ESCOLA THAU DE LA FUNDACIÓ INSTITUCIÓ CULTURAL DEL CIC · tema de l’any “L’arquitectura,...
83
22
Transcript of ESCOLA THAU DE LA FUNDACIÓ INSTITUCIÓ CULTURAL DEL CIC · tema de l’any “L’arquitectura,...
2222
ESCOLA THAU DE LA FUNDACIÓ INSTITUCIÓ CULTURAL DEL CIC
JOCS FLORALS 2011TREBALLS ESCOLARS DE LAF E S T A D E S A N T J O R D I
Les imatges que il·lustren aquest Quadern 22 de Poesia han estat realitzadesper Anna de Casacuberta
PRESENTACIÓ
La festa dels jocs Florals de l’Escola ha estat presidida aquest any pelsenyor Fèlix Riera, director d’Institucions Culturals de la Generalitat deCatalunya.Les seves paraules han animat els joves lectors a fer el viatge delconeixement envoltat dels llibres dels autors clàssics.En un any en què l’Escola ha centrat les seves activitats al voltant del’arquitectura, podem emprar el símil que els llibres són els bonsmaterials que ens permeten bastir un sòlid edifici.Cada noi i cada noia tindrà un estil i una funció diferents, però tots ellsseran els millors exemples d’una arquitectura que vol ser exemplar al’albada del segle XXI.La magnífica Diada de Sant Jordi i la qualitat dels escrits presentats alsJocs Florals de la tarda ens indiquen que anem pel bon camí.
Frederic RaurellDirector
Barcelona, abril de 2011
5
6
7
Sr. Fèlix RieraDirector d'Institucions culturals de la Generalitat de Catalunya
Bon dia,
En primer lloc vull agrair a la vostra escola haver-me convidat a aquestacte tan especial, i molt especialment us ho vull agrair a vosaltres, elsseus alumnes, que hi heu esmerçat tant d'esforç.
Estic segur que no oblidaré aquest dia, perquè no acostumo a teniroportunitats com aquesta d'estar amb persones com vosaltres que, no entinc cap dubte, el dia de demà tindreu molt a dir en les lletres catalanes.
Cada dia dedico una hora a la lectura i ara estic rellegint la poesia del'escriptor Edgar Allan Poe. Hi ha un llibre en concret, El poder de lesparaules, que diu: "La felicitat no resideix en el coneixement sinó enl'adquisició del coneixement". D'una altra manera Homer, a l’Odissea,diu que l’ important no és arribar a Ítaca sinó que l’important és elviatge, l’aprenentatge iniciàtic que és qualsevol viatge que nosaltres femd'una manera intel·lectual o personal.
Us envejo, sobretot als alumnes que esteu cursant l'ESO, perquèvosaltres, amb la lectura de Guerra i pau de Tolstoj, Roig i negre deStendhal, El quadern gris de Josep Pla o la poesia de Carles Riba,inicieu un viatge que jo ja he fet. És una enveja sincera, perquè elsmillors moments que jo he passat en la meva formació personal els hepassat viatjant amb aquests autors.
No tingueu por de fer aquest viatge. Per fer-lo necessitareu voluntat,dedicació i intel·ligència, però si el feu veureu que l’important no ésarribar a Ítaca, l’important és com arribar-hi. Jo us recomano que hiarribeu ben proveïts de bons llibres i, en definitiva, amb la il·lusiód'aprendre i de conèixer.
8
BASES
1. Poden participar als Jocs tots els alumnes de totes les seccions de l’escola.
2. Els treballs han de ser individuals i elaborats a classe.
3. Es poden presentar treballs en vers i en prosa.
4. Els treballs en vers són de tema lliure.
5. Els treballs en prosa tenen un límit d’extensió de tres pàgines de format DIN-A4 i s’han de cenyir als temes següents:
a) Treballs sobre algun aspecte relacionat amb la figura de Sant Jordi o bé sobre eltema de l’any “L’arquitectura, l’art que es viu per dins”.
b) Treballs de tema lliure.
6. Cada treball ha de portar el nom, cognom, curs i classe de l’autor.
7. Les poesies preseleccionades pels tutors, s’hauran de lliurar a la secretària de direcció el dilluns dia 4 d’abril abans de les quatre de la tarda.
8. El jurat escollirà també tres composicions que mereixin ser reconegudesrespectivament amb la distinció de flor natural (al millor poema d’amor),englantina d’or (al millor poema de pàtria) i viola de plata (al millor poema que tracti els valors i l’humanisme cristià).
9. Com sempre, els premis seran lliurats durant l’acte dels Jocs Florals que secelebrarà a les tres de la tarda del dijous dia 28 d’abril a l’amfiteatre.
La Direcció març de 2011 9
PREMIS ESPECIALS
L’any passat vam concedir per primera vegada, com a premis especials,els tres que tradicionalment es concedeixen en els jocs florals celebratsarreu de Catalunya. Ens referim a l’Englantina d’Or, que es dóna a lamillor poesia de tema patriòtic; a la Viola de Plata, atribuïda a lamillor composició al voltant dels valors i l’humanisme cristià, i a laFlor Natural que, és concedida a la millor composició de tema amorós. Després de la bona acollida que va tenir la iniciativa, també aquest anyel jurat ha escollit, d’entre les composicions presentades, les quemereixen ser distingides amb aquestes tres flors. Us recordem que si alllarg de la seva escolaritat un alumne obtingués els tres premis seriaproclamat Mestre en Gai Saber, tal com és costum en aquestscertàmens.
