UD 04 Els mercats

competitius

4.1 Tipus de mercat

Un cop descrit el mecanisme de mercat, és interessant conèixer les diferents formes de mercat que ens podem trobar a la realitat: molt aviat veurem que no tots els mercats són iguals. El mercat “ideal” és el de competència perfecta (per ideal entenem eficient, en el sentit d’òptim de Pareto (el sr. de la foto annexa), desenvoluparem aquesta qüestió en l’últim apartat de la unitat) però perquè existeixi aquest mercat calen una sèrie de condicions molt restrictives. Quan no es donen (lamentablement passa sovint), el mercat funciona amb altres models de competència denominada imperfecta, com són el monopoli, l'oligopoli o la competència monopolística (els estudiarem en la unitat següent). Per determinar el tipus de mercat ens fixem en el número d'empreses concurrents a un sector determinat, en si les empreses són lliures per fixar el preu més convenient, en si el producte ofert és idèntic per totes les empreses o s’aprecien diferències, i en si es pot entrar i sortir lliurement del mercat (o no).

Activitat inicial: Prepara una taula amb la plantilla següent. Busca les tres definicions i omple la taula. Envia el resultat al mail del professor

TIPUS DE MERCAT

EMPRESES DE L’OFERTA

TIPUS DE PRODUCTE

PODER DE MERCAT

EXEMPLES

Competitiu

Monopoli

Oligopoli

Competència monopolista

Poder de mercat:

Producte homogeni:

Producte diferenciat:

La competència perfecta en realitat és l'excepció i no la regla. En qualsevol cas, els avantatges dels mercats competitius són tan grans que fa presentar-la com la fita que els altres mercats ha d’assolir. Les legislacions econòmiques nacionals i les normatives supranacionals es plantegen com a objectiu explícit el foment de la lliure competència i la repressió de les pràctiques que la limiten.

4.2. El mercat de competència perfecta. Supòsits

Anem a començar analitzant un mercat senzill i "ideal", el "mercat de competència perfecta". En realitat no hi ha cap mercat tan "perfecte" com aquest però deixarem per més endavant l'estudi de les diferències que hi ha entre la realitat i aquest model. (Per facilitar la comprensió pensem, per exemple, que estem parlant del mercat d’un producte agrícola bàsic: el del blat o l’arròs). Perquè aquest mercat pugui ser considerat de competència perfecta ha de mostrar les següents característiques:

a) Agents preuacceptants: Cap agent pot influir en el mercat. El nombre de compradors i venedors és molt alt i les quantitats produïdes o demandades per cada un d'ells són tan petites en relació amb el total que la seva influència sobre els preus és inapreciable. (Cap empresari individual ni cap comprador de blat pot influir sobre el preu). Del fet contrari, influir a voluntat en el preu, en diem tenir poder de mercat.

b) Grau de concentració: És el nombre d'empreses o venedors presents al mercat. A major nombre de venedors, menor grau de concentració. Als mercats de competència imperfecta, com més gran és la concentració d'empreses més gran serà la influència que aquestes puguin exercir sobre el preu del bé que produeixen. Perquè es doni competència el grau de concentració ha de ser mínim.

c) Homogeneïtat del producte. Perquè hi hagi lliure competència és necessari que el consumidor sigui indiferent a comprar el producte d'una empresa o d'una altra, per tant els productes han de ser exactament iguals, només així es farà realitat que si una empresa posés el preu per sobre de l'establert pel mercat, els consumidors deixarien de comprar-lo. L'homogeneïtat ha d'incloure totes les condicions de venda com ara garanties o finançament. En la realitat, les empreses tracten de diferenciar els seus productes mitjançant la publicitat, la millora de la qualitat, canvis en el disseny del producte o l’envàs. Si tenen èxit el consumidor veu el producte diferent de l’ofertat pels competidors i està disposat a pagar un diferencial de preu. La lliure competència

provoca l'esforç que obliga a totes les empreses a millorar contínuament els seus productes tractant de diferenciar-se per la seva major qualitat o menor preu.

d) Informació i racionalitat dels agents:. En els mercats de lliure competència els agents econòmics coneixen els preus de tots els productes i factors, les seves característiques i l'existència de possibles substituts. Tots els agents del mercat (consumidors i empreses) disposen de la mateixa informació. En el moment de decidir entre diferents alternatives, els consumidors elegiran les que maximitzin la seva utilitat i els productors les que maximitzin els seus beneficis.

