Coberta n20 2pag cmyk:Coberta n4 2pag 2/6/14 …25 Eix cronològic. CALAIX DE SASTRE 26 Jocs al...

Coberta_n20_2pag_cmyk:Coberta_n4_2pag 2/6/14 11:26 Página 3

JA FA 10 ANYS

Enguanyés un any d’aniversa-ris, 25 de VirtèliaEscola de Música, 50de CIC Escola d’Idio -mes, 50 de la nostraescola, i també n’hiha un altre, potsermés humil, potsermés senzill però nomenys important, els 10 anys de la nostra revista escolar. Elprimer número de la revista, el número zero, va néixer l’a-bril de 2004 per celebrar els 40 anys de l’Escola Thau.

La nostra revista sempre ha tingut la voluntatd’ensenyar-vos l’escola a través de diverses mirades i mos-trar-vos algunes de les activitats que s’han realitzat al llargdel curs i enguany, sobretot, com s’ha celebrat el 50è ani-versari de l’escola.

Hi ha hagut moments molt emotius al llarg d’a-quest curs: la trobada d’antics alumnes juntament ambprofessors ja jubilats i en actiu, la presentació per SantJordi de la cançó “Ensenya´m els dits de la mà” (la cançóque en Joan Dausà, antic alumne, ha creat amb motiu d’a-questa celebració), la recepció per part del Pare Abat deMontserrat , l’actuació de la Coral 4 Vents a la Basílica deMontserrat, el bateig dels gegants... i volem que amb lalectura d’aquesta revista, la número 20, revisqueu algunsd’aquests moments tan entranyables.

Bon Estiu ! “... desitgem que demà ens tornem aveure”.

2 número vint

E D I T O R I A LS U M A R I

EDITORIAL

AMFITEATRE

3 50 anys d’escola.4 Entrevista a Jordi Cots.6. Trobada d’antics alumnes.8 Visita a Montserrat.9 Celebració del 50è aniversari.10 50 anys darrere d’una lletra.11 Núvol de paraules.12 El CD dels 50 anys.13 Mestres que van estudiar a

Thau.14 Imatges de Sant Jordi.16 Les promocions del 50è aniver-

sari.18 Sóc del Thau (AMPA).19 Els Jocs Atlètics.20 L’escola es vesteix de mirada.

VITRALL

22 Sant Jordi a Parvulari.23 La rateta que llegia a l’escaleta.24 Ir concurs de guions de teatre

infantil.25 Eix cronològic.

CALAIX DE SASTRE

26 Jocs al Born.

PLANA OBERTA

27 Sóc del Thau!

Revista escolarNúmero VINT – juny 2014

Disseny, maquetació i impressió:Impremta Guinart, S.L.Dipòsit Legal: B-20252-04Edició de 1.000 exemplars

Consell de redacció:Anna Belart, Anna Brengaret, Anna deCasacuberta, Josep M Comas, MartaFontclara, Pep Marguí, Salvador Morros,Agustí Olivares I Toni Rubió.

[email protected]

2

3

22

26

27

escolaBarcelona

Portada: Gravat al linòleum d’Ester OlivéContraportada: Serigrafia de Romà Panadés

Revista_Thau_n20:Revista_Thau_n4 2/6/14 09:20 Página 2

http://www.iccic.edu/thaubcn/publicacions/

3número vint

A M F I T E A T R E

50 ANYS D’ESCOLA

5 0 è a n i v e r s a r i

Aquest curs 2013/2014 està sent un any molt especial. Celebrem 50 anysd’escola, d’un projecte que va néixer de la inquietud de pedagogs com Maria RosaFarré i Joan Triadú, del suport i la confiança de molts pares i del treball entusiasta demestres i professors.

Una celebració com aquesta ens pot fer pensar en com han canviat lescoses al llarg d’aquestes cinc dècades. És evident que algunes ja no són com abans,que els mitjans tecnològics són diferents, que les instal·lacions no són les inicials i queara gaudim d’un magnífic campus verd; també que els plans d’estudi, com és costum

al nostre país, han canviat amb massa freqüència. Però en allò fonamental som el que érem en un inici.

En la celebració dels antics alumnes hem tingut l’oportunitat de parlar amb persones quevaren viure l’escola en períodes diferents, i totes elles coincideixen en els mateixos records: una escolaon es van sentir sempre molt acollits, una forma de treballar moltparticipativa amb un elevat grau d’experimentació, una exigènciaacadèmica i un gran amor per la nostra cultura i la nostra identitat.Aquestes paraules, que podrien ser les dels alumnes actuals de l’es-cola, s’han mantingut al llarg de les trenta-sis promocions que hanfinalitzat els seus estudis al Thau.

