Competitivitat, creixement econòmic i nivell de vida

Actíva Prospect, agost 2009 1

Competitivitat, creixement econòmic i nivell de vida

La competitivitat és, avui, fonamental pel creixement econòmic de Catalunya i de les seves

comarques. L’imparable procés de globalització econòmica ofereix grans oportunitats per al

progrés econòmic i social i, al mateix temps, obliga a ser cada cop més competitius. Només

essent competitius, només escollint un model econòmic basat en la capacitat de competir es pot

arribar a consolidar una estructura econòmica sòlida que permeti augmentar els nivells de

productivitat i millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones.

En termes econòmics, les comarques de Catalunya no són –ni seran– homogènies. La seva

fortalesa econòmica caldrà buscar-la en un marc global –un model català–, però també en la seva

capacitat dinàmica, en la seva facilitat d’obrar de manera col·lectiva, de fer front als reptes

específics i de dissenyar trajectòries concretes de desenvolupament i competitivitat.

Per cinquè any consecutiu, l’Índex AdEg 2008 s’ha aproximat a aquesta realitat polièdrica i ha

analitzat la competitivitat de les comarques catalanes. Més que mai, des de la primera edició de

l’Índex, els objectius, romanen intactes. La primera pretensió de l’Índex AdEg, descriptiva, pretén

analitzar els diferents factors que defineixen la competitivitat de les comarques de Catalunya,

classificant als territoris segons la seva posició global i permetent identificar els factors de

competitivitat de cada comarca. La segona, la més important, busca proveir d’elements

necessaris als agents polítics i econòmics per fer créixer el debat interterritorial i fomentar la presa

d’accions planificades i raonades.

És en aquest segon objectiu en el que es centra l’anàlisi plantejada en aquest article. Aprofundir

en els factors de competitivitat d’un territori és clau per a la definició de les estratègies de

desenvolupament, però també és important analitzar quin és el comportament real de l’economia.

De fet, el comportament competitiu d’un territori (cal diferenciar-ho dels factors de competitivitat)

es pot resumir analitzant els indicadors econòmics i socials de rendiment. Aquests, en definitiva,

mesuren el creixement econòmic i l’augment del nivell de vida de la seva població. El creixement

econòmic es pot aproximar a partir de la variació del Producte Interior Brut i els nivells de vida a

partir dels nivells de productivitat per habitant, és a dir, la relació entre el PIB i la població resident

en un territori. A continuació, es presenten els resultats d’analitzar l’evolució recent d’aquestes

magnituds econòmiques a les comarques del Penedès-Garraf.

Competitivitat, creixement econòmic i nivell de vida

Actíva Prospect, agost 2009 2

L’Alt Penedès és la catorzena economia comarcal de Catalunya. Per l’any 2007 s’estima el PIB

comarcal de l’Alt Penedès en 2.412,6 milions d’euros1, l’1,5% del PIB català. Durant el període

2001-07 l’economia ha crescut a un ritme del 2,94% de mitjana anual (un 17,6% durant tot el

període). Lleugerament per sota del creixement mitjà anual pel conjunt de Catalunya, que ha estat

del 3,07%. Dins el context comarcal català, el creixement del PIB alt penedesenc se situa en una

posició mitjana baixa (la 28). Durant el període 2001-07 l’Alt Penedès ha estat superat en termes

de PIB per l’Alt Empordà.

L’any 2001 l’Alt Penedès enregistrava dels nivells de productivitat més elevats de Catalunya (la

segona posició comarcal). El PIB per habitant l’any 2001 era de 25,3 mil euros. El període 2001-

07 es caracteritza per una pèrdua significativa de la productivitat a l’Alt Penedès. La comarca ha

passat a ocupar la sisena posició i la productivitat per habitant s’ha reduït fins als 24,4 mil euros.

És de les poques comarques catalanes que ha reduït els nivells de productivitat.

Pel que fa a la posició competitiva en el conjunt de comarques catalanes, l’Alt Penedès ha anat

guanyant posicions i en els darrers anys s’ha anat consolidant com a desena comarca més

competitiva de Catalunya. L’elevada diversificació de la seva economia, uns serveis financers i

empresarials de suport força desenvolupats i una presència important d’activitats amb elevat

contingut tecnològic (sector auxiliar de l’automòbil) representen avantatges competitius importants

pel desenvolupament futur de la comarca.

El pes econòmic de la comarca del Garraf és lleugerament inferior, amb un PIB estimat pel 2007

de 2.161,6 milions d’euros i l’1,3% del PIB català. En el rànquing de les economies comarcals

ocupa la setzena posició (dos posicions per sota de l’Alt Penedès). El ritme de creixement anual

mitjà de l’economia durant el període 2001-07 ha estat del 2,47% (amb un creixement acumulat

del 14,8%). És de les comarques catalanes que ha enregistrat un menor ritme de creixement en

aquesta etapa expansiva de l’economia.

En termes de productivitat, l’any 2001 enregistrava una situació força discreta. El PIB per habitant

era de 17,2 mil euros, molt per sota de la mitjana catalana (21,1 mil euros). En termes

comparatius, el Garraf se situava en la posició 30 del rànquing comarcal de la productivitat.

Aquesta situació ha empitjorat durant el període 2001-07, l’any 2007 el PIB per habitant es

redueix fins els 15,9 mil euros (quan la mitjana catalana puja fins els 22,3 mil euros).

