COBERTES ENJARDINADES_101021

8/8/2019 COBERTES ENJARDINADES_101021

1/54

COBERTES ENJARDINADES 2010

1 de 5GABINO CARBALLO / PARCS i JARDINS DE BARCELONA

CURS COAC - ESCOLA SERT LLEIDA Octubre 2010


2/54



NDEX

1. INTEGRACI DARQUITECTURA i PAISATGE.

2. BENEFICIS AMBIENTALS i MICROCLIMATICS .

3. CONSIDERACIONS CONTRUCTIVES i ESTRUCTURALS.

4. EFECTES ECONMICS DE COBERTES i MURS VEGETALS.5. EL FUTUR DE LES COBERTES ENJARDINADES.

Les cobertes Enjardinades, -tamb anomenades vegetals, ecolgiques o cultivades- sn un tipus de sistema constructiu quafegeixen unes capes de substrats i drenatge capaos de sostenir un habitat vegetal sobre una estructura soterrada o u

edifici, amb la particularitat de que tots els elements son el producte directe de la intervenci humana


3/54



1.LINTEGRACI DARQUITECTURA i PAISATGE


4/54



01. LINTEGRACI DARQUITECTURA i PAISATGE

EL JARD

EL TEMPLE

LA TORRE

LARCA

ELS JARDINS PENJANTS


5/54




AQUESTES COBERTES SON UNA EXCEPCI EN LHISTORIA DE LARQUITECTURA i LURBANISME

NORUEGA

CASA CAMB, BARCELON

ROCKEFELLER CENTRE, ESTATS UNITS CASA CAMB, BARCELON


6/54



FRANK LLOYD WRIGHT VA INTEGRAR LA VEGETACI COMPLETAMENT A LA SEVA ARQUITECTURA


?

ARBRES

ARBRES

ARBRESARBRES?


7/54



VILLE SAVOYE LA TOURETT


LES PROPOSTES DE LE CORBUSIER CONTEMPLAVEM LES COBERTES ENJARDINADE


8/54



LA VILLE RADIEUSLE CORBUSIER: CINC PUNTS PER UNA NOVA ARQUITECTURA

LARQUITECTURA MODERNA HA IGNORAT AQUEST PUNT FINS AR


COBERTES ENJARDINADES 201004 LINTEGRACI DARQUITECTURA i PAISATGE


9/54



MALCOLM WELLS - CASA EFICIENT SOTERRADA, USKAISER CENTRE, OAKLAND, USA

ALS ESTATS UNITS VAN INTEGRAR AQUESTES PROPOSTES ALS MOVIMENTS CORPORATIUS i ALTERNATIU




10/54



GENO-Haus ban

Seu Daimler Chrysler - Stuttgart Moehringe

Stuttgart

ELS PIONERS:Gerda Gollwitzer,Werner Wirsing,Hans-Joachim Liesecke,Kolb, Hans Luz, Hans Kienle,Bernd Krupka,Dr. Penningsfeld,Dr. Peter Fischer ,Walter Zink.

