BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ • IIIª ÈPOCA • NÚM. 34 • MARÇ 2009

– OCUPACIÓ SIMBÒLICA DEL SOLAR DE LA RAMBLETA– NADAL: CONCERT, ORQUESTRA I CORAL– NOVES INCORPORACIONS A LA BANDA– CONCERT AL MERCAT DE COLOM– VOLUNTARIAT PEL VALENCIÀ

Núm. 34 - MARÇ 2009

2

EDITORIAL

scric aquestes ratllesquan ja les mascletadess’han fet episodi diari,quan la neu i el fred que

l’acompanya tornen inesperada-ment, quan el vent bufa ambforça i fa xiular les banderolesque engalanen els carrers delBarri. València en Falles! La pri-mera Comissió Fallera del Barrifa 50 anys. Enhorabona!

Com he dit, açò passa quanescric, potser ara que em lliges jahan cremat la falla i tot i nosal-tres encara parlant, en aquestarevista, dels concerts de Nadal.No podem negar-ho: hi ha undesajust. Em faig responsable,com a coordinador de la revista. Ifaig un prec: ens calen mans,veus... persones que compartis-quen el projecte i vulguen partici-par-hi.

Potser travessem un períodede dificultats: no fan el CCR, noens deixen el Saló CulturalParroquial, hem d’anar a fer elsconcerts dels menuts o del pro-grama a poqueta nit fora delBarri, el local de l’Escola s’ha d’a-dequar i està superutilitzat, etc.Però, amics i amigues, semprehem crescut davant l’adversitat.És hora de fer-se forts i tirarendavant. També hi ha llums: laBanda Juvenil fa 10 anys, laCoordinadora de SocietatsMusicals Federades de la Ciutatde València (de la qual som socisfundadors) cumplix 25 anys, inous músics s’incorporen a les

distintes seccions de la Unió(Banda, Banda Juvenil, Coral iOrquestra).

•••••••••••Torne a teclejar (picar en

diuen ara), i ja l’oratge ha can-viat novament. Ja se sap, finalsd’hivern, principis de primave-ra... També ha canviat la situaciórespecte del Centre CulturalRambleta. Per ràdio i premsaescrita publiquen la nova decisióde l’Ajuntament de tirar avantamb el projecte. Que ja han acon-seguit finançament bancari. Quea final de març “recomencen” lesobres. He perdut el compte, s’a-costen eleccions? Per a quantespedres dóna el nou acord econò-mic? Quin projecte és el que vaanat? Són més diners, menys oels mateixos que abans? Donaràresposta a les necessitats genera-des per l’activitat cultural i socialdel nostre Barri?

Ja no m’atrevisc a donar resper fet. Miraré atentament,observaré críticament. I crec queno estaré sol en aquesta tasca.Ens comprometem a donar infor-mació gràfica del desenvolupa-ment de les obres. De moment,per si la Revista arriba a temps,vos convoquem a l’acte del dia 28de març 2009, a les 12 del mig-dia, al solar del que serà, si el tre-llat no fa fallida, el futur CentreCultural Rambleta.

Josep Francesc Blai Duat

Butlletí informatiu de la Unió Musical l’Horta

de Sant Marcel·lí

(C/ Músic Cabanilles, 48 baix - 46017 VALÈNCIA)www.uniomusicalhorta.comcorreu-e: umlhorta@ono.comEXEMPLAR GRATUÏT. Imprés en paper ecològic.

Dipòsit Legal: V-3958-1997.

Impressió i maquetació: Grafimar Coop. V.

Comissió de Revista:Salvador V. Benlloch i Paco Blai (coordinadors),

Elena Casero, Josep Climent, Inma Coscollá,Ximena Ortega, Joan Quiles, Àngels Rodas i Inés Sáez

Col·laboradors:J. Antoni Francés i Josep Lluis Rodrigo

Foto portada:Tomás Sánchez

Les opinions manifestades en els diferents articles són responsabilitat dels seus autors.

Col·laboren:Conselleria d’Educació

Acadèmia Valenciana de la Llengua

sumariEditorial . . . . . . . . . . . . . . 2

A poqueta nit . . . . . . . . . 3

La Banda:

Concert al Mercat . . . . . . 5

La Coral:

La ressaca dels nadals . . 6

Barri/reivindica

Ocupàrem la Rambleta . . 7

Nadal a la Unió:

Nadal, Orquestra i Coral . 8

Noves incorporacions . . . 10

La Xiqui i la Bandeta . . . . 12

Concert de Nadal . . . . . . . 14

Instrument:

L’arpa . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

El valencià i la Unió

Voluntariat . . . . . . . . . . . . 18

Actes 2008 . . . . . . . . . . . . 19

Piccolo divertimento . . . 20

ECentre Cultural Rambleta (CCR)

Desfullant la margarida: ara sí, ara no, ara sí, ara no...

VICENTE JORDÁN, ha faltat. Ja no tornarem a vore el “Tio

Vicent” aixecant-se abans que ningú, i més vegades que ningú, per

aplaudir les interpretacions de la Banda en cada una de les actua-

cions. A cada concert acudia generós i content. Ja feia temps que

no el véiem. Una malaltia incòmoda el tenia reclòs. Ara ens ha dei-

xat definitivament. I així de definitiu serà també el record que d’ell

sempre guardarem. Amb aquestes paraules volem acompanyar la

seua família en aquests moments de dol.

notícies musicals

3

A POQUETA NIT

agnífic concert que protago-nitzaren aquests dos grups,Unholly Funk i Los ViernesEnsayo, els components dels

quals es nodreix fonamentalment de laBanda de la UMLH.

Els components de Unholly Funk són:Sergi (bateria), Xaloc (percussió), Alba(saxòfon alt), Diego (saxòfon tenor),Juan Carlos (Trompeta), Jose David(trompeta), Marcos (baix), Pepe (guita-rra), Gracia (veu) y Mayte (veu).

Els components de Los ViernesEnsayo són: Javier Buendía (baix),Deune (guitarra), Javier Llopis (bate-ria), Jesús García (Clarinet), ManoloMiguel (Saxòfon), Manolo García (trom-bó) i Carlos Yago (Flauta) –espere nohaver-me oblidat de ningú.

La peculiaritat d’aquest concert vaser el lloc on actuaren, perquè no va seral Saló Parroquial, com hauríem pensattots, sinó al Saló d’Actes de l’InstitutJuan de Garay, al qual, des d’aquestarevista volem donar sincerament lesgràcies perquè possibilitaren que esmanifestara la cultura, l’expressió artís-tica. Els concerts d’Unholly Funk i deLos Viernes Ensayo el 14 de novembrede 2008 a l’Institut Juan de Garay, vaser un èxit quant a assistència de gent iquant a espectacle.

És una llàstima que alguns no sàpi-guen veure encara el miracle que tenimentre les mans. Que difícil és construir iquants entrebancs!

Salva BenllochFotos Tomás Sánchez

l 21 de maig de 2008 li va ser concedit el Premi Príncep d’Astúries de lesArts a la Fundació de l’Estat per al Sistema Nacional de lesOrquestres Juvenils i Infantils de Veneçuela (FESNOJIV), tambéconeguda com El Sistema, que és un programa d’educació musical.

