Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya

Click here to load reader

  • date post

    23-Jan-2018
  • Category

    Education

  • view

    1.282
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya

  1. 1. Fluxos demogrfics La dinmica de la poblaci no depn noms de la relaci entre naixements i defuncions sin que tamb del saldo migratori. Cal recordar que si la immigraci s ms gran que lemigraci, el saldo ser positiu i la poblaci augmentar. Si lemigraci s ms gran que la immigraci, el saldo s negatiu.
  2. 2. Fluxos demogrfics Causes dels moviments migratoris Causes demogrfiques i econmiques. Les ms freqents. Augment de poblaci, falta de llocs de treball (desocupaci), salaris baixos. Altres zones amb necessitat de m dobra. Exemple de lemigraci espanyola a lAmrica llatina.
  3. 3. Fluxos demogrfics Causes dels moviments migratoris Causes relacionades amb catstrofes naturals. Terratrmols, desertitzaci, pestes, sequeres prolongades.
  4. 4. Fluxos demogrfics Causes dels moviments migratoris Causes poltiques. Guerres, persecucions, els exilis forosos provoquen que la gent emigri.
  5. 5. Fluxos demogrfics Causes dels moviments migratoris Causes socioculturals. Desig de viure en estats democrtics, o atracci de viure en un lloc desitjat (alemanys a Mallorca).
  6. 6. Fluxos demogrfics Conseqncies dels moviments migratoris Redueix el problema de falta de feina, rebaixa la pressi social. A vegades suposa la prdua de les persones amb ms bona formaci i ms dinmiques. Envelliment de la poblaci i despoblament del territori. Pel pas dorigen.
  7. 7. Fluxos demogrfics Conseqncies dels moviments migratoris Pot crear conflictes laborals (salaris a la baixa). Degradaci dhabitatges a la perifria de les ciutats, problemes dacceptaci per un a part de la societat. Per tamb pot generar un desenvolupament econmic molt alt. I una major diversitat cultural del pas. Pel pas de destinaci.
  8. 8. Fluxos demogrfics Conseqncies dels moviments migratoris Comporta adaptar-se a un nou medi, sense tenir cap tipus de seguretat. Adaptar-se a una nova llengua, cultura i identitat. Per a la persona emigrant. Imatge del CIE de la Zona Franca.
  9. 9. Fluxos demogrfics De Pas dEmigrants a pas dImmigrants Els grans moviments migratoris a Espanya Les Migracions transoceniques Les Migracions interiors Les migracions exteriors Segle XIX i XX Els anys 1960 a 1970 Els anys 1950 a 1970 El pas pobre. Un pas demigrants.
  10. 10. Fluxos demogrfics De Pas dEmigrants a pas dImmigrants Els grans moviments migratoris a Espanya Les Migracions transoceniques Segle XIX i XX El pas pobre. Un pas demigrants.
  11. 11. Fluxos demogrfics De Pas dEmigrants a pas dImmigrants Els grans moviments migratoris a Espanya Les Migracions interiors El pas pobre. Un pas demigrants.
  12. 12. Fluxos demogrfics De Pas dEmigrants a pas dImmigrants Els grans moviments migratoris a Espanya Les migracions exteriors El pas pobre. Un pas demigrants.
  13. 13. Fluxos demogrfics De Pas dEmigrants a pas dImmigrants Espanya, un pas dimmigrants El pas ric. Un pas d'immigrants. A la darreria del segle XX, el fort desenvolupament econmic ha transformat Espanya en un pas receptor dimmigrants. Persones jubilades procedents de lEuropa central i del nord. Cap dificultat. Treballadors dalt nivell professional. Crrecs directius, tcnics, estudiants. Cap dificultat Refugiats poltics. Persones que han abandonat el seu pas a causa de conflictes armats. Altes dificultats. Dret dasil. Emigrants procedents de pasos pobres. Greus dificultats. Fenomen dels Sense papers.
  14. 14. Fluxos demogrfics De Pas dEmigrants a pas dImmigrants Espanya, un pas dimmigrants El pas ric. Un pas d'immigrants. Font: El Punt Avui. Edici del 3 de febrer de 2014
  15. 15. Fluxos demogrfics De Pas dEmigrants a pas dImmigrants Espanya, un pas dimmigrants El pas ric. Un pas d'immigrants. Ultimo Dato 1 de enero de 2013 (*) 1 de enero de 2012 Variacin anual (en %) Poblacin Total 47.059.533 47.265.321 -0,4 Poblacin Extranjera 5.520.133 5.736.258 -3,8 Font: Pgina web de Instituto Nacional de estadstica (INE).
  16. 16. Fluxos demogrfics De Pas dEmigrants a pas dImmigrants Espanya, un pas dimmigrants El pas ric. Un pas d'immigrants. Font: Pgina web de El Pas el dia 16 de gener de 2013. Les dades fan referncia a lany 2012.
