UNITAT 10.ELS FLUXOS MIGRATORIS

ELS MOVIMENTS MIGRATORIS

Els moviments migratoris són desplaçaments poblacionals, i s'han donat molts al llarg de la història, fins al punt que configuren l’actual situació demogràfica i social del món.

Són qualsevol tipus de desplaçament de la població des del seu lloc de residència fins a un altre de manera permanent. Qui se’n va és un emigrant. Qui arriba és un immigrant.

Les causes són molt diverses, tot i que destaquen les econòmiques, les naturals, les polítiques i les sòcio-culturals (religioses).

ELS MOVIMENTS MIGRATORIS INTERNS

Els moviments migratoris interns són aquells que es produeixen dins un mateix Estat.

El més important és l'èxode rural, l'abandonament massiu del camp per tal de traslladar-se a les ciutats (emigració camp-ciutat). Es donà sobretot a partir de la RI, quan es dispara la població urbana (de fet, ara ja més de la meitat de la població mundial ja viu en ciutats). Es produí primer als països que s’industrialitzaven.

L'èxode rural a Espanya es donà amb una intensitat moderada des de finals del segle XIX. Al segle XX augmentà d'intensitat, tot i que es va veure aturat per la Guerra Civil.

La seva màxima intensitat es donà entre el 1960 i el 1975.

En general, s'emigrava des de les zones rurals més endarrerides cap a les zones industrials. La modernització del camp i de la indústria va possibilitar aquest fet.

Les migracions internes afectaren pràcticament tot el territori espanyol. Suposaren tant desplaçaments interprovincials (més de 5M) com dins la mateixa província (possiblement 5M més).

11 províncies registraren el 2001 menys habitants que l'any 1900 (Terol, Sòria, Lugo, Ourense, Zamora, Àvila, Palència, Segòvia, Conca, Guadalajara i Osca). Terol i Sòria, per exemple, van perdre la meitat dels seus habitants.

Els llocs de destinació de les migracions internes eren sobretot les àrees industrials (Barcelona, Madrid i País Basc).

Per províncies, destacaren Barcelona, Madrid, València, Biscaia i Alacant. També foren importants els augments poblacionals a Tarragona, Guipúscoa, Àlaba, Girona i les Balears.

L'arribada massiva d'immigrants generà problemes a les ciutats. Mancaven habitatges i infraestructures. Els nouvinguts van haver-se d'adaptar a les noves realitats econòmiques i socials.

En els països rics es consideren aquests moviments finalitzats. A Espanya, a partir de la crisi del petroli, 1973.

En els països pobres encara és un moviment migratori molt intens. Al Tercer Món anualment, entre 20 i 30 milions de persones emigren del camp a la ciutat, la qual cosa genera una important problemàtica.

MOVIMENTS MIGRATORIS INTERNACIONALS

L'actual divisió poblacional global és en part resultat de moviments migratoris internacionals. A partir de la RI milloren els transport i les societats es fan més complexes ètnicament, la qual cosa pot provocar problemes d’integració i assimilació.

Els moviments migratoris internacionals actuals tenen les següents característiques generals:

- Procedeixen del Tercer Món i van al Primer Món.- Els principals països o zones receptores són la UE, els EUA i Austràlia. Per això volen controlar i limitar l'arribada immigrants (a Espanya tenim la Llei d’estrangeria).- Es tracta de població entre 20 i 50 anys, sobretot homes i amb un grau de qualificació escàs.- Tenen dues grans causes, econòmiques i polítiques.

Manca d’adaptació, treball, estalvis suficients...Motius familiars o residencials

- Retorn d’actius- Retorn de jubilats

Nova migració amb destinació al lloc de naixement4. Migracions de retorn:

Reunificació dels membres de la família amb l’emigrant

- Reagrupament familiar

Motivacions familiars3. Familiars

Millorar les condicions de treball, salariMillora en recursos de treball, estabilitat o salariEstratègia d’empresa / promoció personalExpectatives de negoci / qualitat de vida

- Treballadors poc qualificats- Treballadors qualificats

Brain drainQuadres tècnics,directiusAutònoms i inversors

Desplaçaments vinculats al mercat laboral2. Laborals o econòmiques:

Catàstrofes naturals: sequeres, inundacions...Guerres civils, manca de llibertats, no respecte als drests humans...

- Raons ecològiques- Raons polítiques: refugiats, exiliats

Desplaçaments no volguts, per supervivència1. Forçades:

CAUSA PRINCIPALTIPUS DE MIGRACIONS INTERNACIONALS

Motivacions personals, solidaritat...- Cooperants, voluntaris, missioners...

