Palau 3, 08002 BarcelonaT. 934 120 934

info@migrastudium.orgwww.migrastudium.org

INFORME 2018 CENTRE D’INTERNAMENT D’ESTRANGERS (CIE) ZONA FRANCA

INFORME 2018

CENTRE D’INTERNAMENT D’ESTRANGERS (CIE)

ZONA FRANCA

Fundació Migra Studium Carrer Palau 3. 08002 Barcelona.

Tel. 934 120 934 info@migrastudium.org www.migrastudium.org

Fundació Migra Studium

Equip del projecte durant el 2018: Irina Arsova, Sebastian Azócar, Jocelyne Dejoux, Victoria Juncadella, Julia

Martínez, Clara Masllorens, Miguel de Medrano, Miquel Pagés, Pilar Pavía, Ana Pérez-Hita, Sara Tolotti

Coordinadora: Margarita García O’Meany

Suport i assessorament jurídic: José Javier Ordóñez, Carol Sentís, Beatriz Alegre

Disseny cobertes: Arantza Cadenas

Amb el suport de:

3

Informe 2018 Centre d’Internament d’Estrangers (CIE)

Zona Franca

ÍNDEX

Presentació. El CIE de la Zona Franca també és Frontera Sud

1. Algunes dades sobre les persones visitades

2. Una acció, enfocada sobre els drets

2.1. Assessorament jurídic al grup de visites i acompanyament

2.2. Acció jurídica: de les xifres als drets

2.3. L’obstaculització del dret d’accés a la justícia dins del CIE. La

deficiència dels procediments

2.4. El dret de visites a interns

2.5. Formació jurídica de voluntaris i de l’equip d’acompanyament

3. El drama humà al CIE

4. Annexos

4.1. Taules vinculades amb les visites i condicions de vida al CIETaula 1: Demanda durant el 2018

Taula 2: Evolució de la demanda

Taula 3: Detall de tipologia de casos de seguiment especialitzat

Taula 4: Nacionalitats i regions de procedència

Taula 5: Edat declarada

Taula 6: Detall de l’edat declarada pels presumptes menors

Taula 7 Detall del país declarat pels presumptes menors

Taula 8: Motius d’internament

Taula 9: Circumstàncies que provoquen l’internament

Taula 10: Antecedents penals

Taula 11: Situacions de vulnerabilitat i risc

Taula 12: Evolució de les situacions de vulnerabilitat i risc de les persones ateses

2015-2018

4

Taula 13: Vulneració de Drets

Taula 14: Detall de distribució d’Altres queixes

Taula 15: Sol·licitants d’Asil Taula

Taula 16: Situació de la sol·licitud d’asil

Taula 17: Expulsions i alliberaments

Taula 18: Detall de les causes d’alliberament

4.2. Taules vinculades a les accions de defensa jurídica Taula 19: Accions de defensa jurídica

5

PRESENTACIÓ. EL CIE DE LA ZONA FRANCA TAMBÉ ÉS FRONTERA SUD

El Servei Jesuïta a Migrants empra el concepte Frontera Sud per referir-se als punts d’accés al territori espanyol d’aquells moviments migratoris Sud-Nord que travessen el continent africà1. La Frontera Sud és però també, el límit exterior de l’Espai Econòmic Europeu, conegut com a espai Schengen, és a dir la frontera, sobretot marítima, entre Europa i Àfrica. Tres són les rutes a través del mar Mediterrani que fan d’accés a la Frontera Sud europea: la ruta mediterrània oriental entre Grècia i Turquia, la central entre Itàlia i Líbia i l’occidental entre Espanya i el Marroc-Algèria.

Del 2014 al 2017, les rutes oriental i central havien significat el nombre més gran d’accessos a la Frontera Sud europea.2 No obstant durant el 20183, 46.633 persones van arribar a Grècia per la ruta oriental, 23.122 persones van arribar a Itàlia per la ruta central i 61.441 persones ho van fer a Espanya a través de la ruta occidental. El Mediterrani occidental s’ha convertit, doncs, en la ruta més utilitzada per aconseguir creuar la Frontera Sud europea.

Aquesta tendència migratòria regional ha tingut un reflex evident en el perfil de persones privades de llibertat en el Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca. Aquest informe posa de manifest que cinc de cada deu migrants internats a l’espera de ser expulsats durant el 2018 provenien d’intents d’entrada a territori espanyol a través de la Frontera Sud de l’occident mediterrani.

D’aquesta manera, podem afirmar sense por a equivocar-nos que el CIE de la Zona Franca s’ha convertit en una fita més del procés migratori cap a la Frontera Sud. Les tendències, les problemàtiques i els reptes dels fenòmens migratoris de la frontera s’han traslladat, de facto, fins al CIE de Barcelona. De les llums i ombres que provoca aquesta nova realitat present a Barcelona tracta també aquest informe.

1 “El acceso por vía marítima se produce a través del Mediterráneo entre Argelia y las costas baleares, valencianas, alicantinas,cartaginesas y almerienses; del mar de Alborán entre Marruecos y las costas almeriense y malagueña; del estrecho de Gibraltar entre Marruecos y la costa gaditana; y del océano Atlántico desde costas marroquíes, saharianas, mauritanas o senegalesas hasta costas canarias. El acceso terrestre se produce a través de las ciudades autónomas de Ceuta y Melilla. En algunas ocasiones se produce también el acceso por mar a Ceuta, Melilla y a otras plazas de soberanía en África del Norte (islas Chafarinas, peñón de Alhucemas, islas de Tierra y de Mar, así como al peñón de Vélez de la Gomera.” Informe Sacar del Laberinto, Servicio Jesuita a Migrantes, 2018, pàg. 9. 2 “En 2016, alrededor de 390.000 personas llegaron a Europa por vía marítima o terrestre a través de la región del Mediterráneo, de las cuales más de 360.000 lo hicieron por mar. Después de la declaración conjunta realizada por la Unión Europea y Turquía el 18 de marzo de 2016, el número de llegadas por mar a Grecia disminuyó drásticamente y apenas superó las 170.000 en 2016, lo que supuso una disminución significativa respecto de las más de 850.000 llegadas por mar a Grecia registradas en 2015. En 2016, más de 180.000 migrantes llegaron a Italia por mar, un 16% más que en 2015. La ruta del Mediterráneo Central desde Libia hasta Malta e Italia ha sido la más mortífera para los migrantes irregulares de todo el mundo en 2016, con más de 4.500 muertes y desapariciones, la cifra más alta registrada hasta la fecha en la región.” Informe Sobre las Migraciones en el Mundo, Organització Internacional per a les Migracions, 2018, pàg. 81. 3 Fins el 12 de desembre de 2018, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM): http://migration.iom.int/europe?type=arrivals

