CIÈNCIES DE LA NATURALESA

EL TERRENY I LA VEGETACIÓ

El massís de Collserola, situat entorn dels 45º de latitud

nord, pertany biogeogràficament al domini mediterranidomini mediterranidomini mediterranidomini mediterrani. La

seva vegetació té, per tant, un conjunt de característiques

pròpies que la diferencia netament de les altres regions de la terra.

Collserola i la vegetació mediterrània en general és, a més rica en plantes anuals que moren

quan l’eixut es fa present i tornen a germinar en arribar les primeres pluges.

DIVERSOS AMBIENTS

Les diferències en hores d’insolació entre els vessants orientals al sud, - els solellsels solellsels solellsels solells – i els

orientals al nord, - les obaguesles obaguesles obaguesles obagues -, impliquen variacions significatives de les condicions

ambientals. Als solells, amb més hores d’insolació, les temperatures seran més altes i la

humitat més baixa que a les obagues, i això es traduirà en una vegetació un xic diferent.

A les fondalades vora les rieres, la poca insolació i la humitat generada per la presència

d’aigua, creen unes condicions que fan possible una vegetació de ribera. Es caracteritza per

l’abundància d’herbes i el predomini d’espècies arbòries i arbustives de fulles tendres i

decídues o caducifolies.

La vegetació actual de la serravegetació actual de la serravegetació actual de la serravegetació actual de la serra però, és molt més complexa de la que existiria en el cas

hipotètic d’un paisatge intacte. Els conreus, la pastura, els incendis i l’aprofitament forestal,

són alguns dels factors que han modificat i modelat el paisatge vegetal.

En l’actualitat, els boscos cobreixen gran part de la serra. L’alzina, el roure, el pi blanc, el pi

pinyer, l’arboç, el marfull, el llentiscle i el bruc són les espècies més importants que

apareixen en combinació diferents segons els indrets.

LA VEGETACIÓ

Els alzinarsEls alzinarsEls alzinarsEls alzinars

L'alzinar és un bosc perennifoli, força dens i impenetrable, amb un estrat arbori d'alçada

discreta (fins a 12 m) que presenta poca variació en el seu aspecte al llarg de l'any. L'arbre

dominant és l'alzina, Es tracta d'un bosc

autèntic, ja que al seu interior s'hi creen

unes condicions ambientals pròpies i s'hi

estableixen fortes interrelacions entre els

vegetals que el constitueixen. Així doncs, si

ens endinsem en un alzinar madur, ens

envairà tot seguit una sensació de frescor i

d’humitat, en un ambient més aviat

ombrívol.

L'atapeïment de les capçades de les alzines

i la densitat de vegetals que presenta la

comunitat són els responsables d'aquest microclima. L'alzina és un arbre de creixement lent

que pot arribar a uns 12-15 m d'alçària. La seva capçada és densa i de forma molt variable en

funció de si creix aïllada o dins el bosc, on s'estableix competència per la llum. El tronc és

gruixut, fosc i clivellat. Les fulles són petites i endurides, de color verd lluent a l'anvers i

peludes i grises al revers. Les flors apareixen a l'abril; els fruits, les glans, a la tardor.

Per sota el dosser arbori, els arbusts i les lianes formen

un veritable garbuix de plantes força compacte i dens.

Podem distingir dos nivells d'arbusts: entre els més alts

(fins a 2 o 3 m d'alçària) destaca el marfull, l’aladern,

el fals aladern i menys freqüent l'arboç, tots ells de fulles

lluents i coriàcies; entre els arbusts baixos (fins a 1 m) és

molt abundant el galzeran. Les lianes, a la recerca de la llum, s'enfilen damunt els arbres i els

arbustos, tot conferint a l'alzinar un aspecte selvàtic; esmentem l'arítjol, la rogeta,

l'esparreguera i l'heura, la més abundant de totes.

L'estrat herbaci és més aviat pobre degut a la migradesa de la llum que arriba al sòl. Podem

destacar la viola boscana i la falzia negra, una falguera de mida petita. Un tapís discret de

molses i líquens que creixen sobre les poques roques soltes que hi ha o sobre els troncs dels

arbres, i una munió de diversos bolets, com els peus de rata, els carlets, les pipes i les orelles

de gat, que apareixen quan les condicions ambientals els són favorables, completen la

composició vegetal de l'alzinar.