7. Altres:

Formació i especialització-Estudiants

6. Migracions per formació:

Cerca de llocs càlids, tranquils... sunbelt - Migracions de la Tercera Edat

Relacionades amb la qualitat de vida, salut...5. Migracions residencials:

Per al país d'origen, significa que hi haurà menys població (en algunes zones pot donar-se el problema del despoblament) i pujarà l'edat mitjana. En general, disminueix la pressió social (la zona receptora rep recursos (divises) i disminueix la taxa d'atur). Ara bé, també es perd mà d'obra (generalment jove, de vegades formada).

Per al país de destinació significa que augmenta la població, que es rejoveneix. S'incrementa la mà d’obra, tot i que de vegades també aumenta el mercat negre.

Per a la persona emigrant significa un important canvi, que implicarà adaptar-se a una nova manera de viure. Tot i que les migracions fomenten l'intercanvi cultural, poden donar-se xenofòbia i racisme

CONSEQÜÈNCIES DELS MOVIMENTS MIGRATORIS INTERNACIONALS

Els moviments migratoris poden produir un important èxode rural, disminuint l'activitat agrícola (abandonament zones de conreu). Igualment, es pot donar un deteriorament urbà (apareixen cinturons de misèria (barraques / residus)).

Tradicionalment Espanya ha estat un país d’emigració.

Al llarg del s.XIX i fins mitjans del s.XX es donaren importants emigracions exteriors (destaquen les transoceàniques). Les motivacions van ser polítiques (exilis al llarg del segle XIX i, sobretot, després de la guerra civil, en direcció a Europa i Amèrica) i econòmiques (cap a Algèria i Amèrica Llatina, per tal de “fer les Amèriques”).

A partir dels 50's Amèrica Llatina com a destinació anà perdent força.

LES MIGRACIONS INTERNACIONALS A ESPANYA

A partir dels 50's es donen moviments migratoris nord-sud a Europa. Els països emissors van ser Itàlia, Espanya, Grècia, Portugal... Proporcionaven mà d'obra a l'Europa rica.

D'aquesta manera, entre els anys 60’s i fins el 1975, es produí una nova onada migratòria amb Espanya com a origen. El camp espanyol es mecanitzava, generant-se excedents de mà d'obra. Paral·lelament, l'Europa del Pla Marshall es refeia, i la creació de la CEE impulsava l'economia. Es necessitava mà d'obra.

Les motivacions eren principalment econòmiques (estalviar i enviar divises). Procedents sobretot d'Andalusia, Galícia, Extremadura i Castella-Lleó, els emigrants es dirigien a l'Europa rica (Suïssa, Alemanya, França, GB, Bèlgica ...).

Sobretot eren homes joves que desenvolupaven feines poc qualificades, dures i mal pagades (agricultura, construcció, indústria i mineria).

L'emigració a Europa suposarà per a Espanya una disminució de la pressió demogràfica i social que suposaven moltes persones joves sense feina. Igualment, els emigrants enviaven diners a casa seva (Espanya ingressava divises).

Hi van prendre part uns 2,6 M. A partir 1973, tornaren aproximadament la meitat.

Actualment, Espanya rep immigrants, a partir sobretot dels 80’s. La substancial millora econòmica espanyola influí en aquesta nova onada. Els immigrants ja són més del 12% de la població espanyola. La darrera crisi però, ha aturat clarament l'arribada d'immigrants.

Legalment, els immigrants es classifiquen en tres grups:- Els que obtenen la nacionalitat, i són considerats espanyols de ple dret.- Els que obtenen permís de residència i mantenen la nacionalitat d’origen. Aquests poden ser els que tinguin permís de treball, els residents estrangers, estudiants, refugiats...- Els immigrants il·legals, que no existeixen jurídicament

La UE i l'Estat espanyol volen regular l'entrada d'immigrants, que troben limitacions per accedir al país i obtenir el permís de residència i treball. Per això alguns entren de manera clandestina (sense papers).

A la darreria del segle XX, el desenvolupament econòmic va convertir Espanya d'un país d'emigrants en un país d'immigrants. Aquesta immigració es pot agrupar en quatre grans conjunts:

- Persones jubilades procedents d'Europa central i del nord.

- Directius d'empreses multinacionals, treballadors d'alt nivell professional, persones del món artístic i de la cultura, procedents majoritàriament de la resta de la UE.

- Refugiats polítics.

- Emigrants de països pobres. És el grup més nombrós, procedents d'Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i l'est d'Europa. L'objectiu és trobar feina i millorar les condicions de vida (la major part d'aquest immigrants tenen entre 16 i 44 anys).

Des de l'any 2000, Espanya és el país del món que més immigrants ha rebut, després dels EUA.

El padró municipal ens mostra que en quatre anys (2004-2008) la població augmentà en més de 862.000 habitants. Aquest fet va ser degut en gran mesura a la immigració. Aquesta ja representava el 2008 més de 5,22 milions de persones, més de l'11% de la població total.

