1

Notíciesde la Institució

CIRCULAR DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURALMaig - juny de 2010

89

Any internacional dela biodiversitat

Editorial

Quan se celebra un any internacional,sigui del tema o matèria que sigui, es-tem molt acostumats a sentirostentoses declaracions o a veuremultitudinàries conferències on esdebaten grans qüestions però que alfinal obtenen ben pocs resultats pràc-tics. L’any Internacional de laBiodiversitat no hauria de córrer el riscde caure en aquesta rutina.

Ja fa uns quants anys que la Unió Eu-ropea es va voler avançar a aquestacelebració i va llençar la iniciativaCompte enrere 2010, salvar la biodiver-sitat. A finals del 2009 les mateixesinstitucions comunitàries van haver dereconèixer que no només no s’haviaaturat la pèrdua de la biodiversitat alspaïsos europeus sinó que, a més, nos’havia ni aconseguit reduir la taxa dela pèrdua que s’estava produint.

A Catalunya no disposem de dadesglobals sobre quin és l’estat real delmedi natural i quandisposem d’algunadada parcial, com és elcas dels ocells od’algun grupd’artròpodes, latendència no és pas a lamillora. L’aplicaciód’indicadors sobrel’estat i les tendènciesdel medi natural catalàcontinua essent unaassignatura pendent, jaque sovint les dadesque es transmeten a lasocietat tracten deldesenvolupament de

L’any internacional de la biodiversitat i la protecció de lesespècies a Catalunya

les polítiques ambientals, però no delsseus resultats.

I parlant de polítiques ambientals, calrecordar que mentre s’ha avançat forçaen la protecció dels espais naturals, laprotecció de les espècies ha estatsempre el parent pobre de la conserva-ció, llevat d’un reduïdíssim nombred’espècies privilegiades, generalmentde pèl o ploma.

És en aquest sentit que cal donar labenvinguda al Projecte de Decret delCatàleg de la Fauna Amenaçada deCatalunya que actualment es troba enexposició pública, ja que demostra lavoluntat de dotar-se d’unes eines deconservació que ja fa dècades quehaurien d’haver-se posat en pràctica sirealment es volia frenar la pèrdua de labiodiversitat. Aquest catàleg té el seuequivalent florístic en el catàlegd’espècies de la flora amenaçada quees va aprovar el 2008.

(Continua)

2

Projectes

Fongs, líquens i briòfits que requereixen mesures de conservació a Catalunya

La Institució, per encàrrec del Departamentde Medi Ambient i Habitatge i de ForestalCatalana i amb lacol·laboració delsprincipals experts enl’estudi dels fongs,líquens i briòfits deCatalunya, ha elaborat lallista de les espècies defongs, líquens i briòfitsque es considerenamenaçats a Catalunya ique requereixen l’adopcióde mesures deconservació, com pot serla seva protecció legal.

El treball constabàsicament de tres parts:

• La llista de fongs,líquens i briòfits que ja gaudeixen demesures de protecció legal a Catalunya, ja

sigui a partir de la normativa catalana,estatal o internacional.

• La llista de lesespècies que es podrienincloure en un futurdecret de protecció delsfongs, líquens i briòfitsde Catalunya.• Les fitxes de lesespècies seleccionades.La llista d’espècies quees considera que espodrien incloure en unfutur decret de protecciódels fongs, líquens ibriòfits de Catalunyainclou 52 espècies, deles quals 20 són fongs,21 líquens i 11 briòfits.Properament, aquest

treball es podrà consultar íntegrament al webde la Institució Catalana d’Història Natural. <

Hericium erinaceus

Estat i tendències del medi natural de Catalunya

Durant els darrers anys i gràcies al suportrebut per part de l’Obra Social CaixaCatalunya, la Institució Catalana d’HistòriaNatural ha desenvolupat un projecterelacionat amb l’establiment de les bases perpoder elaborar periòdicament un informesobre l’estat i les tendències del medi naturala Catalunya. Durant tot aquest procés s’hacomptat amb la participació d’un total de 77experts en diverses matèries relacionadesamb els organismes i els sistemes naturals.

La necessitat d’aquet projecte ve justificadapel fet que a Catalunya no existeix cappublicació que doni compte de l’evolució del’estat de la natura i que els diferentsinformes que periòdicament es publiquensobre l’estat del medi ambient de Catalunyagairebé no aporten dades sobre l’estat delmedi natural, sinó que dediquen la major partdel seu contingut a tractar les pressions, elsimpactes i també les polítiques o accionsdutes a terme des de l’Administració.

L’objectiu d’aquest treball era, doncs, esta-blir la metodologia adequada per elaborar uninforme periòdic sobre l’estat de la natura(gea, flora, fauna, ecosistemes, processos,etc.) a Catalunya i obtenir unes primeresdades d’aquelles variables de les que ja es

disposi d’informació o que es puguin mesu-rar directament, per descriure’n l’estat i lestendències dels diversos components.

El resultat de tot aquest procés ha estatl’establiment d’una llista de 26 indicadors,agrupats en quatre àmbits (medi físic,territori, ecosistemes i espècies), que sónpossibles d’aplicar i susceptibles de facilitaruna primera imatge de l’estat i les tendènciesdel medi natural a Catalunya. Part delsindicadors proposats són compostos, és adir, estan integrats per diversos indicadorsparcials o subindicadors, motiu pel qual laproposta consta, en realitat, d’un total de 58indicadors, cadascun dels quals es valoraamb una escala ordinal parcial de cinc graus,que s’estableix, per a cadascun d’ells,separadament, a partir del judici dels expertsen la matèria.

Amb dades corresponents a l’any 2009 s’hafet també una primera prova d’aplicaciód’aquest sistema d’indicadors, recollint-sedades de 18 indicadors. Els indicadorsaplicats han estat:

MF3 – Estat del patrimoni geològic

MF6 – Qualitat fisicoquímica dels rius

Però publicar aquests catàlegs al DOGC noés suficient per canviar cap de les dinàmi-ques regressives que afecten la biodiversi-tat; el repte està en desenvolupar les sevespropostes i, entre aquestes, l’establiment il’aplicació dels plans de recuperació o deconservació de les espècies catalogades ésel més decisiu.

Cal confiar que aquests plans es redactin i

s’apliquin ben aviat, però hem de recordarque, de moment, no s’ha aprovat cap delsplans de recuperació o de conservació de lesespècies del catàleg de la flora amenaçadaaprovat fa un parell d’anys. Si realment esvol celebrar l’Any Internacional de laBiodiversitat, el desenvolupament de lesprevisions d’aquests catàlegs ofereix unaoportunitat inigualable per fer-ho. <

(Continua)

3

MF8 – Qualitat fisicoquímica de les aigüescostaneres.