Que l’esperit de l’escola és més viu que mai es fa palèsen la il·lusió amb què tota l’escola està preparant i realitzant elsactes de commemoració del cinquantè aniversari. Un Sant Jordiespecialment reeixit, uns Jocs Florals amb una destacada participa-ció, l’enregistrament d’un CD amb cançons interpretades per tots elscursos, l’edició d’un conte escrit i il·lustrat per professors, la realit-zació de dues obres artístiques commemoratives fetes per professorsde l’àrea de plàstica, l’acte de celebració del dia 30 de maig, una Festa Major organitzada pels pares imares amb una assistència extraordinària, l’acte de trobada d’antics alumnes i la celebració dels XV JocsAtlètics de la Institució.

És un any d’emocions i de sentir-nos orgullosos del projecte construït amb la col·laboracióde tots. Aquests sentiments són els que ens han de donar forces per continuar construint el futur, millo-rant el nostre projecte i buscant com podem oferir al nostre alumnat i a les seves famílies les millorseines per poder albirar l’esdevenidor amb confiança; cercant també com podem donar al nostre paísunes noves generacions capaces de tirar endavant la nostra realitat com a nació.

Frederic RaurellDirector de la Institució Cultural del CIC


ENTREVISTA A JORDI COTS IMONERADVOCAT, PEDAGOG, POETA I PROMOTOR DELS DRETS DELS INFANTS.

1. Com vas viure el teu pas per l’escola, com a alumne? I la Guerra Civil?

A l’escola vaig ser-hi molt feliç, des de parvulari fins als escolapis. Vaig tenir mestres fan-tàstics que només amb els anys he pogut valorar.

Durant la guerra civil vam viure uns anys a Banyoles per fugir dels bombardejos deBarcelona. Allà hi havia un grup escolar d’aquells de la Generalitat de l’època republicana que es deia“Grup Escolar Francesc Macià” que és, potser, la millor escola on he anat i de la que tinc el millor record.Era una escola catalana, tal com volia Joan Triadú, que va ser pedagògicament excepcional.

2. Quins estudis vas cursar? En quinmoment vas començar a interessar-te per la pedago-gia? Quines van ser les teves primeres experiènciesprofessionals?

Jo vaig tenir un avi i un besavi, que novaig conèixer, que s’havien dedicat al món judicial, ia casa van pensar que podia estudiar dret, i així vaser. I vaig fer dret, sense cap vocació.

Però estic content d’haver estudiat dretperquè et dóna molt realisme. El dret et dóna unamica la veritat. Hi ha una dita en el camp jurídic quediu “El que no es pot demostrar, no existeix”, i això espot aplicar a l’escola. Hi ha dites que fan molt de bé,per exemple, de cara a un mestre, quan un nen et diu que una cosa no la tornarà a fer mai més i tu sapsque la tornarà a fer, t’has de creure que no ho tornarà a fer, si no no siguis mestre. En aquest tipus decoses en una banda hi ha el dret i en l’altra la pedagogia.

N’hi ha molts que diuen: “Tu has d’acceptar els nens tal com són”. No és “acceptar”, tu hasd’estimar els nens tal com són; que costa de vegades, us hede dir la veritat. L’error seria dir que els “acceptes tal comsón”; no, els “estimes” tal com són. I això no priva que t’hienfadis. Sempre he pensat que els nois i noies teniu un graninstint i podeu perdonar fallades dels adults.

El CIC ja tenia una escola de jardineres de parvu-lari i lligant-ho amb la formació pràctica de mestres es vavoler aprofitar per crear l’escola Thau, perquè s’hi fessin lespràctiques i em van oferir de dirigir-la. Vaig deixar la carrerade dret i em vaig dedicar absolutament, en cos i ànima, alThau. Vam començar per baix de tot, pels petits, i va anarcreixent i creixent. El Thau va créixer rapidíssimament

4

A M F I T E A T R E

número vint


Exalumnes i mestres del Thau

Primers anys a Dr Roux


3. Els pares es van implicar molt quan es va formar el Thau?

Sí, mira, hi teníem una relació molt cordial. També hi havia una dita: “Sapigueu que els nensno vénen sols, vénen amb els pares, són un sol paquet. Si no estimes els pares, no estimes el nen. Si noestimes el nen, no estimes els pares”. Això era un lema que teníem molt clar.

