Els elements del clima

Les temperatures i les precipitacions són els elements més im-portants que formen part d’un clima.

Les temperatures

La temperatura és la intensitat de la calor de l’aire. Es mesuraamb un termòmetre de màximes i mínimes situat a l’exterior is’expressa en graus centígrads (°C).

La temperatura màxima s’enregistra de dia, ja que el Sol, poco molt, sempre escalfa la Terra. La temperatura mínima, en can-vi, s’enregistra de nit, a causa de l’absència dels rajos solars.

Un cop s’han obtingut la temperatura màxima i la tempera-tura mínima d’un dia solar, se’n treu la temperatura mitjana.

Cadames es calcula la mitjana a partir de les mitjanes de cadadia. Cada 20 o 30 anys es calcula la mitjana de les mitjanes de ca-dascun dels mesos. D’aquesta manera, s’obté la característica cli-màtica referida a la temperatura d’un lloc.

Font 1. Aquest termòmetre ens indicales temperatures màxima i mínimad’un període determinat.

Temperatura mitjana d’un dia:

màxima en °C + mínima en °CTM(dia) =

2

Per exemple, el 10 d’octubre: temperatura màxima +20 °Ctemperatura mínima +8 °C

20° + 8°TM(dia) = = 14 °C

2

Temperatura mitjana d’un mes:

Suma de les mitjanes de cada dia del mesTM(mes) =

Nombre de dies que té el mes

Font 2. Càlcul de la temperatura mitjana.

1. Fes les activitats següents:a)Busca lesmàximes i lesmínimes del dia d’ahir a la informaciómeteorològica d’undiari i calcula les temperaturesmitjanes de diversos indrets deCatalunya, d’Espanyai del món.b) Recull les dades sobre les temperatures màxima i mínima d’un mes sencer en unlloc determinat de Catalunya i calcula’n la mitjana.

La representació de les temperatures se sol fer amb un gràficlineal on es combinen els mesos de l’any a l’abscissa i les mitjanesde les temperatures de cada mes a l’ordenada. Per comentar ungràfic de temperatures, cal fixar-se en les temperatures mitjanesde cadames per saber quines són les èpoquesmés càlides i les mésfredes.També cal fixar-se en lamitjana delmesmés fred i en la delmes més càlid. La diferència entre totes dues donarà l’amplitudo oscil·lació tèrmica.

SABIES QUE…?

Anders Celsius va ser un físicsuec que va néixer l’any 1701 i vamorir l’any 1744. És molt conegutperquè va inventar l’escala centí-grada de temperatures. Va decidirque l’alçada en què es trobava lacolumna de mercuri del termòme-tre quan l’aigua es gelava indicavauna temperatura igual a 0, i quanl’aigua començava a bullir, l’alça-da de la columna de mercuri indi-cava 100. Després va dividir encent parts iguals l’espai de la co-lumna de mercuri entre el lloc onhavia marcat 0 i el lloc on haviamarcat 100. Cadascuna d’aques-tes parts indicava 1 grau centí-grad (1 °C).

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

°CTemperatures

G F M A M J J A S O N D

Font 3. Gràfic de temperatures d’Al-ger (Algèria).

3.13. Respon a les preguntes següents:a) Digues què representa aquest gràfic.b) Cada quants graus centígrads es mar-quen les divisions de l’ordenada de lestemperatures?

((((((444455//FFPPeennddeenntt aauuttoorrss))))))

Font 4. El desert del Sàhara és el lloc de la Terra on s’ha enregistrat la tempe-ratura més alta (56 °C a Líbia). Al mateix temps, però, és també la zona cli-màtica que presenta una oscil·lació tèrmica més gran, ja que de nit la tempe-ratura pot baixar fins als 0 °C. Per això la temperatura mitjana se sol situarentre els 20 i els 25 °C.

Les precipitacions

Entenem per precipitació la quantitat d’aigua en forma de plu-ja o en forma de neu o calamarsa que cau en un lloc o una zonadeterminada.

La precipitació es recull i es mesura amb uns recipients ano-menats pluviòmetres.

Quan ha acabat de ploure, es mesuren els mil·límetres (mm)d’alçària de l’aigua de dins del pluviòmetre. Aquests mil·límetresequivalen al nombre de litres que han caigut per metre quadrat(l/m2) de superfície.

Per saber quant ha plogut durant un mes o un any, se sumenels mil·límetres indicats en el pluviòmetre de tots els dies que hiha hagut precipitacions al llarg del període estudiat.

La representació gràfica de les precipitacions se sol fer amb ungràfic de barres de color blau. A l’ordenada, hi consten elsmil·límetres, i a l’abscissa, s’hi representen els mesos de l’any.

