Competències, canvi curricular i millora educativa: una relació problemàtica

Universitat Rovira i Virgili. ICE. Cicle de conferències 2012. “Educar en temps de crisi”. 13 de setembre

COMPETÈNCIES, CANVI CURRICULAR I MILLORA

EDUCATIVA: UNA RELACIÓ PROBLEMÀTICA

César Coll


Aprendre en el marc de la SI: la nova ecologia de l’aprenentatge

L’impacte de la nova ecologia de l’aprenentatge en el currículum escolar

Els currículums basats en competències: una resposta adient?

Canvi curricular i millora educativa: més enllà de les competències … i més enllà del curriculum



La SI i la nova “ecologia” (Barron, 2006) o nou “sistema” (JRC-EC, 2011) d’aprenentatge

Les TIC digitals i l’accés a la informació i la comunicació (PC, Internet, WMUTE)La “in-formalització” creixent de l’aprenentatge (inclòs el socialment valorat)Importància creixent de l’aprenentatge al llarg i a l’ample de la vidaL’accés al coneixement en la SI: les trajectòries personals d’aprenentatge Importància de l’adquisició i desenvolupament de les competències genèriques i transversals



Ecologia de l’aprenentatge pre-SI

Ecologia de l’aprenentatge en la SI

On i amb qui s’aprèn

Institucions educatives

Professionals de l’educació

Multiplicitat d’escenaris i agents educatius

La xarxa de nínxols d’aprenentatge i la seva articulació

Quan s’aprèn

A l’inici de la vida

Necessitats d’aprenentatge en diferents etapes de la vida

Alternança dels períodes de formació i no formació

Què s’aprèn

Sabers culturals “estables” més valorats socialment

Competències o “habilitats bàsiques” per al segle XXI

Les noves alfabetitzacions



Ecologia de l’aprenentatge pre-SI

Ecologia de l’aprenentatge en la SI

Per a què s’aprèn

Preparar-se per desenvolupar posteriorment un projecte de vida personal i professional

Formar aprenents competents capaços de seguir aprenent al llarg de la vida

Com s’aprèn

Mitjançant l’acció educativa intencional, sistemàtica i planificada (ensenyament)

Predominio de les tecnologies basades en la llengua escrita i les competències requerides per al seu ús (llegir, escriure, llegir i escriure per aprendre)

Participació en comunitats d’inte-rès, pràctica i aprenentatge

Utilització de diferents llenguatges i formats de representació de la informació (amb predomini del llenguatge visual)

Les TIC digitals como a via d’accès a la informació i al coneixement


L’impacte de la nova ecologia de l’aprenentatge en el curriculum escolar

Algunes implicacions curriculars de l’ecologia de l’aprenentatge pre-SI

El curriculum de l’educació bàsica com a expressió del protagonisme gairebé absolut que aquesta ecología atribueix a l’escolarització com context d’aprenentatge La incorporació al curriculum de la educació bàsica de tots els aprenentatges considerats importants:

pel desenvolupament integral de l’alumnatper a l’exercici d’una ciutadania plena per a l’accès als estudis posteriorsper l’accés al mon laboral


L’impacte de la nova ecologia de l’aprenentatge en el curriculum escolar

Tensions i desajustaments La sobrecàrrega de continguts curricularsL’escassa funcionalitat d’alguns continguts curricularsL’absència de continguts (sabers fonamentals i competències bàsiques) necessaris pel segle XXIFalta de de sintonia entre alguns continguts curriculars i les pràctiques socio-culturals rellevants: el sentit de l’aprenentatge escolar L’impacte de les trajectòries personals d’aprenentatge sobre l’aprenentatge escolarL’aspiració a una major personalització de l’aprenentatge escolar


Els curriculums basats en competències: una resposta adient?

Els tres components bàsics de les competències:

actuació competent (component d’execució),

fruit de la mobilització articulada d’un conjunt de coneixements (component de continguts) i recursos psicosocials (component de capacitats),

en activitats complexes –o relativament complexes– i autèntiques que plantegen exigències i desafiaments (component contextual: pràctiques socio-culturals)



L’heterogeneïtat dels marcs interpretatius:

La concreció de les competències en termes d’indicadors d’actuació competent: la deriva conductista dels CBCLa concreció de les competències en termes de capacitats per actuar de manera competent: la deriva cognitivista dels CBCLa concreció de les competències en termes d’actuació competent en pràctiques socio-culturals rellevants i significatives: la deriva socio-constructivista dels CBC



Els CBC enfront de les tensions i desajustaments provocats per l’ecologia de l’aprenentatge de la SI

La sobrecàrrega dels continguts curriculars: dubtós

L’escassa funcionalitat d’alguns continguts curriculars: si

L’absència de continguts (sabers fonamentals i competències bàsiques) necessaris pel segle XXI: dubtós

Falta de de sintonia entre alguns continguts curriculars i les pràctiques socio-culturals rellevants: dubtós

L’impacte de les trajectòries personals d’aprenentatge: no

La personalització de l’aprenentatge escolar: no


Pel que fa al curriculum, Redimensionar-lo, atenent a les xarxes de nínxols d’aprenentatge per les que transiten els alumnes

Ajustar-lo a les necessitats bàsiques d'aprenentatge i a la seva satisfacció “a l'ample” i “al llarg” de la vida: el debat sobre “el bàsic” a l'educació bàsica

Identificar les pràctiques socio-culturals rellevants i significatives a partir de les quals concretar les competències: la dimensió ètica, ideològica i política de la concreció de les competències

Avançar cap a una major personalització de l’aprenentatge

Canvi curricular i millora educativa: més enllà de les competències i més …


… i més enllà del curriculum, Establir mecanismes de coordinació i procediments d’acompanyament de l’alumnat en el seu trànsit entre nínxols d'aprenentatge

Assegurar la infraestructura i l’equipament en TIC necessàris per facilitar l'accés de l’alumnat i del professorat a recursos i agents educatius situats fora de l'aula

Dissenyar i desplegar polítiques intersectorials per combatre les desigualtats educatives associades a les ecologies d'aprenentatge

Canvi curricular i millora educativa: més enllà de les competències i més …


GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ!

