comprensió lectora

Comprensió lectora

Entendre bé el que es llig és unrequeriment bàsic en l’aprenentatgede qualsevol matèria. Per això,oferim a continuació quinze textosper a treballar la comprensió lectora.

Els textos seleccionats tenen unacaracterística comuna: són textosexpositius en els quals s’informad’alguna cosa, generalment d’algunacuriositat que pot cridar l’atenció del’alumnat.

Deliberadament hem deixat de bandauns altres tipus de textos, narratius,poètics, descriptius o dramàtics, pera atendre exclusivament lescarències que poden presentar moltsescolars en la comprensió de textosno literaris.

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Llig el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura ràpida;després, torna a llegir-lo lentament per a respondre, sense mirar-lo, lespreguntes de la pàgina d’activitats.

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA

Comprensió lectora 1

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

UNIDAD 1

LlenguaCL

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA

Comprensió lectora 1CL

La bicicleta

La bicicleta és un vehicle lleuger de dues rodes delmateix diàmetre, la de davant és la directora i la dedarrere la motora. Es mou per un sistema de pedals i transmissió per cadena. Servix per a practicar esporti per a traslladar-se d’un lloc a un altre. És un vehiclesa que no contamina i molt econòmic. Per a circularcorrectament i evitar accidents cal conéixer i complir elcodi de circulació.

El seu ús està generalitzat en gairebé tot Europa. Ésun dels principals mitjans de transport en països comHolanda, Suïssa, Alemanya, algunes zones de Polònia i en els països escandinaus.

Hi ha diferents classes de bicicletes.

– De cross: s’utilitza per a practicar el ciclocross.

– Ergomètrica: és una bicicleta fixa que permet fer pro-ves d’esforç.

– Estàtica: és, també, una bicicleta fixa que no té ro-des i permet fer gimnàstica.

– Tot terreny: servix per a practicar l’esport per la mun-tanya i llocs amb pendents.

– De passeig: se sol usar per carretera, pobles i ciu-tats.

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Per a què servix la bicicleta?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

1

Pensa un poc més

Per què diu la lectura que la bicicleta és un vehicle sa que no contamina?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

Què cal fer per evitar accidents?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

2

En quins països d’Europa està generalitzat l’ús de la bicicleta?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

3

Quins tipus de bicicletes s’anomenen en la lectura?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

4

Tens bicicleta? ...........................................................5

Si la resposta anterior és afirmativa, explica per a què la utilitzes?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

6

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL1

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


ELS MOSQUETERS

Reclutament de l’exèrcit

Al principi del segle XVII, Europa vivia en guerra. Enels exèrcits francesos, alemanys o anglesos faltavensoldats. Per això es reclutaven aventurers i misera-bles a qui no importava arriscar la vida a canvi d’a-liment i de diners. Aquests nous soldats s’allistarencom a mosqueters.

Amb el mosquet a l’esquena

Els mosqueters se sumaven als batallons de soldatsa peu. Duien una nova arma de guerra, el mosquet,que de tant en tant, substituïa l’arcabús. El mosquetfuncionava amb càrregues de pólvora que el mos-queter duia a la cintura i que podien esclatar enqualsevol moment.

Capa roja o capa blava

El 1622, el rei Lluís XIII, creà la seua pròpia com-panyia de mosqueters. Com que els seus cavallseren grisos, els anomenaven els mosqueters grisos.Els que servien el rei duien capes blaves i els queservien el seu ministre, el cardenal Richelieu, capesroges.

Adaptat i extret de Reporter DOC, núm. 105.

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Quin continent vivia en guerra al principi del segle XVIII?

..............................................................................................................................................

1

En quins exèrcits faltaven soldats?

Francesos, alemanys i portuguesos.

Francesos, suecs i portuguesos.

Francesos, alemanys i anglesos.

2

Al principi, com anaven els mosqueters?

A cavall Amb carruatge A peu

3

Quina arma usaven els mosqueters?

..............................................................................................................................................

4

Quina altra arma s’anomena en la lectura?

El rifle L’arcabús L’escopeta

5

Quin rei va crear una companyia de mosqueters pròpia?

..............................................................................................................................................

