ÍNDEX

1. Diferències entre Ètica i Moral2. Moral

2.1. Dimensions de la moral2.2. Conflictes morals2.3. Desenrotllament moral

2.3.1. Teoria moral de Piaget2.3.2. Teoria moral de Kohlberg

2.4. Relativisme moral2.5. Reduccionismes morals2.6. Estructura de la moralitat

3. Ètica3.1. Tipus d'ètica3.2. Teories ètiques

3.3. Classificació

1. Diferències entre Ètica i Moral

La societat en què vivim posseïx normes de conducta i les persones aprenem “que hem de fer” i “que és bo”

Eixe conjunt de normes és el que cridem MORAL

Entenem la moral com un conjunt de normes d'aplicació pràctica

L'ètica serà la reflexió crítica que es fa de la moral

Aranguren cridarà a la primera: Moral viscuda

I a la segona: Moral pensada

2. MoralLa moral és un conjunt de normes i valorsLa societat es regix per un codi moralL'individu ha d'acceptar-ho si vol formar part del grup.

2.1. Dimensions de la moralLa moral té diferents dimensions.

Diferenciarem una dimensió social i una altra dimensió personal

2.1.1. Dimensió SocialA nivell social hem de tindre en compte que tota societat té un codi moral

El mode en què els membres de la societat accepten eixes normes i les practiquen és el que anomenarem MORALITAT

Si eixes normes s'incomplixen incorrem en una IMMORALITAT

Si les normes perden vigor l’anomenarem ANOMIA

2.1.1. Dimensió socialLa moral és un fet social perquè té un llenguatge específic. S'institucionalitza en el dretLa moral utilitza un llenguatge prescriptiu que podem dividir en:Llenguatge imperatiu: Mandats i peticionsLlenguatge normatiu: Paraules com Deure, tindre, no poder, no està permésLlenguatge Valoratiu: Termes com bo, roín, just, bé, moral.

2.1.2. Dimensió personalEls codis morals no tenen valor si les persones no les accepten i no les practiquen.

L'individu té llibertat per a acceptar una norma que li diu el que deu fer.

El fer-ho o no és una responsabilitat de l'individu.

Les normes són generals. L'aplicació a cada cas ha de ser feta per l'individu.

En les societats modernes inclús pot existir normes contràries. Llavors és l'individu qui ha de decidir com actuar..

2.2. Conflictes moralsPoden sobrevindre llavors conflictes morals que dividirem en tres grups:Conflictes entre normes (Deure)

Conflictes entre normes i interessos (Voler i deure)

Conflictes entre interessos (Voler)

Pensament causalPensament Alternatiu

Pensament consecuencial

Discussió moralSi tu fossis el president d'eixe país pobre i t'hagueren invadit l'única zona amb aigua, i tal vegada amb petroliGastaries els teus pocs diners en armes modernes?

Quins valors hi ha en Joc?

JustíciaLa pauConfiar en els recursos humans i l'educacióConservar la identitat cultural

2.3. Desenvolupament moral

Una moral madura no pot reduir-se a una acceptació passiva dels codis morals de la societat. Ha de ser una moral autònoma.

Veurem dos autors que desenvolupen el procés d'acceptació de moral en l'home.

2.3.1. La Moral de Piaget1a Etapa: Moral Obligatòria (2-6 anys) on les ordes dels majors són obligatòries i no es posseïx la capacitat per a comprendre les raons abstractes d'una norma general

2a Etapa: Moral de solidaritat entre iguals (7-11 anys). És l'etapa del joc, joc que suposa unes regles, una relació, una reciprocitat)

Sorgixen en esta època els sentiments d'honestedat i justícia.

3a etapa: Moral d'Equitat (12-… anys) que és quan sorgixen sentiments d'altruisme, d'interés per l'altre, la compassió…

L'equitat té una connotació de justícia i igualtat social amb responsabilitat i valoració de la individualitat, arribant a un equilibri entre les dos coses, L'equitat és el més just en plenitud

2.3.2. La moral de KolhbergLawrence Kolhberg proposa l'evolució de la moral durant tres períodes, en els que apareixen distintes etapes d'evolució moral.El primer nivell seria el preconvencional o premoral que es caracteritza per les conseqüències dels actes. Quelcom serà bo o roín segons el premi o castic que es done.Englobaria dos etapes:1a Etapa: On el correcte és l'obediència a les normes.La raó per a fer quelcom és evitar el castic.2a Etapa: El correcte és atendre a les necessitats.La raó és servir als propis interessos.

2.3.2. La moral de KolhbergEl segon nivell és el convencional, on es viu identificat amb un grup i s'intenta complir amb un rol

Ocupa dos etapes més:3a Etapa: El correcte és el que agrada als altresLa raó per a fer-ho és la necessitat ser considerat. És el que esperen de mon.Fes als altres el que esperes que facen amb tu

4a Etapa: El correcte consistix en el fet que cada un complisca amb el seu deure.Em basta saber que he complit amb el meu deure

2.3.2. La moral de Kolhberg

El tercer nivell és el postconvencional o autònom on es definixen valors i principis i engloba les dos últimes etapes.

5a Etapa: S'admet un cert relativisme de les normes. Poden canviar. S'atorga prioritat a la societat.

6a Etapa: El correcte es definix per principis ètics autotriats.

Nivel y estadio Lo que juzga que esta bien Razones para actuar de acuerdo Perspectiva social del estadio

Nivel 1: Moral Preconvencional.