  17. 17. Fluxos demogrfics De Pas dEmigrants a pas dImmigrants La immigraci a Catalunya La poblaci catalana no nascuda al pas representa un 36.5% del total. Un 21.7% de la poblaci catalana sn persones nascudes a la resta dEspanya. Aquesta immigraci interna (moviment de la poblaci que es produeix dun territori concret a daltres dins dun mateix Estat) destaca la procedent dAndalusia, Arag, Extremadura, Castella i una part de Galcia. Laltre 14.9% sn immigrants estrangers.
  18. 18. Fluxos demogrfics De Pas dEmigrants a pas dImmigrants La immigraci a Catalunya
  19. 19. Fluxos demogrfics De Pas dEmigrants a pas dImmigrants La immigraci a Catalunya Quadre estadstic. Font: IDESCAT.Grfica de sectors. Font: IDESCAT.
  20. 20. Fluxos demogrfics De Pas dEmigrants a pas dImmigrants La immigraci a Catalunya Poblaci estrangera (2012) (1) Poblaci total % vert. % sobre (1) Barcelona 5.552.050 792.071 66,74 14,27 Girona 761.627 163.068 13,74 21,41 Lleida 443.032 82.053 6,91 18,52 Tarragona 814.199 149.587 12,60 18,37 Total 7.570.908 1.186.779 100,00 15,68 Font: Idescat, a partir de l'explotaci estadstica dels padrons.
  21. 21. Poblaci estrangera per comarques (2012). La immigraci a Catalunya. Font: Idescat, a partir de l'explotaci estadstica dels padrons. Poblaci estrangera (1) Poblaci total % vert. % sobre (1) Alt Camp 45.299 6.199 0,52 13,68 Alt Empord 141.517 39.743 3,35 28,08 Alt Peneds 106.252 12.939 1,09 12,18 Alt Urgell 21.386 2.839 0,24 13,28 Alta Ribagora 4.235 695 0,06 16,41 Anoia 118.817 11.332 0,95 9,54 Bages 186.084 22.465 1,89 12,07 Baix Camp 193.535 36.673 3,09 18,95 Baix Ebre 83.125 17.583 1,48 21,15 Baix Empord 133.754 28.970 2,44 21,66 Baix Llobregat 806.799 92.017 7,75 11,41 Baix Peneds 101.138 15.503 1,31 15,33 Barcelons 2.254.052 404.972 34,12 17,97 Bergued 41.202 3.816 0,32 9,26 Cerdanya 19.047 3.036 0,26 15,94 Conca de Barber 21.148 2.658 0,22 12,57 Garraf 147.107 23.534 1,98 16 Garrigues 20.212 2.683 0,23 13,27 Garrotxa 55.855 8.346 0,7 14,94 Girons 184.187 38.478 3,24 20,89 Maresme 436.487 53.137 4,48 12,17 Montsi 72.121 15.584 1,31 21,61 Noguera 40.200 7.067 0,6 17,58 Osona 154.588 21.960 1,85 14,21 Pallars Juss 14.113 1.984 0,17 14,06 Pallars Sobir 7.457 1.090 0,09 14,62 Pla d'Urgell 37.267 7.350 0,62 19,72 Pla de l'Estany 31.463 5.016 0,42 15,94 Priorat 9.971 1.271 0,11 12,75 Ribera d'Ebre 23.867 4.062 0,34 17,02 Ripolls 26.268 2.290 0,19 8,72 Segarra 23.365 6.267 0,53 26,82 Segri 209.965 40.997 3,45 19,53 Selva 173.518 37.493 3,16 21,61 Solsons 13.676 1.841 0,16 13,46 Tarragons 251.282 48.287 4,07 19,22 Terra Alta 12.713 1.767 0,15 13,9 Urgell 36.975 6.838 0,58 18,49 Val d'Aran 10.056 2.011 0,17 20 Valls Occidental 898.173 102.762 8,66 11,44 Valls Oriental 402.632 43.224 3,64 10,74 Total 7.570.908 1.186.779 100 15,68 Institut d'Estadstica de Catalunya http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=4&nac=a&res=a
  22. 22. Fluxos demogrfics De Pas dEmigrants a pas dImmigrants La immigraci a Catalunya Procedncia: el collectiu marroqu representa un 24% de la poblaci. La Uni Europea representa el 23.7%. Un important segment de la poblaci s de Romania i Bulgria Sn membres de ple dret). Tamb hi ha un important sector de pasos rics, don provenen m dobra fora qualificada. Tamb jubilats. Itlia, Frana, Alemanya, Regne Unit... De lAmrica llatina, els capdavanters sn els equatorians, seguits de bolivians i els colombians. La poblaci estrangera presenta una mitjana de 30.5 anys. I Aix comporta un paper rejovenidor. Hi ha importants desequilibris entre sexes: marroquins majoritriament homes, lequatoriana i la boliviana majoritriament dones.
  23. 23. Les poltiques demogrfiques. Conjunt de mesures econmiques, socials i legislatives adoptades pels estats amb la intenci dinfluir en les variables bsiques de la poblaci: la fecunditat, la salut, la mortalitat, la mobilitat i les migracions.
  24. 24. Les poltiques demogrfiques. Conferncia Internacional sobre poblaci i desenvolupament (1994) Paper de la dona Llibertat de decisi Planificaci familiar Migracions Salut mental
  25. 25. Les poltiques demogrfiques. Creixement econmic Poltica de protecci a la infncia Fecunditat disminueix Protecci dels drets laborals de les dones Poltiques de salut reproductiva de les dones
  26. 26. Les poltiques demogrfiques. Dos grans tipus. Maltusianes Populacionistes
  27. 27. Les poltiques demogrfiques. Les poltiques demogrfiques a la UE Preocupa lenvelliment de la poblaci. Objectiu: renovaci demogrfica.
  28. 28. Les poltiques demogrfiques. Les poltiques demogrfiques a la UE Impuls a locupaci Objectiu: renovaci demogrfica. Acollida i integraci immigraci Protecci social Millora del sistema educatiu.