Moltes vegades la informació pot ser un bé escàs i d'alt cost. Per exemple: abans d'adquirir un vehicle necessitem invertir temps i treball recorrent els establiments de molts concessionaris per conèixer quin dels diferents models que ens ofereixen pot proporcionar major satisfacció. La nostra decisió en qualsevol cas serà presa sempre amb informació insuficient perquè Qui sap distingir quina és la biela més resistent al desgast? Abans de demanar una amanida en un bar ¿analitzem la maionesa en diversos establiments per poder triar la que tingui menor quantitat de salmonelosi? A causa del cost d'adquirir més informació arriba un moment en què renunciem a seguir investigant encara que això pugui tenir com a conseqüència una decisió de compra incorrecta.

e) Lliure entrada i sortida d'empreses del mercat: Perquè hi hagi lliure concurrència és imprescindible la llibertat d'entrada i de sortida a les indústries, és a dir, que no hagi barreres que impedeixin a una empresa dedicar-se a produir qualsevol cosa. (Qualsevol empresari que ho desitgi pot destinar el seu capital a la fabricació de blat). L'expressió "indústria" indica el conjunt d'empreses que es dediquen a produir el mateix bé. Actua en el mig i llarg termini.

Aquesta característica no està present en les situacions de monopoli (un únic productor), duopoli (dos productors), oligopoli (pocs productors), monopsoni (un comprador) i altres mercats no competitius .

En realitat, perquè hi hagi veritable "llibertat d'entrada i sortida" seria necessari que no hi hagués costos de transformació, és a dir, que la maquinària destinada a una producció pogués "reconvertir" sense cap cost per produir qualsevol altra cosa.

4.3.Equilibri de l’empresa competitiva a curt termini

Les característiques de la competència perfecta fan que la corba de demanda a la qual s'enfronta cada empresa de forma individual en aquest model de mercat sigui horitzontal o perfectament elàstica . D'aquesta manera , qualsevol variació en l'oferta individual de cada empresa , producte de variacions en els costos amb l'objectiu sempre de maximitzar els seus beneficis , no té cap repercussió en el preu de mercat .

D'altra banda , la demanda de mercat és decreixent , ja que aquesta última recull tota la demanda a la qual s'enfronten totes les empreses conjuntament , i es regeix pel lliure joc entre l'oferta i la demanda conjunta (tant com sorgeixen de sumar la demanda de tots els consumidors i l'oferta de tots els productors del bé X ) .

Per comprendre aquest model analitzarem un exemple . Imaginem que el mercat de taronges funcionés en règim de competència perfecta . El preu de mercat ( Px ) i la quantitat total de taronges que porten al mercat ( Qx ) és producte de l'acord dels oferents i demandants conjunts d'aquest mercat . Qualsevol empresa participant en aquest mercat ( com l'empresa A ) ha d'acceptar aquest preu ( Px ) i s'enfronta per tant a una demanda horitzontal . Per maximitzar els seus beneficis l'únic que pot variar és la quantitat de taronges que porta al mercat , tenint en compte que aquesta quantitat sempre serà petita en relació amb la quantitat total de taronges que s'intercanvia en el mercat .Empreses en mercats competitius.

Per tant , en aquest model totes les empreses venen a un cost mínim per intentar maximitzar els seus beneficis , de manera que aquest mercat és beneficiós per al consumidor .

En el supòsit que una empresa en règim de competència perfecta intentés fixar un preu diferent al de mercat passaria el següent :

Si una empresa tractés de pujar el preu deixaria de vendre , a causa de que el seu producte és igual que el de les altres empreses del mateix mercat , i els consumidors , que posseeixen una informació perfecta , saben que altres empreses l'ofereixen a un preu inferior i poden acudir a una altra a comprar-lo.

