2

Editorial

C’MUN 2011. La escola de valors

Pàg. 4 - C’MUN 2011: La victòria del treball en equip

C’MUN 2011, the Model United Nations of Barcelona

Pàg. 8 - Hi havia una vegada… ‘Training session’

Pàg. 9 - La Crisi de Myanmar ‘Crisis sessions’

Pàg. 10 - La crisi de Myanmar i la reforma del Consell de Seguretat Consell de Seguretat

Pàg. 14 - Salut versus patents / Lliure circulació de la informació versus ‘copyrights’ Consell de Drets Humans

Pàg. 18 - Taxes internacionals per combatre la pobresa i la crisi econòmica Comitè Econòmic i Financer

Pàg. 24 - Gènere i migració Comitè Ad Hoc sobre l’Aliança de Civilitzacions

Pàg. 26 - Tradicions versus benestar animal UNESCO

Pàg. 30 - Cap a la fi del tabac? Organització Mundial de la Salut

Pàg. 33 - El Futur del Pol Nord Cort Internacional de Justicia

Pàg. 36 - La importància del periodisme Equip de premsa del C’MUN

REVISTA C’MUN 2011

Disseny, maquetació i coordinacióBernat ComesRaül JiménezEirene Ramos

Col·laboradors revista C’MUN 2011

Vera RíosMadoka Shimura

Lourdes PistónStela Zarija

Laura MartínezInés Valera

Irene CortésCaroline Bach

Impressió Masanas Gràfiquesc/ Moles, 31, baixos

08010 Barcelona

Dipòsit legal B 32.843-92

La Revista de l’ANUE no fa necessària-

ment seves les opinions expressades pels

seus col·laboradors.

La Redacció es reserva el dret d’alterar tí-

tols, destacats o textos en funció dels seus

criteris professionals.

ASSOCIACIÓ PER A LES NACIONS UNIDES A ESPANYA

Presidents honorarisFrancesc Casares Potau

Lluís Armet ComaMarina Bru Purón

President Eduard Sagarra i Trias

Vicepresident 1rXavier Pons Ràfols

Vicepresidenta 2aLídia Santos i Arnau

SecretariJoan Soler Martí

TresorerAntoni Sabaté Boza

VocalsIldefons Valls i Torné

Rafael Jorba i CastellvíPablo Pareja Alcaraz

Albert Barbany i HurtadoXavier Fernández Pons

DirectoraÀngels Mataró Pau

Adjunt a DireccióXavier Guerrero Fernández

StaffAriadna Quintero Valderrama

Raül Jiménez JiménezTeresa Visa Pérez

Bernat Comes LloveraEirene Ramos Nuño

Pablo Rodríguez-Aguilera

Totes les fotografies d’aquesta revista són de Pablo Rodríguez-Aguilera, excepte:

pàg. 5, conferència de Carmen Méndez (ADDA), i conferència de Manuel Manonelles (Bernat Comes); pàg. 6, visita a la Sagrada Família (Joan Soler); pàg. 7, reunió de crisi (Ei-

rene Ramos); pàg. 8-9-10, training y crisis al Consell de Seguretat (Caroline Bach); pàg. 37, equip de premsa (Raül Jiménez): i y pàgs 38-39, equip del C’MUN 2011 (Bernat Comes).

edit

o-

3Editorial

C’MUN 2011. L’escola de valors Permeteu-nos una introducció centrada,

més que en glossar les bondats del sisè any del C’MUN, a destacar la necessitat que activitats com aquesta tinguin assegurada la seva exis-tència, ja que a ningú se li escapa que el con-text en què va tenir lloc aquesta edició ha estat –i està– marcat per la situació de crisi mundial, que afecta de manera cruel a una Associació que el 2012 “complirà” 50 anys. Permeteu-nos una introducció centrada, en defensar una de les causes principals de l’ANUE, el C’MUN.

Per què diem que el C’MUN és necessari? Perquè va més enllà de la utilitat pràctica dels Models de Nacions Unides, pel que fa a exercici vinculat directament a l’aprenentat-ge sobre l’Organització internacional i el seu funcionament. Perquè va més enllà de resul-tar ser una experiència altament recomana-ble per a tots els interessats en les relacions internacionals, fins i tot, potser un impuls per orientar el seu futur professional cap a aquest terreny. Perquè el C’MUN, com simu-lació, és molt més. És una escola de valors.

Universalitat: La voluntat internacional del C’MUN ve marcada per la ja llarga història de l’ANUE i s’expressa en els temes tractats amb cada edició i la participació, sempre oberta a tothom.

Pluralitat: 400 joves de més de 90 universi-tats participants, i més de 50 nacionalitats re-presentant a tots els continents. Una verita-ble ONU dels joves per a simular l’ONU real.

Diàleg: Com tot Model, el debat és l’eix central de l’activitat, sempre en la recerca del consens.

Treball: La responsabilitat del delegat comença mesos abans, amb la necessària preparació del país / actor a representar, i es tradueix en una intensa activitat durant els dies de la simulació.

Empatia: El C’MUN pretén que durant uns dies, els seus participants es “posin en la pell” de l’altre. Per ser un bon delegat, un ha de “en-tendre l’altre”. Aquest element de la simulació és un valor impagable, que no s’ensenya a les facultats ni en els llibres de text, i que és més valuós encara en el context actual (si segueixen les notícies, saben del que estem parlant).

Convivència: Potser l’altre valor més pre-uat, i ens hauran de perdonar la immodèstia, el C’MUN és una experiència vital difícilment comparable a una altra.

El C’MUN no és només una és activitat útil, no pretén només formar futurs professionals. Cerca formar persones. Quelcom molt més im-portant en èpoques com la que ens està tocant viure, on les injustícies, els abusos dels qui os-tenten el poder, i els desequilibris socials són més evidents que mai.

Defensada la nostra causa, només ens que-da resoldre una pregunta, com va ser el sisè C’MUN? Doncs, en poques paraules, va ser la millor edició del nostre model... fins al moment. Podran comprovar-ho en aquestes pàgines.

L’equip de l’ANUE i del C’MUN

al Parlament de Catalunya.

4

Raül Jiménez. Secretari general del C’MUN 2011.

La situació mundial –el món sembla prepa-rat per a implosionar en qualsevol moment–, estatal i local –crisi, retallades, futbol– que estem patint conviden més a la bogeria i al desànim. També a l’ANUE. Però en comptes d’això, del 6 al 9 d’abril nosaltres vam pro-posar novetats i més novetats per a oferir la millor edició possible del nostre Model de Nacions Unides. Aquesta és la cronologia, en forma d’article, sobre les jornades.

Dia 6. Simulant Sant Jordi i omplint el Parlament

La primera gran novetat va arribar el di-mecres al matí, amb la celebració, a Cos-moCaixa, de la primera training session del C’MUN –que trobareu en l’article següent–.

Activitat llargament anhelada pels qui or-ganitzem el model, així els delegats amb menys experiència van tenir un espai per resoldre els seus dubtes, i de forma curio-sa i original –som els primers a “traslladar” la llegenda de Sant Jordi a les Nacions Uni-des– van poder veure de forma pràctica què s’anaven a trobar el dia següent. A més, també va possibilitar dividir el registre dels delegats, efectuat entre CosmoCaixa i la seu de l’ANUE, abans de dirigir-nos al Par-lament de Catalunya, segona novetat, per a la cerimònia inaugural del C’MUN.

Allà, vam poder comprovar amb satisfac-ció que definitivament no hi havia volcans a la vista –un ja no es tornarà a refiar a la vida– i que la sala se’ns quedava petita.

C’MUN 2011: La victòria del treball en equip

C’MUN 2011, the Model United Nations of Barcelona

Dues imatges de la inauguració

del C’MUN al Parlament de Cata-

lunya. D’esquerra a dreta, Eirene

Ramos, vicesecretària general del

C’MUN; Manel Camós, director de

l’Oficina de la Comissió Europea a

Barcelona; Eduard Sagarra, presi-

dent de l’ANUE; Núria de Gispert,

presidenta del Parlament de Ca-

talunya; Armando Peruga, direc-

tor de la Tobacco Free Initiative;

Manel Vila, comissionat de l’Ajun-

tament de Barcelona; i Raül Jimé-

nez, secretari general del C’MUN.

edit

o-

5

Amb la presència de Núria de Gispert, pre-sidenta del Parlament de Catalunya; Manel Vila, comissionat de l’Ajuntament de Barce-lona, Manel Camós, director de l’Oficina de la Comissió Europea a Barcelona; Armando Peruga, director de la Tobacco Free Initia-tive de l’OMS; Eduard Sagarra, president de l’ANUE, els responsables del C’MUN i els presidents de les comissions; hi va haver temps per reflexions socio-polítics, parlar de valors, presentar els temes de debat, escol-tar la ponència inaugural del doctor Peru-ga, i fins per cantar-li el “Happy birthday to you” a la presidenta. La recepció posterior va posar el tancament a la primera jornada del C’MUN.

Dia 7. De la mort de Aun San Suu Kyi al Hard Rock Cafè

Les jornades de treball van començar el matí del dia 7 a CosmoCaixa i ho van fer amb un altre salt qualitatiu, en comptar amb quatre guest speakers: Juan Sebastián Mateos, desk officer per l’Aliança de Civi-litzacions del Ministeri d’Afers Exteriors; Carmen Méndez, presidenta de l’ Associa-ció per a la Defensa dels Drets de l’Animal; Manuel Manonelles, director d’UBUNTU, al costat del ja esmentat Armando Peru-ga. Gràcies a ells, la comissió de l’Aliança, la UNESCO, el comitè Econòmic i Financer i l’OMS van tenir les opinions dels que trac-ten aquestes qüestions, mostrant-los que el

que ells anaven a simular és una realitat en l’agenda de les Nacions Unides.

No es va fer esperar la tercera novetat, que va caure en forma de crisi, no econò-mica -això no seria cap sorpresa-, sinó amb l’esclat d’un conflicte –fictici– a Myanmar. Aquesta situació d’emergència, preparada amb la pretensió d’estimular la capacitat de reacció dels delegats, els seus “reflexos” i co-neixements sobre el país que representen, va ser una de les novetats més estimulants del C’MUN 2011, afectant a les sessions del Con-sell de Seguretat, el Consell de Drets Humans i la Comissió de l’Aliança de Civilitzacions, que es van reunir “d’urgència” davant el cai-re que va prendre el conflicte, després de la mort de la premi nobel de la pau i activista pro-drets humans, Aun San Suu Kyi enmig de les revoltes al país. La crisi, que en la seva concepció i disseny, es “va anar desplaçant” de la regió de l’Orient Mitjà cap a Àsia, ja que la realitat dels nostres dies supera la ficció, va ser orquestrada en els mesos previs per l’equip del C’MUN, produint la informació necessària i coordinant els temps i el treball amb l’equip de premsa perquè l’esclat i l’es-calada d’aquesta es produís de la forma més realista dins de la simulació. Pel qui escriu, crear una activitat com aquesta del no res, i haver-ho fet amb el magnífic ambient de les reunions de l’equip del C’MUN, ha estat un dels aspectes més estimulants en aquestes sis edicions de la nostra simulació.

Els guest speakers del C’MUN

2011, Juan Sebastián Mateos,

Armando Peruga, Carmen Mén-

dez, i Manuel Manonelles, du-

rant les seves intervencions el

primer dia de sessions .

6

Ja a la tarda, una vegada concloses les jor-nades del primer dia, amb la crisi en vies de resolució en el Consell de Seguretat i el Con-sell de Drets Humans –amb diferents aproxi-macions– i la resta de comissions funcionant a ple rendiment, el tancament del dia va tenir lloc al Hard Rock Cafè, on vam cele-brar la 3a edició del C’MUN Quiz. Encara que potser, donades les facilitats i el suport prestat pel cèntric local, hauríem de dir que aquest any, per fi, vam poder tenir un quiz en condicions. Segur que els guanyadors de l’esdeveniment, després d’una renyida sèrie de tres tandes de preguntes sobre l’Orga-nització Internacional, així com al centenar de delegats que van participar en una vet-llada divertida i original, pensen de la ma-teixa manera.

Dia 8. Divendres cultural

Les sessions es van reprendre el matí del divendres, i van poder comprovar que els delegats estaven afrontant els debats amb eficàcia, de manera que arribar a les anhelades resolucions per al dia següent semblava una realitat molt propera. El clima relaxat general afavorir una major implicació personal en els debats, podent gaudir de la possibilitat d’escriure a The

Clarion, el diari del C’MUN, involucrar-se en els debats, o preparar al·licients que milloressin la qualitat dels mateixos, in-troduint actors determinants –cas del Japó

en el Consell de Seguretat per parlar de la reforma de l’òrgan–.

Després d’una breu sessió de tarda, la quarta novetat. Els delegats del C’MUN, or-ganitzats en quatre grups depenent de la seva elecció, es van anar de visita cultural a la Pedrera, la Sagrada Família, el MNAC i el museu del FC Barcelona, que van col.la-borar generosament amb l’ANUE enriquint l’experiència dels delegats a Barcelona.

Dia 9. Emocions a flor de pell

El dia final, el dels histerismes i tensions per assolir els acords en l’últim segon, no va ser tal. I és clar, després de sis anys, un no estava preparat perquè les coses sortissin tan bé. Això unit als duríssims –i injustos– moments que l’ANUE està patint –i ha patit per poder realitzar el C’MUN–, i a les ganes de reconèixer tant el treball previ dels qui “són” l’Associació cada dia, al costat dels qui han estat part, amb la seva il·lusió i entusi-asme, en aquesta sisena edició del Model, van provocar una cloenda on les emocions van guanyar al protocol habitual en aquest tipus d’actes. Però això només afegeix mito-logia a la “llegenda” que el C’MUN és quel-com especial, i demostra que els qui formen l’ANUE estan “fets d’una altra pasta”.

Conclosa formalment la simulació, encara hi va haver temps per a la cinquena i darrera no-

Activitats paral·leles del C’MUN

2011: tres imatges del UN Quiz,

i una de la visita a la Sagrada

Família.

edit

o-

7

vetat: la festa de comiat, organitzada per l’As-sociació a la sala noble de l’Escola Industrial, gràcies a la Diputació de Barcelona, posant el tancament definitiu a quatre magnífics dies.