L’èxit del programa els sorprèn i fa que aquestes orquestres es plantegen tocarper tot el món i son conegudes pels més prestigiosos directors d’orquestres.Gustavo Dudamel és un d’ells. Es va formar en... El Sistema. La pel·lícula docu-mental sobre El Sistema es titula “Tocar i Lluitar”, ha guanyat diversos premis,però la duguérem fins a la pantalla de la Unió perquè TU, component de la banda,del cor, associat, simpatitzant o veí pogueres conèixer de primera mà altra reali-tat musical molt pareguda a la nostra.

Josep Lluís Rodrigo i Salva Benlloch

Concert d’Unholly Funk i Los viernes ensayo

M

Tocar y lucharDocumental projectat el 16 de gener de 2009 al local social.

E

Núm. 34 - MARÇ 2009

4

A POQUETA NIT

h! És que no parlen? Itant que sí. Parlen. A laseua manera, però par-len. I de vegades el seuparlar és per comunicar-

nos precisament la incomunica-ció, o per parlar-nos de silencis oper acompanyar-nos en la soledat.

Hui dia, la màquina de fotos noés cap estri desconegut, qui mésqui menys tothom en té una omés. I si molt m’apures la portemsovint al damunt camuflada altelèfon mòbil.

Però és comtot, hi ha màqui-nes i màquines,fotos i fotos i,sobretot, fotò-grafs i fotògrafs.L’altre dia tin-guérem l’ocasióde conéixer-neun de veritat. Lidiuen MiguelDavid. Passà pellocal de la UnióMusical l’Hortaen una d’eixessessions d’Apoqueta nit on esbarreja paraula i

imatge i ens presentà el seu llibrede fotografies SILENCIOS YSOLEDADES.

Miguel David és un fotògrafamb un llarg currículum, a travésdel qual ha passat per les distin-tes fases i experiències: concur-sos, certàmens, exposicions, edi-ció de catàlegs... fins arribar a allòde la qual cosa està més orgullós:la publicació de llibres de fotos.En porta dos publicats: “Diariode un fotógrafo” i “Silencios ysoledades”, de moment, perquè

ja està en marxa un tercer projec-te intitulat “Subliminal”.

La sessió que compartíremamb ell fou entranyable i cordial,com ell mateix. Pas a pas, foto afoto, anà desgranant el seu últimviatge, fent-nos partícips de laseua evolució en la concepciófotogràfica. En paraules seues:“En els meus plantejamentsfotogràfics, sempre he sigut unapersona molt més preocupadapel concepte, l’abstracció i la tro-balla de formes, que per la presad’una foto social, compromesa ocrua. (...) Actualment, en aquestcanvi i gir de 360º en les meuesconcepcions fotogràfiques, herealitzat un reportatge sobre lasoledat, ja siga a través d’imatgeson hi ha persones solitàries, ésobvi, o imatges on les personesvan perdudes en immenses mul-tituds”.

El llibre podeu trobar-lo a la lli-breria Railowsky, o demanant-li’lal mateix autor.

Gràcies Miguel David pel teutreball compartit.

Josep-Francesc Blai DuartFotos Tomàs Sánchez Santiró

A poqueta veu

A

Si les fotos parlaren…

otser durant la teua vida has gaudit d’una història que t’ha emocionat, que almenys t’ha agra-dat...no sigues egoista, sempre que convoquem una “A Poqueta Veu” vine i conta-nos-la! Potserconeixes la lletra d’una cançó que és boníssima o una poesia que t’arranca les llàgrimes o un contepreciós. Conta-nos-el! Si no eres tu, sinó que coneixes un altre que sap contar històries, convida’l;

que vinga! Si no tens res a contar, però t’agrada escoltar, vine també. Si duus entrepà, traurem cerveses ipapes i soparem en acabar.

El passat 30 de gener es reunírem i férem una “A Poqueta Veu”. Estigues atent/a que prompte hi hauràuna altra. Josep Lluís Rodrigo i Salva Benlloch. Fotos arxiu

P

notícies musicals

5

LA BANDA

Concert al Mercat de Colom. 18.01.09Article Fotogràfic de Jorge Panayiotopoullos

Núm. 34 - MARÇ 2009

6

LA CORAL

Coral L’Horta, la ressaca dels nadalsa nostra Coral afrontà-rem les festes de Nadalamb un ritme (diga’mamb termes musicals)prou “allegro”. El pri-

mer cap de setmana teníem tresconcerts els quals havíem estatpreparant les darreres setmanesdel trimestre i que, com mana latradició, estava compost perNadalenques pròpies d’aquestesdates festives.

El mateix divendres 19 dedesembre participàrem en unfestival coral al TempleParroquial Sant Jordi dePaiporta. La nostra companyaMª José Casany va ser l’amfi-triona del concert i la nostraactuació va estar acompanyadaper tres cors més de la seua loca-litat i un d’altre vingut deBarcelona.

Amb el dissabte pel mig, pertal de reposar les nostres veus,afrontàrem el diumenge 21 ambla responsabilitat de realitzardos concerts més. Però per anosaltres no es tractava de qual-sevol compromís, sinó de duescites tan importants com entran-yables.

El primer esdeveniment vaser al Barri de Roca de Meliana.L’any anterior ja vàrem cantar elseu concert de Nadal i evident-ment, que ens cridaren a repetir,ens va fer molta il·lusió, jaque l’Associació de Veïns/es

LConsumidors/es deRoca Cuiper (orga-nitzadors de l’e-vent) ens havientractat de maneraexcel·lent la prime-ra vegada que hiestiguérem. Doncs,superant les nos-tres expectatives,enguany encaraens reberen millorsi cap, completantla nostra actuacióamb una “rutaturística” a visitarel seu monumentalbetlem, el qual ésdigne de vore i desd’ací animem atots/es que no l’ha-jau vist, a anar elspropers Nadals igaudir de la seuaadmirable composi-ció.

Una vegada finalitzat el con-cert i pels comentaris que ensferen en l’àpat de celebració, pen-sem que previsiblement, repeti-rem l’any vinent i podem dir sin-cerament (avalats per les valo-racions de la coral) que ho faremmolt a gust!

Bé, i tan sols amb unes horesper a dinar, acudírem a l’esglésiadel nostre Barri Sant Marcel·líper a compartir amb els nostresamics i companys de l’Orquestra

de Cambra unconcert merave-llós del qual nodevem escriuremolt, ja que estànarrat en exclusi-va en un altrearticle d’aquestarevista. Però coma membres de lacoral no podemdeixar de dir queés un plaer per anosaltres com-partir escenariamb una altra

secció de la UMH i que desitgempreparar alguna actuació conjun-ta que de segur serà rebuda debon grat per totes i tots. Ens sen-tim molt orgullosos d’aquestConcert de Nadal que per a nosal-tres té un gran valor sentimen-tal.

Així doncs, amb la ressaca deles festes i l’eufòria del treballconjunt, s’hem retrobat en gener.Nou any i companys nous! Lanostra sorpresa és que s’hem tro-bat amb cinc possibles novesincorporacions, cinc nous com-panys que des d’ací animem idonem la benvinguda a una sec-ció de la Unió Musical l’Horta quepodem dir està en el seu millormoment, després de 10 anys deperipècies.