. Els alzinars amb roures

La comunitat que hem descrit a l’apartat anterior correspon a l'alzinar litoral típic (també

anomenat alzinar amb marfull), que se sol fer en indrets preferentment assolellats. Als

vessants més obacs de la serra hi trobem l'alzinar litoral amb roure cerrioide, amb presència

d'espècies vegetals de tendència eurosiberiana.

El roure cerrioide és un arbre caducifoli d’alçària mitjana (15 m), de fulles blanes amb lòbuls

aguts, peludes de joves i que es mantenen força temps seques a l’arbre sense arribar a

caure. Al sotabosc hi podem trobar l'arç blanc i el sanguinyol, tots dos arbusts caducifolis; el

lloreret, un arbust petit, i el mill gruà, una planta herbàcia de flors blavoses, completen la

composició florística d’aquesta comunitat vegetal.

El paisatge a la tardor i a l’hivern dels alzinars amb roures de la serra és especialment

interessant pels elements cromàtics que aporten els roures cerrioides (la coloració del fullam

és primer groga i de seguida marró clar) i els altres arbusts caducifolis.

Les pinedesLes pinedesLes pinedesLes pinedes

Les pinedes són formacions vegetals en les quals els arbres dominants són els pins. De fet no

constitueixen boscos estrictament parlant, ja que la composició del sotabosc pot ser molt

variada i les capçades, sobretot en el cas del pi blanc, no creen unes condicions ambientals

gaire diferents en els estrats inferiors. Podem trobar pinedes acompanyant brolles, màquies

i fins i tot alzinars joves.

El pi blancpi blancpi blancpi blanc és un arbre d’alçària mitjana, que pot arribar als 20 m. El tronc presenta l’escorça

d’un marró grisenc. La capçada, força esclarissada, és irregular. Les fulles són de color verd

clar, agrupades de dos en dos, d’entre 6 i 10 cm de llargària. Les pinyes són abundants,

estretament còniques d’entre 8 a 12 cm. És l’arbre més abundant de Collserola. El seu ràpid

creixement en zones assolellades i l’interès que hi ha tingut l’home en la seva fusta fins fa

ben pocs anys ha afavorit la seva expansió, sobretot als vessants que miren cap al Vallès.

El pi pinyerpi pinyerpi pinyerpi pinyer, d’una alçada semblant a

la del pi blanc té l’escorça més rogenca. La

capçada presenta una característica forma de

parasol. Les fulles són més llargues i rígides,

de fins a 15 cm. Les pinyes són més grosses,

ovoides, també d’uns 15 cm; produeixen

pinyons comestibles. A Collserola no és massa

abundant. Es presenta sobretot als vessants

assolellats del pla de Barcelona i de la vall del

Llobregat, formant petites clapes amb

sotaboscos de prats secs.

SabieSabieSabieSabies que ...s que ...s que ...s que ...

La superfície de parc coberta per bosc és de 6.500 ha.

Hi ha més de 10 milions d’arbres a Collserola.

Els vegetals superiors censats sumen més de 1.000 espècies diferents.

No hi ha prou dades sobre els bolets.

Hi ha 137 espècies de vertebrats.

No hi ha prou dades de la fauna invertebrada.

Activitat 1Activitat 1Activitat 1Activitat 1

1.1.1.1. Feu un dibuix esquemàtic del solell i l’obaga.

Activitat 2Activitat 2Activitat 2Activitat 2

1. 1. 1. 1. Treball de camp

Activitat 3 Activitat 3 Activitat 3 Activitat 3

1.1.1.1. Feu una fitxa amb les característiques més importants, acompanyades per un dibuix, de

les fulles, tija, flors, … d’una de les espècies vegetals trobades al Parc de Collserola.

Activitat 4 Activitat 4 Activitat 4 Activitat 4

1.1.1.1. Llegeix la informació de les característiques de les fulles perennes i caduques.

ADAPTACIONS DE LES FULLES PERENNES I DE LES FULLES CADUQUESADAPTACIONS DE LES FULLES PERENNES I DE LES FULLES CADUQUESADAPTACIONS DE LES FULLES PERENNES I DE LES FULLES CADUQUESADAPTACIONS DE LES FULLES PERENNES I DE LES FULLES CADUQUES

Que una fulla sigui perenne o caduca és el resultat d’una adaptació de la planta al medi i

depèn fonamentalment de les condicions climàtiques amb les que es desenvolupa i del sòl

on es troba.

En general podem dir que mantenir les fulles damunt dels arbres suposa un gasto de

nutrients per a la planta, innecessari quan aquestes no exerceixen cap funció. Per aquest

motiu la majoria dels arbres dels boscos de clima atlàntic són de fulla caduca. Les fulles no

fan cap funció perquè si el sòl es troba gelat, la planta no pot absorbir els nutrients. Els

arbres entren en una fase de repòs hivernal i deixen caure les fulles.