6

1. ALGUNES DADES SOBRE LES PERSONES VISITADES

La tasca d’acompanyament, seguiment, valoració i monitoreig de les condicions en què es troben les persones internades en el CIE ha estat portada a terme per l’equip de voluntaris i voluntàries que, prèvia formació teòrica i pràctica, es fan presents setmanalment al CIE amb l’objectiu de contribuir a reduir els riscos de vulneració de drets i afavorir una major transparència i responsabilitat que n’assegurin el compliment. Durant el 2018 l’equip de Migra Studium va rebre 235 peticions de visites i va acompanyar a 156 persones realitzant un total de 386 visites en el CIE de Zona Franca. Dels acompanyaments realitzats 78 varen requerir una atenció especialitzada. (Veure annex Taula 1) És important destacar que entre la tipologia de casos de seguiment especialitzat es manté l’atenció als presumptes menors (42 casos), l’acompanyament a 9 persones participants en queixes i protestes col·lectives, l’atenció al testimoni d’Archidona i per primera vegada hem tingut peticions de localització i cerca de persones internades el CIE per part de familiars (9 casos) (Veure annex Taula 3) Les persones visitades eren de 20 nacionalitats declarades, destacant les persones procedents del Magrib (104): 62 algerians i 42 marroquins. (Veure annex Taula 4) Segons l’edat preocupa el fet que un 26,92% dels visitats es declaressin menors d’edat (42 persones), mentre 54 van manifestar tenir entre 18-30 anys, 20 persones entre 31-40 anys; i 17 superaven els 40 anys. (Veure annex Taula 5). Dels menors acompanyats tenim constància que 9 van ser reconeguts com a tals passant a disposició de la DGAIA; de la resta suposem que van ser expulsats en qualitat d’adults, alguns d’ells en procés d’acreditació de la seva minoria d’edat. Sobre les circumstàncies de la detenció: 78 persones (50% dels visitats) van ser detingudes en ser interceptades o desembarcar en pastera, 25 (16,03%) per sol·licitud de documentació (en via publica, o en transports públics); 14 a la sortida de presó després de complir condemna; 4 com a conseqüència d’una denúncia penal, 8 en el curs d’un operatiu policial, 2 citats en comissària, 14 per altres causes (a la frontera, sortint del jutjat, per raons d’ordre públic) (Veure annex Taula 9) Pel que fa a la causa d’internament, trobem que 75 persones es va iniciar un procés jurídic de devolució per entrar per lloc no habilitat, 8 per trencament de prohibició d’entrada, 33 per ordre prèvia d’expulsió per estada irregular, 18 incoat expedient d’expulsió per estada irregular, 4 amb ordre d’expulsió anul·latòria d’autorització de residència. De les persones visitades 103 no tenen antecedents penals (66,03%) (Veure annex Taula 8)

7

L’equip va detectar les següents situacions de vulnerabilitat: 92 persones no tenien familiars o amics que els visitessin; en 76 dels casos sofrien la barrera de la llengua; 18 presentaven malalties físiques; 4 algun trastorn o malaltia mental; 9 temien ser maltractats si retornaven al país d’origen; 2 van indicar sentir-se vulnerables per raons d’identitat de gènere. També és rellevant l’arrelament de les persones internades, 12 van manifestar tenir cònjuge o parella de fet registrada a Espanya, 9 tenien fills espanyols menors d’edat i 5 tenien fills estrangers menors a càrrec seu. (Veure annex Taula 11) Entre els drets vulnerats en el CIE, continua sent la principal queixa l’absència d’intèrprets representant un 38,67% dels casos. Destaca també que 38 persones no comprenen la seva situació jurídica a causa de la barrera lingüística i molt vinculat a la falta d’intèrprets. 21 persones es van queixar de les deficiències en el servei mèdic. 4 van tenir dificultats per a accedir al Servei d’Orientació Jurídica; 9 es queixaven de la insuficiència de productes d’higiene personal; 4 de no haver rebut el fullet informatiu en la seva llengua. Els interns també ens manifesten temors i tensions viscudes dins del CIE que poden vulnerar el seu dret a la integritat física sigui per patir tracte intimidatori, degradant o d’algun tipus de maltractament verbal per part d’algun policia (2 casos) i suposades agressions físiques per part dels agents (1 cas). També es percep tensió entre els interns per haver sofert intimidacions verbals (7 casos) o manifestaven també haver estat agredits físicament per altres interns (3 casos). (Veure annex Taula 13 ) Ens han manifestat en 9 casos restriccions a la comunicació telefònica i restriccions al dret de visita (2 casos). Hem recollit altres queixes en la qual apunten a possibles vulneracions vinculades a la situació dels menors: 7 van manifestar que compartien habitacions amb els adults i que es sentien intimidats. O el cas de 9 persones que van presentar queixa per les dificultats per a la celebració del Ramadà, que es va resoldre satisfactòriament.(Veure annex Taula 14) Sobre les sol·licituds d’asil de les persones visitades només 33 persones van tramitar la seva sol·licitud en el CIE, 23 dels quals va ser denegat, 1 inadmès i de la resta en desconeixem el resultat. (Veure annex Taula15) Sobre la causa que va posar fi a l’internament 32 persones van ser expulsades, 37 en llibertat i de la gran majoria 87 desconeixem la causa. Dels alliberats 20 van ser posats en llibertat abans que finalitzés el termini, 9 constatada la seva minoria d’edat, 5 per transcurs de temps màxim i 3 per impossibilitat de documentar (Veure annex Taules 17 i 18).

8

2. UNA ACCIÓ, ENFOCADA SOBRE ELS DRETS

2.1. Assessorament jurídic al grup de visites i acompanyament Durant el 2018, l’equip jurídic de suport i assessorament al projecte d’acompanyament i visites a interns del CIE ha desenvolupat la seva tasca mitjançant un advocat exercent amb una dedicació de 5 hores setmanals i dues estudiants del grau de dret de gener a juny i una estudiant de dret de juliol a desembre, amb una dedicació com a voluntàries d’entre 2 i 3 hores setmanals.