Eren gent de carrera que comprenia un altre professional. Tractàvem els pares com de pro-fessional a professional. Nosaltres els teníem respecte i ells també ens respectaven.

4. El context polític del moment va suposar alguna dificultat per a l’Escola Thau? Quina?

No, realment no ho va ser, però ens en vam haver de prevenir. Per exemple, estàvem moltmentalitzats que al començament no podia ser una escola mixta i que si venia un inspector ens lapodríem carregar. Aleshores, mestres i, indirectament, els nens, ja sabien què havien de fer (reorganitzarles classes i llavors separar els nens per un cantó i les nenes per un altre).

No ens van crucificar. Vam haver de fer la propaganda en castellà. Si l’inspector hagués vistun poema escrit en català a la pissarra, no n’hagués fet cas; però si hagués vist un cartellet que digués“Tanqueu la porta si us plau” ens hauria cridat l’atenció. Thau, era una escola catalana, però amb totsels papers en castellà.

5. Quina és la raó per la qual vas decidir dedicar la teva vida professional als infants? D’onva sorgir el teu interès per la defensa dels drets dels infants?

Va venir d’una notícia al diari que deia que una associació inter-nacional de juristes estava potenciant una declaració sobre els drets de l’in-fant. Llavors vaig pensar que podria col·laborar parlant sobre els drets de l’in-fant i l’educació, a més de preparar la meva tesi doctoral. Em vaig entusias-mar amb el tema. I quan vaig acabar la tesi me la van publicar.

El Parlament després de crear la figura del Síndic de Greuges vapromoure la figura de l’adjunt al síndic, defensor dels drets de l’infant. Jo livaig dir a l’Anton Canyelles, llavors síndic, que era advocat i mestre, que emfaria molta il·lusió defensar els drets dels infant; em va escollir i em va dir:

“Ja m’agrada que siguis advocat, perquè la gent es fia de tu i et faran més cas si ets advocat”. I per des-gràcia, era així...

També vaig fer una conferència a la Fundació Pere Tarrés amb el títol: “Educadors delsinfants, defensors dels seus drets”, perquè sempre he pensat que el mestre és el primer defensor delsdrets de l’infant.

6. En què inspiraves la teva poesia? Encaraescrius poesia o altres gèneres actualment?

Abans de tot, jo em considero un poeta.Considero que he escrit poquíssim. El primer llibre de poe-sia, es diu Fidelitat, tenia només tretze poemes. I desprésd’aquest n’he fet set o vuit. Tot i això, em considero unpoeta i he intentat portar la poesia a l’escola.

El poeta alemany Hölderlin va dir:“Poèticament, viu l’home sobre la terra”. Jo sempre he pen-sat: “Encara que no s’escrigui cap vers, es pot i s’ha de viurepoèticament”. I en aquest sentit, jo em sento poeta.

5número vint

A M F I T E A T R E 5 0 è a n i v e r s a r i

Entrevistadores


6 número vint

A M F I T E A T R E5 0 è a n i v e r s a r i

SEGUEIX-NOS A LES XARXES SOCIALS

“SÓC DE THAU”

Sota aquest lema antics alumnes del’escola, antics pares, directors, mes-tres, personal no docent ... es van tor-nar a trobar el dia 9 de març per cele-brar el cinquantè aniversari de Thau.

I la trobada segueix viva...

Tan viva que podríem omplir tota larevista de moments, records, imatges...instants oblidats, recuperats en veureaquell comentari, aquella fotografia,aquell fet que algú ha volgut compar-tir...

Aquesta trobada, com no podia serd’altra manera en els temps que cor-ren, va ser seguida a les xarxes socials.https://www.facebook.com/pages/50-aniversari-Escola-Thau/156281527877824


7número vint


Ricard Sole Vaig viure com alumne els25 anys... Una bona etapa en la mevavida i sens dubte serà l'escola dels meusfills...

La història de l’escola, feta depinzellades encadenades a laxarxa.


8

A M F I T E A T R E

número vint


VISITA A MONTSERRAT

El passat divendres 25 d’abril, una representació de l’escola va pujar a Montserrat ambmotiu de la celebració del 50è Aniversari de Thau.

Va ser una jornada molt emocionant i entranyable.

Els delegats de 6è de primària i els dels cursos de secundària van visitar el museu i a conti-nuació van ser rebuts per Josep Maria Soler, Pare Abat de l’Abadia de Montserrat.

La Coral 4 Vents, integrada per 107 alumnes de l’etapa de primària, va tenir el privilegi decantar el Virolai a la Basílica de Montserrat. Felicitats cantaires!


