Les instal·lacions municipals ens acosten a la dietamediterrània a base de productes frescos

Amb bon gust

Mercats de Barcelona

La guiad’establimentsamb horaris,direccionsi serveis

4-5Modernitzaciói rehabilitaciódels edificis i els seusnous usos

10-11Nova webi programeseducatiusper al públic jove

8

www.mercatsbcn.com 18 DE SETEMBRE DEL 2010

JORDI CASAÑAS

DISSABTE318 SETEMBRE DEL 2010Mercats de Barcelona

nutriciópresentació

DISSABTE2 18 SETEMBRE DEL 2010Mercats de Barcelona

Són l’esglaónecessari perfer arribara la taula elscolors i lesaromes delMediterrani

tribuna d’opinió

Els mercats formen part de lanostra cultura mediterrània.És més, la imperiosa neces-sitat de comprar i vendre vaestablir vincles entre els ha-

bitants d’antics territoris i va permetrela interrelació de cultures. Barcelona,com a ciutat mediterrània, no és alie-na a això i de fet disposa d’una àmpliaxarxa de mercats a tota la ciutat que ésun referent per a altres països. Els mer-cats són actors protagonistes de l’eco-nomia ja que permeten el creixementdels teixits econòmic i social del seu vol-tant. Per aquest motiu continuen sentun eix important de la política econòmi-ca municipal.

Des que el 1848 es va obrir el primermercat cobert a Barcelona, el de SantaCaterina, Barcelona ha anat creant unaxarxa de mercats –39 d’alimentació i 4d’especials– que s’ha consolidat i queactualment és la més gran d’Europa.Aquest fet no és trivial, perquè els mer-cats estan vinculats d’alguna maneraamb la cultura, amb la nostra manera derelacionar-nos, de comprar, de cuinar.Els mercats són en si ecosistemes cul-turals. Els valors del mercat afavoreixenel seu èxit, i és que quan un passeja icompra en un mercat pren conscièn-cia de la seva qualitat, la seva proximi-tat, la transmissió de coneixement i sa-viesa gastronòmica i el plaer per alssentits que significa la varietat de pro-ductes frescos que s’hi concentren.

Els mercats representen un tipus decomerç sostenible, pròxim i saludable

que encaixa molt bé amb la filosofia deciutat mediterrània de què sempre ésabanderada Barcelona. Anar a compraral mercat reflecteix un estil de vida enauge. Existeix una nova generació quecada vegada valora més una alimenta-ció saludable, la producció local i una vi-da més tranquil·la i menys estressada.

MODERNITZACIÓ I INNOVACIÓLa cultura de comprar productes fres-cos ja s’ha instal·lat en els nostres hà-bits de consum. I en aquest sentit Bar-celona ha sabut potenciar un model propicreant una xarxa de mercats a tot el ter-ritori de la ciutat. D’aquesta potent xar-xa en formen part mercats històrics i al-tres de nova creació que donen unaoferta pròxima i especialitzada en pro-ductes frescos.

Però la innovació també ha arribatals mercats. És per aquest motiu ques’ha establert un pla de remodelacionsintegrals i de petites reformes per adap-tar-los a les noves necessitats. Aquestsplans inclouen des de la millora de lalogística amb el soterrament de les zo-nes de càrrega i descàrrega sempreque sigui possible, la introducció d’e-lements de millora en la gestió de resi-dus, l’adaptació dels espais per fer-losmés accessibles a persones amb mo-bilitat reduïda, l’anàlisi i la reordena-ció del mix comercial, l’ampliació d’ho-raris per millorar l’oferta i guanyar noususuaris, fins a la introducció de xarxeswi-fi. Un ampli ventall de possibilitatsen què es treballa per adaptar els mer-cats als temps moderns. I és que elsmercats municipals són un dels serveismés ben valorats pels barcelonins se-gons l’Enquesta de Serveis Municipals.

Així ho avalen les xifres, que amb mésde 65 milions de visites a l’any conso-liden aquest tipus d’instal·lacions.

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ARTÍSTICEl model de mercats de Barcelona hapermès mantenir els mercats històricsde la ciutat i construir-ne de nous perpoder acostar als barris l’oferta de pro-ducte fresc i saludable.

L’Ajuntament de Barcelona, a travésde l’Institut Municipal de Mercats, té pre-vist continuar les inversions per finalitzarles reformes ja iniciades dels mercats deSant Antoni, el Ninot, Sants, el Bon Pas-tor, el Guinardó, Provençals, la Guineue-ta i els Encants, així com fer millores i pe-tites reformes a la resta de la xarxa demercats.2

BCN posa 43 mercats a l’abast de tothomEl producte de qualitat, fresc i de temporada és l’estrella d’aquestes instal·lacionsque es modernitzen per prestar nous serveis als consumidors

Producció local i saludabledefineixen unestil de vida en auge

Peix, carn, verdura i fruitaconstitueixen una àmplia oferta deprimera qualitat

LAURA MARTÍBARCELONA

LAIA DÍAZBARCELONA

Dieta mediterrània i mercats

Quan parlem de dieta mediterrània, estem parlantde patrimoni, de cultura, d’un estil de vida carac-terístic d’una àrea geogràfica com és el Mediter-

rani i el seu entorn i que és tan antic com la mateixa histò-ria. Parlem dels seus productes, dels orígens, del mar, dela terra, de les seves tècniques productives, de les tècni-ques de manipulació i transformació i, lògicament, de laseva distribució mitjançant els mercats.

La vinculació entre els mercats de Barcelona i els pro-ductes de la dieta mediterrània és més que evident. Estracta de la manera tradicional de fer arribar els produc-tes frescos, del camp i de les llotges pesqueres, directa-ment al consumidor. A més, aquestes instal·lacions par-ticipen del caràcter social del ciutadà mediterrani. Els

professionals de les parades són els millors coneixedorsdels productes, de la seva estacionalitat, del seu ús, detots aquells consells que fan que el comprador vagi al mer-cat a buscar alguna cosa més que productes per cuinari menjar. És per això que els mercats són tan antics comles mateixes ciutats.

Els mercats de Barcelona són una fidel imatge del pai-satge mediterrani, dels seus colors i les seves aromes,són l’esglaó necessari per fer arribar a la taula la dieta me-diterrània, un patrimoni molt nostre i molt valorat. Per aixòs’ha presentat la candidatura per a la Unesco perquèreconegui la dieta mediterrània com un patrimoni culturalque no es pot perdre i els beneficis de la qual hem demantenir i promoure.2

Aquells que disfruten dels pla-ers culinaris, de la bona tau-la i, especialment, de la cui-na, quan visiten una novaciutat no se’n van sense des-

cobrir si aquesta compta amb un bonmercat de productes frescos i, enaquest cas, visitar-lo. Cada ciutat, ca-da cultura, té una manera diferent d’en-tendre la cuina i els ingredients que méss’utilitzen, que normalment estan vin-culats amb les tradicions de la produc-ció pròpia de productes frescos.

Els mercats són aparadors de la vita-litat gastronòmica d’un territori, d’unacultura. El que es pot trobar en un mer-

cat reflecteix la diversitat social i cultu-ral de la ciutat. Així, als mercats de Bar-celona es pot veure una gran quanti-tat de producte fresc, saludable isobretot de temporada. Però això no ésincompatible amb la possibilitat de tro-bar-hi productes molt més exòtics, quefa anys eren molt difícils d’obtenir. Elsnous barcelonins també han sumat laseva cultura gastronòmica als plats tra-dicionals de Catalunya. Avui, la logísti-ca i la conservació dels aliments han mi-llorat molt i és possible disposar d’unagran varietat de fruites, hortalisses i carna qualsevol racó de la ciutat.

DIETA SALUDABLELa famosa dieta mediterrània es basaen un alt consum de productes vege-tals (fruites, verdures, llegums, fruita se-

La dieta mediterrània és la base de la gastronomia catalana. Als mercats es troba tota la varietat de productes necessaris per portar-la a terme

Per triar i remenarca, pa i altres cereals). El seu alimentbase és el blat, el greix principal, l’olid’oliva, i preponderen les carns blan-ques i el peix per sobre de les carns ver-melles.