Un agraïment especial

L’últim paràgraf d’aquest article només podia estar dedicat a tots els que, en la me-sura de les seves possibilitats, han contribuït a que el C’MUN 2011 hagi estat un èxit. Als que, amb la seva motivació i interès, han permès que qui som responsables de la si-mulació haguem pogut assumir nous reptes –alguns d’ells, com la crisi o la training ses-

sion, llargament anhelats– en benefici de la qualitat del model. I encara més important, per haver-nos permès, mitjançant reunions, sessions de preparació i treball conjunt,

gaudir de vosaltres. Podem dir ben alt i amb orgull que el C’MUN 2011 va tenir un veri-table equip. El millor. I amb aquest equip només podia passar una cosa: que féssim el millor dels C’MUN fins ara. Gràcies.

A dalt, l’acte de cloenda del

C’MUN 2011 al CosmoCaixa. En-

mig, alguns membres del staff

del C’MUN preparant la crisi a

l’ANUE. I, finalment, staff, pre-

sidents i equip de premsa del

C’MUN a la festa de comiat.

8

Quan es participa en un MUN, sobretot si no es té molta experiència o si és la pri-mera vegada, el mecanisme de les regles de procediment sempre resulta una mica com-plicat d’entendre. Així, per començar amb les novetats de la sisena edició del C’MUN, el primer dia al matí al CosmoCaixa, jun-tament amb el registre, vam realitzar una training session sobre les regles de proce-diment perquè els participants més inex-perts tinguessin l’oportunitat de comprovar com funcionen. Vam voler fer-ho en forma d’entrenament simpàtic, en què l’explicació teòrica s’unís amb una pràctica divertida i original.

La idea de l’anomenada training session la teníem en ment des que es va començar a forjar aquesta sisena edició, i després d’una reunió amb el gran equip que ha format part de l’organització del C’MUN aquest any, vam decidir utilitzar la llegenda de Sant Jordi i el drac, tan popular a Catalunya, com a argument sobre el qual els delegats havien de prendre la seva posició. Aquesta llegenda explica com un drac assetja un llo-garet, causant estralls entre homes i bèsti-es. Per apaivagar-lo, el rei cada dia envia al monstre una persona escollida per sorteig perquè se la mengi. Un dia la sort assenya-la a la filla del rei, que hauria mort de no ser per l’aparició d’un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar.

En el nostre cas el cavaller es va veure substituït pels delegats, els quals després d’escoltar una explicació teòrica de les re-gles, van haver de posar-les en pràctica. Dividits en grups pels comitès que després anaven a simular, i a través d’arguments re-

ferents a cada un dels temes que es tracta-rien en les discussions del C’MUN, van haver de decidir si matar o no al drac.

Després de deu minuts de unmoderated

caucus, i amb l’ajuda dels que després se-rien els seus presidents, cada comissió va triar un portaveu per argumentar la deci-sió presa respecte al monstre. Mentre la UNESCO va sortir en defensa de l’animal, suggerint que s’havia de crear una reserva natural on el drac pogués viure, ja que és un animal en perill d’extinció, l’Organitza-ció Mundial de la Salut va parlar a favor de matar el drac, perquè la situació de pànic al poble, la incertesa de poder ser menjat pel drac, estava creant gran estrès i proble-mes de salut mental a la població. I així, ca-dascuna de les comissions va donar els seus arguments en contra i a favor. Fins i tot, i sense que els delegats s’ho esperessin, va parlar el grup dels dracs, que van inten-tar coaccionar la decisió dels participants dient que anirien a la guerra si es matava un dels seus. Però aquestes amenaces no van aconseguir atemorir a la majoria de les comissions, ja que el resultat final per ma-joria simple, va fallar a favor de matar el drac i deixar viure a la princesa.

Els delegats van suposar que aquesta seria una de les decisions més dures que haurien de prendre en aquests dies, el que no sabi-en és que teníem preparats per a ells moltes sorpreses més... Això sí, finalment, i com en els contes, tots “van viure l’experiència feli-

ços i van menjar anissos“.

Eirene Ramos. Vicesecretària general del C’MUN 2011.

Hi havia una vegada...

‘Training session’

Dues imatges de la training ses-

sion del C’MUN 2011.

edit

o-

9

Amb l’objectiu de representar un model de Nacions Unides totalment realista, l’equip del C’MUN va crear una “crisi” perquè fos afrontada pels delegats dels comitès perti-nents durant la simulació de l’ONU. A més dels temes de debat ja proposats, els de-legats van haver de fer front a una crisi a Myanmar, antiga Birmània.

Aquest projecte va assolir un especial pro-tagonisme pel fet que els estudiants van viure aquesta crisi com si fos real. Gràcies als documents proporcionats, com vídeos i ar-ticles diversos publicats a The Clarion, la crisi va guanyar veracitat dins dels diferents comi-tès. Aquesta no només va donar als delegats l’oportunitat d’abordar els temes de debat, sinó que també van tenir l’ocasió de respon-dre instintivament a una situació rellevant de caràcter global, que podria esdevenir en qual-sevol conferència de l’ONU.

Resumint el cas plantejat, durant una protes-ta popular, el govern militar de Myanmar ha-via atacat a civils inocents i, durant els enfron-taments, va morir la reconeguda activista, veu democràtica de Myanmar, Aung San Suu Kiy.

Aquest conflicte va afectar sobretot al Con-sell de Seguretat i al Consell de Drets Humans, així com a l’Aliança de Civilitzacions. Com a part de l’organització de la crisi, el personal del C’MUN havia preparat dos delegats per representar al govern militar de Myanmar: Mary Michele Connellan, per lliurar un infor-

me al Consell de Seguretat i a l’Aliança de Ci-vilitzacions, i Renata Pumarol, que va defen-sar la posició del govern militar al Consell de Drets Humans.

Els que vam estar presents en el desenvo-lupament de la crisi, vam trobar a faltar un compromís amb la protecció dels drets de la població civil per part del Consell de Drets Hu-mans. Semblava que la carismàtica influència de la representant militar, havia aconseguit persuadir els delegats perquè d’aquesta ma-nera la polèmica situació no requerís cap tipus d’intervenció internacional.

D’altra banda, encara que també els membres del Consell de Seguretat podrien haver tingut una posició més dura contra el govern militar de Myanmar, van ser influ-enciats sàviament per un informe del pre-sident de l’Aliança de Civilitzacions, i final-ment van aprovar una resolució que incidia més en la protecció dels drets humans a la regió de Myanmar.

En general, el resultat de la crisi va ser po-sitiu. Els delegats van aprendre a abordar qüestions d’urgència, i així es van adonar de la transcendència de les seves decisions. Tot i que una crisi requereix estratègies ràpides i eficaces, les conseqüències de qualsevol ac-ció o la manca d’ella comporten repercussi-ons de profund calat. Per això cal deliberar conscientment abans d’aprovar qualsevol tipus de resolució.

La crisi de Myanmar

‘Crisis sessions’

Mary Michele Connellan. Delegada de Myanmar al Consell de Seguretat del C’MUN 2011. Màster de

Ciutadania i Drets Humans, Universitat de Barcelona.

El Consell de Seguretat rep el

missatge del secretari general

del C’MUN informant de la mort

de Aung San Suu Kiy.

10

Guillermo Serra. President del Consell de Seguretat del C’MUN 2011. Universitat d’Essex.

La crisi de Myanmar i la reforma del Consell de Seguretat

Consell de Seguretat

La sisena edició de C’MUN –la meva sego-na participació en aquest model–, va estar carregada de sorpreses. Es va obrir el debat en el Consell de Seguretat a les nou del matí del dia dijous, i per decisió unànime es va procedir amb les reformes del Consell com a primer tema. Des del primer debat, el Brasil i l’Índia van proposar el seu interès en l’ex-pansió del comitè, i la seva candidatura com a membres permanents del Consell.

Poc després les delegacions van haver de fer front a una crisi humanitària a Myan-mar. Amb les declaracions del Secretari Ge-neral, i les declaracions de l’Aliança de Civi-litzacions, els delegats van notar la severitat del cas, i la necessitat de solucionar aquesta crisi de la manera més eficaç i ràpida. Du-rant el debat es va convidar a la represen-tant de Myanmar en l’Assemblea General, d’acord amb l’Article 32 de la Carta de les Nacions Unides, perquè respongués algu-nes preguntes i que aclarís la situació que es va viure a Myanmar pel que fa a la mort d’Aung San Suu Kiy i la possible violació de drets humans a gran escala. La representant de Myanmar va assegurar que el govern no tenia res a veure en aquestes violacions de drets humans, i que es tractava de grups d’insurgents.

Durant el debat i els unmoderate caucus, Bòsnia i Hercegovina, la Xina i l’Índia van mos-trar lideratge. Bòsnia va treballar àrduament en el respecte dels drets humans a la zona, i va instar a la resta de països a prendre una posició més contundent respecte a la crisi hu-manitària. Índia, d’altra banda, va treballar en la prevenció del flux migratori, que va ser un dels temes que també preocupava a la Xina, els dos veïns de Myanmar al sud-est asiàtic. Al migdia del divendres es va votar a favor de la resolució presentada per l’Índia i el Regne Unit, amb el suport de la majoria del comitè. No obstant això, la Xina, la Federació Russa i Sud-àfrica van decidir abstenir-se.

Immediatament, els delegats es van inte-ressar en reprendre el debat sobre les refor-mes del Consell, i malgrat la insistent pressió de la delegació dels Estats Units d’ajornar el debat i/o tancar-lo, les delegacions van apro-fitar els discursos del govern demòcrata nord-americà, especialment el seu compromís amb l’Índia, i la representació del continent africà. Pel bé del debat, es va convidar a la delegació del Japó, membre del G-4, i el segon major contribuent a les missions de pau de les Na-cions Unides. La intervenció del Japó no va causar sinó l’oposició per part de la Xina i de l’Índia, la Xina perquè no acceptaria la inclu-

El Consell de Seguretat durant el

primer dia de sessions.

edit

o-

11sió permanent del Japó, i l’Índia perquè sabia que el Consell no adoptaria a dos membres del mateix bloc.

En l’última sessió, les delegacions del Brasil, Sud-àfrica i el Regne Unit van presentar un document en el que incloïen al Brasil, l’Índia i Sud-àfrica com a membres permanents, i l’ampliació amb dos seients no permanents. La selecció dels seients no permanents també va canviar, mantenint vuit seients de dos anys d’afiliació, i afegint quatre seients de cinc anys d’afiliació. Al final de la sessió, dotze membres del Consell van votar a favor, Alemanya i els Estats Units es van abstenir, i el Líban va votar en contra de la resolució. La delegació del Lí-ban va demanar explicar el seu vot, i amb això es van tancar les sessions del comitè.

Aquesta resolució va ser de vital importàn-cia per al bloc africà i el bloc llatinoamericà. A part d’aconseguir una representació perma-nent en el Consell, també van ampliar els seus seients no permanents. Alemanya, que tenia aspiracions a un seient permanent, a penes va aconseguir tenir preferència en la propera se-lecció de membres no permanents. Japó, que va actuar com a convidat, no va poder seguir pressionant als delegats del Consell, ja que va haver de sortir del comitè un cop arribat el moment de la votació.

Líban va ser la nació més afectada per aques-ta resolució dins dels actuals membres el Con-sell de Seguretat, ja que els països àrabs van perdre la seva representació dins el Consell, passant de la seva participació com a grup de

l’Orient Mitjà (1946-1965), la seva representa-ció dins el bloc africà o asiàtic –un seient alea-tori entre aquests dos blocs (1966-2011)–, fins a la seva pèrdua total de representació per man-dat en aquesta resolució. Bòsnia i Hercegovi-na tampoc va tenir èxit en aconseguir major representació en el Consell per al bloc d’Eu-ropa de l’Est. La delegada de la representació de Bòsnia va destacar com la seva regió havia passat de 10 països el 1966 a 23 el 2011, però a penes va aconseguir salvar un seient per al seu bloc i un seient compartit aleatòriament amb el grup d’Europa Occidental i altres.

Tot i que es van produir dues resolucions du-rant el cap de setmana, crec que els delegats haurien d’haver aprofundit en les reformes del Consell, i no només centrar-se en l’article 23, respecte el nombre de membres i els seus poders, deixant de banda les reformes de pro-cediment i estatuts que concerneixen a l’ar-ticle 30 de la mateixa Carta. També crec que durant la crisi de Myanmar s’havia d’haver ressaltat les possiblement fraudulentes elecci-ons del 2010, i les lleus condemnes davant els casos de tortura afavorida per la Unió de la República de Myanmar.

Aquesta edició del C’MUN ha estat una de les experiències més intenses dins de la meva formació en Models de Nacions Unides. Es va comptar amb un alt nivell de debat, i una res-posta ràpida a la crisi. Espero poder treballar de nou amb aquest grup de delegats, amb l’equip d’ANUE, i amb la resta de presidents de comitè. Espero veure’ls a tots en una pro-pera edició de C’MUN!

Els delegats del Consell de

Seguretat.