TE4 – Connectivitat ecològica

TE5 – Transformació dels espais litorals

b) Evolució de la línia de costa a lesplatges

c) Naturalitat de les platges

EC1 – Fenologia de les espècies

a) Període de pol·linització de lesplantes

c) Període de vol de lepidòptersdiürns

d) Primeres arribades d’ocells

e) Període de reproducció d’ocells

EC7 – Qualitat biològica dels rius

EC8 – Estat ecològic de les zones humides

EC9 – Qualitat biològica dels ecosistemesmarins litorals

a) Qualitat biològica de les aigüescostaneres

ES1 – Tendència en les poblacions de lesespècies

a, I) Ocells comuns (poblacions)

a, II) Ocells comuns (hàbitats)

ES2 – Estat de conservació de les espècies

b) Estat de conservació dels ocellsnidificants

c) Estat de conservació dels odonats:Calopteryx virgo meridionalis,Boyeria irene i Cordulegasterboltonii

d) Estat de conservació delsratpenats: Myotis daubentoni iMyotis capaccinii

Un cop finalitzat aquest treball, caldrà fer ellliurament de tot el material elaborat a l’ObraSocial de Caixa Catalunya i preveure la sevadifusió, tant pel que fa als indicadorselaborats com al resultat de la primeraaplicació d’alguns d’ells. L’objectiu final és,però, aconseguir que periòdicament es puguielaborar un informe sobre l’estat i lestendències del medi natural a Catalunya. <

Sessions científiques

El dia 4 de març, a l’Aula magna de la EscolaTècnica Superior d’Enginyeria Agrària de laUniversitat de Lleida, el professor UlrichSinsch de la Universitat de Koblença(Alemanya), va pronunciar la conferènciaThermal biology of toadsand beetles in a graduallywarming world: Dothermal generalists benefitfrom global warming?

Amb una notableassistència d’estudiants, elprofessor alemany, vaexplicar quinesconseqüències podria tenirper a algunes espèciesd’amfibis i de coleòpters elcanvi climàtic al centred’Europa. Partint de lesdades que preveuen comserà el clima futur va feruna extrapolació d’acordamb la biologia d’aquests animals, de com es

Amfibis: biologia i conservació

veurien afectats els seus hàbits i, en definiti-va, ells mateixos davant de les novescondicions.

Segons els seus estudis, algunes espèciesno podran viure on ho estavenfent i es veuran impulsades acolonitzar altres hàbitats mésfavorables. En alguns casosaquestes espècies no serancapaces de trobar els noushàbitats o entraran en conflicteamb altres espècies i moltespoblacions s’extingiran. Noobstant això també és possibleque altres espècies, si lesbarreres biogeogràfiques hopermeten, colonitzin els espaison abans hi havien aquestesespècies.

Un cop acabada la seva xerradaes va establir un animat i llarg

col·loqui sobre la temàtica tractada. <

El 15 d’abril passat, Jara Andreu, del Centrede Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals(UAB) va parlar, a La Porta del Delta, Oficinad’Informació i Promoció del Delta del Llobre-gat, el Prat de Llobregat, sobre Les invasionsbiològiques al Delta del Llobregat: diagno-si i propostes de gestió.

Les invasions biològiques constitueixen, enl’actualitat, una seriosa amenaça per laconservació dels ecosistemes naturals i la

Les invasions biològiques al Delta del Llobregat: diagnosi i propostes degestió

biodiversitat. De fet, l’impacte causat per lesespècies invasores no queda tan sòls restrin-git al medi ambient sinó que també té fortesrepercussions en l’economia, la societat i lasalut pública. 

Els espais naturals del Delta del Llobregat noestan exclosos del problema de les invasionsbiològiques, ja que s’hi ha detectat un totalde 155 espècies exòtiques: 77 plantes, 4invertebrats, 5 peixos, 1 rèptil, 1 amfibi i 67

(Continua)

Áreas Importantes para laConservación de las Avesmarinas en España.Sociedad Española deOrnitología (SEO/BirdLife),2009. 380 p. ISBN: 978-84-937351-0-4.

4

aus (de les quals només 4 espècies estanestablertes al medi). Del total d’espèciesexòtiques detectades al Delta, 12 sónconsiderades problemàtiques pels gestorsambientals i estan sent gestionades per talde controlar les seves poblacions. 

No obstant, atès que una vegadauna espècie s’ha establert a unanova regió és extremadamentdifícil eradicar-la o controlar laseva població, el mètode degestió més econòmic i efectiu ésprevenir el seu establiment i laseva posterior dispersió. Una deles eines de predicció i prevenciómés importants actualment sónels esquemes d’anàlisis de riscsque intenten identificar la fracciód’espècies introduïdes amb unaalta probabilitat d’esdevenirinvasores, i preveure la sevaexpansió i els seus efectesperjudicials. L’ús d’aquest tipusd’anàlisi de riscs com a eina de

gestió pot ajudar a les autoritats i gestorsambientals a justificar la prohibició de l’ús dedeterminades espècies exòtiques i, també, areforçar el recolzament social en lespolítiques de prevenció d’espèciesexòtiques, imprescindible per una gestióefectiva. <

Cursos naturalistes

Eines pel seguiment i avaluació dels acords de custòdia del territori

Els dies 17 i 18 d’abril passat, es va celebrarel curs Eines pel seguiment i avaluació delsacords de custòdia del territori coorganitzatentre la Institució Catalana d’Història Naturali la Xarxa de Custòdia del Territori (xct). Alcurs hi van assistir 15 persones, tant interes-sades a conèixer la custòdia del territori, comentitats que ja estant impulsant diferentsiniciatives de custòdia.

L’objectiu del curs era aprofundir en el pro-cés de negociació, seguiment i avaluaciódels acords de custòdia. A tal efecte el dis-sabte es va realitzar a les instal·lacions delSeminari de Vic la part més teòrica del curs.Al matí la sessió es va dedicar al disseny inegociació dels acords de custòdia, així coma les diferents fórmules jurídiques existents.

A la tarda es va aprofundir en el seguiment iavaluació dels acords. Es va fer un cas pràc-tic de seguiment d’un acord fictici fent ús dela base de dades Protocol de Seguiment iAvaluació dels Acords de Custòdia (PSAC),base de dades creada per l’xct.

El diumenge es van realitzar dues visites tèc-niques. La primera, es va realitzar a lesfinques de Niubó i Diumeres (Manlleu) ambles quals els propietaris i el Grup de Natura-listes d’Osona tenen acords de custòdia. Enaquesta visita, vam poder veure un exemplepràctic de visita de camp per fer el seguimentdels acords de custòdia, mitjançant el Proto-col treballat el dia anterior. La segona visitava consistir en la inauguració de l’itinerarinaturalista del Meandre del Despujol(Masies de Voltregà), que pertany al projecteRiberes del Ter del Centre d’Estudis delsRius Mediterranis - MIT. L’objectiu del pro-jecte és desenvolupar acords i actuacions decustòdia fluvial concrets amb diversospropietaris, públics i privats.

El curs va concloure en un altre espai del riuTer integrat al projecte Riberes del Ter,l’espai natural dels meandres i illes de lesGambires i Gallifa (Masies de Voltregà), ambun pícnic i les conclusions del curs. <

Visita de la finca de Diumeres amb el GNO

Visita del Meandre del DespujolBoscos madurs. Riquesanatural. Selvans, programade protecció i conservacióde boscos vells i singulars.Fundació Caixa Girona,Diputació de Girona.

5

Cigonyes de Banyoles (foto Ramon Casadevall)

(Continua)

Publicacions

Els rapinyaires nocturns de Catalunya: bioligia, gestió i conservació de lesvuit espècies de rapinyaires nocturns catalans i els seus hàbitats

Els treballs d’edició del Llibre Vermell de lesplantes vasculars endèmiques i amenaçadesde Catalunya han entrat, finalment, a la dar-rera etapa. La presentació del llibre es preveuque tindrà lloc en el decurs de les II Jornadescatalanes de conservació de flora, que secelebraran a Barcelona, a primers del mes dejuny.