Per comentar un gràfic de pluges, primer cal sumar el total deles precipitacions anuals. Si la suma supera els 600 mm, es trac-tarà d’un clima humit; en cas contrari, si la quantitat resultant sesitua per sota dels 600 mm, es tractarà d’un clima sec. A conti-nuació, cal observar si les pluges són regulars durant tot l’any o es-tacionals. En aquest darrer cas, cal parar atenció als mesos méssecs i als mesos més plujosos. Això permetrà de saber la coinci-dència en èpoques o estacions determinades.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

130

140

150

mm Precipitacions

G F M A M J J A S O N D

A C T I V I T A T S

2.Què és un pluviòmetre?

3. Si el pluviòmetre té aiguafins a una alçada de 5 mm,quants litres de pluja per metrequadrat han caigut?

Font 6.Gràfic de precipitacions d’Al -ger (Algèria).

3.14. Cada quants mil·límetres es mar-quen les divisions de l’ordenada de lesprecipitacions?

Font 5. Pluviòmetre.

Font 8. Esquema d’una pluja orogràfica.

Quan una massa d’aire humit es desplaça i topa ambuna serralada, a mesura que la remunta es va refre-dant. Quan el vapor d’aigua arriba al punt de conden-sació, precipita en forma d’aigua, neu o calamarsa.Sovint, en passar la serralada l’aire s’escalfa, baixa decota i les gotes d’aigua s’evaporen. Això fa que un ves-sant de la muntanya tingui una vegetació pròpia d’unindret humit i l’altre, una vegetació de clima sec.

Font 9. Esquema d’una pluja frontal.

La pluja frontal es produeix quan dues masses d’aire, l’unafreda i l’altra càlida i humida, xoquen. El vapor d’aigua de lamassa d’aire càlid i humit es condensa per efecte de l’airefred i precipita en forma d’aigua, neu o calamarsa.

Per què plou?

A causa de l’escalfor del Sol, l’aigua dels rius,

llacs, mars, basses o gotes de suor s’evapora. La

precipitació en forma de pluja, neu o calamarsa

es produeix quan el vapor d’aigua de l’aire es re-

freda, es condensa i forma gotes d’aigua que es

poden anar unint fins a formar els núvols. Quan

les gotes d’aigua que formen els núvols es fan

massa grosses, precipiten sobre la superfície ter -

restre per la força de la gravetat.

Hi ha tres tipus de mecanismes que produeixen

les precipitacions: les pluges de convecció, les

pluges orogràfiques i les pluges frontals.

condensació

condensació

condensació

aire fred

aire cal

ent

aire sec

evaporació

precipitació

precipitació

venthum

it

precipitació

Font 7. Esquema d’una pluja de convecció.

La pluja és causada per l’escalfament de l’aire en una zona de-terminada. L’aire calent puja. A mida que ascendeix es va re-fredant. Si aquest aire calent és humit el vapor d’aigua en arri-bar a una certa alçada es condensa i produeix la precipitació.

La representació del clima:

el climograma

El clima d’una zona determinada del món se sol representar en unclimograma. Les temperatures s’hi representen en un gràfic lineali les precipitacions en un gràfic de barres. L’ordenada de les tempe-ratures està situada a la dreta i la de les precipitacions, a l’esquerra.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

130

140

150

mm Precipitacions

G F M A M J J A S O N D0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

°C

Temperatures

Recorda

Si en un climograma les tempera-tures van de cinc en cinc, les pre-cipitacions van de 10 en 10 i a lamateixa alçària.

Font 10. Climograma d’Alger (Al gè -ria).

En aquest model de climograma, al’ordenada de la dreta hi ha elsgraus centígrads de 5 en 5, i a l’or-denada de l’esquerra hi ha elsmil·límetres de pluja o neu de 10 en10, a la mateixa alçària que elsgraus. El climograma ens permet deveure a cop d’ull de quin tipus de cli-ma es tracta. Quan les columnes deprecipitacions superen la línia detemperatures, es considera que cor -respon a una època humida; en can-vi, quan les columnes de precipita-cions queden per sota de la línia detemperatures, es considera que co-rrespon a una època seca.

A C T I V I T A T S

4. Observa atentament el cli-mograma d’Al ger. Quins sónels mesos més càlids? I els mésfreds? I els més secs?

5.Consulta un atles i calcula lalatitud de la ciutat d’Alger.

Font 11. La ciutat d’Alger (Algèria).

Els factors del clima

Anomenem factors climàtics les causes d’un clima, és a dir, allòque fa que tingui unes característiques determinades.

Els factors climàtics més importants són els següents: – La posició geogràfica.– La proximitat o llunyania de la mar.– L’altitud.– El relleu.

Anomenem posició geogràfica la situació de la zona que es-tudiem en el món segons la seva latitud.