12C’MUN, the Model United Nations of Barcelona S/RES/1/ 2011

Security Council

The Situation of Human Rights in the Republic of the Union of Myanmar

Adopted by the Security Council on 8 April 2011

The Security Council,

Guided by the report of the Secretary General on the situation in the Republic of the Union of Myanmar, introduced on the 7th of April of the present year,

Reaffi rming that all Member States have an obligation to promote and protect human rights and fundamental freedoms and the duty to fulfi ll the obligations they have undertaken under the various international instru-ments in this fi eld,

Taking into consideration the previous General Assembly’s resolutions on the situation of human rights in Myanmar, those of the Commission on Human Rights, and the resolutions of the Human Rights Council,

Welcoming the report of the Secretary-General on the situation of human rights in Myanmar,

Fully believing that the Government of Myanmar will cooperate with the international community in order to achieve concrete progress with regard to human rights and fundamental freedoms,

1. Strongly condemns any violations of human rights and fundamental freedoms of the people of Myanmar, namely the conditions in prisons and other detention facilities, and consistent reports of ill-treatment of priso-ners of conscience, including torture, and about the moving of prisoners of conscience to isolated prisons far from their families where they cannot receive food and medicine. We also condemn the displacement of large numbers of persons within Myanmar;

2. Urges the cease of violence from all involved parties;

3. Reaffi rms the essential importance of a genuine process of dialogue and national reconciliation;

4. Encourages the Government of Myanmar to abide by international and national human rights law;

5. Expresses the hope for ensuring constructive dialogue between the sides of the confl ict;

6. Further requests the Government of Myanmar to take into account the needs of the population and econo-mic prosperity;

7. Expresses its deep concern about the resumption of armed confl ict in areas where violence is taking place, and is determined to protect civilians and civilian-populated areas. Likewise, calls for the rapid and the unim-peded passage of humanitarian assistance to ensure the safety of humanitarian personnel provided by UN agencies and the International Committee for the Red Cross;

8. Calls upon the Government of Myanmar to fi nd a solution to stop refugee fl ows into neighboring countries;

9. Further requests the Government of Myanmar to provide, in cooperation with the Offi ce of the United Nations High Commissioner for Human Rights, adequate human rights and international humanitarian law training for its armed forces, police and prison personnel, to ensure their strict compliance with international human rights law and international humanitarian law and to hold them accountable for any violations thereof;

10. Calls upon the Government of Myanmar to engage in a dialogue with the Offi ce of the High Commissio-ner with a view to ensuring full respect for all human rights and fundamental freedoms;

11. Has resolved to:

(a). Establish an international commission to investigate the violation of basic human right by all parties in-volved in tensions with a particular focus on the murder of Aung San Suu Kiy;

(b). Provide medical aid and food, apart from basic supplies to be distributed on the territory by UN Agencies, in collaboration with Myanmar authorities;

(c). Report to the General Assembly at its sixty-sixth session as well as to the Human Rights Council on the progress made in the implementation of the present resolution;

12. Requests the General Assembly as well as the bodies that act under the auspices of the UN to actively promote economic development and stability in the confl ict area; and

13. Decides to remain seized on the matter.

Distr.: General

8 April 2011

edit

o-

13C’MUN, the Model United Nations of Barcelona S/RES/2/ 2011

Security Council

The reform of the Security Council

Adopted by the Security Council on 9 April 2011

The Security Council,

Recognizing its fundamental responsibility for the maintenance of international peace and security according to the Charter of the United Nations,

Acknowledging the emergence of new world powers which contribute signifi cantly to the maintenance of peace and security,

Aiming at equitable representation of geographical regions with particular attention to developing countries to have their voice strongly heard,

Noting that the effectiveness, legitimacy and transparency of the work of the Security Council are the un-derlying principles the Security Council bases on,

Stressing the necessity of a closer cooperation between the Security Council and other UN bodies and agencies,

1. Affi rms the current fi ve permanent members: France, Russian Federation, the People`s Republic of China, the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland and the United States of America;

2. Decides to extend the Security Council to three new permanent seats, which should be allocated as follows:

(a) Brazil from the Latin America and the Caribbean bloc;

(b) South Africa from the African bloc;

(c) India from the Asian bloc;

3. Approves the changes in the category of non-permanent seats and distinguishes two different terms of mandate:

3.1. Eight two-year non-renewable mandate seats. These seats will be regionally redistributed as follows:

(a) Two seats from the African bloc;

(b) Two seats from the Asian bloc;

(c) Two seats from the Latin American and Caribbean bloc;

(d) One seat from the Eastern European bloc;

(e) One seat from the Western European and Others bloc;

3.2 Four fi ve-year renewable mandate seats with the possibility of one reelection. These seats will be regio-nally redistributed as follows:

(a) One seat from the Latin American and Caribbean bloc;

(b) One seat from the Asian bloc;

(c) One seat from the African bloc;

(d) One seat to be chosen alternatively from the Western European and Others bloc, and the Eastern European bloc;

4. Declares accordingly that the countries mentioned in sub Article 3.2. may be chosen on a rotating basis within their regional group according to the following criteria:

(a) Population;

(b) Economic development;

(c) Agricultural potential and fi nancial contribution to regional development

(d) Engagement in promoting human rights, international peace and security;

5. Recommends Japan and Germany to be the fi rst representatives for the Asian, and Western European and Others blocs, respectively, in the new category established in sub Article 3.2;

6. Accepts a review conference after twenty years in order to reconsider already established solutions as well as to conduct further reforms;

7. Has resolved to improve the working methods of the Security Council in the following ways:

(a) Consultations on a regular and more frequent basis between members and non-members of the Security Council;

(b). Regular joint meetings of representatives of the General Assembly, the Security Council, the Economic and Social Council and other UN organs if the topic requires it;

(c). Guarantees to hold open briefi ngs and public debates in order to achieve more transparent and democratic accountability; and

8. Decides to remain seized on the matter.

Distr.: General

9 April 2011

14

A la sisena edició del C’MUN les expectatives del Consell de Drets Humans (CDH) eren altes, amb dos temes d’actualitat polèmics: pel que fa a les medicines, el dret a la salut vs. les pa-tents i en quant a Internet, la lliure circulació de la informació vs. copyrights. L’ordre del dia es centrà en el primer assumpte, de manera que començà el debat sobre l’equilibri correcte entre el dret a la salut i les patents. Els delegats estaven molt motivats i, malgrat alguns pro-blemes amb el reglament a causa de una gran majoria de participants novells, el ritme del debat fou fluid i fructífer. No obstant això, els delegats no pogueren continuar expressant els seus punts de vista durant un temps degut a una crisi que afectà el C’MUN 2011, en primer lloc el Consell de Seguretat i desprès el Consell de Drets Humans i el Comitè Ad Hoc de l’Ali-ança de Civilitzacions en l’Assemblea General. El govern militar de Myanmar havia aprovat una reforma agrària que provocà nombroses protestes. La reacció del govern va ser brutal: va reprimir les protestes, va assassinar la gua-nyadora del Premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kiy, i va acusar els grups de rebels d’haver assassinat tant els manifestants com la famosa líder de l’oposició. Els delegats en el CDH van passar la resta del dia intentant trobar una solució que pogués assolir el consens en tot el comitè i es mantingueren informats pel sotse-cretari Ambiorix i el seu equip durant el dia. D’altra banda, la vicesecretària general, Eirene

Ramos, va fer un comunicat oficial sobre l’as-sumpte, en què instava el comitè a trobar una solució. Es redactaren nombrosos documents de treball i dues resolucions. En aquestes re-solucions s’oposaven dos grups. D’una banda, els defensors dels drets fonamentals, i d’altra, països com la Xina, l’Aràbia Saudita i Bahrain, que encara defensaven el principi de la no intervenció. Amb la intenció d’aprovar una resolució amb el consens de tot el comitè, els dos grups fusionaren els projectes de resolució canviant la clàusula operativa número 1, que passava de condemnar les autoritats de Myan-mar a condemnar “la violència contra la po-

blació civil [...]”. Al final del dia es va aprovar la primera resolució. No obstant això, el dia següent portaria notícies dolentes. Desprès del descans, el diari The Clarion es distribuí als de-legats i les reaccions sobre la resolució del CDH van ser catastròfiques per a nosaltres. El secre-tari general del C’MUN, Raül Jiménez, afirmà que “el CDH ha fracassat en la promoció dels

Drets Humans” i les ONG Amnistia Internaci-onal i Human Rights Watch declararen que fou “el pitjor moment en el Consell de Drets

Humans”. Ambdós criticaren la vaguetat de la resolució, que no condemnava la violació dels Drets Humans per part del govern de Myan-mar, sinó tan sols la violació dels Drets Humans en general. Els delegats estaven impactats, ja que la seva intenció havia estat donar una res-posta consensuada al comitè incloent totes les

Salut versus patents / Lliure circulació de la informació versus ‘copyrights’Till Weyers. President del Consell de Drets Humans del C´MUN 2011. Universitat Pompeu Fabra.

Consell de Drets Humans

El Consell de Drets Humans du-

rant el primer dia de sessions.

edit

o-

15opinions i, degut a això, havia perdut algunes clàusules operatives importants. No obstant, hem de dir que el fracàs en la primera resolució motivà els delegats per millorar en la segona. El CDH continuà el seu treball sobre el tema del dret a la salut vs. patents. Totes les delega-cions treballaren d’una manera continuada en els documents de treball, expressaren els seus punts de vista i intentaren arribar a un acord. S’havia d’aconseguir un equilibri adequat en-tre els dos drets i estava clar que els països de-senvolupats amb grans indústries farmacèuti-ques, com Estats Units, defensaven les patents mentre que països com Brasil i Tailàndia que tenen el seu propi desenvolupament en inves-tigació mèdica i plantes de producció, inten-taren destacar el dret a la salut. Es redactaren dos projectes de resolució més i milloraren en diversos ummoderated caucus. La UNESCO lluità per ser inclosa en els projectes, ja que aquesta institució és important per aconse-guir l’equilibri adequat entre els dos drets. A última hora de la tarda, ambdós projectes de resolució es fusionaren, ja que els delegats van veure que les dues tenien moltes clàusules en comú. Els presidents rebutjaren com a «impro-cedent» la proposta de dividir la qüestió en ambdues resolucions i de solament incloure les clàusules operatives aprovades. Es va presentar i debatre d’una manera fructífera el projecte de resolució final. S’aprovaren algunes esme-nes importants i s’eliminaren alguns errors or-togràfics i gramaticals. S’hauria de subratllar una discussió entre França i Aràbia Saudita, en la qual ambdós països no estaven d’acord amb una formulació específica, amb el resultat de què Aràbia Saudita modificà una esmena de França que moments abans el comitè havia aprovat. El Partit Pirata Internacional intentà a

l’últim moment incloure una clàusula expres-sant la importància dels drets de la propietat intel·lectual però la resta del comitè va anul-lar aquesta esmena. Després d’una jornada de debat valuosa i fructífera, el CDH va aprovar el projecte de resolució fusionat. Els delegats ha-vien sigut extraordinàriament productius i els presidents estaven segurs que almenys s’acon-seguirien alguns documents de treball sobre el segon tema.

L’últim dia començà d’una manera més lenta que els anteriors, ja que moltes delegacions ha-vien gaudit de les activitats socials i culturals el dia anterior. Malgrat això, molts països estaven motivats per aprovar inclús una tercera resolu-ció. Més documents de treball es van redactar i discutir als ummoderated i moderated cau-

cus. Com solament teníem la sessió matutina, els delegats hagueren d’afanyar-se per complir el seu objectiu. Després del descans, els dele-gats començaren a redactar una resolució. No obstant, aquesta resolució no es pogué presen-tar ni molt menys discutir, esmenar ni aprovar. Malgrat això, l’últim matí va ser molt produc-tiu i la proposta de resolució hagués estat una bona base per a una resolució satisfactòria.

Personalment, el C’MUN 2011 ha estat una gran experiència i m’agradaria donar les grà-cies a tot el món que ho ha fet possible. Espe-cialment, voldria donar-li les gràcies a la meva companya i vicepresidenta, Alkmini-Lydia Mit-sikosta, pel seu suport i l’incalculable treball durant aquests dies. Per descomptat a tots els distingits delegats que s’esforçaren i treballa-ren incessantment per aconseguir resultats ex-cepcionals. Espero que tots vostès gaudissin de la mateixa manera que jo.

Els delegats del Consell de

Drets Humans.

16C’MUN, the Model United Nations of Barcelona HRC/ 2011

Human Rights Counccil

Resolution on the Situation of Human Rights in the Republic of the Union of Myanmar

The Human Rights Council,

Regarding the UN charter and the Universal Declaration of Human Rights, as two principal documents cons-tituting the framework for the achievement of the UN goals,

Emphasizing the fact that global peace and stabilization should be perceived as the fi rst and foremost objec-tive of the UN countries,

Respecting the authority of the government of Myanmar,

1. Condemns violence towards civil population and encourages the dialogue between the parties involved;

2. Expresses the will of the bordering countries to provide the political refugees from Myanmar with the necessary aid of the UNHCR;

3. Declares the will of the UN to ensure that citizens have all their basic needs met:

(a). Access to water;

(b). Food;

(c). Medical care;

4. Specifi es that each country should contribute with aids according to its possibilities;

5. Recognizes only humanitarian intervention, excluding any kind of military intervention, which is in any case beyond the powers of this committee;

6. Stresses that it is within the UNSC competence to take into account the situation of Myanmar.

Distr.: General

8 April 2011

edit

o-

17C’MUN, the Model United Nations of Barcelona HRC/ 2011

Human Rights Counccil

Resolution on the Right to Health vs. Patents

The Human Rights Council,

Acting under the UN Charter and the Universal Declaration of Human Rights,

Believing that access to healthcare including the right to obtain suffi cient medicines for a reasonable price should be regarded as a Human Right,

Bearing in mind the need for intellectual property of pharmaceutical companies protection,

Being fully aware of the fact that the contradiction between IP rights and the right to health exists,

Noting with a deep concern current situations in some of the developing countries, without access to funda-mental medicines,

Wishing acting together within the UN community to contribute to the current state of affairs improvement,

Acknowledging the Millennium Development Goals, focusing on the goal number 8,

Realizing that generic medicines might constitute an ultimate alternative for those remaining in destitution,

Believing in the global understanding of the problem and the will of obtaining common solutions to the matter,

Further recognizing that a priority of the world states is the health of the population,

1. Proposes the extension of competences of already existing bodies such as the WHO, the Accelerated Ac-cess Initiative, WIPO and the Global Fund to fi ght AIDS, Tuberculosis and Malaria, determining exactly their competences;

2. Encourages the creation and implementation of educational and awareness programs with the collabora-tion of the WHO and UNESCO, to track and control the course of medicines to the country of destination and to improve infrastructures in developing countries (sewage system, water purifi cation, road and rail network);

3. Proposes the creation of an international fund, with the purpose of investing into research for new cures for diseases or reduction of costs for essential medicines, favoring the countries affected by price increases, taking into account the GDP (giving more consideration to the HDI); managed by a commission created insi-de a previously existing body such as the UNDP to assist and guarantee the new and previous competences, with an important assistance of any international organization;

4. Declares, accordingly to the TRIPS agreement, the need of promoting public health care and also takes into consideration the necessity of protecting intellectual property in order to promote the research and creation of new medical advances;

5. Strongly urges the creation of an advanced market for drugs of limited profi tability to ensure the right to health of all people; one way to accomplish this is through the creation of advanced purchasing funds; another less costly option is an exchange of know-how;

6. Recommends, in collaboration with the WHO and WIPO, an international regulation to unify and specify the defi nition of a crisis situation, when compulsory licensing is permitted according to the Doha Declaration on the TRIPS Agreement of 2001;

7. Suggests the delocalization of the production of pharmaceutical companies in a mutually benefi cial way for both developed and developing countries in order to promote the establishment of their own medicine research development and production plants, following the examples such as the ones of Thailand and Brazil, proportionally to the capabilities of each country;

8. Recognizes the need of promoting health care and also takes into consideration the protection of intellectual property in order to promote the research and creation of new medical advances, although recognizing other not private ways of researching;

9. Proposes the further development of research regarding medical issues which affect both developed and developing countries, regarding the article 66 of the TRIPS Agreement;

10. Invites all Member States, relevant organizations of the UN system and other international organizations, including non-governmental organizations to participate in World HIV Day in an appropriate manner, in or-der to raise public awareness, as well as its prevention and care including education and mass media;

11. Affi rms the rules governing the use of property rights established by the Bangui agreement which provides favorable measures for developing countries;

12. Recognizes that every alliance (referring to the possibility of regional agreements) would be formed taking into account their position in the international system and their specifi c situation;

13. Urges all Nations to work together towards the achievement of the Millennium Development Goals, focusing on Target 17 “access to affordable essential drugs in developing countries.”