En els boscos mediterrànies el funcionament és diferent. Prenguem , per exemple, l’alzina.

L’alzina és un arbre de fulles perennes, és a dir petita i coberta de productes ceris que fan

que tingui una cutícula foliar amb textura endurida. A més, la part inferior de la fulla de

l’alzina està coberta d’una pilositat blanquinosa. Aquestes característiques de mida, forma i

composició responen a una doble funció: protegir l’arbre de la deshidratació a l’estiu quan

en el bosc mediterrani fa molta calor i l’aigua és poc abundant i protegir la fulla dels freds de

l’hivern. A més hem de tenir en compte que l’arbre tanca els estomes de la fulla quan els

recursos hídrics són pobres. L’avantatge principal és una major economia de nutrients.

Les plantes de climes mediterranis solen tenir les fulles petites i perennes, mentre en climes

més humits i freds solen ser més grans i caduques. Les fulles petites són l’adaptació a un

clima amb fortes radiacions solars, per a economitzar aigua. Les fulles grans poden absorbir

més radiació en climes on les temperatures són més baixes però no tenen problemes en el

subministrament d’aigua.

• Busca les diferències en la fulla dels arbres perennes i els arbres de fulles caduques.

Fulla perenne Fulla caduca

• Quins són els factors climàtics que influeixen en que en un lloc hi hagi un tipus

d’arbre o un altre?

• Cita tres arbres de fulla perenne i tres de fulla caduca.

Fulla perenne Fulla caduca

Activitat 5Activitat 5Activitat 5Activitat 5

1.1.1.1. Ara escriu les diferències que has pogut trobar entre el pi pinyoner i el pi blanc.

Pi pinyoner Pi blanc

2.2.2.2. Quina és l’espècie d’arbre’arbre’arbre’arbre més abundant en l’ecosistema? Perquè creieu què és així?

3.3.3.3. Quina és l’espècie d’arbust arbust arbust arbust més abundant ? Perquè creieu què és així?

4.4.4.4. Com és un alzinar? Té més o menys llum el sotabosc si el comparem amb la pineda? I

humitat? Com són les plantes que viuen a l’alzinar?

5.5.5.5. Com són les plantes que viuen a la pineda?

LA FAUNALA FAUNALA FAUNALA FAUNA

Activitat 1Activitat 1Activitat 1Activitat 1

1.1.1.1. Al llarg de recorregut pel Parc de Collserola potser haureu vist rastres i senyals dels animals que s’hi troben. Escolliu un animal i feu una fitxa on hi consti:

1) característiques físiques, 2) hàbits, 3) reproducció, 4) alimentació, 5) hàbitat

Activitat 2Activitat 2Activitat 2Activitat 2

VISITA AL MUSEU BLAU de Ciències Naturals

Per la visita al museu heu de portar un bloc per anotar i dibuixar el que us demana i alguna càmera fotogràfica per grup. Després ho passaràs a net. Heu de ser molt respectuosos amb tot allò que us trobeu:

a. No està permès tocar res. b. Podeu fer fotografies sense flaix. c. Parleu sense cridar. d. No podeu córrer, heu d’anar caminant tranquil·lament. e. Obriu bé els ulls i les orelles. f. Treballeu en grup.

1. Entreu a la primera sala i mireu i escolteu el vídeo de la formació de la Terra:

o Apunteu tres teories que s’han aportat al llarg de la història sobre l’origen del món que ens envolta al llarg de la vida de la Terra. Quins científics les deien?

2. Aneu cap a LA TERRA AVUI i entreu a la SALA ANIMALS:

o Entreu a la sala “CLASSIFICACIÓ I NOMENCLATURA” � Mireu les classificacions de botons:

� De quantes maneres estan classificats? � De quines?

� Mireu les classificacions “LA DIVERSITAT BIOLÒGICA A LA DIVERSITAT DE NOMS”:

� Quins criteris fan servir per classificar els animals? � Busqueu animals que podem trobar a un bosc mediterrani com el de

Collserola: � Pit – roig

a. Nom en castellà b. Nom científic c. Característiques d. Dibuixeu-lo

� Esparver a. Nom en castellà

b. Nom científic c. Característiques d. Feu una foto

� Serp verda a. Nom en castellà b. Nom científic c. Característiques

� Mallerenga a. Nom en castellà b. Nom científic c. Quins tipus de mallerenga hi ha al Museu Blau?

