiència,presta els seus serveisa més de 700 clients a tot Catalunya.Entre els punts forts de la seva activitatdestaquen la neteja de centres hospitala-ris, indústries químiques, farmacèutiquesi alimentàries.

La gran diversitat dels sectors als que ofe-reix els seus serveis i la seva perillositat,fan que HNOS. CANT hagi apostat perl'elevada professionalització i formaciócontínua dels seus treballadors,punt clauper a proporcionar un bon servei i gau-dir de la confiança dels seus clients.

La seva estratègia empresarial està basadaen els principis de la millora contínua,im-prescindibles per afrontar amb èxit la in-corporació de nous clients, el compli-ment de la normativa vigent i la velocitatde canvi tecnològic actual. La maduresa ieficàcia del seu sistema de gestió ha estatreconeguda amb l'obtenció de les certi-ficacions ISO 9001 de Qualitat (2004) iOHSAS 18001, de Prevenció de RiscosLaborals.

La consecució d'aquesta darrera cer-tificació significa un reconeixement alcompromís de l'empresa amb la polí-tica preventiva, i a la tasca realitzada enla prevenció de riscos laborals pertotes les persones que treballen al'empresa.

NOVES LÍNIES DE NEGOCIAl febrer de 2005 HNOS CANT vaemprendre nous reptes, creant l'em-presa LABORCANT, una empresa detreball temporal especialitzada en co-brir de forma eventual les necessitatsde personal dels seus clients en lespuntes de feina.

Aquesta diversifica-ció de les línies denegoci tradicionalss'ha vist reforçadaamb la recent crea-ció de l'empresa OUTSOURCINGHOTELERO,que ofereix serveis de ne-teja al sector de l'hosteleria, zones co-munes i bugaderia.

Aquest conjunt d'actuacions formapart d'una estratègia orientada a laconversió de HNOS.CANT en un grupd'empreses multiserveis, capaç de res-pondre d'una forma ràpida i eficaç a lesdemandes dels seus clients. Actual-ment, la majoria de clients tendeixen aconcentrar els seus esforços i recur-sos en el desenvolupament de l'activi-tat principal del seu negoci, en allò querealment són competitius, tot exter-nalitzant la resta de tasques a empre-ses especialitzades, com HNOS.CANT, i augmentar així els seus bene-ficis.

NOVES PERSPECTIVESDesprés d'aconseguir les certificacionsISO 9001 i OHSAS 18001, i no consi-derant aquests reconeixements com elfinal d'una trajectòria sinó com un es-tímul per la millora,HNOS CANT estàtreballant en l'obtenció de la certifica-ció en medi ambient, ISO 14001.

El director general de HERMANOSCANT, Juan Francisco Rubio, membre dela segona generació de la família fundado-ra de l’empresa

21

ce otcflash

La Cecot ha presentat diverses propostes al'Administració Central de l'EstatPROPOSTES PER A MILLORAREL TRACTAMENT FISCALDELS ÀNGELS INVERSORS AESPANYA

La patronal Cecot, a través de JosepMa.Bosch,va presentar les seves pro-

postes en matèria d'harmonització de lavida laboral, personal i familiar davant laSubcomissió pertinent del Congrés de

Diputats.Bosch va deta-llar les pràctiques queles pimes, deixant debanda les instituïdes japer llei,realitzen en l'ac-tualitat, i les va agruparen quatre categories:lesrelacionades amb la fle-xibilitat en el temps detreball (horari flexible,setmana laboral com-

primida,etc.); flexibilitat en el lloc de tre-ball (telecentres de treball,teletreball desdel domicili); flexibilitat en la càrrega detreball (rotació del treball, mutació deltreball, etc.) i, finalment, els serveis em-presarials als treballadors (guarderies,serveis atenció a la gent gran, reserva deplaces als col·legis locals, serveis domès-tics,etc.)."És important assenyalar que lespolítiques governamentals han de ser su-ficientment àmplies perquè puguin reco-llir les diferents realitats que es donen enel món laboral i deixar que les empresesrealitzin els seus programes d'harmonit-zació amb solucions específiques",va afir-mar Bosch quan va tractar el punt rela-cionat amb l'administració i la legislació.

