01/03/2016

1

Personalitat, emocions

i motivacions dels adolescents:

Com podem acompanyar-los amb èxit?

Dra. Anna MuroPsicòloga coach i formadora

5 PASSES, Servei de Psicologia i CoachingProfessora del Dpt. Psicologia Clínica i de la Salut

Grup de Recerca en Personalitat i Diferències Individuals

MAPA DE RUTA

1. Introducció:

1. Adolescència: canvis hormonals i cerebrals.

2. Personalitat i emocions.

3. Com ajudar-los en aquesta etapa tan convulsa?

01/03/2016

2

L’adolescència és una etapa

convulsa en què famílies i

educadors tenen dificultats per

relacionar-se i comunicar-se

amb els joves.

Fins ara, s’atribuïa a la revolució

hormonal que es viu en aquest

període, però a través de

l’estudi de les neurociències

s’està demostrant que també hi

poden influir els canvis

importants en el cervell durant

l’adolescència.

És un període molt important en

la formació de la personalitat

01/03/2016

3

1. Hormones i canvis en el comportament

La pubertat marca l'inici de l'adolescència, amb un augment

espectacular en la producció de les hormones sexuals.

Hormones i comportaments diferencials:

Homes: andrògens i testosterona.

Desenvolupament muscular i sexual, comportaments

competitius i exploradors, impulsivitat, agressivitat.

Dones: estradiol, progesterona i oxitocina.

Desenvolupament del greix corporal, els cicles menstruals, la

regulació dels estats d’ànim o les conductes filiatives. Protecció,

sociabilitat, activitat, ansietat, emocions.

01/03/2016

4

A partir dels canvis hormonals, a la pre-adolescència, aproximadament a partir dels 10-11

anys, comença un procés en que les principals connexions que s’han establert durant

la infància es tornen més eficients i més ben integrades les unes amb les altres.

Els adolescents es van fent cada vegada més capaços de desenvolupar accions més

complexes: augmenta la capacitat de comprensió, d’integració cognitiva, controlar impulsos,

l’auto-regulació / autocontrol, i mostrar consistència en les seves accions dirigides a

metes. AUGMENTA LA CAPACITAT D’AUTONOMIA I DE PENSAR PER UN MATEIX.

1. Canvis cerebrals i comportament

Els canvis hormonals produeixen un augment

significatiu de la matèria gris del cervell, és a

dir, augmenta el nombre de connexions

neuronals.

Què vol dir això?

El cervell del futur adult està “en construcció”.

Hi transita molta informació (augment en

l’estimulació, processos cognitius complexes) però

les carreteres s’han d’eixamplar encara.

La xarxa viària del seu futur cervell adult s’està

tot just construint, que el permetrà prendre

bones decisions personals, laborals i de vida en

un futur. I que serà la que formarà la seva

personalitat adulta.

1. Canvis cerebrals i comportament

01/03/2016

5

01/03/2016

6

Personalitat?

Em conec bé?

2. QUÈ ÉS LA PERSONALITAT?

La personalitat és un patró heretat i après de comportaments,

pensaments i emocions consistents en el temps i en les situacions

que defineixen i poden predir la nostra resposta davant de les

demandes de l’ambient. Ens fa ser veure, percebre, interpretar,

APRENDRE i relacionar-nos amb el món de forma única.

01/03/2016

7

2. COM ES FORMA LA PERSONALITAT?

1- Personalitat biològica (INFÀNCIA / ADOLESCÈNCIA)

• Matriu genètica, temperament innat. (Família)

• Explica entre el 40% i el 60% del comportament.

2- Personalitat apresa (INFÀNCIA / ADOLESCÈNCIA)

• Caràcter, conjunts d’hàbits adquirits – operatius, executius, morals.

• Aprenentatges familiars i socials.

• Explica entre el 40% i el 50% del comportament.

• A L’ADOLESCÈNIA PRENEN MÉS IMPORTÀNCIA ELS AMICS I

ENTORNS SOCIALS.

3- Personalitat escollida (ADULTESA)

• Projecte vital, sistema de valors, adaptació a les circumstàncies.

Mediació racional- intel·ligència / emocions / autocontrol.