L’obra, que ha rebut el suport de la ICHNdurant la seva realització, ha consistit en unarevisió de l’estat de conservació de latotalitat de la flora vascular catalana (c. 3.600espècies i subespècies), amb especial aten-ció a les espècies endèmiques (de les qualses fa per primera vegada una síntesi comple-ta) i a les amenaçades. Es tracta d’una einafornamental per a la conservació de labiodiversitat al nostre país, que ens equiparaa la resta de països i territoris que ja endisposen i que, més enllà de la generació denou coneixement forneix un instrument bàsicper a la gestió de la flora per tal de desplegarel Decret 172/2008 de creació del Catàleg deflora amenaçada de Catalunya —en gran partelaborat a partir de les avaluacions fetes peraquesta obra— i és publicat en format dellibre, profusament il·lustrat i documentat,que constitueix una eina de difusió delconeixement i d’educació ambiental de primerordre.

Finalitzen els treballs del Llibre vermell de plantes vasculars

Aquest projecte de llarg abast s’ha desenvo-lupat entre 2003 i 2009 i ha tingut dues partsdiferenciades. Per un costat, s’ha establert laflora endèmica de Catalunya, entesa com elconjunt de tàxons que tenen totes o la majorpart de les seves poblacions globals dinsaquest territori administratiu. L’altra part delllibre —el veritable Llibre Vermell— ha estatl’avaluació de l’estat de conservació de laflora catalana, amb l’establiment d’una LlistaVermella de tàxons amenaçats segons elscriteris estàndard internacionals de la UnióInternacional per a la Conservació de laNatura (IUCN).

La recerca ha estat duta a terme amb alguneslimitacions a causa que la iniciativa de l’obrano ha sorgit per encàrrec de l’administració,com sol ocórrer a la majoria de països. Així,una part de la feina de camp ha pogutbeneficiar-se de dades o del finançamentd’altres projectes o dels treballs personalsdels tres autors principals (L. Sàez, P.Aymerich i C. Blanché), amb les aportacionsde nombrosos experts nacionals iinternacionals (fins a 118), d’universitats,centres de recerca, administració, grupslocals, etc., molts dels quals són membres dela ICHN i que han cedit informació i dadesinèdites, així com les principals institucionsque allotgen les col·leccions biològiques del

Aquest estiu es publicarà Els sistemes natu-rals de les Planes de Son i la mata deValència, número 16 de la col·lecció Treballsde la Història Catalana d’Història Natural. Estracta d’una publicació de més de 900 pàgi-nes que aplega 22 articles relacionats ambl’estudi del medi natural d’aquest sector

pirinenc i que va acompanyada de quatremapes: geologia, geomorfologia, hàbitats ivaloració naturalística del paisatge, tots aescala 1:25.000. Tant la publicació com eltreball de recerca han comptat amb el suportde l’Obra Social de Caixa Catalunya. <

Els sistemes naturals de les Planes de Son i la mata de València

El llibre Rapinyaires nocturns de Catalu-nya: biologia, gestió i conservació de lesvuit espècies de rapinyaires nocturnscatalans i els seus hàbitats és el fruit d’unprojecte col·lectiu que ha durat quatre anys.Des del 2006, quan es creà el grup de treballRapnoccat, una trentena d’experts enrapinyaires nocturns varen iniciar una obradiferent. Un complet lllibre on hi habàsicament tres parts. La primera, consta devuit monogràfics sobre les vuit espècies derapinyaires nocturns catalans, amb dadeslocals de reproducció, estatus, alimentació,moviments, gestió i conservació. La segonapart del llibre comprèn tres escrits dequalitat, fets per tres experts sobre ecologia,instruments de gestió i conservació delshàbitats agrícoles, forestals i urbans iperiurbans. La tercera part del llibre conté 24fitxes de gestió d’aspectes i impactesambientals relacionats amb els rapinyairesnocturns: atropellaments, enverinaments,

gestió forestal, centres de recuperació derapinyaires, caixes-niu i plataformes, etc.Amb aquesta obra es pretén posar adisposició dels diversos col·lectius queintervenen en la planificació i gestiód’aquests hàbitats, instruments i informacióper a minvar els impactes ambientals,conservar millor el territori i, en definitiva,millorar les poblacions dels nostresrapinyaires nocturns. <

Espiadimonis, nàiades, sa-baters i cuques de capsa.Els macroinvertebrats delsrius i zones humides deCatalunya. JESÚS ORTIZ iMARC ORDEIX (ed.). Centred’Estudis dels Rius Medi-terranis - Museu Industrialdel Ter, 2009. 171 p. ISBN:978-84-9766-357-1.

Http:// www.mitmanlleu.org;A/e: cerm@mitmanlleu.org.

Eumo Editorial. Http://www.eumoeditorial.com.

6 (Continua)

país (jardins botànics, herbaris, bancs dedades). Com a col·laboradors destacats hifiguren H. Estevan, J. Font, N. Membrives iX. Oliver. Malgrat tot, el treball ha comptat, alllarg d’aquests anys, amb el suport parcial dediverses institucions: l’Institut d’EstudisCatalans, en una primera fase, i posterior-ment, l’Institut Botànic de Barcelona i elDepartament de Medi Ambient i Habitatge;per a l’edició de l’obra, han aportat recursosla Fundació Carl Faust i el Departament deMedi Ambient i Habitatge en conveni ambl’Obra Social de Caixa Catalunya. La ICHN hadonat suport en totes les qüestionslogístiques del projecte.

Principals resultats obtinguts

Al llibre, que duu per títol Llibre Vermell deles plantes vasculars endèmiques iamenaçades de Catalunya, han estatavaluades totes lesplantes vasculars dela flora catalana(pteridòfits,gimnospermes iangiospermes), is’han tractat enfitxes monogràfiques(amb una curaespecial en lesil·lustracions, lesdescripcions, elsmapes, les dadespoblacionals il’avaluació segonsnormes de la UICN,seguides de propostes d’actuació per a cadacas, si escau) dos blocs d’espècies:

a) tàxons endèmics/subendèmics (que tenenla totalitat o > 50 % de la seva àrea dedistribució o nombre d’efectius) deCatalunya, que es refereixen a 127 tàxons (amés dels endemismes conflictius que sónanalitzats a part) i

b) espècies amb problemes de conservació(categories internacionals EX, EW, RE, CR,EN, VU, NT o DD), que inclouen 384 tàxons,dels quals 199 estan extingits o amenaçats(22 dels quals són endemismes osubendemismes i 177 corresponen a plantesno endèmiques) i 185 corresponen acategories de risc no evident (NT, DD).

Com a resultat de l’avaluació, el total de 199tàxons amenaçats signifiquen un 5,53 % de laflora catalana sota categories de risc.D’aquestes, 17 s’han extingit a Catalunya(8,54 %), 40 es troben en perill crític (CR,20,10 %), 49 corresponen a la categoria “enperill” (EN, 24,62 %) i 93 a la categoria“vulnerable” (VU, 46,73 %).

El llibre compta amb un pròleg de Josep Vigoi als apartats finals s’ofereixen els capítols desíntesi sobre origen i caracaterístiques de la

flora endèmica,l’anàlisi de lesamenaces sobre laflora catalana i dosdocuments quepoden ser de granutilitat: la síntesiactualitzada detota la informaciósobre tàxonsamenaçats, queconstitueix la“Llista Vermellade la floravascuaramenaçada de

Catalunya” i la relació de la totalitat detàxons protegits per la diversa normativainternacional, estatal, nacional i local, vigenten aquests moments, a més d’una extensabibliografia que recull tota la informacióprèvia disponible.