Estem preparant nou reperto-ri amb la il·lusió que siga del gustdel nostre incondicional i agraïtpúblic que ens segueix i al qualdonem les gràcies. Seria idealpoder oferir-lo al desitjat CCR,que tanta falta ens fa.

Àngels i Joan Fotos Miguel Hernández

notícies musicals

7

BARRI/REIVINDICA

3 de desembre de 2009.La gent de SantMarcel·lí ens manifesta-rem per a reivindicar elcomençament de les

obres del auditori just quan feiaun any que l’Alcaldessa haviaposat la primera pedra. Féremuna cercavila i en acabar, ocupà-rem el solar on havien d’haveriniciat les obres. Ho va organit-zar l’Associació de Veïnes i Veïnsde Sant Marcel·lí i la Unió Musical

l’Horta. La vespra, membres deles dos directives havíem presen-tat un escrit a l’antic edifici del’Ajuntament de València.

Aquell dissabte feia un airedels dimonis i tan gelat que talla-va, però va vindre molta gent.Actuà la Banda, la Coral i laMuixeranga. Els dits feien mal ila pell no era pell, sinó escata. Essentiren molts xiulets. Hi haguépremsa i fotografies i l’endemà

eixírem en els diaris més impor-tants de la ciutat.

La pancarta ho deia clar: “Unany, una pedra... començamentde les obres ja!”. Estem marcanten curt tot el que passa al voltantde la construcció de l’auditorique tant necessitem. Les festesde Nadal no abandonàrem les rei-vindicacions i la pancarta estiguépresent durant el tradicionalconcert del dia 28.

Segurament, en el momentque us arriba aquesta revista jahaurem fet una segona concen-tració, que en principi està con-vocada per al dissabte 28 demarç de 2009. Avui és 13 demarç; esclaten petards pertotarreu. L’última noticia que hadifós la ràdio és que des deRegidoria de Cultura comuni-quen que les empreses de la UTEque ha d’alçar l’auditori hanaconseguit finançament i enmenys d’un mes comencen lesobres. Molt bé, però nosaltres noens aturem. Traurem els tam-bors i els gegants i ocuparem unaaltra vegada el solar. Ens haurande tornar a sentir.

Salva BenllochFotos Miguel Hernández

1

Ocupàrem simbòlicament el solar de la Rambleta

Núm. 34 - MARÇ 2009

8

NADAL…

Enhorabona i gràcies!

Diumenge 21 de desembre s’i-niciaren els concerts de Nadal dela Unió. 18h. de la vesprada enl’església del barri ens donarencita l’Orquestra de Cambra, l’aulade cor de l’Escola de música i laCoral, tres joies que donaren elfruit del seu treball i iniciaren lacelebració d’estos dies entrefamília i per a les famílies de laUnió i qui volguera acostar-se acompartir aquests concerts,anunciats en un programa espe-cial de disseny nadalenc en el quees combinava la tradició i lanovetat, i que emmarcava la qua-litat dels actuacions musicals quehem pogut gaudir. Enhorabona i

gràcies a qui ha dissenyat aquestprograma.

La maduresa de lo nou

En el programa podíem llegirque l’Orquestra de Cambra vanàixer a setembre de 2006,essent la seua primera actuacióel 22 de desembre del mateix anydel seu naixement. L’orquestraencara podem dir que és la nove-tat de la Unió, però una novetatque des dels seus inicis s’ha fetpresent amb una gran dignitat isolidesa, tant per part delsmúsics, com del seu director, elnostre director Miguel MorellàAsins. Les peces que ens oferiren

van ser “Concerto per la notte diNatale” d’ A.Corelli , “DanzasFolklóricas rumanas” de BélaBartók i “Los Chicos del Coro” deB. Coulais. En les dues primerespeces (amb 6 parts cadascunad’elles) sonà la música impreg-nant l’ambient de l’església d’unclima entranyable i d’una granqualitat i dignitat: mostravenmaduresa... sorprenentment lamaduresa de lo nou. Enhorabonai gràcies!

Una grata sorpresa

L’última part de l’actuació del’Orquestra anava acompanyadade l’actuació de l’aula de cor del’Escola de Música, que comptacom a mestres amb Juan CarlosLópez Luján i amb JuanPechuán Ramírez. Tancàvem elsulls i podíem veure moments dela pel·lícula “Los Chicos del Coro”,i els obríem i allí estaven la nos-tra orquestra i xiquetes i xiquetsde l’escola. No puguí evitar escol-tar imaginant el procés de crea-ció d’eixe moment magistral delconcert. La música arropava lesveus que havien sigut conduïdespels seus mestres. Es va produiruna d’eixes perles que pot donarla conjunció entre mestres quesaben el que volen i saben acom-panyar-lo, i alumnes que es dei-xen guiar i desitgen aprendre idonar el millor d’elles i ells.Enhorabona i gràcies!

Nadal amb Orquestra i Coral

notícies musicals

9

…A LA UNIÓ

La frescor de la maduresa

En la segona part, encaraimpregnat l’ambient per l’emociói l’admiració pel que havíem vis-cut, entrà la nostra Coral. Aquestany hem celebrat els 10 anys delseu recorregut, ja 10 anys quedonen al projecte de la Coral unamaduresa que mostra l’afinació iconjunció de les veus, dirigidesper Alejo Pérez Lamata. Ens ofe-riren 12 nadales de diferents cul-tures i 2 bisos. La maduresa de laseua posada en escena permetque a més de les veus pugam gau-dir dels seus somriures, fins i totde xicotetes coreografies queaporten simpatia i una millorcomunicació amb el públic queels seguim, i que compartim l’ad-miració i estima cap al seu direc-tor; admiració que desitjaren ferpresent en aquest últim concertdel seu desé aniversari: pel seubon saber fer i per la seua huma-nitat, que acompanya un ambientde confiança i bona relació i queés un tresor que permet conti-nuar millorant la qualitat.Enhorabona i gràcies!.

Inma Coscollà GironaFotos Miguel Hernandez

Xavier de la Torre

Núm. 34 - MARÇ 2009

10

NADAL…

Noves incorporacions a la Banda (28.12.08)

Carolina Laborda

Candela Conforte Eduardo Gómez

Marta Yébenes Elena Casero

notícies musicals

11

…A LA UNIÓ

s a la Banda (28.12.08)Fotos Miguel Hernandez

Raquel Monserrat Rosana Muñoz

Julia Oto Patricia Palmí

Núm. 34 - MARÇ 2009

12

NADAL…

Tot i que el recinte de la Fira de Valènciano és el lloc més adient per a fer un concert,i molt menys havent de suportar els múlti-ples sorolls que hi ha a Expojove, els nostresjoves músics tocaren molt bé i donaren unalliçó de saber estar i de comportament. Elrepertori va ser el següent:

I Part

Conjunt Instrumental Infantil

- Chinaman i Paris de J. de Haan

- Guns’n Cowboys de J. de Haan

- Bethoven Forever de J. de Haan

II Part

Banda Juvenil

- Ai, Maria de J. Estal H.