9número vint


CELEBRACIÓ DEL 50è ANIVERSARI

El dia 23 d’abril de l’any 2039,d’aquí a 25 anys, els alumnes de l’EscolaThau Barcelona de segur que s’aplegaran al’amfiteatre per celebrar el dia de SantJordi. Aquell dia també rebran la nostrafelicitació perquè celebraran el 75è aniver-sari de l’escola!

El divendres 30 de maig d’engua-ny ha estat un dia de festa grossa, alumnesi mestres hem celebrat el 50è aniversari deThau Barcelona. Al matí, grans i petits hem

sortit de les classes fent una cercavila amb dracs, capgrossos i timbals. A lacorrua també hi eren els nostres nous gegants!

A l’amfiteatre hi hem enterrat una càpsula del temps, un cilindre d’a-cer amb missatges i dibuixos per als nostres companys del futur. És emocio-nant imaginar què pensaran de nosaltres els nens i nenes del 2039.


10 número vint


50 ANYS DARRERE D’UNA LLETRA

Com cada any, el dia de Sant Jordi vam celebrar l’acte inaugural de la diada a l’amfiteatrede l’escola. Els personatges de la llegenda de Sant Jordi van ser els protagonistes d’un conte molt espe-cial.

Enguany, el drac havia perdut la veu i en comptes de fer brams xiulava melodies delicades.

La princesa sabia com desfer l’encanteri. Sant Jordi, un ximpanzé i la Formiga Piga el vanajudar a recuperar el seu bram eixordador. En Joan Dausà, cantant i antic alumne de l’escola, amb l’aju-da de tots els alumnes, va cantar una cançó que ha compost per a l’escola amb motiu de la celebraciódel 50è aniversari.

Si et miro m’adono del temps

que fa que tu i jo ens coneixem

Si et miro m’adono del temps

que passa com qui no diu res (…)


11número vint


NÚVOL DE PARAULES

Com definiries Thau Barcelona amb una paraula?

Centenars de paraules enviades per antics alumnes, mestres, pares i alumnes de ThauBarcelona, han servit per confegir aquest núvol. La grandària dels mots respon al nombre de vegadesque s’ha repetit la mateixa paraula.

Amistat, felicitat, amics, aprendre, companyonia, compartir, alegria, diversió, casa, educa-ció, família, conviure, bonica, natura, vida, respecte, escoltar, llibertat, esforç, plàstica ...

Un reguitzell de pensaments, records i emocions viscudes que compartim nuades en el nos-tre imaginari.

Durant aquests darrers mesos un gran nombre d’antics alumnes han passat a visitar l’escolaper retrobar-se amb mestres i professors i han fet seves les paraules de Joan Triadú “A Thau vaig serFELIÇ”.


12 número vint


EL CD DELS 50 ANYS

Estem impacients imolt il·lusionats perquè arribiaviat el 30 de maig i puguemgaudir de la música que hanenregistrat tots els nens i nenesde l’escola.

Tot va començartriant les cançons. Això no va serfàcil perquè calia seleccionar lesmés adients a cada edat. Un copdecidit, vam posar fil a l’agulla.

L’Arnau Vilà, músicprofessional vinculat a l’escola

com a ex-alumne, fill de mestre i pare, ha estat una peça clau en aquest projecte, oferint tots els seusrecursos creatius, emocionals i tecnològics. D’altra banda, el Juan Mario Cuellar, guitarrista i professorde l’escola de música Virtèlia, s’ha encarregat de l’enregistrament del CD, aportant la seva experiència icreant un ambient agradable, distès i entusiasta.

Aquesta experiència ens ha aportat a tots coses positives: vincles humans, professionalitat,paciència i moltes emocions. Sempre conservarem un dolç i entranyable record d’aquests dies.


13número vint


NoemíCollderram Cap d’estudis deprimària

Tinc molt bons records de l’escola. Especialmentrecordo les classes de plàstica, quan fèiemdibuix del natural i retratàvem els companys declasse. Les preparacions del dia de Sant Jorditambé eren molt emocionants. A 8è d’EGB vamanar de campaments a Menorca.

Agnès Diego Mestra de parvulari

Són tants els records...Les boles de sorra que fèiem al sorral de l’escola, elscampaments al Delta de l'Ebre amb bicicleta, elscampaments de l'Escala, la celebració del 25è ani-versari, la pujada a Montserrat, els Jocs Atlètics al'Estadi Sarrahima, sortir al pati amb la carpeta deplàstica i fer dibuixos d'observacions del natural... Com més els recordo, més estimo l'escola!