� Trieu entre el Teixó, l’Eriçó o la Fagina i busqueu: a. Nom en castellà b. Nom científic c. Fixeu-vos en l’esquelet:

- Quantes vertebres té

- Quantes potes � Trieu entre la Sargantana vivípara o el Llangardaix ocel·lat i

busqueu: a. Nom en castellà b. Nom científic c. Feu una foto

� Salamandra: a. Nom en castellà b. Nom científic c. Característiques d. Dibuixeu-la

� Trieu entre la Merla, el Gaig i el Pinsà borroner i busqueu: a. El nom en castellà b. El nom científic c. Les característiques d. Feu una fotografia

� Porc senglar i cria a. Nom en castellà b. Nom científic c. Quines diferències hi ha entre el porc senglar adult i la

seva cria? d. Busca un crani de porc senglar i explica’n les

característiques.

4. Entreu a la Sala “COMPORTAMENT ANIMAL”: � Observa bé el Gat Mesquer o la Geneta:

a. A on viu? b. Quan i com caça? c. Dibuixa o fotografia el seu esquelet

5. Entreu a la Sala de sons d’ “UN DIA DE PRIMAVERA AL PARC DEL MONTSENY”, heu de fer silenci per fer aquesta activitat:

� Escolteu els sons i observeu als gràfics de la paret: a. A quins moments del dia canten el pit roig, la

mallerenga i el pinsà borroner? b. A quina moment del dia podem sentir el so del

gamarús?

6. Classifiqueu tots els animals que heu vist i sentit. Com ho fareu? Quina classificació utilitzareu?

Activitat transversalActivitat transversalActivitat transversalActivitat transversal

Entreu a la sala MEDITERRÀNIA

1.1.1.1. Què significa “mediterrània”, com és el seu nom originari en llatí? Busqueu-lo.

2.2.2.2. Busqueu la informació que hi ha escrita sobre les característiques climàtiques i anoteu-les.

3.3.3.3. Copiar o fotografiar el text de Salvador Espriu en els 3 idiomes (català, castellà i anglès):

a. Un cop a casa o a l’institut heu de buscar qui era Salvador Espriu i fer una petita

ressenya.

b. Heu de preparar una petita representació artística amb el poema i representar-la

al tribunal el dia de la exposició oral, per la qual cosa us fem alguns suggeriments:

- Podeu aprendre-les de memòria i recitar-les una a una, o bé fent una

combinació amb els tres idiomes.

- Si les llegiu ho heu de fer de forma molt expressiva, donant èmfasi a l’estil

poètic.

- Podeu fer alguna il·lustració per mostrar-la mentre la reciteu.

- Podeu interpretar el sentit de la poesia, buscant en les seves paraules els

significats i dibuixant-los o plasmant-los en un mural.

- Podeu fer un PowerPoint amb imatges i la vostra veu ( si aquesta fos la vostra

opció, demaneu al tribunal que porti un ordinador a l’aula).

EDUCACIÓ FÍSICA

El porc senglarEl porc senglarEl porc senglarEl porc senglar (Sus scrofa) es pot observar regularment als carrascars i les rouredes on busca intensament aglans i altres fruits del bosc. En l'espessor de l'alzinar troba refugi i aliment . El seu cos d'aspecte primitiu està perfectament adaptat al medi on viu. El pelatge llarg i resistent que el recobreix l'ajuda a moure's i córrer fàcilment pel bosc espès. Una acurada prospecció permet de descobrir

furgades i rastres del seu pas als marges del camí.

El senglar a CollserolaEl senglar a CollserolaEl senglar a CollserolaEl senglar a Collserola Estudi, seguiment i gestió de l'espècie al ParcEstudi, seguiment i gestió de l'espècie al ParcEstudi, seguiment i gestió de l'espècie al ParcEstudi, seguiment i gestió de l'espècie al Parc Seán Cahill, Biòleg. Col·laborador en la recerca sobre la població de senglars al Parc de Collserola.