• Explica entre el 10% i el 20% del comportament.

*Fonts:

J. A. Marina (2005). La intel·ligència fracassada. Barcelona: Ara Llibres.

R. L. Larsen & D. M. Buss (2008). Personality Psychology. New York: McGraw-Hill.

2. Com es forma la personalitat?

Els substrat biològic del comportament es troba en:

1. ELS LLINDARS SENSORIALS - SENSIBILITAT ESTIMULAR

2. LA SENSIBILITAT A ESTÍMULS AVERSIUS / negatius

3. LA SENSIBILITAT A ESTÍMULS APETITIUS / positius.

4. LA SENSIBILITAT ALS ESTÍMULS NOUS I COMPLEXES.

5. EL SISTEMA DE LLUITA I FUGIDA.

01/03/2016

8

2. 1. ELS LLINDARS SENSORIALS - SENSIBILITAT

ESTIMULAR

2. 1. ELS LLINDARS SENSORIALS - SENSIBILITAT

ESTIMULAR

Extraversió-Introversió: Sistema Reticular Activador

Ascendent (SARA):

01/03/2016

9

2. 1. ELS LLINDARS SENSORIALS - SENSIBILITAT

ESTIMULAR

Extrovertits Introvertits

Busquen estimulació Eviten l’estimulació

Llindars + alts Llindars + baixos

2.2. SENSIBILITAT A ESTÍMULS AVERSIUS / negatius

01/03/2016

10

2.2. Sensibilitats als estímuls aversius

2.2. Emotivitat i neuroticisme

Cervell visceral

(SNA, sistema límbic):

Gestiona les Rs fisiològiques davant Es

aversius, o de contingut emocional

negatiu.

S’activa davant senyals de perill,

indicadors d’estímuls aversius (NO

AGRADABLES) per la supervivència o

davant d’amenaces per a l’AUTOESTIMA.

01/03/2016

11

2.2. Bases biològiques de l’emotivitat

Persones que puntuen alt en EMOTIVITAT/

Neuroticisme / ANSIETAT:

Més inestabilitat emocional: activació més

ràpida i més freqüent.

Més activació: condicionament més ràpid.

Sensibles als estímuls de perill,

necessiten límits i responen bé a senyals

de càstig o omissió de recompensa.

2.2. Emotivitat i el sistema d’Inhibició Conductual

Sistema d’Inhibició Conductual (SIC):

Sensible a estímuls que prediuen un possible càstig o

omissió de recompensa.

ACTIVA EL “FRE” DEL COMPORTAMENT: LA POR

Facilita l’experimentació d’emocions negatives (la por i la

frustració)- ANSIETAT.

El resultat final és la inhibició conductual: facilita els

aprenentatges de condicionament aversiu i l’evitació.

Localització anatòmica:

associació d’estructures serotoninèrgiques

i GABAèrgiques com l’amígdala, el nucli

basal de l’estriat terminal i l’hipocamp.

01/03/2016

12

2.3. LA SENSIBILITAT A ESTÍMULS APETITIUS / positius.

IMPULSIVITAT, ALEGRIA i Sistema d’Activació Conductual

2.3. LA SENSIBILITAT A ESTÍMULS APETITIUS / positius.

IMPULSIVITAT, ALEGRIA i Sistema d’Activació Conductual

01/03/2016

13

2.3. IMPULSIVITAT I Sistema d’Activació Conductual

Sistema d’Activació Conductual (SAC):

IMPULS PER ACTUAR.

Sensible a senyals de recompensa.

Avalua la possible aparició d'estímuls apetitius en l’ambient.

Les reaccions emocionals que produeix són de valència

positiva (curiositat, desig i/o eufòria).

Resultat final és l’activació conductual:

conducta d’aproximació i exploració- IMPULSIVITAT.

Localització anatòmica: complex circuit neuronal

amb un paper central a l’àrea tegmental

central i les seves projeccions

dopaminèrgiques al nucli accumbens.

2.4 La percaça de sensacions

Percaça de sensacions- TRET de personalitat caracteritzat perla recerca d’experiències noves, variades i excitants.Disposició a assumir riscos pel sol fet de viure’ls.