Actualment, l'INE calcula que a Espanya hi resideixen uns 5730600 immigrants, que representen el 12,15 % dels 47150000 habitants de l'Estat.

Amb tot, l'INE estima que en el darrer any el nombre d'immigrants s'ha reduït en un 0,3%.

El gruix de la població immigrada (63%) té entre 16 i 44 anys.

Per nacionalitats, actualment hi ha un predomini de persones procedents de Romania, Marroc, Equador, Regne Unit i Colòmbia.

Cal considerar que dins la UE hi ha lliure circulació de persones , (Romania, Regne Unit) la proximitat geogràfica (Marroc) i els vincles històrics i culturals (Equador i Colòmbia).

Segons l'INE, només l'1,1% dels immigrants residents a Espanya entraren de manera clandestina. Aquests immigrants il·legals provenen sobretot del nord d'Àfrica i de l'Àfrica sudsahariana. Intenten accedir per Ceuta, Melilla, Canàries o creuant l'estret de Gibraltar.

El 2008 la UE aprovà el Pacte Europeu de la Immigració. El pacte proposa una immigració legal i ordenada, inclou el control de fronteres, la regulació de l'accés i la permanència d'estrangers en territori comunitari... Proposa, per exemple, fomentar la contractació en origen.

Per tal de retornar immigrants hi ha d'haver països disposats a rebre'ls, per això són imprescindibles els acords polítics.

El pacte també regula el dret d'asil a la UE.

Espanya necessita immigrants?. La majoria dels estudis creuen que és positiva econòmicament, demogràfica i cultural.

En tot cas, la immigració continuarà, car cal respectar dos drets fonamentals: el drets al reagrupament familiar i el dret d'asil.

La legislació espanyola permet el reagrupament familiar als residents legals estrangers al cap d'una any de permanència al territori espanyol, i si tenen autorització per residir-hi un any més, com a mínim.

El dret d'asil està reconegut per els que pateixen persecució en el seu país d'origen.

El debat sobre la immigració a Espanya

La immigració a Catalunya

La població catalana nascuda a la resta d'Espanya representa prop del 22% del total.

D'altra banda, en els darrers anys Catalunya ha estat la comunitat autònoma que ha rebut més immigrants, prop del 15% de la població total. Aquesta nova onada ha plantejat problemes per tal d'adaptar-se a aquest increment poblacional (serveis sanitaris, escolars, vivendes...).

Segons l'Idescat, el 2010 hi havia a Catalunya 1.091.433 estrangers amb permís de residència,la qual cosa suposa actualment el 14,5% dels 7.535.251 habitants de Catalunya.

La immigració procedent d'Amèrica Llatina (Equador i Colòmbia) i el Marroc són les més destacades.

La immigració procedent de la UE cada cop té més importància. Cal diferenciar entre els procedents de països menys desenvolupats (Romania, Bulgària... que cerquen feina) i els procedents dels més rics (Alemanya, GB... que acostumen a tenir més nivell de formació i especialització o a ser jubilats.).

La immigració procedent d'altres llocs, com ara Àsia o Àfrica ha augmentat molt, tot i que encara representen percentatges molt discrets.

Entre els immigrants de Catalunya la mitjana d'edats és d'uns 30 anys. Domina la població masculina madura-jove, destacant el grup d'edat entre els 25 i els 34 anys. Això comporta un paper rejovenidor de la piràmide d'edats catalana.

Segons la procedència, hi ha més immigració masculina (61% de la marroquina) o femenina (53% de l'equatoriana o 57% de la boliviana). Això és degut a raons culturals.

La qualificació professional acostuma a ser baixa. Malgrat tot, cada cop augmenta més el nombre de dones i de persones amb estudis secundaris i universitaris.

La població estrangera troba feina sobretot en la restauració, hostaleria, servei domèstic i d'atenció a la gent gran, activitats agrícoles i construcció. Sovint es tracta de feines amb un nivell de qualificació escàs, i per tant mal remunerades.

Els immigrants més preparats, a la llarga, poden ocupar feines més qualificades.

La crisi econòmica ha afectat de manera especial la població estrangera, disparant-se l'atur en aquest col·lectiu.

La immigració estrangera és important sobretot a les grans ciutats (sobretot a l'àrea metropolitana de BCN), concentrant-se en les comarques amb més activita t econòmica, (franja litoral, algunes zones pirinenques).En les comarques amb un sector primari important també hi ha una gran presència de mà d'obra immigrant (comarques d'interior).

La província amb més percentatge de població estrangera és Tarragona.

S'ha produït un efecte crida, de manera que els immigrants de la mateixa procedència es concentren en determinats llocs.