10
VEREDICTE
POESIAPARVULARI (3r nivell)Esquirols L’oreneta Abril Casanova Carnicero
Guineus M’agrada Sant Jordi Nuri Iglésias Ribas
Isards El meu peix Martina Segundo Bonet
Talps La barqueta Laura Vidal Corominas
PRIMÀRIA1r A La primavera Lola Mas Ten
1r B Els quatre elements Mateu Montesinos Navarra
1r C L’esquirol Dylan Lloyd-Williams Monerris
1r D La Lluna Max Puchal Guindo
2n A Els meus animals Roger Pons Olivan
2n B Per Sant Jordi Carlota Bigorra de Gabriel
2n C La paperera Adrià López Montes
2n D L’ós Ciro Castellano Isla
3r A La primavera Judith Puig Tarragó
3r B El cirerer Júlia Gasch Forasté
3r C La regadora Adriana Balagué Reventós
3r C La màquina de fer forats Antoni Bringué Rendé (accèssit)3r D
4t A El tsunami Gabriel Villalobos Peñalver
4t B El sol Beltran Pibernat de Vicente
4t B Jo sóc catalana Maria Matutano Vilardell (accèssit)4t C Tristesa Melkamu Valero Gispert
4t D Tres Helena Salvat Pastor
5è A El mar Xènia Susach Giralt
5è B El silenci Joan Gumà Gámez
5è C El roure Júlia Folguera Combe
5è D La mar Xavi Foz Carbonell
11
6è A La por Guiomar Cuatrecasas Romaní
6è B La soledat Marta Suñer Sainz
6è C Catalunya medieval Marc Puig Mas
6è D Un nou món Cristina Costa Morales
6è D Costa brava Andrea Bravo Forn (accèssit)
SECUNDÀRIA1r ESO A Secret Carla Grau Carbonell
1r ESO B El meu pijama Lara Bernal Larrégola
1r ESO C Llagostera Robert Munné Reales
2n ESO A Dissimulant l’enyorança Eduard Soto Subias
2n ESO B Esperança Clara Torner Chuflé
2n ESO C Soldat Daniel Riba Casas
3r ESO A El núvol caigut Emma Casas Escudero
3r ESO B Anhel Pol Escudé Martínez de Castilla
3r ESO C Més enllà del far Mireia Llevadot Sesmilo
4t ESO A Amor propi Pere Taulé Flores
4t ESO B El Thau n’és el causant Nora Garcia Morales
4t ESO C Tot és diferent Mireia Artigas Puchal
PREMIS ESPECIALS
Englantina d’Or Catalunya, nostra terra Nora Carbonell Vilaplana (5èB)
Viola de Plata Benvinguda a la família Mariona Sabadell Vilardaga (6èA)
Flor Natural Un bes Oriol Roche Morgó (2n ESO B)
PROSA
2n ESO No tornaran les fosques orenetes Oriol Roche Morgó (2n ESO B)
Sentiment d’una guerra Cristina Ortega Gascó (accèssit)3r ESO Dins un gratacel Isabel Walton Atela
4t ESO En un obrir i tancar d’ulls Mireia Mallat Jovell
12
POESIA
13
14
L’ORENETA
Quan l’oreneta mira el solés molt feliç,i quan dormsomia la lluna.
Abril Casanovas CarniceroEsquirols
15
M’AGRADA SANT JORDI
Sant Jordi i la rosafoc al drac li posa.
Núria Iglesias RibasGuineus
16
EL MEU PEIX
El meu peix viu en una peixerai sempre neda quan vol.Quan el veig nedarm’agrada molt.
Martina Segundo BonetIsards
17
LA BARQUETA
Una barqueta puja i baixa,ve i se’n va, ve i se’n va,roda, roda sense parar.
Laura Vidal CorominasTalps
18
LA PRIMAVERA
La primavera porta florsde colors:lila,rosa,blau,groc i blanc.
La primaveraporta fruitsmolt bons:cireresprunespréssecs i taronges.
Ara arriba la primavera!
Lola Mas i Ten 1r A Castanyers
19
ELS QUATRE ELEMENTS
El foc crema,la roca és dura,i l’aigua és líquid,i l’aire no té res.
Mateu Montesinos Navarra1r B Avets
20
L’ESQUIROL
L’esquirol és amic del cabirol,canten i ballenfins que es pon el sol.
Dylan Lloyd-Williams Monerris1r C Roures
21
LA LLUNA
La llunaés com un planeta,brillant i blanca.Quan la miro brillacom una cuca de llum.
Max Puchal Guindo1r D Til·lers
22
ELS MEUS ANIMALS
El meu gosté molta tos.
El meu cavalles menja un all.
El meu gatm’ha tocat.
El meu peix té molt greix.
El meu conills’ha menjat un grill.
El meu lloro ha vist un toro.
Ha passat un ratpenati aquesta poesia s’ha acabat.
Roger Pons Olivan2n A Garbí
23
PER SANT JORDI
Per Sant Jordi riula perdiu.Les persones i també els gatsde les ciutats.Aquell dia tothom és feliç.Mengem magranesi ballem moltes sardanes.Per Sant Jordi riu la perdiuperquè arriba l’estiu.
Carlota Bigorra de Gabriel2n B Mestral
24
LA PAPERERA
La papereraens ajuda a reciclari a no llençarles coses a terrani tampoc el menjar!,que és molt boi molt sa !!!
Adrià López Montes2n C Tramuntana
25
L’ÓS
L’ós és grosi molt furiós, quan s’enfadaés el més perillós.Quan passeja pel bosces troba un gosi li diu tot rabiós:«Ets un patós!»
Ciro Castellano Isla2n D Ponent
26
LA PRIMAVERA
La primavera és molt alegreamb les flors que neixeni els arbres que creixen.Els ocells canteni els abrics s’amaguen.S’il·luminen les rosellesi de lluny semblen estrelles.Les flors ja poden sortirperquè pel fred no han de patir.Estic il·lusionada i emocionada,miro al meu voltanti tot està canviant.