La dieta mediterrània es considerauna dieta saludable, en què l’oli d’oli-va és el culpable, en part, que consu-mim més àcids grassos monoinsatu-rats, cosa que ajuda a reduir el nivell decolesterol. A més, el vi també s’associaa efectes cardioprotectors. Tot aixòsembla que incideix en un menor riscde deteriorament cognitiu davant la ve-llesa o les malalties mentals de dege-neració. De fet, als països mediterranises detecta menys incidència de les ma-lalties coronàries.

Els mercats són exponents de pro-ductes frescos i d’alta qualitat. La ver-

dura i la fruita poden proporcionar en-trants o acompanyaments plens de nu-trients com la fibra (que dóna sensacióde sacietat) i de vitamines antioxidants,així com hidratació: el seu alt continguten aigua ajuda a hidratar-se i, a més amés, ho fa amb una baixa aportaciócalòrica.

La carn i el peix complementen unaoferta de producte fresc imprescindible.Aporten proteïnes i es poden escollirmagres amb menys greix per ser méssaludables.

A més, hi ha la gran varietat de para-des i productes que podem trobar aqualsevol mercat municipal. L’importantés demanar consell als venedors, quesón els que tenen el coneixement i sa-bran dir-nos quin producte encaixa mi-llor amb les nostres necessitats.2

Director de la Fundació Dieta Mediterrània

Joan Castells

Zona de recollida selectiva de gel al mercat de la Llibertat.

FERNANDO BAGUÉ

FERNANDO BAGUÉ

les dades

518euros

DDespesamitjanamensual queuna famíliaconsumeixals mercatsde la ciutat deBarcelona

8.000persones

D Treballen alsmercats; 7.442 a tempscompleti 659 a temps parcial

1.000milionsd’euros

DVolum defacturacióde l’exercici 2009 delsmercatsmunicipals de la ciutatde Barcelona

65milions devisitants

DNombrede personesque l’anypassat van anarals mercatsde la capitalcatalana

SANTS-MONTJUÏC

MERCAT DE LA MARINAPasseig de la Zona Franca, 178-180Tel. 93 332 53 47HorariDe dilluns a dijous de 8.00 h a 14.00 h.Dimarts i dijous de 17.00 h a 20.00 h.Divendres de 8.00 h a 20.00 h.Dissabtes de 8.00 h a 14.30 h.ServeisAutoservei, pàrquing gratuït amb vals decompra i targeta client.

MERCAT D’HOSTAFRANCSCreu Coberta, 93Tel. 93 431 86 06www.mercatsdecatalunya.com/HorariDe dilluns a dijous de 7.00 h a 14.00 h ide 17.30 h a 20.00 h. Divendres de 7.00 h a 20.00 h. Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.ServeisAutoservei, papereria i espai per canviarels bebès.

MERCAT DE SANTSSant Jordi, 6Tel. 93 339 55 53www.mercatsdecatalunya.com/santsHorariDilluns de 7.30 h a 14.00 h.Dimarts i dijous de 7.30 h a 14.30 h. i de17.00 h a 20.30 h.Dimecres de 7.00 h a 14.30 h.Divendres de 7.00 h a 20.30 h.Dissabtes de 7.00 h a 15.30 h.ServeisServei a domicili i compra on line.

SARRIÀ-SANT GERVASI

MERCAT DE GALVANYSantaló, 65Tel. 93 414 09 94www.mercatgalvany.esHorariDe dilluns a dijous de 7.00 h a 14.00 h.Dv. i ds. de 7.00 h a 14.30 h.ServeisPàrquing.

CIUTAT VELLA

MERCAT DE LA BOQUERIALa Rambla, 89 bisTel. 93 318 25 84www.boqueria.infoHorariDe dl. a ds. de 8.00 h a 20.30 h.ServeisPunt d’informació, aula de cuina, canalBoqueria.

MERCAT DE FLORS DE LA RAMBLA

La Rambla, 132

HorariDe dl. a dv. de 8.00 h a 20.30 h.Dissabtes de 9.00 h a 21.00 h.Diumenges de 8.00 h a 15.00 h.

MERCAT DE SANTA CATERINAFrancesc Cambó, 16Tel. 93 319 57 40www.mercatsantacaterina.netHorariDilluns de 7.30 h a 14.00 h.Dimarts i dimecres de 7.30 h a 15.30 h.Dijous i divendres de 7.30 h a 20.30 h.Dissabtes de 7.30 h a 15.30 h.ServeisAutoservei, restaurant, pàrquing gratuïtamb vals de compra, servei a domicili,punt d’informació, consigna, compra online i wi-fi.

MERCAT DE LA BARCELONETAPlaça de la Font, s/nTel. 93 221 64 71www.mercatdelabarceloneta.comHorariDe dilluns a dijous de 7.00 h a 15.00 h.Dimarts, dimecres i dijousde 17.00 h a 20.30 h.Divendres de 7.00 h a 20.30 h.Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.ServeisAutoservei, restaurants i wi-fi.

LES CORTS

MERCAT DE LES CORTSTravessera de les Corts, 215Tel. 93 330 97 02www.mercatdelescorts.comHorariDe dl. a dc. de 7.00 h a 14.30 h.Dijous de 7.00 a 14.30 i de 17.00 a 20.00 h.Divendres de 7.00 h a 20.00 h.Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.ServeisAutoservei, pàrquing gratuït amb vals decompra i wi-fi.

MERCAT DE SANT GERVASIPlaça de Joaquim Folguera, 6 Tel. 93 417 78 74www.mercatdesantgervasi.comHorariDe dl. a ds. de 8.00 h a 14.30 h.Dimarts de 17.00 h a 20.30 h.Divendres de 7.00 h a 20.30 h.Dissabtes de 7.00 h a 14.30 h.ServeisAutoservei, pàrquing gratuït amb vals de compra i servei a domicili.

MERCAT DE SARRIÀPasseig de la Reina Elisenda Montcada, 8Tel. 93 203 02 91www.mercatsarria.comHorariDilluns i dissabte de 7.30 h a 15.00 h.De dimarts a divendres de 7.30 h a 20.00 h.ServeisPàrquing gratuït, autoservei i servei adomicili.

MERCAT DE LES TRES TORRESVergós, 2Tel. 93 417 58 40www.mercattrestorres.comHorariDe dilluns a dissabte de 7.30 h a 14.30 h.ServeisPàrquing gratuït.

EIXAMPLE

MERCAT DE SANT ANTONIComte d’Urgell, 1 bisMercat provisionalRonda de Sant Antoni (entre els carrers de Comte d’Urgell i Riera Alta)Tel. 93 423 42 87www.mercatdesantantoni.comHorariDe dilluns a dijous de 7.00 h a 14.30 h i de 17 h a 20.30 h.Divendres, dissabtes i vigíliesde festiu de 7.00 h a 20.30 h.ServeisAparcament gratuït amb vals decompra i punt d’informació.

MERCAT DEL LLIBRE DE SANT ANTONIRonda de Sant PauHorariDiumenges de 9.00 h a 14.30 h.

ENCANTS SANT ANTONIMercat provisional entre Riera Alta i la plaça del Pes de la PallaHorariDilluns, dimecres, divendres i dissabtes de 9.30 h a 20.30 h.

MERCAT DEL NINOTMallorca, 133Mercat provisionalJardins del Doctor Duran i Reyrals, s/nTel. 93 453 65 12www.mercatdelninot.comHorariDe dl. a dv. de 8.00 h a 21.00 h.Dissabtes de 8.00 h. a 15.00 h.ServeisPàrquing gratuït, punt d’informació,serveis adaptats i espai per canviar elsbebès.

MERCAT DE LA CONCEPCIÓAragó, 311 bisTel. 93 457 53 29www.laconcepcio.comHorariDilluns de 8.00 h a 15.00 h.De dt. a dv. de 8.00 h a 20.00 h.Dissabtes de 8.00 h a 15.00 h.ServeisAutoservei, electrodomèstics, flors,pàrquing gratuït amb vals de compra,servei a domicili, wi-fi, punt d’informació iconsigna.

