Ilustracin 1: General Martinez Campos

Ilustracin 2: caricatura sobre el desatre del 98

Cap a la crisi:

La regncia de Maria Cristina.La liquidaci de l'imperi colonial i les seues repercussions

Visitacin Peris Eva SenentElena BanaclocheAriadna Parra2Batx.B.

Per a comenar a descriure les segents fonts, direm que tant el primer text Situacions en Cuba en 1878 com el segon El desastre del 98 sn fonts primries ja que han estat escrites al perode al que correspon. En quan al tipus de text, Situacions en Cuba en 1878 s una carta realitzada per el General Martnez Campos, president del Consell de Ministres espanyols i va ser enviada a Cuba el 19 de Mar de 1878, per tant s un text sociopoltic, ja que parla del poble de Cuba. Pel que fa a l'autor, es tracta del General Martnez Campos, esmentat abans, per aquest motiu s un autor individual i va ser, com ve em dit abans, el president del Consell de Ministres d'Espanya. Era partidari de la Restauraci dels Borbons al tron. Quan la reina Isabel II va ser destronada, a l'any segent va ser destinat a Cuba on acabava de comenar la Guerra dels Deu Anys. Al 8 de Juny de 1878 es va firmar la pau de Zanjn, la qual implicava promeses poltiques a Cuba i la qual port al General Martnez Campos a la Presidncia del Govern en 1879, all es va adonar dels inconvenients de complir aquestes promeses. Ms tard al 1879, Martnez Campos, va enviar a Cnovas una carta contant-li els mals que l'illa patia, a ms a ms de trobar-se en contra amb els pressuposts presentats per a Cuba. Tal descontent, es pot observar durant tot el fragment presentat al text. Per aquesta ra la finalitat del text Situacions en Cuba en 1878 s la de fer veure i convncer al seu receptor Canovas del Castillo (per tant un destinatari privat) de les repercussions que provocar limpossibilitat de poder complir les seues promeses, demanant-li al receptor ajuda per a poder-les realitzar, tal i com diu a la ltima frase : Yo soy menos liberal que ustedes, y deploro ciertas libertades; pero la poca las exige; la fuerza no constituye nada estable; la razn y la jusicia se abren paso tarde [...]. Per altra banda, el text Desastre del 98 com em dit abans es una font primria, al igual que el primer text. Es tracta d'un article que parla sobre un fet histric, per tant s del tipus histric-periodstic, ja que t com a funcions principals: informar, formar i entretindre. Per aix podem entendre que el receptor es podria tractar d'un ents al tema, o un interessat que busca informaci sobre El Desastre del 98 . El text s un fragment del article escrit per Francisco Silvela anomenat Espaa sin pulso a la revista El Tiempo al 16 d'Agost de 1898. Francisco Silvela, l'autor del text a analitzar, per tant un autor individual, va ser un important historiador i poltic durant la regncia de Mara Cristina i el regnat d'Alfons XIII, va ser el successor de Cnovas del Castillo al seu partir conservador. El qual va ocupar varies vegades la presidncia del Consell de Ministres incorporant a figures com Raimundo Fernndez Villaverde o Antonio Maura, deixant a aquest ltim com a successor del seu crrec com a President del Consell. Tamb va destacar com a ensayista i escriptor d'obres histriques, jurdiques i assajos, encara que tamb va collaborar en publicacions com La poca, La Revista de Espaa, El Imparcial i on est publicat el text del fragment anterior :El tiempo. La finalitat de El Desastre del 98 s la de informar sobre l'impacte de la prdua de les colnies Filipines, Puerto Rico i Cuba, per la qual cosa va firmar Espanya La Pau de Pars al desembre de 1898. Aquest fet va generar un gran descontent a les antigues colnies i a Espanya va tindre una gran influncia en la conscincia nacional, ja que aquesta situaci va costar la vida de molts espanyols, primer en la guerra contra Cuba i ms tard en una guerra contra EEUU la qual no podien afrontar. Pel que fa a les idees principals i secundries d'aquests textos, la idea principal del primer text s la guerra de Cuba al 1868.Com a idees secundries destaquen lorigen de la guerra, com les promeses mai complides, els