6

En què es diferenciaven els mosqueters del rei i els del cardenal Richelieu?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

7

Pensa un poc més

Els mosqueters es batien en duel per qüestions d’honor. Creus que era una bonasolució? Per què?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL2

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Les serps

Les serps són rèptils. Tenen el cos allargat i estret,amb un cap en un extrem, una cua en l’altre i un llargventre enmig. No tenen potes i es desplacen reptant.El cap és aplanat i la pell té escates. Les serps queviuen a la zona mediterrània es poden dividir en colo-bres i escurçons.

Les colobres tenen la pupil·la de l’ull redona, escatesgrans al cap que no es diferencia del coll i en generalno tenen verí. Les més conegudes són la serp blanca,la serp verda i groga i la serp verda. No són perillosesper a les persones, únicament la serp verda té capaci-tat per a injectar verí a les seues preses abans d’engo-lir-les.

Els escurçons tenen la pupil·la vertical, un cap ben di-ferenciat amb escates menudes i dents verinoses bendesenvolupades i no s’han de destorbar per evitar laseua picada.

Les serps tenen bona vista però no posseïxen aparellauditiu, encara que capten les vibracions del sòl mit-jançant les escates del ventre. Muden la pell unes tresvegades a l’any i solen viure uns set anys.

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

A quina classe pertanyen les serps?

peixos rèptils insectes

1

Pensa un poc més

Com creus que hem d’actuar en cas de mossegada d’un escurçó?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

De les característiques següents, quines pertanyen a les colobres?

Tenen la pupil·la de l’ull redona.

Tenen dents verinoses.

Les escates són menudes.

Les escates són grans.

3

Quines són les espècies de colobres més conegudes?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

4

Quins dos tipus de serps podem trobar a la zona mediterrània?

..............................................................................................................................................

2

Les serps no tenen aparell auditiu, com capten les vibracions del sòl?

..............................................................................................................................................

5

Quantes vegades muden la pell?

..............................................................................................................................................

6

Has vist alguna vegada una colobra o un escurçó? On?

..............................................................................................................................................

7

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL3

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


Els fars

Els fars són edificacions en forma de torres situadesen punts significatius de la costa. Servixen per a indi-car els punts més importants que puguen ser d’interésper als navegants.

Un far està format per una planta baixa destinada ahabitatge dels tècnics, sala de màquines, despatx, ta-ller i magatzem. I la part superior, que és una torreelevada de forma cilíndrica amb una habitació envidra-da anomenada llanterna. La llanterna conté un focusque emet raigs lluminosos de llarg abast, amb una se-qüència de llampades determinades perquè els nave-gants puguen conéixer la seua situació.

Cada far té unes peculiaritats que el distingixen detots els altres:

– de nit, les característiques de la llum: color, període,etc.

– de dia, la construcció: forma, material, color de l’edi-fici, etc.

Al llarg dels anys, els fars han sofert diverses modifica-cions, tant pel que fa als edificis, amb la millora de lescondicions d’habitabilitat, com a l’aspecte tècnic, ambla substitució dels antics sistemes d’enlluernament(llenya, oli, petroli, gas acetilè o electricitat).

Les persones que antigament tenien al seu càrrec elservei de manteniment dels fars es deien torrers defars. La seua funció principal era mantindre encés elllum de forma permanent durant la nit. Després es di-gueren tècnics mecànics de senyals marítims.


©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Què és un far?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

1

Quins dues parts es diferencien en un far?

..............................................................................................................................................

2

Marca les estances que es poden trobar a la planta baixa d’un far.

habitatge sala de ball biblioteca taller magatzem

3

Digues les peculiaritats que diferencien un far d’un altre.

De nit Õ ..................................................................................................................................

De dia Õ .................................................................................................................................

4

Quina funció tenien els antics torrers?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

5

Quants fars coneixes? On estan situats?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

6

T’hauria agradat ser torrer? Explica la resposta.

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

7

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL4

Pensa un poc més

Explica per què són importants els fars.