L’obra és editada per Argania Edicions i espreveu que comenci a ser distribuïda elproper mes de juny. <

Sortides naturalistes de la delegació del Bages

Delegació del Bages

Collserola. El dissabte 20 de març, a bordd’un autobús ple fins a exhaurir les places iencara no dues setmanes després de lanevada, hi hagué la llarga excursió per laserra de Collserola. L’itinerari va combinarvistes generals des de la carretera amb les dedetall durant les caminades i aturades;naturalisme de dia a la serra i astronomia isismologia de nit a l’observatori Fabra.

El primer indret visitat fou el castell del Pa-piol, per fer una introducció a la geologia, alpaisatge i a les controvèrsies de conservacióde la serra de Collserola. El punt de conflicteactualment més calent és el projecte del’empresa FCC per reomplir l’esvoranc creatper la pedrera Berta amb residus compactatsen bales; d’aquesta manera la pedrera esde-vindria un gran abocador metropolitàinstal·lat en una punta del projectat parcnatural de Collserola.

Encara al Papiol, vam conèixer l’indret de LesEscletxes. Es tracta d’un curiós espai de rocacalcària coral·lina recent, del Miocè, de colorclar, plena de fòssils i tallada per gransesquerdes de distensió. Al replà culminantamb poca terra, la nadala menuda (Narcissusdubius) era en plena florida. La nadalamenuda és unnarcís amb unesflors blanquesd’una bellesaimpossibled’ignorar, mésgrans del que elseu nom fapensar i quesurten engrupetsencarades toteselles cap almateix costat. La Narcissus dubius

Mediterranea. Serie de Es-tudios Biológicos. 2009,época II, núm. 20.Universitat d’Alacant. ISSN:0210-5004.

7

nadala menuda floreix unes setmanes abansque l’almesquí (Narcissus assoanus), elnarcís groc similar i molt més conegut per sermolt abundant, en particular a les serraladesmediterrànies calcàries. La nadala menuda,en canvi, és molt rara a Catalunya, on mantélocalitats fixes, sovint als cims plans. Und’aquests punts on creix la nadala menudasón Les Escletxes del Papiol, una localitatque havia estat citada ja per Pius Font i Quer–qui, sinó?

Al puig d’Olorda vam observar les roquesantigues, del Silurià, posades al descobertpels fronts d’explotació de pedreres; lespissarres bituminoses a la pedrera del Ocellsi les calcàries griot en espectacular sinclinalque durant anys han alimentat la produccióde ciment. A la base d’ambdues pedreres hiha sengles basses. L’aigua de la bassa de lapedrera del Ocells pren un color rovellintens, a causa de la presència de sulfurs a laroca que transmet acidesa a l’aigua i aquesta,en aquestes condicions, dissol i acumulaions metàl·lics. Les circumstàncies de lesbasses sota les pedreres de calcària són bendiferents. Es tracta de basses temporals, defons fangós, que poden ser adequades pelsamfibis. En una d’elles pul·lulaven en grannombre uns petits crustacis de cos quasitransparent i d’uns 2 cm de llarg, de l’ordreanostracis, molt probablement l’espècieBranchypus schaefferi. Les femelles esdiferenciaven dels mascles per la massad’ous al final de l’abdomen, visibles per seropaques com els ulls en contrast amb el costranslúcid. La troballa d’un fòssil de mol·luscortoceràtid, un cefalòpode amb closca, vatestimoniar l‘antigor de la calcària d’Olorda.

A Vil·la Joana, lloc de parada i fonda, sorpre-sos, vam lamentar-nos per la inexplicabledesaparició de l’exposició interpretativa dels

ecosistemes i la geologia de Collserola. Sen-se ella, el centre d’informació perd la raó deser.

La ruta a peu més llarga fou a la tarda, des deSant Cugat fins a l’observatori Fabra per lesvalls de Sant Medir i de la Salamandra, al’obaga de la serra. Moltíssims pins havienresultat trencats o tombats per la nevada deldilluns 8 de març, també s’havien trencatnombroses branques d’alzines, però no tan-tes dels roures que, sense fulles, no havienacumulat tanta neu. A les destrosses al bosccausades per la nevada s’hi sumen encarales de la ventada del 24 de gener de l’anypassat. Cal remarcar que els troncs caigutshavien estat retirats ja, amb tota diligència,dels camins principals. Tot i la gran afectacióa l’obaga de Collserola, el magnífic pi delXandri continua dempeus.

La visita a l’observatori Fabra va ser ben il-lustrativa en els seus tres objectius d’estudi:l’astronomia, la sismologia i la meteorologia.Va mostrar molt bé l’esforç científic realitzatdes de Barcelona durant el segle XX enaquests temes globals, i l’excel·lència asso-lida en l’observació astronòmica. Però la nitennuvolada va impedir-nos d’escodrinyar elcel, tal com dècades enrere feia, des d’aquestobservatori, Josep Comas i Solà. Un altre diaserà, potser en un cel més fosc des deCastelltallat o del Montsec. <

Montsant. El Montsant és una unitat geogrà-fica de la serralada prelitoral catalana, unaserra de més de 1.000 metres d’altitud,solcada per profunds barrancs entre ells eldel propi riu Montsant, on el conglomerat ésla roca predominant. L’any 2002, la serra delMontsant fou declarada Parc Natural.

La sortida del dissabte 17 d’abril va consistiren un itinerari típicament excursionista pelsector nord del Parc Natural del Montsant,amb inici i arribada al poble d’Ulldemolins. Lavolta ens va portar primer a les ermites deSanta Magdalena i Sant Antoni, testimonisdel fervor religiós al voltant de la muntanya.A un pla proper vam enxampar de ple la flora-ció de la fritil·lària (Fritillaria pyrenaica),

Calcàries del puig d’Olorda(Sant Feliu de Llobregat)

una planta petita amb una flor solitària, acam-panada, similar a una tulipa, que penja delcapdamunt de la tija de tan gran com és;mentre que a la resta dels prats eixuts de laserra destacava la delicada bellesa de la florde l’almesquí (Narcissus assoanus), el menutnarcís groc. Aquí i allà sorgien les abelleresfosca (Ophrys fusca [= O.lupercalis] iaranyosa (O.sphegodes [= O.passionis]).

La baixada a trobar el riu Montsant a les Ca-dolles Fondes va obsequiar-nos amb lapanoràmica del conglomerat erosionat enformes arrodonides, tornejades, queflanqueja el pas del riu pel congost delFraguerau. El bosc de ribera omple el fons dela vall estreta. Un pont penjant permet creuar

(Continua)

El grup al voltant del pi del Xandri

Fritil·lària(Fritillaria pyrenaica)

8 (Continua)

el riu i enfilar un barranc tributari fins a unindret un xic enlairat i envoltat de cinglesferéstecs, al bell mig d’un paisatged’austeritat eremítica. Aquí s’alça l’ermita deSant Bartomeu. A la canal creix un arboç demida arbòria, que lamentablement ha patitl’esqueix d’una branca principal amb algunade les nevades d’enguany.

Deixem la vall i el riu que sinuosament esdirigeixen a l’oest, cap a Margalef, perremuntar la carena pels pas dels Ventadorsfins a la punta del Pins Carrassers,el nom local amb el qual es coneixaquí la pinassa (Pinus nigra ssp.salzmanii). Arribats al punt més alt,per sobre d’alzines esparses i devegetació migrada per un incendidel fatídic juliol del 1994,efectivament destaquen algunsvells pins carrassers que vansobreviure al foc.

