Els microrrelats

• El microrrelat és una construcció literària narrativa diferent de la novel·la o el conte. És la denominació més utilitzada per a un conjunt d'obres diverses, de les quals, la principal característica és la brevetat del seu contingut.

• El microrrelat també és anomenat microconte, minificció, microficció, conte brevíssim, miniconte.

QUÈ ÉS?

• El microrelat no és un fenomen nou. Basa els seus principis en l'Edat Mitjana en els anomenats bestiaris, i més endavant és possible trobar-lo a les sentències del Comte Lucanor, però encara més enrere hi ha antecedents en les paràboles de Jesús, vistes de manera individual, separada del text, com estructures narratives completes i breus, exigència d'un microconte.

ORÍGEN

• Però és en l'època moderna, en néixer el conte com a gènere literari, quan el microrrelat es popularitza en la literatura espanyola gràcies a la coincidència de dos fenòmens: l'explosió de les avantguardes amb la seva renovació expressiva i la difusió de revistes que exigien textos breus il·lustrats per omplir les seves pàgines culturals.

1. La brevetatLa brevetat és la característica essencial d’aquest tipus de texts. No obstant això, de vegades aquesta qualitat és subjectiva ja que existeixen microrrelats que ocupen més d’una pàgina. Els títols també són important perquè ajuden al lector a completar la part del missatge que a causa de la brevetat no es pot acabar d’explicar.

Aquest recurs és el que diferencia aquest gènere de tots els altres.

CARACTERÍSTIQUES

2. La temàticaEls microrrelats, al igual que altres obres literàries, contenen una gran varietat de temàtiques que van des de la pura ficció fins a la utilització de la intertextualitat (l'ús de textos previs per compondre'n un de nou, sigui en la forma o en els referents). Té la peculiaritat de presentar un desenllaç inesperat pel que fa als successos narrats, és a dir, desconcerta les idees del lector sobre el final imaginat pels fets narrats abans del desenllaç.

3. Encreuament de gèneresAquests microcontes són uns gèneres híbrids que amb els seus recursos estilístics barregen narració, assaig, poesia, entre d'altres.

• Alguns autors destacats d’aquest gènere són: Borges, Cortázar, García Márquez, Arreola, Denevi y Monterroso. També s’ha de recordar la bellesa dels microrrelats del escriptor txec: Kafka.

• En el nostre país també hi ha brillants escriptors reconegts, com per exemple: Luis Mateo Díez, Max Aub o Antonio Pereira.

AUTORS

• Va començar a escriure microrrelats per encàrrec d'Alfonso Fernández Ferrer, que preparava un llibre col·lectiu sobre el gènere que es va titular La mà de la formiga (Alcalá de Henares: Servei de Publicacions de la Universitat, 1990). L'abundant obra que Merino va crear a partir de llavors en aquest gènere va ser recollida en la següent publicació:

2007: La glorieta de los fugitivos: minificción completa. Editorial Páginas de Espuma (Premio Salambó).

2005: Cuentos del libro de la noche. Editorial Alfaguara. 2002: Días imaginarios. Editorial Seix Barral (VII Premio NH

de relatos).

JOSÉ MARÍA MERINO

JOSÉ MARÍA MERINO (España): “Cien” (25 palabras)

Al despertar, Augusto Monterroso se había convertido en un dinosaurio. “Te noto mala cara”, le dijo Gregorio Samsa, que también estaba en la cocina.

En: Raúl Brasca, Dos veces bueno 3, p. 79

EXEMPLES

LUIS MATEO DÍEZ (España): “El sueño” (23 palabras)

Soñé que un niño me comía. Desperté sobresaltado. Mi madre me estaba lamiendo. El rabo todavía me tembló durante un rato.

En: David Lagmanovich, La otra mirada, p. 165

JOSÉ DE LA COLINA (México): “Ardiente” (35 palabras)

¿Quieres soplarme en este ojo? -me dijo ella-. Algo se me metió en él que me molesta. Le soplé en el ojo y vi su pupila encenderse como una brasa que acechara entre cenizas.

En: Lauro Zavala, La minificción en México, p. 63

LUIS FELIPE G. LOMELÍ (España): “El emigrante” (4 palabras)

“-¿Olvida usted algo? -¡Ojalá!”

JUAN JOSÉ ARREOLA: “El mundo” (23 palabras)

Dios todavía no ha creado el mundo; sólo está imaginándolo, como entre sueños. Por eso el mundo es perfecto, pero confuso.

En: Lauro Zavala, Minificción mexicana, p. 60

JOAN PINYOL: “Nadal lluminós” (55 paraules)Tot i el fred polar i la fosca creixent, va instal·lar durant tres hores els llums de Nadal entre les branques de l’arbre del jardí. Ho va fer amb tanta passió i devoció pels artilugis elèctrics que no va veure, ni per casualitat, la brillantor natural de l’estel fugaç que li va passar pel damunt.

ANA MARIA SHUA: “Circo pobrísimo” (57 palabras)

En Argentina, el circo Papelito recorre todavía los pueblos de provincia, pintoresco y modesto. Su primera carpa estaba hecha con bolsas de arpillera y los espectadores tenían que llevar sus propias sillas.

Pero hubo un circo más pobre todavía. Además de llevar sus propias sillas, los espectadores tenían que sentarse, fingir que miraban la pista, imaginarla.

Irene Peiró Picolla

Laia Garcia Murias

Fi