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Les molses

Són plantes molt menudes, mai no despassen els10 centímetres d’altura i algunes ni tan sols arribenals 10 mil·límetres. Viuen distribuïdes per tot elmón en llocs on hi ha molta humitat: sobre el troncdels arbres, a les roques, a les teulades, a la vorade rius i rierols, i mai no es troben en aigua salada.

Les falgueres

Fa molts milers d’anys, la superfície de la Terra es-tava coberta de boscos de falgueres que feien finsa 20 o 30 metres d’alçària. No hi havia encara ar-bres com els actuals, i l’absència d’altres plantesque els feren la competència o d’animals que se lesmenjaren va permetre que, durant un temps, domi-naren la terra ferma.

A poc a poc el clima de la Terra va canviar i hui lesfalgueres només es troben a zones humides, bos-cos i àrees tropicals.

Adaptat d’El món vegetal.

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

De quin dos tipus de plantes parla la lectura?

..............................................................................................................................................

1

Marca les respostes correctes.

Les molses són plantes molt menudes.

Les molses són plantes molt grans.

Viuen per tot el món en llocs on no hi ha molta humitat.

Viuen per tot el món en llocs on hi ha molta humitat.

2

Escriu el nom d’alguns llocs on es poden trobar molses.

..............................................................................................................................................

3

Quins tipus de boscos cobrien la terra fa milers d’anys?

..............................................................................................................................................

4

Quants metres d’alçària podien arribar a tindre?

..............................................................................................................................................

5

Escriu el nom d’alguns llocs on es poden trobar falgueres.

..............................................................................................................................................

6

Escriu el nom d’altres plantes que tu conegues.

..............................................................................................................................................

7

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL5

Pensa un poc més

Creus que la pujada de temperatures a causa del canvi climàtic pot afectar lesplantes? Com?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


La llagosta

La llagosta és un insecte de color terrós rogenc.Quan està en repòs es camufla amb l’ambient na-tural on es troba, d’això se’n diu mimetisme. Deles sis cames que té, les dues posteriors són moltllargues i potents, que li permeten saltar a grandistància. A l’estiu la podem veure saltant pelscamps i les terres de secà. S’alimenta de vege-tals. Es reproduïx per ous que la femella introduïxdins la terra a la tardor. Els ous s’obren a la prima-vera i les cries aconseguixen la maduresa en elsmesos de juliol i agost.

El cos de la llagosta és massís. Per al seu estudiel dividim en tres parts: cap, tòrax i abdomen.

– El cap és allargat i hi té els òrgans dels sentits:la boca, els ulls i les antenes.

– El tòrax té sis cames articulades, les dues darre-res adaptades per poder saltar. La llagosta potcantar amb les seues potes, fregant una xicotetallima de les extremitats posteriors amb les alesanteriors.

– A l’abdomen es troben els timpans. Són unessuperfícies clares i circulars situades darrere del’articulació de les potes posteriors.

Podem trobar la llagosta per tot el món, on esdonen les condicions de vida necessàries per a laseua subsistència. Algunes classes es mengenen poblacions dels deserts africans i són conside-rades exquisides en moltes parts del món.

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Què és una llagosta?

..............................................................................................................................................

1

De les característiques següents, quines pertanyen la llagosta?

Té huit cames. S’alimenta de peix.

Salta pels camps. Es reproduïx per ous.

2

Relaciona les part del cos de la llagosta amb els òrgans que té cada una.

cap • • timpans

tòrax • • òrgans dels sentits

abdomen • • sis cames articulades

3

Segons el text la llagosta pot cantar amb les potes. Coneixes uns altres animals quepuguen cantar? Quins?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

4

Per què creus que les llagostes són un plat exquisit en algunes cultures?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

5

Tu, en menjaries, de llagostes? Raona la resposta.

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

6

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL6

Pensa un poc més

La llagosta es camufla amb l’ambient on es troba. Quins altres animals tenen tambéaquesta característica?

..............................................................................................................................................

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Les tortugues

Les tortugues marines formen part d’un dels grups devertebrats més antics del nostre planeta. Són rèptilsque fa més de dos-cents milions d’anys que viuen a lamar. Tenen el cap i les aletes coberts d’escates i la res-ta del cos tancat dins d’una closca dura. No tenen boca,tenen bec. Les tortugues són nadadores excel·lents grà-cies a les seues potents aletes i poden romandre sub-mergides durant un parell d’hores.