Judith Puig i Tarragó3r A
27
EL CIRERER
Hi ha un cirererde tronc marrói de flors roses.Es alt i prim,tant que el puc abrasarcada dia a dos quart de cinc.
Estic plantat en unamasia que es diu can Poesia.També em reguen cada diaomplint-me les fulles d’alegria.
Júlia Gasch i Forasté3r B
28
LA REGADORA
Un elefant rega les florsi creixen volant.
L’aigua corre al seu voltant,les flors el miren i van anunciant:“Hem tornat a la vida,senyor elefant!
Estàvem pansides,i l’aigua ens ha despertatdel somni que el solens ha donat”.
Adriana Balagué Reventós3r C
29
LA MÀQUINA DE FER FORATS
Es negra,negra com el carbó fosc.
Sembla una bocauna boca de foca.
Quan ensenya les dentsmenja paperi escup el demés,i se’l guarda a la panxaper a després.
Anton Bringué Rendé3r C
30
EL TSUNAMI
El tsunami, força bruta,llàgrima a llàgrima cauen els afectats,cares tristes, carrers buits.
Tsunami, força bruta,paisatge trist, destruït,homes oblidats, cases oblidades.
Tsunami; força bruta,ona desgraciada, assassina,no hi ha res que la pari.
Gabriel Villalobos Peñalver4t A
31
EL SOL
El sol lluentel sol resplendent,a la classequan em tocavaem molestavai em queixava,però m’equivocava.Ara ja no em tocai el començo a trobar a faltar,però séque no m’haig de preocuparperquè mai marxarà.
Beltran Pibernat de Vicente4t B
32
JO SÓC CATALANA
Jo sóc catalana,no italiana ni valenciana.
De francès, encara no en sé res;d’anglès en sé una mica més;el castellà me’l menjo amb pa.
Perqué jo sóc catalanai he nascut aquí,no canviaré de llocencara que hagi de morir.
Maria Matutano Vilardell4t B
33
TRISTESA
Estrelles sense alegriapersones de paper,imatges sense nom,carreteres sense carrer.
Lluna sense llum,plantes sense arrelsi un pati sense res.
Melkamu Valero Gispert4t C
34
TRES
El tres és tres:tres dies,tres mesos,tres anys.Tres.Tres lletres.Tres paraulesque fan faules,bruixes i fadesde contes i auques.Tres.Tres nits,tres diesque res canviaries.Tres,tres,tres.“Tres, dos, un”o “un, dos, tres”diu la genten un tres i no res.Tres.
Helena Salvat Pastor4t D 35
EL MAR
Fujo quan m’agafes,sóc d’allò mésbonic, sóc l’hàbitatper a molts éssers.
Moltes aus tallenla meva calma,persones al meudavant fentgresca i rialles sense sentit.
A través meunoto estiradescap als dos sentits i,suaument, dic: “Quinavida!”
Xènia Susach Giralt5è A
36
EL SILENCI
El silenci, un art del pensament,una ciència de la vida.Un cop trobat el silenci,ja res hem pot aturarperquè la seva intensitat i paciència, és el més fort que hi ha.
Per molt excitada que sigui una persona,sempre té un moment de silenci,un moment per a relaxar-se,un moment per a pensar.
Sempre hi ha un moment a la vida que pensem:Què passarà després de la vida?Què passarà després de la mort?I la resposta a aquesta preguntaés el silenci.
Joan Gumà Gàmez5è. B
37
EL ROURE
Quan jo era petitetauna llavor vaig plantar.Al verger amb arena i aiguaun gran roure creixerà.
Després d’un llarg més d’esperauna tigeta en sortíamb fulleta verda i dauradapel groc sol de bon matí.
Quan arribà l’estiuun petit arbre ja eratot i que amb una escorça formosaes defensava de la sequera.
Un bon dia va venir la mudançai jo, d’aquell roure em despedí.Jo vaig plantar floreta blancaperquè es recordés de mi.
Quan jo velleta vaig servaig tornar a aquell bell jardíon hi havia el roure amb capa verdai al seu costat morí.
Júlia Folguera Combe5è C
38
LA MAR
La mar és com una manta d’emocions.
Quan em banyo en la mar noto felicitat,i sé que sempre estarà al meu costat.
Peixos, pops i taurons són els seu amfitrions,algues, roques i corals són els seus companys.
Estimat mirall del cel,segueix així de lluent,que tu i jo sabemque ets l’ànima de la gent.
Xavi Foz i Carbonell5è D
39
LA POR
Tinc por, estic sola,llàgrimes salades em cauen dels ulls.Trobo a faltar el consol de la mare,que amb les mans suausm’acariciava la cara.
Provo de dormir però no puc,la foscor m’envolta pertot arreu.Crido la mare im’acaricia la cara,i m’endinso en un somni profund.
Guiomar Cuatrecasas Romaní6è. A
Dedicat a la meva mare.
40
LA SOLEDAT
Cabells blancs,record serè,l’ànima vivail·lumina l’obscuritat del meu ser.
Tot just mitjanit la recança envaeixels meus tebis pensaments.
I la primera llum del dia,que s’enfila pels finestrons,declara compromís de guerra.
Em torna al cap,aquell indici de soledat.Sense tu,a la sorra hi ha un forati cada matí,intentant escapar,em sento atrapadaen la teranyinaque, descarada,s’esmuny entre mes mans.
Marta Suñer Sainz6è B 41
CATALUNYA MEDIEVAL
Catalunya és nostra pàtria,nostra terra i nostra casa.Son escut ens recordatemps remots i complicatsdurs per a tots els catalans.Temps de pèrdues,de crueltats...Coses de les quals encara no ens hem recuperat.
Son paisatge, alhora bell,ens remembra llocs polèmics,llocs de guerres, de pors,d’injustícies i de furors.On bassals de sang apareixiencatalans morienper una causa inigualcom protegir sa casa del rival.