Si una empresa tractés de baixar el preu coparia tot el mercat en principi , perquè els consumidors advertirien que aquest producte és més barat , i les altres deixarien de vendre . Però aquesta empresa barata no podria produir prou per proveir tot el mercat . Durant un període de temps , l'empresa generaria beneficis encara vengués a un preu menor , ja que vendria un major nombre d'unitats de producte , però al final les altres empreses també , i baixar els seus preus reduint els costos, que ja estan al mínim , i s'arribaria a un equilibri en el qual la demanda es repartiria novament , però amb els preus i els beneficis més baixos per a tots , pel que no tindria sentit posar en pràctica aquest tipus de mesura .

Dins de l'estructura de mercat de competència perfecta , cal distingir entre el funcionament a curt termini ia llarg termini , on la demanda i l'oferta en el seu conjunt determinen tant el preu com la quantitat d'equilibri . A curt termini , el fet que les empreses obtinguin beneficis o pèrdues dependrà de la seva estructura de costos individual . Així doncs , hi haurà empreses que obtinguin beneficis i altres que tindran pèrdues . Globalment , el mercat podria tenir un saldo positiu , negatiu o nul .

4.4.Equilibri de l’empresa competitiva a llarg termini

Cal tenir en compte el supòsit e): A llarg termini , podran entrar i sortir empreses d'aquest mercat .

Si les empreses que estan al mercat tinguessin un saldo positiu entrarien noves empreses en aquest mercat atretes per la possibilitat d'obtenir guanys , de manera que augmentaria l'oferta global d'aquest mercat ( es desplaçaria cap a la dreta , d'Ox a OX1 ) i el preu d'equilibri , que han d'acceptar totes les empreses que intervenen i que modifica els seus ingressos , es reduiria de PXE a Pxe1 fins que els beneficis desapareguessin .

Si les empreses que estan al mercat tinguessin un saldo negatiu ( pèrdues ) , sortirien empreses d'aquest mercat , de manera que disminuiria l'oferta global d'aquest mercat ( es desplaçaria cap a l'esquerra , d'Ox a OX2 ) i el preu d'equilibri augmentaria de PXE a Pxe2 fins que les pèrdues s'anul·lessin..

4.5 i 4.6

Desenvolupats a classe

4.7 Crítiques del model teòric de competència perfecta. Avantatges i inconvenients de la competència.

4.7.1 Crítiques

Qualsevol participant de la vida econòmica pot confirmar que els supòsits dels models teòrics del lliure mercat són completament irreals. En ser irreals les receptes que vinguin d’aquest diagnòstics seran inútils. Exemple: si un doctor diagnostica que un malalt té grip i li recepta un guariment, però en realitat té una altra cosa, el resultat no serà òptim.

Els crítics més durs argumenten que es tracta d’ideologia, que pretén donar recolçament acadèmic a l’statu-quo dominant (les classes socials privilegiades, les multinacionals, la gran banca,...)

Respostes:

Les simplificacions són vàlides si permeten centrar-nos en les característiques essencials del mercat que es vol analitzar. Les conclusions han de ser refutables.

És cert, la competència perfecta en realitat és l'excepció i no la regla. En qualsevol cas, els avantatges dels mercats competitius són tan grans que fa presentar-la com la fita que els altres mercats han d’assolir. Obtenim una guia per que els governs fomentin la lliure competència i la repressió de les pràctiques que la limiten.

4.7.2 Avantatges i inconvenients de la competència

a) Avantatges: les característiques beneficioses per a la societat en el seu conjunt són:

- La competència entre empreses fomenta l'eficiència en l'aprofitament dels recursos i beneficia al consumidor pels baixos preus.

- Les empreses menys eficients obtenen menys beneficis i acaben sent expulsades del mercat, mentre que les empreses més eficients són premiades amb uns beneficis extraordinaris. Aquesta última situació es dóna temporalment, ja que quan una empresa té beneficis superiors al normal, altres copiaran els seus mètodes (recordeu l’anàlisi a llarg termini). Per tant, Els incentius a la millora i la innovació es renoven constantment.

- No té sentit fer publicitat dels productes (són idèntics i tothom ho sap), de manera que els costos i preu són menors.

- Si el consumidor varia els seus gustos, les empreses varien els seus productes per adequar-los a la nova demanda. És l'anomenada sobirania del consumidor.