MERCAT DE LA SAGRADA FAMÍLIAPadilla, 255Tel. 93 436 34 52HorariDimarts, dimecres i dijous de 7.00 h a 14.00 h i de 17.30 h a 20.30 h.Divendres de 7.00 h a 20.30 h.Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.ServeisAutoservei, pàrquing gratuït amb vals decompra, servei a domicili, consigna, zonaenjardinada, punt d’informació, parcinfantil i targeta de fidelització.

MERCAT DEL FORT PIENCRibes, 16 Tel. 93 265 53 71HorariDilluns de 8.00 h a 15.00 h.De dt. a dv. de 8.00 h a 20.00 h.Dissabtes de 8.00 h a 15.00 h.ServeisAutoservei.

MERCAT DE BELLCAIREPlaça de les Glòries Catalanes, 8Tel. 93 246 30 30www.encantsbcn.comHorariDe novembre a març: dilluns, dimecres,divendres i dissabtes de 9.00 h a 18.00 h.D’abril a octubre: dilluns, dimecres,divendres i dissabtes de 9.00 h a 19.00 h.

GRÀCIA

MERCAT DE L’ABACERIA CENTRALTravessera de Gràcia, 186

Tel. 93 213 62 86www.mercatabaceria.comHorariDe dilluns a dijous de 7.00 h a 14.30 h ide 17.30 h a 20.30 h.Divendres de 7.00 h a 15.00 h i de 17.00 h a 20.30 h. Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h i de 17.00 h a 20.30 h.ServeisEspai per canviar els bebès.

MERCAT DE L’ESTRELLAPi i Margall, 73-75Tel. 93 284 20 53HorariDe dilluns a dijous de 7.00 h a 14.00 h.Dimarts i divendres de 17.00 h a 20.00 h.Divendres de 7.00 h a 14.30 h.Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.ServeisPàrquing gratuït amb vals de compra,servei a domicili.

MERCAT DE LESSEPSVerdi, 200Tel. 93 219 72 96www.mercatdelesseps.comHorariDe dilluns a dijous de 7.00 h a 14.00 h.Dimarts de 17.30 h a 20.30 h.Divendres de 7.00 h a 20.30 h.Dissabtes de 7.00 h a 14.30 h.ServeisAutoservei, aparcament gratuït.

MERCAT DE LA LLIBERTATPlaça de la Llibertat, 27Tel. 93 217 09 95HorariDe dilluns a divendres de 8.00 h a 20.30 h.Dissabtes de 8.00 h a 15.00 h.ServeisAutoservei, pàrquing gratuït, servei a domicili, punt d’informació, targeta client i espai per canviar els bebès.

HORTA-GUINARDÓ

MERCAT DE GUINARDÓPassatge de Llívia, 34 Mercat provisionalCarrer de Teodor Llorente s/nTel. 93 435 58 88HorariDe dilluns a dijous de 8.00 h a 14.30 h.Divendres de 8.00 h a 20.00 h.Dissabtes de 8.00 h a 14.30 h.ServeisPàrquing gratuït.

MERCAT DEL CARMELLlobregós, 149 Tel. 93 420 46 38HorariDe dilluns a dimecres de 8.00 h a 14.00 h.Dijous de 7.30 h a 14.00 h i de 17.30 h a20.30 h. Divendres de 7.30 h a 20.30 h.

Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.ServeisPàrquing gratuït, servei a domicili i puntd’informació.

MERCAT DE VALL D’HEBRONPasseig de la Vall d’Hebron, 130Tel. 93 428 31 84HorariDe dilluns a dijous de 7.00 h a 15.00 h.Divendres de 7.00 h a 20.00 h. Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.ServeisPàrquing gratuït i servei a domicili.

MERCAT D’HORTATajo, 75 Tel. 93 429 51 40www.corhorta.comHorariDilluns a dijous de 8.00 h a 14.00 h. Divendres de 8.00 h a 20.00 h. Dissabtes de 8.00 h a 14.00 h.ServeisPàrquing gratuït amb vals de compra,servei a domicili, punt d’informació, wi-fi i targeta comerç.

NOU BARRIS

MERCAT DE LA MERCÈPasseig de Fabra i Puig 270-272Tel. 93 429 41 92HorariDe dilluns a dijous de 7.30 h a 14.30 h.Dijous de 17.00 h a 20.30 h. Divendres de 8.00 h a 20.00 h. Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.ServeisPàrquing gratuït amb vals de compra, servei a domicili i punt d’informació.

MERCAT DE LA GUINEUETAPasseig de Valldaura, 186-190Tel. 93 354 12 27HorariDe dilluns a dijous de 7.00 h a 14.00 h.Divendres de 7.00 h a 20.00 h. Dissabtes de 7.00 h a 14.00 h.

MERCAT DE CANYELLESAntonio Machado, 10Tel. 93 427 71 86HorariDe dilluns a dijous de 7.30 h a 14.00 h.Divendres de 7.00 h a 20.00 h.Dissabtes de 7.30 h a 15.00 h.ServeisAutoservei, pàrquing gratuït, quiosc i servei bancari.

MERCAT DE MONTSERRATVia Favència, 241T 93 354 72 39Horari

De dilluns a dijous de 7.00 h a 14.00 h.Divendres de 7.00 h a 20.00 h.Dissabtes de 7.00 a 15.00 h.

MERCAT DE LA TRINITATPedrosa, 21Tel. 93 350 32 62HorariDimarts, dimecres i dijous de 7.30 h a 14.00 h i de 17.00 h a 20.00 h. Divendres de 7.30 h a 20.00 h. Dissabtes de 7.30 h a 15.00 h.ServeisAutoservei i pàrquing gratuït.

MERCAT DE CIUTAT MERIDIANACostabona, 4-6Tel. 93 354 96 29HorariDe dilluns a dijous de 7.00 h a 14.30 h.Divendres de 7.00 h a 20.00 h. Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.ServeisAutoservei.

MERCAT DE NÚRIAAvinguda de Rasos de Peguera, 186Tel. 93 353 96 03HorariDe dilluns a divendres de 7.00 h a 14.00 h.Divendres de 17.00 h a 20.00 h.Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.

SANT ANDREU

MERCAT DE FELIP IIFelip II, 118 Tel. 93 340 88 80www.mercatfelipsegon.comHorariDe dilluns a dijous de 7.00 h a 14.00 h.Divendres de 7.00 h a 20.00 h.Dissabtes de 7.00 h a 14.00 h.ServeisAutoservei, paradetes, servei a domicili,punt d’informació.

MERCAT DE SANT ANDREUPlaça del Mercadal, 41Tel. 93 345 11 48HorariDilluns de 8.00 h a 13.00 h. De dimarts adijous de 7.30 a 14.00 h. Divendres de 7.00a 20.00 h. Dissabtes de 7.00 a 15.00 h.

MERCAT DEL BON PASTORSant Adrià /Llinars dels Vallès, s/nTel. 93 313 95 96HorariDe dilluns a dijous de 8.30 h a 14.00 h.Dimarts i dijous de 17.00 h a 20.00 h.Divendres de 8.00 h a 20.00 h. Dissabtes de 8.00 h a 15.00 h.ServeisPunt d’informació, targeta client i espaiper canviar els bebès.

SANT MARTÍ

MERCAT DE SANT MARTÍPuigcerdà, 206-212 Tel. 93 313 34 49HorariDe dilluns a divendres de 7.00 h a 14.00 h.Divendres de 16.00 h a 20.00 h.Dissabtes de 7.00 h a 14.00 h.

MERCAT DEL POBLENOUPlaça de la Unió, 25 Tel. 93 225 29 37www.mercatpoblenou.comHorariDe dilluns a dijous de 8.30 h a 14.00 h.De dimarts a dijous de 17.30 h a 20.30 h. Divendres de 8.30 h a 20.30 h. Dissabtes de 8.30 h a 15.00 h.ServeisAutoservei.

MERCAT DEL CLOTPlaça del Mercat, 26 Tel. 93 231 86 04www.mercatdelclot.comHorariDe dilluns a dijous de 8.00 h a 14.30 h. Dimarts, dimecres i dijous de 17.30 h a 20.30 h. Divendres de 7.00 h a 20.30 h. Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.ServeisAutoservei, pàrquing gratuït, servei a domicili, punt d’informació i targeta de fidelització de clients.