EMPRESES:- OPTIMA- OPTIGRUN- ZINCO

Primera coberta inclinada moderna - Stuttgart

ALEMANYA VA SER PIONERA EN LA ESTANDARITZACI DE SISTEMES DE COBERTES ALS 70




11/54



06. L INTEGRACI D ARQUITECTURA i PAISATGE

EL CONCEPTE ES VA UNIVERSALITZAR ALS ANYS 80 FINS AR

Chicago City Hall, USA Chicago Millennium Park, USA

Hotel Arts, Barcelona Greenwich, Regne Unit

Jardin Atlantique, Paris



12/54



CALIFORNIA ACADEMY OF SCIENCES, SAN FRANCISCO, USA


LES PROPOSTES SON CADA VEGADA MS SOFISTICADES I COMPLEXES



13/54



DISSENY DE RENZO PIANO / RANA CREEK LANDSCAPE DESIGN


I LA DEMANA PER EQUIPS MULTIDISCIPLINARS DENGINYERS, ARQUITECTES, PAISATGISTES I CONTRACTISTES ES MS EVIDEN



14/54




I CADA VEGADA MS, TOT ES POSIBLE I NOVES PROPOSTES EXPLOREN NOUS CONCEPTES

COBERTA SYNTHE, LOS ANGELES, USA



15/54

CO S J S 0 0


2.BENEFICIS AMBIENTALS i MICROCLIMATIC

COBERTES ENJARDINADES 201010. BENEFICIS AMBIENTALS i MICROCLIMATICS


16/54


PER

ESPANYA

INDIA

XINA

LA VEGETACI TAMB ES INFRAESTRUCTUR



17/54


GRANJA URBANA SOBRE COBERTA, BROOKLYN, NEW YORK, USAGRANJA URBANA SOBRE COBERTA SARASOTA, USA,

PLAA DE LAGUNA LANAO, BARCELONA THE HIGH LINE, NEW YOR

LES COBERTES ENJARDINADES APROFITAN LESPAI i FAN LA CIUTAT MS HABITABL



18/54


LES COBERTES ENJARDINADES PODEN REDUIR LIMPACTE DE LA METEREOLOGIA, MILLORAR EL MICROCLIMA i LA GESTI DE LAIGUA

LA REDUCCI DE TEMPERATURA IMPLICA UNA REDUCCI DELSNIVELLS DE CONTAMINACI.

CONCEPTE PER MILLORAR EL CICLE DE RECUPERACI DAIGUA AL SUBSL

ABSORCI DAGIUA PER COBERTES ENJARDINADES

PLUJA

EFECTE ILLA TRMICA



19/54


TEMPERATURA AMBIENTAL A LA COBERTA DE CHICAGO CITY HALL AMB DIFERENTS SISTEMES DE COBERTURA. SEGONS WEILER & SCHOLZ-BARTH, 2009. Segons Gabino Carballo, 2010

TEMPERATURA INTERIOR

TEMPERATURA EXTERIOR

34 34

50

42

32 30 30

28 28

38 36

30 29 29

34

38 36 35

2832

3432

27 27

34 28

MXIMA

MINIMA

FORJAT DACER

PLACA DE GUIXLAMINA ANTI VAPOR

AILLAMENT

TABLER CONTRAXAPAT

IMPERMEABILITZACI

VEGETACI

SL

JARD URBAN LMINA CLARA LMINA FOSCA LMINA BITUMINOSA CONTROL GESPA ARTIFICIAL COBERTA VEGETAL 75MM COBERTA VEGETAL 100MM

SUSTRACT LLEUGER

VEGETACI

LES COBERTES ENJARDINADES AJUDEN A CONTRARESTAR LEFECTE DIABTIC DELS MATERIALS DE COBERTA.


20/54



21/54


3. CONSIDERACIONS ESTRUCTURALS i CONTRUCTIVES

COBERTES ENJARDINADES 201015. CONSIDERACIONS ESTRUCTURALS i CONTRUCTIVES


22/54


Tipus decoberta

TipusVegetaci

Gruixsistema

(cm)

Pes saturatd'aigua (kg/m2)

Capacitat deretenci d'aigua

(l/m2)

CobertesExtensives

Crases/Sedum 9-13 90-150 25

Herbcies 11 100-125 35CobertesIntermdies

Aromtiques 16 - 28 190-280 70

CobertesIntensives

ARBUSTOSARBRES

Horts28 350-800 113

Extensiva:Vegetaci Tipus

PRAT o ERM(fins a 25cm)

Semi-IntensivaVegetaci Tipus Jard

(fins a 3m dalada)

Intensiva:Vegetaci Tipus Parc(fins a 10m dalada)

JA SHAN ESTABLERT TIPLOGIES DE COBERTES ENJARDINADES.