A les aigües de la mar Mediterrània trobem tres espè-cies de tortugues marines: tortuga babaua, tortuga ver-da i tortuga llaüt. La seua alimentació és molt variada i cada classe de tortuga té una dieta característica.

– La tortuga babaua és la més abundant de les tres es-pècies. S’alimenta de meduses, és carnívora.

– La tortuga verda és herbívora, ja que només menjaalgues.

– La tortuga llaüt és la espècies més rara. És omnívoraperquè s’alimenta de peixos, meduses, crustacis i al-gues.

Les tortugues són una espècie protegida, ja que estanen perill d’extinció. Aquests animals patixen els efec-tes provocats per les captures accidentals amb arts depesca, el trànsit marítim, la ingestió de plàstics i altresrestes flotants i la contaminació pels vessaments tò-xics a la mar. Les tortugues marines poden viure moltsanys si no patixen cap accident.

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

De quin grup formen part les tortugues? Què són?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

1

Què els cobreix el cap i les aletes?

..............................................................................................................................................

2

Com tenen el cos?

..............................................................................................................................................

3

Quines espècies de tortugues trobem a la Mediterrània?

..............................................................................................................................................

4

Relaciona cada espècie de tortuga amb l’alimentació que té.

tortuga verda • • carnívora

tortuga babaua • • omnívora

tortuga llaüt • • herbívora

5

Escriu alguns dels perills que troben les tortugues a la mar.

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

6

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL7

Pensa un poc més

Pensa i escriu coses que podem fer per ajudar les tortugues marines.

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Menorca. Vent de ponent

A la costa oest de Menorca, entre Ciutadella i elcap d’Artrutx, trobem cala Blanca i el seu entornrocós. És precisament en aquests penya-segatson rompen les ones empeses pel vent de po-nent. Grans ones enfurismades d’escuma blan-ca es llancen contra la costa alta i rocosa de ca-la Blanca, alçant núvols que el vent escampacom una pluja fina contra els penya-segats.

Un horitzó tenyit d’un rosa pàl·lid separa el blauintens de la mar d’un cel blanc.

Els raigs del sol de ponent harmonitzen i omplinla imatge amb diferents intensitats de daurat.

PAISATGES ILLENCS

Mallorca. Sóller

Quasi amagat entre els cims de la serrade Tramuntana a l’illa de Mallorca, hitrobem el poble de Sóller, que ompli unavall menuda i s’enfila per les faldes deles muntanyes dels voltants.

Una vegetació abundant de cultiu envol-ta el poble. Cases senzilles que guaitentímidament d’entre els diferents verdsque cobrixen la localitat.

L’emplaçament d’aquest poble ens per-met admirar a l’horitzó alguns dels cimsmés alts de la serra de Tramuntana,com ara el Puig Major que amb 1 443metres és el més alt de l’illa.

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

En la lectura es descriuen dos paisatges. A quines illes pertanyen?

..............................................................................................................................................

1

Quines altres tres illes pertanyen a les Balears? Encercla-les.

Formentera Cabrera Tenerife

Lanzarote Eivissa La Gomera

2

On està situada cala Blanca?

..............................................................................................................................................

4

Quin d’aquests vents bufa a Menorca segons el text?

Gregal Tramuntana Ponent

3

Què és un penya-segat?

Costa formada per roques de gran altura.

Pedra gran i aïllada.

Roques i minerals.

5

A quina serra pertany el Puig Major?

..............................................................................................................................................

6

Quin poble es descriu a l’illa de Mallorca?

..............................................................................................................................................

7

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL8

Pensa un poc més

Descriu la teua localitat.

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Adaptat de Flors. David Burnie. Ed. Cruïlla.

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


Totes les plantes necessiten llum per acréixer, però els boscos solen ser ombrí-vols. Què fan, doncs, les flors del boscper a sobreviure?