I així passà aquella eraque marcà nostra existència,nostra pàtria, nostra terra i nostra casa...Catalunya.
Marc Puig Mas6è C42
UN NOU MÓN
Amb la barca del meu aviviatjo cap a l’horitzó,ataronjat, rosat, vermellós.Amb la barca del meu aviviatjo en un mar en calmablau, plàcid, silenciós.
Passen dies, vespres, nitsi segueixo endavant.Descobreixo una illa,una illa especial, deserta, calmada.Poso els peus a terra,la contemplo, l’oloro, la palpo i l’escolto.
Amb la barca del meu avime’n torno cap a l’horitzó,ataronjat, rosat, vermellós.Amb la barca del meu avime’n torno cap a un mar en calma
blau, plàcid, silenciós.
43
Avanço plorant cap a casaentristit i sol,orgullós del meu món,del meu trajecte,de la meva illa.
Cristina Costa i Morales6è D
44
COSTA BRAVA
De Portbou fins a Sant Feliuhi ha una ferotge massa d’aiguai una costa escarpadaplena de penya-segatsi cales amagades.
Se senten els espetecsde les ones enfurismadesque xoquen contra les roques.S’apropa un temporal!
Apareixen esquitxos d’escuma blancacom guspires de foc que salten.Els núvols amenaçadorsdeixen anar gotes suaus com llàgrimes.
A poc a poc va vesprejant,el mar es va enfosquint,els núvols es van aclarint,el mar es va calmanti el temporal va callant.
Andrea Bravo Forn6è D
45
SECRET
Dolç i tendre,difícil i complicat,no deixis que se’n vagisi en tens l’oportunitat.
Això és el que diuen,plens de joia i felicitat,però jo em sento confusai amb el món tot capgirat.
No sé com fer-m’ho,per fingir tranquili.litat,estic atabaladasi vols que et digui la veritat.
Si no saps de què et parlo,és que mai ho has intentat,perquè només el sap entendrequi el viu amb intensitat.
Dolç i tendre,difícil i complicat,no deixis que se’n vagisi en tens l’oportunitat.
Carla Grau i Carbonell1r A ESO46
EL MEU PIJAMA
Rosa, blau, vermell i virolatpotser llis o estampat,d’una roba feta amb fils de somnistranquils i plàcids, tristos o punyents.
Fet de brisa fresca a l’estiui, a l’hivern, calentcom un raig de sol.Suau i dolç com un nen petit:un bon amic, el de la nit.
Lara Bernal Larrégola1r B ESO
47
LLAGOSTERA
Camp enllà, retallat contra el blau del celes veu una silueta fosca, que contrasta.Un poble que té arrelentre prats d’extensió vasta.
Blat verd durant la primaveraque a l’estiu de groc es pinta,i amb el seu color esperafer el delit de nostra vista.
A mà esquerra veig la riera,amb la frondosa vegetació,aquest sempre serà i erael meu lloc de relaxació.
L’harmonia de l’aiguacirculant riu avall,de tant en tant un gripau raucai a la melodia afegeix detall.
I el vent fred del capvespre,medecina anticiutatés dolç com una nesprai fred com els ulls d’un gat.
48
Un capítol de ma vida,un lloc que no em puc deixar,mes aquesta és la meva vidaquan sóc fora la ciutat.
Robert Munné Reales1r C ESO
49
DISSIMULANT L’ENYORANÇA
Amb la nostàlgia que guardoaspiro vells recordsque amb alegria cantointentant dissimular,amb una tendresa de paraules,que la pena espanto.
Eduard Soto Subias2n A ESO
50
ESPERANÇA
D’un moment incert,que et semblasense sortida,esclata la vida.
Clara Torner Chuflé2n B ESO
51
SOLDAT
Soldat, no visquis amb rancor,sigues fort i enterrael tan odiat recordque deixa la guerra.Viu amb alegria,torna a la teva terra.
Daniel Riba Casas2n C ESO
52
EL NÚVOL CAIGUT
Besant el cel de platai acariciant l’últim estel,un núvol de seda blancaha caigut sobre la terra del paradís serè.
Es trenquen les ones, rebels,deixant una escuma amargacom un núvol a trenc d’alba.
Camins interminables,traçats units pel trencadís,el trencadís de la teva mirada,com mil mirallsreflectint els somnisde qui no ha vist mai el mar.
Potser la felicitat ens espera al final del camí,pot ser que només sigui un somni infinit.
Emma Casas Escudero3r A d’ESO
53
ANHEL
Terra brava i asprad’engrunes rebels.Amor patriòtic.Catalunya i un somni:la llibertat.
T’emmetzinaun altre poble.Un desig.Ànsia de canvi. Nostàlgia.La llibertat.
Rere els paratges ocresxisclen parcel·les dures,cofoies de son orgull.Amargura fluvial.Política andrògina.La llibertat.
Allà on costes escarpadesde paratges orfes,allà on la tramuntana de margrinyola al cant de les ones,llibertat!
Pol Escudé Martínez de Castilla3r B ESO
54
MÉS ENLLÀ DEL FAR
El far on he viscut,el far on he estimat,t’he deixat allà on eressol, plantat davant del món
Imagino la dolça brisaque murmura tot passant,un dia tornaré a veure’t,un dia no molt llunyà.
I per molt que hi hagi distànciai que vegis els dies passar,no m’oblidis, espera’m,just allà penjat del mar.
Mireia Llevadot Sesmilo3r C ESO
55
AMOR PROPI
Tot mut, tot quiet, tot fosc,així és com està el meu boscdesprés que hi passessis tu.Ja no hi pot entrar ningú.
Com mai havia estat,aïllat i destrossat,en haver-me abandonatper anar amb un malcarat.