Mar ArbonèsProfessora desecundària

Tinc molt bon record de la meva classe, éremmolt bons companys. A Thau m'hi vaig sentiracollida, estimada... com a casa. Recordo espe-cialment la plàstica i les pràctiques de naturalsde 7è i 8è, en una d'elles vam haver d'analitzarel nostre grup sanguini. Quan jo era petita vamplantar els arbres que avui hi ha a l'escola.

Mireia VallèsProfessora de secun-dària

Quan jo feia P3, Thau era al carrer Dr. Roux, era unaescola petita i familiar. Vaig ser-hi molt feliç, recor-do que per anar al pati les mestres feien sonar unacampana. De la meva etapa com a alumna a l’escolaon som ara, recordo especialment els Jocs Florals al’amfiteatre, era emocionant, tenia el sentiment depertànyer a una gran família. A 8è d’EGB els mésgrans fèiem de pastors, ajudàvem els més petits almenjador; allà va ser quan vaig decidir ser mestra.

“SÓC DE THAU”.És la frase que heu triat per posar a l’entrada de l’escola, per al rètol de benvinguda.“Sóc de Thau” és un orgull que no ens ha de fer orgullosos sinó humils i servidors.Perquè “Sóc de Thau” és la sort que uns quants hem tingut d‘haver tingut uns paresque van creure en l‘educació que tot infant es mereix.En aquell moment, entraven per l‘amfiteatre els meus pares a qui jo personalmenthavia convidat a venir. A pas lent i mirada pausada van mirar cap a les grades, queeren plenes de gom a gom. Van mirar a en Jordi Cots i es van emocionar. Jo també,pares, de tenir-vos allà... perquè vosaltres juntament amb altres pares vau creure que aquesta escola, que avui fa50 anys, podia ser una realitat. Vau lluitar per una escola catalana i activa en aquells temps tan complicats .Amb aquesta reflexió, seguida de tots els parlaments que van reviure molts records plens de valor, a tots ens vaquedar clar que aquell orgull que tots sentíem era un privilegi que havíem de sentir com un servei als altres, per-què ser del Thau ens va donar l’oportunitat de ser més crítics, més sensibles, més oberts, més tolerants, més pro-pers a la nostra cultura, a les nostres arrels i més capaços de veure el món més enllà de les quatre parets d’unaclasse.

Bernadette Solé (promoció 83) exalumna i mestra de parvulari

MESTRES QUE VAN ESTUDIAR A THAU


https://db.tt/3kRQbbz8

14 número vint


IMATGES DE SAN

L’heroi de fang

Enguany el drac ha arribat tot patinant

Els nois i noies de 6è tenim molta corda...

Els voluntaris de 4t d’ESO participem en la representac

Una imatge val més que mil paraules


15número vint


ANT JORDI

ntació de la llegenda de Sant Jordi

De tot en diuen treballar...

Per Sant Jordi omplim la classe de les nostres proses i poesies

I com en sabem de fer jocs de mans!


16 número vint


LES PROMOCIONS DEL 50è ANIVERSARI

Tots per Sant Jordi

El personal docent i no docent de l’escola

La nova promoció de 4t d’ESO


17número vint


FRAGMENT DE LA CARTA LLEGIDA PELS DELEGATS DE 4t D’ESO A L’ABAT DE MONTSERRAT

... Hem tingut lasort que en el nostre darrerany se celebren els 50 anys del’escola. I és que Thau vacomençar fa molt de temps,mig segle ja, concretament elcurs 1963 - 1964.

Eren anys difícils iel nostre país estava governatper una dictadura, la fran-quista, que no ens deixava sercom érem. La nostra llengua,la catalana, es trobava prohi-bida i perseguida tot i quemolta gent, a la clandestinitat, feia grans esforços perquè no desaparegués.

L’any 1963 les llavors de l’Escola ja havien estat sembrades: teníem Sant Francesc de patró,ganes de lluitar per poder parlar la llengua que portàvem al cor, ganes de ser creatius amb la música ila plàstica, d’escriure, de fer poesia i de fer una escola amb uns objectius educatius innovadors, ganesde col·laborar i sobretot d’aprendre i créixer junts. A partir d’aquí, l’Escola Thau va començar a germi-nar.