MERCAT DE PROVENÇALSMenorca, 19 Tel. 93 313 71 95HorariDe dilluns a divendres de 7.00 h a 14.00 h.Divendres de 16.00 h a 20.00 h. Dissabtes de 7.00 h a 14.00 h.ServeisPàrquing gratuït.

MERCAT DEL BESÒSJaume Huguet, 38Tel. 93 305 42 02HorariDe dilluns a divendres de 7.00 h a 14.00 h.Divendres de 17.00 h a 20.00 h.Dissabtes de 7.00 h a 14.00 h.ServeisParadetes i pàrquing.

DISSABTE518 SETEMBRE DEL 2010Mercats de Barcelona

titularcilloon anar a comprar

DISSABTE4 18 SETEMBRE DEL 2010Mercats de Barcelona

Una àmplia xarxa municipal que permet combinar l’oferta de producte fresc amb la de producte envasat

Una passejada pels mercats de BCN

5

30

2 19

26

18

35

14

40

33

36

37

32

41

42

24

11

39

17

38

8

25

12

3128

9

9

27

34

4

22

16

7

23

20

20

15

6

10

29

13

43

1

43

www.mercatsbcn.cat

Receptes

DISSABTE6 18 SETEMBRE DEL 2010Mercats de Barcelona

Elaboració de plats tradicionals amb productes que es troben al mercat

Per llepar-se’n els dits

ECONÒMIQUESI DELICIOSES

IDEES

CARNISSERIA OLIVELLA. Mercat del Carmel

Estofat de vedella amb patates,suculent guisat de cara a la tardor

ingredients:600 grams de conill de vedella tallat, dues o tres cebes, trestomàquets, una cabeça d’alls i unafulla de llorer, quatre patatesmitjanes, oli, vi blanc i aigua.

A gafem el conill de vedella tallat a daus, el passem per farina blanca perquè la carnquedi més melosa i el posem a ofegar en una cassola. Sense retirar la carn, quanveiem que ja està daurada, hi afegim la ceba i el tomàquet a daus amb la fulla de llo-

rer. Deixem que es cogui tot a foc mitjà i posteriorment hi afegim un gotet de vi blanc, hidonem un parell o tres de voltes perquè es barregi bé i tot seguit hi afegim un litre d’aiguacalenta.

Amb la cassola tapada, la barreja es deixa bullir durant una hora o una hora i quart. Perseparat, en una paella, fregim unes quantes patates tallades també a daus i les afegim a lacassola un quart d’hora abans d’apagar el foc. El plat ja està a punt per servir. Es recomanaconsumir aquest guisat durant l’estació hivernal, per la seva aportació de calories.

FRUITES I VERDURES JUNY. Mercat de Santa Caterina

Un gaspatxo de síndria deliciós,dolç i molt refrescant

ingredients:500 grams de tomàquet, 500 grams de síndria, set o vuit fullesd’alfàbrega, una ceba, mig pebrotvermell, 200 grams de pa, siscullerades d’oli d’oliva i dues devinagre de xerès, sal i pebre.

A gafem el pa dur i el tallem en trossos irregulars. Després pelem i talem la ceba adaus, i el pebrot també. Es posen aquests tres ingredients (pa, ceba i pebrot) al reci-pient de la batedora i es trituren fins a aconseguir una emulsió molt fina. Després s’a-

fegeixen a la batedora, juntament a la mescla anterior, els tomàquets sense pell, que espoden escaldar una mica en aigua calenta per poder-los treure més bé la pell.

A continuació, tallem la síndria, que és important que sigui sense llavors, la posem a labatedora i ho triturem. Un cop estan triturats tots els ingredients, hi afegirem l’oli, el vinagre,la sal, el pebre i les fulles d’alfàbrega. Ho batrem tot fins que quedi una mescla amb la con-sistència d’un gaspatxo tradicional. Si queda molt espès s’hi ha d’afegir una mica d’aiguafreda.

JOHN BOY. Mercat de la Llibertat

Lluç a la gallega, boníssim i fàcil de preparar

ingredients:Un quilo de lluç, 150 grams de pèsols, un ou dur, una ceba tendra, un tros de pebrot vermell i un altre de verd, 600 grams de patates,tres grans d’all, dues fulles de llorer, pebre vermell dolç, oli,vinagre i sal.

E n una cassola amb aigua posem a bullir les patates tallades a daus, els trossos depebrot fets a tires i la ceba tendra tallada a daus. Quan les patates ja estiguin gairebébullides, hi afegim el lluç, a rodanxes, durant uns sis minuts. Una vegada el retirem del

foc, muntem el plat en una safata posant les patates a sota, a sobre les rodanxes de lluç, ambmolt de compte que no es trenquin, i les tires de pebrot i la ceba per sobre. A més, hi escam-pem per sobre un ou dur ratllat.

Per a la salsa, posem una mica d’oli en una paella, daurem unes làmines d’all i després apa-guem el foc. S’ha de posar la barreja en una salsera i a continuació afegir-hi el pebre vermelldolç amb un rajolí de vinagre. Ho barregem tot i ho repartim per sobre. El plat queda a punt permenjar.

AVINOVA. Mercat de la Concepció

Reminiscències d’estiu,amanida de pollastre amb fruita ingredients:2 pits de pollastre, 100 grams d’arròsbasmati, 1 poma, 1 taronja, 1 préssecde vinya, 50 grams de pinyons, 1 barreja d’enciams, 1 culleradeta de sucre. Oli, sal ipebre, 1 culleradeta de mostassa,suc de taronja i suc de llimona.

P er elaborar aquest plat s’han de posar a coure els pits de pollastre en una planxa ambuna mica d’oli. Una vegada daurats els retirarem i els tallarem a daus petits. Bullireml’arròs i el refrescarem amb aigua freda quan el colem. Tallarem la poma, la taronja, el

mango o el préssec a daus petits. A continuació netejarem les fulles d’enciam i les escorrerembé. Saltarem els pinyons amb el sucre per caramel·litzar-los i els reservarem. Per muntar el plat,es posen tots els ingredients en una safata fonda i es condimenten amb tots els productes dela salsa prèviament barrejas. Per acabar, es col·loquen els pinyons caramel·litzats a sobre del’amanida.

Els beneficis d’aquest plat per a la salut són indiscutibles, ja que nodreix sense aportar captipus de greixos. És econòmic i saludable.

i dels seus beneficis i la seva aportaciónutricional.

-¿Amb quins ingredients singularstreballa?

-M’agrada treballar amb productes no-bles, com les flors, també amb herbes iespècies, amb begudes que transformemen plats, amb menjar que convertim enpigments d’intens color i indubtable atrac-tiu, m’agrada jugar amb cada ingredientque descobreixo, sense censurar-me cappossibilitat.

-¿On compra els aliments que cui-na?

-Sempre al mercat. En cap altre lloctrobem la varietat de producte que po-dem trobar als mercats, d’ingredientsfrescos que es renoven dia a dia, produc-tes propis de temporada, varietats per atots els gustos i totes les butxaques, sen-se oblidar un valor afegit: el tracte ambla gent del mercat, el fruiter, el peixater,el carnisser, etcètera, que sempre tindranun consell per donar-nos, un aprenentat-ge per oferir-nos o una recepta de cuinasenzilla i excepcional, sens dubte el mi-llor assessorament.

-¿Quin consell donaria per fer lacuina diària més atractiva?

-Afrontar-la com un espai d’oci, de re-laxació, no complicar-se la vida, dedicar-hi el temps que puguem o desitgem, hiha una proposta per a cada moment i,moltes vegades, menys és més. Unesherbes o unes espècies que ens ofereixel mercat o recol·lectades en algun testque tinguem a mà sempre ens poden aju-dar a marcar la diferència amb gestossenzills. Un tomàquet amatit amb oren-ga, alfàbrega, farigola o l’herba de quèdisposem ja és en si una proposta varia-da i atractiva; això sí, ¡el tomàquet quesigui de mercat! 2

DISSABTE718 SETEMBRE DEL 2010Mercats de Barcelona

entrevista

Iker ErauzkinAARRTTIISSTTAA GGAASSTTRROONNÒÒMMIICC II RREESSPPOONNSSAABBLLEEDDEE LL’’AAUULLAA DDEE CCUUIINNAA DDEE LLAA BBOOQQUUEERRIIAA

“M’agradajugar amb cadaingredient”

Per a aquells que no el coneguin,és l’artista dels quadros permenjar. Un innovador cuinerque barreja la seva passió perla gastronomia amb la pintura,

i intenta realitzar experiències sensorialsdiferents per sorprendre el comensal.

