TREBALTS FINATISTES DEtCERTAMEN LITERARI

JOSEP MARIA PETLICER

ABRIT DE 2OO?

SANTJORDI .

fC_-r"rys+@

úé¿,

VALLDEMIA

CATEGORIA E

C. Super¡orPri mdrl q

10, 1 2 qnys

"Gortarnan ütoran éotup dlan^ ^a Ealltcor

Gategoria: Grup ECicle Superior Teléfon: E

EL Joc DELS oÉus

Tots els planetes tenen un déu:de Mercuri Mercurions , de Venus Venuseva ,de Jupiter Jupiton , de Ura Uranieva , de Neptur Nepturas i de la Terra Terroli.Un dia estavan tots els Deus prenen el sol .En el seu pati-estrella i pensantquin podria ser el planeta on ficarien petits animalons per jugar amb ells .Vanpensar Mart peró en Marteculis no volia tenir que recollir els petitsexcrements dels animals cada dia, despres Saturon peró el soroll que feien noel deixava dormir . Van pensar laTerra. En Terrol i va ensenyarals al t res deuscom podia ser la Terra: cotxes, parcs,humans,cases,hotefs i molt més. Jupitonno estava d'acord perque deia que a Jupiter es viuria més bé, perque tenia eldoble de luxe: super-l imusinas, parcs amb ilums ijocs, Jupi-persones, casases,hotelasos i molt, molt, molt més .

En Terroli i en Jupiton se estaven barallan quan de com Venuseva va dir:Perque no feu un joc com per exemple pedra-paper-estisores .Van comencarper quan un deia paper l 'altre deia igual, quant un deia estísores l 'altre ígual .Uranieva els i va dir que podrien fer un torneig amb més de mil personesmirant, aixi ho van fer.

El diumenge següent era er dia der torneig, no hi faltava res, gent venensanwichs, al t res animant, e ls que només s 'miren etc . . .Estaven preparats, i es va sentir un soroll.

El torneig acabava de comencar.

Tenien als seus costats ers millors jugadors de pedra-paper-estisores.

En Jupiton intentava fer trampes amb la seva máquina para{emps i quan enTerroli va treure la ma etl va treure la que superava així que al final va guanyaren Jupiton.

En Jupiton no s'havia adonat de un defecte a la seva maquina, no afectava alsanimals.

Quan Zeus anava a coronar-lo rei de fa vida a Jupíton l i va pasar per el cap unl loro dient: Trampa, t rampa, t rampa . . .

Quan en Zeus es va donar conte de que volia dir va condemnat a Jupiton a que

el seu planeta sigui un més sense vida i deu segles de foscor a la presó de la

Via Láctea.

Des de l lavors la Terra és l 'únic planeta de la Via Láctea que té vida i en Terroli

cada dia per els matins mira des de dalr del cel com evoluciona el seu planeta

amb els seus amics.

'€artanon htormi dotE oL{ana Eaü'cor

Gategoria: Grup ECicle Super ior Teléfon:

Comander

-Pugeu la major que bolcarem!

Cridava jo, el capitá del Comander, un vaixell de grans dimensions i molt

resistent, estávem passant per cap d'Hornos. Tot i que, com ja he dit abans, er

Comander era resistent, molt i molt resistent, ens trobávem en unes condicions

que no sabíem si aguantaria gaire més. Ens havia sorprés una tempesta mig

huracanada' les onades arr ibaven als 15 metres d 'a l t , ianávem a uns 120

nusos (que són uns 128km!) .

Aquella mateixa nit ri va tocar guárdia ar t imoner segismando, que era

portugués, pero l 'endemá següent el vam trobar mort, encastat al pal major.

La seva mort va ser com una maledicció per a tots, f ins i tot el vaixell... Durant

tot el dia vam portar el vent en contra, i a sobre sense tímoner. I per culpa

d'aixÓ vam endinsar-nos més en la tempesta. Ens vam situar una mica en el

mapa, i també a fa tempesta, i vam deduir que en sortiríem al cap de 3 dies si

ens desviávem 45 graus cap a I 'est. peró ens vam equivocar, perqué l,endemá

vam veure que la tempesta s'havia tornat definit ivament un huracá. A més.

s'havia expandit tant que era prácticament impossible sortir-ne.