Distr.: General

8 April 2011

18

En el Comitè Econòmic i Financer d’enguany es va discutir un tema que suposava un repte: Establir taxes internacionals per a combatre la pobresa i la crisi econòmica. Aquestes ta-xes eren de tres tipus: a) impostos bancaris i impostos de transaccions borsàries, b) impost sobre l’aviació, c) impost sobre el turisme.

Aquests dies el món s’ha d’enfrontar a una crisi originada pels països desenvolupats, una crisi que afecta greument a l’economia real i que a més ha empitjorat a causa de la falta de liquiditat en els circuits financers. Els dele-gats que representaven a països de tot el món van haver d’arribar a un acord i presentar una resolució que declararia una posició clara pel que fa a les taxes internacionals i la seva uti-lització per a combatre la pobresa i assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

Al començament del primer dia de sessions, vam tenir l’honor de comptar amb la pre-sència de Manuel Manonelles, director de la fundació Cultura de Pau, que va realitzar una intervenció sobre el sistema tributari interna-cional. Manonelles va parlar de l’impost sobre les transaccions canviàries (ITC) per al desen-volupament financer i va declarar que intro-duint un impost d’un 0,005% en l’intercanvi monetari seria “suficient per recaptar una

quantitat de diners superior a 30 mil milions

de USD anuals”. Segons els resultats de les in-vestigacions dutes a terme per un grup d’ex-perts a petició del Grup Pilot de Finançament Innovador per al Desenvolupament, aquest impost no provocarà problemes en l’econo-mia real i s’ha d’assenyalar que aquests fons seran gestionats per programes i agències de

les Nacions Unides, cosa que també s’ha plan-tejat en moltes delegacions del comitè durant les sessions. Manonelles més tard va plantejar si s’han d’aplicar els ITC i va respondre les pre-guntes de molts delegats.

Tot i que la majoria dels delegats eren prin-cipiants, va ser un gran plaer veure’ls segurs, apassionats i actius. El debat va començar i l’opinió general del comitè era que els impos-tos no són una solució i que s’ha de realitzar un canvi més concret i radical per combatre la crisi econòmica i assolir els ODM, un canvi del propi sistema econòmic. La majoria dels països de-senvolupats estaven a favor de l’aplicació im-mediata d’impostos, mentre que els països en vies de desenvolupament estaven en contra, tots dos acceptant el fet que la crisi provoca-da pels països desenvolupats afectava a tot el món. Algunes de les opinions més importants sobre el tema les expressar les delegacions de la Xina, el Marroc, França, Alemanya i el Regne Unit: Xina estava a favor d’una política més in-dependent per als països en vies de desenvolu-pament, de manera que depenguessin d’altres països, Marroc va demanar que s’utilitzaran els impostos transaccionals per ajudar els països en vies de desenvolupament, França i Alema-nya estaven a favor dels impostos d’aviació, i el Regne Unit va qüestionar l’efectivitat a llarg termini d’aquestes mesures.

Tot i que hi va haver diferents opinions so-bre el tema i es van formar grups, el resultat del primer dia va ser un document de treball que resumia les opinions escoltades durant les sessions. El document també suggeria algu-nes mesures sobre el tema, com ara l’aplicació

Taxes internacionals per combatre la pobresa i la crisi econòmica

Persefoni Ririka. Presidenta del Comitè Econòmic i Financer del C’MUN 2011, Universitat de Macedònia.

Comitè Econòmic i Financer

El Comitè Econòmic i Financer

durant el primer dia de sessions.

edit

o-

19d’impostos per a les transaccions financeres, la introducció d’una agència que controlés el procés i el progrés dels impostos interna-cionals i la responsabilitat de les agències de qualificació internacionals. A més, es va plan-tejar una idea sobre la creació d’una agència de qualificació internacional.

Durant el segon dia de sessions, els delegats es van concentrar en la redacció d’un projecte de resolució i van discutir els impostos sobre el turisme i l’aviació. Segons les delegacions del Japó i el Marroc, un impost sobre el turisme és realment greu i no hauria d’afectar al turis-ta, per tant tots dos països estaven en contra d’aquest impost. Brasil va recolzar l’opinió de la delegació de Grècia, que estava en contra dels impostos sobre el turisme, ja que aquest és un sector molt delicat, mentre que Suècia estava a favor d’aquests impostos ja que creu que al sector no li afecten. Pel que fa als impos-tos sobre l’aviació, la majoria dels països esta-ven a favor, mentre que la IATA va subratllar que fins i tot 1 euro seria massa i que podria tenir greus conseqüències. Alemanya, Marroc i Japó van ser els líders del grup que estava a favor d’aquests impostos i aquest darrer va expressar el seu desig que els països en vies de desenvolupament es comprometessin a adop-tar aquestes mesures. Els Estats Units d’Amèri-ca i la Unió Europea a més van suggerir l’apli-cació d’impostos sobre el transport marítim i aeri i el Marroc va subratllar la importància dels impostos sobre aquelles empreses que contaminen el medi ambient, com les compa-nyies aèries, una mesura que també va recal-car Egipte. D’altra banda, les delegacions dels països en vies de desenvolupament veien in-just haver de pagar els mateixos impostos que les nacions desenvolupades. La Unió Africana, Sud-àfrica i Bulgària es van oposar a aquests impostos, mentre que la Xina temia donar suport a l’aplicació d’impostos sobre les com-panyies que contaminen. El resultat d’aquesta diferència va ser la redacció de dos documents

de treball diferents, un per la Xina i un altre pel Marroc. Com que l’acord sobre els impos-tos sobre el transport no semblava factible, els delegats van decidir concentrar principalment en les transaccions financeres. El dia va con-cloure sense que es presentés cap projecte de resolució encara que el comitè va estar a punt de presentar un.

Durant l’últim dia de sessions dels delegats van estar molt ocupats elaborant un projecte de resolució però la acalorada discussió va con-tinuar. Finalment, es va presentar un projecte de resolució patrocinat per les delegacions de Bolívia, Marroc, Espanya i Regne Unit. El co-mitè, en adonar de la importància i de la difi-cultat d’arribar a un acord, va decidir recalcar el significat dels impostos en les transaccions financeres i les especulacions monetàries. Men-tre que recomanava que cada país per separat gestionés 1/3 dels fons recaptats pels impostos anteriorment esmentats i que el Fons per a l’Assoliment dels ODM s’encarregués del 2/3, a més demanava que els impostos variessin entre 0,05% i 0,25%. Així mateix, va decidir que en aquest punt arribar a un acord sobre els impos-tos sobre el turisme i el transport era impossi-ble. I finalment, i no per això menys important, va expressar la seva opinió que la regulació i la supervisió haurien de ser més efectives i va decidir continuar treballant en l’assumpte.

Ser presidenta del Comitè Econòmic i Fi-nancer del C’MUN 2011 va ser un gran plaer i un honor. He de subratllar que tots els nos-tres delegats van ser molt actius i apassionats i que crec fermament que en un futur acon-seguiran moltes coses, tant per les seves vides com pel món. M’agradaria donar les gràcies a l’organització per concedir-me l’oportuni-tat de presidir aquest meravellós comitè, per l’oportunitat de reunir-nos, i pel dur treball dels delegats durant tots aquests dies, que han fet d’aquesta conferència un èxit i una experiència inoblidable.

Els delegats del Comitè Econòmic

i Financer.

20C’MUN, the Model United Nations of Barcelona A/C.2/ 2011

General Assembly

Economic and Financial Committee

Sixth Session

2nd Committee

Adopted by the C’MUN X Committee at its 6th meeting, on 08 April 2011

Establishing International Taxes on Financial Transactions to Fight Poverty and the Economic Crisis: A) Banking and stock exchanges taxes

B)Aviation tax

C)Tourism tax

The Economic and Financial Committee of the General Assembly,

Determined to foster strict respect for the purposes and principles stated in the Charter of the United Nations,

Having considered the impact of the fi nancial crisis on the whole world and its threat to long term objectives a the achievement of the Millennium Development Goals,

Convinced by the fact that speculative fi nancial transactions should be restricted by international taxes,

Affi rming that a transaction tax would stabilize asset prices, thus improving general macroeconomic functioning,

Emphasizing that a transaction tax would allow the United Nations to have enough funds to accomplish the Millennium Development Goals,

Convinced that a better regulation of the fi nancial markets will improve the global economy,

Realizing the diffi culties in reaching a consensus regarding transportation taxing,

Recognizing the crucial importance and the need of immediate considerations in the fi nancial sector,

Deeply concerned with the recent food crisis that boosts food prices and raises poverty and hunger,

1. Strongly affi rms the necessity of a global and international implementation of a tax on fi nancial transactions;

2. Recommends the implementation of a tax on foreign currency speculations;

3. Further affi rms the necessity of 2/3 of the funds raised by the above mentioned taxes to be managed by the MDG Achievement Fund. Under the principle of subsidiarity, in 2015 the funds will be transferred to the UNDP, which will allocate the money to any commission similar to the MDG Achievement Fund;

4. Recommends that 1/3 of the funds raised by the previously mentioned taxes to be managed by each country for internal issues, stressing on the importance of solving the sovereign debt crisis;

5. Suggests that the nature of both taxes should be global and adopted simultaneously by all the countries worldwide;

6. Requests that the value of the tax ranges from 0.05% to 0.25%, depending on the nature and risk of the fi nancial product, which will be evaluated by the already existing UN Commission of Financial Experts;

7. Asks for a minimum tax rate to be set at 0.05% for all countries;

8. Recommends the inclusion of countries which have already implemented taxes in their national legal sys-tem to the abovementioned tax system;

9. Further recommends public companies not to pay taxes as long as the nature of their activity is not specu-lative;

10. Affi rms that, in order to fi ght speculation and enhance development, fi nancial transactions related to trade will not be affected by this tax;

11. Suggests the IMF to strengthen the Financial Sector Assessment Program for closer fi nancial sector sur-veillance;

12. Calls upon those nations interested in taxing transportation to act regionally and nationally under the gui-dance of the UN, emphasizing that we recommend states to avoid taxing maritime transport as it is essential for trade;

13. Acknowledges the importance of tourism and trade and therefore, cannot, at this point, reach a consensus regarding transportation taxes;

14. Encourages the FAO to take serious action against food speculation before 2015;

15. Stresses the critical need of making regulation and supervision more effective;

17. Encourages the international community to take long-term actions to strengthen the international econo-mic system, such as restricting complex fi nancial products;

18. Decides to remain active on this matter.

Distr.: General

8 April 2011

edit

o-

21

Gènere i migracióAleksandra Semeriak. Copresidenta del Comitè Ad Hoc de l’Aliança de Civilitzacions del C’MUN 2011.

Universitat Pompeu Fabra.

Aquest any durant el sisè C’MUN el co-mitè de l’Aliança de Civilitzacions es va haver d’enfrontar a un tema de debat tan ampli com consistent, i tan important com conflictiu. El contingut, sempre al voltant de la importància de gestionar la migració, aquest any també intentava mantenir en el punt de mira el rol de gènere. Tres van ser els subtemes en els quals es dividia el títol de la conferència: igualtat de gènere, vio-lència de gènere i símbols religiosos visuals. La migració de per si ja és un tema molt difícil de tractar, sobretot en qüestions po-lítiques i culturals on s’enfronten els països que reben migració i els països d’origen. Afegint religió i igualtat de gènere, està-vem a l’expectativa de com es desenvolu-paria el debat.

El primer dia de conferències vam tenir la magnífica oportunitat de comptar amb la presència de Juan Sebastián Mateos, cap de serve i de l’Oficina, dins del Minis-teri d’Afers Exteriors i de Cooperació, de la “veritable” Aliança de Civilitzacions, on els delegats van poder obtenir informació de primera mà sobre el comitè i fer preguntes expressant la seva pròpia opinió sobre els temes, abans de “ficar-se en la pell” dels representants del país que els havia estat assignat per als següents dies. Després de

la grata visita, els delegats estaven a punt per començar el debat, volent ser afegits gairebé tots a la speakers list. Quan la ses-sió estava arribant a un punt culminant, un succés inesperat va sacsejar al comitè: Juan Sebastián Mateos anunciava davant les ca-res sorpreses dels delegats que les revoltes a Myanmar havien portat a una repressió per part del règim militar del país i acabat amb la vida d’Aung San Suu Kyi, el “símbol” més conegut de l’oposició birmana. L’agen-da establerta pels delegats en el matí va ser ajornada per tractar la crisi en primer lloc. Tots els països van intentar buscar mesures i solucions al gran flux de migracions que, després del greu succés, va començar a patir la població birmana cap a la Xina. Tot i te-nir diferents interessos econòmics a la zona, les delegacions van intentar oblidar (en la mesura possible) els beneficis personals per emetre una declaració que recomanava una intervenció d’ajuda humanitària a la zona que evités el desplaçament i les possibles ca-tàstrofes que puguin derivar de aquest de-senllaç, una declaració que al dia següent va ser presentada a primera hora davant el Consell de Seguretat que estava treballant en una resolució sobre el conflicte.

Després d’haver tractat la crisi, els repre-sentants presents en el comitè el segon dia

Comitè Ad Hoc de l’Alianza de Civilitzacions

El Comitè Ad Hoc de l’Aliança de

Civilitzacions durant el primer

dia de sessions.

22estaven a punt per reprendre el debat al voltant de la migració i la igualtat de gène-re. Insistint en la importància de gestionar bé el temps (ens quedaven només un dia i mig de sessions), els delegats van posar tot el seu esforç per començar a ajuntar idees i buscar solucions. El dia va començar amb dos working papers guiats per les delega-cions de Perú per una banda, i d’Austràlia, de l’altra. Semblava que el tema principal d’igualtat de gènere quedava abordat en ambdós documents, trobant algunes sem-blances i també diferències. Seguint l’es-perit de l’Aliança de Civilitzacions que els presidents del comitè tant recordàvem, els delegats van decidir apostar pel consens i unificar ambdós working papers en un. La resolució estava a punt de néixer. Però a mitja tarda les delegacions dels països mu-sulmans i les organitzacions religioses com la Santa Seu i l’Organització de la Confe-rència Islàmica van manifestar el seu desig d’afegir el tema dels símbols religiosos a causa de la seva importància relacionada amb la població migrant i l’educació. Tot i la crítica soferta per algunes delegacions, que argumentaven que seria molt difícil trobar consens sobre aquest tema en tan poc temps, els representants dels països musulmans van saber demostrar que això no podia quedar fora de la resolució. Els moderate caucus van ser utilitzats per po-der exposar les seves inquietuds i les seves intencions als altres delegats, deixant clar

que una resolució que no respectés les tra-dicions culturals i les religions del país d’ori-gen dels migrants no seria del seu gust i no tindria la seva aprovació. Influenciats per la polèmica notícia de la prohibició dels vels integrals a França, el resultat del treball del comitè buscava l’aprovació de les delegaci-ons afectades en aquest sentit sense anar en contra dels països d’acollida.