-¿Què és la cuina per a vostè?-La cuina és una forma de vida, un es-

pai per compartir, per oferir afecte i dedi-cació, per oferir-se al món que ens envol-ta, un reducte d’oci apassionant creat,sens dubte, segons la nostra voluntat, unmón ple de possibilitats, sense barreresestablertes, a excepció de les de la ma-teixa lògica, un lloc d’intercanvi, d’unió icomunicació on els sentiments quedenreflectits.

-¿El cuiner neix o es fa?-És necessària l’existència d’una llavor

de la qual pugui brotar qualsevol passió,després se l’ha de regar, adobar i cuidaramb cura i dedicació. Sens dubte, un cui-ner es fa, però ha d’existir aquesta ba-se, aquesta llavor, aquesta passió inna-ta que ens porta a oferir el nostre afectei la nostra dedicació a la cura i l’enriqui-ment d’aquesta passió.

-¿Quina importància els dóna alsproductes frescos?

-Són fonamentals, és imprescindibletreballar amb aliments frescos per poderexecutar una cuina sana i saludable, jaque el producte és la part més importanti, sens dubte, imprescindible, per a l’ela-boració de qualsevol proposta. Tambéés de gran importància treballar amb pro-ductes de temporada si volem disfrutardel sabor excepcional d’aquests aliments

A. P. M.BARCELONA

No hi ha cap guia de viatgesal món que quan parla deBarcelona a les seves pàgi-nes no faci referència alsmercats i a la seva gastro-

nomia. Les habilitats culinàries dels ca-talans són famoses a tot el món, sobre-tot gràcies als guardons que els nostrescuiners han aconseguit per tot el plane-ta. Si entre els 10 primers llocs de la llis-ta Pellegrino, que indica els 50 millorsrestaurants del món, hi ha cinc establi-ments espanyols, no és per pura casua-litat.

El clima permet cultivar matèries pri-meres d’alta qualitat i, si en alguna co-sa coincideixen els millors xefs del món,és que la qualitat del producte fa el plat.Disfrutar dels aliments de temporada ésla millor garantia d’èxit a la cuina, i enaixò hi poden ajudar molt els paradistesdel mercat que ens acosten la dieta me-diterrània a la taula amb els seus millorsconsells i els seus productes. Amb l’a-juda d’aquests professionals i les pro-pietats dels productes podem aconse-guir una dieta perfectament equilibrada,saludable i de qualitat.

És per això que, a través de l’InstitutMunicipal de Mercats, es treballa cadavegada més generant relacions entre elsproductors locals i els distribuïdors delsmercats de Barcelona per fomentar elconsum del producte de temporada ifresc.

Sense deixar de costat el producte lo-cal fresc, els mercats s’han obert tam-

bé a la venda de productes que fins fapoc no era habitual trobar en aquestsespais. Així, passejant pel mercat muni-cipal més pròxim, passarem per davantd’una parada dedicada al vi, d’una altraamb gran varietat d’olis i fins i tot a unatercera que ens ofereix tota mena de xo-colates. Sense oblidar parades dedica-des al sushi, a la pasta fresca o al men-jar preparat.

OFERTA PLURALTot són possibilitats. Sense anar méslluny, avui s’han incorporat a la nostradieta molts ingredients que en el seu mo-ment no eren gens comuns en la nostra

alimentació diària (carn de cavall, de can-gur o d’estruç, etcètera), i que amb eltemps s’han fet un espai en el menú denombrosos restaurants i de moltes ca-ses. Tampoc és estrany comprar fruitaprocedent de qualsevol part del plane-ta, independentment de la temporadaen què ens trobem.

La dieta mediterrània es consolida,però aspectes com la immigració i la glo-balització han fet que incorporem nousplats i sabors a la nostra alimentació.L’oferta de productes dels nostres mer-cats ha sabut adaptar-se a les novestendències i a les necessitats de la po-blació d’avui dia.2

Una ofertavariada, saludablei de qualitatMultiplicitat d’aromes, sabors i colors a les paradesamb productes cada dia més internacionals

A. P. MUÑIZBARCELONA

BECKY LAWTON

FERNANDO BAGUÉ

JORDI CASAÑAS

Són moltes les activitats que es re-alitzen als mercats. La majoria es-tan relacionades amb l’entorn, amb

la gastronomia mediterrània i amb el ba-rri en què se situen: festes majors, Car-naval, Sant Jordi o Nadal.

No hi ha dubte que són elements ver-tebradors de barri, i com a tals participende la seva vida social i cultural. És habi-tual que acullin activitats de tota mena,moltes d’elles relacionades amb la gas-tronomia i l’alimentació. Però també espoden convertir en l’escenari de festivalsde música, com la tercera edició del Fes-

tival Folk als mercats, que va tenir lloc alsrecintes de Gràcia.

A més, als mercats, com a agents arre-lats al terreny, existeixen moltes iniciati-ves per ajudar persones amb pocs recur-sos del mateix barri. També col·laborenamb projectes que es dirigeixen a aju-dar els que menys tenen, com el festivalDJS contra la fam, la recollida selectivad’aliments per a residències de la terce-ra edat o la campanya del banc d’ali-ments. En aquesta última, es va posar adisposició dels barcelonins la xarxa dels40 mercats de la ciutat com a punts derecollida d’aliments, on les persones queho desitjaven podien dipositar els seusdonatius per fer-los arribar a les personesnecessitades.2

Solidaritat per arribar a les persones que menys tenen

A. P. M.BARCELONA

Mercat de Sant Antoni.

Parada de venda d’ous de la Boqueria.

DISSABTE918 SETEMBRE DEL 2010Mercats de Barcelona

titularcillotecnologia

DISSABTE8 18 SETEMBRE DEL 2010Mercats de Barcelona

Els mercats han estat al llargdels segles un espai de rela-ció, llocs on la gent es troba,parla i fa vida social. Ara, amés, aquesta funció s’estén

pel ciberespai. Els mercats de Barcelo-na s’incorporen a les xarxes socialsFacebook, Youtube i Flickr i estrenen unapàgina web: www.mercatsbcn.cat.

L’objectiu dels nous canals d’infor-mació va més enllà de presentar els ser-veis de cada una de les instal·lacions. Lafinalitat és oferir plataformes vives quees nodreixen de l’experiència dels ex-perts, però també de la tornada delsusuaris. D’aquesta manera, el consellque un paradista pugui donar a un clienta l’hora de comprar un producte o un al-tre per a una determinada recepta tam-bé es pot trobar a la xarxa, juntamentamb els comentaris d’altres internau-tes interessats. Les noves tecnologiesatrauen la participació de la gent jove,acostant-la al mercat i assegurant la per-manència d’aquest. Es tracta d’unaoportunitat que Mercats de Barcelonano han volgut deixar d’aprofitar i en laqual treballen amb l’objectiu de fomen-tar aquests espais i, sobretot, acostar ladieta mediterrània i els beneficis del pro-ducte fresc als ciutadans.

NOVA WEBLa nova web està plantejada com un es-pai de servei, informació i participaciódestinat als clients, als paradistes, als vi-sitants i als joves que s’inicien en l’acti-vitat de fer la compra; és una web per atots. La secció de serveis de la nova webestà pensada, entre altres coses, per-què els paradistes puguin fer on line elsseus tràmits, però sobretot la nova pà-gina està concebuda perquè el client dis-posi de tota la informació sobre el mer-cat i els seus productes.

L’apartat anomenat Participa està pen-sat tant per als que són clients del mer-cat com per als que no ho són. És el llocdedicat a compartir continguts amb elsusuaris, tant de la web com dels diver-sos canals de les xarxes socials. Aquís’hi podran trobar vídeos, receptes, opi-nions, consells d’experts, trucs relacio-nats amb l’alimentació, la nutrició i la gas-tronomia.

