FLORAL

Gabriel Ferrater

1. La primavera del cinquanta-dos, les noies2. Portaven bruses blanques i rebeques3. Verdes, i pel carrer sentíem el fresseig4. Precipitat de flors i fulles on s’amaguen5. Els negres cuirs de l’ametller. Vaig fer6. Trenta anys, que també em semblen prematurs.7. Però cap vent no en fa justícia. Romanen,8. Inconvincents i eixuts, sota cada any9. Que va venint per recobrir l’edat10. Distreta, el blanc atònit i el verd aspre,11. I aquell ventet menut pels llargs carrers12. De noies flors i fulles, el record13. Que se me’n va, de tan confús, cap al futur,14. Se’m fa desig, i la memòria em verdeja.

Aquest poema és de Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 1922 – Sant Cugat del Vallès, 1972), autor més representant de la literatura de postguerra, i forma part del seu primer llibre “da nuces pueris” (1960).

L’erotisme franc i el pas del temps són temes constants en les seves obres.

Tema: En aquest poema el tema principal és el pas del temps i les noies joves, esclatant de bellesa com les flors. El títol “Floral” ja fa referència a la relació que fa el poeta entre les noies i la naturalesa en plena primavera.

Mètrica i rima: 14 versos dodecasíl·labs i alguns de decasíl·labs, sense rima.

Temps verbals diferents: el passat, amb els records d’aquella primavera; el present, l’edat avançada en la que el poeta recorda aquells vells temps; i el futur, que és cap a on tot avança.

Estructura: dues parts

- primera del vers I al VI, el poeta descriu un dia de primavera del passat. Tots els verbs són expressats en la forma del passat

- segona, el poeta parla del pas del temps despietat, i del que sent ara, quan recau en els seus records del passat.

Figures retòriques:

- Encavallaments. Per exemple entre els versos 2 i 3: “Portaven bruses blanques i rebeques verdes, i pel carrer sentíem el fresseig” - Personificació. Als versos 4 i 5: “Precipitat de flors i fulles on s’amaguen els negres cuirs de l’ametller. Vaig fer” - Imatge. Al vers 5: “Els negres cuirs de l’ametller” - Sinestèsia. Al vers 10: “el blanc atònit i el verd aspre”

En conclusió, aquest poema que tracta el tema del pas del temps i de la bellesa de la primavera de la vida, no segueix una estructura fixada; no té rima ni un nombre de versos igual; hi trobem algunes figures retòriques; i és un dels més importants de la literatura de postguerra, gènere en el que va tenir molta importància Gabriel Ferrater.