Els llocs situats a la vora de la costa solen ser menys freds queels llocs situats a l’interior, gràcies a l’efecte regulador de la mar.

La mar, de nit reté durant més temps que no pas la terra l’es-calfor acumulada durant el dia. Per això, quan el sol es pon, l’ai-re de damunt de la mar es manté calent i impedeix que els indretspropers a la costa es refredin. En canvi, els llocs que són a l’inte-rior, lluny de la costa, de nit es refreden molt més. A l’interior delscontinents, les temperatures solen ser més extremes.

Un altre factor del clima és l’altitud. Per cada 160 metres quepugem, la temperatura baixa, ordinàriament, 1 °C. Per aquestaraó, a dalt de les muntanyes fa més fred que a les planes.

També el relleu influeix en el clima. Molt sovint, a més, lesmuntanyes fan de pantalla dels vents freds o calents i, per tant, in-flueixen en la temperatura i en les precipitacions de les terres quesón a l’altre costat.

A C T I V I T A T S

7.Quines són les quatre causesfonamentals d’un clima?

8.Quines són les tres grans zo-nes climàtiques de la Terra d’a-cord amb la seva posició geo -gràfica?

Font 12. Les zones climàtiques de laTerra.

6. Respon a les preguntes següents:a) Per què els casquets polars són les zo-nes més fredes de la Terra?b)Quins són els continents més càlids? I els més freds?

Com que els rajos del Sol incidei-xen perpendicularment a la zonade l’equador, la zona central de laTerra és la que s’escalfa més. Amesura que ens acostem als pols,en canvi, els rajos del Sol incidei-xen cada cop més obliquament.

cercle polar àrtic

tròpic de Càncer

equador

tròpic de Capricorn

cercle polar antàrtic

zona freda

zona temperada

zona

càlida

zona temperada

zona freda

zona freda

zona temperada

zona

càlida

zona temperada

zona freda

Espanya: el clima

Característiques generals

Amb excepció de les illes Canàries, que a causa de la seva situació geogràfica tenen un clima subtro-pical, la resta d’Espanya pertany a la zona climàtica temperada, amb tres modalitats diferents: l’oce-ànica, la continental i la mediterrània.

Les modalitats oceànica i continental, però, són força més moderades que a altres indrets del pla-neta. Per aquesta raó es parla d’un domini mediterrani general que engloba tota la Península i les illesBalears. Aquest domini es caracteritza per la sequera estival i per la concentració de pluges a la prima-vera i a la tardor. Té tres modalitats o variants:

mm

°C

200

180

160

140

120

100

80

60

40

20

0G

50

40

30

20

10

0

Precipitacions Temperatures

F M A M J J A S O N D

Modalitat mediterrània oceànicao atlàntica. Es caracteritza per lespluges regulars i abundants, quesuperen els 600 mm anuals, i peruna escassa oscil·lació tèrmicaanual. Aquesta modalitat es dónaa la franja cantàbrica i atlàntica.

Font 13. Climograma deSantander (Cantàbria).

Modalitat mediterrània continen-tal. Es caracteritza per l’escas-setat de precipitacions, que noarriben als 600 mm anuals, i perles temperatures extremes. Esdóna a l’interior.

Font 14. Climograma deValladolid (Castella i Lleó).

mm

°C

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0G

25

30

20

15

10

5

0

Precipitacions Temperatures

F M A M J J A S O N D

Modalitatmediterrània pròpiamentdita. Els estius són llargs, caloro-sos i secs, i els hiverns molt suaus(7 o 8 °C demitjana). Les precipita-cions no solen arribar als 600 mmanuals. Es dóna al llarg del litoralmediterrani i a les illes Balears.

Font 15. Climograma de Màlaga(Andalusia).

mm

°C

130

110120

100

708090

6050403020100

G

25

30

35

2015

1050

Precipitacions Temperatures

F M A M J J A S O N D

La Ibèria humida i la Ibèria seca

Segons que la quantitat de pluja anual sigui superior o inferiorals 600 mm, la península Ibèrica es divideix en dos grans domi-nis: la Ibèria humida i la Ibèria seca, respectivament.

La Ibèria humida comprèn el territori que s’estén com ungran arc des del Pirineu oriental fins aGalícia i bona part del nordde Portugal, seguint la franja cantàbrica. Les zones d’alta mun-tanya també pertanyen a la Ibèria humida.

La Ibèria seca ocupa pràcticament la resta del territori. Ame-sura que s’avança cap al sud, les precipitacions es van fent mésminses, i és a la zona deMúrcia i Almeria on la sequedat arriba alseu màxim peninsular, amb menys de 250 mm de pluja anual.Per això el clima d’aquestes zones es defineix com a temperatme-diterrani semiàrid.