- Skyline de S. Vaan Calster

- Cordillera de los Andes de K. V. Malando

- Oregon de J. de Haan

- Beat, Vlues & Swing de K. Platinckx

Salva Benlloch

Fotos XXXXXXXXXXXXXXXX

Concert de la Banda Juvenil a Expojove

notícies musicals

13

…A LA UNIÓ

Núm. 34 - MARÇ 2009

14

NADAL…

Concert de Nadal de la Banda

l concert de Nadal de laBanda de la UnióMusical l’Horta(UMLH), no començàmai el 28 de desembre,

sinó un o dos dies abans, quanquedem per a estendre les esto-res, agranar-les, posar les teles,les cadires, la megafonia, elsllums, etcètera. Enguany, l’acuditconsistia de recordar que, segonel que ens havien promés, segu-rament l’any vinent no caldrà fertota aquesta faena, perquè ja tin-drem l’auditori.

D’alguna manera, enguany hacoexistit la reivindicació amb lafesta. Durant tot el concert, unapancarta estigué present a l’esce-nari. El lema que s’hi podia llegirera: “Centre Cultural Rambleta –Un any, una perdra - Inici de lesObres, Ja! “

Els missatges al·lusius a lanul·la tasca de construcció delCentre Cultural també estigue-ren presents en el audiovisualque Tomás Sánchez va preparari que tothom poguérem veure.Així mateix, representants de laAssociació de veïnes i veïns delnostre barri, que comparteixenamb nosaltres la lluita per laconstrucció d’aquest centre.

No obstant les dificultats, laUMLH no cau en el desànim i con-tinua la seua tasca. El dia 28 erael del concert de la Banda i lamolta gent que la segueix no ensfallà. El poliesportiu, vestit o dis-fressat d’auditori, es va omplir degom a gom, malgrat el fred i lesincomoditats.

Ja asseguts els músics a l’es-cenari i preparats per a

començar, elmestre MiguelMorellá Asinsva eixir sota unfort aplaudi-ment, va parlari va passar labatuta a SergioAparisi que ensdonà una altrasatisfacció ambla creació d’unanova obra seua,“ M i g u e lAparisi” un pas-doble que estre-nava allí mateixi que obria el

concert, dedicat al seu iaio. Ambun fort aplaudiment, el públicexpressà el sentiment provocatper la música de Sergio.

La batuta tornà a les mans delmestre Miguel Morellá i continuàla Banda amb dues peces,“Morceau Symphonique Op 88”d’A. Guilmant i “Rhapsody forEuphonium” de Curnow. En laprimera, havia d’actuar com asolista la trombonista LucíaBisquert, però en compte d’eixirella va aparèixer una senyoracuriosament amb la cara moltpareguda a la de Julián Oliver,que potser volia furtar-li el prota-gonisme. Afortunadament, Lucíava recuperar el seu trombó i ensva regalar els oïts amb una mag-nífica interpretació.

Quan havia d’actuar el bom-bardí Julián Oliver, de manerainexplicable, va eixir a escena unsenyor carregat amb un bombar-dí, molt semblant a Lucía.Gràcies que també es va imposarel bon judici i Julian es va feramb el seu bombardí i ens vadelectar a tots amb la seua inter-pretació del RHapsody deCurnow.

La primera part del concertacabà amb una meravellosaselecció d’àries del “Fantasma del’Òpera” d’A. Ll. Webber.

La segona part obrí amb unemotiu discurs d’ÁngelAsunción Rubio president hono-

E

esta vegada a un altre mestre,Vicent Llorens, compositor delpasdoble “Gloria” que seguida-ment anaven a tocar, però quan vadonar l’entrada, els músics arran-caren amb el “Gloria” d’UmbertoTozzi, que sorprengué al mestreVicent Llorens. Una vegada acla-rit el fet que estem en el dia delsinnocents, poguérem sentiraquesta magnífica peça. Un fortaplaudiment i Miguel Morellàtornà a capitanejar la nau i conti-nuà la delitosa selecció d’aquellanit amb l’interpretació d’”Orgia”,la “III Part de les Dances

Fantàstiques” del mestre Turinai, seguidament, l’”Orfeó delsinferns d’Offenbach”, en la qual vaactuar com a solista el jove clari-netista Fernando Cuevas, quetambé va estar formidable.

Fora de programa, la Bandaens regalà la “Marcha Radetzky”i acabà amb el meu pasdoble pre-ferit, “El Cielo Andaluz” del mes-tre Pascual Marquina. No podiademanar més. Vaja fi de festa!

Salva BenllochFotos Miguel Hernández

notícies musicals

15

…A LA UNIÓ

rífic de la Federacions deSocietats Musicals de laComunitat Valenciana, que m’a-gradaria haver pogut gravar, per-què va explicar molt bé que signi-fica ser músic d’una banda valen-ciana, també parlà de la progres-sió de la nostra banda i, com no,de la falta de sensibilitat de l’ad-ministració que deixa que s’es-tanque la construcció d’unes ins-tal·lacions que el nostre projectecultural necessita.

Seguidament, el mestre MiguelMorellá tornà a deixar la batuta,

Núm. 34 - MARÇ 2009

16

L’arpa, un instrument sorprenent

INSTRUMENT

‘ARPA és un instrumentque sempre m’ha cridatl’atenció. Tan gran, ele-gant, de fusta noble i

càlida, un so tan especial,...Doncs, després de fer aquestaaproximació encara m’hasorprès més.

M’agradaria que la lecturad’aquest text servira per a admi-rar una mica més l’arpa, als arpis-tes i als luthiers, que són els arte-sans capaços de construir-les.

ORÍGENS HISTÒRICSDE L’ARPA

Podem començardient que l’arpa és un ins-trument de corda pinçadadels més antics. Hi hamostres històriques queparlen de la seua existèn-cia 3000 anys a.C. aMesopotàmia i Egipte.

A l’antiga Roma i Grècia, elseu ús popular agafà molt deprestigi. No obstant, n’hi haautors que diuen que vaser considerada com uninstrument estranger ique fins i tot, va ser con-demnada per Plató, perla seua propensió a l’he-donisme dels sentits.

No obstant, l’origen deL’ARPA EUROPEA ésencara un misteri. Espensa que podria haverestat introduïda mit-jançant el comerç queSíria mantenia, a l’EdatMitjana, amb els païsosde l’oest i nord-oestd’Europa; o bé fruit de ladestresa dels fusters víkings,irlandesos o gal·lesos, que promp-te la varen fer seua. En qualsevoldels casos l’arpa va tenir aEuropa una acceptació extraor-dinària a l’Edat Mitjana, abans deser destronada pel llaüt al segleXV.

El que sí és cert, és que va serIrlanda un dels primers països enadoptar-la i en convertir-la enemblema nacional.

A Espanya l’arpa és freqüenttrobar-la a Galícia i Astúries i calno oblidar que els celtes varenser els primers pobladors d’aque-lles terres.

En els seus orígens a Europa,va ser un instrument que acom-panyava poemes èpics, solista enambients cortesans, viril i noble,i que no podia ser embargada pervia de la justícia, igual que l’espa-

sa i el llibre, la qual cosa dóna fedel gran valor que tenia.S’heretava de pares a fills, d’a-questos a nets i així successiva-ment.