Aquest suport i assessorament jurídic ha consistit en:

• Atendre les consultes sobre situacions concretes d’interns al CIE. • Orientar els voluntaris en els aspectes d’acompanyament jurídic i legal dels interns

acompanyats per Migra Studium. • Activar els recursos judicials i processals per reclamar el compliment de drets i

deures dels interns acompanyats. • Interlocutar jurídicament amb les administracions i organismes implicats amb

l’internament: direcció del CIE, Jutjats de Control, Fiscalia, Defensor del Pueblo, Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència, Agència de Salut Pública de Barcelona.

• Ampliar i consolidar la formació en els aspectes jurídics de l’equip de voluntaris.

2.2. Acció jurídica: de les xifres als drets L’assessorament jurídic a l’equip de voluntaris ha donat com a resultat 124 accions jurídiques durant el 2018. (Veure annex 2, Taula 19). La major part d’aquestes accions jurídiques d’assessorament ha tingut relació amb l’existència de possibles menors internats al CIE (notificacions i queixes als jutges de control d’estada, a la Fiscalia de menors, a la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència i al Defensor del Pueblo) i els procediments sobre la prova de la seva minoria d’edat així com els aspectes relacionats amb l’accés al CIE i l’exercici de les visites i l’acompanyament a interns per part de Migra Studium (queixes als jutges de control d’estada al CIE).

Del tipus d’accions jurídiques i de les respostes dels diferents operadors jurídics implicats, podem subratllar doncs els següents temes recurrents que mereixen una anàlisi més detinguda: l’obstaculització del dret d’accés a la justícia dins del CIE i les dificultats per exercir el dret de visites a interns.

9

2.3. L’obstaculització del dret d’accés a la justícia dins del CIE. La deficiència dels procediments Una de les funcions essencials de l’Estat de dret és la garantia de la tutela judicial dels drets dels ciutadans. En l’art. 24.1 de la Constitució Espanyola es recull com un dret fonamental, dins de la Secció primera del Capítol segon: “Totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensió”. Encara que en la formulació de la Constitució el dret a la tutela judicial efectiva no ho sembli, s’ha considerat per la doctrina del Tribunal Constitucional4 la traducció a l’ordenament jurídic espanyol del dret d’accés a la justícia, ja present en l’art. 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans: “Tota persona té dret que la seva causa sigui escoltada equitativament, públicament i dins d’un termini raonable, per un tribunal independent i imparcial, establert per llei, que decidirà els litigis sobre els seus drets i obligacions”.

L’art. 62 bis de la Llei Orgànica 4/2000, d’Estrangeria, regula el dret a l’accés a la justícia dels interns en un CIE, en les lletres c) i f): “l’estranger sotmès a internament té els següents drets: c) A que es faciliti l’exercici dels drets reconeguts per l’ordenament jurídic, sense més limitacions que les derivades de la seva situació d’internament; f) A ser assistit d’advocat, que es proporcionarà d’ofici si és el cas, i a comunicar-se reservadament amb el mateix, fins i tot fora de l’horari general del centre, quan la urgència del cas ho justifiqui.”

Així mateix, el Reial Decret 162/2014, de Reglament dels CIE, afegeix a aquests dos, en l’art. 16.2, lletra n) el dret dels interns en un CIE a exercir els recursos jurídics que tinguin per convenient: “presentar queixes i peticions en defensa dels seus drets i interessos legítims, d’acord amb el que preveu aquest reglament, que seran remeses, preservant el seu secret, de forma immediata al seu destinatari.”

En 2018, hem estat testimonis de pràctiques de les diferents administracions públiques amb competències en matèries de CIE per les quals s’ha retardat, s’ha obstaculitzat i s’ha convertit en il·lusori el dret d’accés a la justícia de no pocs interns al CIE de Zona Franca. Exemples d’això són:

Primer.- El procediment de determinació de l’edat en els casos de possibles menors no acompanyats privats de llibertat al CIE. De la mateixa manera que en anteriors informes s’ha documentat la presència de menors d’edat al CIE de la Zona Franca, durant 2018 també s’ha verificat l’internament de possibles menors. Concretament, 42 interns. Si bé és cert que 4 Aquesta doctrina es fixa en diferents sentències com la STC 24/1981, de 14 de juliol, publicada al BOE núm. 172, de 20 de juliol de 1981; la STC 184/1992, de 16 de novembre, publicada al BOE núm. 303, de 18 de desembre de 1992. A la STC 245/1991, de 16 de desembre, publicada al BOE núm. 13, de 15 de gener de 1992, el Tribunal espanyol afirma: “No puede desconocerse por ningún Tribunal español el que en el proceso penal en que se condenó a los actores se ha producido una violación del derecho a un juicio justo del art. 6.1 de la Convención Europea de los Derechos del Hombre, idéntico al derecho a un juicio con todas las garantías del art. 24 de la Constitución Española.”

10

alguns d’ells van ser posats en llibertat un cop es van activar els recursos jurídics per determinar finalment la seva minoria d’edat, en altres casos, ni tan sols es van activar els mecanismes jurídics, o es van activar massa tard (una vegada havien estat expulsats) o la seva activació no va prendre en consideració de forma eficaç l’al·legació de minoria d’edat que formulaven insistentment alguns d’aquests interns.

Fruit d’una queixa presentada per la Fundació Migra Studium davant el Defensor del Poble, al mes de juny i rebuda resolució en el de setembre, relativa a la presència de quatre possibles menors internats al CIE de la Zona Franca, és possible reconstruir el procediment pel qual se sotmet als menors per tal de determinar la seva minoria d’edat i les seves mancances.

En primer lloc, el Defensor del Pueblo reconeix que, pel que fa a la competència per esbrinar la minoria d’edat d’un intern al CIE, “hi ha una indeterminació legal”. Efectivament, a la normativa d’estrangeria hi ha previsions legals que permeten sostenir que, tant el jutge d’instrucció que va acordar l’internament, com el jutge de control d’estada o el mateix Ministeri Fiscal, estan facultats per valorar l’al·legació de minoria d’edat d’un intern i, si escau, acordar la pràctica de proves mèdiques per determinar la seva edat.

Un cop consultats els jutjats d’instrucció, jutjats de control d’estada i Fiscalia de Menors i Estrangeria, el Defensor del Pueblo desvetlla que es va acordar que, per al CIE de la Zona Franca, “els jutges de control d’estada assumirien, tramitarien i resoldrien les al·legacions de minoria d’edat dels interns.”