Però ara has d’aguantari ben sola hauràs d’estarperquè molt lluny ha marxataquell pobre desgraciat.
Amb cap remordimentem tries d’entre la gent,jugant amb la meva ment,per fer amb mi un casament.
Tot mut, tot quiet, tot fosc,així és com quedà el meu bosc.Però amb mi no pots tornar,el teu tren ja va passar.
Pere Taulé Flores4t A ESO56
EL THAU N’ÉS EL CAUSANT
Camina la infància en un rellotge disparatple de números i lletres que pinten retrats.Melodies melismàtiques de nens amb ambició,innocents corredisses, somriures entremaliatsque ens conduïen a la diversió.
Hores intenses, dies eterns,odi profund, impotència concurrent.Superació i solidaritat,respecte i igualtatseguint sempre al peu del canóla nostra nacionalitat.
Cega vivesa munyida de certesa,ignorants colors llampantsque inculquen valors constants.Llàgrima espessa, felicitat desbordant;n’és el Thau, el principal causant.
Convivència i confiança,estranys que esdevenen companys.Por, inseguretat, malenconia,que s’endinsin en un camíabstracte, bifurcat o sense destí.
57
Sant Jordi arriba, és el gran dia.Primer sol de l’any, gent exultant.Sorpreses, nervis, amfiteatre vestit de goig,nens, nenes, nois i noiesunits per un cant groc i roig.
Cega vivesa munyida de certesa,ignorants colors llampantsque inculquen valors constants.Llàgrima espessa, felicitat desbordant;n’és el Thau, el principal causant.
Nora Garcia i Morales4t B ESO
Dedicada a tot 4t d’ESO
58
TOT ÉS DIFERENT
Setmana única,amb mirades intenses,sense paraules.
Amb poc temps ens enteníem,ens estimàvem.Llargues converses,sense sentit,però divertides.Amb tu és diferent.Ningú ho hagués dit,és cosa del destí.És cert,pols oposats s’atrauen,que ens ho diguin a nosaltres.Estàs lluny,et sento a prop,T’enyoro,t’estimo.
Mireia Artigas Puchal4t C ESO
59
60
PROSA
61
62
NO TORNARAN LES FOSQUES ORENETES
Els xiscles de les orenetes, penjades als seus nius sobre el porxo,fan vibrar l’aire. Bécquer fica, mot a mot, les seves pròpiesorenetes dins la boca de les meves, i les seves surten quan lesmeves canten, com capolls tímids de rosa que es despleguen dinsdel vent. “Volverán las oscuras golondrinas, a tu balcón sus nidosa colgar...” Sento els ulls humits i els frego amb les mànigues deljersei. Entre els dos pulmons noto un buit fred i espès. “Pero ésasque su vuelo refrenaban, tu belleza y mi dicha al contemplar, ésasque aprendieron nuestros nombres, ésas... no volverán!”“No volverán.”Baixo les escales del porxo. El jardí és groc, del color del maramb el capvespre pintat a sobre. Els raigs del sol, agonitzants,passen a través de les tiges allargassades. Si t’hi fixes, es veuenínfims grans de pols i terra que ballen suaument al voltant de lesanemones violetes. S’aturen un instant sobre el groc de mel,enmig dels pètals, i després tornen a enfilar-se amunt, amuntamb la brisa. Els seus cabells... Eren com la pluja fina que cau alguna tardaxafogosa. Verticals, tendres, eteris. Eren d’un color castany ambreflexos verdosos, com si una sirena tragués uns ulls de mar desde l’interior. I de seguida que començaven a baixar, ja es topavenamb la barbeta. Sobre la fenedura de la barbeta hi havia unaboca fina, com una ratlla descuidada d’un llapis. Els llavis eren
63
vermells com les cireres madures, agressius. I el somriure franc icòmplice. Reia poc. I quan reia, tot eren festes i petons iabraçades. Sento el zum-zum d’una abella tossuda. I també un xiscle d’unaoreneta que vola i s’atura sobre una teula vermella, caigudaenmig del jardí. Obre la boca, mirant cap al cel, i torna a fer uncrit estret, com de vidre. Sense saber ben bé el perquè, tinc lasensació que l’agulla del xiscle ve cap a mi, amb embranzida, ise’m fica dins impietosament. Per un instant, em fa mal al pit,com si m’oprimissin, i una soga rude m’estrenyés pertot. Tincmal de cap.I el cap se m’obre com un préssec massa madur, o s’aixafa, i untorrent de records amargs escombra el meu cor. Recordo laplatja. Era tard, ben bé les nou, i no hi havia ningú més. La llunaera plena, i cobria les coses amb un llençol. Ella estava estiradavora l’aigua i vora la sorra, i les reverberacions mandroses de lesones llepaven el seu cabell i el seu colze. L’escuma blanca limullava els llavis. I va ser llavors, mirant els seus llavis molls, comsi fossin coberts d’oli, que em vaig inclinar i vaig besar-la. Vaobrir els ulls, plens de llum de lluna, i va riure. I em va besar ellaa mi. Vaig tancar els ulls, i vaig acariciar-li suaument un braç, dedalt a baix. També recordo el dinar a casa dels meus pares. La mare vanetejar a consciència, i el pare va plantar camèlies al jardí, vorala portella de fusta; “per donar la benvinguda”, em va dir. Vam
64
asseure’ns a taula, cadascú a un costat. La mare va treurel’amanida de figues, el bacallà amb samfaina i una plata defruita tallada i xopa de llimona per dissimular el rovell. I a ellano li va agradar el bacallà. Va ser llavors quan la mare va fer unaganyota exasperada, i el pare li va dir allò d’“Has de sabercomportar-te”. Llavors ella va empassar-se el bacallà de cop i lamare va abaixar els ulls i va fer veure que bevia una micad’aigua. I jo vaig agafar la mà de la mare i vaig mirar el pare,avisant-lo, i llavors ell va dir “No accepto que em tracteu així,com si fos un drap” i es va aixecar de cop i anava a dur el plat ala cuina, però s’hi va repensar, va asseure’s, i li va manar a lamare que l’hi dugués. La mare va dur el plat a la cuina i ella, queja havia acabat el seu plat de fruita, va mirar-me, peremptòria.Vam aixecar-nos, vaig fer dos petons, i vam marxar de pressa, depressa, sense acomiadar-nos del tot. Ella va arrencar unacamèlia i, quan vam sortir, les altres ens miraven d’entre elsbarrots de fusta de la portella, recriminant-nos-ho. I recordo la festa major, amb les garlandes d’organdí plenes defanalets al mig, il·luminades... Recordo que hi havia unaorquestra de barri, on una amiga seva tocava l’acordió, i quesonaven cançons que jo no coneixia, però que ella ballava ambsuavitat i alhora amb força. Em mirava als ulls tota l’estona, i joem marejava i queia dins les seves gorges verdes, atrapat. Jomovia els peus, però sobretot admirava, seduït, les corbessinuoses del seu cos quan sonava una melodia que li agradava.