Les opinions sobre el senglar al Parc de Collserola són molt diverses. D’una banda, hi ha una part del públic que el veuen com el simpàtic "Harry", que s’ha de protegir costi el que costi, mentre que altres el consideren una molèstia que caldria eliminar o, com a mínim, controlar.Hom opina que hem de ser més racionals amb la nostra actitud envers aquest animal i reconèixer tant les inconveniències com els beneficis que comporta la presència del senglar en un ambient tan humanitzat com és Collserola, i fugir de les visions tot simplistes que polaritzen els uns com els ecologistes i els altres com els assassins d’animals. Per una banda, el senglar té el seu paper en el manteniment dels sistemes naturals a Collserola i també és un element faunístic destacat per a molts visitants, i per altra banda és un ungulat que viu en estat salvatge sense depredadors naturals, fet que també genera unes problemàtiques i que, a més, està subjecte a fluctuacions de població importants que requereixen una gestió complexa i, si s’escau, d’un control. En aquesta gestió, és imprescindible una bona comprensió del funcionament de la població en diferents circumstàncies.

El bosc delEl bosc delEl bosc delEl bosc dels senglarss senglarss senglarss senglars

ObjectiusObjectiusObjectiusObjectius L’activitat pretén ajudar a:

� Descobrir que la natura no és estàtica, sinó que els sistemes ecològics canvien constantment.

� Adonar-se que les poblacions d’animals i plantes fluctuen responent a les condicions del seu hàbitat.

� Comprendre que el manteniment dels hàbitats és clau per a la conservació de les espècies.

Sentim a parlar moltes vegades de l’equilibri ecològicl’equilibri ecològicl’equilibri ecològicl’equilibri ecològic. Les característiques de l’equilibri entre una població d’éssers vius i el medi que explota són peculiars. Una població creix mentre troba recursos en el seu hàbitathàbitathàbitathàbitat i deixa de fer-ho quan apareixen factors que el limiten. En disminuir la població el medi pot recuperar-se i permetre de nou que la població creixi.

Així doncs, l’equilibri no s’aconsegueix mantenint una població fixa, sinó mitjançant constants fluctuacions més o menys regulars. Les oscil·lacions de la població es donen dins d’uns límits que són els que defineixen la capacitat de càrrega d’un hàbitatcapacitat de càrrega d’un hàbitatcapacitat de càrrega d’un hàbitatcapacitat de càrrega d’un hàbitat. Aquesta capacitat pot variar per causes naturalscauses naturalscauses naturalscauses naturals (segons les estacions, les pluges, etc.) o per causes artificials.causes artificials.causes artificials.causes artificials. Davant de les alteracions i de les pertorbacions, les espècies tenen certa capacitat d’adaptació. Aquesta qualitat és la que ens permet gestionar els sistemes naturalsgestionar els sistemes naturalsgestionar els sistemes naturalsgestionar els sistemes naturals (pescar, explotar la fusta d’un bosc, cultivar espècies per al nostre profit, transformar part del territori per al nostre ús, etc.) sempre que coneguem i respectem els seus límits, si els ultrapasséssim imprudentment, posaríem en perill la seva perdurabilitat. Els conceptes de d’equilibri i de capacitat de càrrega poden estendre’s a l’ecosistema Terra, l’ecosistema Terra, l’ecosistema Terra, l’ecosistema Terra, hàbitat de la població humana. En aquest cas per tal que la nostra activitat sigui sostenible, no hem de passar els límits del planeta pel que fa al consum de recursos.

ActivitatActivitatActivitatActivitat

És un joc molt actiu, els senglars es desplacen en busca de l’aliment, de l’aigua i de refugi que necessiten per viure. En funció de l’abundància o l’escassesa de recursos, la població dels senglars creix, disminueix o pot arribar a desaparèixer.

� Després d’hDesprés d’hDesprés d’hDesprés d’haver realitzat l’activitat aver realitzat l’activitat aver realitzat l’activitat aver realitzat l’activitat “El bosc del senglars”“El bosc del senglars”“El bosc del senglars”“El bosc del senglars” heu de respondre les heu de respondre les heu de respondre les heu de respondre les qüestions següents:qüestions següents:qüestions següents:qüestions següents:

a. Què s’entén per hàbitat? b. Què vol dir capacitat de càrrega d’un hàbitat? c. Anomeneu algunes de les causes naturals que poden fer variar la capacitat de

càrrega. d. Anomeneu algunes causes artificials que poden fer variar la capacitat de

càrrega d’un hàbitat. e. Com s’aconsegueix l’equilibri ecològic? f. En l’activitat del “bosc dels senglars” el comptador del bestiar ha anat anotant

en una gràfica el nombre de senglars que hi havia després de cada jugada. La podríeu reproduir o inventar-vos una gràfica nova.

g. Després de dibuixar la gràfica, heu d’explicar el que significa. h. Què pot passar en una població si hi ha un “desastre”? Podeu explicar quins

desastres podrien passar a la població dels senglars?