Per tant, d’acord amb el comunicat, són els jutjats de control d’estada, en concret els Jutjats d’Instrucció número 1 i el número 30 de Barcelona, els que tramiten i resolen aquests expedients al CIE de Barcelona. Si bé això es realitzarà en permanent comunicació tant amb el jutjat d’instrucció que va acordar l’internament, que ha d’acordar la llibertat de l’intern, com amb la Secció de Menors de la Fiscalia Provincial de Barcelona, que obre expedient de seguiment i protecció per si l’intern resulta ser menor.

En el cas dels interns als quals es refereix la queixa presentada per Migra Studium, la direcció del CIE va comunicar les manifestacions realitzades pels interns possibles menors a la Fiscalia de Menors, al Jutjat d’Instrucció que va acordar l’internament i al Jutjat de control d’estada.

Els quatre estrangers van ser internats en virtut d’actuacions dictades per un jutjat d’instrucció de Màlaga. En els quatre casos es van practicar a Màlaga proves mèdiques de determinació d’edat (radiografia de la mà esquerra, mètode Greulich i Pyle), resultant una edat de 19 anys o més, sense desviació estàndard.

Tanmateix les invocacions de minoria d’edat realitzades al CIE, el Jutjat de control a Barcelona no va acordar la pràctica de noves proves mèdiques. En canvi, el Defensor del Pueblo no considera que les proves mèdiques realitzades als quatre interns reuneixin els requisits mínims establerts per a aquest tipus de perícies medicolegals, en no recollir forquilles

11

d’edats entre les quals han de trobar-se els examinats, marges d’error, concordança de l’edat òssia estimada amb la cronològica, etc, tot plegat com ja posava de manifest la denúncia de Migra Studium davant el Defensor del Pueblo.

En aquest cas denunciat, tampoc no es van practicar proves mèdiques complementàries, ni hi ha haver intervenció de forense realitzant examen mèdic, ni anamnesi dirigida i sense que s’emetés el pertinent informe mèdic forense. La resposta del Defensor del Pueblo a la queixa de Migra Studium mostra que “no consta que aquestes proves fossin autoritzades i posteriorment remeses al fiscal de Menors de Màlaga, ni que es dictessin decrets establint l’edat i es notifiquessin als interessats. Igualment, després de les al·legacions de minoria d’edat realitzades al Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona, no es va recordar la pràctica de proves complementàries, tot i la insuficiència de les proves anteriorment realitzades.” Segon.- Expulsions executades en casos dubtosos de minoria d’edat. Igualment, arran de queixes successives activades per Migra Studium davant el Defensor del Pueblo, hem posat de manifest l’actuació de les administracions implicades que han provocat el retorn forçós de menors dubtosos.

És provat pel Defensor del Pueblo que el Jutjat d’Instrucció de Barcelona en funció de control d’estada del CIE, acorda no haver-hi lloc a noves determinacions d’edat d’interns possibles menors “en constar la seva majoria d’edat per esbrinament mèdic pericial” ordenat pel Jutjat que va convenir el seu internament. Un cop acordada la negativa a realitzar proves complementàries, o altres diligències, es materialitza la mesura d’expulsió o devolució. Tercer.- Criteris restrictius d’admissibilitat de les peticions pel Jutjat d’Instrucció de control del CIE. A partir de la presentació d’escrits per part de la representació lletrada de Migra Studium davant el Jutjat d’Instrucció de control del CIE, aquest òrgan judicial ha procedit al seu arxiu a limine, sense més tràmit. Per justificar aquestes decisions, el jutjat aplica criteris restrictius, segons el nostre parer, respecte de la legitimació processal de la Fundació Migra Studium i respecte de la capacitat processal de l’entitat per activar les funcions de control d’estada al CIE i, per fi, per demanar la tutela judicial efectiva dels drets dels interns. S’ha de subratllar que l’arxiu de les diligències sol·licitades per Migra Studium s’ha dut a terme sense donar trasllat amb caràcter previ a la Fiscalia per a informe, sense la realització de diligències d’esbrinament dels fets que hagin estat acordades d’ofici i sense notificar fefaentment a la fundació compareguda de les resolucions judicials. Aquests exemples dels interns que al·leguen ser menors d’edat o de la capacitat processal reconeguda pels òrgans judicials a Migra Studium, mostren les dificultats que presenta

12

l’exercici del dret d’accés a la justícia quan hi ha dubtes raonables que mereixerien una pràctica molt més acurada per part dels operadors implicats. Entre d’altres, hauria de ser indiscutible establir criteris de presumpció de minoria d’edat i no els contraris, d’acord amb el principi d’interès superior del menor. Criteris, també, de realització de segones proves clíniques de determinació d’edat amb un escrupolós compliment dels protocols mèdics. Criteris menys restrictius d’admissibilitat processal de queixes, sol·licituds i demandes per part de les entitats vinculades estatutàriament i pràcticament amb la defensa dels drets de les persones migrades i, en particular, dels interns als centres d’internament d’estrangers. 2.4. El dret de visites a interns El dret de visites queda regulat en dos preceptes diferents de la Llei 4/2000, d’11 de gener:

• A l’article 62 bis, paràgraf 2, lletra j): “En particular, el extranjero sometido a internamiento tiene los siguientes derechos: […] j) A entrar en contacto con organizaciones no gubernamentales y organismos nacionales, internacionales y no gubernamentales de protección de inmigrantes”.

• A l’article 62 bis, paràgraf 3: “Las organizaciones constituidas legalmente en España para la defensa de los inmigrantes y los organismos internacionales pertinentes podrán visitar los centros de internamiento; reglamentariamente se desarrollarán las condiciones de las mismas”.

Per tant, aquest dret de visita ha de ser interpretat en dos sentits:

• Com a dret dels interns a ser visitats pels membres de les ONG degudament

acreditades. • Com a dret de les ONG a visitar els interns.

No es tracta, doncs, d’una lectura unidireccional del dret, és a dir, que el titular del dret sigui únicament l’intern a ser visitat; sinó que es tracta de fer una lectura bidireccional del dret de visita: el titular del dret de visita també és l’ONG acreditada.

En l’ús de la forma passiva del verb “l’intern és visitat per l’ONG”, podem deduir vàlidament que l’expressió és equivalent a la forma activa de l’expressió “l’ONG visita l’intern”. Són l’anvers i el revers de la mateixa moneda.

