Comportaments lingüístics

El “Marc d’Actuació dels CREDA” data de 1999, i aviat serà substituït per un de nou. Fins llavors, però, continua vigent i segueix essent el marc obligat de referència.

El marc normatiu que defineix els comportaments lingüístics, estipula el tipus d’alumnat que ha de ser atès bé pels recursos de l’escola o bé pels recursos de l’escola més el CREDA, i que precisa els “blocs d’atenció” a dur a la pràctica amb cada perfil d’alumnat està constituït pel “Marc d’Actuació dels CREDA”, juntament amb “L’ús del llenguatge a l’escola”.

Baixar el document Baixar el document

Comportament Aspecte implicat

A Comunicació

B C D E Llenguatge (discurs, sintaxi, morfologia)

F G Parla (fonètica, fonologia)

H Contingut (lèxic)

I Ús (pragmàtica)

En aquests documents es defineixen 5 classes de comportaments lingüístics, relatius a diferents aspectes de la comunicació i el llenguatge.

En principi només es possible atribuir un sol comportament a cada alumne/a.

L’atribució d’un comportament lingüístic es fa en funció de la manifestació oral d’intencions comunicatives. No es té en compte la llengua escrita.

El Marc d’Actuació no preveu atribuir un comportament lingüístic a alumnes menors de 3 anys, és a dir no a nens/es d’Escola Bressol.

No es manifesten intencions comunicatives ni amb gest ni amb paraula.

A

Comunicació

• No es manifesta interès per interactuar amb altres persones, ni verbalment ni gestualment.

• No es comparteix acció ni atenció.

• Es pot fer alguna demanda per satisfer necessitats bàsiques (Exemple: Utilització d’una persona com a instrument*), o reaccionar a alguna demanda.

• Pot haver emissió de so, ecolàlies o cantarelles sense intenció comunicativa, o producció repetida de paraules sense relació amb el context comunicatiu.

* Per exemple: Arrossegar una altra persona fins a la porta perquè li obri.

Manifestació d’intencions comunicatives amb gest o amb formes lingüístiques d‘una o dues paraules.

B

Llenguatge

• Es manté l’atenció (tot i que a vegades de manera inestable), i l’acció conjunta (tot i que amb pocs torns).

• No apareix el verb en funció sintàctica. (No fa de predicat).

• Si es combinen dues paraules no hi ha flexió de gènere ni de nombre. Tampoc hi ha concordances.

• El llenguatge està vinculat a les pròpies rutines, al present i a l’entorn immediat.

• B evolucionat: poden aparèixer més de 2 paraules, però no verb amb funció sintàctica.

Manifestació d’intencions comunicatives amb formes lingüísti-ques d’almenys 3 paraules amb presència de verb, i presèn-cia d’elements morfosintàctics bàsics (amb força errors).

C

Llenguatge

• Verb limitat a formes no flexionades (infinitiu, gerundi, participi), 3ª persona del singular del present d’indicatiu, o imperatius.

• Ús de categories gramaticals (noms, verbs, adjectius,..) amb poc repertori lèxic, i algunes paraules relacionals (“meu”, “aquí”,…).

• Inici de flexió nominal i concordances. (+ del 50% d’errades).

• Torns de paraula més llargs. Manteniment del tòpic.

• Si no es comparteix el context comunicatiu, a l’interlocutor li costa comprendre el discurs.

• C evolucionat: Comença a aparèixer l’estructura morfològica i sintàctica bàsica (S/V/O), (potser amb determinants, preposicions, conjuncions…) tot i que amb més errors i omissions que encerts.

Manifestació d’intencions comunicatives amb frases d’almenys 3 paraules, amb estructura correcta i presència d’elements morfosintàctics bàsics, però encara amb errors.

D

Llenguatge

• Expressió bàsicament amb frase simple.

• A més de nom, verb i adjectiu, utilització d’adverbis, preposicions i conjuncions, tot i que amb errades i poca variació.

• Més del 50% de les produccions flexionen gènere i nombre en seqüències de 2 ò 3 paraules pel que fa a nom, adjectiu i pronom.

• Més del 50% de les produccions flexionen el verb pel que fa a persona, nombre i temps (present, passat, futur) amb errors. (L’imperatiu o l’ús generalitzat de la 3a persona no es considera flexió).

• Més del 50% de les produccions concorden nom i verb (persona i nombre) i determinant-nom-adjectiu (gènere i nombre).

• Inici de producció de frases coordinades i subordinades, amb errors.

• Informació i explicació de fets de manera eficaç.

Manifestació d’intencions comunicatives amb frases de 4 o més paraules, amb estructura sintàctica correcta en les oracions simples i amb alguns errors en les complexes.

E

Llenguatge

• Utilització de frases coordinades i subordinades progressivament complexes amb predomini de la correcció sobre l’error, tot i que amb errors en els temps verbals, omissions o mal ús dels vincles,…

• Utilització dels sintagmes nominal i verbal amb progressiu augment d’elements.

• Utilització d’un repertori variat de categories gramaticals.

• Informació i explicació de fets, passats i futurs de manera ordenada i elaborada, amb ús de frases en sentit figurat i un ús més variat de connectors discursius, amb errors.

Parla inintel·ligible amb processos molt retardats o desviats.

F

Parla

• Parla molt inintel·ligible que només entenen les persones properes, tot i que pot haver-hi paraules comprensibles.

• Tot i que es poden realitzar produccions llargues és difícil determinar la presència d’elements morfològics i sintàctics.