COBERTES ENJARDINADES 201016. CONSIDERACIONS CONTRUCTIVES i ESTRUCTURALS


23/54


SISTEMA FLORADRAIN FD40 DE ZINCO

LES COBERTES MS CONVENCIONALS ES CONSTRUEXEN AMB SISTEMES ESTRATIFICATS PER REPLICAR LESTRUCTURA DEL SL i SUBS



24/54


RETENCI DAIGUA

DRENATGE VENTILACI

Lestructura duna coberta vegetal convencional hauria de replicar lestructura del subsl i lesseves propietats. Els grfics mostren lestructura del sistema FLORADRAIN FD40 de ZINCO,per altres sistemes similars segueixen aquest principi.En qualsevol cas, tots els sistemes de qualitat fan servir el principi de CAPILARITAT peraprofitar laigua retinguda a la seva base.

AQUESTES COBERTES NORMALMENT PRECISAN DE LLEUGERES PENDENTS A LA BASE PER FUNCIONAR CORRECTAMENT

MOVIMENT DE LAIGUACAP A LA SUPERFICIE



25/54


LES COBERTES SENSE CAP TIPUS DE PENDENT O DE TIPUS INUNDABLE SON MOLT ESPECFIQUES EN LA SEVA APLICACI

COBERTES PLANES INUNDABLES TIPUS INTEMPE



26/54


ELS PARAMETRES CONSTRUCTIUS DE LES COBERTES AJARDINADES S'OBLIDEN MOLT SOVINT.

KAISER CENTER STRUCTURE, Roof Gardens: History, Design, and Construction, by Theodore Osmundson. (1999)

1

23 4 7

8

CONSIDERACIONS PRELIMINARS

1. ORIENTACI I CLIMA

2. DETALLS PERIMETRALS.

3. PROFUNDITAT i TIPUS DE SUBSTRAT.

4. PENDENTS i DRENATGE

5. XARXES DE REG i ENLLUMENAT.

6. ELECI D'ESPCIES.

7. IMPERMEABILITZACI.8. DISSENY ESTRUCTURAL.

9. ACCS

6

5

9



27/54


ENCARA QUE CADA CS ES DIFERENT, ELS PARMETRES SON ELS MATEIXOS.

SECCI CONSTRUCTIVA TIPUS, PROJECTE HOSPITAL DE SANT PAU, BARCELONA - PATRIZIA FALCONE i GABINO CARBALLO, 2008.



28/54


LESTRUCTURA DE LEDIFICI ES PART DEL DISSENY DE LA COBERTA ENJARDINADA

ESTUDIS VOLUMETRICS DE TERRES i SECCI CONSTRUCTIVA DE REBLERT, PROJECTE HOSPITAL DE SANT PAU, BARCELONA - PATRIZIA FALCONE i GABINO CARBALLO, 2008.



29/54


SHA DANTICIPAR LEFECTE DE LES CRREGES ESTTIQUES I DINMIQUES PROVOCADES PELS SUBSTRATS, ELEMENTS DE DISSENY i EL TRFIC

REBLERT LLEUGER PER CANVIS DE NIVELL SOBRE ESTRUCTURA, PROJECTE HOSPITAL DE SANT PAU, BARCELONA, 2009.



30/54


LA PENDENT DE LESTRUCTURA POT GENERAR COBERTES AJARDINADES INCLINADES AMB NECESSITATS TCNIQUES MS ESPECFIQUES

VENTILACI

DRENATGE

IMPERMEABILITZACI

DETALLS DE COBERTA AJARDINADA INCLINADA, PROJECTE TEATRE GREC, BARCELONA - PATRIZIA FALCONE i GABINO CARBALLO, 2008.



31/54


LESTRUCTURA DE LEDIFICI i LA POSICI DE L'ALLANT CONDICIONEN LA SOLUCI A ADOPTAR.

2. ESTRUCTURA METL.LICA1. ESTRUCTURA DE FORMIG



32/54


ELS ESQUEMES MS DETALLATS SOVINT S'OBLIDEN DE LES XARXES DE REG, ENLLUMENAT, DE LANCORATGE DELEMENTS...