De moment podem parlar dedos models europeus d’arpa:

L’arpa medieval, d’origenirlandés (cláirseach) i que erenfabricades d’un sol bloc de fustade salze, alzina o pícea. D’unaalçada nosuperior als75 cm i d’afi-nació diatò-nica, cordesmetàl·liques,fins a 28,ornamental-ment moltrica entalles, dibui-xos i incrus-tacions demetall. Estocava ambles ungles,les qualshavien de

Arpa de boca o birimbao

Arpa corba de Seshemnefer II

Arpa africana o kora

Arpa medieval o bàrdica

Arpa telyn

Ar a Erard

L

Arpa de boca o birimbao

Arpa corba de Seshemnefer II

Arpa africana o kora

Arpa medieval o bàrdica

Arpa telyn

Ar a Erard

Arpa de boca o birimbao

Arpa corba de Seshemnefer II

Arpa africana o kora

Arpa medieval o bàrdica

Arpa telyn

Ar a Erard

Arpa de boca o birimbao

Arpa corba de Seshemnefer II

Arpa africana o kora

Arpa medieval o bàrdica

Arpa telyn

Ar a Erard

Arpa de boca o birimbao

L’ARPA, UN INSTRUMENT SORPRENENT

L’ARPA és un instrument que sempre m’ha cridat l’atenció. Tan gran, elegant, de fusta noble i càlida, un so tan especial,... Doncs, després de fer aquesta aproximació encara m’ha sorprès més. M’agradaria que la lectura d’aquest text servira per a admirar una mica més l’arpa, als arpistes i als luthiers, que són els artesans capaços de construir-les.

ORÍGENS HISTÒRICS DE L’ARPA

Podem començar dient que l’arpa és un instrument de corda pinçada dels més antics. Hi ha mostres històriques que parlen de la seua existència 3000 anys a.C. a Mesopotàmia i Egipte.

A l’antiga Roma i Grècia, el seu ús popular agafà molt de prestigi. No obstant, n’hi ha autors que diuen que va ser considerada com un instrument estranger i que fins i tot, va ser condemnada per Plató, per la seua propensió a l’hedonisme dels sentits.

No obstant, l’origen de L’ARPA EUROPEA és encara unmisteri. Es pensa que podria haver estat introduïda mitjançant el comerç que Síria mantenia, a l’Edat Mitjana, amb els països de l’oest i nord-oest d’Europa; o bé fruit de la destresa dels fusters víkings, irlandesos o gal·lesos, queprompte la varen fer seua. En qualsevol dels casos l’arpa va tenir a Europa una acceptació extraordinària a l’Edat Mitjana, abans de ser destronada pel llaüt al segle XV.

El que sí és cert, és que va ser Irlanda un dels primers països en adoptar-la i en convertir-la en emblema nacional.

A Espanya l’arpa és freqüent trobar-la a Galícia i Astúries i cal no oblidar que els celtes varen ser els primers pobladors d’aquelles terres.

En els seus orígens a Europa, va ser un instrument que acompanyava poemes èpics, solista en ambients cortesans, viril i noble, i que no podia ser embargada per via de la justícia, igual quel’espasa i el llibre, la qual cosa dóna fe del gran valor que tenia. S’heretava de pares a fills, d’aquestos a nets i així successivament.

De moment podem parlar de dos models europeus d’arpa:

L’arpa medieval, d’origen irlandés (cláirseach) i que eren fabricadesd’un sol bloc de fusta de salze, alzina o pícea. D’una alçada no superior

als 75 cm i d’afinació diatònica, cordes metàl·liques, fins a 28, ornamentalment molt rica en talles, dibuixos i incrustacions de metall. Es tocava amb les ungles, les quals havien de ser llargues i fortes. L’instrument era famós per la bellesa del seu timbre. Tenim com a model a destacar el de la reina Maryd’Escòcia, al museu nacional d’Edimburg.

L’arpa celta actual (telyn), d’origen gal·lès. D’una alçada de 105 cm. Disposa de 4 octaves, 32 ó 34 cordes de niló, que substitueixen a

Arpa corba de Seshemnefer II

Arpa africana o kora

Arpa medieval o bàrdica

Arpa telyn

Arpa de boca o birimbao

L’ARPA, UN INSTRUMENT SORPRENENT

L’ARPA és un instrument que sempre m’ha cridat l’atenció. Tan gran, elegant, de fusta noble i càlida, un so tan especial,... Doncs, després de fer aquesta aproximació encara m’ha sorprès més. M’agradaria que la lectura d’aquest text servira per a admirar una mica més l’arpa, als arpistes i als luthiers, que són els artesans capaços de construir-les.

ORÍGENS HISTÒRICS DE L’ARPA

Podem començar dient que l’arpa és un instrument de corda pinçada dels més antics. Hi ha mostres històriques que parlen de la seua existència 3000 anys a.C. a Mesopotàmia i Egipte.

A l’antiga Roma i Grècia, el seu ús popular agafà molt de prestigi. No obstant, n’hi ha autors que diuen que va ser considerada com un instrument estranger i que fins i tot, va ser condemnada per Plató, per la seua propensió a l’hedonisme dels sentits.

No obstant, l’origen de L’ARPA EUROPEA és encara unmisteri. Es pensa que podria haver estat introduïda mitjançant el comerç que Síria mantenia, a l’Edat Mitjana, amb els països de l’oest i nord-oest d’Europa; o bé fruit de la destresa dels fusters víkings, irlandesos o gal·lesos, queprompte la varen fer seua. En qualsevol dels casos l’arpa va tenir a Europa una acceptació extraordinària a l’Edat Mitjana, abans de ser destronada pel llaüt al segle XV.

El que sí és cert, és que va ser Irlanda un dels primers països en adoptar-la i en convertir-la en emblema nacional.

A Espanya l’arpa és freqüent trobar-la a Galícia i Astúries i cal no oblidar que els celtes varen ser els primers pobladors d’aquelles terres.

En els seus orígens a Europa, va ser un instrument que acompanyava poemes èpics, solista en ambients cortesans, viril i noble, i que no podia ser embargada per via de la justícia, igual quel’espasa i el llibre, la qual cosa dóna fe del gran valor que tenia. S’heretava de pares a fills, d’aquestos a nets i així successivament.

De moment podem parlar de dos models europeus d’arpa:

L’arpa medieval, d’origen irlandés (cláirseach) i que eren fabricadesd’un sol bloc de fusta de salze, alzina o pícea. D’una alçada no superior

als 75 cm i d’afinació diatònica, cordes metàl·liques, fins a 28, ornamentalment molt rica en talles, dibuixos i incrustacions de metall. Es tocava amb les ungles, les quals havien de ser llargues i fortes. L’instrument era famós per la bellesa del seu timbre. Tenim com a model a destacar el de la reina Maryd’Escòcia, al museu nacional d’Edimburg.