Vam poder resistir aquell dia. Peró al dia següent vam tornar a tenir el vent en

contra. Vam veure que s'havia format un remolí prop nostre, enmig del mar.

Vam treure els rems i vam comengar a remar en dírecció contrária al remolí a la

desesperada, per evitar que ens xuclés. Tota la tripulació estava remant amb

totes les forces peró no vam poder véncer la forga insuperable del remolí. Ens

va comengar a xuclar. . .

Tot d'una, se'm va acudir una idea. No sabia si funcionari peró calia provar-ho.

Si no, anávem cap a una mort segura. Vaig ordenar que hissessin les veles,

que haviem replegat des de I ' inici de la tempesta. La tripulació va obeir sense

posar-hi ni una queixa. Sota la forta pluja i el vent vam hissar una per una les

veles. El vaixell donava cops ara cap a un costat, ara cap a l 'altre.

Ja no podíem provar res més. No hi havia remei. Peró aleshores, tot d'una, el

vaixell va fer un gir molt brusc. Era increTble. Estávem a punt d'escapar de la

forga del remolí! Dos dels millors tripulants, aferrats a les cordes, intentaven

subjectar una de les veles des d'estribord. Peró també havíem de lluitar contra

la forga de les onades. I una va estar a punt d'empassar-se'ls. Encara no sé

com vaig poder arribar fins a ells. Els vaig agafar amb totes les meves forces i

els vaig empényer cap a babord.

El que no vaig poder evitar va ser que I 'onada següent, encara més imponent

que I'anterior, se m'endugués a mi. Era com si el mar demanés venjanga

perqué li havia pres aquells dos mariners que ja veia als seus dominis... Ara sí

que no hi havia res a fer. El viatge havia acabat per a mi...

Tot era aigua i més aigua. No sabia qué fer per no ofegar-me. Les onades

m'empenyien, ara amunt, ara avall. El remolí em xuclava amb una forga

impressionant. Em vaig acomiadar del món i em vaig deixar portar. No tenia

més forces per resistir.

Qué va passar aleshores no ho sabria dir. Només puc dir que no recordo res

més f ins que vaig obr i r e ls ul ls.

No estava segur de si era viu o mort. Vaig obrir els ulls i vaig comengar a

respirar cada vegada més profundament. Vaig comengar a moure els dits a poc

a poc, després els bragos, les cames.. . Em movia! M'havia salvat?

Vaig mirar al meu voltant. Tot era blanc. Hi regnava una pau i una tranquil ' l i tat

que em va fer adonar del que realment havia passat. Ja no era al món dels

vius. Ara pertanyia al regne de les ánimes.

Una de les ánimes em va acol l i r . Al pr incipi no em vaig adonar de qui era. . . e l

Segismando! Ens havíem retrobat! Em va donar la benvinguda i ens vam

perdre entre el fons blanc.

"€ortarnon htaran dotE o%(mia PolltcorGategoria: Grup E

Superior

SIGT]I

M'agrada anar al bosc. Els diumenges que anem a la muntanya ens aixequem

molt d'hora i esmorzem al bosc. Després busquem pedretes boniques i pinyes

rares. Pero el que més ens agrada es buscar bolets. Quan es la temporada,

trobem rovellons, camagrocs i fredolics. També trobem uns altres que no ens

agraden, peró els col l im igualment, són de plást ic, de v idre i de l launa. Quan

arribem a casa fem la tria. els bons els tirem a la cassola i els altres a la

deixalleria.

M'agrada anar a la platja. A I 'estiu anem a una caleta preciosa de la Costa

Brava. Arribem aviat i abans d'esmorzar, fem el primer bany del dia, perqué

aquella hora l 'aigua está tan quieta que sembla un mirall i quan nedo sembla

que el vagi trencant. Després busquem pedretes boniques i petxines rares.