*Aquest qüestionari l’heu de presentar en un full a part posant el títols de l’activitat,

escrivint cada pregunta numerada i posant la resposta corresponent a sota. El full

anirà en el dossier que lliurareu al final.

� Els senglars corren pel bosc, els seu cos d'aspecte primitiu està perfectament adaptat

al medi on viuen, per això tenen tanta resistència i velocitat per escapar-se dels perills.

Vosaltres, com a representants dels senglars haureu de fer dues proves. Una de resistència “Test de Cooper” i una de velocitat “60m”. *Heu d’apuntar els resultats obtinguts de la manera següent:

Test de Cooper 60 m llisos Alumnes del grup

Voltes Qualificació Temps Qualificació

1.

2.

3.

4.

5.

LLENGUA CASTELLANA I CATALANA

ARA, UNA MICA D’HISTÒRIAARA, UNA MICA D’HISTÒRIAARA, UNA MICA D’HISTÒRIAARA, UNA MICA D’HISTÒRIA

L’home ha viscut i utilitzat la serra de Collserola des de temps molt antics. El paisatge que

trobem actualment és fruit de la interacció entre l’activitat humana i el desenvolupament

natural del medi.

Si considerem la serra geogràficament limitada pel Llobregat, el Besòs, el pla de Barcelona i

el Vallès, haurem d’incloure poblacions senceres. Per evitar això, hem adoptat per centrar-

nos, mentre ha estat possible, als límits actuals del parc.

Amb una mica d’esforç es podria seguir el curs de la història de l’home a partir de les

empremtes que ha anat deixant a la serra. Podíem visitar restes neolítiques de la cova de

l’Or al puig Madrona, o els jaciments ibers de la penya del Moro. Encara avui els

excursionistes utilitzen el camí que unia Barcino Barcino Barcino Barcino i el Castrum Octavianum Castrum Octavianum Castrum Octavianum Castrum Octavianum ( Sant Cugat ) a

l’època romana.

Malgrat tot, intentar recompondre la història de Collserola és una comesa que encara no

s’ha emprès. La documentació que trobem publicada actualment correspon bàsicament als

nuclis de població i, per tant, a la perifèria del parc.

Anem a esbrinar una part de la història de Collserola. Tot i que a classe de C. Socials encara

no hem estudiat res d’aquesta època medieval, feu l’esforç d’entendre aquesta informació i

consulteu tot allò que no quedi clar.

DOCUMENTO DOCUMENTO DOCUMENTO DOCUMENTO

EL MONASTERIO DE SANT CUGAT

La importancia del monasterio en la colonización de la sierra y su entorno es fundamental. Entre los siglos VII y XII las órdenes monásticas más importantes en Cataluña fueron la orden benedictina y la cisterciense. (...)En el año 795 se decía que Carlo Magno concedió al abad Deudat la jurisdicción del antiguo Castrum Octaviorum romano –con tierras y castillos cercanos- en el cual puso un abad con doce monjes bajo la regla de Sant Benet y la invocación de Sant Cugat (Sánchez, 1981). No fue hasta 1011 que el monasterio se pudo recuperar del desastre que supuso la incursión de Al-masur (985), que mató a los monjes y quemó los libros i los documentos. Los monasterios basaban su vida económica en los censos y rentas que recibían de sus dominios. Los monasterios también tenían derechos sobre las personas. Una gran parte del actual término municipal de Cerdanyola del Vallès formaban parte de Sant Cugat. El Cartulari de Sant Cugat es un conjunto de documentos que testifica las donaciones que se hacían al monasterio. Es un material de inestimable valor para reconstruir el poblado y la historia. Entre los documentos hay donaciones de tierras que llegan hasta el río Bitlles (Penedès), la Vall de Verç (Sant Just), etc.

1. Haz el resumen del texto.

2. Escribe el significado de estas palabras:

Colonización:

Jurisdicción:

Abad:

Monasterio:

Monjes:

Censos:

Incursión:

3. Escribe sinónimos de estas palabras:

Abad:Abad:Abad:Abad:............................................................................................................................................

Documento:Documento:Documento:Documento:.................................................................................................................................

Dominio:Dominio:Dominio:Dominio:......................................................................................................................................

Donación:Donación:Donación:Donación:.....................................................................................................................................

4. Redacta una noticia sobre Collserola . Recuerda que tiene que quedar muy claro qué ha

pasado cuándo, dónde y por qué y quién ha sido el o la protagonista.