Aventurers, valents.

↑ percaçadors: busquen molta estimulació (esports de risc, viatjar,aventures...)

Relacionada amb l’extraversió.

Relacionada amb el Sistema d’Activació conductual

Evidències: R defensiva i R d’orientació

Potencials evocats

Endorfines

MAO Tipus B

Testosterona

01/03/2016

14

2.4. La percaça de sensacions

SUBESCALES: TAS-Thrill and Adventure Seeking

(Cerca de perill i aventura)

ES- Experience Seeking

(Cerca d’experiències)

DIS- Disinhibition

(Desinhibició)

BS- Boredom Susceptibility

(Susceptibilitat a l’avorriment)

2.5 Agressivitat i sistema de lluita i fugida

01/03/2016

15

2.5 Agressivitat i sistema de lluita i fugida

Sistema de lluita i fugida: Organitza la conducta en resposta al perill o càstig

presents (més que els anticipats).

Organitza el comportament davant de situacions decompetitivitat.

S’activa en situacions d’emergència i esdevenimentsaversius incondicionats.

Respostes Lluita (agressió defensiva, afrontar).

Possible localització en l’hipocamp i l’amígdala.

Correlats neurofisiològics: MAO i els nivells deTestosterona.

COMPETIR, LLUITAR, AFRONTAR

Exercici: les 4 amigues

Entrenant la predicció: inhibició i activació

ROSA:

Ansiosa i

no

impulsiva

ELENA:

No ansiosa

i impulsiva

MERCÈ:

Ansiosa i

impulsiva

MARTA:

No ansiosa

no impulsiva

01/03/2016

16

6.5. Evolucionisme i personalitat

1. Neuroticisme-Ansietat CONDUCTA: Tendència a estar preocupat, tens, hiperalerta, disgustat,

ser poruc i indecís, tenir manca d’auto-confiança i ser molt sensible

a les crítiques.

SISTEMES BIOLÒGICS: Sistema arousal adrenèrgic, activació del

SNA, sistema serotoninèrgic, etc..

FUNCIÓ EVOLUTIVA: Por, prudència, cautela, alerta, atenció als perills.

2. Activitat CONDUCTA: Necessitat de tenir una activitat diària continua i certa

incapacitat per a descansar quan no hi ha res a fer, preferència pels

treballs desafiadors i difícils, així com un alt grau d’energia per a treballar

i fer varies tasques alhora.

SISTEMES BIOLÒGICS: Eix hipotalàmic-adrenal, sistema

dopaminèrgic, nivells cortisol, etc.

FUNCIÓ EVOLUTIVA: Activitat orientada a la supervivència bàsica,

buscar menjar, mobilitat, actuar per obtenir recursos, etc..

3. Sociabilitat CONDUCTA: Amics que es tenen, el temps que es passa amb ells i

el gust per anar a les festes i reunions socials, preferència per la

companyia dels altres en contrast a la soledat i fer coses sol.

SISTEMES BIOLÒGICS: sistema dopaminèrgic, nivells oxitocina, etc.

FUNCIÓ EVOLUTIVA: llaços afectius i de confiança, treball cooperatiu,

defensa i protecció de l’espècie.

4. Impulsivitat i Percaça de Sensacions CONDUCTA: Impulsivitat, es refereix a la manca de planificació i a la

tendència a actuar sense pensar. Percaça de Sensacions indica la

necessitat general d’aventura i excitació, preferència per situacions i

amics impredictibles, i la voluntat d’assumir riscos.

SISTEMES BIOLÒGICS: nivells de MAO, sistema adrenèrgic,

i dopaminèrgic, serotonina, hormones gonadals.

FUNCIÓ EVOLUTIVA: resposta ràpida davant de situacions incertes i

urgents, recerca de nous territoris desconeguts per a obtenir recursos, etc..

5. Agressivitat-Hostilitat CONDUCTA: Agressivitat verbal, dir paraulotes, un comportament

groller i descuidat amb els altres, antisocial, disposat a la venjança

i a la impaciència amb els altres.