Els diputats van establir un diàleg fluidamb Josep Ma. Bosch, van expressar laseva grata sorpresa de comptar amb unespropostes realitzades des d'un punt devista empresarial i totalment pràctic,i vanmanifestar que passaran als seus serveisjurídics les tres primeres propostes de lapatronal, ja que consideren que poden

ser tractades amb certaagilitat per part dels di-ferents partits.

Aquestes tres propostes són:fer possiblela realització dels contractes d'interinitatamb suficient temps de marge per per-metre la substitució de la persona tre-balladora en el lloc de treball de maneraordenada;donar un nou redactat a l'ar-ticle 37, núm. 6, de l'Estatut dels Treba-lladors per tal que en els casos de re-ducció de jornada per tenir cura de fillsmenors o familiars,aquesta reducció s'e-fectuï dins de la jornada ordinària de tre-ball de la persona que la demana, aixícom dins del seu horari ordinari de tre-ball; i establir un període de preavís enla comunicació per tal que la personatreballadora avisi a l'empresari de la sevadecisió de gaudir del permís de lactàn-cia i reducció de jornada per guardalegal, i que faciliti l'organització de la pro-ducció de l'empresa.

Bosch ha aprofitat per expressar el des-content de les pimes associades a laCecot en la legislació de matèries comaquesta, ja que les normatives i els tex-tos legislatius sempre es fan des del puntde vista de les grans empreses. "Lespimes i les microempreses hem transi-git sempre,si no hagués estat així,em po-drien dir com haguéssim subsistit? Si notransigíssim no podríem desenvoluparla nostra tasca diària", va acabar dientBosch.

PROPOSTES EN MATÈRIAD'HARMONITZACIÓ DE LA VIDALABORAL, PERSONAL I FAMILIAR

La Cecot ha presentat a la DirecciónGeneral de la PYME, del Ministeri

d'Indústria, que presideix José Montilla,una sèrie de propostes per tal de millo-rar el tractament fiscal dels àngels inver-sors a Espanya.Actualment,la legislació vi-gent a l'estat espanyol no ofereixincentius fiscals per als àngels inversorsque realitzin inversions en capital i afavo-reixin la creació i el desenvolupament denoves empreses.En canvi, sí que s'oferei-xen incentius fiscals a societats de capital

risc. La con-tradiccióradica enque és evi-

d e n tque l'objectiu de les

societats de capital risc i dels àngels in-versors és el mateix: el foment i la crea-ció d'empreses i consolidació de projec-tes empresarials. Es pot parlar, doncs, del'existència d'una desigualtat d'oportuni-tats que no afavoreix a ningú. Per aquestmotiu, la Cecot ha fet l'anàlisi de diversespropostes per a millorar el tractament fis-cal dels àngels inversors a Espanya, ambl'objectiu de poder atorgar incentius fis-cals a aquelles persones físiques o jurídi-ques que realitzin inversions de capitalen empreses privades.Aquestes propos-tes han estat presentades darrerament al'organisme indicat més amunt i van serrebudes amb gran interès.

PROPOSTES EN MATÈRIA DERESPONSABILITAT SOCIALEMPRESARIAL A LES PIMES

Ricardo Rodríguez,president del Cer-cle Cecot de Joves Empresaris i

membre del comitè executiu de la Cecot,va comparèixer al Palau del Congrés delsDiputats, davant de la Subcomisión parapotenciar y promover la responsabilidadsocial de las empresas (154/3), per pre-sentar la Guia de la Responsabilitat So-cial a les Pimes, promoguda per la patro-nal,així com exposarles seves propostesen matèria de RSP.Rodríguez va mani-festar que dins delmón de l'empresa engeneral i de la pimeen particular, s'ha demotivar,ajudar i recolzar a les pimes per-què entenguin que "aplicar criteris de RSEa l'empresa és econòmicament rendible.Però no només és econòmicament ren-dible, sinó que és imprescindible per as-solir un món sostenible i millor en el pre-sent i en el futur".