Existint encara alguns desacords, el debat havia d’avançar. Els nous punts van ser afe-gits al working paper i noves peticions van ser preses en consideració. Cada delegació tenia alguna cosa a dir i el temps premia. Gràcies a la col·laboració de tots els dele-gats, que dedicaven tot el seu esforç tant durant com fora de les sessions formals, un veritable treball en comú va poder ser rea-litzat. Les delegacions que ho van conside-rar necessari, van enviar les seves propostes de modificació i durant un unmoderated

caucus, on els representants, en comptes d’ajuntar-se en petits grups es van quedar asseguts en els seus respectius seients, es va discutir punt per punt, de manera informal, el working paper i les modificacions i es van argumentar perquè aquestes havien o no de realitzar-se, perquè així totes les delegacions estiguessin al corrent dels canvis i poguessin mostrar el seu acord o desacord en el mo-ment. Aquest procediment, valorat molt po-sitivament pels presidents del comitè, va fer possible que l’últim dia, quan el document

Els delegats del Comitè Ad Hoc

de l’Aliança de Civilitzacions.

edit

o-

23va ser presentat com a draft resolution, no hi hagués ni una esmena i que la resolució final aconseguís el vot favorable de totes les delegacions. Una resolució que insta a la millora de les mesures ja recomanades ante-riorment. Una resolució que insisteix que la igualtat de gènere està directament lligada a la pobresa, a l’educació, als serveis socials i a la implementació de polítiques que han de dissuadir les existents diferències. Una resolució que recomana i aconsella a tots els països membres de les Nacions Unides que promoguin la igualtat d’oportunitats i la igualtat d’accés de les dones als sectors públics i privats de la societat, tant des de l’administració com des de l’educació. Una resolució que es basa en el respecte del mul-ticulturalisme i de les diferents religions, de la llibertat dels migrants de conservar les seves tradicions sense ser discriminats i d’es-collir lliurement el seu estil de vida, sempre

amb respecte als drets humans. Una resolu-ció que ho té tot.

Diuen que si es repeteix molt alguna cosa, al final l’acabes interioritzant. I crec que, tant Pau Petit (president del comitè) com jo, de tant repetir dins del comitè que l’Aliança de Civilit-zacions havia de buscar el consens i treballar conjuntament, no com delegacions separades, sinó com un grup d’amics, vam aconseguir que aquesta idea estigués present en cada decla-ració i en cada proposta que emetien els de-legats. No podem estar més contents amb el treball realitzat en un temps limitat. Ens ha-gués encantat tenir l’oportunitat de discutir més a fons cada un dels temes proposats per l’agenda i entrar en els detalls que sorgien dels subtemes. Així mateix, esperem que les sessions hagin estat del grat de tots els delegats i de-manem disculpes per si algunes expectatives no són assolides. Finalment i de nou, gràcies.

The Ad Hoc Committee on the Alliance of Civilizations

8 April 2011

Statement by the President of the UN Alliance of Civilizations

At the 6th United Nations Model, held on 7 April 2011, in connection with the Alliance’s considera-tion of the item entitled “The issue of Myanmar crisis”, the President of the Alliance of Civilizations made the following statement on behalf of the Alliance:

“Condemns the outbreaks of violence in Myanmar.

“Demands an immediate end to violence from both the demonstrators and the military.

“Invites neighboring countries to take substantive action to help the refugees from Myanmar.

“Encourages UN members, especially those who have achieved a higher level of economic deve-lopment, such as the USA and consenting EU countries, to give humanitarian and fi nancial support to handle the situation of the refugees that might arrive to the neighboring countries, since these countries will not be able to handle the crisis without help.

“Recommends the Security Council to be vigilant of the current events.

“Encourages Myanmar to be as cooperative as possible in keeping the international community in-formed about the recent events, by allowing international NGOs and journalists to enter the country and report on the migratory movement.

“Reminds Myanmar of the potential threat that massive, uncontrolled migration movements might pose, making this issue of international interest.

“Encourages fi nancial support for any neighboring country that is willing to help the refugees through the help of more economically developed countries and the International Monetary Fund.

“Views positively any humanitarian mission that includes provision of medical help for shelters and anything else that can be offered with the help of relevant NGOs such as the Red Cross, Doctors Without Borders and other NGOs from the Platform of European Social NGOs.

“Emphasizes the importance of cultural exchange in order to achieve mutual understanding to solve controversies in a peaceful manner to contribute to the stabilization of the region so as to achieve development.”

24C’MUN, the Model United Nations of Barcelona A/C. Ad Hoc/ 2011

General Assembly

The Ad Hoc Committee on the Alliance of Civilizations

The General Assembly,

Reaffi rming the commitment made by the United Nations regarding the Millennium Development Goals,

Recalling the resolutions S/RES/1325, S/RES/1261, S/RES/1265, S/RES/1296 and S/RES/1314 vo-ted by the Security Council, as well as relevant statements made by its Presidents,

Bearing in mind the commitments of the Beijing Declaration regarding the platform for action (A/RES/52/231) as well as those contained in the resulting document of the twenty-third special session of the United Nations General Assembly on “Women 2000: gender equality, development and peace for the twenty-fi rst century” (A/S-23/10/Rev.1),

Convinced that global cooperation amongst states is of crucial importance in eliminating gender inequality,

Noting with deep concern the ineffi ciency and lack of coordination of past initiatives,

Deeply disturbed by the widespread violation of women rights and the persistent inequalities that exist between men and women,

Fully alarmed that gender discrimination is the principal reason why different manifestations of gender inequality and violence against women occurs in all countries,

1. Further invites new measures and improvements of those which already exist in order to prevent, reduce and prosecute all forms of violence against women. Special attention should be dedicated to female migrants in order to eliminate human traffi cking and ethnical violence;

2. Considers that gender equality is directly linked to poverty, education, health services, juridical assistance and employment. The development and implementation of policies and programs with a determinant focus on gender is encouraged;

3. Requests the enforcement of existing structures of a Committee of Control and Evaluation, such as UN Women. This committee formed by independent experts will analyze annual reports sent by country members. Encouraging the UN members to collect and make available the relevant data for such reports, which should address each country´s situation regarding gender equality, especially in education area. Experts would make recommendations for improvement to each country regarding each situation;

4. Calls for the establishment of governmental programs to improve gender equality:

(a) Promote access and participation of women in the political sphere, public government and admi-nistration, and in the decision-making roles;

(b) Encourage the access of women into each level of the working sector, in consideration to the specifi c economical structure of each region;

(c) Promote equal access to social and cultural services;

(d) Encourage the adoption of measures by enterprises and governments that favor conciliation bet-ween individual personal and working lives. Assuring that maternity issues do not affect women´s employment rights;

(e) Promote a positive image of women in employment, as well as the values of equality through the media and educational programs; and

(f) Recommend measures in order to condemn and punish domestic violence, including sexual vio-lence;

5. Endorses education measures: increase national efforts to guarantee the equal access of women at all education levels, especially at primary school. Programs will also be dedicated to making school affordable for all families;

Distr.: General

9 April 2011

edit

o-

25C’MUN, the Model United Nations of Barcelona A/C. Ad Hoc/ 2011

6. Expresses its appreciation to the states which guarantee free choice of religious education and/or secular education at school. However, we encourage all countries to include religious studies in their curriculum in order to allow students to be aware and respectful with both their own and all religions and traditions;

7. Further suggests that all countries allow personal religious symbols, in their private schools, as a minimum;

8. Encourages the promotion of educational programs which respect Universal Human Rights prin-ciples, cultural and ethnical diversity, and the freedom of choosing and practicing a religion;

9. Calls upon universal access to family planning education, including education on gender rela-tions, in line with each country’s culture, religion and tradition in multiple forms, as long as it does not impinge on the fundamental human rights:

(a) Suggesting the promotion of educational programs in order to reduce the spread of venereal diseases in all countries; and

(b) Suggesting the teaching of mutual respect amongst the genders in accordance with each country´s cultural norms;

10. Reaffi rms the importance of women´s access to education and calls for the investment of the UN members in this sector, especially for developing countries;

11. Takes note of the role of non-governmental sectors in developing educational, social and cultural projects and contributions;

12. Further invites the development of a mechanism of cooperation for the implementation of hu-manitarian border management strategies, in order to ensure the respect of human rights of migrant women;

13. Expresses its hope of the inclusion of specifi c measures related to migrant women in order to facilitate their integration;

14. Recommends free obligatory language classes for all migrants who do not speak the language of the host country, along with the creation of parents groups (with an emphasis on the participation of women) in order to facilitate their integration into the host community to allow them to play an active role in their child´s educational development;

15. Invites the creation of shelters for abused women which will provide both a safe haven for abu-sed women and also ferment their reintegration into host societies –helping them to enter or re-enter the labor market and look for housing.

This decision has been adopted by consensus of all the present and voting delegations.

The delegation of Argentina supports this resolution, with the following reservation to article 14:

The word “obligatory” used in this resolution may be used by some countries as a political measure to discriminate or to increase obstacles for legal free migration.

26

Tradicions versus benestar animalCatherine Moore. Presidenta del Comitè de la UNESCO del C’MUN 2011. Universitat d’Essex.

UNESCO

El Comitè de la UNESCO en el C’MUN 2011 va debatre tant sobre el patrimoni immate-rial com sobre el material al llarg de tota la conferència. El tema de la tauromàquia i el benestar animal van ser el punt al voltant del qual va girar el debat sobre el patrimoni immaterial.

La presència d’organitzacions com la WSPA i PETA van fer una gran aportació al debat, atorgant el do de la paraula a aquells que no tenen “veu humana”. El primer dia, els delegats van presentar l’agenda del seu país establint així un marc sobre el qual tre-ballar de cara a la resolució final. Sis wor-

king papers van ser presentats on s’esbos-saven les idees generals dels delegats, idees que van ajudar en gran mesura a redactar les draft resolutions.

El segon dia, el debat va adquirir un to molt més seriós. Els delegats van treballar ràpidament per convertir els working pa-

pers en draft resolutions. Al migdia, una ja havia estat presentada al ple per debatre i un altre enviada als presidents per a la seva revisió. Després de dinar, es va produir un intens i acalorat debat sobre la resolució, les seves clàusules operatives i les parts que ne-cessitaven ser millorades. De fet, el comitè estava tan absort en escriure esmenes a la

resolució i oposar-se a la mateixa que van esgotar la llista d’oradors. Quan això passa, cosa que ja s’havia explicat al comitè diver-ses vegades al llarg dels primers dos dies, el comitè ha de votar sobre les resolucions que s’hagin presentat en aquest moment. El debat es va tancar i el procés de votació va començar. Com havia hagut algunes objec-cions per part de diversos delegats pel que fa a la qualitat de la resolució, per mante-nir la coherència d’alguns delegats respecte al seu vot, es va presentar una moció per a un roll call vote seguida d’una altra que proposava la divisió del vot per clàusules. Totes dues es van aprovar i el comitè va vo-tar la resolució 1.2 clàusula per clàusula a través d’aquest procediment. Aquesta draft

resolution de 14 clàusules va ser aprovada amb l’excepció de les clàusules 3 i 4, les més polèmiques. Es va convertir llavors en la resolució 1 i el comitè passaria aviat cap a un segon tema. Encara que la resolució fos aprovada, estava clar que aquesta no era la resolució que el comitè volia, ja que les es-menes van ser nombroses.

No obstant això, aquest va ser un exem-ple on les regles de procediment van di-ficultar el debat, ja que la manca d’expe-riència d’alguns delegats va ser òbvia als ulls dels presidents del comitè. La resolució

El Comitè de la UNESCO durant

el primer dia de sessions.

edit

o-

27final, però, va proporcionar un punt de vis-ta general sobre el tema que ens ocupava. Es va fer una distinció entre la crueltat in-fringida als animals amb el propòsit de di-vertir-se i les massacres realitzades als ma-teixos amb fins religiosos. Aquesta última, d’acord amb el comitè, hauria de prevaldre per no atemptar contra el dret a la llibertat de religió.

A més, la resolució va proposar una sèrie de mesures que els països podrien imple-mentar per reforçar la legislació en contra de la crueltat envers els animals, d’una ban-da, i de l’altra, per millorar les condicions de vida d’animals com bous, gossos, etc. Pel que sembla, tot i la naturalesa inusual del tancament del debat sobre el tema, la majoria del comitè va estar d’acord amb la major part de la resolució tal com va quedar establerta. Només dos clàusules van ser eli-minades durant el procediment de votació, la resta de la resolució va romandre intacta.

Un segon tema va ser introduït llavors en el comitè, “Tràfic il·lícit de la Propietat Intel·lectual”. Mentre que alguns actors van haver de ser reassignats, cas d’ONG i observadors com WSPA i PETA, ja que no eren necessaris per al debat, un canvi sem-blant va ser introduït respecte a altres pa-ïsos per fer el debat més dinàmic, incloent una delegació de Grècia i un nou Regne Unit reformat. Això va resultar ser força interessant ja que aquests dos països van

discutir sobre la propietat dels Marbres del Partenó i quin d’ells era el propietari legí-tim. Els delegats, en aquest tema en par-ticular, estaven més actius i compromesos amb el debat que en el primer tema, ja que més països es van sentir implicats en l’as-sumpte que ens ocupava.

Després de 4 hores de debat, una draft re-

solution va ser presentada, votada i aprova-da. Aquesta resolució fomenta la comunica-ció entre els països directament implicats en aquestes qüestions i es proposa a la matei-xa UNESCO com un tercer actor en qualitat d’àrbitre en aquestes disputes.

Les àmplies i profundes recomanacions van ser fetes també amb l’esperança de solucionar el tema. Va quedar clar per als presidents que si els delegats haguessin tin-gut més temps per debatre aquest tema, la qualitat de la resolució hauria estat major i les estratègies assumides pel comitè hauri-en estat de més calat.