L’arpa celta actual (telyn), d’origen gal·lès. D’una alçada de 105 cm. Disposa de 4 octaves, 32 ó 34 cordes de niló, que substitueixen a

Arpa corba de Seshemnefer II

Arpa africana o kora

Arpa medieval o bàrdica

Arpa telyn

notícies musicals

17

INSTRUMENT

ser llargues i fortes. L’instru-ment era famós per la bellesa delseu timbre. Tenim com a model adestacar el de la reina Maryd’Escòcia, al museu nacionald’Edimburg.

L’arpa celta actual (telyn),d’origen gal·lès. D’una alçada de105 cm. Disposa de 4 octaves, 32ó 34 cordes de niló, que substi-tueixen a les de budell.Contempla la possibilitat d’incor-porar sistemes de semitons. Enl’actualitat la seua acceptació éstan gran que ha provocat la seuafabricació quasi industrial enllocs com Londres, París i Tokio.

Ambdues tenen el pilar corbati la caixa de ressonància s’eixam-pla en les cordes greus.

Com a conseqüència de can-viar el pilar corbat per un rectesorgeix l’arpa Minstrel, les for-mes de la qual inspiraren alsconstructors de les arpes moder-nes de concert.

L’ARPA MODERNA

L’arpa medieval era diatònicai l’arpa moderna, pel contrari, vanàixer amb els primers intentsde cromatisme, que l’evolució dela música occidental exi-gia. Els primers intentssorgiren dels tallers deluthiers irlandesos alsegle XVI, afegint-lid’una doble fila de cor-des. Al segle XVII s’in-corporà una tercera fila.Mentre la 1ª i la 3ª filaeren diatòniques (29cordes cada fila), la 2ªfila amb 20 cordes, esta-va reservada als semi-tons.

Però, serà a finals delXVII, quan un luthierbàvar, fabricà la primeraarpa de pedals per siste-ma de transmissió, elque facilitava la seua uti-lització i augmentava lespossibilitats musicals.Eren 7 pedals, correspo-nents als 7 graus de l’es-cala musical. Per a

aquesta arpa Mozart escrigué elseu concert per a “flauta i arpa”en 1778.

Arrel d’aquest descobrimentaparegueren nombroses ideesper a millorar les seues presta-cions. Però, el de major èxit vaser el de Sebastian Erard al1811.

Erard presentà el model ano-menat de “doble acció”, que amblleugeres modificacions poste-riors, és la que s’usa normalmenten l’actualitat.

El model Erard té 46 cor-des i són de diferents classes,materials i colors. N’hi ha 35 enel registre medi i agut que són debudell de carner, les 11 restantssón d’alpaca o coure (entorxadesen acer) per al registre greu.L’extensió és 6 octaves i mitja, ésl’extensió més àmplia després del’òrgan i el piano. S’utilitzen lesdues claus com amb el piano, nor-malment les notes per a la màdreta s’escriuen en clau de Sol iles de la mà esquerra en clau deFa en quarta línia.

Freqüentment els pedals del’arpa són un enigma per als no

arpistes. L’arpa està afinadadiatònicament i els pedals quesón set, com hem dit abans, ser-veixen per a alterar les notes, jaque el pedal aconsegueix allargaro acurtar la corda variant així elseu so. Amb l’arpa es poden tocardiferents notes alhora, igual queamb el piano. Per les seves quali-tats tècniques i de timbre, l’arpaés un instrument de gran expres-sivitat en els arpegis i molt espe-

cialment en les glissan-dos. La seva sonoritatetèria s’associa fàcilmentamb tot allò que és màgic.Les grans orquestressolen tenir sempre arpa,però no totes, per lesseues dimensions i lagran dificultat de trans-port que suposa.

És importantassenyalar que l’arpamoderna d’orquestraestà formada per 1400peces, i que la pressió queapliquen les cordes sobrel’instrument és de duestones i mitja. Sabent açòja es pot comprendre elcost elevat de la seuaconstrucció, per això sónpocs els luthiers que s’a-rrisquen a fabricar-la.

Inés-R. Sáez

Arpa de boca o birimbao

Arpa corba de Seshemnefer II

Arpa africana o kora

Arpa medieval o bàrdica

Arpa telyn

Ar a Erard

Arpa de boca o birimbao

Arpa corba de Seshemnefer II

Arpa africana o kora

Arpa medieval o bàrdica

Arpa telyn

Arpa Erard

Núm. 34 - MARÇ 2009

18

EL VALENCIÀ I LA UNIÓ

l dia 9 de gener, a les 9de la nit, tal com havíemquedat a l’octubre, enstrobàrem al local de laUnió voluntaris apre-

nents i ensenyants. Cadascúhavia fet 10 sessions de conversaamb la seua parella i la valoracióva ser majoritàriament positiva.

Es va un torn de paraula on esvan contar algunes de les expe-riències viscudes. Aquesta senzi-lla activitat està possibilitant elnaixement de bones amistats,indistintament de l’edat, de lanacionalitat o la procedència. Vaser satisfactori comprovar comla parla i la conversa pot trencarles fronteres.

Quedar a parlar una hora set-manal, podent deixar de bandales obligacions diàries, sensecompromisos, pel plaer de con-versar de temes diversos ens potresultar altament satisfactori, altemps que practiquem la nostrallengua. Així va quedar explicitatdesprés del sopar. A continuaciópoguérem cantar i ballar algunescançons populars amenitzadespel grup d’acordions Aeròfons.

18 parelles efectives han prac-ticat la conversa durant el tri-mestre passat i 18 hi han per aaquest segon trimestre. Ha que-dat alguna persona despenjadaper dificultats per acoblament

d’horaris. De totes maneres s’in-tentarà resoldre.

Cal agrair la generositat queofereixen els ensenyants, per talde donar a conéixer el valencià,així com la voluntat dels apre-nents. L’objectiu és facilitar laparla, més que preparar per a undeterminat examen, encara quepuga ajudar. Per a les proves de laJunta Qualificadora de Conei-xements del Valencià es disposaal barri de l’Escola d’Adults on estreballa la lectura, escriptura,correcció ortogràfica, etc.

Va estar molt interessantla proposta d’alguns conversantsde poder ajuntar-se vàries pare-lles per a fer una sessió conjunta,on a la xerradeta se l’acompanyed’un bon esmorzar, per exemple.També la possibilitat de portaralgun personatge interessant,

culturalment, queens il·lustre sobretemes històrics,literaris...

Hem tornat aquedar el dia 24d’abril a les 9 de lanit al local de laUnió per a sopar iconversar junts.

Adjuntem unllistat de temes deconversa per a lesparelles noves o

aquelles que es puguen consti-tuir. Cada parella decideix cadadia de què parla, o poden quedard’una setmana per a altra sobrequè conversar. La llista sols ésorientativa.

– El meu ofici, els meus estudis.

– El meu barri, el meu poble.

– Les meues aficions: esport,viatges, lectura, oci, música...

– El mercat: fruites, verdures,carn, companatges...

– Els menjars preferits.

– Visitem jardins: Parc de laRambleta, Bulevard, RiuTúria...

– Temes d’actualitat: crisieconòmica, educació, sanitat,política...

– Festes i tradicions: falles,Nadal, ...

– De vacances me n’aniria...

– Activitats on puc participar albarri: Muixeranga, les danses,Unió Musical, A.VV. falles...