César Coll

Universitat de [email protected]

www.ub.es/grintie - www.psyed.edu.es/mipe

COMPETÈNCIES, CANVI CURRICULAR I MILLORA EDUCATIVA: UNA RELACIÓ PROBLEMÀTICA


Referencias bibliográficasBARRON, B. (2010). Conceptualizing and Tracing Learning Pathways over Time and Setting. National Society for the Study of Education, 109(1), 113–127.

COLL, C. y MARTÍN, E. (2006). Vigencia del debate curricular. Aprendizajes básicos, competencias y estándares. PRELAC, 3, 6-27. Accesible (10.09.2012) en http://www.psyed.edu.es/prodGrintie/articulos/CC_EM_VigenciaDebate_06.pdf

COLL, C. (2007). Curriculum i ciutadania. El què i el per a què de l'educació escolar. Conferència presentada a Debats d'Educació. Barcelona, Espanya, 10 de maig de 2007. Accesible (10.09.2012) en: http://www.debats.cat/cat/2007/coll/index.html COLL, C. (2008). El sentit dels aprenentatges escolars. Conferència presentada al Cicle de conferències Els reptes educatius del segle XXI organitzat pel Obra Social Caixa Fundación “La Caixa”, Caixa Fòrum, Barcelona, Espanya, 22 gener 2008. Accesible (10.09.2012) en: http://www.psyed.edu.es/prodGrintie/conf/CC_CaixaForum_08.pdf

COLL, C. (2009). Los enfoques curriculares basados en competencias y el sentido de aprendizaje escolar. Conferencia presentada en el X Congreso Nacional de Investigación Educativa, Congreso Mexicano de Investigación Educativa COMIE, Veracruz, México, 21-25 de septiembre de 2009.Accesible (02.09-2012) en: http://www.psyed.edu.es/prodGrintie/conf/CC_COMIE09.pdf

COLL, C. (2010). Reformas educativas: hacia una re-significación de la enseñanza y el aprendizaje. Conferencia presentada en el I Congreso Iberoamericano de Educación, Buenos Aires, Argentina, 13-15 de septiembre de 2010. Accesible (10.09.2012) en: http://www.psyed.edu.es/prodGrintie/conf/CC_ReformasEducativas_BA_2010.pdf

COLL, C. (2012). O impacto das TIC no currículo e na aprendizagem escolar: uma transformaçâo em curso. Interdidáctica. Fórum Internacional de Tecnología Educacional. Sao Paulo, 17-18 de abril. Accesible (02.09.2012) en: http://www.slideshare.net/grintie/el-impacto-de-las-tic-en-el-curriculum-y-el-aprendizaje-escolar

FUNDACION TELEFÓNICA (2012). Aprender con tecnología. Investigación internacional sobre modelos educativos de futuro. Fundación Telefónica/Ariel.

KUH, G. D. (1996). Guiding principles for creating seamless learning environments for undergraduates. College Student Development, 37(2), 135–148.


Referencias bibliográficas

LOOI, Ch-K., SEOW, P., ZHANG, B, SO, H-J., CHEN, W. & WONG, L-H. (2010). Leveraging mobile technology for sustainable seamless learning: a research agenda. British Journal of Educational Technology, 41(2), 154-169.

NEW MEDIA CONSORTIUM (2012a). Horizon Report 2012. Higher Education Edition. Available (22.05.2012) at: http://www.nmc.org/publications/horizon-report-2012-higher-ed-edition

NEW MEDIA CONSORTIUM (2012b). Horizon Report. 2012 K-12 Edition. Available (22.05.2012) at: http://www.nmc.org/publications/2012-horizon-report-k12

REDECKER, CH., LEIS, M., LEENDERSE, M., PUNIE, Y., GIJSBERS, G., KIRSCHNER, P., STOYANOV, S. & HOOGVELD, B. (2011). The future of Learning: Preparing for Change. JRC-Joint Research Centre. Institute for Prospective Technological Studies. European Comission.

SHARPLES, M., MCANDREW, P., WELLER, M., FERGUSON, R., FITZGERALD, E., HIRST, T., MOR, Y., GAVED, M. & WHITELOCK, D. (2012). Innovating Pedagogy. Exploring new forms of teaching, learning and assessment, to guide educators and policy makers. Open University. Innovation Report 1.

SPEAK UP (2012). Mapping a Personalized Learning Journey - Students and Parents Connect the Dots with Digital Learning. Speak Up 2011. National Findings. K´12 Students & Parents. Project Tomorrow. Speak Up.

WONG, L-H. & LOOI, Ch-K. (2011). What seems do we remove in mobile-assisted seamless learning? A critical review of the literature. Computers & Education, 57, 2364-2381.

Competències, canvi curricular i millora educativa: una relació problemàtica

Education

Transcript of Competències, canvi curricular i millora educativa: una relació problemàtica