En general, els presidents van quedar prou satisfets amb el resultat final de la ses-sió del comitè, ja que es va fer evident que molts dels participants eren principiants.

La nostra esperança és que gràcies a l’ex-periència adquirida en el C’MUN 2011, els delegats s’entusiasmin pel concepte de MUN tant com ho fan els presidents. Espe-rem veure-us al C’MUN 2012!!

Els delegats del Comitè de la

UNESCO.

28C’MUN, the Model United Nations of Barcelona UNESCO/ 1/ 2011

UNESCO

The United Nations Education, Scientifi c, and Cultural Organization

Topic: Traditions versus Animal Welfare

The General Conference of the United Nations Education, Scientifi c, and Cultural Organization,

Noting with regret that animals are subjected to both physical and mental suffering caused by some of the traditional cultural practices involving animal use,

Recalling the Recommendation on Safeguarding Traditional and Popular Culture of 1989, the Declaration of Principles on International Cultural Cooperation of 1966, the Universal Declaration on Cultural Diversity adopted by the UNESCO General Conference of 2001, the Convention for the Safeguarding of Intangible Cultural Heritage of 2003,

Guided by the defi nition of “cultural heritage” adopted within The Convention Concerning the Protection of the World Cultural and Natural Heritage,

Recognizing animals are sentient creatures, highly perceptive and capable of experiencing a range of emo-tions, including pain and suffering,

Understanding the need to uphold respect and compassion towards animals,

Recognizing animal welfare as a key priority on the domestic and international agenda,

Acknowledging that animal neglect in spheres encompassing farming and agriculture should be reduced,

Desiring that countries economically dependent on practices involving cruelty would be supported by nations in adopting have the potential to fi nd alternative sources of revenue,

Affi rming the need to use humane methods of slaughter in circumstances of unavoidable slaughter,

Acknowledging that improved animal welfare is conducive to the fulfi llment of the UN Millennium Develo-pment Goals,

Realizing that the current phenomenon of globalization also entails the reestablishment of values and the evolvement of cultural practices,

Bearing in mind that animal slaughter for necessity and slaughter or torture for entertainment purposes should be distinguished and the latter should be condemned,

Acknowledging that religion has to be respected, that a balance can be ensured between religious values and animal welfare,

Recognizing every human being’s right to have access to food, as established in the UN Declaration of Hu-man Rights, likewise the animal consumption as a necessity,

Underlining that animal consumption for necessities should not involve endangered species,

Taking into consideration that not only direct actions over animals, but also the deterioration of the environ-ment has an infl uence in animal welfare,

Adopts the following resolution:

1. Encourages the establishment of an international body which Multinational Corporations and international organizations would be invited, along with nation states, to discuss the issue of animal welfare;

2. Calls for the modifi cation and improvement of the Universal Declaration of Animal Welfare and recogni-tion of the latter by the United Nations;

3. Advises the states to monitor the religious sacrifi ces during the festival days in order to make sure that animals are not subject to torture;

4. Requests nations to ensure the presence of animal welfare experts in religious festivals to guarantee the quick and safely monitored deaths so as to reduce suffering as much as possible;

5. Suggests making sure that animals are respected and honored through a number of activities such as movies, plays, lectures and publications, within the context of an international campaign sponsored by the UNESCO;

6. Implores governments to draft legislation concerning animal well-being in order to improve animal welfare and protection;

7. Encourages the nations which already have regulations and policies regarding animal welfare to strengthen their existing legislation so that they can be more effective.

8. Recommends the monitoring and regulation of traditional animal trading in the international markets;

Distr.: General

8 April 2011

edit

o-

29C’MUN, the Model United Nations of Barcelona UNESCO/ 1/ 2011

9. Affi rms member states enforcing educational programs that provide information regarding current and past practices involving animal cruelty;

10. Encourages member states to engage in deliberate local efforts that seek to eliminate unnecessary suffe-ring and/or death in entertainment;

11. Further invites nations to share scientifi c and technical expertise in assisting the abovementioned countries in their endeavor;

12. Encourages member states to empower pre-existing civil society movements and NGOs that deal with animal welfare;

C’MUN, the Model United Nations of Barcelona UNESCO/ 2/ 2011

UNESCO

The United Nations Education, Scientifi c, and Cultural Organization

Topic: Illicit Traffi cking of Cultural Property

The General Conference of the United Nations Education, Scientifi c, and Cultural Organization,

Recognizing that cultural property is important for the preservation of world culture,

Convinced that illicit traffi cking of cultural poverty erodes and destroys the history and heritage of nations and threatens the preservation of culture,

Bearing in mind the Convention on the Means of Prohibiting and Preventing the Illicit Import, Export and Transfer of Ownership of Cultural Property (1970), The Second Protocol to the Hague Convention of 1954, The UNIDROIT Convention on Stolen or Illegally Exported Cultural Objects (Rome, 1995),

Adhering to the defi nitions of cultural property, illicit traffi cking, among others in the aforementioned documents,

Adopts the following resolution:

1. Reminds that the problem of illicit traffi cking is both a domestic and an international problem;

2. Promotes fi nancial help for those countries who have diffi culty in implementing measures to monitor;

3. Encourages the loan of cultural property for educational research purposes, time, restitution, and return based on the agreement between legally recognized entities;

4. Proposes that discrepancies between two countries over historical transactions will be solved by a third-party authority under the auspices of UNESCO and supported by authorities of legal expertise;

5. Suggests that upon the return of an object of cultural signifi cance to the original geographic location, a portion of the accrued funds (donated or otherwise) will be sent back to the former country to aid that country to preserve its endemic cultural heritage;

6. Encourages those countries that exhibit the cultural heritage from other countries in their museums to study and promote policies to return that cultural heritage to their country of origin, as part of their nations plans for development;

7. Suggests that if a government refuses to return illegally obtained articles, cooperating countries raise the issue in other UN forums as a point of concern with the hope of fi nding a solution;

8. Seeks strong commitment of member countries to regulate the international market;

9. Calls for the adherence to pre-existing databases and inventories on cultural property;

10. Invites nations which receive national and cultural items for touristic and educational purpose to reinforce a strict supervision of purchased items and to return them when legal conditions of trade are not met.

11. Endorses the technical expertise and knowledge transfer from more able countries to others in the form of consultants, experts or advisory advisory committees to help regulating crimes related to traffi cking.

Distr.: General

9 April 2011

30

Cap a la fi del tabac?Sara Ersoezlue. Presidenta de l’Organització Mundial de la Salut del C’MUN 2011. Charité Medical School Berlin.

Organització Mundial de la Salut

En l’edició d’enguany del Catalonia Mo-del United Nations, l’Organització Mundial de la Salut va dedicar les seves reunions a tractar una de les amenaces més signifi-catives per a la salut pública a la qual la nostra comunitat global s’hagi enfron-tat mai: el tabac. Per respondre a aquesta epidèmia global, 168 països van signar el conveni marc de l’OMS per al Control del Tabac (CMCT OMS), i molts d’ells, incloent recentment a Espanya, han prohibit fumar en llocs públics. Però, malgrat tots aquests esforços, el consum global de tabac està augmentant, sobretot entre els joves i par-ticularment en els països en vies de desen-volupament. Per què es dóna aquesta la tendència? I com la comunitat global pot afrontar aquest problema de la manera més efectiva? Quins són els obstacles? I com es poden superar? Aquestes preguntes i moltes més van estar presents a la Comissió durant els dies del C’MUN, i els delegats van haver de respondre-les.

Els temes centrals tractats a la Comissió van ser el control de la publicitat, la prohi-bició de fumar, l’educació, els impostos, les perspectives ambientals i la creació d’indús-tries alternatives a la indústria del tabac. A més, els aspectes culturals derivats de o relacionats amb el consum del tabac tam-bé van ser temes de debat plantejats per diversos països.

La primera sessió de l’OMS va començar amb entusiasme, gràcies a l’estimulant po-

nència del doctor Armando Peruga, gerent de la Tobacco Free Initiative de l’OMS. Pe-ruga va mostrar a la Comissió les últimes estadístiques, va esbossar els desafiaments que existeixen avui dia en relació al tema i va mostrar com la Tobacco Free Initiative ha estat lluitant contra el consum de tabac du-rant les últimes dècades. A continuació, Pe-ruga es va oferir a respondre les preguntes que calguessin i ni un sol delegat es va voler perdre aquesta oportunitat única. I després de la seva intervenció, els delegats van te-nir l’ocasió d’informar sobre la posició del seu país. Abans del dinar, es van formar els primers els primers lobbies i es van lliurar cinc working papers, fet que va merèixer un fort aplaudiment. No obstant això, després d’aquest potent inici, l’OMS va decaure en la seva motivació durant la tarda. A més, van començar a sorgir dubtes sobre les re-gles de procediment i ens vam trobar amb diversos “minuts de silenci”, una cosa in-freqüent durant un debat formal, que vam aconseguir superar, a través també de diver-ses declaracions informals a la sala.

El segon dia va començar amb un mode-

rate caucus, en el qual es van tractar diver-sos aspectes relacionats amb el consum del tabac, desenvolupant un fructífer debat. Mentre que en el primer dia es van succeir nombroses declaracions generals i repeti-tives sobre el CMCT OMS, el segon dia els delegats van tenir idees més concretes. Per exemple, la proposta d’incrementar l’im-post sobre els materials i instal·lacions ne-

El Comitè de l’Organizació Mun-

dial de la Salut durant el primer

dia de sessions.

edit

o-

31cessàries per a la producció dels cigarrets i altres productes derivats del tabac. Així mateix, durant el debat formal, hi va haver algunes declaracions dignes de menció. Per exemple, un delegat va començar el seu dis-curs amb una afirmació rotunda: “El càncer

és dolent, oi? Llavors, fumar també ho és“.

Més tard, vaig saber que alguns delegats s’havien aixecat més aviat del que caldria per tenir temps suficient a familiaritzar-se amb les regles de procediment, el CMCT i la posició del seu país. De la mateixa ma-nera, dos delegats van voler fer màxim ús dels seus drets, demanant drets de rèplica, el que va caldejar l’ambient. Malgrat tota la polèmica, els delegats volien establir una base d’acord comú; un fet que de vegades resultava massa ambiciós. Vam estar més que sorpresos quan vam rebre una draft

resolution recolzada per la Tobacco Free Initiative de l’OMS i Phillip Morris. Al final del segon dia, la primera draft resolution va ser presentada i l’endemà es va lliurar la se-gona. Ambdues resolucions van tenir el seu mèrit. No obstant això, cadascuna responia a un enfocament diferent: una tractava el tema de les polítiques de salut públiques i l’altra tractava els aspectes econòmics. Per tant, vam animar als delegats a que unissin les dues idees.

Al tercer dia, just abans de començar el nostre darrer debat sobre les resolucions, el Comitè va experimentar un moment una mica dramàtic: el delegat de l’Iran va de-cidir retirar el seu suport a la seva pròpia draft resolution per signar l’altra. Durant els darrers 90 minuts, els delegats van trac-tar de fer millores en aquest esborrany de resolució a través d’esmenes. Després de l’última ronda de debat i les esmenes, la sala va fer una moció per moure la votació

directament a la draft resolution. Al final, la resolució, recolzada per Alemanya, Kenya i Suècia, va ser aprovada a les 13:15.

Per a mi, personalment, va ser un plaer presidir l’OMS i tractar aquest tema. Vaig disfrutar molt amb l’enfocament inter-disciplinari atorgat a aquest assumpte al tractar-lo com un tema salut pública, i en general estic molt satisfeta de com ha anat la simulació de l’OMS. Durant la cerimònia d’obertura vaig tancar el meu discurs amb una pregunta “cap a on va la nostra comu-

nitat global?, cap a una epidèmia més greu

o cap a la fi del tabac?”. Després de tres dies de simulació, la meva pregunta va tenir una resposta clara: “cap a la fi de tabac”. Però encara és incert quan arribarà aquest final. Això depèn de nosaltres. Vegem com es so-luciona en el 2030. Abans de la nostra nova reunió en el 2030 per avaluar si es va assolir el nostre objectiu, m’agradaria expressar el meu agraïment a tots, honorables delegats de l’OMS, per fer d’aquest MUN una fantàs-tica experiència! Tots vau fer un gran tre-ball! També m’agradaria donar les gràcies a Dogan per ser un fantàstic copresident. I finalment, m’agradaria donar les gràcies a Raül per haver-me donat l’oportunitat de formar part en el C’MUN 2011. Ho vaig gau-dir molt, gràcies! I un agràïment molt espe-cial a Ambiorix, que sempre hi era quan el necessitàvem!

A dalt, els presidents del Comitè

de l’Organització Mundial de la

Salut. Avall, tots els delegats.

32C’MUN, the Model United Nations of Barcelona WHO/1/ 2011

World Health Organization

The World Health Assembly,

Noting that tobacco is proved to be the most fatal preventable cause of death,

Acknowledging the effectiveness of tobacco control measures for the improvement of health,

Recalling the articles 2, 6, 13 and 15 of the World Health Organization (WHO) Framework Convention on Tobacco Control,

Deeply concerned by the increasing consumption of tobacco products,

Recalling its resolutions WHO 49.17, WHA 52.18 and WHA 56.1 in accordance with Article 19 of the Cons-titution of WHO,

Guided by the notion of the ascendancy of public health against the right of personal choices,

Appreciating the full protection of public health, achieved in some countries by the total ban of smoking in public places,

Acknowledging and appreciating the work that is being done on the Protocol on Illicit Trade,

1) Proposes the participation and cooperation of specialized international agencies and programs, including the international labor offi ce, the United Nations Development Program, the Food and Agricultural Organi-zation of the United Nations and World Bank;

2) Recommends the establishment of working groups intended to help the collection of data referring to the implementation of the treaty and examine the conditions of tobacco production in developing countries;

3) Suggests the protection of public health, through the implementation of bans and restrictions of advertising, sale and promotion of tobacco products;

4) Further recommends the enforcement of higher taxes and the implementation of excise on all tobacco products;

5) Requests more studies to be conducted and more data to be collected as far as taxation is concerned;

6) Invites the working group that is handling this issue to consider the balance in increasing direct and indirect taxes;

7) Proposes the establishment of an intergovernmental negotiating body that will evaluate the specifi c eco-nomic conditions of each country and recommend appropriate rates accordingly;

8) Urges the implementation of a restriction on waste (both chemical waste and tobacco waste), a limitation on pesticides and carbon emissions, through establishment of a working group, in order to address:

a. the detrimental effects on the environment, caused by tobacco production through the contamination of water,

b. soil degradation,

c. lack of biodiversity;

9) Encourages the creation of long term programs in order to fi nd alternative livelihoods to tobacco in colla-boration with the Tobacco Free Initiative done through a development perspective since it involves health, social , environmental and economic aspects beyond substitution of one economic activity for another;

10) Invites all the parties to the WHO Framework Convention of Tobacco Control (FCTC) to contribute to raising of funds and the establishment of mechanisms to supervise the implementation of the Articles 17 and 18 of the Framework Convention;

11) Requests the establishment of a new ad-hoc committee under the World Trade Organization (WTO) that will regulate the trade of tobacco products in order to strengthen the multilateral collaboration in boarder control;

12) Supports the collaboration of an Inter-Agency Task Force on Tobacco Control which works under the World Health Organization with the WTO;

13) Further Invites the Conference of the Parties (COP) to establish:

a. a special fund to help developing countries,

b. a study group on new technologies and investments that will help developing countries overcome high defi cits and public debts;

14) Asks all member states to allocate a bigger proportion of current tax revenues from tobacco products in support of education and cessation programmes;

15) Encourages all member states to consider cultural aspects of tobacco consumption when making any decision concerning tobacco;

16) Welcomes the fund for education and smoking cessation programme from Tobacco-Free Initiative and other stakeholders.