abusos de tots els gneres, el no haver dedicat res a la branca del foment, lexclusi dels naturals de totes les branques de ladministraci etc I tamb deurem destacar que per culpa de que el govern va creure que no hi havia que plantejar les reformes fins que no sonara un tir, la guerra va continuar fins al 1878.En quant al segon text, la seua idea principal s el desastre del 98 a Espanya per la prdua de les ltimes colnies.Com a idees secundries, podrem dir que ning va intentar que aquesta crisi no succera. El pas es deixava fer.Contextualitzarem ambds fonts emmarcant-les en el perode histric denominat El rgim de la Restauraci, que va durar des de lany 1875 fins al 1902. Concretament, els situem dins de la liquidaci de limperi colonial: Cuba i Filipines, i el 98 i les seues repercussions. El primer text fa referncia al que anomenem com La Guerra Llarga entre Cuba i els Estats Units, la qual finalment va ser saldada amb la Pau de ZanjnI el segon text, fa referncia al desastre del 98 en Espanya i les seues repercussions. Aix va ser provocat per la prdua de les ltimes colnies i va tindre una important influncia en la conscincia nacional. Aquesta derrota havia evidenciat les limitacions del rgim de la Restauraci i la seua parlisi a lhora dafrontar els problemes socials i la modernitzaci del pas. En quan a les definicions destacarem:Regeneracionisme: Moviment intellectual que es desenvolup a l'estat espanyol al final del s XIX i principi del XX. Aquest moviment medita objectivament i cientficament sobre les causes de la decadncia dEspanya com a naci. Conv diferenciar-lo de la Generaci del 98, encara que ambds moviments expressen el mateix judici pessimista sobre Espanya, per els regeneracionistes ho fan duna forma objectiva, documentada i cientfica, mentre que la Generaci de 1898 ho fa de forma ms literria, subjectiva i artstica.Institucin libre de enseanza: Va ser un intent pedaggic fou realitzat a Espanya, inspirat en la filosofia de Karl Christian Friedrich Krause que va tindre una repercussi excepcional en la vida intellectual de la naci, en la qual va exercir una labor fonamental de renovaci. Aquesta instituci va ser creada al 1876 per un grup de catedrtics que defensaven la llibertat de ctedra i es negaven a ajustar els seus ensenyaments a qualsevol dogma oficial en matria religiosa, poltica o moral. En conseqncia, varen tindre que prosseguir la seua labor educativa al marge de lEstat, creant un establiment educatiu privat laic, que comen en primer lloc, per lensenyament universitari i desprs es va estendre a leducaci primria i secundria.Redacci: En 1898 va tindre lloc la guerra entre Espanya i Estats Units. Aquesta va ser la principal conseqncia del final de limperi colonial espanyol.Molts poltics espanyols estaven en contra de concedir autonomia a Cuba.Per altra part, els partits cubans van anar disminuint, mentre que els independentistes anaren augmentant.Al 1895 es va produir una revolta de Jos Mart, Mximo Gmez i Antonio Macer, la qual cosa va provocar la guerra de Cuba contra Espanya. La clau daquest conflicte va ser la intervenci dEstats Units. Ms tard, en les illes Filipines van aparixer moviments nacionalistes. En 1896 va esclatar la revoluci de la independncia. La fi de la guerra va ser al 1898 amb la capitulaci dEspanya i el Tractat de Pars, en EEUU va imposar a Espanya condicions, com que Cuba seria ocupada per ells i se li cedien Puerto Rico, Guam i Filipines, per 20 milions de dlars.Desprs de la independncia de la major part de limperi a inicis del segle XIX, noms les illes de Cuba, Puerto Rico i larxiplag de les Filipines, van continuar formant part de limperi espanyol. Per a lany 1868 es va produir La Guerra Llarga entre Cuba i Estats Units. Aquesta guerra va durar 10 anys (fins al 1878), i va ser saldada amb la Pau de Zanjn. Aquesta guerra va ser un primer avs seris de les aspiracions independentistes cubanes. En 1895 van esclatar de nou insurreccions independentistes a Filipines i Cuba. Una cruel guerra va tornar a provocar que desenes de milers de soldats espanyols foren