La baixada per l‘obaga, des delPortell del Llop fins a les ermites,mostra un marcadíssim contrast devegetació envers la carena i el solelldeixats enrere. El bosc de l’obaga,

dominat per alzines i roures i espurnejat deblades de fulla petita, és ombrívol i dens,amb molts arbustos, entre ells el corner queiniciava la floració. Ran de terra havia florit lafetgera.

La ruta pel Montsant combinant el solell il’obaga, el fons de vall verd i ombrívol amb lacarena lluminosa i de vistes àmplies, ha estatesportiva, variada i interessant, una magnífi-ca iniciació al coneixement d’aquest espainatural. <

Collbaix. El diumenge 25 d’abril, en el marcdel programa de sortides per l’Anella Verdade Manresa, hi hagué una ascensiómultitudinària al cim de Collbaix.

Al peu del Collbaix, a tocar del bosc illa delBalcells, és prevista la construcció d’un granenllaç entre les carreteres C-37 (eix diagonal)i C25 (eix transversal). La qüestió és delicadai preocupant, ja que fins ara l’àrea haconservat el seu caire natural iagrícola. La plana del Balcells és unaexcel·lent mostra del Pla de Bages atocar de la ciutat, molt freqüentadapels manresans que hi troben esporta l’aire lliure, esbarjo o motius per lacuriositat naturalista. La sortida vaser un clam perquè les obres noafectin al bosc illa del Balcells on hiha alguns pins grans i vells, perquèl’execució sigui curosa i perquè elnou enllaç de carreteres no signifiquila pèrdua irreparable de la plana per ala natura i per l’excursionisme.

Des del cim de Collbaix, el millor

Barranc dels Pèlags i, a la dreta, el pas dels Ventadors,Montsant.

Sortides per l’Anella Verda de Manresa

balcó sobre el Pla de Bages, vam interpretarla geologia, geografia i vegetació, així coml’ordenació territorial del Pla estès als peus.

A la baixada, després de passar per lesvinyes i olivets de nova plantació, es va feruna visita al celler del Molí, on els propietarisens van explicar detalladament el procésd’elaboració de vi ecològic amb D O. Pla deBages i ens en van oferir un tast. <

Delegació d’Osona

El Grup de Naturalistes d’Osona està trami-tant els permisos per tornar a fer el hackingde gralles, a Torelló, com l’any passat.

Els 3 grups controlats de gralles han passatl’hivern en bon estat i ja es troben en procésde recerca de territoris de cria.

Ja hi ha una parella fent niu al nucli de Roda.

Projecte Gralla

Al nucli de Torelló hi ha un mínim de 3 pare-lles formades (1 d’autòctona) amb indicisd’iniciar la cria i almenys un mínim de 10exemplars agrupats.

Dels exemplars que han passat l’hivern vorael polígon Malloles de Vic - Folgueroles, aranomés n’hi ha 8 i potser 1 o 2 exemplars japrovin de criar vora Puigseslloses.

Explicacions al costat del gran pi blanc del bosc delBalcells, amenaçat per les obres d’enllaç entre els eixos

de carreteres C-37 i C-25.

9

El 17 d’abril, el Grup de Naturalistes d’Osonava portar a terme una sortida nocturnadedicada a la observació d’amfibis. Vàremvisitar la bassa de Masferrer, a Malla, objected’una recent actuació de restauració, enmar-cada dins el projecte Basses del grup. Abansque es fes fosc, els més de quarantaassistents van gaudir d’una classe pràctica,on van poder observar de prop algunsexemplars d’amfibis que els organitzadorshavien recollit les hores abans, i vàren rebreles explicacions adequades per identificar lesdiferents espècies i conèixer millor els seushàbits i comportament. En concret, es vanexaminar exemplars de gripau corredor,

Sortida naturalista dedicada als amfibis

gripau comú, gripauet, tòtil, granota verda,reineta, salamandra, una parella de tritons

palmats i un mascle de tritó verd. Permolts dels presents, especialment elsnens, era el primer contacte ambmolts d’aquests animalons. No cal dirque tots aquests espècimens van serretornats als seus llocs d’origen enacabar la trobada.

En fer-se fosc la gent va treure lesllanternes i vàrem visitar la bassa, onhavien començat un concert a càrrecdels mascles de reineta.

Ens vam separar amb la satisfacció deconèixer una mica més el mónd’aquests discrets animals, tandesconeguts com fascinants. <

Per Manlleu també s’han vist de 2 a 6 exem-plars fent moviments prenupcials. A la fincad’alliberament de Torelló no hi ha activitat.

Per tant, es confirma la plena adaptació deles gralles al medi i els primers intents de

cria. Us demanem que estigueu alerta detrobar nous grups per la Plana i possiblesexemplars nidificants ja que s’estanescampant força. Agrirem qualsevolinformació. <

Del 6 a l’11 de maig Sardenya acollirà la se-gona edició algueresa de la UniversitatCatalana d’Estiu de Ciències de la Natura. Elsparcs nacional i regional de l’Asinara i PortComte respectivament rebran els cursos alsmatins, mentre la vila de l’Alguer, a les tar-des, serà la seu de les conferènciesemmarcades en l’any 2010, any internacionalde la biodiversitat.

El programa inclou el 5è CursInternacional d’Anellatged’Ocells i Calibratge Europa -Amèrica, el dedicat a Programes iprojectes de Conservació i Gestiód’Ètnies i Biodiversitat, i altresd’àmbit més mediterrani: Ecologiacomparada de les plantes,Recerca i Gestió d’HerpetofaunaInsular a la Mediterrània i, dinsles aigües una nova edició deNaturalisme Subaquàtic.

Les conferències, ben diverses,porten professors d’universitats

L’Alguer torna a acollir la UCEcn

catalanes, sardes i americanes a la seu del’Obra Cultural de l’Alguer.

La UCEcn és organitzada amb l’impuls de laICHN, l’IEC i un ventall d’entitats que incloula Universitat de Sàsser.

El programa complet i inscripcions a:www.ucenatura.cat i info@ucenatura.cat. <

Delegació de la Franja de Ponent

Sostenibilitat a les comar-ques gironines. Balançdesprés de 10 anysd’Agendes 21 Locals.Observatori de Sostenibi-liat de les ComarquesGironines. AssociacióFactoria de Sostenibilitat,2009. 98 p. ISBN: 978-84-92707-25-6.

10

Congressos i reunions

En l’estudi de la biodiversitat, la participaciód’afeccionats i la col·laboració dels investi-ga-dors amateurs són necessàries perafrontar la ingent tasca de prospecció,identificació, catalogació i seguiment delsseus diferents components. A Catalunya, elgrau de coneixement que es té del medinatural no seria tan elevat sense lesaportacions dels afeccionats que des de fasegles han contribuït al coneixement de lanatura del nostre país.

La Institució Catalana d’Història Natural,amb els seus més de 110 anys d’història, éspossiblement un dels millors exemplesd’entitat en la qual investigadors,professionals i amateurs, iafeccionats han treballatconjuntament en l’estudi de la naturacatalana. Actualment, novesorganitzacions centrades enl’establiment de programes deseguiment de diferents tipusd’espècies o ecosistemes,desenvolupen una activitatimpossible de realitzar sense elsuport d’un elevat nombre devoluntaris.