L’Escola Thau ha estat per a nosaltres un pou de sorpreses, font d’alegries i el lloc on s’haniniciat moltes amistats, però per sobre de tot ha estat el lloc on hem après. A les aules hem après asumar i a restar, hem descobert la nostra història i hem conegut altres llengües estrangeres; però al llargd’aquests anys també hem tingut l’oportunitat de submergir-nos en el món de la música, a través de lesdanses de final de curs, les nadales o els cursos de flauta i, a més , al llarg dels anys hem deixat fluir lanostra imaginació per crear veritables obres d’art.

Hem crescut enmig de parets de pedra i vidre, jugant als grans camps de futbol i bàsquet al’hora del pati, llegint a la nostra impressionant biblioteca dedicada a Joan Triadú , divertint-nos al poli-esportiu quan plovia i escoltant els actes a l’amfiteatre, però la veritat és que fins ara no ens havíemadonat de la sort que tenim d’haver crescut on hem crescut. Nosaltres, com a alumnes de 4t d’ESO,estem orgullosos de la nostra escola, l’estimem i ens hi sentim estimats...

...fragment (la resta en QR)

Delegats de 4t d’ESO


https://dl.dropboxusercontent.com/u/87883118/Revista%2020/Carta%20a%20l%27abat%20de%20Montserrat.pdf

18 número vint


“SÓC DEL THAU”

Aquests dies, amb motiu de la celebraciódel 50è aniversari de l’escola, hem pogut reviure moltsrecords al voltant d’aquesta frase, vivències dels mes-tres, dels exalumnes, dels fundadors...

Nosaltres, els pares i mares dels alumnes,també formem part del Thau. La majoria, ho som a tra-vés dels ulls dels nostres fills, interessant-nos per saberquina nota “ens han posat” en aquell examen que tantens va costar que entenguessin, col·laborant en les fei-nes que periòdicament “hem” de presentar (la col·lec-ció de petxines, l’instrument de música, el diari...),amagant les llàgrimes davant les primeres colònies,quan els veiem tan petits... i gaudint quan marxen tangrans a la Molina, a l’Escala..., o sent els principals ani-madors, cada cap de setmana, del colors dels nostresequips.

Alguns de nosaltres també formem part delThau gràcies a la col·laboració amb la Junta de l’AMPA,que ens ha permès conèixer molt millor el funcionamentde l’escola i el perquè d’algunes decisions; que ens hapermès opinar davant determinats canvis i col·laborar enles despeses, recollint també les queixes de les famílies irepresentant els seus interessos; que ens ha permès,finalment, gaudir de la participació en activitats escolars,com la diada de Sant Jordi o la Festa Major de l’escola.

Són moltes les nits que hem deixat la famíliaper debatre tots aquests aspectes, i per assistir a moltesreunions amb la direcció per tal de coneixe’ls bé, i tambémoltes les estones robades per comptar llibres!

I, sobretot, són moltes estones passa-des en companyia d’un grup de pares, cada vegadamés nombrós, que es preocupa de tots els aspectesque puguin afectar l’educació dels nostres fills ique, recollint la feina feta per altres pares que jahan marxat, fan que tots nosaltres ens sentimtambé orgullosos de ser del Thau.

Pilar CerdàPresidenta de l’AMPA

Festa Major 2014

Sant Jordi 2014

Part dels membres de la Junta del curs 2013-2014


19número vint


ELS JOCS ATLÈTICS

Els Jocs Atlètics són uns jocs que fema l’escola cada tres anys. Serveixen a molta gentper demostrar les seves habilitats físiques i espor-tives. Però, i la gent que no té aquestes habilitats?Per a ells, què són uns jocs atlètics com aquests?

No puc parlar per tots, és clar, peròcrec que la majoria estareu d’acord que aquestsjocs tan especials són una festa, un motiu més perreunir a tota l’escola, tant pares, com alumnes,com mestres, fent una activitat conjunta. És per

això que crec que el més bonic de viure aquest dia ésveure com s’implica tothom a fer que cada tres anyspuguem pensar: “Aquests han estat els millors jocs”.

És gratificant veure com els que guanyense senten feliços i satisfets del que han fet, però tambého és veure com els que no han guanyat intentenesforçar-se al màxim perquè després es puguin sentirorgullosos de si mateixos.

Ara fa vint-i-cinc anys que va començaraquesta tradició (l’any 1988, pel vint-i-cinquè aniver-sari de l’escola) i des d’aleshores, aquests jocs s’hanconvertit en un símbol per als alumnes, els pares i els mestres del Thau. Una demostració més del quel’escola intenta transmetre als seus alumnes: esforç, superació, formar part d’un equip, disciplina, res-pecte pels rivals... Un conjunt de valors que defineixen clarament el projecte del Thau: “formar perso-nes”.