- Si tots els mercats són competitius el sistema és eficient (“pareto òtim” en el sentit que va definir Pareto: donada una assignació inicial de béns entre un conjunt d'individus, un canvi cap a una nova assignació que almenys millora la situació d'un individu sense fer que empitjori la situació de sortida és impossible.

b) Com a limitacions d'aquest model podem assenyalar:

- Distribució de la renda desigual, l'eficiència de Pareto és una noció mínima de l'eficiència i no necessàriament dóna per resultat una distribució socialment desitjable dels recursos. No es pronuncia sobre la igualtat, o sobre el benestar del conjunt de la societat, per tant, pot ser molt eficient però això no garanteix que uns pocs obtinguin la majoria del producte.

- La producció d'alguns béns pot comportar efectes secundaris negatius com la contaminació.

- Es redueixen els incentius a invertir en desenvolupar noves tecnologies, ja que els mètodes més eficients són copiats per la resta d'empreses.

- L'existència de productes idèntics redueix la possibilitat d'elecció del consumidor.

Lectura: Proporciona l’economia de mercat basat en el “laissez faire” la màxima felicitat al màxim nombre de persones ? No necessàriament . Un sistema de preus i de mercats pot ser un sistema en el qual unes poques persones tinguin la major part de la renda i de la riquesa . Pot passar que l'economia sigui summament eficient i extregui dels seus recursos una gran quantitat de canons i de mantega , però que els pocs rics que hi ha es mengin la mantega o la donin als seus gossos de llanes i que els canons protegeixin simplement la mantega dels rics . La Una societat pot decidir alterar un equilibri basat en el mercat per millorar l'equitat o la justícia de la distribució de la renda i de la riquesa . Pot decidir sacrificar l'eficiència per millorar l'equitat . No espereu certeses: no hi ha cap resposta correcta a això. Es tracta de judicis de valor als quals es respon a les urnes (o a les barricades!).

4.X Annex analític

Recordeu: En el mercat competitiu o perfectament competitiu: o Molts compradors i venedors. o Béns idèntics. o Empreses poden sortir i entrar lliurement del mercat. o Les empreses són preu – acceptants. o Funcions d’ingrés:

Ingrés Total = P x Q. Ingrés Mig = P x Q

Q Ingrés Marginal = ∆ I. Total / ∆ Q

P = IMa només en les empreses perfectament competitives, ja que el preu ja ve donat. Quan augmentem una unitat, la variació d’ingrés total serà igual al preu P = IMe

Q P € I. Total IMe Cost T Beneficis

IT – CT IMa CMa Beneficis

IMa - CMa 0 6 0

6 6 6 6 6 6

3 -3 6 6 6 6 6 6

2 3 4 5 6 7

4 3 2 1 0 -1

1 6 6 5 1 2 6 12 8 4 3 6 18 12 6 4 6 24 17 7 5 6 30 23 7 6 6 36 30 6

Maximització de beneficis = IT – CT o IMa – CMa.

En el punt en el qual IMa = CMa, l’empresa està maximitzant els seus beneficis.

- Si IMa > CMa podem produir més perque podem augmentar els beneficis. El cost de produir una unitat més és inferior a l’ingrés que ens suposa aquesta unitat més, per tant podem incrementar la producció perquè encara tindrem beneficis.

- Si IMa < CMa, disminuiran els beneficis. Si estem en una empresa perfectament competitiva IMa = P = CMa. Representació gràfica: Q1 = IMa > CMa Q2 = IMa < CMa La corba CMa defineix la oferta de l’empresa competitiva. Exercici: Empresa constructora.

P Q I Total IMa

8 0 0

7

5

3

1

1

3

5

7

7 100 000 700 000

6 200 000 1 200 000

5 300 000 1 500 000

4 400 000 1 600 000

3 500 000 1 500 000

2 600 000 1 200 000

1 700 000 700 000

0 800 000 0

Rang preus = 3 < p < 4 Rang Q = 400 000 < Q < 500 000

La corba d’oferta del mercat competitiu:

Per cada nivell de preus (que venen donats) obtenim un nivell de producció diferent.

Decisió a c/t de l’empresa de tancar (tancar o sortir del mercat). Una empresa a c/t decideix tancar les seves portes temporalment, aleshores: o Continuo tenint costos fixos. o M’estalvio els costos variables.