La Nota Interna 1/2015 del Fiscal de Sala Coordinador d’Estrangeria, sobre Protocol i Actes de Visites a CIE, a la seva pàgina 19, ho diu també d’una altra manera: les ONG acreditades, com ara la Fundació Migra Studium, en exercir el seu dret de visites, es converteixen en coadjuvants de l’Administració:

“Como coadyuvantes de la salvaguarda de los derechos de los internos en el sentido reconocido por el artículo 62 bis 3 LOEX).”

13

La Fundació Migra Studium es fa present al CIE de la Zona Franca, visitant, en tant que Organització No Governamental acreditada, des de l’any 2013. Exactament, gràcies a les condicions establertes per la Interlocutòria conjunta dels Jutges d’Instrucció de Barcelona en funcions de control del CIE, de 27 de juny de 2013.

Aquesta Interlocutòria reprodueix el precepte legal que empara les visites d’ONG a interns dels CIE, l’art. 62 bis, 1, lletra j) de la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener. Tot seguit afirma: “Como puede observarse por la simple lectura del citado precepto, no se establecen en dicho artículo limitaciones al contacto entre internos y las ONG. Por ello, no hay justificación legal alguna para limitar el derecho de visitas de las ONG a los internos, tal y como en la actualidad sucede en el CIE de Barcelona, en el cual no se permite un acceso fluido de dichas ONG para tener entrevistas con los internos. Más bien al contrario, se restringe en demasía tal derecho de visita.”

Com a conseqüència d’això i en compliment de l’art. 62 bis, 1, j) de la LO 4/2000, els Jutges de control de CIE acorden reconèixer el dret de la Fundació Migra Studium a entrar en contacte i visitar els interns del CIE “sin necesidad de designa previa”, dins d’un horari “que sea suficiente amplio” qualsevol dia de l’any.

El Manual Pràctic “Monitorear la Detención Migratoria”, publicat per l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats l’any 20145, considera molt important la bona qualitat i la quantitat de les visites que reben els migrants privats de llibertat:

“Las visitas de familiares y de otro tipo son un derecho, no un privilegio. Son un importante recurso, no solo para ayudar a los detenidos por razones migratorias a hacer frente a su situación y la inseguridad de sus circunstancias, sino también para ayudarles a prepararse para la vida después de la detención, ya sea en el país de destino o de asilo, o en el país de origen. Sin embargo, la realidad en la detención migratòria es que las visitas [...] son difíciles. No obstante, el principio rector debe ser la promoción del contacto con el mundo exterior, sujeto solo a las limitaciones de Seguridad y únicamente si hubiera evidencia de carácter convincente.”

El termini d’internament converteix aquesta mesura cautelar en una privació de llibertat de mitja durada. Aquesta categorització de la privació de llibertat és utilitzada, entre d’altres, per Defensor del Pueblo als seus informes anuals com a Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura.

Això significa que l’internament no arriba als dos mesos de termini i que les possibilitats de salvaguarda dels drets dels interns minven de forma directament proporcional al temps esmerçat en contactar l’intern, esbrinar la seva nacionalitat i llengua materna, recollir el seu consentiment a ser visitat, trobar la disponibilitat de persones voluntàries per iniciar les visites, establir una sèrie de visites amb els interns de suficient qualitat.

A més, la tasca dels voluntaris de la Fundació Migra Studium és visitar els interns, concepte que la Fundació entén inclou també acompanyar-los. Aquesta tasca implica un seguiment 5 https://www.acnur.org/fileadmin/Documentos/Publicaciones/2015/10061.pdf

14

personalitzat, l’establiment d’una relació personal i humana més enllà de la mera visita esporàdica o puntual, útil només per engrossir alguna estadística.

El termini de 60 dies d’internament, per tant, és un element crucial en la tasca de la Fundació com a coadjuvant de la salvaguarda dels drets del nombre més gran d’interns. I escurçar el temps en què la Fundació Migra Studium entra en contacte amb els interns millorarà la qualitat de les seves visites.

Una via per avançar en el camí de millorar les visites de la Fundació és que li sigui facilitat per la Direcció del CIE, de forma setmanal, el llistat de persones privades de llibertat.

A més, durant el 2018 els voluntaris de Migra Studium ha recollit fins a 20 incidències diverses durant les visites a interns: demores de 20 minuts o més en poder visitar, interrupcions i negatives a permetre les visites per part dels agents del CNP, anul·lacions inopinades dels horaris de visita o el seu escurçament.

La majoria d’aquestes incidències han estat comunicades a la Direcció del CIE. Però també la Direcció del CIE ha pres altres mesures que han restringit, de facto, la capacitat de visita de Migra Studium: només estan habilitades per la Direcció del CIE dues sales per tal que Migra Studium pugui visitar interns. Només poden ser visitats dos interns alhora a una sala. Només poden visitar dos voluntaris alhora a una sala. Aparentment segons manifesta la Direcció del CIE, són raons d’organització interna del CIE les que han fet prendre aquestes mesures.

Migra Studium entén que cap d’aquestes qüestions està prevista a les resolucions judicials que reconeixen el dret de visites de Migra Studium. Per la qual cosa, està preparant la redacció d’un escrit tant a la Direcció del CIE com al jutjat de control del CIE, per presentar-lo el primer trimestre de 2019.

Està pendent de resolució judicial la petició de Migra Studium presentada el passat 26 d’octubre de 2018, davant el jutjat d’instrucció de control del CIE sobre el lliurament de llistats d’interns abans de visitar. Jutjats de control del CIE de Madrid ja han ordenat durant el 2018 l’entrega de llistats a les ONG d’aquella jurisdicció.

2.5. Formació jurídica de voluntaris i de l’equip d’acompanyament L’any 2018, a més de les formacions presencials als voluntaris del projecte d’acompanyament i visites a interns, que han estat 4, una cada trimestre amb un total de 8 hores, l’equip de suport jurídic ha desenvolupat recursos permanents de formació i informació. Hem anomenat a alguns d’aquests recursos càpsules formatives sobre CIE. La justificació d’aquestes formacions i càpsules està en el fet d’optimitzar la informació jurídica facilitada a un voluntari per a casos concrets que pot ser socialitzada per a altres casos i per a la resta de voluntaris. Per tant, a mesura que s’han detectat mancances o dubtes dels voluntaris i segons els temes i problemàtiques més comunes al CIE, s’han elaborat durant el 2018 els diferents materials formatius:

15

• Una guia-manual sobre procediments de devolució • Una guia-manual sobre expulsió i internament • Un glossari sobre CIE i internament • Una càpsula formativa sobre convenis bilaterals de readmissió • Una càpsula formativa sobre itineraris de defensa i assessorament davant casos de

possibles menors d’edat al CIE • Una càpsula formativa sobre el dret de visites de les ONG a interns del CIE.