Paula Flores (2n ESO)


20 número vint


L’ESCOLA ES VESTEIX DE MIRADA

Aquest curs, més que mai, l’alumne és el protagonista de les produc-cions plàstiques que s’han fet a l’escola. Des dels més menuts, fins als mésgrans, tots ens han regalat la seva mirada.

Gravat

Tècnica mixta Collage

P5

3r EP

Pintura

Pintura sobre tela

P3

1r EP

Sanguina

Pintura i retoladorsnegres (simetria)

P4

2n EP


21número vint


Cordill

Sanguina

Fotografia treballadaamb ordinador

5è EP

2n ESO

4t ESO

Pintures i ceres

Pintura, cera i collage

4t EP

1r ESO

Filferro i guix

Puntets amb pilot

6è EP

3r ESO


https://vimeo.com/93250902

22 número vint

V I T R A L L

Com cada any, Sant Jordi arriba heroic i decidit a salvar delDrac la seva estimada Princesa.

Els nens i nenes del Parvulari no tenen por.

L’esperit d’aquesta festa ens transmet uns valors, un senti-ment i una fermesa que ens ajuda a aprendre a lluitar amb coratge alllarg de la vida.

Al Parvulari, així com a tota l’escola, els Dracs es convertei-xen en els nostres aliats i, avui més que mai, ens recorden que hemde continuar el camí que hem triat amb valentia.

SANT JORDI A PARVULARI


23número vint

V I T R A L L

LA RATETA QUE LLEGIA A L’ESCALETA

Enguany els nens i nenes de2n hem representat una adaptació fetaper Agustí Olivares de l’obra La ratetaque llegia a l’escaleta de la col·lecció“Vivim del cuentu” i de La rateta queescombrava l’escaleta de MiquelDesclot.

-“Perdoni, senyora Rateta!Com que vaig llegint aquest conte tangran, camino sense mirar endavant!M’agrada molt llegir i quan començoja no trobo fi”- va dir el ratolí.


24

V I T R A L L

número vint

Ir CONCURS DE GUIONS DE TEATRE INFANTIL

A l’escola el teatre sempre ha tingut un papermolt important. Serveix per fer amics, per treballar en grup i,sobretot, per gaudir de la paraula...

Aquest any, tot aprofitant que els alumnes de 4td’ESO solen representar un conte el dia de Sant Jordi per alsalumnes de Parvulari i 1r de Primària, es va creure oportúoferir als alumnes de 3r i 4t d’ESO la possibilitat de prendrepart en un concurs de guions teatrals. El premi, la represen-tació del conte i el reconeixement públic amb una rosa alsJocs Florals.

Tot i que no hi va haver massa participació, pot-ser per manca de costum, els guions presentats van ser moltatractius i el jurat va haver de rumiar molt per decidir el gua-nyador. Finalment, van triar L’aniversari d’en Puki de MariaFigueras. Els alumnes encarregats d’adaptar el conte i posar-lo en escena van ser Núria Rodríguez i Marina Llansana coma fades; Laura Pros, Maria Piñeiro, Adrià Gimènez i la matei-xa Maria Figueras, com animalets i Marcel Hernàndez i Joan

Llevadot com a certons.

En aquest conte, molt adequat per al públic a qui anava dirigit, uns animalets del bosc, jun-tament amb uns éssers mig màgics anomenats certons i la participació del públic, havien de trobar elsingredients per fer el pastís d’aniversari d’un altre certó.

A la vista de les reaccions i els aplaudiments dels espectadors, podem dir que l’experiènciaha estat un èxit i que caldrà mantenir-la els propers anys.


25

V I T R A L L

número vint

EIX CRONOLÒGIC

Un eix o un fris cronològic és l’ordenació dels esdeveniments i dels fets històrics en unperíode de temps. Consisteix a situar els fets històrics sobre una línia on es representa el temps crono-lògic (successió de mesos, anys, segles...).

Aquest any per commemorar el 50è aniversari de l’escola Thau, els alumnes de 1r d’ESO hemrealitzat un eix cronològic des de l’inici de l’escola fins ara, és a dir, des del 1963-1964 fins al 2013-2014. Cada classe ha treballat un aspecte diferent: 1r A, elThau, 1r B, Catalunya, i 1r C, el món.

Primerament, vam cercar fets que van ocórrer enaquest període de temps. Seguidament, els mestres van assig-nar a cada alumne un fet en concret. Els alumnes varen expli-car el fet que tocava en una mena de quadrícula, acompa -nyat d’una imatge i de l’any en què va succeir. A continuació,vàrem imprimir cada quadrícula i ho vam plastificar.