22

Manuel Royes, casat i amb dos fills,està vinculat des del seu naixe-ment (l'any 1940) al sector tèxtil,en el que va treballar com a direc-tor de producció i cap de vendes del'empresa familiar M. Royes SA(1965-1983). Va ser escollit alcaldede Terrassa a les primeres elec-cions municipals (el 1979) i va ser-ho fins el 5 d'abril de 2002. Desdel 1987 també va ser president dela Diputació de Barcelona, càrrecdel que va plegar a mitjans del2003. Ha estat membre de la co-missió executiva del PSC, on haexercit de secretari de Política Mu-nicipal i d'Implantació des de 1982fins el 2004. També ha estat dipu-tat al Parlament de Catalunya i de-legat del Govern de la Generalitat aMadrid. Des del 22 de maig de2004 és el delegat especial del'Estat en el Consorci de la ZonaFranca de Barcelona.

"Hem de gastar més diners en R+D"

E N T R E V I S T A A F O N S

Entrevista a Manuel Royes i Vila, delegat especial de l'Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona

Des de la seva construcció als anysseixanta, el Polígon de la Zona

Franca és una peça clau en el potencialeconòmic de Barcelona.A poc a poc, elseu pes econòmic s'ha incrementat finsarribar a convertir-se actualment en l'à-rea industrial més gran i més activa d'Es-panya i en una de les més dinàmiques d'Eu-ropa.Manuel Royes n'és el delegat especialdel Govern Central des de l'any 2004.

Acaben de fer públiques les xifresdel Consorci de l'exercici 2005.Hem tancat el 2005 amb un excedent de39 milions d'euros,un 24% més que l'anyanterior. Els ingressos per explotacióhan estat de 42,3 milions d'euros, ambun 14% d'increment interanual. Unes82.000 persones, quasi el 2,7% de la po-blació activa catalana, treballa en em-preses instal·lades en sòl propietat delConsorci.

Com valora aquestes dades?El Consorci va molt bé, en primer llocperquè tenim un gran polígon en una zonaprivilegiada, al costat d'un port que va amés,d'un bon aeroport,d'una gran ciutati d'una gran zona industrial.En segon lloc,

puc dir que estem amb els empresaris,tenim un polígon ben cuidat, barat, com-petitiu. Oferim molts avantatges i no ésgens estrany que el tinguem ple. De ma-nera que el que ha fet el CZF és anarcomprant sòl industrial fora de Barce-lona, urbanitzar-lo i crear nous polígons

Ja tenen més hectàrees fora de laZona Franca que a dins.És veritat. Gràcies a aquestes compresque li he mencionat abans, el Consorcidisposa de més sòl fora del polígon de laZona Franca que a dins. En concret, són6,7 milions per 6 milions.

Què és el que demana l'empresaria l'hora de buscar terrenys en unpolígon industrial? Localització, serveis, infrastructures detot tipus...

En això de les infrastructures hi hamoltes queixes.Les que ens estan fent més falta, ara perara, són les ferroviàries. El tren serà im-portantíssim aquest segle, tant per a pas-satgers com per a mercaderies.Pensi quea Alemanya les mercaderies van molt mésper ferrocarril que no pas per carretera,

“El Consorci disposa de més sòl fora

del polígon de la ZonaFranca que a dins”

com deu vegades més,i no podem dir queno tinguin bones autopistes. El port deBarcelona, per a ser competitiu, ha d'es-tar connectat a França i Alemanya ambample de via europeu. Miri, en aquesttema del tren, tindrem bones notícies,com la que ja podem anunciar:SEAT i Fe-rrocarrils de la Generalitat han signat un

acord per tal que els trens portin les plan-xes que es fan a la Zona Franca fins aMartorell, i de tornada portin vehicles alPort.Ara aquest trasllat es fa en camió,de manera que estalviarem 90.000 trans-ports en camió a l'any!