A més, un apartat ofereix informaciósobre el model de mercat de Barcelo-na per a altres ciutats i mercats que vul-guin rebre assessoria sobre la gestió d’a-quests espais en el seu territori segonsl’èxit de la fórmula barcelonina. I és quela capital catalana ja és un referent a ni-vell internacional pel que fa a la gestióde mercats.2

El mercat, també a les xarxes socialsLa implantació de les noves tecnologies acosten les instal·lacions als joves,als clients de sempre, als paradistes i als visitants

Activitats dirigides a escolars ensenyen els valors d’una dieta equilibrada

LAIA DÍAZBARCELONA

repercussió

LAURA MARTÍBARCELONA

Els mercats són un eix dina-mitzador de l’economia de laciutat i, per tant, un elementfonamental per aconseguir lasortida de la crisi i la promo-

ció econòmica de la ciutat. L’Ajuntamentde Barcelona ho sap, i per això el fomentd’aquestes instal·lacions és una de lesseves principals prioritats.

Més de 65 milions de persones vanvisitar durant el 2009 un mercat muni-cipal, una xifra que constata el seu pa-per principal en la vertebració de lesrelacions comercials i socials que exer-ceixen en la ciutadania. L’impacteeconòmic i el volum de facturació de totsels mercats municipals de la ciutat ésun altre factor a tenir en compte a l’horade valorar els mercats com a motoreconòmic, ja que en l’exercici anteriores van facturar entre els 950 i els 1.100milions d’euros anuals, xifra que repre-senta entre el 7,5% i el 8,7% del con-junt del comerç minorista de la ciutat. Amés, un altre aspecte important a teniren compte són les 8.000 persones quehi treballen de forma indirecta, 7.442 atemps complet i 659 treballadors atemps parcial.

La mitjana de despesa familiar men-sual en alimentació als mercats és de518 euros i la major part d’aquesta des-pesa es destina al producte fresc. Elsproductes més comprats són el peix i elmarisc (78%) i la carn (74%), especiali-tats que funcionen com a motors d’a-tracció dels mercats.

Per tot això, invertir en els mercats ésclau. El pla de dinamització aposta pelmodel barceloní i, de fet, l’Institut Mu-nicipal de Mercats de Barcelona (IMMB)ja ha començat a exportar aquest mo-del a altres ciutats i països que han sol·li-citat ajuda per gestionar o definir els seusmercats.

LES OPINIONSEls mercats han estat un dels elementsmés ben valorats pels ciutadans, segonsl’última Enquesta de serveis municipals.En aquesta enquesta, els barceloninsdonen una nota de 6,9 als mercats, quehan quedat només per sota de les bi-blioteques i del metro.

Segons l’estudi d’impacte econòmic,el 52% dels comerciants són menors de50 anys, de manera que s’augura quees tracta d’un sector amb projecció defutur. També s’hi afegeix la tradició i l’ex-periència dels paradistes, tenint encompte que els establiments tenen unamitjana de 25 anys i que el 50% han por-

tat a terme reformes en les parades enels últims 17 anys. Una dada curiosatambé és que entre els compradors en-questats el 80% accedeix al mercat apeu, ja que el tenen a una distància mà-xima de 10 minuts caminant. Això con-firma que els mercats són espais cohe-sionadors del territori.

L’estudi també destaca l’enorme pa-per dinamitzador i l’estímul comercial quesuposen els mercats per a les botiguesdels voltants.

Altres dades interessants que s’hanrevelat fan referència als hàbits de con-sum dels clients, com ara que el tiquet

Amb un volum anual de 1.000 milions d’euros i 65 milions de visitants, els mercats es consoliden com a eix principal de l’economia i de les relacions socials

Motor econòmicde la ciutat

de compra que es realitza entre setma-na sol ser més alt a la tarda que al ma-tí, cosa que ha portat alguns mercats areplantejar-se els horaris comercials perfacilitar la compra i augmentar tambéel volum d’ingressos.

FIDELITZACIÓEls mercats han fet un gran esforç peradaptar-se als temps. Han estudiat lesnoves necessitats i han innovat intro-duint-hi nous productes, com per exem-ple l’envasat que es ven a través de su-permercats. Aquesta barreja comercialamplia les possibilitats d’arribar a nous

usuaris, que troben en un únic recintetota l’oferta alimentària i domèstica.

El mix és interessant, però hi ha mer-cats que han anat més enllà i que hancreat les seves pròpies targetes de fide-lització. Un exemple és el mercat de laBoqueria, que disposa d’una TargetaClub que permet acumular punts per lescompres realitzades i canviar-los per ac-tivitats organitzades pel mateix mercato a l’Aula Gastronòmica, o per promo-cions d’activitats culturals. Els mercatsde la Sagrada Família, el Bon Pastor odel Clot també disposen de targetes defidelització.2

PROGRAMES EDUCATIUS PER A ESCOLARSEls mercats de Barcelona es poden convertir enuna gran escola per als alumnes de primària isecundària de la ciutat. Gràcies al programa Permantenir l’equilibri, ¡menjo de mercat!” –unainiciativa de l’Institut Municipal de Mercats–, elsmés joves podran aprendre, tant a dins com afora de l’aula, la importància de la dietamediterrània i el valor afegit de fer la compradels productes frescos al mercat més pròxim acasa.

El programa està dirigit a tots els estudiants deprimària i secundària de Barcelona, i incloudiverses activitats, segons l’edat i el curs dels

participants. A més de les sessions a l’aula, elsestudiants treballaran al mercat que es trobi mésa prop de l’escola per posar en pràctica el quehan après a classe i per conèixer el funcionamentreal d’un mercat, la varietat de productes que s’hivenen, així com la importància del comerç deproximitat.

Finalment, els alumnes podran compartir laseva experiència en una web dissenyada per aaquesta activitat i adaptada a l’edat delsparticipants. Els professors i centres interessatspoden conèixer el contingut d’aquest programa através de la pàgina www.menjodemercat.cat.

Seguint les agulles del rellotge, imatges dels mercats del Ninot, el Guinardó, la Guineueta i Sants.

REGESA

El 2009 es vanfacturar entre950 i 1.100milions d’euros

11DISSABTE

18 SETEMBRE DEL 2010Mercats de Barcelona

titularcillola transformació

DISSABTE10 18 SETEMBRE DEL 2010Mercats de Barcelona

l’oferta

Els temps canvien, la societatevoluciona i els mercats s’ac-tualitzen. Si primer es va pas-sar de les places obertes enquè els comerciants venien el

seu gènere a l’aire lliure a les estructurescobertes modernes, els mercats de Bar-celona també posen al dia la seva ofer-ta per a clients i paradistes.

La presència dels mercats en la xar-xa ha vingut acompanyada de la instal·la-ció de punts wi-fi d’accés gratuït. La con-nexió a internet no només facilita larealització de tràmits als venedors, sinóque també suposa un atractiu afegit perals clients. Aquests serveis es poden tro-bar en els mercats municipals de SantaCaterina, la Concepció, la Barceloneta,Horta o les Corts. El mercat de Sants ofe-reix fins i tot l’opció de realitzar la com-pra on line.

TEMPS MODERNSI no només s’adapten als nous temps enl’aspecte tecnològic. Pràcticament totshan adaptat els seus horaris als dels con-sumidors, de manera que han ampliat elsperíodes d’obertura i han passat a obrirdiverses tardes a la setmana. A les TresTorres, Galvany, Sant Antoni, el Ninot,Besòs, l’Estrella, Provençals, etc. A més,aparcar als mercats resulta més senzill,ja que més d’una vintena compten ambun pàrquing gratuït per als clients.

Un altre nou servei és l’entrega cen-tralitzada de la compra a domicili. Un to-tal de 15 mercats de la ciutat ja l’oferei-xen, i en alguns casos s’hi inclou la

compra de productes envasats dels su-permercats instal·lats als mateixos re-cintes. La gestió de l’enviament sol anara càrrec d’entitats ubicades en el mateixbarri que ofereixen oportunitats laboralsa persones en risc d’exclusió social. Unaltre cop el mercat actua aquí com a ele-ment cohesionador i xarxa d’ajuda veï-nal. És el cas, per exemple, de Sarrià, elCarmel o Sant Gervasi.