Quan ja teníem tots els treballs acabats, els vamenganxar a les escales principals de l’ESO. A cada graó li toca-va un any, en el qual hi havia les tres quadrícules: la primeraexplicava algun fet d’aquell any sobre el Thau, la segonasobre Catalunya i l’última sobre el món.

Tothom que pugi i baixi les escales pot veure eltreball realitzat i aprendre coses noves sobre el Thau, sobreCatalunya o sobre el món de manera ràpida i entretinguda.Hi ha textos més divertits i curiosos, i d’altres no tan interes-sants, però tots són importants per construir l’eix. Totsaquests coneixements ajuden a ampliar la cultura de cadas-cun de nosaltres i a fer grans persones.

Als alumnes de 1r d’ESO ens ha encantat fer aquest eix cronològic. Creiem que ha estat unaexperiència única, molt especial i divertida. Esperem que no es deixin de fer coses com aquestes i quees continuïn recordant els esdeveniments que formen aquesta gran escola.

Jordina Gasulla, Noemí Monge,Albert López i Gerard Lizana. 2n ESO


26 número vint

C A L A I X D E S A S T R E

JOCS AL BORNSabeu que hi ha una manera molt divertida de conèixer els escenaris del

jaciment arqueològic del Born i descobrir com vivien els barcelonins del 1700?

elborncentrecultural

A través del joc!

Al 1700 existien els triquets. Eren uns espais de joc on es trobaven menutsi grans per esbargir-se.

Alguns dels jocs d’aquella època eren molt semblants als d’ara: daus, car-tes, una mena de joc semblant al tennis, jocs de taula semblants al tres en ratlla...

Si voleu saber-ne més podeu consultar elweb de El Born Centre Cultural.

Els més grans també podeu llegir el llibreJocs, triquets i jugadors. Barcelona 1700.

Hi trobareu, entre d’altres temes interes-sants, els objectes de joc i joguines trobats en el jaci-ment del Born. Un viatge al passat per entendre algu-nes de les joguines que tenen els nens del present.

Els autors d’aquest llibre són Albert GarciaEspuche, Paloma Sánchez, Esther Sarrà, Julia Beltránde Heredia Bercero i Núria Miró i Alaix.

Solució revista divuit: Roda de Ter


27número vint

P L A N A O B E R T A

"SÓC DEL THAU!"

Bé, sóc la mare Vallès.Avui, a primera hora, en obrir La

Vanguardia, trobo amb gran sorpresa en "Elsemàfor" una foto teva d'un magnífic colorverd, juntament amb un article a l'interiorsobre la nostra estimada Escola Thau.

En uns segons, han desfilat per lameva ment, mig adormida encara, milers derecords i de vivències, començant per l'any1972, quan molt joves i amb molt poca expe-riència com a pares vàrem trucar a la porta delcarrer Doctor Roux portant de la mà duesnenes molt petites: l'Anna i la Mireia. Teníemganes de fer-ho bé i vàrem triar l'escola quemés ens va agradar per als nostres fills.

Després, i sempre sentint-nos Thau, tant el meu marit com jo vàrem col·laborar directamentamb la Junta de Finestrelles i també en el Consell Escolar. Quantes reunions! Calia construir un edificinou, ja no hi cabíem! Quants números i quants entrebancs! Però hi havia al darrere molta il·lusió.

Han passat 50 anys i aquell somni és avui dia una magnífica realitat, de la qual han gauditels nostres fills... i ara corren pels passadissos els nostres néts.

Felicitats, doncs, de tot cor a tots els mestres (jubilats, presents i futurs) així com a tot elpersonal que fa que el Thau camini sempre endavant! Jo seguiré gaudint de l'alegria que em represen-ta, sempre que vaig al Thau, de poder sentir:

"AIXÒ ÉS CASA MEVA!"Felicitats per la feina ben feta i una forta abraçada!Rosa Maria Elizalde


escola

Barcelona

Coberta_n20_2pag_cmyk:Coberta_n4_2pag 2/6/14 11:27 Página 2

Coberta n20 2pag cmyk:Coberta n4 2pag 2/6/14 …25 Eix cronològic. CALAIX DE SASTRE 26 Jocs al...

Documents

Transcript of Coberta n20 2pag cmyk:Coberta n4 2pag 2/6/14 …25 Eix cronològic. CALAIX DE SASTRE 26 Jocs al...