M a r

M e di t

e rr à

ni a

M a r C a n t à b r i c a

Oceà

Atlàntic

Segre

Ebre

Ebre

CabriolXúquer

Segura

Esla

Guada

lquivir

Genil

Tajo

Tajo

Duero

Pisuerga

Sil

Guadiana

Terol

Conca

Toledo

Madrid

GuadalajaraÀvila

SegòviaSalamanca

Zamora

Valladolid

Palència

BurgosLleó

Orense

Pontevedra

Lugo

La Corunya Oviedo Santander

Bilbao

Sant Sebastià

Vitoria Pamplona

Logronyo

SòriaSaragossa

Osca

Lleida

Girona

Barcelona

Tarragona

Castelló de la Plana

València

Albacete

Alacant

Múrcia

Almeria

Granada

MàlagaCadis

SevillaHuelva

Còrdova

Badajoz

Càceres

Ciudad Real

Jaén

Palma de Mallorca

Ceuta

Melilla

I ll e

sB a

l ea r

s

F r a n ç a

Andorra

Po

rt

ug

al

M a r r o c

A l g è r i a

Clima mediterrani continental

Clima mediterrani

Clima subtropical

Clima d’alta muntanya

Clima oceànic o atlàntic

Límit entre Ibèria humidai Ibèria seca

Las Palmasde Gran Canària

Santa Cruzde Tenerife

I l l e s C a n à r i e s

O c e à A t l à n t i c

Font 16. Els climes de la penínsulaIbèrica, les illes Balears i les illesCanàries.

9. Quines comunitats autònomes per-tanyen a la Ibèria humida? Digues elnom de tres comunitats autònomes quesiguin dins de la Ibèria seca.

Els factors climàtics

El fet que la península Ibèrica, per la seva latitud, es trobi dins lazona climàtica temperada no és l’únic factor que n’explica el cli-ma, sinó que hi ha tres causes més.

a) L’acció de la marA les latituds temperades, a la vora de lamar, la diferència de tem-peratura entre els mesos d’estiu i d’hivern no és gaire acusada.L’amplada de la península Ibèrica, però, és notable i, tot i ser pràc-ticament envoltada per la mar, la influència d’aquesta es va debi-litant a mesura que avancem de la costa cap a l’interior.

b) El relleuEl relleu també condiciona el clima. AValladolid, hi plou menysque a Santander perquè les masses d’aire carregades d’humitatprovinents de lamar es converteixen en pluja quan topen amb lesserralades properes a la costa, tal com passa a la franja cantàbricai a Galícia. Quan arriben a l’interior, ja estan esgotades.

c) Les masses d’aire de l’atmosferaUn darrer factor que explica el clima de la península Ibèrica elconstitueix la pressió de les masses d’aire.

Encara que a primer cop d’ull no ho sembli, l’aire pesa i fapressió sobre la capa de la Terra. La pressió de l’atmosfera es me-sura amb el baròmetre. Aquest aparell mesura la pressió enmil·límetres de mercuri (mmHg), o en mil·libars (Mb). Es con-sidera que entrem en una alta pressió a partir dels 1013mil·libars,que equivalen a 760 mil·límetres de mercuri. Per sota d’aquestamesura estem en una baixa pressió o depressió.

Quan aquesta pressió és molt forta (anticicló), l’estat de l’at-mosfera és estable: fa sol i el cel és clar. En canvi, quan la pressióés baixa (depressió atmosfèrica) l’estat de l’atmosfera és inestable.Aleshores fa vent o hi ha precipitacions.

A l’estiu, la Península està sota l’acció d’una gran massa d’ai-re que pesamolt: és l’anomenat anticicló de les Açores. Per això,en part, a l’estiu plou poc i el temps és estable. A l’hivern estemsota l’efecte de l’anticicló continental fred, estabilitzador tambéde l’atmosfera.

En canvi, durant la primavera i la tardor l’anticicló de lesAçores sol ser al sud, i el continental, més al nord. Les depres-sions solen ser més habituals i deixen passar les masses d’aire hu-mides procedents de l’Atlàntic que entren per l’oest i produeixenpluges.

A C T I V I T A T S

10. Quines són les tres variantsde clima temperat que esta-blim dins de la penínsulaIbèrica? Enumera’n les caracte-rístiques.

11. Quins són els principalsfactors climàtics de la Penín-sula?

12. Per què laMeseta té un cli-ma de modalitat continental?

Recorda

• Anomenem factors climàtics lescauses que determinen un clima,és a dir, allò que fa que tingui unescaracterístiques determinades.• Amplitud tèrmica o oscil·laciótèrmica és la diferència de tem-peratura entre la mitjana del mesmés fred i la mitjana del mes méscalorós.