– La família

L’activitat resta oberta i enqualsevol moment es pot incorpo-rar més gent, sols caldrà trobaruna altra persona amb un horaricompatible.

J. Antoni Francés

E

El voluntariat pel valencià continua rodant

notícies musicals

19

ACTIVITATS

GENER

04. Concert de Reis de la BandaJuvenil

18. Concert de la Secció d’Acor-dions de l’Escola de la UMLH

25. Projecció de la pel·lícula “Enla Cuerda Floja” A PoquetaLlum

FEBRER

02. Participa la Banda enl’Entrada de Bandes Ciutatde València JCF

03. Concert Banda al Mercat deColom

15. Lectura de relats, rondalles,monólegs A Poqueta Veu

17. Participació de la BandaVolta a Peu València

22. Inauguració de exposició“Els Escriptors Castello-nencs

22. Presentació del llibre deJosep Climent “Les Normesde Castellò”

29. Poesies “Clorofila” CucurucuTeatre amb un tercet corda(Molí del Tell)

MARÇ

07. Conferència Vicent Ibiza iOsca “Les Dones en l’Històriade l’Art”

ABRIL

11. Lectura de relats, rondalles,monólegs A Poqueta Veu

17. Coral l’Horta Natzaret Cele-bració de IV Dia d’Àfrica

18. Concert del compositorSergio Sanz

25. Homenatge a Clara Santiró,una Dona Singular

27. Concert Banda a l’Auditori deTorrent

MAIG

09. Conferència a càrrec d’Octa-vio Hernàndez Torrado

10. Inauguració de exposició defotografies José Gea

10. Concert Aula de SaxofonesJavier de la Vega

11. Concert Banda a l’Auditori deCastelló

16. Trobada orquestres de cam-bra Orquestra UMLH iOrquestra de Malilla

17. Master Class Percussió

17. Concert Jazz Felip Santan-dreu, Camilo González iJulian Maeso

18. Concert de la Banda Juvenilal Pati del Col·legi SanMarcelino

24. Recital Fi de Carrera Solistesde la UMLH

25. Concert Banda al TeatrePrincipal d’Alacant

JUNY

01. Concert X Aniversari de laCoral l’Horta

JULIOL

05. Concert de la Banda al Barri

06. Concert Fi de Curs del CojuntInstrumental + Banda Ju-venil

SETEMBRE

20. Concert de Festes al Barri dela Banda

OCTUBRE

18. Participació de la Corall’Horta en el Festival CoralBarri del Crist

19. Concert Solidari Rwandaamb participació de la Bandai la Coral

25. Trobada orquestres de cordaa Malilla

26. Trobada Bandes organitzatper la Junta Municipal dePatraix

NOVEMBRE

09. Coral l’Horta en l’Acte deCloenda Conferència PobleSaharaui

14. Concert “Los Viernes En-sayo”

15. Concert “Unholy Funk”

28. Presentació del llibre defotografia “Silencios y Sole-dades”

DESEMBRE

13. Concentració amb l’ASSO enCentre Cultural Rambleta

19. Festival Coral Parroquia SanJorge Màrtir de Paiporta

21. Concert Coral Iglesia delBarri de Roca a Meliana

21. Concert de Nadal de la Coral

21. Concert de Nadal de l’Or-questra

22. Celebració del Dia del Soci

26. Concert Conjunt Instrumen-tal i Banda Juvenil a Expo-jove

28. Replegada de músics ques’incorporen a la Banda

28. Concert de Nadal de la Banda

Salva Benlloch

Actes 2008.Unió Musical L’Horta

Núm. 34 - MARÇ 2009

20

©Per Joan i Àngels

PICCOLO DIVERTIMENTO 21

Solucions al Piccolo Divertimento 20: Qui soc jo? L’arpa. Embolic de partitures: Marxes mores (Ximo, Exodo, El president); Marxes cristianes(Paquito el xocolater, Victor, Pas als maseros); Pas dobles (Amparito Roca, Francisco Bravo, Festa en lacaleta). Quina cançó sona? Baix del mar (La sireneta).

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

FRASE MISTERIOSA

Respon les preguntes i col·loca la lletra destacada al lloc que li pertoca. Descobriràs un desigde tots els membres de la Unió Musical L’Horta.

Piccolo divertimento 21 ¤ Per Joan i Angels

FRASE MISTERIOSA

Respon les preguntes i col·loca la lletra destacada al lloc que li pertoca. Descobriràs un desig de tots els membres de la Unió Musical L’Horta.

Segona nota musical I__I__I (4) Sisena nota musical I__I__I (7) Quinta nota musical I__I__I__I (2) Tipus de música arraigat al estats del sud de USA I__I__I__I__I (11) Veu coral entre baríton i contralt I__I__I__I__I__I (6) Instrument que tenia el famós Bartolo I__I__I__I__I__I__I (12) Instrument de percussió de làmines de fusta I__I__I__I__I__I__I__I (5) Instrument de vent i tecles que es penja als muscles I__I__I__I__I__I__I__I (9) Instrument paregut a un clarinet però reduït I__I__I__I__I__I__I__I(10) Instrument de corda que se toca amb un arc I__I__I__I__I__I (1) Cada una de les ratlles que formen un pentagrama I__I__I__I__I__I (3) Figura musical que allarga la duració d’una nota el temps que el director considera I__I__I__I__I__I__I__I (8)

! (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10) (11) (12)

JEROGLÍFIC: Quin instrument de percussió es eixe?

1 -raDE MÚSICS I MENJARS

Olleta de músic: Es l’olla amb la que els festers d’Alcoi afalaguen els músics que acompanyen les “filaes” de moros i cristians. Açò ocorreix la nit del dia dels músics, que és aquell en que totes les bandes participants fan sonar l’Himne de la Festa a laplaça. L’olla porta fesols, penques de card, porc, poltrota, blanquets i botifarres de ceba.I després... a fer “filaetes” de paisà, que la festa bull.

Postre de músic: Tradicional postre català, que consisteix en un grapat de fruites seques (nous, atmelles, panses, figues...) que es prenen acompanyades de un got de vi dolç. Rep este nom perquè els músics eren els primers en alçar-se de la taula per tal de anar a tocar, i es portaven a les butxaques les fruites seques, per a menjar-se-les més tard.

Piccolo divertimento 21 ¤ Per Joan i Angels

FRASE MISTERIOSA

Respon les preguntes i col·loca la lletra destacada al lloc que li pertoca. Descobriràs un desig de tots els membres de la Unió Musical L’Horta.

Segona nota musical I__I__I (4) Sisena nota musical I__I__I (7) Quinta nota musical I__I__I__I (2) Tipus de música arraigat al estats del sud de USA I__I__I__I__I (11) Veu coral entre baríton i contralt I__I__I__I__I__I (6) Instrument que tenia el famós Bartolo I__I__I__I__I__I__I (12) Instrument de percussió de làmines de fusta I__I__I__I__I__I__I__I (5) Instrument de vent i tecles que es penja als muscles I__I__I__I__I__I__I__I (9) Instrument paregut a un clarinet però reduït I__I__I__I__I__I__I__I(10) Instrument de corda que se toca amb un arc I__I__I__I__I__I (1) Cada una de les ratlles que formen un pentagrama I__I__I__I__I__I (3) Figura musical que allarga la duració d’una nota el temps que el director considera I__I__I__I__I__I__I__I (8)

! (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10) (11) (12)

JEROGLÍFIC: Quin instrument de percussió es eixe?