65
I llavors, també, movia els llavis, els llavis de cirera madura, ixiuxiuejava a la meva orella retalls de cançó. I reia... Estic ajagut sobre la terra esponjosa i humida del jardí. Hetancat els ulls, per a poder obrir tots els sentits als fragments derecords, a les sensacions que han quedat dins meu ja persempre... Ja no sento el brunzit de l’abella, ni el xiscle d’unaoreneta desassossegada. Només les cançons vagues de la festamajor i els colors i les olors que giraven vertiginosament al meuvoltant, com una espiral de somni. El frec de l’herba humida emrecorda els seus llavis molls de mar, i l’olor a pol·len, les camèliesvora la portella de fusta. “Però ésas... no volverán!” Les orenetes de Bécquer pronuncienles paraules amb sorna, malèvoles. Obro els ulls de cop, i larealitat em cau a sobre com una camisa de força asfixiant. Labrisa s’ha tornat un fum boirós de cigarreta. El cel és ple denúvols, que s’apleguen com un ramat d’ovelles obscures. El soque fan els arbres dansant dins el vent és com el de milers defulles d’acer, primes com ungles i llargues com joncs, que esbarallen. Dins meu, el buit que tinc entre pulmó i pulmós’eixampla, com si em llisqués una serp per dins. El glaç,impenitent, cau pel mig i forada la meva sang, i queda xop, idibuixa llaços vermells a les parets de les venes. De sobte, sentol’ambient carregat de pluja i la pluja sobre meu, als meus braçosi a les meves cames i al meu cabell i als meus llavis; però els ullsestan buits de l’aigua fresca, són com gespa cremada, i sento la
66
gola tallada per una navalla. Llavors tanco els ulls i sento unallàgrima que em roda avall, i no sé si és una llàgrima o una gotade pluja que s’ha convertit en neu i per això deixa un camí de gel.I obro els ulls altre cop i veig el sol que marxa rere els turons,igual de taronja i esplendorós; el cel blau diàfan; i les tiges verdessense ni una gota tremolosa d’aigua. Sóc boig. I el glaç de sang ja m’arriba al fons de l’ànima, i em sento totperforat per dins. Ara sí, ara sí, tinc els ulls humits, rellents, i arales gotes ja rodolen galta avall, i la freda carícia de la meva pellles converteix en neu, que deixa rere seu un caminet de gel. Elsulls ragen lentament, com si cada ínfima llàgrima fos una espinaclavada a la pell. I a mi em fa mal la gola, talment com si mel’estrenyessin unes mans de ferro. Em costa respirar, m’ofego.Noto la boca com un manyoc de draps d’espart que es moueninútilment. Al pit el glaç torna a eixamplar-se i baixar lentamental llarg de tot el cos, i a foradar la sang i xopar les venes. Lallengua s’agita, gairebé morta. De sobte, sento el cor foradat i hoveig tot negre. Recordo que vaig entrar a l’habitació i vaig quedar mut. Ellaestava estirada al llit gran, el de matrimoni. Estava nua, cobertaamb els llençols fins tot just sobre els pits. Tenia el cap inclinatcap a una banda, i les parpelles translúcides amagaven els seusulls. Una bafarada càlida va pujar des del coll fins la cara, i emva omplir tot. Vaig apropar-m’hi silenciosament. Un cop davantla seva cara adormida, vaig ajupir-me poc a poc i vaig acariciar
67
els cabells blancs, d’anciana, que li queien sobre l’ample front.Les arrugues al voltant de la boca, escampades per les galtes, nola feien sinó més atractiva. De sobte, va obrir els ulls de gorjaprofunda i em va mirar. Vaig quedar clavat, dins les sevespupil·les. Recordo que em va venir al cap una cançó de la festamajor. Vaig acariciar la seva espatlla nua, i un calfred em varecórrer. Vaig treure-li, poc a poc, els llençols que la cobrien.Ella va somriure, tendra. Vaig agafar-la de les dues mans i lavaig ajudar a aixecar-se. Pesava poc. Llavors, vaig abraçar-la persobre de la cintura, i ella va passar-me els braços per les espatlles.Estàvem molt junts, pell contra pell, com quan érem joves. Vaigcomençar a taral·lejar la cançó de la festa major. Vaig fer-limoure els malucs, suaument, i jo movia els peus i la feia girar. I li feia petons a les galtes, i ella somreia i me’n feia a mi, i em vadir “Si no fóssim tan vells...”, i vaig somriure negant amb el cap.I va riure... I després va tancar els ulls i quedà inerta, amb l’últimalè enganxat al meu pit.