Ser un habitual dels mercats tambépot resultar profitós per a la butxaca. Elsmercats de la Llibertat, el Clot, la Sagra-

da Família, Marina i Bon Pastor comptenamb targetes de fidelització que perme-ten accedir a promocions o descomp-tes. I per fer la feina i la compra més agra-dables, també s’ha renovat el sistema declimatització de diversos centres, com elde la Vall d’Hebron, Fort Pienc, el Gui-nardó i Hostafranchs.

Tota la xarxa municipal de mercats estàimmersa en una campanya per a la cor-

recta gestió dels residus. Són instal·la-cions grans, i les millores ambientals, amés de ser necessàries, repercuteixende manera evident en favor de la ciutat.El 2008 ja es van iniciar diferents provespilot per a la correcta separació dels re-sidus als mercats de Galvany i el Ninot,que posteriorment es van ampliar a setinstal·lacions més.

SOSTENIBLES I COMPROMESOSEn una primera fase es van instal·lar pe-tites màquines compactadores de car-tró per millorar la recollida selectiva d’a-questa matèria, i posteriorment es vancondicionar els espais per recollir lamatèria orgànica i la fracció resta. Unavegada analitzats els resultats, es van ob-tenir mesures que van permetre perfec-cionar el model que posteriorment es vaanar instal·lant en una trentena de mer-cats més durant el 2009. A la instal·lacióde contenidors de cartró i al condicio-nament d’espais per a la recollida de lamatèria orgànica, s’hi va afegir la recolli-da de gel i la presència d’un promotorambiental, que té com a missió principalassessorar a qui ho requereixi sobre lagestió de residus i realitzar un seguimentde la seva evolució.

BOSSES REUTILITZABLESA més de la gestió de residus, els mer-cats també han iniciat diferents accionsencaminades a la responsabilitat me-diambiental. És el cas de la campanyade bosses reciclables, en què, amb l’ob-jectiu de conscienciar els ciutadans perdisminuir el consum de bosses de plàs-tic, es van regalar 200.000 bosses reu-tilitzables.2

Al vostre servei La xarxa de mercats de Barcelona compta amb nous atractiusper fer de la compra un acte més senzill i amè

Edificis d’estrena19 mercats s’han renovat en els últims anys i 8 estan en obres. Es prioritza la recuperacióarquitectònica i artística dels espais originals i els serveis adequats a la vida actual

LAIA DÍAZBARCELONA

Eels mercats són espais em-blemàtics que, al seu torn, so-len ser un bon exponent del’arquitectura i l’enginyeria deles ciutats en què estan ubi-

cats. De fet, existeix una ruta turísticadels mercats de Barcelona que té fins itot una guia editada per l’Institut Munici-pal de Mercats de Barcelona. Així ho en-tén el model barceloní de mercats, que,a més d’adaptar aquestes infraestructu-res a les necessitats dels nous temps,també ha invertit en la recuperació ar-quitectònica i artística dels edificis origi-nals en tots els casos en què ha estatpossible.

En la renovació dels mercats de Bar-celona s’intervé en la recuperació del valor arquitectònic de l’edifici, el soterra-ment de la logística i la creació d’apar-caments subterranis on sigui possible,així com la millora mediambiental (efi-ciència energètica i recollida selectiva deresidus) i, sobretot, la redefinició de l’o-ferta comercial incorporant nous opera-dors. En total, s’han invertit 30,2 milionsd’euros en millores en els mercats.

NOUS ESPAISEn els últims anys s’han modernitzat 19mercats de Barcelona. Alguns han am-pliat els seus espais, han donat cabudaa supermercats, han incorporat serveisque centralitzen l’entrega a domicili, hanadaptat els espais a la normativa d’ac-cessibilitat, han instal·lat canviadors pera bebès i fins i tot han incorporat la xar-xa wi-fi. Totes aquestes millores hanaconseguit situar els mercats com un delsserveis més ben valorats pels barcelo-nins, segons les últimes enquestes delconsistori.

Les remodelacions integrals incideixenen una concepció moderna de les ins-tal·lacions i ofereixen solucions a les ne-cessitats d’avui com la recollida selecti-va de residus o de gel, la disposició dezones de càrrega i descàrrega subterrà-nies que no incideixin negativament en lamobilitat de la ciutat i evitin el soroll, es-pais molt més amplis i accessibles per ales persones amb mobilitat reduïda, sis-temes d’energia i climatització que mi-llorin l’eficiència energètica, etcètera. Amés, s’ha de mencionar que alguns d’a-quests serveis s’han incorporat tambéen mercats que han estat parcialment enobres.

Durant l’any passat es va inaugurar laremodelació del mercat de la Llibertat iels mercats provisionals de Sant Antoni,el Ninot, Sants i el Bon Pastor. El mes dedesembre passat es van acabar les obresde reordenació comercial a l’interior delmercat de la Vall d’Hebron, al districted’Horta-Guinardó.

EN OBRESEl procés de rehabilitació de tota la xar-xa de mercats seguirà aquest any ambuna inversió prevista el 2010 de 23.657

milions d’euros per finalitzar els projec-tes de remodelació ja iniciats o rehabi-litar nous equipaments.

Són vuit els mercats que estan en viade remodelació actualment. La remo-delació del mercat del Guinardó s’em-marca en un projecte global que incloula construcció de vivendes de proteccióoficial i altres serveis, com ara un CAP,una guarderia, una residència per a latercera edat i dues zones verdes.

Al mercat de Provençals se seguirà elmodel ja establert de reforma que ja s’haportat a terme als mercats del Poblenou,Sarrià o les Corts. En el cas del mercatde Sants, s’han situat les instal·lacionsprovisionals a la rambla de Badal, en-tre el carrer de Càceres i el carrer deSants. La remodelació d’aquest mercatpretén respectar el valor arquitectònicde l’edifici existent, així com millorar ladistribució de les parades, respectar lanormativa d’accessibilitat, la construc-ció d’un aparcament subterrani, inclou-re un autoservei que complementi l’ac-tivitat del mercat amb l’oferta deproducte envasat, i redistribuir les para-des exteriors pel recinte.

El mercat provisional del Ninot s’ha si-tuat a la plaça del Doctor Ferrer y Caji-gal (al davant de l’Hospital Clínic). La re-forma preveu integrar les paradesexteriors a la façana de l’edifici, que esrehabilitarà completament. Així, es por-tarà a terme l’ampliació de les voreres ies podrà recuperar un espai públic ambels patis tancats de la façana del carrerde Mallorca. A més d’aquestes actua-cions, també s’hi ubicarà un autoserveii un aparcament de doble nivell.

A finals de desembre de l’any passatel mercat del Bon Pastor va ser traslla-dat provisionalment per posar en marxael seu procés de remodelació a la sevaantiga ubicació. Cal destacar que les ins-tal·lacions provisionals ja han ampliat elsseus horaris comercials, especialment ala tarda.

El mercat dels Encants-Fira Bellcaireestarà situat, en el seu nou edifici, en unsolar delimitat pel carrer de Castillejos,l’avinguda de la Meridiana i la plaça deles Glòries. El nou projecte doblarà la se-va superfície i intentarà garantir la sen-sació de comprar a l’aire lliure però so-ta una gran coberta que permetràmantenir protegides de la pluja, el venti el sol totes les parades. El mercat tam-bé inclou un aparcament subterrani ambcapacitat per a 300 vehicles.