A LL/T a una empresa que surt del mercat li desapareixeran els costos fixos i els variables. L’empresa decideix tancar si...

IT < CV // IT < CV // = IMe < CVMe // = P < CVMe Q Q. El tram en vermell de la gràfica és la representació de la corba d’oferta de l’empresa competitiva a c/t.

Equilibri de l’empresa competitiva a larg termini

Decisió a ll/t de l’empresa competitiva de tancar. IT < C. Total // = IT < CT // = IMe < CTMe // = P < CTMe Q Q El tram vermell de la grafica és la representació de la corba d’oferta de l’empresa competitiva a ll/t.

Beneficis de les empreses competitives. Beneficis = IT – CT // = (IT/Q) – (CT/Q)x Q // = (IMe – CTMe) x Q //= (P – CTMe) x Q B = a x b

Pèrdues de les empreses competitives. Pèrdues = a x b

La corba d’oferta d’un mercat competitiu.

o A c/t: Nº fix d’empreses que són idèntiques. Corba d’oferta de 1 empresa.

Nº fix d’empreses que són idèntiques. Corba d’oferta de 1000 empreses

o A LL/T: no hi ha un nº fix d’empreses , poden entrar i sortir lliurement. Si les empreses que hi ha al mercat augmenten, augmentaran els beneficis.

Això provocarà una augment de la q produïda i a la llarga pot produir una caiguda de preus.

Si les empreses del mercat tenen pèrdues implica una sortida d’empreses, que alhora provoca una disminució de la Q produïda i a la llarga un augment de preus.

Les empreses que finalment resten al mercat són les que tenen un benefici econòmic ( costos d’oportunitat) nul (= 0).

La funció d’oferta al mercat competitiu es completament horitzontal a ll/t.

P1 = benefici econòmic nul = 0 a ll/t, és tallen a les 3 corbes. P2 = a c/t es desplaça la corba cap a la dreta perquè augmenten els preus a causa de l’increment de demanda. Així l’empresa té un benefici positiu, això implica que entrin més empreses al mercat. Cap empresa pot tocar els preus, ja que venen donats pel mercat i encara que variïn tornaran al punt inicial.

Corba d’oferta a ll/t amb pendent positiva. Casos normals: Casos excepcionals:

Hi ha alguns casos en els quals podem torbar una corba d’oferta a ll/t amb pendent positiu. Perquè hi ha casos en que les empreses no tenen els mateixos costos de producció a la hora de produir?

- Recursos limitats: augment de demanda = augment de q ofertada = + preus, augmenten els preus no perquè hi hagi més demanda sinó perquè els nostres costos per produir s’han incrementat.

- Empreses amb costos diferents augment demanda = + Q ofertada = + preus, perquè entrin noves empreses. Això es quan al mercat hi ha poques empreses i no poden satisfer tota la demanda que hi ha. Les empreses que entren noves tindran benefici econòmic nul, les empreses que ja hi eren tenen benefici econòmic positiu.

La corba d’oferta a ll/t és més elàstica que la corba d’oferta a c/t. Cas pràctic: A. Representar corbes de D i S i torbar Q* i P*. MERCAT

Preu milers d’€ Demanda en tones Oferta en Tones

0 1 500 0

5 1 000 200

10 600 600

15 300 1 400

20 100 3 000

25 0 6 200

El punt d’equilibri és:

Q*= 600 tones. P* = 10 000€/per tona

Cas pràctic B: Trobar l’escala eficient. EMPRESA

Q Kg Cost Total € CTMe CMa

0 95 0 0

1 96 96 1

2 100 50 4

3 110 36.3 10

4 130 32.5 20

5 160 32 30

6 200 33.3 40

A la quantitat de 5 unitats es on es minimitzen els seus costos i es maximitzen els beneficis. El punt exacte ha d’estar entre 5 i 6. Cas pràctic C: determinar la quantitat i el preu que fixarà cada empresa i els beneficis i les pèrdues que tindran. MERCAT EMPRESA

En el mercat hi ha equilibri, en canvi a l’empresa no hi ha una situació d’equilibri a ll/t perquè el benefici dona negatiu, no es un benefici nul, hi ha pèrdues