SISTEMES BIOLÒGICS: Hormones gonadals- testosterona,

sistema de lluita i fugida, sistema adrenèrgic, etc.

FUNCIÓ EVOLUTIVA: marcar límits, defensar territori,

aconseguir més recursos...

01/03/2016

17

Com ajudar-los en aquesta etapa convulsa?

Què podem fer perquè els nostres fills es desenvolupin

adequadament, tinguin èxit i siguin feliços?

COM PODEM AJUDAR-LOS A REGULAR LA SEVA

PERSONALITAT DE FORMA SALUDABLE?

COM PODEM ACOMPANYAR-LOS AMB ÈXIT?

COM PODEM AJUDAR-LOS A FER-SE ADULTS?

01/03/2016

18

Reforçar? Recompensar?

Reforçador: fa referència als estímuls que s’utilitzen per

produir el reforçament positiu o el negatiu. Poden ser

de molts tipus:

cada NEN/ persona té unes necessitats específiques. En

conseqüència, és necessari experimentar per saber quins

reforços funcionaran i quins no amb una persona

determinada.

EL BON EXEMPLE, L’ATENCIÓ I L’ALEGRIA O EL JOC, SÓN ELS

GRANS REFORÇADORS.

Contingències i aprenentatgeHi ha uns procediment mitjançant el quals, les conseqüències de la conducta

produeixen un determinat aprenentatge. CAL SER CONTINGENTS!

Reforçament positiu: presentació d’estímuls apetitius o de valència positiva després d’una conducta que es vol instaurar.

EFECTIU PER IMPULSIUS AMB SIC ACTIVAT

Reforçament negatiu: retirada d’estímuls aversius o de valència negativa després d’una conducta que es vol instaurar.

Càstig positiu: presentació d’estímuls aversius o de valència negativa després d’una conducta que es vol reduir o eliminar.

NOMÉS PER A CONDUCTES GREUS

EFECTIU EN IMPULSIUS I ANSIOSOS

Càstig negatiu: retirada d’estímuls apetitius o de valència positiva després d’una conducta que es vol reduir o eliminar.

EFECTIU EN ANSIOSOS

Extinció: no es presenta ni es retira cap estímul després d’una conducta que es vol reduir o eliminar.

EFECTIU EN IMPULSIUS I AGRESSIUS

01/03/2016

19

L’exemple

Gran part de l’aprenentatge també pot ocórrer mitjançant

l’observació o l’exemple i no únicament a partir del

reforçament directe (l’experiència directa).

La major part del comportament s’aprèn mitjançant

l’exemple, sigui de manera intencional o accidental.

Experiments amb el EL NINOT BOBO

http://www.youtube.com/watch?v=3M5MeTiMNzw

SOCIETAT, EXEMPLES, VALORS I APRENENTATGE

http://www.youtube.com/watch?v=xIx2P1HG3-k

Com ajudar-los en aquesta etapa convulsa?Mantenir-nos ben informats sobre com evolucionen els seus sentiments i les seves emocions, el

seu cos i les seves relacions socials i sexuals.

Hem d’estar oberts a la comunicació amb ell o ella, en qualsevol circumstància.

Alhora cal deixar-los un marge de privacitat i intimitat.

Fomentar la confiança i evitar comportaments massa controladors o sobre-protectors, deixar-los

espai, deixar que s’equivoquin i que vinguin a explicar-nos-ho.

LA MENTIDA COMENÇA QUAN ELS RENYEM MASSA O SE SENTEN AMENAÇATS.

No ens han d’espantar el seu plor desconsolat, les seves fortes enrabiades i frustracions. Cal ser el

seu pal de paller i donar seguretat, confiança i molta, molta paciència.

També cal que descobrim què els agrada, què els motiva, què els il·lusiona, tan com què odien i

no suporten. Ajudem-los a lluitar pels seus somnis (però no ser nosaltres qui lluita!). ANIMAR.

Ajudar-los a conèixer-se, a integrar les seves experiències i les seves emocions. Ajudar-los a

construir el relat de la seva vida i la seva personalitat.

01/03/2016

20

Escoltar-los amb paciència i interès, facilitar-los l'emancipació, cedint-los de

mica en mica cotes de llibertat i de responsabilitat.

