Com ballar sota la pluja

Era un matí mogutEren 2/4 de 9 del matí i un senyor de 80 anys d’edat va arribar a l’hospital per treure’s uns punts que tenia al dit polze.

El senyor va dir que tenia molta pressa, que tenia una cita a les 9 del matí.

Vaig comprovar les seves constants

vitals i li vaig demanar que s’assegués

Jo sabia que potser passaria més d’una hora abans que algú el pogués atendre.

El vaig veure mirant el seu rellotge i, com que jo no estava pendent d’atendre cap altre pacient en aquell moment, vaig decidir que podria examinar la seva ferida jo mateix.

Quan el vaig examinar vaig comprovar que la ferida ja estava curada i vaig demanar el necessari per treure els punts i curar la ferida.

Mentre li feia les cures:

Li vaig preguntar per la seva pressa i el seu neguit, potser tenia una cita amb un altre metge aquell matí?

El senyor em va dir que no, que tenia que anar al geriàtric per esmorzar amb la seva dona.

Per esmorzar amb la seva dona?

Li vaig preguntar per la salut de la seva dona

Em va respondre que la tenia al geriàtric perquè feia temps que patia d'Alzheimer.

Li vaig preguntar si ella s’enfadaria si feia tard.

I em va respondre que ja feia temps que ella no sabia qui era ell, que feia cinc anys que ella ja no el podia reconèixer.

Em va sorprendre i li vaig preguntar; i vostè segueix anant-hi cada matí encara que ella no el reconegui?

Em va somriure i... acariciant-me

la mà em va dir:

Ella no sap qui soc, però jo encara sé qui és ella.

Em vaig emocionar i em vaig aguantar les llàgrimes, mentre ell se n’anava.

I vaig pensar:

Aquest és la mena d’amor que vull a la meva vida.

I en trec una conclusió:

Viure la vida no consisteix, només, en sobreviure a una tempesta.

Del que es tracta és de saber ballar sota la pluja.