Carmina GomarNoelia Francés1er BAT-B

1. Competència perfecta

1.1. Condicions de la competència perfecta

1.2. El funcionament dels mercats en competència perfecta

1.3. La competència perfecta i els beneficis

2. La competència imperfecta

2.1. El monopoli

2.1.1. Causes de l’aparició del monopoli

2.2. Els mercats oligopolis

2.2.1. Fixació de preus en l’oligopoli

2.3. La competència monopolística

2.3.1. Les claus de la competència monopolística

3. Comparació

És aquell mercat en què hi ha molts

compradors i venedors; cap productor no té

capacitat per a influir en el preu de mercat.

Les empreses són preu acceptants.

Hi ha molts ofrents i demandants.

El producte és homogeni; que no hi haja diferències

entre el producte que ven un oferent i el que venen

els altres.

Hi ha informació perfecta; que tots els participants

tinguen un ple coneixement de les condicions

generals en què opera el mercat.

Hi ha llibertat d’entrada i sortida d’empreses.

L’oferta i la demanda del mercat determinen un preu

d’equilibri i, a aquest preu, les empreses decideixen

quina quantitat volen produir.

La multinacional Ford i un agricultor que produeix

tomaques es deu a la capacitat de la primera per alterar

els preus del mercat.

Ambós produeixen per guanyar diners i intenen

produir la quantitat que maximitze el benefici;

l’agricultor només es pot esforçar a ser eficient i produir

amb els mínims costos possibles: és un preu acceptant.

Per precisar el tret diferenciador de la competència

perfecta, cal distingir entre:

Corba de demanda de mercat.

Corba de demanda a què fa front una empresa.

Una corba de demanda horitzontal és el tret principal de les empreses perfectament competitives. Indica que l’empresa pot tenir tot allò que vulgui al preu de mercat.

Els beneficis no són els mateixos per a totes les

empreses. Es deu al fet que les instal.lacions, la

maquinària i gestió de les empreses són diferents, així com

les despeses que tenen.

A llarg termini, es tendeix a que els beneficis

extraordinaris desapareguin i s’obtinguin beneficis

normals o nuls, és a dir, que sols permeten cobrir les

despeses.

Les empreses que

l’integren tenen capacitat

per influir en el preu del

mercat actuant

individualment, quan no

reuneixin alguna de les

competències exigides per

la competència perfecta.

Es caracteritza per:

L’existència d’un únic oferent.

L’homogeneïtat del producte.

L’existència de barreres a l’entrada d’empreses.

Té capacitat plena per determinar el preu.

A un monopoli, sols cal preocupar-se de la corba de demanda del mercat.

El control exclusiu d’un factor productiu o el domini

de les fonts de la matèria primera per a la producció d’un

bé.

La concessió d’una patent.

El control estatal de l’oferta de determinats serveis, la

qual cosa origina els monopolis estatals. Per exemple, el

servei de correus.

L’existència d’un mercat gran i d’una estructura de costos

de la indústria peculiar; es pot donar lloc a un monopoli

natural.

Existència d’un nombre reduït

d’oferents i que exerceixen un

cert control sobre el preu.

Produeixen uns productes

homogenis.

Fan front a una gran

quantitat de compradors.

Interdependència

estratègica entre les poques

empreses del mercat.

Intentar endevinar les accions dels rivals i dissenyar

estratègies.

Arribar a acords i formar un càrtel en el que es reparteixen

el mercat o en el que sols es fixen els preus, com per

exemple l’OPEP.

Iniciar guerres de preus, on les empreses decideixen

entrar en una disputa econòmica de preus excessivament

baixos.

Diferents possibilitats:

Es caracteritza per:

Hi ha molts oferents.

El producte és diferenciat.

No hi ha barreres d’entrada.

És la estructura de mercat en la qual moltes

empreses venen productes semblants però no

idèntics, com, per exemple, Coca-Cola i Pepsi.

El mercat està atomitzat.

Els béns que produeixen les

empreses estan diferenciats;

el consumidor és capaç de

distingir-los.

Cada empresa té poder

llimitat per fixar el preu del

producte quan actua

individualment.

No hi ha barreres d’entrada i

sortida del sector.

Característiques

Competència perfecta

Monopoli Oligopoli

Nª d’oferents: Molts Un Pocs

Capacitat d’influència en el preu (clients)

Cap Molta Bastant

Facilitat d’entrada i eixida

Totalment Amb barreres Escassa

Diferenciació d’oferents

No Sí Normalment sí

Influència en els competidors

Cap Escassa Molta

Exemples: Renfe Automòvils, companyies telefòniques..

C. Oligopolio