DETALLS OMESOS

1. XARXA DE REG

2. XARXA DENLLUMENAT

3. ANCORATGE DE FANALS

4. ANCORATGE DE MOBILIARI

5. ANCORATGE DE VORADES

6. BASES PER PAVIMENTS

7. DRENATGE PER GRANS SUPERFICIES

8. LLUERNARIS i BUITS

9. DETALLS D'ACCESSOS i PORTES.



33/54


PROTECCI RGIDA DE L' IMPERMEABILITZACIUn altre element d'importncia crtica per la soluci final de la coberta es ladecisi dutilitzar una capa rgida de protecci de l' impermeabilitzaci rgida,normalment de formig.Aquesta capa es pot formar directament sobre la membrana impermeable osobre altres materials drenants, que evi ten lacumulaci daigua entremembrana i protecci.Per garantir el funcionament daquesta soluci en estructures soterrades, esprecs dotar lestructura de pendent , impermeabilitzaci i drenatge perimetral.El pes daquesta capa l imita la capacitat portant de lestructura i afecta alclcul de les crregues dinmiques considerablement.

1. FORMIG DE PROTECCI2. PLACA DRENANT AMB GEOTEXTIL3. IMPERMEABILITZACI4. DRENATGE PERIMETRAL DESTRUCTURA

EL TIPUS DIMPERMEABILITZACI i LA SEVA PROTECCI CONDICIONA LA SOLUCI FINAL DE LA COBERTA.

IMPERMEABILITZACI i PROTECCI, PROJECTE HOSPITAL DE SANT PAU, BARCELONA, 200

2. PLACA DRENANT AMB GEOTEXTIL

1. IMPERMEABILITZACI

3. FORMIG DE PROTECCI

1. IMPERMEABILITZACI PERIMETRAL

4. DRENATGE PERIMETRAL





34/54


LES NECESSITATS DELEMENTS CONSTRUCTIUS CONDICIONEN EL DESENVOLUPAMENT DE LA SOLUCI CONSTRUCTIVA DE LA COBERTA.

ALTRES ELEMENTS A COORDINAR

1. PROVES D'ESTANQUETAT2. JUNTAS ESTRUCTURALS3. TRANSICIONS A ALTRES SISTEMES

DE COBERTA.4. MURS, ACCESOS i LLUERNARIS.5. ESCOMESES DAIGUA, LLUM.6. BUNERES , PERICONS i REGISTRES

COORDINACI DELEMENTS CONSTRUCTIUS, PROJECTE HOSPITAL DE SANT PAU, BARCELONA, 200



35/54


LA DECICI DE IMPERMEABILITZAR i PROTEGIR AMB UN SISTEMA O ALTRE EST VINCULADA AL OBJECTIU DE LESPAI.

PROTECCI RGIDA DE L' IMPERMEABILITZACI I ALTRES ELEMENTS

Si la capa saplica directament sobre l' impermeabilitzaci, la pendent es crea a lamateixa capa de protecci. Si la capa te el gruixut suficient, es pot utilitzar com aancoratge delements de la coberta.

1. FORMIG DE PROTECCI2. XARXA DENLLUMENAT3. LMINA ANTI- ARRELS4. LMINA DE SEPARACI5. PLACA DRENANT

En qualsevol cas, la coordinaci de lmines i xarxes es fonamental per evitarconflictes en lexecuci de lobra.


2. XARXA DENLLUMENAT

3. LMINA ANTI- ARRELS

4. LMINA DE SEPARACI

5. PLACA DRENANT

PLAA DE LAGUNA LANAO, BARCELONA, 2009.



36/54


ELS SISTEMES SHAN DESENVOLUPAT PER FUNCIONAR AMB TOTES LES CAPES.

3. LMINA ANTI- ARRELS

MEMBRANA ANTI-ARRELS.Es un dels elements fonamentals dels sistemes de cobertes. Es preferibleaplicar aquesta lmina EN TOTA LEXTENSI DE LA COBERTA encara queno sigui totalment enjardinada. Aquesta aplicaci pot prevenir afectacions

derivades del desenvolupament dels arrels d'espcies darbrat amb arrelsagressius, fonamentalment.

1. VEGETACI.2. ENCOIXINAT.3. REG PER DEGOTEIG.4. LMINA ANTI-HERBES.5. SUBSTRACT O MEDI DE PLANTACI.6. FILTRE DE SEPARACI.7. PLACA DRENANT (AMB ARID).8. LMINA DE SEPARACI.