Oriol Roche Morgó2n B ESO
68
SENTIMENT D’UNA GUERRA
Dia 18 de juliol de 1936Estic trista. Acaba d’esclatar la guerra. Una estranya combinacióde temor i eufòria recorren els carres de la ciutat. La incertesadels nous temps em genera una por que intento controlar.
Dia 11 de novembre de 1936Han passat uns mesos, i les tropes feixistes han conqueritterritori, han matat a sang freda milers de persones innocents, i han deixat nens sense pares , famílies trencades. I ara s’estanapropant a terres catalanes. El patiment dels nostres veïnsespanyols cada vegada és més amarg.
Dia 13 de febrer 1937Han passat uns quants mesos i avui desgraciadament ha estat elprimer bombardeig a la ciutat. Els avions italians i alemanysenviats per Mussolini i Hitler a les ordres dels nacionals hanbombardejat Barcelona, i han destruït gran part de la ciutat,però els barcelonins encara mantenim l’esperit de lluita iresistència ben alt.
Dia 24 d’abril 1937Ja fa unes quantes setmanes del primer bombardeig, i continuensense parar, no hi ha un instat que no es perdi una vida humana.Les nits se’m fan eternes escoltant les terribles bombes esclatar,i els plors de la gent en descobrir els cadàvers dels seus familiars.
69
Dia 29 de novembre de 1938El temor em recorre per les venes. Acabo de llegir al diari que lestropes republicanes, la darrere esperança per la salvació deCatalunya, acaben de ser derrotades. La ciutat és convulsa, milers de famílies emprenen el camí del’exili cap a terres franceses, deixant la seva nació amb l’esperittrencat, i un calfred intens s’apodera de les seves ànimes. És unpresagi amarg del no retorn.
Dia 26 de gener de 1939Les tropes franquistes han entrat a Barcelona. Està a punt decomençar un llarg i fosc període.
Dia 27 gener de 1939Desfilen orgulloses i amenaçants per la Diagonal, les tropesfranquistes, mentre que els que hem decidit quedar-nosbusquem el resguard de la llar. Altres, no per convicció, ocupenels carrers, saludant els guanyador amb símbols feixistes.Comença una llarga nit de repressió i misèria.
Cristina Ortega Gascó2n C d’ESO
70
DINS UN GRATACEL
La immensitat de sis gratacels m’aclapara, mentre em trobo dinsd’un d’ells, intentant fer-me una idea d’aquesta grandesa tanespectacular que m’envolta. Aquells qui caminen pel seu interiorsón treballadors o potser alguns ja es relaxen a casa, desprésd’un dia llarg a la feina. No sembla, però, que siguin conscientsque els seus peus es troben a cent o dos-cents metres del terra enaquell precís instant.Un potent raig de sol s’ha escolat entre els edificis i ara pica daltdels teulats on la gent surt a fumar un cigarret, envoltada perl’essència de la ciutat. Una dona surt a la terrassa de l’edifici mésalt, mira al seu voltant. Amb la mirada intenta trobar l’edifici onviu, on té ganes d’arribar i relaxar-se després del dia dur de feinaque encara, li sembla, no ha ni començat.Els edificis es miren i remiren entre ells, reflectits per gransvidres, perfectament col·locats. Es comparen i s’admiren,presumint de la seva bellesa, de la seva intensitat. Mentrestant tothom els admira, tant turistes com ciutadans.Sospiren, però els seus diminuts sospirs se’m fan irrellevants dinsd’aquesta immensitat.
Isabel Walton Atela3r A ESO
71
EN UN OBRIR I TANCAR D’ULLS
Obro els ulls. Primavera. L’escalfor d’un raig de sol, brillant.L’olor de les primeres flors d’ametller. Vida. L’aroma delsprimers somriures. Ocells balancejats pel vent. Ales obertes,llibertat. Nius que reposen sota balcons, ara assolellats. Sol.Cares, rostres i mirades penetrants. Contentes caminen sensesaber on van. Escolten, riuen i parlen. Verd. Primeres samarretesde màniga curta. Rius encavalcats arriben elegantment a laciutat. Amics, alegria. Llibre i rosa. Ja és Sant Jordi. Tanco elsulls. Difícilment els puc tornar a obrir. Raigs de sol. Estiu. Calor.Mar, platja i aigua fresca. Colors vius. Xancletes, tovallola ibanyador. Peus a la sorra, calenta. Ulleres de sol i gorra. Peusnus dins d’aigua cristal·lina. Esquitxos de gotes d’aigua salada.Un calfred. Un petó. Abarrotada de felicitat. Carícies. Mil i undesitjos. Somnis. Idees. Estirada, em miro les mans. Dits llargs.Pintaungles turquesa, com els teus ulls. Invasió de granets desorra. Nit, immensa. Estrelles. Festa grossa. Vodka, tequila oginebra. Ballar, cantar i saltar. És tard. Exhausta tanco els ulls.Cansada em desperto. Trontollen les finestres. Vent enfurismat.Obro els ulls. Tardor. Taronja, vermell i marró. Arbresdesplomant-se. Fulles abandonant el niu. Guiades per la forçadel vent. Ballen contentes. Caducitat. Mort. Arriba el fred. Jerseide llana. Un antic fanal. Pedra roja. Fusta corcada. Vellesa. Uncamp. Únicament un gira-sol. Soledat. Ombres. Una noia, un
72
vestit vermell. Ulls brillants, verds. Rostre pàl·lid. Cabells rojos.Bellesa. Una llàgrima gelada frega galtes rosades. Tristesa.Ganes de canviar. Imaginació. Tanco els ulls. Vull un nou món.Els torno a obrir. Blanc. És hivern. Agafo un llumí, paper dediari i fusta. Encenc la llar de foc. Espurnes escup. Cremamalsons. Llum i escalfor. Sabatilles i mantes. Moltes mantes.Tassa de xocolata. Calenta, és clar. Terra fred, gelat. Troca dellana. Un botó solitari, perdut. Inquietud, dubte i confusió. Allàal costat, felicitat. La família. Majestuosa unió. Momentsmàgics. Extraordinaris. Un pastor tot s’ho mira. El pessebre. Unarbre de Nadal. Il·luminat. Força. Sentiments. Experiències.Tota una vida.