Distr.: General

9 April 2011

edit

o-

33

El Futur del Pol NordMarta Garbarino. Jutge primera de la Cort Internacional de Justícia del C’MUN 2011. Universitat de Trieste.

Cort Internacional de Justícia

La Nova “guerra freda” entre els Estats Units i la Federació Russa: així han definit els experts la situació en l’Àrtic. Segons la definició que va publicar el Consell Àr-tic, quan parlem sobre l’Àrtic, ens referim a una àrea molt extensa, que ocupa més d’una sisena part de la massa continental de la terra i que és la llar de quatre milions de persones, incloent més de trenta pobles indígenes.

Atès que prop del 30% del petroli i el gas mundial subjauen sota de l’Oceà Àrtic, la “competició” entre els estats Àrtics per re-clamar la propietat del Pol Nord com seva ha començat. De fet, l’impacte negatiu de l’es-calfament global, causat pel canvi climàtic, ha contribuït darrerament a una accelera-ció inesperada del procés de desgel a l’àrea, per això ara hi ha noves oportunitats per a l’explotació de recursos naturals a la zona. A causa del potencial econòmic, l’Àrtic s’ha convertit en una de les majors prioritats de l’agenda política dels 8 estats àrtics. A més, atès que els canvis en l’Àrtic afectaran no només a la població local i l’ecosistema na-tural, sinó també la resta del món, l’atenció de la comunitat internacional s’està foca-litzant en la militarització i el dret territo-

rial a l’àrea. De fet, a conseqüència de les condicions climàtiques extremes i al delicat equilibri de la natura a l’àrea, la protecció i preservació de l’Àrtic s’ha convertit en un dels grans objectius, tant les Nacions Unides com de moltes ONG, que temen que l’incre-ment de les activitats humanes en aquesta àrea puguin causar danys irreparables a una zona tan fràgil i amb una flora i fauna tan característica.

Com ha canviat la regió de l’Àrtic fins ara?, I quins canvis futurs s’esperen? Aques-tes van ser les desafiants qüestions a les quals els delegats de la Cort Internacional de Justícia van haver de donar resposta du-rant els dies del C’MUN 2011.

Així que ara anem a fer una ullada al tre-ball de la Cort Internacional de Justícia du-rant el C’MUN 2011!

Des del primer dia de la conferència es va veure clarament que la discussió seria molt interessant però al mateix temps molt difí-cil, per la seva amplitud i els tecnicismes del tema. Durant la primera sessió, cinc estats membres i sis observadors van tenir l’oca-sió de presentar les seves opinions sobre el

La Cort Internacional de Justícia

durant el primer dia de sessions.

34tema. No obstant això, més tard el debat es va paralitzar, per això els jutges van instar a l’aprovació d’una nova agenda, dividint els temes generals en diversos subtemes, acceptats unànimement per la Cort després d’una petita discussió.

D’aquesta manera, el segon dia va comen-çar amb el primer punt de la nova agenda: l’aspecte econòmic i la gestió dels recursos naturals a l’Àrtic, amb especial referència a la pesca, a la indústria minera i a l’explota-ció de petroli i gas. D’una banda, els estats membres van debatre sobre la gestió dels nombrosos recursos naturals existents en l’àrea, reiterant el principi de sobirania es-tatal sobre aigües territorials, ja esmentat en la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (CONVEMAR). Respecte a la gestió de recursos naturals més enllà de la zona anomenada Zona Exclusiva Econòmica, la Cort va discutir dues possibles solucions: una extensió del mandat de l’Autoritat In-ternacional per als Fons Marins o la creació d’un nou tractat.

I d’altra banda els Observadors, especial-ment el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) i Greenpeace, van posar èmfasi en la necessitat d’imple-mentar la “responsabilitat social corporati-va” entre les empreses privades i públiques. També van exigir un consentiment “lliure, prioritari i ben fonamentat” quan s’han de realitzar activitats econòmiques en la terra dels indígenes.

La segona part del debat es va dedicar al tema de la sobirania. Tots els països van es-tar d’acord amb els principis expressats en la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (1982). Segons aquest conve-ni els estats riberencs tenen el llit marí més enllà del límit de 200 milles marines, si és part d’una plataforma continental d’aigües poc profundes. Es va informar a la Cort que moltes de les peticions territorials en l’àrea s’havien solucionat, però la propietat del Pol Nord continuava sent la base del con-flicte. Aquest mateix dia més tard, la Cort va poder obrir també el debat sobre la qüestió de la militarització. Molts països van afir-mar que la militarització de les seves terres àrtiques es va dur a terme com a mitjà de defensa contra les possibles amenaces exte-riors (per exemple, els pirates o terroristes), però sense intenció de molestar els altres estats membres.

En l’últim dia de sessions, la Cort va discutir el tema de la protecció del medi ambient i el dret dels pobles indígenes. Tot i que la qües-tió del dret dels pobles indígenes es va evitar durant el debat, tots els estats membres al final van estar d’acord amb els principis de la Declaració dels Drets dels Indígenes. A més, molts observadors van introduir dades relle-vants sobre el nivell de contaminació a la re-gió àrtica i l’impacte del canvi climàtic.

Aquest mateix dia més tard, els jutges per fi van anunciar al tribunal que estaven satis-fets amb la informació recopilada fins al mo-ment i que estaven preparats per pronunciar una opinió. He d’admetre que l’alt nivell del debat i la preparació meravellosa de cada un dels delegats van fer el treball dels tres jutges encara més difícil. Després d’un llarg i desafiant intercanvi d’opinions, els jutges van decidir unànimement presentar una opinió i llegir-la a la Cort. Bàsicament, els jutges van reconèixer la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar com l’únic acord obligatori a la regió i van decla-rar que no podrà haver més militarització, peticions territorials o explotació econòmi-ca en l’alta mar, fins que es duguin a terme exploracions científiques més profundes que aclareixin la composició de l’àrea.

Segons el meu punt de vista personal, el treball de la Cort Internacional de Justícia s’ha caracteritzat no només per la innom-brable quantitat de mapes projectats a la pantalla, sinó també per molts records me-ravellosos de dur a casa. Personalment, em va impressionar l’alta preparació i dedicació de cada delegat, la seva passió i entusiasme durant tres dies de conferència, dins i fora de les sessions formals, va ser simplement increïble i inolvidable. El treball dins de la Cort Internacional de Justícia es va realit-zar sense complicacions, la veritat és que mai podria haver imaginat tenir millors i més inspiradores cojutgesses. Voldria agrair de nou a Maarja Meitern i Dechen Campo Alba per la seva valuosa ajuda i el seu su-port incondicional abans, durant i després de la conferència. Finalment, vulgui agrair a la família d’ANUE, el director i tots els or-ganitzadors per donar-me l’oportunitat de participar en una experiència tan estimu-lant i enriquidora una vegada més. Va ser un veritable plaer treballar amb tots vosal-tres i espero que ens retrobem aviat de nou, amb una mica de sort en l’edició de l’any que ve del C’MUN!

edit

o-

35

ADVISORY OPINION

Present: Judges Marta GARBARINO; Maarja MEITERN; Dechen CAMPO ALBA.;

Registrer Ricardo GALIZA.

On the accordance with international law of the Future sovereignty of the North Pole,

THE COURT,

composed as above,

gives the following Advisory Opinion:

1.Bearing in mind the Convention of Law of the Sea, the Court recognizes the Arctic region fully fall under the scope of the United Nations Convention of the Law of the Sea. Notwithstanding which, the Court decides not to take position with any of the States’ claims over the North Pole sovereignty, insofar no further scientifi c research will clarify the geographical composition of the Arctic region as a result of the climate change process. Therefore the Arctic region is to be considered and ruled accor-ding to the defi nition and principle of High Sea.

2. Pursuant to art. 279 of the UNCLOS, States must settle disputes by peaceful means bur are equally free to agree to adopt some means other than that prescribed in the Convention. The court recommends, however, that all the military actions adopted in the region should be suspended until a clear picture of the geographical and environmental composition of the high sea area has been provided by experts. Meanwhile, the States should confi ne their activities to the strict exercise of their right to innocent passage over the territory corresponding to other States in light of the abovementioned Convention.

3. The court recalls the universality of human rights of all peoples, and accordingly, the rights of the indigenous peoples must be respected by the States. Furthermore, the Court reiterates that the right of all the peoples over the natural resources sited in their territories is unalienable. Any military and eco-nomical activity of the states performed in the area should not confl ict with their fundamental rights, including the right of sovereignty.

4. Any further provision over the subsequent rights and prerogatives over the High Seas should be addressed within the framework of a treaty, having present all the legitimate interests at stake. We iden-tify the UN as the most reliable organization to patrol and control the exploitation of those resources.

International Court of Justice

A continuació, l’opinió consultiva de la Cort Internacional de Justícia del C’MUN 2011. Podeu consultar el dictamen complet a la nostra pàgina web http://www.anue.org/castellano/indexcmun.htm

Els delegats de la Cort Interna-

cional de Justícia.

36

La importància del periodisme Juan Calleja. Editor de ‘The Clarion’ del C’MUN 2011. Universidad Complutense de Madrid.

Equip de premsa

La sisena edició del Catalonia Model United Nations començava en un context històric temporal marcat per les revoltes revolucionàries a l’Orient Mitjà i la recent catàstrofe natural i posterior crisi nuclear provocades per un terrible tsunami al Japó. Els prop de 400 delegats que han participat en aquesta nova edició del C’MUN saben de la importància que tenen les seves opi-nions perquè alguns d’ells seran els polítics que ens representin en el futur i hauran de lliurar batalla amb conflictes com els anteri-orment esmentats. I, per això, cal estar molt ben preparat. Els MUN no només serveixen als delegats de diferents països i als presi-dents de cada comitè per conèixer més de prop com funciona l’ONU, sinó també per prendre consciència del pes i responsabili-tat que comporta representar a un país en aquest gran òrgan multilateral que ordena les relacions diplomàtiques internacionals i té el deure de ser jutge i part dels proble-mes globals més greus.

Com cada any, l’equip del model espanyol més prestigiós ens hem posat mans a l’obra

per recollir les idees, declaracions, primers esborranys i resolucions definitives que s’han debatut i consensuat dins de les sales de l’espectacular marc ofert pel CosmoCai-xa de Barcelona. Les nostres eines han estat el paper, la llibreta i la gravadora, i el nostre vehicle de transmissió d’informació ha estat el diari The Clarion.

En el meu tercer any com a periodista de The Clarion i segon com a Editor in Chief d’aquesta publicació confesso que ha estat l’edició més intensa i interessant de les vis-cudes fins ara a causa de l’encert en l’elec-ció dels temes per part de l’organització. Els vibrants debats sobre la possible prohibició del burqa, d’espectacles com els toros o les baralles de galls, de fumar en espais públics, o els ‘utòpics’ camins a recórrer per fer de les taxes econòmiques com la taxa Tobin alguna cosa realment efectiva i solidària, i que paradisos naturals com l’Àrtic siguin aprofitables pels països sense donar peu a la seva lenta destrucció, han estat alguns dels atractius temes, des del punt de vista periodístic, que s’han tractat. A més d’una

A dalt, les portades de The

Clarion 2011. Avall, imatge del

Parlament de Catalunya, prèvia

a la inauguració, amb els diaris

a tots els seients.

edit

o-

37

crisi simulada a Myanmar que va agafar per sorpresa a tots els delegats.

Com Editor in Chief del diari del C’MUN només tinc paraules d’agraïment a tots els periodistes que han format part del press

team per la seva tenacitat diària a recollir de la forma més seriosa i professional possi-ble les notícies i declaracions que bullien de cadascun dels comitès, malgrat l’atapeït ti-ming de lliurament que exigeix un edició di-ària. Alguns d’ells s’han convertit en perio-distes durant quatre dies, altres van camí de ser-ho, però el nexe comú a tots és l’energia i ganes de fer les coses bé sigui quina sigui la seva comesa, perquè participar com a col·laboradors en un projecte auspiciat per l’ONU no només és una gran responsabilitat sinó que és també un repte personal de sa-ber fins on ets capaç d’arribar.

Confio que hàgim fet les coses bé, que els delegats, presidents i tot l’equip que ha tre-ballat i participat en el C’MUN de 2011 hagi estat ben informat cada dia de tot l’esde-vingut a través de The Clarion. Crec ferma-ment en el periodisme, per molt despresti-

giada que pugui estar avui en dia aquesta professió, perquè no som el quart poder, sinó que ballem amb els líders mundials a diari, i si no existíssim les seves opinions i decisions no arribarien a tots els ciutadans. The Clarion ha tornat a imprimir un any més, ha tornat a complir el seu deure peri-odístic. Que no siguin les últimes dotze pà-gines a ser publicades perquè val realment la pena tot aquest esforç. Espero, ens tor-narem a veure.

En aquesta pàgina, diverses

imatges del treball de premsa:

la primera, fent entrevistes; la

segona, delegats llegint el dia-

ri; la tercera, la sala de premsa;

i, finalment, tot l’equip de The

Clarion 2011.

38

C’MUN 2011: des de dinsStela Zarija. Membre de l’equip del C’MUN 2011. Universitat Jaume I de Castelló.