També trobem unes altres que no ens agraden,peró les recoll im igual,tenen

forma de buril la de cigarret, d'ham, de paper de gelat o de bossa de patates.

Quan marxem cap a casa, abans de entrar al cotxe fem la tria, les boniques les

fiquem al capó del cotxe i les altres a la paperera.

M'agrada molt anar a la platja i a la muntanya amb els meus pares.

Quan sigui gran vull anar al bosc amb el meu fi l l per ensenyar-hi com trobar un

cep o una l leneguera, ivul l seure amb el l a la bora del mar iexpl icar-hi com

pescava orades el meu avi fent servir musclos com esquer.

I f ins aleshores, seguiré recoll int bolets dolents i petxines l letges.

Categoria: Grup ECicle Superior

"€ortaruon /¡teran dotE útan'^a Po/Jtoor

Teléfon: E

LA LLUNA

Qué trista está la nit sense la lluna.

Tot el cel sembla una estrella.

A la nit es desperta blanca, tota ella.

El cel és una teranyina de punts de l lum

i la l luna és una aranya que dorm.

La miro iem segueix a totes parts,

vagi on vagi , a l l í la l luna está.

Ens vigila a tots des d'allá dalt.

Un dia voldr ia ser l luna per veure tot e l món.

M'agradar ia ser l luna i no ser sol

i despertar-me de nit i dormir de dia.

Si jo fos l luna ser ia amic del sol i

junts jugaríem , tant de ni t com de dia.

Qué bonica és la l luna!

?rutrydo,q aJ,{ana Eaücar"Categoria: Grup ECicfe Superior Teféfon:

et olpiclt poeme

Estic confós,

perqué un poema se m,ha fos.

De la boca a marxat

i jo sol m'he quedat.

Paraules iparaules, em venen al cap,

peró cap conté el significat.

El poema era espés

peró tot iaixó, ha marxat com si res.

El poema s'ha desvés,

pero empenedir_se,n no serveix

El poema he de trobar

perqué no ef puc reemplagar.

Cap altre em sortirá

perqué no hi puc pensar.

Ef poema m'ha deixat

i ningú no m'ha ajudat.

de res.

Perqué el f irmament

segueixi coherent,

he de seguir endavant,

sense importar-me

el que em diran.

Per fi he acabat,

el poema que tant m'ha costat.

"€ortamon htorar¡ dttE úhn'a EaücorGategoria: Grup E

Super ior Teléfon:

#' {eresc b*iEEl bosc, la t ranqui l ' l i tat , e ls arbres, una moto. . .un moment! ! , qué hi fa aqui una

moto?? Fora!! Seguim amb el conte. Al bosc passava alguna cosa estranya.

Des de feia una setmana, tots els animals estaven de festa. Ah!, ja sé perqué:

era la festa dels bosc boig. La festa del bosc boig es celebrava des dels

principis de la humanitat. Els animals ballaven i cantaven sense parar. Tots

menys un: en Topet, un talp molt petitó al que li feia vergonya estar amb els

demés. La seva mare I 'animava peró no hi havia manera.. .

Pum!! Tots els animals van parcr de ballar. Era el cagador Jordi que havia sortit

de cagera.

En Topet, que era una mica sord i una mica massa cec va sortir del seu cau.

Com no hi veia, va intentar caminar cap al cagador peró a cada passa

s'entrebancava amb una pedra. Al f inal va tocar la cama del cagador iel va tirar

a terra. El cagador espantat va comengar a rodolar i a disparar als arbres. En

Topet l i va encaixar una mossegada a la cama: Aaaaaauuuuuuuu!! El cagador

amb la cama adolorida va marxar del bosc a peu coix. Tothom va sortir del seu

cau, en Topet els havia salvat!! Tothom el va aclamar i el van portar a la festa

del bosc boig perqué ballés amb ells. En Topet va perdre per sempre més la

vergonya i va ser la millor festa del bosc boig del món.