El valor dels projectes de voluntariat en el coneixement i la gestió de labiodiversitat

En l’any de la biodiversitat, també s’ha deparlar de la participació dels voluntaris, decom els afeccionats poden contribuir a lamillora del coneixement i la conservació delsdiferents components del medi natural i dequins protocols s’han de seguir per tal queles dades que es generin tinguin validesacientífica. Per aquesta raó, el Museu de Cièn-cies Naturals de Barcelona i la ICHN hanorganitzat la jornada El valor dels projectesde voluntariat en el coneixement i la gestióde la biodiversitat, la qual es preveu dur aterme el proper 13 de maig a la sala d‘actesde l’edifici de zoologia d’aquest museu(vegeu més informació als webs de lesentitats organitzadores). <

El proper 27 de maig, a les set de la tarda, tin-drà lloc a la sala d’actes de la Residènciad’Investigadors del CSIC (carrer de l’Hospi-tal, 64, de Barcelona) l’obra Plantes del Porta càrrec dels seus autors. Prèviament, en elmateix acte, es presentarà l’obra Vocabularide cruïlla: Els mots de les Terres de l’Ebre idel Maestrat en el context del català formalde Joan S. Beltran i Cavaller, obra aquesta enla qual el vocabulari relacionat amb els dife-rents components del medi natural té unaespecial significació.

L’obra Plantes del Port, editada pel Grup deRecerca Científica Terres de l’Ebre, recull demanera exhaustiva la flora del massís delPort, territori a cavall d’Aragó, Catalunya i elPaís Valencià amb unes particularitats geo-gràfiques que permeten que s’hi aplega unagran biodiversitat. Els autors del llibre, ialhora membres del Grup, són: Álvaro Arasa,Manolo Arrufat, Jordi Beltran, SalvadorCardero, Rafel Curto, Ferran Royo i Lluís deTorres. L’obra té 1.290 pàgines impreses a totcolor, amb més 370 figures i dibuixos i unes3.000 fotografies. El recompte d’espèciesfrega les 1.400, mentre que el de tàxonss’atansa als 1.600.

Cal tindre en compte que en el primer volumd’aquesta obra, de vocació claramentdivulgativa, es va seguir un criteri declassificació de caire eminentment popular,és a dir, que si bé es va iniciar amb elspteridòfits (en sentit ampli) i lesgimnospermes, es va continuar amb elsarbres i arbustos inclosos dins de les

Flora dels Ports

angiospermes. En aquest volum també es vaincloure un apartat dedicat als arbresmonumentals. En el segon volum es vaprendre un clar enfocament sistemàtic i es vadedicar completament a les mates i plantesherbàcies angiospermes dicotiledònies. Eltercer volum s’ha centrat fonamentalment enles plantes herbàcies angiospermesmonocotiledònies. Finalment, hi ha un extenscapítol dedicat a arbres singulars, en el quals’inclouen georeferenciats i fotografiats finsa 70 arbres. A banda, s’hi troben uns índexsamb totes les famílies i gèneres dels 3 volumsi, sobretot, hi trobem un índex on esreferencien tots els noms populars.

De cadascuna de les espècies es fa constar,si en té, el seu nom popular. Es continua ambuna breu descripció sobre aspectes biològicsde la planta, l’ecologia i els sectors delmassís on es pot trobar la planta en qüestió.Sovint, quan són especialment rares, s’indicaalguna referència bibliogràfica. Però,possiblement allò que fa que l’obra siga tanvalorada pel lector no tan avesat a la feixugaterminologia científica, és tot el que es diudels usos etnobotànics de l’espècie enqüestió, algunes curiositats o, fins i tot,algun que altre fragment literari que propor-ciona al text un to fresc i desenfadat.

Capítol a banda, mereixen l’extensíssimacol·lecció de fotografies (en bona partgràcies a la llarga nòmina de col·laboradors),quasi sempre de mostres fresques de lesplantes. Només quan la foto no era prourepresentativa de la planta, s’ha substituït

(Continua)

Es pot consultar el progra-ma a: http://congres.ma-nners.es/carpetaPublica/programa.pdf.

11

per la imatge treta d’un plec d’herbari. Elllibre compta amb dibuixos dels pobles i depaisatges característics del Portmagníficament retratats pels artistes localsRoberto Escoda i Federico Mauri. Tambépodem trobar un grapat de dibuixos botànicsfets perl’il·lustradorAzamat Bidjelov.

El passat 25 demarç es vapresentar al’Auditori deTortosa el tercervolum d’aquesttreball i el proper27 de maig, aBarcelona, es volfer la presentaciópública del conjunt de l’obra Plantes delPort, la qual cosa permetrà conèixer aquest

ingent treball i, alhora, acostar-se una micamés al medi natural d’un dels espais naturalsmés interessants de Catalunya: el massís delPort. Però en un país en el qual la natura il’activitat humana estan tant estretamentlligades, s’ha volgut acompanyar aquest acte

amb la presentaciód’una altra obra,que si bé abasta elmateix àmbitgeogràfic, és decaire lingüístic:Vocabulari decruïlla: Els mots deles Terres de l’Ebrei del Maestrat en elcontext del catalàformal. Llengua inatura en un mateixacte, dos aspectes

estretament vinculats de la nostra cultura. <

Demandes de col·laboració

Heracli Astudillo, membre de la ICHN iprofessor i investigador de la Universitat deLleida, està realitzant un estudi sobre elfolklore paleontològic català, raó per la qualestà recopilant tota mena d’informació decaire etnopaleontològic. Es tracta d’obtenirinformació relativa a aspectes onomàstics,literaris i etnogràfics associats al registrefòssil que hagin estat generats per la culturapopular catalana (amb anterioritat a la meitatdel segle passat) i que resultin observables ienregistrables en forma d’una sèrie de pro-ductes culturals, concrets, tals com podenser:

1. Noms vulgars o populars, en qualsevolllengua o varietat dialectal, emprats enqualsevol localitat del territori de Cata-lunya, utilitzats per nomenar determinadesespècies o grups de fòssils;

2. Topònims, tant oficials com populars, em-prats per identificar llocs en els qualsabundaven diferents tipus de fòssils, o béper a identificar indrets en els quals s’hi vaproduir alguna troballa memorable, comper exemple petjades individuals o rastresde trepitjades «petrificades», grans ossos«petrificats», etc.

3. Creences populars de tipus sobrenatural,com pot ser l’assignació a determinadesespècies o grups de fòssils d’un suposatorigen no natural, màgic, meravellós omiraculós, o l’atribució d’unes suposadesvirtuts extraordinàries, de tipus protector opreventiu, curatiu, afrodisíac, fecundant,etc.

Dades sobre el patrimoni etnopaleontològic català

4. Usos populars tradicionals, associats adeterminades classes o espècies de fòssilso de roques fossilíferes, ja sigui de tipussupersticiós (amulet, matèria per a elabo-ració de remeis terapèutics, etc.) o de tipusutilitari (element decoratiu, material deconstrucció, etc.);

5. Llegendes populars tradicionals, en el relatde les quals es fa al·lusió a determinadesclasses o espècies de fòssils, ja sigui demanera metafòrica o realista, sovintgenerades amb la finalitat d’intentarexplicar i justificar la presència de certstipus de restes fòssils en determinadeslocalitats;

Us agrairem que trameteu qualsevol contri-bució informativa que encaixi en algund’aquests cinc temes, al professor Astudillo,la qual serà explícitament reconeguda en lacorresponent relació d’agraïments del treballque està efectuant.