Als boscos on els arbres perden les fullesa la tardor, moltes plantes creixen i flori-xen abans que els arbres traguen les fu-lles de nou a la primavera. Les plantes re-cullen així tota la llum que poden abansque els arbres els la tapen. En uns altrescasos, com als boscos tropicals, hi haunes espècies d’orquídies que no viuen aterra, sinó que viuen enfilades a les bran-ques i als troncs dels arbres. Aquestesflors no fan cap mal als arbres i en canvicom més amunt estan més llum reben.

LES FLORS

Si passeges pel camp encara pots tro-bar flors silvestres a les vores dels ca-mins, als marges dels camps i als espa-dats o els pendents. Els herbassarsnormalment estan plens de flors silves-tres. L’home, amb l’ús prolongat detractors i d’herbicides, ha fet desaparéi-xer moltes d’aquestes flors i ha conver-tit els herbassars en pastures. Així i tot,hi ha plantes de prat, com ara la milfu-lles, molt resistents que poden sobre-viure encara que les haja tallades unamàquina de segar i també poden créixeral marge de les carreteres.

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Segons el text, què fan les plantes del bosc per sobreviure? Marca la respostacorrecta.

Traure moltes flors alhora.

Sobreviure després de ser tallades per una segadora.

Florir abans que els arbres traguen les fulles.

Fer olor perquè acudisquen els insectes.

1

Com obtenen llum algunes espècies d’orquídies als boscos tropicals?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

2

Relaciona aquestes frases segons que pertanyen al primer paràgraf o al segon.

– Algunes florixen abans que els arbres traguen les fulles.

– L’home ha transformat els herbassars en pastures.

– Hi ha plantes resistents que sobreviuen en les pastures.

– Altres viuen enfilades als arbres.

– Pel camp hi ha moltes flors silvestres.

3

Quines d’aquestes característiques té la planta milfulles? Marca-les.

Viu enfilada als arbres.

És una planta de prat molt resistent.

Florix abans que els arbres traguen fulles.

Pot sobreviure encara que l’haja tallada una segadora.

Pot créixer al marge de les carreteres.

Viu en boscos ombrívols.

4

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL9

Pensa un poc més

Teniu plantes a casa? Com les cuideu?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

1r paràgraf

2n paràgraf

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


El foc

Abans de conéixer el foc, els éssers humans eren com animals. Cadamatí buscaven aliment per a ells i per als membres de la comunitat. Pe-rò quan el sol s’amagava només tenien l’opció de tornar a dormir.

Els humans descobriren el foc en la natura. Al principi recollien les bra-ses que quedaven després dels incendis naturals o la caiguda de rajos.Però el problema més gran era mantindre el foc encés.

Uns dels primers mètodes per aconseguir el foc va ser la rotació d’unapunta de pal sobre una fusta seca.

El foc va suposar canvis molt importants en la vida dels nostres avant-passats:

– La cocció dels aliments va significar un avenç important perquè per-metia fer digeribles algunes parts dels animals que caçaven.

– El manteniment de les fogueres els proporcionava calor a l’interior deles coves en els freds hiverns.

– També es va convertir en un mecanisme de protecció contra els ani-mals perillosos.

– El manteniment d’una foguera encesa va significar tindre llum. Artifi-cialment, els humans havien allargat la duració del dia i això va perme-tre les relacions socials entre els membres de la comunitat. El foc vafacilitar les primeres converses i l’intercanvi d’experiències.

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Segons el text, què feien els humans abans de conéixer el foc? Marca la respostacorrecta.

Buscar aliment i dormir.

Buscar aliment i parlar.

Buscar animals perillosos.

1

Al principi, com aconseguien foc els humans?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

2

Explica com van aconseguir foc els humans per si mateixos.

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

3

Marca vertader (V) o fals (F). V F

– Amb el foc es cremaven els aliments.

– Amb el foc es van poder coure els aliments.

– El foc va proporcionar fred a l’interior de les coves.

– El foc va servir perquè els animals localitzaren els humans.

– El foc va servir de protecció contra els animals perillosos.

– El foc va facilitar les primeres converses.

4

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL10

Pensa un poc més

Quin dels avenços pel descobriment del foc consideres que és més important per al’ésser humà? Raona la resposta.