NOTICIA.NOTICIA.NOTICIA.NOTICIA........................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

EL RACÓ AMAGATEL RACÓ AMAGATEL RACÓ AMAGATEL RACÓ AMAGAT

La serra de Collserola és coneguda com el pulmó de Barcelona. Amaga, però, racons d’una

gran bellesa natural i d’una extraordinària importància històrica. Un

d’aquests racons per descobrir és aquest.

Us proposem que feu d’investigadors i que sigueu capaços de trobar:

1.El nom d’un gran poeta català nascut el 1855 a la Plana de Vic i que

té una casa-museu dedicada en aquest parc: .........................................................

2. Busqueu l’adreça i la seva localització, així com els dies de visita

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

3.Què s’hi pot trobar en aquest museu i quina entitat és la responsable del seu

funcionament actualment.

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

1. Escriviu la seva biografia i il·lustreu-la amb retrats i gravats de l’època

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

........................................................................................

........................................................................................

........................................................................................

........................................................................................

........................................................................................

.......................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

2. Pel que fa a la seva obra:

Busqueu informació sobre els seus dos poemes més coneguts “L’Atlàntida” i “Canigó” i

resumiu el seu argument.

(Titol) .................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

(Titol) ..................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

6. Busqueu la lletra dels poemes “L’Emigrant” i “Virolai”, reproduïu-ne les primeres estrofes i indiqueu la seva importància social. Les havíeu escoltat algun cop? .....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

Per a l’exposició oral d’aquest apartat, us podeu ajudar de documents visuals (fotos, llibres..........).

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ENGLISH ENGLISH ENGLISH ENGLISH

Voleu preparar una sortida del vostre grup de treball amb les vostres famílies al Parc de

Collserola per tal de repetir i mostrar-los el recorregut que heu fet. Com que voleu que cada

un conegui com és la família de l’altre fareu l’activitat següent:

Project workProject workProject workProject work MY COLLSEROLA GROUPMY COLLSEROLA GROUPMY COLLSEROLA GROUPMY COLLSEROLA GROUP

Resultat final del treball: Resultat final del treball: Resultat final del treball: Resultat final del treball: Una cartolina per penjar a la paret.

My collserola groupMy collserola groupMy collserola groupMy collserola group

Student 1

photo

text

Student 2

photo

text

Student 3

photo

text

Student 4

photo

text

Materials Materials Materials Materials Cartolina DN3 i foto InstruccionsInstruccionsInstruccionsInstruccions

• Cada alumne ha de portar una foto seva amb la seva família. (Podeu fer servir fotocòpies de fotos i no originals. Si no teniu cap fotografia, agafeu un retall d’una revista i poseu els noms dels familiars).

• Cada membre del grup ha de descriure el contingut de la foto d’un altre company. Heu de descriure a cada persona de la foto. La descripció ha de contenir els següents punts:

Títol: This is.........................’s familyThis is.........................’s familyThis is.........................’s familyThis is.........................’s family Nom: His/her mother’s name’s.............His/her mother’s name’s.............His/her mother’s name’s.............His/her mother’s name’s............. Edat: ..................................................... years oldyears oldyears oldyears old Feina: He/she is a/anHe/she is a/anHe/she is a/anHe/she is a/an.............../ He/shHe/shHe/shHe/she works ine works ine works ine works in........ Interessos: She’s/he’s good atShe’s/he’s good atShe’s/he’s good atShe’s/he’s good at....................................... She’s/he’s interested inShe’s/he’s interested inShe’s/he’s interested inShe’s/he’s interested in............................... She/he likes. She/he likes. She/he likes. She/he likes................................................. She/he doesn’t likeShe/he doesn’t likeShe/he doesn’t likeShe/he doesn’t like.................................... Què està fent?: She’s/he’sShe’s/he’sShe’s/he’sShe’s/he’s .........................INGINGINGING Com va vestit/da? She’s/he’s ...............................She’s/he’s ...............................She’s/he’s ...............................She’s/he’s ...............................

• Feu el text en esborrany.

• Dividiu la cartolina en 4 parts, cada una per cada membre del grup. Enganxeu-hi la foto i escriviu-hi el text al costat.

MÚSICA MÚSICA MÚSICA MÚSICA En alguns pobles del Vallès i del Barcelonès que formen part del territori del Parc de

Collserola durant els anys quaranta i cinquanta encara es jugava a una dansa-joc que es

titulava Els quatre llauradors.

Els habitants d’aquests pobles pensaven que els salts ràpids d’aquesta dansa

tradicional ajudaven al creixement dels vegetals.