16

3. EL DRAMA HUMÀ AL CIE

El centre del nostre treball és l’intern, però té un altre objectiu: fer un seguiment i valoració de les condicions de l’internament així com respecte als drets de les persones des del mateix moment de la privació de llibertat, amb l’objectiu de constatar l’aplicació de les garanties que preveu la llei per les persones detingudes, reduir el risc de violacions als drets humans i contribuir a una major transparència i responsabilitat en el compliment d’aquests drets. Les condicions de vida dins el CIE, la vulnerabilitat de les persones visitades, així com les situacions de vulnerabilització queden patents a través de la mirada i la veu dels nostres voluntaris i voluntàries que transmeten el testimoni dels interns. A continuació, alguns d’aquests testimonis:

Com cada setmana al matí, la meva companya i jo som a la parada del bus que ens portarà fins a la Zona Franca, més o menys mitja hora. Després caminarem uns minuts pels carrers buits plens de naus industrials i arribarem a la reixa d’entrada del CIE. Entre les 9:00 i les 12:00 i les 16:00 i les 19:00 es permet l’entrada a ONGs després de la petició i la corresponent autorització per part de la Direcció del CIE. Anunciem la nostra presència per l’intèrfon: “Bon dia, visita de Migra Studium a interns”, la porta metàl·lica s’obre i passem a un petit recinte separat de l’edifici a esperar que se’ns indiqui el moment en què podrem entrar a l’edifici. Esperem. Cinc, deu, vint minuts; a la tarda l’espera pot superar la mitja hora… Finalment arriba un agent de la policia nacional que ens sol·licita que entreguem el nostre DNI, que indiquem els interns que desitgem visitar… Després passem les nostres pertinences pels escàners, passem per l’arc de seguretat i deixem pertinences (sense oblidar el mòbil) a les guixetes corresponents. Ens deixen entrar únicament amb els quaderns per prendre notes, bolígraf i diferents fulls informatius. Nosaltres no podem passar a l’interior del recinte, únicament a les sales de visites. Un agent ens indica que ja podem passar a les sales (cadascuna a una sala diferent amb cadires i taula clavades a terra). L’agent tanca la porta amb clau i va a buscar el primer intern pel qui hem demanat cadascuna. Uns altres minuts d’espera fins que arriba el primer intern, el mateix protocol es repetirà amb els següents interns a visitar. Veurem una mitjana de tres interns per dia que visitem. Mentre arriba el primer intern faig memora de les persones que he acompanyat: persones que acabaven d’arribar a territori espanyol en pastera i també persones que portaven deu o quinze anys entre nosaltres, persones malaltes físicament i psíquicament. Persones que manifesten ser menors, pares de menors residents a Espanya i fins i tot, pares de nens espanyols. També he acompanyat a persones amb antecedents penals, són pocs, la majoria, sense cap condemna penal. Tots ells comparteixen el fet de no estar documentats,

17

estar sense papers, i l’angoixa de la detenció en el CIE, el no saber que passarà amb la seva situació. Per als quals visitem no són un número, són persones, que quan són davant nosaltres encarnen moltes dificultats i barreres a enfrontar i superar tot en un sol rostre: quant a la seva situació i condicions de detenció un problema de Drets Humans, que sovint s’allargarà en tot el seu procès migratori; com a persona estrangera amb el desig de treballar a Espanya un problema polític a l’estar sotmesos a la Llei d’estrangeria, en tant al seu desig de viure i conviure entre nosaltres un problema socio-laboral, ja que patiran o pateixen les dificultats per trobar una feina, una llar… no obstant això mantenen somnis i esperances. Ells, els interns, saben que no som advocats, però podem orientar-los, que no som psicòlegs, però podem ser un punt de suport, i que no som la seva família però el tarannà de les nostres visites es fa des de la confiança, el respecte i l’amor a l’altre i que durant el temps que estiguin internats podem proporcionar informació, consells creïbles, realitzar gestions en favor de la seva defensa. Quan atenem i acompanyem als detinguts en el CIE, augmentem la seva confiança.

Recordo el cas d’Abdul, algerià , amb 17 anys, el gran de quatre germans. El seu pare va morir fa uns anys i la mare ho té molt difícil per poder alimentar-los i donar-los estudis a tots quatre. Després de pensar-ho molt Abdul va decidir venir a Espanya, “vull treballar per tal de poder enviar diners a la meva mare per ajudar a l’economia de la família… Vaig arribar a Almeria en pastera, vaig dir que tenia 17 anys, em van passar la mà per la màquina i em va dir que era major d’edat, jo havia deixat el passaport a Algèria” Després de dos dies a una comissaria d’Almeria el van portar (amb altres algerians que havien vingut en la mateixa pastera) al CIE de Barcelona… El vaig visitar per primera vegada quan portava poc que havia arribat, “m’havien dit que els menors anaven a uns Centres on convivien amb altres menors,... Però jo sóc aquí amb adults… M’han dit que si aconsegueixo que m’arribi el passaport és possible que pugui sortir i anar a un centre fins que compleixi els 18 anys i després...j a veurem… Un germà del meu pare que viu a Alacant és possible que em pugui portar el passaport… L’hauria de portar abans de tres dies si no és possible que m’expulsin en dos dies ja que hi ha un ferri cap a Algèria i jo vull quedar-me aquí per buscar un futur millor per a mi, per a la meva mare i per als meus germans... El passaport va arribar a temps i Abdul va ingressar en un Centre de menors… Quin futur li espera quan compleixi els 18? També a Nabed, de Pakistan, 43 anys; feia 19 anys que va arribar a Espanya amb un contracte de feina i va treballar a diferents ciutats i en diferents feines. Vaig tenir una sèrie de problemes i dificultats i vaig ingressar a la presó durant 18 mesos. En aquest temps tenia forts dolors a causa d’una hèrnia que també li provocava vòmits constants… Li van dir que caldria operar-se, però hi ha molt temps d’espera. Quan va sortir de la presó va ingressar al CIE amb una ordre d’expulsió. Preocupat deia: “Ja no em queda família al meu país: el meu pare i la meva mare van morir i també dos germans. Em queda un germà a una altra ciutat i del qual fa molts anys que no en sé res. Des que he ingressat al CIE els dolors són