És molt, molt important mostrar-nos flexibles en el que és accessori i ferms

en el fonamental.

Saber esperar (mirant a mitjà termini) i procurem sempre posar-nos a la pell

del nostre fill. No demanar que siguin adults, quan encara són nens.

PACIÈNCIA i auto-control.

Per a això, l'hem de conèixer i respectar molt.

També l’hem a d’ajudar a entendre i a respectar als altres, a lluitar pels seus

somnis, a adaptar-se a les normes del joc social i fins i tot podem ajudar-lo

a entendre i contribuir a la millora d’ una societat, que sovint els resulta

injusta i incomprensible.

Com ajudar-los en aquesta etapa convulsa?

Classificació de les 6 virtuds i les 24 fortaleses de l’èxit i la felicitat (Peterson & Seligman, 2004)

1. Coneixement i sabiduria Fortaleses cognitives-mentals que s’obren a

l’adquisició i us del coneixement i

l’aprenentatge

1. Creativitat: Pensar de forma nova, alternativa i en maneres productives i diferents de fer les coses.

2. Curiositat i interès: explorar i conèixer les coses i les persones.

3. Obertura: explorar, obrir i analitzar els fenomens des de tots els punts de vista possibles.

4. Estimar el coneixement: aprendre noves eines, temes i àrees de coneixement per al creixement personal vital.

5. Perspectiva: Ser capaç de donar bon consell als altres quan ens el demanen.

2. Coratge Fortaleses emocionals que inclouen l’exercici

de la voluntat per a assolir objectius, afrontant

obstacles interns o externs.

6. Autenticitat: Dir la veritat i presentar-se a un mateix de forma genuina.

7. Valentia: Afrontrar i no ofegar-se davant les amenaces, desafiaments, dificultats o dolor.

8. Persistència: Acabar el què es comença, continuar els camins cap als objectius personals.

9. Entusiasme: Viure la vida amb energia i emoció.

3. Humanitat Fortaleses interpersonals que impliquen tenir

cura i donar amistat als altres.

10. Amabilitat: fer favors I bones accions pels altres.

11. Amor: Valorar les relacions íntimes I la proximitat amb els altres.

12. Intel·ligència social: Estar alerta dels motius I sentiments dels altres I d’un mateix cap als altres.

4. Justícia Fortaleses cíviques que sostenen una vida

comunitària saludable

13. Imparcialitat: Tractar a tothom igual d’acord amb criteris bàsics d’objectivitat I justícia.

14. Lideratge: Organitzar activitats grupals per a dinamitzar Ia comunitat i veure què en surt.

15. Treball en equip: Treball adequadament com a membre d’un grup o equip.

5. Temprança Fortaleses de caràcter que protegeixen dels

excessos.

16. Perdó: Perdonar aquells que s’han equivocat, perdonar a qui estimem, perdonar el nostre passat

17. Modèstia: Deixar que les pròpies virtuds I bones accions parlin per elles mateixes.

18. Prudència: Tenir cura de les pròpies decisions. Pensar bé les paraules o coses de les que més tard en podriem

penedir.

19. Auto-control: Regular-se a un mateix, tant en el què pensa, com el que sent i fa.

6. Trascendència Fortaleses espirituals que forgen connexions

amb la natura i donen significat a la pròpia

vida.

20. Apreciació de la bellesa i l’excel·lència: Adonar-se de la bellesa i l’excel·lència en tots els dominis de la vida.

21. Gratitud: Estar alerta i agraït de les coses que ens passen i de les persones que tenim al voltant. Tenir present i

agrair que de tot s’aprèn.

22. Esperança: Esperar el millor i treballar perquè succeixi.

23. Humor: Riure, fer broma i saber riure’s de les situacions difícils i d’un mateix. Fer somriure als altres.

24. Espiritualitat: Tenir creences coherents sobre el nostre propòsit i significat vital. Buscar el sentit superior de les

nostres accions

Fortaleses de caràcter que es poden ensenyar per ser feliç

01/03/2016

21

MOLTES GRÀCIES I ENDAVANT!Ara la feina és vostra!