Etapa 1:La orientación de obediencia por castigo

Someterse a reglas apoyadas por el castigo obediencia por sí misma

Evitar el castigo, poder superior de la autoridad

Punto de vista egocéntrico. No considera los intereses de otros ni reconoce que son distintos. No relaciona dos puntos de vista. Las acciones se consideran físicamente, mas que en términos de los intereses psicológicos de los demás. Confusión de la perspectiva de la autoridad.

Etapa 2: La orientación instrumental-relativista o orientación por el premio personal

Seguir las reglas sólo cuando es por el propio interés; actuar para cumplir los propios intereses y necesidades y dejar a otros hacer lo mismo. El bien es lo que es justo y es un intercambio igual.

Servir los propios intereses en un mundo donde se debe reconocer que los demás también tienen intereses.

Perspectiva concreta individualista. Consciente que todos tienen intereses que perseguir y que pueden entrar en conflicto; el bien es relativo(en el sentido concreto individualista).

Nivel 2: Moralidad de conformidad con el papel convencional Moral

Etapa 3: La orientación de concordancia interpersonal o de “niño bueno-niña buena”

Vivir de acuerdo con lo que espera la gente cercana de un buen hijo, hermano, amigo, etc... "Ser bueno" es importante y quiere decir tener buenos motivos, mostrar interés por los demás. También significa mantener relaciones mutuas como confianza, lealtad, respeto y gratitud.

La necesidad de ser buena persona a los propios ojos y a los de los demás: preocuparse de los demás; creer en la regla de oro; deseo de mantener las reglas y la autoridad que apoyan la típica buena conducta.

Perspectiva del individuo con relación a otros. Conciencia de sentimientos compartidos, acuerdos y expectativas que toman primacía sobre los intereses individuales. Relaciona puntos de vista a través de la regla de oro concreta poniéndose en lugar del otro.

Etapa 4: La orientación de “Ley y orden”

Cumplir los deberes a los que se ha comprometido; las leyes se han de mantener excepto en casos extremos cuando entran en conflicto con otras reglas sociales fijas. El bien está también en contribuir a la sociedad, grupo oinstitución.

Mantener la institución en marcha; imperativo de conciencia de cumplir las obligaciones.

Diferencia el punto de vista de la sociedad de acuerdos o motivos interpersonales.Toma el punto de vista del sistema que define roles y reglas. Considera las relaciones interpersonales en términos de lugar en el sistema.

Nivel 3: Moralidad de los principios morales autónomos

Etapa 5: La orientación legalística o de contrato social

Ser consciente de que la gente tiene una variedad de valores y opiniones y que la mayoría de sus valores o reglas son relativas a su grupo. Las reglas son mantenidas por el contrato social.

Sentido de obligación de ley, a causa del contrato social, de ajustarse a las leyes por el bien de todos, protección de los derechos. Se acepta libremente el compromiso.

Perspectiva de acuerdos sociales y contratos que se fundan en valores y derechos anteriores a la sociedad. Considera puntos de vista legales y morales.

Etapa 6: La orientación de principios éticos universales

Según principios éticos escogidos por uno mismo. Las leyes son validas porque se apoyan normalmente en estos principios.

La creencia como persona racional en la validez de los principios morales universales y un sentido de compromiso personal con ellos.

La perspectiva es la de un individuo racional que reconoce la naturaleza de la moralidad: las personas son fines en si mismas y como tales se las debe tratar.

2.4. Relativisme moralEl fet que no hi haja pràctiques culturals universals provoca que parlem de relativisme cultural

Què entenem per relativisme moral?

S'entén que les normes poden variar d'una societat a una altra

Les normes van dirigides exclusivament al ser humà: Normes per a l'home

Pareix que no varien els principis sinó que el que varia és l'aplicació d'estos

2.5. Reduccionismes moralsLa moral posseïx una dimensió social i una altra personal.Eliminar una de les dos dimensions, falseja el que és la moral i cau en un reduccionisme

EL SOCIOLOGISMETendència a explicar-ho tot exclusivament per mitjà de les diverses formes de l'organització de la societat.La moral personal està absolutament determinada per la societatLa indagació ètica no versa sobre el ser sinó sobre l'haver de ser

MORAL INCONSCIENTPot haver-hi quelcom dins de nosaltres que ens vigile i amenace. El superjo.El superjo substituïx, per tant, a les Prohibicions i castics de la societat.

2.6. Estructures de la moralitatL'acte moral és l'element més visible de la conducta moral

Els actes estan arrelats en actituds

L'actitud és la predisposició estable cap a un mode determinat de percebre, reaccionar i/o actuar.

El terme actitud és l'equivalent a virtut o vici com a moral bona o roïna successivament

Les actituds morals estan arrelades en el caràcter.

2.6. Estructures de la moralitatLes normes morals són necessàries.

L'anomia provoca desconcert i desintegració social

Els valors morals transcendixen les normes. Mai una norma pot esgotar el contingut d'un valor. Els valors són ideals, representen l'haver de ser

La consciència moral és la capacitat de jutjar sobre el valor moral dels propis actes.

La consciència s'ha de considerar com l'última instància d'apel·lació. És a ella a qui ha d'obeir l'individu.

La consciència ens diu:

El conjunt de valors, deures i normes que cada un posseïx

El coneixement de la pròpia situació, així com el juí de valor

Impulsos d'obligació

Sentiments