18

més grans, hi ha dies que quasi no em puc moure… Tenia una visita mèdica, però no em van deixar sortir...i es va passar la data. Vaig posar una queixa al Director, però em varen dir que estava de vacances… Només em donen alguns calmants i alguna nit no han vingut a la meva petició d’ajuda perquè tenia molts dolors…” Dies després Nabed es trobava molt malament, així que es va gestionar perquè pogués anar a l’hospital. “Vaig anar a l’hospital i em varen donar un tractament i em van dir que si tornava a tenir dolors, havia d’ingressar… Si no m’expulsen, porto 45 dies al CIE, podré seguir el tractament, però si m’expulsen no tinc ni idea de com es pot seguir el tractament al meu país. Nabed va quedar el llibertat per impossibilitat d’executar l’expulsió. O el cas de Salah, de 53 anys i nacionalitat marroquina. Feia 20 anys que va arribar a Espanya, amb permís de llarga residència. Va aconseguir feina a Lleida (a la construcció i a l’agricultura), tenia contracte i pagava els seus impostos. Part de la meva família és a Espanya i l’altra part al Marroc. En la visita em mostra tots els seus documents acuradament guardats i ordenats: sol·licituds de permisos, permisos, contractes, nòmines..., està confús no entén el que passa amb els ulls plorosos comenta: “Va arribar el moment que em tocava renovar definitivament la meva residència em van dir que estava en situació irregular, que hi havia una ordre d’expulsió!... i em van portar en aquest Centre. Crec que això és una presó, jo sempre he actuat amb rectitud de consciència, ho feia tot de manera legal… però l’últim empresari per al qui vaig treballar no pagava adequadament a Hisenda i jo estic pagant el seu delicte… Només un germà sap que sóc aquí, em fa molta vergonya que ho sàpiga la meva dona i els meus fills… No sé què faré si m’expulsen al meu país… A la meva edat no trobaré feina, part dels meus fills han iniciat projectes de vida a Espanya...No crec en una justícia que em fa pagar a mi pel delicte d’un empresari del país…” Salah va ser expulsat al Marroc quan feia 30 dies que havia ingressat en el CIE. Acompanyar en el CIE no és fàcil: està allunyat del centre de la ciutat, la presència policial imposa, el CIE no disposa de traductors per als voluntaris… A vegades surts de la visita desanimat o insatisfet perquè no has pogut resoldre els seus dubtes o peticions. Però el nostre treball és molt útil per als interns, i no solament per als quals reben alguna visita sinó per al conjunt: per a ells és un aire d’esperança, és saber que li importes a algú, és fer-los saber que no estan solos. Acompanyar implica escoltar, es tracta d’una escolta activa, sense jutjar ni qüestionar, posant-se en la pell de l’altre, empatitzant, volent entendre. És tractar a l’altre d’igual a igual, amb independència d’on hagi nascut i de si té permís de residència o no. És donar valor a la vida de l’altre. Considerem que aquesta tasca d’acompanyament personal unit al seguiment de les seves condicions de vida com de la situació dels seus drets, contribueixen d’alguna manera a reduir el risc de vulneració d’aquests drets i a una major transparència i responsabilitat que n’assegurin el compliment dels seus drets.

19

4. ANNEXOS

4.1. Taules vinculades amb les visites i condicions de vida al CIE

● Taula 1: Demanda durant el 2018

Demandes Any 2018 Gener a Desembre

Demandes rebudes 235

Demandes ateses (interns visitats) 156

Demandes sense atendre 77

Número de visites realitzades 386

Número de casos de seguiment més especialitzat 79

● Taula 2: Evolució de la demanda

Any 2015 (10 mesos)

Any 2016 (4 mesos )

Any 2017 (11 mesos)

Any 2018 (11 mesos)

Persones internades 738 640 1820 1190* Demandes rebudes 232 313 367 235 Demandes ateses 172 146 208 156 Demandes sense atendre 60 167 159 77

*Dada aproximada a partir de l’últim número d’intern de la persona que va sol·licitar ser visitada

● Taula 3: Detall de tipologia de casos de seguiment especialitzat

Tipologia de casos de seguiment especialitzat Total

Acompanyament a participants en queixes/protestes col.lectives 9

Acompanyament persones en vaga de fam (casos individuals) 4

Casos d’agressió 2

Presumptes Menors 42

Susceptibles d’asil 1

Persones amb malalties físiques/mentals 5

Intents de suïcidi 1

20

LGTBI 2

Retorn voluntari 2

Apatrídia 1

Testimoni Archidona 1

Petició de localització de persones migrades 9

Total 79

● Taula 4: Nacionalitats i regions de procedència

REGIÓ Nº % PAÍS

Europa de l’Est 5

3,21%

Albània 1

Geòrgia 1

Romania 3

Magrib 104 66,67%

Algèria 62

el Marroc 42

Amèrica Llatina 8

5,13%

Colòmbia 5

Equador 1

República Dominicana 1

Xile 1

Àfrica subsahariana 27

17,31%

Camerun 1

Costa d’Ivori 5

Gàmbia 1

Guinea 14

Mali 2

Mauritània 1

Senegal 3

Àsia 6 3,85%

Índia 4

Pakistan 1

Bangla Desh 1

Orient Mitjà 1 0,64% Síria, República Àrab de 1

Apatrídia 1 0,64% Apatrídia 1

N/S 4 2,56% N/S 4

TOTALS 156 100,00% 156

21

● Taula 5: Edat declarada

Franja d’edat Nº Persones %

Menors de 18 42 26,92% de 18 a 25 35 22,44% de 26 a 30 19 12,18% de 31 a 35 14 8,97% de 36 a 40 6 3,85% de 41 a 50 13 8,33% de 51 a 60 4 2,56% N/S 23 14,74% Total 156 100%

● Taula 6: Detall de l’edat declarada pels presumptes menores

Edat 15 1 16 18 17 23 Totals 42

● Taula 7: Detall del país declarat pels presumptes menors

País declarat Casos Anys declarats Casos

Algèria 24 16 11

17 13

Costa d’Ivori 4 16 1

17 3

Guinea 6 15 1

16 1

17 4

Mali 1 17 1

Marroc 7 16 4

17 3

Totals 42 42

22

● Taula 8: Motius d’internament

Casos % Devolució (persones nouvingudes) 75 36,06% Expedient administratiu d’expulsió iniciat per estada irregular 18 8,65% Expulsió judicial (substitució de condemna penal per expulsió) 4 1,92% Ordre prèvia d’expulsió administrativa per estada irregular 33 15,87% Devolució per trencament de prohibició d’entrada 8 3,85% Expulsió que anul·la la residència legal 4 1,92% Altres 1 0,48% N/S 13 6,25% Total 156 100,00%