També poden contactar amb ell els socis isòcies de la ICHN interessats a formar partd’un grup de treball sobre l’estudi i divulga-ció de les tradicions paleontològiquespopulars catalanes. <

Dades de contacte:Heracli AstudilloFacultat de Ciències de l’EducacióAv. de l’Estudi General, 425001 LleidaTel.: 973 706 607A/e: hastudillo@macs.udl.cat

Enguany, la ICHN té previst organitzar dosseminaris de gestió ambiental en dos espaisnaturals tant rellevants com són Serra delMontsec (Noguera-Pallars Jussà ) i Capçale-

Seminaris de gestió ambiental

res del Ter i del Freser (Ripollès). L’objectiudels seminaris de gestió ambiental és posarde relleu els valors naturals de l’espai on esduu a terme el seminari i debatre amb els

(Continua)

12

diferents agents socials les possibles op-cions per aconseguir un model de gestiósostenible de cada espai.

Totes aquelles persones interessades enl’estudi i la conservació d’aquests dos

espais naturals que vulguin col·laborar enl’organització i la realització d’aquests semi-naris de gestió ambiental, poden adreçar-se ala Secretaria de la ICHN, on se’ls informaràde com poden participar en la preparaciód’aquests seminaris. <

El 2 de febrer passat, a les 7 de la tarda, a lasala de reunions de la rectoria de Sadernes,va tenir lloc el Consell Consultiu deCooperació del Consorci de l’Alta Garrotxa.Hi van assistir 8 entitats de les 20 que enformen part. Després d’un petit períodeconvulsiu podem dir que ja s’ha iniciat unanova etapa del consell.

Aquest any 2010, es va fer un repàs del pro-grama d’actuacions del passat 2009, es vapresentar el programa d’actuacions pel 2010 iun dels projectes clau pel conjunt d’aquestespai natural protegit: el procés de redacció iaprovació del Pla especial de l’Alta Garrotxa.

Durant l’any 2009, el Consorci va realitzaruna despesa de 507.906 € que correspon al77 % del pressupost anual. El 41,5 % es vadedicar a actuacions sobre el medi socioeco-nòmic, el 40,2 % a conservació de la natura iel patrimoni cultural, el 17,3 % a ús públic il’1,0 % a difusió, comunicació i educació.

Pel que fa a actuacions de conservació de lanatura destaquem el projecte de Recupera-ció d’espais oberts que ha tingut com objec-tiu afavorir i millorar els hàbitats d’espaisoberts tan per la ramaderia extensiva com perla flora i fauna silvestre. Són hàbitats que enels últims anys han anat perdent superfície al’EIN. Projecte amb una inversió de 110.814 €i que ha estat subvencionat per la Diputacióde Girona i l’Obra Social de la Caixa. Tambés’han dut a terme altres iniciatives comseguiments de la flora vascular d’interès,diagnosi de les poblacions íctiques,seguiments d’aus, el mapa d’elementsmorfomètrics, etc. d’altra banda també haestat rellevant l’execució de les obres deconsolidació de l’església i el campanar deSant Martí de Talaixà, actuació emblemàticadins el patrimoni cultural de l’Alta Garrotxa.Pel que fa a les actuacions sobre el medisocioeconòmic s’ha seguit en la inversió en

Representants en organismes i institucions

L’EIN de l’Alta Garrotxa en un moment clau

el manteniment i millora de diferents trams dela xarxa viària bàsica de l’EIN.

Cal destacar, sens dubte, l’inici del procés deredacció del Pla especial per a la protecció del’Alta Garrotxa que ha endegat el Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge de laGeneralitat i que està redactant la consultora“la Vola”. Aquest instrument tècnic i jurídicés el document clau a través del quals’establiran els objectius de recuperació iconservació de l’espai natural i les directriusde regulació i actuació futures.

El Pla especial ha d’unificar les normativesparcials i reforçar la protecció efectiva del’espai. En la primera fase, que finalitzarà amitjan 2010, s’ha de realitzar una diagnosi del’espai, per identificar els problemes deconservació i les oportunitats de millora.D’acord amb la diagnosi, s’establiran elsobjectius del pla i les mesures necessàriesper a assolir-los. En aquesta fase resulta departicular importància la implicació del màximd’agents vinculats al territori: ajuntaments,entitats i particulars.

Les mesures del pla tindran una triple funció:preventiva, per mantenir la funcionalitat delssistemes naturals; d’ordenació, perassegurar el desenvolupament sostenible deles activitats humanes (aprofitaments, accéspúblic, etc.) que hi tenen lloc; i de foment,per promoure accions de recuperació enaquells casos d’importància estratègica quehagin estat identificats durant la diagnosi ipromoure oportunitats de desenvolupamentlocal. Un cop s’hagi elaborat la proposta delpla es procedirà a la seva tramitació amb elscorresponents períodes de participaciópública.

Per a més informació o per si hi voleu parti-cipar, consulteu el web http://www.altagarrotxa.org. <

Col·laboracions amb altres entitats

Els dies 14, 15 i 16 de maig de 2010, la Univer-sitat de Lleida i la ICHN han organitzat la17ena edició del curs de tècniques de treballde camp: iniciació a l’estudi del medi naturalals pirineus i plana de Lleida. La matrícula ésde 60 €. Per a informació i inscripcions,

adreceu-vos a la Secretaria DepartamentProducció Animal, ETSEA – Edifici 1 –Despatx 2.26 (Av. Alcalde Rovira Roure, 191;25198 Lleida); tel.: 973 702 557; Fax: 973 702874; secretaria@prodan.udl.es. <

XVII Curs de tècniques de treball de camp: iniciació a l’estudi del medinatural als pirineus i plana de Lleida

13

Andorra

Ordre ministerial del 4-03-2010 relativa a la temporada de pesca 2010. BOPA núm. 013 del 10 demarç de 2010.

Catalunya

RESOLUCIÓ MAH/528/2010, de 23 de febrer, per la qual es fixen les espècies pescables, elsperíodes hàbils de pesca i les aigües en què es pot dur a terme l’activitat de pesca a les aigüescontinentals de Catalunya per a la temporada 2010. DOGC núm. 5581 del 5 de març de 2010.RESOLUCIÓ MAH/1057/2010, de 9 de març, per la qual s’aprova inicialment el Pla especial deprotecció del medi natural i del paisatge dels aiguamolls de l’Alt Empordà, als termesmunicipals de l’Armentera, Castelló d’Empúries, l’Escala, Palau-saverdera, Pau, Pedret iMarzà, Peralada, Roses, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià i Ventalló. DOGC núm. 5607del 14 d’abril de 2010.País Valencià

DECRET 31/2010, de 12 de febrer, del Consell, pel qual s’aprova el Pla d’Ordenació delsRecursos Naturals del Sistema de Zones Humides del Sud d’Alacant. DOCV núm 6.207 del 16de febrer de 2010.ORDRE 7/2010 de 10 de febrer, de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, per la quals’aprova el Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries. DOCV núm. 6.212 del 23 de febrer de2010.DECRET 36/2010, de 19 de febrer, del Consell, pel qual s’aprova el Pla Rector d’Ús i Gestió delParc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevieja. DOCV núm. 6.213 del 24 de febrer de2010.DECRET 41/2010, de 5 de març, del Consell, pel qual s’aprova el Pla Rector d’Ús i Gestió delParc Natural de les Salines de Santa Pola. DOCV núm. 6.222 del 9 de març de 2010.ORDRE 4/2010, d’11 de març, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme iHabitatge, per la qual es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb lapesca esportiva i d’entreteniment en aigües continentals de la Comunitat Valenciana. DOCVnúm. 6.229 del 18 de març de 2010.