Aquí teniu la dansa-cançó Els quatre llauradors.

1. Poseu el nom a sota de les notes. 2. Digueu de quants temps és el compàs de 2/4 3. Encercleu a la partitura i amb color vermell aquestes cinc coses: una clau de sol, una

negra, una corxera, una doble barra de final, una línia divisòria.

4. Els quatre llauradors és una cançó tradicional catalana. Què significa això?

5. Les cançons, els balls i les danses han servit als homes i a les dones per comunicar-se i divertir-se en molts moments de la vida comunitària. A més, a molts d’aquests balls o danses se’ls atribueix alguna finalitat relacionada amb la vida del poble (afavorir la collita, alleugerir el treball del camp, esperar pluges...)

En què pensaven la gent dels pobles del parc de Collserola que els ajudaria si cantaven la cançó-dansa Els quatre llauradors?

TECNOLOGIATECNOLOGIATECNOLOGIATECNOLOGIA

TORRE DE COMUNICACIONS DE COLLSEROLATORRE DE COMUNICACIONS DE COLLSEROLATORRE DE COMUNICACIONS DE COLLSEROLATORRE DE COMUNICACIONS DE COLLSEROLA

La Torre de Collserola dissenyada per l’arquitecte britànic Norman Foster, es va construir a la serralada que porta el mateix nom l’any 1992 i ara és el nus de les telecomunicacions de Catalunya. De fet, per aquesta torre de disseny futurista passa el 100% de la televisió que veiem i el 95% de les ràdios que escoltem a Barcelona i l’àrea metropolitana. També és el punt per enllaçar tota la xarxa de Catalunya.

La torre, des de la base, arriba a una altura total de 288 m (268 m a la superfície + 20 excavats). L’altura fins a la 1a plataforma és de 84 m des de la base (64 + 20 m) i l’amplada del costat de cada plataforma és d'aproximadament 36 m.

Consta de tres parts: Fust de formigó de 4,5m de diàmetre exterior i 205m d’altura (20+64+66+55), masteler tubular d’acer de 38 m per 4m de diàmetre i masteler de gelosia de 45m.

ACTIVITATACTIVITATACTIVITATACTIVITAT

Representeu en un full DIN A4 en blanc amb la utilització dels estris de dibuix tècnic, la torre de Collserola a escala 1/1200 (no cal dibuixar les cotes).

Recordeu que les mides del plànol són les reals en metres i per tant les heu de dividir totes per 1200 amb tal d’obtenir les mides del dibuix. Us ajudarà molt començar el dibuix amb un eix central de simetria que divideixi el full en dues parts verticalment.

20

64

66

55

38

45

FULL PLANIFICACIÓ GENERAL DEL TREBALL

Alumnes components:

1 2

3 4

5

1r dia 13/06

2n dia 14/06

3r dia 15/06

4t dia 18/06

ACTIVITAT M / T M / T M / T M / T

IES Doctor Puigvert – Barcelona 51

FULL DISTRIBUCIÓ I RESPONSABILITZACIÓ DE LES TASQUE S

DATA: GRUP: 1. 2. 3. 4. 5.

ALUMNE/A ACTIVITAT (descripció el més aproximat possible de la responsabilitat que s’adquireix)

Matí /Tarda Indiv /Grup

Si /No (treball realitzat)

FULL VALORACIÓ DEL TREBALL DE SÍNTESI

Poseu el vostre nom:

A B C D E

Posa una x a totes les caselles que creguis oportú:

1) Fent el Treball de Síntesi m'he trobat les següents dificultats:

A B C D E

Falta de temps Falta de material Massa feina Entendre que em demanaven Planificar bé la feina Per trobar els companys de grup Altres dificultats:

2) Treballar en grup m'ha permès:

A B C D E

Anar al meu ritme de treball Adaptar-me a un ritme de treball més ràpid Adaptar-me a un ritme de treball més lent Aprendre coses dels meus companys Organitzar la feina tenint en compte les opinions d'altres Acceptar idees d'altres persones Millorar les relacions amb els companys D'altres:

3) El meu grup ha funcionat:

A B C D E Per què?

Molt bé

Bé

Regular

Malament

INS Doctor Puigvert Pàgina 53

4) Quines activitats us han agradat més? Per què?

5) Heu pogut fer totes les activitats com volíeu?

6) Us ha agradat fer el Treball de síntesi? Per què?

Poseu al costat del vostre nom la nota que creieu u s mereixeu en funció del vostre esforç i treball

Nom Nota

A

B

C

D

E