El mercat de Sant Antoni està situatprovisionalment a la ronda de Sant An-toni, entre els carrers de Comte d’Urgelli de Casanova. La remodelació de l’edi-fici modernista conservarà els seus tresmercats diferenciats: el de producte fresc–que s’ubicarà on es troba actualment–,el dominical del llibre (que s’ubicarà al’exterior), i el dels Encants, situat a l’in-terior en una zona de venda no ali-mentària. El nou projecte ampliarà la su-perfície comercial i permetrà recuperarels patis interiors com a places públi-ques perquè els veïns puguin disfrutard’aquests nous espais.2

LAURA MARTÍBARCELONA

L’ÚLTIM QUE HA ESTRENAT INSTAL·LACIONS

Des que el 1840 va canviar elseu nom de mercat de laConstitució pel de mercat dela Llibertat, es va convertiren un edifici emblemàtic dela ciutat. El projecte originariva ser concebut per l’arqui-tecte municipal MiquelPasqual i Tintorer, amb unacoberta de ferro construïdaper la també emblemàticaMaquinista Terrestre iMarítima. De fet, aquest edi-fici modernista ha estatdeclarat edifici protegit pel

Catàleg del PatrimoniArquitectònicHistoricoartístic de la Ciutatde Barcelona.

El mercat de la Llibertat ésl’últim que ha inaugurat lesseves instal·lacions desprésde sotmetre’s a la remodela-ció integral. La transforma-ció ha durat dos anys, desque el 2007 es van iniciar lesobres fins al 20 d’octubrepassat, que va obrir les por-tes amb una superfície totalde 1.300 metres quadrats. La

reforma integral ha tingut uncost de 7,2 milions d’euros.Les noves instal·lacions acu-llen un autoservei, un apar-cament subterrani per acàrrega i descàrrega delsvehicles del mercat, així comun nou sistema de climatit-zació. Els espais s’han adap-tat per complir el que esta-bleix la normativa d’accessi-bilitat: s’ha facilitat mésamplitud en passadissos iaccessos i s’ha adaptat elsbanys.

MERCAT DE LA LLIBERTAT

Coberta rehabilitada i catalogada com a patrimoni municipal del mercat de la Llibertat.

JORDI CASAÑAS

JORDI CASAÑAS

XAVIER SOLÀ I VILASECA

Fa 25 anys que visc a Barcelona i commés hi pienso més m’adono que, desdel primer dia, aquesta estimada ciu-tat, com a tantes altres persones, tam-bé m’ha adoptat. I així diria que ho se-gueix fent, infatigablement i generosa.¿Quantes persones han de caure ren-dides als seus encants? Aquest mag-netisme que l’ha convertit en un pold’atracció mundial té moltes explica-cions. Per mi, una d’elles radica en elsseus mercats.

¿Què me’n dieu dels mercats deBarcelona? ¡Quina meravella! ¿Desit-geu una explosió de vida més bonica,servicial, puntual, serena i ordenada?Els sentits s’alteren davant de tantagrandesa humana i natural. ¡Quinacanya!

Tanta fruita sana, tantes hortalissesplenes de vitamines i tanta proteïna delbe i la vedella en canal. I els amics delmar, en una alfombra de gel, l’escamalluminosa i el ventre ben rosat que ensesperen en família. Peix blanc i blau,flanquejat per marisc, cefalòpodes ibacallà, en remull, per avui o perdemà. Espectacular, com els pernils,els formatges i tants embotits expo-sats en xarcuteries delicioses d’estè-

tica i varietat. I les parades d’ous, em-bolicats en paper de diari o repartitsen oueres de dotze o de sis. I les degra i cereals, amb llenties, mongetes,cigrons, pèsols o arròs. O les paradesde cebes i patates, varietat bufet omonalisa.

Inestimable. Muntanyes de vida si-tuades estratègicament a l’abast

dels seus futurs administradors. In-superable, com la seva gent. Mun-tanyes de queviures seleccionats,

cuidats, escollits, ordenats i alineatsamb l’art i l’experiència de mans hà-bils i silents. Persones humanes decaràcter senzill, noble i humil. Gentque està al servei de la gent, pen-dent i disposada a lluir el millor desdel taulell, sempre amb un somriure

afable i atent dibuixat a la cara.Colossal. La millor orquestra del

món no interpreta una simfonia tan ins-pirada de sentit i sensibilitat com laque sona cada dia en un mercat. I, detanta alegria, m’entra un desig de con-tenció. Voldria que tot quedés conge-lat, immortalitzat, patint per si un diano pogués ser. Però afortunadament,de moment, cada dia es repeteix i es-perem que ¡per molts anys més!2

DIRECTOR I PRESENTADORDE ‘LA NIT DELS IGNORANTS 2.0’

“La millor orquestra delmón no interpreta unasimfonia millor”

A mim’encantael mercat“Totalment d’acord. A mi também’encanta el mercat. No ho pucevitar. Em fascina, em sedueix”

Millora de laclimatització,horari de tardai pàrquinggratuït per alsclients sónalgunes deles novetats

Clientes en un punt d’informació contractant el servei d’entrega a domicili.

les referències

DISSABTE12 18 SETEMBRE DEL 2010Mercats de Barcelona

Reconegut com un referent internacional EL MODEL BARCELONÍ

Ningú posa en dubte queBarcelona s’ha convertit enun referent internacional, enmolts aspectes i no nomésper tenir el Barça com a

ambaixador. De fet, el potencial econò-mic de la ciutat, la inversió en infraes-tructures o el seu nivell de qualitat devida l’han situat en el cinquè lloc de laclassificació, com la ciutat europea delfutur i una de les més atractives per alsnegocis. És pionera en investigació bio-tecnològica, en disseny i moda, gas-tronomia i també en la protecció delsseus mercats.

Barcelona compta amb un total de 39mercats d’alimentació i 4 d’especials,cosa que la converteix en la xarxa mésàmplia d’aquest tipus d’establimentsa Europa. Aquesta dada, juntament amb

l’èxit obtingut en el seu funcionament,ha suscitat les consultes de ciutats i paï-sos que volen saber com s’estructura iorganitza el model barceloní.

Els mercats de Barcelona han createscola pel que fa a la seva modernitza-ció i remodelació, sobretot perquè espreveuen diferents nivells d’intervenció,com la recuperació del valor arqui-tectònic de l’edifici, la redefinició de l’o-ferta comercial amb la introducció denous operadors si és necessari, el so-terrament de la logística i la construc-ció d’aparcaments on sigui possible, ai-xí com la introducció de mesures demillora mediambiental, com l’eficièn-cia energètica o la recollida selectiva deresidus.

La curiositat d’altres ciutats i païsosha generat un volum important de con-

sultes d’assessoria en renovació, cons-trucció i fins i tot definició i gestió d’a-quest tipus d’instal·lacions. L’Institut deMercats Municipals de Barcelona(IMMB) és qui les canalitza. La mateixafont informa que les preguntes han es-tat pròximes –provinents de les ciutatsde Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola,Mataró, Sant Boi, Manlleu, o fins i totdes de Castelló de la Plana i Elx–. Peròtambé s’ha sol·licitat informació des deMèxic, la Xina, Corea, el Japó, la regióde Gaza o Medellín.

EL MEDEMPORIONBarcelona lidera el projecte Medempo-rion, en el qual participen tres ciutatsmés –Torí, Gènova i Marsella–, amb laintenció d’analitzar el paper que exer-ceixen els mercats a les ciutats i als ter-

ritoris des del punt de vista econòmic,social, cultural i també turístic. Aquestprojecte està finançat per la Unió Euro-pea i permetrà divulgar i transferir bo-nes pràctiques entre els mercats mésactius del Mediterrani.

El pla d’actuació inclou la seva pà-gina web www.medemporion.eu i unaguia de bones pràctiques comercials ide gestió. A més, el projecte preveu larealització de dos estudis, un d’anàlisi idiagnòstic de la realitat actual en el con-junt dels mercats mediterranis i un altresobre la relació entre la producció locali el mercat.

El Medemporion estableix un calen-dari d’activitats festives i de divulgació,entre les quals destaca el festival Mer-cat de Mercats, que tindrà lloc aques-ta tardor a Barcelona.2

BCN ha createscola amb lamodernitzaciói remodelaciódels mercats

Barcelona ha assessoratColòmbia, Mèxicla Xina i el Japósobre mercats

LÍDER

La capital liderael projecteMedemporion,finançat per laUnió Europea

COOPERACIÓ

L’IMMB preparaper a la tardor lacita internacionalMercatde Mercats

FESTIVAL

Façana del mercat dela Boqueria.

FERNANDO BAGUÉ

FERNANDO BAGUÉ JORDI CASAÑAS