1 Estimació feta a partir de les dades publicades per l’Idescat pel 2001 i les xifres de creixement publicades per l’Anuari Econòmic

Comarcal de Caixa Catalunya pel període 2001-07.

Competitivitat, creixement econòmic i nivell de vida

Actíva Prospect, agost 2009 3

Pel que fa a la seva posició competitiva, el Garraf se situa l’any 2008 en la setzena posició en el

rànquing català. Posició idèntica a la que ocupa en termes econòmics. On la comarca té majors

avantatges competitius és en la qualificació de la mà d’obra i en l’accés als mercats, per la seva

proximitat a l’aeroport i port de Barcelona, a les infraestructures viàries principals i la proximitat al

mercat català. Aquesta bona posició en relació als nivells de qualificació de la població, contrasta

amb pèrdua en els nivells de productivitat observats.

El Baix Penedès és, de les tres comarques, la que té un menor pes econòmic. Ocupa la divuitena

posició en termes de PIB, quatre posicions menys que l’Alt Penedès i dos menys que el Garraf. El

PIB estimat per 2007 és de 1.380,9 milions d’euros, el 0,9% del PIB català. L’economia del Baix

Penedès ha estat la més expansiva de tot Catalunya, amb un creixement mitjà anual del 4,63%

durant el període 2001-07. El creixement acumulat durant aquests anys ha estat del 27,7%.

L’estructura econòmica de les dues comarques costaneres és força similar: basada en el comerç,

la construcció i els sectors relacionats amb el turisme (hoteleria i activitats immobiliàries). Sectors

molt intensius en mà d’obra. Això fa que els nivells de productivitat siguin similars. En

conseqüència, els nivells de productivitat són baixos a l’igual que al Garraf. A més, durant el

període analitzat també s’han enregistrat pèrdues relatives en els nivells de productivitat, passant

dels 17,3 mil euros per habitant l’any 2001, als 15,2 mil euros l’any 2007. En aquest sentit, tant el

Garraf com el Baix Penedès són les comarques de Catalunya amb majors pèrdues de

productivitat relativa durant el període analitzat. Aquesta fet ha situat a les dues comarques a la

cua de la productivitat relativa en el rànquing de comarques catalanes, el Garraf en la posició 36 i

el Baix Penedès en la 39 (per davant de les Garrigues i El Priorat).

El Baix Penedès, enregistra una posició competitiva inferior al seu pes econòmic. Mentre és la

divuitena comarca en relació al PIB, en termes competitius se situa en la posició 23 del rànquing

elaborat per l’Adeg pel 2008. El seu avantatge competitiu més significatiu és l’accés als mercats.

És una de les comarques de Catalunya més ben posicionades. El fet d’estar a cavall de dos pols

econòmics com són els de les demarcacions de Barcelona i Tarragona, la situen en una molt

bona posició estratègica en relació als mercats. El fet de disposar de bones infraestructures de

transport també afavoreix la seva posició en relació a les activitats econòmiques on aquests dos

factors són clau. Aquests factors segurament expliquen l’important creixement econòmic dels

darrers anys. Tanmateix, la qualificació de la població és un dels punts més febles en termes

competitius, sobretot si es vol atraure activitats amb un ús més intensiu en tecnologia i

coneixement, que poden ajudar a incrementar els baixos nivells de productivitat enregistrats i

revertir la dinàmica negativa recent.

En definitiva, les macromagnituds econòmiques mostren com l’Alt Penedès i el Garraf han

enregistrat un creixement per sota de la mitjana catalana, mentre que el Baix Penedès ha estat la

Competitivitat, creixement econòmic i nivell de vida

Actíva Prospect, agost 2009 4

comarca de Catalunya econòmicament més expansiva. Malgrat els diferents ritmes de creixement

a les tres comarques, s’observa com a tret distintiu i quasi singular de la demarcació Penedès-

Garraf la pèrdua de productivitat relativa durant el període d’expansió econòmica. Aquesta

situació és més preocupant a les comarques costaneres, que partien de nivells de productivitat

relativament baixos i la situació no ha fet més que empitjorar.

La pèrdua de productivitat dels darrers anys pot explicar-se en bona part pel model de creixement

econòmic experimentat a les tres comarques, que s’ha basat en bona part en la construcció i en

l’expansió de les activitats relacionades amb el consum (el comerç). Totes elles activitats molt

intensives en mà d’obra i de baix valor afegit i, el més important, molt influenciades pels canvis de

cicle econòmic. De fet, el Baix Penedès ha passat a ser la comarca amb major destrucció de llocs

de treball des de l’inici de la crisi econòmica. Un cop aquest model de creixement s’ha esgotat i

assentat el fet que per sortir de la crisi econòmica cal incrementar la competitivitat de les

empreses. Les comarques més ben posicionades en els factors relacionats amb la qualificació de

la mà d’obra, en termes d’innovació i desenvolupament tecnològic i, amb els serveis empresarials

i financers més desenvolupats, són les que tenen majors possibilitats d’èxit. En canvi, en aquest

context el factor d’accés als mercats tindrà un pes menor en el desenvolupament econòmic

comarcal, sobretot fins que no es recuperi el consum intern. Les estratègies de desenvolupament

futures, doncs, passen per potenciar aquests factors i millorar la posició relativa del Penedès-

Garraf vers la resta de comarques catalanes. Altrament, el creixement sostingut de l’economia

basada en aquests factors i les activitats relacionades comportaran guanys significatius en la

productivitat i, en definitiva, en els nivells de vida i riquesa de la població.

David Moreno i Toni Rodon

Actíva Prospect