● Taula 9: Circumstàncies que provoquen l’internament al CIE

Circumstàncies de fet relatives a la detenció Casos %

A la sortida de la presó després de complir condemna 14 8,97%

Arran d’una denúncia penal 4 2,56%

Citat a comissària 2 1,28%

Arribada en pastera 78 50,00%

Sol·licitud de documentació amb metro, autobus o tren 6 3,85%

Sol·licitud de documentació en via pública 19 12,18%

Detenció arran d’operatiu policial 8 5,13%

Altres causes (*) 15 9,62%

N/S 10 6,41%

Totals 156 100,00% * Domicili, frontera, en sortir del jutjat, raons d’ordre públic

● Taula 10: Antecedents penals

Antecedents penals Casos %

SI 45 28,85%

No 103 66,03%

N/S 8 5,13%

Totals 156 100,00%

23

● Taula 11 Situacions de vulnerabilitat i risc

Situació Casos % /total vulneraciones

Cònjuge o parella de fet registrada 12 4,23%

Fills menors espanyols 9 3,23%

Fills menors estrangers al seu càrrec 5 1,79%

Identitat de gènere 2 0,72%

Malaltia física 18 6,45%

Malaltia mental 4 1,43%

Necessitat i absència d’intèrpret 76 27,24%

No té qui li visiti 92 32,97%

Possible Menor 52 18,64%

Sol·licitant d’Asil 0 0,00%

Risc maltractament en origen 9 3,23%

Totals 279 100,00% Nota: S’ha d’aclarir que alguns interns sumen més de dues vulnerabilitats, per aixó se supera el nombre de persones ateses

● Taula 12: Evolució de les situacions de vulnerabilitat i risc de les persones ateses

Situació 2015 Casos

2016 Casos

2017 Casos

2018 Casos

Cònjuge o parella de fet registrada 24 6 10 12

Fills menors espanyols 17 4 10 9

Fill menors estrangers al seu càrrec 6 3 6 5

Identitat de gènere 0 2 1 9

Malaltia física 10 13 22 18

Malaltia mental 10 12 9 4

Necessitat i absència d’intèrpret 34 67 120 76

No té qui li visiti 120 133 146 92

Possible Menor 6 21 48 52

Possible Sol·licitant d’Asil 49 56 59 0

Risc maltractament en origen 0 6 15 9

Major de 60 anys 0 0 2 0

Totals 276 323 448 286

24

● Taula 13: Vulneració de drets

Dret Vulnerat Especificació Casos % /total vulneraciones

Dret a la Comunicació

Absència d’intèrprets 87 39,55%

Restriccions a la comunicació telefònica 9 4,09%

Restriccions al dret de visites de familiars/amics /ONGs 2 0,91%

Dret a mantenir la seva integritat física, psíquica i moral

Suposades agressions física entre interns 3 1,36%

Tracte intimidatori entre interns 7 3,18%

Suposades agressions físiques policials 2 0,91%

Tracte intimidatori i/o maltractaments de paraula 7 3,18%

Dret a tutela judicial i a un procés amb totes les garanties

No comprèn la seva situació jurídica 38 17,27%

Dificultat per accedir al SOJ 4 1,82%

Dret a la Salut Atenció medica deficient 21 9,55%

Dret a l’assistència social

Atenció insuficient, manca de productes de higiene personal, roba, sabates

9 4,09%

Dret a la informació

No ha rebut fullet informatiu en la seva llengua 4 1,82%

Altres queixes Altres queixes 27 12,27%

220 100,00%

25

● Taula 14: Detall de distribució d’Altres queixes

Altres queixes

Presumpte Menor que comparteix habitació amb adults 7

Dificultat per a la pràctica del Ramadà 9

Alimentació 2

Dificultat en el tràmit de peticions 3

Condicions d’habitabilitat 1

No avís amb 24 hores 1

Manca d’informació sobre situació 1

Trucades limitades 1

En aïllament 1

En blanc 1

Total 27

● Taula 15: Sol·licitants d’asil

Sol·licitud d’asil Casos %

Al CIE 33 21,15%

Fora del CIE 1 0,64%

No 105 67,31%

N/S 17 10,90%

Total 156 100,00%

● Taula 16: Situació de la sol·licitud d’asil

Situació de la demanda d’asil Casos

Admès a tràmit 0

Denegat 23

Inadmès a tràmit 1

No se sap 10

Totals 34

26

● Taula 17: Expulsions i alliberaments

Situació Casos

Expulsions 32 20,51%

Alliberaments 37 23,72%

No se sap 87 55,77%

Total 156 100,00%

● Taula 18: Detall de les causes d’alliberament

Situació Casos

Alliberat abans de finalitzar termini màxim 20 54,05%

Alliberat per menor d’edat 9 24,32%

Alliberat per transcurs de temps màxim 5 13,51%

Llibertat, admesa a tràmit la petició d’asil 0 0,00%

Llibertat per Ordre judicial 0 0,00%

Alliberat per impossibilitat de documentar 3 8,11%

Total 37 100,00%

27

4.2. Taula vinculada a les accions de defensa jurídica

● Taula 19: Accions de defensa jurídica

Accions de defensa jurídica 2018

Notificacions/peticions/queixes d’interns a Direcció CIE 14

Notificacions/peticions/queixes a Direcció del CIE en nom de Migra Studium 11

Notificacions/queixes Jutge de control 10

Notificacions/queixes Fiscalia Menors 2

Notificacions/queixes Defensor del Pueblo 14

Notificacions/queixes DGAIA 5

Assessorament a voluntaris 43

Contacte/coordinació amb advocats 14

Altres accions* 1

Altres queixes** 1

Assessorament jurídic a ex-interns CIE 3

Elaboració de càpsula formativa 6

Totals 124

*Assessorament i assistència a la presa de declaració d’un testimoni de la querella per la mort d’un intern al CIE d’Archidona (Màlaga) **Queixa presentada davant l’Agència de Salut Pública de Barcelona, arran d’una epidèmia de sarna dins del CIE i les mesures irregulars d’aïllament i quarantena dels interns infectats preses per la Direcció i el servei sanitari del CIE.

Palau 3, 08002 BarcelonaT. 934 120 934

info@migrastudium.orgwww.migrastudium.org