I les carreteres?És evident que el Vallès,entre d'altres co-marques,precisa el quart cinturó.I esperoque es faci bé.Ens costarà més diners fer-ho bé, d'acord, però a la llarga, sortiràmes rendible.

El Consorci invertirà prop de 700milions d'euros en els propers 4anys.És cert, enguany seran 110 milions d'in-versió; el 2007, 171 milions; el 2008, 193i el 2009, 314.

Quin són els projectes més ambi-ciosos?Tenim sobre la taula projectes de l'en-vergadura de la urbanització dels terrenysdels antics quarters de Sant Andreu de

Barcelona,que es pot convertir en el mi-llor barri de la ciutat.Es tracta de 110.000metres quadrats que combinaran per-fectament 2.000 habitatges amb equipa-ments i zones verdes.També tenim l'edi-fici de l'arquitecte Frank Ghery en lafutura estació de tren de la Sagrera;hi hapensats altres projectes que generaranun efecte multiplicador de l'activitateconòmica de cada zona.

Quins, per exemple?En aquest àmbit parlem de projectes comel de Zona Franca S.XXI,el Parc de la Re-cerca Biomèdica, l'edifici d'oficinesFòrum, la City Metropolitana de l'Hospi-talet de Llobregat, els diversos projectesque van dins del districte tecnològic22@, al Poblenou.També farem un nouedifici Nexus, doncs s'han trobat que hiha moltes empreses que volen ser al cos-tat del nou superordinador instal·lat a laUPC.En aquesta direcció,també farem unaltre edifici a prop del Sincrotó del Vallès.Aquests edificis dedicats a la investigaciósón molt importants.

El futur ve de la mà de la recerca?Sí, i podem fer-ho;però hi has de creurei invertir-hi, són anys i anys.Tot va moltde pressa, ja ho veuen els empresaris. Sivols estar al capdamunt, has de gastarmolts diners, no et pots refiar del quefacin els demés. Una de les maneres depreparar el futur és la investigació:seràsmolt més resistent a la crisi quant mésavantatge tinguis sobre els competidors.I la veritat, no veig que es faci gran cosa,tothom en parla, et diu que sí, però noveig que s'hi gastin els diners que s'-haurien de gastar.A més de dir-ho, s'hohan de creure, i si s'ho creuen i ho volenfer, s'han de treure els diners de la but-

xaca. Recursos n'hi ha, però els empre-saris no només els han de demanar sinóque també els han de complementar.Penso que han de fer més despesa enrecerca i disseny.Aquest és un dels han-dicaps de la indústria d'aquí, que es diupoc i circula menys:hem de gastar moltsmés diners en investigació i desenvolu-pament.

És un bon moment econòmica-ment parlant?Sense cap mena de dubte.Ara sembla quetenim uns quants anys d'anar creixent.No sabem quants i, indubtablement,arri-

barà un moment en que hi haurà una fre-nada, o una marxa enrere, i hem de pre-parar-nos per aquests moments, hemd'aprofitar el bon temps per a posar lesbases de l'economia catalana per a quanles coses no vagin tan bé.

Què en pensa de la Cecot?Aquesta pregunta no cal que me la faci!La meva família (fabricants tèxtils) estavapresent en l'anterior Institut Industrial.És evident que la conec des dels seus ini-cis i només puc dir-li que coses bones.Gràcies a gent com l'Eusebi Cima i enDavid Garrofé ha fet coses importants enmoments difícils i ha fet una patronal dereferència. I com alcalde de Terrassa emva omplir de satisfacció que la seu fosallà, encara que l'àmbit sigui molt mésgran.

“La inversió el 2007 seràde 171 milions d’euros,

el 2008 de 193 i el 2009 de 314”

“Si vols estar alcapdamunt, has de gastar

diners, no et pots refiardel que facin el demés”