Mireia Mallat Jovell4t C ESO
73
74
PREMIS ESPECIALS
75
76
“Englantina d’Or”
CATALUNYA, LA NOSTRA TERRA
Terra humida,solitària,cor del nostre català,blat daurat i mar de plata,serres altesaquí i allà.
Pas a pas i casa a casa,Catalunya anem formantpoble humil,país de pau,terra formosai original.
Catalunya la nostrapàtria, terra de dansesi cants festius,Catalunya, terra bella,Catalunya dins del meu cor.
Nora Carbonell Vilaplana5è B
77
“Violeta de Plata”
BENVINGUDA A LA FAMÍLIA
Un dia els teus pares et van desitjari a la família et van anunciar.Encara no et coneixíemperò ja sabíem que t’estimaríem.Sense veure’t ni tocar-tetots podíem imaginar-te.Faltava poc per al teu dia,tots junts il·lusionats,l’esperàvem amb alegria.Et vaig veure arribar,amb aquell somriure blanc,Simpàtica i divertida em vas semblari la veritat, no em vaig equivocar.D’Àfrica vas veniri aquí et vam acollir.
Mariona Sabadell Vilardaga6è A
Dedicada a la meva cosina
78
“Flor Natural”
UN BES
Nota a la galtaels llavis dolços, l’alè de mel.
Els ulls tancats, el cor arrufat, l’ànima tremola.
Les mans al cabell. El nas contra el nas. La pell bullentque els acaricia.
L’olor de cafè colgada a les dents de neu, i el vermell encèsbuscant-se àvid.
Les boques en un llaç, les mans es fonen. Es difumina el móni ell s’enlaira, vola lliure
79
justament per estartan lligat a l’altra. El seu sabor, tan càlid. El seu color, tan tendre.
Xops cadascun de l’altre, curulls d’escalfor i amb la sang enfebrada.
Les mans resten foses, el llaç es desfà. Però els ulls queden presosels uns en els altres,
talment un ocellencisat, atrapat per la blavor de felpad’una nit tranquil·la.
Oriol Roche Morgó2n B ESO
80
ÍNDEX
81
82
ÍNDEX GENERALNom Nivell Títol Pàgina
Abril Casanova Carnicero Esquirols L’oreneta 15Adrià López Montes 2n C La paperera 25Adriana Balagué Reventós 3r C La regadora 29Andrea Bravo Forn (accèssit) 6è D Costa brava 45Antoni Bringué Rendé (accèssit) 3r C La màquina de fer forats 30Beltran Pibernat de Vicente 4t B El sol 32Carla Grau Carbonell 1r ESO A Secret 46Carlota Bigorra de Gabriel 2n B Per Sant Jordi 24Ciro Castellano Isla 2n D L’ós 26Clara Torner Chuflé 2n ESO B Esperança 51Cristina Costa Morales 6è D Un nou món 43-44Cristina Ortega Gascó (accèssit) 2n ESO C Sentiment d’una guerra 69-70Daniel Riba Casas 2n ESO C Soldat 52Dylan Lloyd-Williams Monerris 1r C L’esquirol 21Eduard Soto Subias 2n ESO A Dissimulant l’enyorança 50Emma Casas Escudero 3r ESO A El núvol caigut 53Gabriel Villalobos Peñalver 4t A El tsunami 31Guiomar Cuatrecasas Romaní 6è A La por 40Helena Salvat Pastor 4t D Tres 35Isabel Walton Atela 3r ESO Dins un gratacel 71Joan Gumà Gámez 5è B El silenci 37Judith Puig Tarragó 3r A La primavera 27Júlia Folguera Combe 5è C El roure 38Júlia Gasch Forasté 3r B El cirerer 28Lara Bernal Larrégola 1r ESO B El meu pijama 47Laura Vidal Corominas Talps La barqueta 18Lola Mas Ten 1r A La primavera 19Marc Puig Mas 6è C Catalunya medieval 42Maria Matutano Vilardell (accèssit) 4t B Jo sóc catalana 33Mariona Sabadell Vilardaga 6è A Viola de Plata Benvinguda a la família 78Marta Suñer Sainz 6è B La soledat 41Martina Segundo Bonet Isards El meu peix 17Mateu Montesinos Navarra 1r B Els quatre elements 20Max Puchal Guindo 1r D La Lluna 22
83
Melkamu Valero Gispert 4t C Tristesa 34Mireia Artigas Puchal 4t ESO C Tot és diferent 59Mireia Llevadot Sesmilo 3r ESO C Més enllà del far 55Mireia Mallat Jovell 4t ESO En un obrir i tancar d’ulls 72-73Nora Carbonell Vilaplana 5è B Englantina d’Or Catalunya, nostra terra 77Nora Garcia Morales 4t ESO B El Thau n’és el causant 57-58Nuri Iglésias Ribas Guineus M’agrada Sant Jordi 16Oriol Roche Morgó 2n ESO B Flor Natural Un bes 79-80Oriol Roche Morgó 2n ESO B No tornaran les fosques orenetes 63-68Pere Taulé Flores 4t ESO A Amor propi 56Pol Escudé Martínez de Castilla 3r ESO B Anhel 54Robert Munné Reales 1r ESO C Llagostera 48-49Roger Pons Olivan 2n A Els meus animals 23Xavi Foz Carbonell 5è D La mar 39Xènia Susach Giralt 5è A El mar 36
84