1 -raDE MÚSICS I MENJARS

Olleta de músic: Es l’olla amb la que els festers d’Alcoi afalaguen els músics que acompanyen les “filaes” de moros i cristians. Açò ocorreix la nit del dia dels músics, que és aquell en que totes les bandes participants fan sonar l’Himne de la Festa a laplaça. L’olla porta fesols, penques de card, porc, poltrota, blanquets i botifarres de ceba.I després... a fer “filaetes” de paisà, que la festa bull.

Postre de músic: Tradicional postre català, que consisteix en un grapat de fruites seques (nous, atmelles, panses, figues...) que es prenen acompanyades de un got de vi dolç. Rep este nom perquè els músics eren els primers en alçar-se de la taula per tal de anar a tocar, i es portaven a les butxaques les fruites seques, per a menjar-se-les més tard.

— Segona nota musical ....................................................................................— Sisena nota musical ....................................................................................— Quinta nota musical ....................................................................................— Tipus de música arraigat al estats del sud de USA..................................— Veu coral entre baríton i contralt ..............................................................— Instrument que tenia el famós Bartolo ....................................................— Instrument de percussió de làmines de fusta ..........................................— Instrument de vent i tecles que es penja als muscles ............................— Instrument paregut a un clarinet però reduït ........................................— Instrument de corda que se toca amb un arc ........................................— Cada una de les ratlles que formen un pentagrama................................— Figura musical que allarga la duració d’una nota ..................................

el temps que el director considera

Piccolo divertimento 21 ¤ Per Joan i Angels

FRASE MISTERIOSA

Respon les preguntes i col·loca la lletra destacada al lloc que li pertoca. Descobriràs un desig de tots els membres de la Unió Musical L’Horta.

Segona nota musical I__I__I (4) Sisena nota musical I__I__I (7) Quinta nota musical I__I__I__I (2) Tipus de música arraigat al estats del sud de USA I__I__I__I__I (11) Veu coral entre baríton i contralt I__I__I__I__I__I (6) Instrument que tenia el famós Bartolo I__I__I__I__I__I__I (12) Instrument de percussió de làmines de fusta I__I__I__I__I__I__I__I (5) Instrument de vent i tecles que es penja als muscles I__I__I__I__I__I__I__I (9) Instrument paregut a un clarinet però reduït I__I__I__I__I__I__I__I(10) Instrument de corda que se toca amb un arc I__I__I__I__I__I (1) Cada una de les ratlles que formen un pentagrama I__I__I__I__I__I (3) Figura musical que allarga la duració d’una nota el temps que el director considera I__I__I__I__I__I__I__I (8)

! (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10) (11) (12)

JEROGLÍFIC: Quin instrument de percussió es eixe?

1 -raDE MÚSICS I MENJARS

Olleta de músic: Es l’olla amb la que els festers d’Alcoi afalaguen els músics que acompanyen les “filaes” de moros i cristians. Açò ocorreix la nit del dia dels músics, que és aquell en que totes les bandes participants fan sonar l’Himne de la Festa a laplaça. L’olla porta fesols, penques de card, porc, poltrota, blanquets i botifarres de ceba.I després... a fer “filaetes” de paisà, que la festa bull.

Postre de músic: Tradicional postre català, que consisteix en un grapat de fruites seques (nous, atmelles, panses, figues...) que es prenen acompanyades de un got de vi dolç. Rep este nom perquè els músics eren els primers en alçar-se de la taula per tal de anar a tocar, i es portaven a les butxaques les fruites seques, per a menjar-se-les més tard.

JEROGLÍFIC:

Quin instrument de percussió es eixe?

Piccolo divertimento 21 ¤ Per Joan i Angels

FRASE MISTERIOSA

Respon les preguntes i col·loca la lletra destacada al lloc que li pertoca. Descobriràs un desig de tots els membres de la Unió Musical L’Horta.

Segona nota musical I__I__I (4) Sisena nota musical I__I__I (7) Quinta nota musical I__I__I__I (2) Tipus de música arraigat al estats del sud de USA I__I__I__I__I (11) Veu coral entre baríton i contralt I__I__I__I__I__I (6) Instrument que tenia el famós Bartolo I__I__I__I__I__I__I (12) Instrument de percussió de làmines de fusta I__I__I__I__I__I__I__I (5) Instrument de vent i tecles que es penja als muscles I__I__I__I__I__I__I__I (9) Instrument paregut a un clarinet però reduït I__I__I__I__I__I__I__I(10) Instrument de corda que se toca amb un arc I__I__I__I__I__I (1) Cada una de les ratlles que formen un pentagrama I__I__I__I__I__I (3) Figura musical que allarga la duració d’una nota el temps que el director considera I__I__I__I__I__I__I__I (8)

! (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10) (11) (12)

JEROGLÍFIC: Quin instrument de percussió es eixe?

1 -raDE MÚSICS I MENJARS

Olleta de músic: Es l’olla amb la que els festers d’Alcoi afalaguen els músics que acompanyen les “filaes” de moros i cristians. Açò ocorreix la nit del dia dels músics, que és aquell en que totes les bandes participants fan sonar l’Himne de la Festa a laplaça. L’olla porta fesols, penques de card, porc, poltrota, blanquets i botifarres de ceba.I després... a fer “filaetes” de paisà, que la festa bull.

Postre de músic: Tradicional postre català, que consisteix en un grapat de fruites seques (nous, atmelles, panses, figues...) que es prenen acompanyades de un got de vi dolç. Rep este nom perquè els músics eren els primers en alçar-se de la taula per tal de anar a tocar, i es portaven a les butxaques les fruites seques, per a menjar-se-les més tard.

DE MÚSICS I MENJARS

Olleta de músic: Es l’olla amb la que els

festers d’Alcoi afalaguen els músics que

acompanyen les “filaes” de moros i cris-

tians. Açò ocorreix la nit del dia dels

músics, que és aquell en que totes les

bandes participants fan sonar l’Himne

de la Festa a la plaça. L’olla porta fesols,

penques de card, porc, poltrota, blan-

quets i botifarres de ceba. I després... a

fer “filaetes” de paisà, que la festa bull.

Postre de músic: Tradicional postre

català, que consisteix en un grapat de

fruites seques (nous, atmelles, panses,

figues...) que es prenen acompanyades

de un got de vi dolç. Rep este nom per-

què els músics eren els primers en

alçar-se de la taula per tal de anar a

tocar, i es portaven a les butxaques les

fruites seques, per a menjar-se-les més

tard.

BUSCA LES DEU DIFERÈNCIES!Busca les deu diferències!

Solucions al Piccolo Divertimento 20: Qui soc jo? L’arpa. Embolic de partitures: Marxes mores (Ximo, Exodo, El president); Marxes cristianes (Paquito el xocolater, Victor, Pas als maseros); Pas dobles (Amparito Roca, Francisco Bravo, Festa en la caleta). Quina cançó sona? Baix del mar (La sireneta).