Equip del C’MUN

Ha passat un any més i amb ell, una altra edició del C’MUN, que podem qualificar d’in-novadora, pels elements “inesperats” que ha inclòs. De fet, la conclusió general és que ha estat un dels millors Models celebrats fins ara, i tot gràcies a una bona organització i a l’en-tusiasme dels participants.

L’organització d’un esdeveniment d’aques-ta envergadura suposa molts mesos de tre-ball, la planificació del qual comença gairebé després d’acabar l’edició anterior. És a dir, és un projecte que mai dorm i que necessita contínuament idees perquè sigui més eficaç any rere any.

El primer que s’ha de pensar són els comi-tès participants i els temes que es tractaran. Aquesta és una tasca àrdua perquè l’escena política internacional proporciona pràctica-ment cada dia assumptes apassionants que analitzar. Per tant, el criteri de selecció que ha de prevaler és l’actualitat del tema, el seu impacte a nivell internacional i el grau d’im-plicació de les Nacions Unides en el mateix.

Després, es passa a l’anàlisi dels països in-tegrants de cada comitè simulat durant el C’MUN. Aquesta fase és especialment capti-vadora, ja que sempre és interessant veure els punts de vista dels principals actors implicats en un conflicte.

Un cop superada l’etapa inicial, es convoca a joves de tot el món, interessats en la política internacional i en la manera de funcionar de les Nacions Unides. Mitjançant un Model se’ls dóna l’oportunitat d’entendre de veritat quin

és el protocol que se segueix en les sessions i de posar-se en la pell d’un país.

Aquest ritme de treball caracteritza els me-sos anteriors a l’C’MUN any rere any i men-tre es va apropant, l’equip de l’ANUE pensa com fer que l’estada dels delegats sigui el més agradable possible. És a dir, es preocupen de que no sigui només una visita de treball a Bar-celona. Aquest any, per exemple, es van orga-nitzar esdeveniments i visites culturals per a tots els gustos.

Durant el procés de preparació d’aquest any, es va fer un suggeriment, que li va do-nar el qualificatiu de “innovador” al C’MUN 2011: simular l’esclat d’una crisi a Myanmar, que il·lustraria la situació actual del món àrab. D’aquesta manera, es va voler provar la capa-citat dels joves de resoldre un conflicte sobtat i de posar-se d’acord en una situació de crisi.

La prova de foc per a l’equip, però, són les jornades del C’MUN. Uns dies abans, es convo-ca a tots els voluntaris, que integren l’equip. En aquesta reunió es deixen clares les funcions de cada un i es marquen pautes per a enfron-tar les diferents situacions que puguin sorgir.

I per fi, va arribar el dia de recepció dels gai-rebé 400 delegats del C’MUN 2011, als quals se’ls va lliurar la documentació. Aquest any, els organitzadors van incloure una novetat: la possibilitat d’assistir a una sessió formativa (training session) per ajudar els que van em-prendre aquesta aventura per primera vega-da. A la sessió inaugural, en què vam comptar amb el suport de la presidenta del Parlament

Reunió de l’equip del C’MUN

2011 a la seu de l’ANUE, abans

de la conferència.

edit

o-

39de Catalunya, els participants van rebre la benvinguda oficial. D’aquesta manera, es va donar el tret de sortida a la que havia de ser una de les edicions més actives.

El primer dia les sessions es van iniciar amb l’establiment dels temes de l’ordre del dia. A l’Aliança de Civilitzacions, de la qual vaig ser responsable de sala, es van votar els temes de gènere i immigració. Es va aconseguir consens de manera relativament fàcil per-què aquests són assumptes que sempre han preocupat l’Aliança.

A la meitat de la sessió, va esclatar la crisi que va planificar amb antelació l’equip organitza-dor. Els delegats es van mostrar veritablement sorpresos però van saber reaccionar amb rapi-desa. Després de repartir informació relativa a Myanmar, van començar a manifestar la seva postura. I perquè tot resultés més verídic, vam convidar la delegació de Myanmar, del Con-sell de Seguretat. Per tant, podem dir que la inclusió d’aquesta crisi va posar veritablement a prova la capacitat dels participants de resol-dre conflictes sobtats, que han votat de mane-ra unànime una resolució que condemnava el règim militar de Myanmar.

En el segon dia de debats, l’Aliança es va centrar en els temes de l’ordre del dia: gènere i immigració. Després de debatre els assumptes més espinosos i expressar la postura dels seus països, algunes delegacions es van oferir per redactar la draft resolution. A partir d’aquesta resolució provisional, les delegacions amb in-teressos afins van començar a aliar-se i això es va poder veure clarament en els unmoderated

caucus, durant els quals els participants van dialogar de manera molt professional, respec-tant els temps establerts pels chairs.

L’últim dia es va dur a terme el debat per votar la resolució final. Aquest va incloure es-menes i propostes de millora en el redactat. Fi-nalment, es van votar les esmenes i es va pro-

cedir al redactat definitiu, que va rebre l’acord unànime de totes les delegacions.

El que més va cridar l’atenció dels joves par-ticipants és el seu sincer interès en els temes de gènere i immigració, que va quedar clara-ment reflectit en els debats dels representants musulmans i cristians. Això va demostrar la implicació i professionalitat dels delegats, que van saber transmetre el punt de vista dels pa-ïsos que representaven, no el seu propi. Així mateix, és digne de menció el respecte del protocol durant el Model, el que ha denotat l’alt nivell de preparació dels joves.

Després de votar la resolució final, l’ambient es va distendre i el Grup d’Amics de l’Aliança va votar diverses categories de premis. Han estat tan variades que han aconseguit premiar gai-rebé totes les delegacions, el que va demostrar l’esperit d’amistat de l’Aliança. Esperem que aquesta tolerància es reflecteixi en l’Aliança de Civilitzacions real, perquè es possibiliti un veri-table diàleg entre Occident i Orient.

En la cerimònia de cloenda va quedar pa-tent una vegada més la capacitat dels parti-cipants d’arribar a un consens, ja que cada comitè va resumir les resolucions que havien votat, demostrant que a través del diàleg si és possible arribar a acords. Va ser una cloenda molt emocionant, tant per als organitzadors com per a les delegacions. Al cap i a la fi es posava fi a una edició innovadora en molts as-pectes, que va resultar un èxit.

Com a conclusió es pot dir que, al llarg d’aquests dies, els delegats van demostrar que són els futurs polítics del món. Perquè si a aquesta edat tan primerenca demostren aquesta professionalitat, d’aquí uns anys, se-ran uns veritables líders de masses, experts en Relacions Internacionals. I el C’MUN, que els proporciona la possibilitat d’adquirir experi-ència, és només el primer pas en una llarga trajectòria política d’èxit.

Reunió de l’equip del C’MUN

2011 a la seu de l’ANUE, després

de la conferència.

40Participants del C’MUN 2011

AlemanyaAndorranaArgentinaAustralianaAustríacaAzerbaidjanesaBelgaBúlgaraBritànica

CamerunesaCanadencaColombianaDominicanaEquatorianaEslovenaEspanyolaEstòniaFinesa

FrancesaGeorgianaGhanesaGregaHolandesaÍndiaIranianaIsraelianaItaliana

JaponesaJordanaKazakhLetonaMalàisiaMexicanaMoldavaNigerianaNord-americana

PolonesaPortuguesaRomanesaRussaSuecaSuïssaSud-africanaSurinamesaTanzana

TurcaTurkmenaUcraïnesaVeneçolanaXilenaXinesaXipriota

Nacionalitats

Universitats

Aarhus University, DenmarkAdelaide University, AustraliaAnkara University, TurkeyAston University, UKBilkent University, TurkeyCass Business School, London, UKCharite Medical School, Berlin, GermanyChelyabinsk State University, RussiaCity University London, UKCollegium Civitas, PolandCoventry University, UKESADE, SpainEuropean Institute of the University of Geneva, SwitzerlandFranklin College, SwitzerlandFudan University, ChinaGothenburg University, SwedenHouse of Europe in Saint-Petersburg, RussiaHumboldt University of Berlin, GermanyIES EMT Escola Municipal del Treball, SpainIlia State University, GeorgiaInstitut Barcelona d’Estudis Internacionals, SpainInstitute of Foreign Languages of the Federal State University, RussiaIvane Javakhishvili Tblisi State University, GeorgiaKoç University, TurkeyLondon Metropolitan University, UKLund University, SwedenMaastricht University, the NetherlandsMáster de Estudios Latinoamericanos Contemporáneos, SpainMiddle East Technical University, Turkey National and Kapodistrian University of Athens, GreeceRichmond, The American International University in London, UKRijks University, Groningen, the NetherlandsRitsumeikan University, JapanSciences Po Bordeaux, FranceSpyken School, Lund, SwedenSt. Augustine University of TanzaniaTaras Shevchenko National University of Kyiv, UkraineThe Hague University, the NetherlandsTianjin Foreign Language University, ChineUAB Research Group on Animal Law Society, SpainUlyanovsk State University, RussiaUNA-Sweden

Universidad Autónoma de Madrid, SpainUniversidad Carlos III, Madrid, SpainUniversidad Complutense de Madrid, SpainUniversidad de Deusto, SpainUniversidad de Granada, SpainUniversidad de Málaga, SpainUniversidad de Salamanca, SpainUniversidad de Sevilla, SpainUniversidad del País Vasco, SpainUniversidad Pablo de Olavide de Sevilla, SpainUniversidade de Santiago de Compostela, SpainUniversidade de Vigo, SpainUniversitá de Turin, ItalyUniversitá degli studi di Milano, ItalyUniversitá degli studi di Napoli, ItalyUniversitá degli studi di Perugia, ItalyUniversitat Autónoma de Barcelona, SpainUniversitat Cattolica Sacro Cuore di Milano, Italy Universitat de Barcelona, SpainUniversitat de València, SpainUniversitat Jaume I de Castelló, SpainUniversitat Pompeu Fabra, SpainUniversité Bretagne-Sud Lorient-FranceUniversité de Genève, SwitzerlandUniversiteit van Amsterdam, the NetherlandsUniversity College London, UKUniversity for Development Studies, GhanaUniversity of Birmingham, UKUniversity of Bristol, UKUniversity of Bucharest, RomaniaUniversity of Essex, UKUniversity of Florence, ItalyUniversity of Göttingen, GermanyUniversity of Groningen, the NetherlandsUniversity of Helsinki, FinlandUniversity of Macedonia, Thessaloniki, GreeceUniversity of Manchester, UKUniversity of Nairobi, KenyaUniversity of National and World Economy, Sofia, BulgariaUniversity of Padova, ItalyUniversity of Palermo, ItalyUniversity of Piraeus, GreeceUniversity of Southern DenmarkUniversity of Stockholm, SwedenUniversity of Trieste, ItalyUniversity of WarsawUniversity of Yaoundé, CameroonUppsala University, Sweden

ASSOCIACIÓ PER A LES NACIONS UNIDES A ESPANYA

C/ Fontanella, 14, 1r 1a08010 BarcelonaTel. 93 301 31 98Fax: 93 317 57 68

e-mail: info@anue.orgwww.anue.org

També estem a:

OFICINA A MADRIDC/ Hermosilla, 114,

bajos. 28009 Madride-mail: info@anue.org

LLEIDAUniversitat de Lleida

C/ Jaume II, 73. 25001 LleidaTel. 9733238658

Responsable: Antoni Blanc, president

ARAGÓJunta Municipal Actur - Rey Fernando

C.C. Río EbroMaría Zambrano, 56

50018 ZaragozaTel. 638 04 18 92/893

e-mail: anuesport@anuesport.comwww.anuesport.org

Responsables: Jesús Arroyo SalvadorFernando López Sierra

Punts d’informació:

GALÍCIAIGADI (Instituto Galego de Anàlise e Documentación Internacional)

Avda. Joselín, 7, puerta 3 5o. 36300 Baiona. Coruña. Tel. 986/357 23 38

Responsable: Xulio Ríos, director

ASSOCIACIÓ PER A LES NACIONS UNIDES A ESPANYA

El 1962, i amb seu social a Barcelona, es va constituir l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE), una ONG que gaudeix d’estatut consul-tiu davant l’ECOSOC i que ha estat declarada entitat d’utilitat pública. Som reconeguts per l’ONU com a nexe principal entre aquesta organització i la societat civil. Actuem com a punt focal del Centre Regional d’Informació de les Nacions Unides a Brussel·les (UNRIC).

Els nostres objectius fonamentals són:

– Divulgar els principis i propòsits de les Nacions Unides i els seus organis-mes especialitzats.

– Proclamar, difondre i defensar els drets humans i les llibertats fonamentals.

– Vetllar pel compliment dels compromisos dels governs en el marc de les Nacions Unides per aconseguir la pau, la justícia i el desenvolupament.

ACTIVITATS

Organitzar campanyes educatives i de sensibilització sobre drets humans, cursos, seminaris, conferències, etcètera.

Publicar llibres sobre relacions internacionals, conflictes, drets humans, ma-terial didàctic per escoles, revistes, anuaris, etcètera.

Donar la veu als joves a través del Catalonia Model United Nations (C’MUN) una simulació de l’Assemblea General i els principals òrgans de les Nacions Unides per posar en pràctica els coneixements i habilitats de diàleg i bons oficis entre joves de tot el món.

Fomentar la responsabilitat social, tant de l’empresa davant la societat, com del sector públic i de les ONG.

PARTICIPACIÓ EN ORGANITZACIONS INTERNACIONALS, ESPANYOLES I CATALANES

L’Associació va ser admesa a la Federació Mundial d’Associacions per a les Nacions Unides (FMANU) el 1963; actualment, l’ANUE és membre del seu co-mitè executiu. La FMANU és l’única ONG internacional dedicada a donar su-port als principis i propòsits de la Carta de les Nacions Unides, així com a pro-moure les activitats de l’organització i dels seus organismes especialitzats.

És membre de la Federació d’Associacions de Defensa i Promoció dels Drets Humans, d’àmbit estatal. Membre fundador del Pacte Mundial a Espanya.

Forma part de quatre federacions d’associacions d’àmbit català: la Fede-ració Catalana d’ONG pels Drets Humans, la Federació Catalana d’ONG pel Desenvolupament, la Federació Catalana d’ONG per la Pau, i la Federació Catalana de Voluntariat social.

Forma part del Consell de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona.

INSTITUCIONS COL·LABORADORES

Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació, Generalitat de Catalunya, Diputa-ció de Barcelona i Ajuntament de Barcelona.

AJUNTAMENTS

Badalona, Barberà del Vallès, Barcelona, Castelldefels, Cornellà de Llo-bregat Esplugues de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Girona, Lleida, Manlleu, Martorell, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Viladecans, Vilafranca del Penedès.