embarcats cap eixes illes.Washington va ajudar els insurrectes caribenys per interessos econmics i geoestratgics. L'explosi en el navili nord-americ Maine en el port de l'Havana va propiciar una furibunda campanya periodstica. El president McKinley va declarar la guerra a Espanya.El conflicte va fer conquistar Cuba, Puerto Rico i Filipines per a Estats Units.Al 1898 Espanya firm la Paz de Pars on cedia l'illa de Puerto Rico, Filipines i l'illa de Guam a Estats Units, i Cuba podia independitzar-se davall la protecci nord-americana.EEUU va haver d'enfrontar-se a una guerra en filipines entre 1889-1902 pel descontent en les antigues colnies per la substituci del domini espanyol.El desastre del 98, des de la perspectiva espanyola, es denomina aix per la prdua de les ultimes colnies.A l'economia no hi havia desastre, ja que al final de la guerra el Ministre "Fernndez Villaverde" va aconseguir abordar algunes reformes necessries per a sanejar la situaci de la Hisenda, per primera vegada l'estat espanyol va tindre supervit a principis del segle XX; es va invertir una important repatriaci de capitals grcies a la prdua de les colnies; no es va perdre l'escassa presncia que ja es tenia en els mercats llatinoamericans.No obstant aix, es va provocar una intensa commoci en la societat espanyola per l'aclaparadora derrota davant EEUU i la prdua de ms de 50000 combatents. Poltics del rgim canovista, opositors socialistes o republicans, intellectuals, tots van sentir la prdua de les colnies com el Desastre del 98. Va provocar una profunda crisi de la conscincia nacional; el Regeneracionisme va ser proposada amb una doble vessant de reforma poltica i educativa; es presenta la major empenta i presncia dels nacionalismes perifrics, davant d'una evident crisis de "la idea d'Espanya".El Regeneracionisme de "Joaqun Costa" va ser la principal expressi d'una renovada conscincia nacional que aspirava a la reforma del pas. El pensament de Costa es va basar en una crtica radical al sistema caciquil que havia impedit la implantaci d'una verdadera democrcia basada en les classes mitjanes i la modernitzaci econmica i social del pasPer a finalitzar, com a conclusi podem dir que la principal causa de la restauraci va ser l'avan de la burgesia anterior cap a ideologies ms conservadores, on el personatge ms important que trobem es Cnovas del Castillo, aquest va prendre com model els anglesos, gracies a aquest pas es va consolidar dos Instituciones: la monarquia i per altra banda el parlament. No obstant, tamb aparegueren dos partits poltics importants: el conservador i el liberal, tamb presents a la construcci de l'Estat liberal, no obstant el moderat passaria a anomenar-se conservador, on sintegraven tant els alfonsins com els partidaris de la Constituci de 1845. D'altra banda, les corts passaren a ser bicamerals amb un senat i un congres, la sobirania es trobava compartida entre el rei i les corts, m'entres a la construcci de l'estat liberal es poden observar dos bndols, tant els que els que volen la monarquia com els que sn partidaris de la repblica, no obstant, encara es segueix donant poder executiu al rei i el dret de l'elecci dels ministres. Pel que fa al moviment obrer, aquestes associacions varen ser redudes, no obstant, tornaren a legalitzar-se ms tard al 1887, on la seua corrent majoritria va ser l'Anarquisme, els quals van cometre molts actes de terrorisme, al contrari que als anys anteriors. El socialisme es veuria impulsat per la fundaci del P.S.O.E i l'aparici de l'UGT com a sindicat. La construcci de l'estat liberal, comena amb total descontent del bndol carlista per culpa de labolici del bndol carlista, doncs b, una vegada situats, cal dir que a la restauraci, desprs d'una tercera guerra, aquesta disputa va finalitzar, al igual que la guerra de Cuba grcies al general Martnez Campos al regnat d'Alfons XII, hereter del tron desprs d'Isabel II i la breu intervenci d'Amadeu I, on aquest concedia als rebels drets anteriorment arravatats, com sn les millores poltiques i l'amplia amnistia

El rgim de la Restauraci