9. MEMBRANA ANTI- ARRELS.

La jardineria pblica normalment demana ms capes al sistema pels seusparmetres dus i manteniment. Les capes dels sistemes de cobertescompleixen una funci especfica i es important meditar leliminaci duna ovaries.


DRENATGE DE JARDINERES


37/54


LA CONTINUITAT DE LES LMINES ENS PERMET COMBINAR SOLUCIONS DE PAVIMENT, DRENATGE SUPERFICIAL i DRENATGE DE VEGETACI

1. PAVIMENT DE FORMIG

2. FILTRE DE SEPARACI3. CAPA DRENANT

1

2

3

DRENATGE SUPERFICIAL

DRENATGE DE JARDINERES

PLACA DRENANT SENSE ARID PLACA DRENANT AMB ARID

PLACA DRENANT AMB ARID

PLACA DRENANT SENSE ARID

SUBSTRACT



38/54


ELS SISTEMES DE DRENATGE DE LES COBERTES SHAN DE CALCULAR PER GRANS SUPERFICIES.

1. PAVIMENT DE FORMIG.2. CONEXI A DRENATGE.3. CAPA DRENANT.

1 2

3

DRENATGE SUPERFICIAL



39/54



SUBSTRAT LLEUGER ESPECIAL ZINCO


40/54


TERRES DE JARDINERIA

EL DESENVOLUPAMENT DE LENJARDINAMENT EST CONDICIONAT PEL TIPUS DE SUBSTRAT UTILITZA

MEDI DE PLANTACI O SUBSTRAT.

Les cobertes enjardinades no presenten condicions normals per aldesenvolupament. Normalment, es tracta de llocs amb elevada exposicials elements (Sol, Pluja, Vent, etc) amb sensacions trmiques extremes igradients trmics tamb extrems.Donat que el seu drenatge es limitat, el subministrament de nutrientsinexistent i el manteniment espordic, es important entendre limportnciadels substrats a les cobertes enjardinades.Aquest substrats haurien de complir els segents parmetres:

1. BAIXA COMPACTACI.

2. BONA CAPACITAT DRENANT.3. BONA CAPACITAT DE RETENCI.4. PES REDUT.5. BAIX NIVELL DE NUTIRENTS (PER PLANTES CRASES i SEDUMS)6. LLIURE DE LLAVORS i MALES HERBES.

TERRES DE JARDINERIALLEUGERES

ENCOIXINAT DESCORA DE PI.

Nota: Impermeabilitzacia Element existent



41/54


LA VEGETACI SHA DESCOLLIR NO NOMSPER EFECTE, SINO TAMB PER LA SEVA ADAPTACI A LES CONDICIONS EXISTENTS,

CRASES EN SUBSTRAT 15 CM

GRAMINEAS EN SUBSTRAT 15 CM

ARBRES, ARBUSTOS i VIVACESEN SUBSTRAT 70 CM

ARBRES, ARBUSTOS i VIVACESEN SUBSTRAT 40 CM



42/54


EL CONTROL DE QUALITAT DE LA VEGETACI HA DE SER MOLT ESTRICT : TREURE UN ARBRE MORT DUNA COBERTA ES CAR!

Les Cobertes enjardinades son ms exigents amb les especies vegetals. Els sistemes ms estndard demanen l' utilitzaci de crasses (Sedums) per cobertes demenys de 15 cm de gruix de substrat, per no sempre son desitjables. Especies adaptades a a situacions exposades, sequera, absncia de nutrients i altres, sonrecomanables. Larbrat, en general, precisa dun sistema dancoratge als arrels per resistir les condicions ambientals.



43/54


SISTEMA PERIMETRAL DIGEBIS

EXISTEN SISTEMES QUE FACILITEN L'INSTALLACI DE SISTEMES ULTRA-LLEUGERS EN COBERTES EXISTENTS.

PLANTA MODIFICADA GENETICAMENTSISTEMA DE COBERTES TOYOTA 2 CM AMB REG INCLS



44/54


JA ES TROBEN SISTEMES DE TOT TIPUS, PERO NO TOTS SON EL MATEIX.