• Manifestació d’alguna d’aquestes característiques:

– Presencia sistemàtica d’un sol fonema consonàntic o dos.– Variabilitat en la producció d’una mateixa paraula. (No hi ha

estabilitat dels errors)– Presència de processos idiosincràtics, inusuals en el procés

de desenvolupament normal.

• Habitualment els trets fonològics consonàntics són propis de l’adquisició més inicial (oclusivitat o nasalitat), i el repertori vocàlic és reduït (/a/ /o/).

• Alteracions de l’ordre de les síl·labes o dels fonemes.

La parla presenta força errors.

G

Parla

Es tracta d’una parla retardada per l’edat però no desviada, caracteritzada per errades típiques dels nens/es durant el procés d’adquisició.

Manifestació de totes aquestes característiques:

• Persistència de simplificacions més enllà de l’edat corresponent. (Canvis en l'estructura sil·làbica, omissió de fonemes o de síl·labes, reducció de grups consonàntics, substitució o assimilació d'un fonema per un altre, etc...).

• Coexistència de processos de simplificació més primerencs amb d'altres més tardans.

• Dificultats per pronunciar correctament l'estructura sil·làbica de paraules llargues.

Llenguatge caracteritzat per l’ús de paraules concretes, referides a entitats observables, accions i atributs.

H

Contingut

• L’estructura morfològica i sintàctica és correcta.

• Vocabulari restringit amb molts termes deíctics, dificultats per nomenar categories i utilitzar termes espacials i temporals.

• Baix nivell del llenguatge estrictament relacionat amb un baix nivell de coneixements, d’experiències viscudes, i/o amb dificultats cognitives.

• Dificultats en la cohesió i coherència del discurs:– Omissió d’informació bàsica.– Desordre en la situació de fets en el temps.

Poques habilitats conversacionals

I

Pragmàtica

Remet a la pragmàtica (regles que regulen l’ús intencional del llenguatge en contextos comunicatius) i no a la sintaxi (aspectes formals de les construccions lingüístiques).

• Dificultats en mantenir el tòpic (el tema de la conversa), ignorant el que s’ha dit abans.

• Dificultats en tenir present l’interlocutor (No saber quan ha s’ha d’intervenir, no prendre mai la iniciativa de torn,...)

• Possibles dificultats per fer efectiva la comunicació (Potser l’interlocutor no entén bé de què li parlen).

• Manca d'ús de registres de discurs socialment acceptats segons el context.

Per concloure si un alumne/a és susceptible de ser atès/a pel CREDA cal realitzar primer una valoració que determini aquests tres aspectes:e la

• El Comportament Lingüístic.

• L’edat.

• Les possibles dificultats nuclears (tals com dificultats cognitives, emocionals, neurològiques,…).

ESCOLA

SEEM

SEETDIC

CREDA

Tot l’alumnat amb dificultats de llenguatge o amb sordesa ha de ser atès pels recursos propis de l’escola: els generals, i en tot cas també pels més específics : MEE, MALL, USEE, petit grup,…

… Però en funció de la combinació d’aquells tres aspectes el Marc d’Actuació determina quins alumnes han de ser atesos també pels CREDA…

..o per altres serveis educatius específics.

En funció d’aquestes categoritzacions es determinen diversos “Blocs d’intervenció en el llenguatge”, per ser posats en pràctica bé pel professorat de l’escola, bé per la/el logopeda del CREDA:

Bloc 3: Estimulació global del llenguatge. Adreçat a alumnat amb competències lingüístiques no prou desenvolupades. Té l'objectiu de facilitar l'ús del llenguatge. Treballa les estructures lingüístiques de forma individual, i en planifica la seva generalització a l'entorn escolar i familiar.

Bloc 6: Estimulació del desenvolupament fonològic. Adreçat a alumnat amb parla inintel·ligible (molts errors fonològics). Basat en el sistema d'oposicions fonològiques. Aplicat de forma individual.

Bloc 7: Estimulació articulatòria. Adreçat a alumnat amb dificultats neurològiques o orgàniques que destorben la producció de la parla. Basat en el treball articulatori (bàsicament pràxies). Supeditat a l'actuació des de l'àmbit mèdic. Aplicat de forma individual.

Programes aplicables pel/per la logopeda del CREDA

Bloc 1: Específic de comunicació. Adreçat a alumnat amb dificultats importants de relació. Emfasitza la facilitació de l'expressió de les intencions comunicatives.

Bloc 2: Estimulació global cognitiva i comunicativa. Adreçat a alumnat amb coneixement limitat de l'entorn a causa d'un desenvolupament més lent o de poques experiències vitals. Emfasitza la planificació d'experiències que hi contribueixin.

Bloc 4: Estimulació global del llenguatge. Adreçat a alumnat amb desenvolupament lingüístic retardat. Té l'objectiu de facilitar l'ús del llenguatge. (En petit grup si les dificultats estan molt allunyades de les de la majoria de companys, o bé dins l'aula si ho estan menys).

Bloc 5: Estimulació del desenvolupament fonològic. Adreçat a alumnat amb errors fonològics que dificulten la intel·ligibilitat de la parla. D'aplicació a l'aula i/o en petit grup.

Programes aplicables pels recursos personals de l’escola

A qui pertoca l’atenció a l’alumnat amb greus dificultats de llenguatge (Marc d’actuació 1999)

A qui pertoca l’atenció a l’alumnat amb sordesa neurosensorial (Marc d’actuació 1999)