Legislació

Els propers 7, 8 i 9 de juliol, tindrà lloc el IXCol·loqui Internacional de Botànicapirenaico-cantàbrica, a Ordino, Andorra.

Per assistir al col·loqui cal complimentar labutlleta d’inscripció que trobareu a la pàgina

IX Col·loqui Internacional de Botànica pirenaico-cantàbrica

web del Col·loqui (http://www.cenma.ad/webcenma/webcolloqui/principal.htm),juntament amb al normativa de presentaciódels resums i la resta d’informació importantreferent al Col·loqui (allotjaments, restau-rants, etc.) <

Amb motiu de l’Any Interna-cional de la Biodiversitat, elDepartament de Medi Am-bient i Habitatge organitzaun cicle de seminaris debiodiversitat:

15 d’abril de 2010. Canviclimàtic i biodiversitat.

20 de maig de 2010. Ser-veis ambientals delsecosistemes.

17 de juny de 2010. Labiodiversitat i els espaisnaturals protegits.

8 de juliol de 2010. Lesespècies invasores.

16 de setembre de 2010.Impacte de la societatcatalana sobre la biodiver-sitat global.

15 d’octubre de 2010. Eco-nomia i biodiversitat.

Aquests seminaris tindranlloc a la Sala d’actes delDepartament de MediAmbient i Habitatge al’avinguda Diagonal 525 deBarcelona.

Seminaris debiodiversitat

Agenda

Jornades

13 de maig de 2010, a la sala d‘actes de l’edifici de zoologia del Museu de Ciències Naturalsde Barcelona. El valor dels projectes de voluntariat en el coneixement i la gestió de labiodiversitat. Per a més informació, vegeu la pàgina 10 d’aquest NOTÍCIES.

(Continua)

14

fundada el 1899

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Redacció: ICHNC. del Carme, 4708001 BarcelonaTel. 933 248 582Fax 932 701 180A/e: ichn@iec.cat

A/I: http://ichn.iec.cat

Imprimeix: IMPREMTA BADIA, SL

Maqueta: Albert BeltranDipòsit Legal: B.39829-1995

Amb el suport de

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis

Jara Andreu, Heracli Astudillo, Jordi Badia, Jordi Baucells, Cèsar Blanché, Miquel Campos,Guillem Chacón, Josep Germain, Marta-Queralt López, Pere Luque, Carles Martorell, ClaraRacionero, Ferran Royo, Andreu Salvat, Delfí Sanuy, Anna Subirana i Florenci Vallès.

Sessions científiques

Dijous 13 de maig de 2010, a les 12 del migdia, al Campus de l’ETSEA, UdL. Progra-mes de conservació i gestió d’ètnies i biodiversitat, a càrrec d’HÉCTOR CARDOZO,vicepresident de la «Fundació La Salle - Ciències Naturals» de Veneçuela.Dijous 10 de juny de 2010, a les 8 del vespre, a l’Auditori de la Fundació CaixaManresa, Manresa. Ecologia i ecologisme. El conflicte entre ciència i ideologia,a càrrec de LLUÍS CARDONA PASCUAL, professor del Departament de Biologia Animalde la Universitat de Barcelona.Divendres 2 de juliol de 2010, a les 8 del vespre, a la Sala d’Actes del Museu Co-marcal del Montsià, Amposta. Mol·luscs invasors i canvis radicals als ecosistemesaquàtics, a càrrec de CRISTIAN RUIZ ALTABA, biòleg, professor associat de laUniversitat de les Illes Balears.

Delegació del Bages

Sortides naturalistes guiades. Programa per al curs 2009-201015 de maig de 2010 (de 6.30 a 22.00 h). Del Caro al pantà d’Ulldecona (Baix Ebre,Montsià i Ports).19 de juny de 2010 (de 6.30 a 21.00 h). La vall del riu Madriu (Andorra).3 de juliol de 2010 (de 6.30 a 21.00 h). La vall d’Incles i els estanys de Juclar(Andorra).Cal inscriure-s’hi enviant un correu electrònic a ichnbages@infonegocio.com, o bétrucant a la Secretaria de la ICHN, al telèfon 933 248 582.

Grup de treball Societat Catalana de Fotògrafs de la Natura

Divendres 4 de juny de 2010, a les 19 h, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Sud-amèrica: a la recerca de l’aventura, a càrrec de JORDI BUSQUÉ.

Han col·laborat en la redacció d’aquest NOTÍCIES:

Informació fiscal

Recordeu que en la vostradeclaració de renda, laquota de soci de la ICHNté una deducció estatal del25 % i una deduccióautonòmica del 15 %.

Cursos naturalistes

15 i 16 de maig de 2010. Garrotxa. Metodologies de prospecció d’invertebratsterrestres i dulciaqüícoles, a càrrec d’EDUARDO MATEOS, Dept. de Biologia Animal.Facultat de Biologia, UB.Informació i preinscripció: Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. CanJordà; 17811 Santa Pau (la Garrotxa). De dilluns a divendres, de 9 a 14 h. Demaneuper Eva Calm. Tel.: 972 264 666; fax: 972 265 567; a/e: eva.calmp@gencat.cat.5 de juny de 2010. Collserola. Bernats, polls de moro i altres xinxes. Coneixementdels heteròpters del Parc de Collserola, a càrrec de MARTA GOULA i LUÍS MATA,biòlegs, Facultat de Biologia, Dept. Biologia Animal, UB.12 i 13 de juny de 2010. Vacarisses. Fotografia d’Odonats, a càrrec de PERE LUQUE,MANUEL SORIA i JOSÉ MANUEL SESMA, biòlegs i fotògrafs de natura.19 i 20 de juny de 2010. Planes de Son. Geomorfologia de l’alta muntanya:modelats heretats i dinàmica actual als Pirineus.Informació i preinscripció: Secretaria de la ICHN. Carrer del Carme, 47; 08001Barcelona. De dilluns a divendres, de 12 a 14 h. Demaneu per Isabel Munujos. Tel.:933 248 582; fax: 932 701 180; a/e: ichn@iec.cat.3 i 4 de juliol de 2010. Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Pautesi eines per comprendre i interpretar el paisatge actual pirinenc, (re)modelatdurant els darrers mil·lenis, a càrrec de JOAN MANUEL SORIANO, coordinador delGRAMP(Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge) i membres del grup.Informació i preinscripció: Casa del Parc Nacional de Boí. Carrer de les Graieres, 225528 Boí. De dilluns a divendres, de 9 a 13 h i de 15.30 a 18.45 h. Demaneu perJosep Maria Rispa. Tel.: 973 696 189; fax: 973 696 154. A/e: jrispa@gencat.cat.

Sortides guiades per l’Anella Verda de ManresaDiumenge 23 de maig, de 9.00 a 19.00. Les cingleres del Llobregat i la riera de SantEsteve. Punt de sortida a l’església de la Salut (Viladordis).

27 de maig de 2010, a les set de la tarda, a la sala d’actes de la Residència d’Investi-gadors del CSIC (carrer de l’ Hospital, 64, de Barcelona). Presentació de les obresPlantes del Port i del Vocabulari de cruïlla: Els mots de les Terres de l’Ebre i delMaestrat en el context del català formal. Per a més informació, vegeu la pàgina 10d’aquest NOTÍCIES.