45/54


4. EFECTES ECONMICS DE COBERTES i MURS VEGETALS

COBERTES ENJARDINADES 201038. EFECTES ECONMICS DE COBERTES i MURS VEGETALS.


46/54


Per cobertes amb installaci de reg i una crrega afegida noms per treballs de manteniment, es poden establir rangs de costos unitaris segonstipus de coberta. Els costos podenvariar molt en funci de les condicions, els detalls i tipus despcies vegetals triades.

Les cobertes habitables tindran installacions i acabats mes sofisticats.

L' presencia duna coberta vegetal pot afectar al cost globaldel projecte per la seva repercussi sobre lestructura i les installacions.

ExtensivaVegetaci h mx. 15cm

SemintensivesVegetaci h mx. 3m

IntensivaVegetaci h mx. 10m

A partir de 100/m2 A partir de 150/m2 A partir de 200/m2

EL COST ESTIMAT DE CONSTRUCCI DUNA COBERTA ENJARDINADA SHA DE REPARTIR PER TOT LEDIFICI.

COBERTES ENJARDINADES 201038. EFECTES ECONMICS DE COBERTES i MURS VEGETALS.


47/54


COST DE LES COBERTES VERDES EN EL SEU CICLE DE VIDA

LES COBERTES VERDES ESTALVIAN MSENERGIA EN CLIMES CLIDS i SITUACIONS

PROPERES AL NIVELL DEL MAR

LES COBERTES ENJARDINADES IMPLICAN ESTALVIS DE MANTENIMENT DE LES COBERTES, PER TAMB IMPLICAN ALTRES DESPESES.



48/54


5. EL FUTUR DE LES COBERTES ENJARDINADE

COBERTES ENJARDINADES 201039. EL FUTUR DE LES COBERTES ENJARDINADES


49/54


FENCHURCH STREET, LONDREJARD VERTICAL, NEW YORK

COBERTA VEGETAL, FENCHURCH STREET, LONDRES

LES COBERTES ENJARDINADES SON JA UN ELEMENT GAIREB OBLIGATORI DE PROMOCIONS DE LUXE O EN LLOCS SINGULARS.



50/54


JA ES PROPOSEN GRANJES VERTICALS HIDROPNIQUES PER ESTALVIAR ENERGIA EN TRANSPORT i INFRAESTRUCTURA.

COBERTES ENJARDINADES 2010PROTOTIP DHIVERNACLE D'AIGUA SALADA, TENERIF

41. EL FUTUR DE LES COBERTES ENJARDINADES


51/54


DESENVOLUPAMENT DALMERIA EL EJIDO

ESQUEMA DE PRINCIPIS FA SERVIR AIGUA SALADA PER PRODUIR AIGUA POTABLE SENSE CONSUMIR ENERGIA

TAMB ES PROPOSEN COM ELEMENTS DE PRODUCCI, RERIGERACI I DESALINITZACI.



52/54


HIVERNACLES DAIGUA SALADA PER A LA PRODUCCI DAIGUA POTABLE i VEGETALS

ALVEOLS i CONDENSADORS

DUBAI

ELS CONCEPTES MS AVANATS PROPOSEN EDIFICIS PLANTA PRODUCTORES DAIGUA i COLLITA APROFITANT LENERGIA SOLAR.

COBERTES ENJARDINADES 2010TERRAT COBERT AMB RUNES PER AFAVORIR HABITATS ESPECFICS,THE LABAN CENTRE, LONDRES

HORT URB HIDROPONI43. EL FUTUR DE LES COBERTES ENJARDINADES


53/54


SOSTENIBILITAT: REDUIR REUSAR RECICLAR

FER MS AMB MENYS! SIMPLIFICAR!

SOLUCIONS LOCALS PER PROBLEMS GLOBALS!

SISTEMA MODULAR DE SAFATES

PER LES SOLUCIONS MS SENZILLES SEMBLAN LES MS VIABLES i SOSTENIBLE



54/54


GRACIS PER LA SEVA ATENCI

COBERTES ENJARDINADES_101021

Documents

Transcript of COBERTES ENJARDINADES_101021