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Els arbres

Les plantes primitives eren tan xicotetes que n’hau-rien calgut dotzenes per tapar l’extrem d’una agulla decap. Aquestes cèl·lules tan menudes vivien als oce-ans de l’antiga Terra, i l’única cosa que permet classi-ficar-les com a plantes és que necessitaven la llumdel sol per a créixer. A partir d’aquests començamentstan humils, el regne de les plantes ha evolucionat finsa ser com el coneixem hui.

Moltes plantes van quedar-se a l’aigua, però d’altresvan colonitzar la Terra. Per aconseguir-ho els calia al-guna cosa que les ajudara a suportar el propi pes id’aquesta manera algunes plantes van anar desenvo-lupant un material anomenat lignina, que els va fer lestiges resistents i llenyoses i els va permetre créixer.

Com que totes les plantes necessiten llum, les mésaltes van reeixir i en canvi les menudes no, ja que ha-vien de sobreviure a l’ombra de les grans. Desprésvan aparéixer les plantes amb un sol tronc gran: vanser els primers arbres. Els arbres grans, com les se-quoies gegants de Califòrnia, poden pesar més de sismil tones, cosa que fa que siguen la matèria viva méspesada que haja existit mai a la Terra.

Adaptat de L’arbre. David Burnie. Altea. Grup Promotor.

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

On vivien les plantes primitives?

..............................................................................................................................................

1

Què és el que permet classificar-les com a plantes?

..............................................................................................................................................

3

Què va permetre créixer les plantes?

Fulles enfiladisses.

Tiges resistents i llenyoses.

Els boscos tropicals.

4

Quina grandària tenien aquestes plantes?

..............................................................................................................................................

2

Quin arbre gegant s’anomena en la lectura?

..............................................................................................................................................

5

D’on són aquests arbres?

..............................................................................................................................................

6

Escriu el nom d’alguns arbres que conegues.

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

7

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL11

Pensa un poc més

Unix cada frase feta, relacionada amb el món vegetal, amb el seu significat.

Ser de bona fusta. Responsabilitzar-se.

Tindre molts pinyons. Ser robust.

Traure les castanyes del foc. Ser ric.

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


LA COVA D’ALTAMIRA

Al segle XIX, el descobriment de la cova d’Altamira

El 1879 Marcelino Sáinz de Sautola va visitar la cova ambla seua filla Maria de 8 anys, qui es va adonar que hi haviaunes pintures al sostre.

Els pobladors d’Altamira

Els homes de Cromanyó ocupaven la cova en qualsevolèpoca de l’any i, a les rodalies, caçaven, pescaven al riu i agafaven marisc. Però, a més, el laberint de galeries, alllarg de 270 metres, era un lloc ideal per plasmar-hi el seuart: la pintura rupestre.

Les pintures de la cova

A Altamira hi ha al voltant de 250 gravats i pintures quetenen uns 14 000 anys d’antiguitat. Representen animals:bisons, cérvols, porcs senglars, cavalls... També hi ha huitfigures humanes gravades i unes quantes mans “estam-pades” a la roca. A més, hi ha moltes línies i signes geo-mètrics, però el sentit d’aquests encara és un misteri.

La tècnica dels artistes

Els homes que van decorar la cova van emprar la pintura,el siluetatge, l’ombrejat, el gravat i el raspat amb mestria.Aprofitaven els buits, els bonys i les fisures de la roca perdonar relleu a la pintura. Els colors que més empravensón el negre, el roig, el groc i el marró.

La capella Sixtina prehistòrica

Així és com anomenen la gran sala de Policroms. Al sos-tre, hi ha representats quasi un centenar d’animals i sig-nes, pintats de color roig i negre molt realistes. Els ani-mals donen al conjunt una gran sensació de moviment.


©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Qui es va adonar que hi havia pintures al sostre de la cova d’Altamira?

..............................................................................................................................................

1

Què van fer dins del laberint de galeries de la cova?

..............................................................................................................................................

3

Quines activitats realitzaven els homes de Cromanyó a les rodalies de la cova?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

2

Quins animals hi ha representats?

..............................................................................................................................................

4

Marca vertader (V) o fals (F). V F

– Aprofitaven la llum per donar relleu a la pintura.

– Aprofitaven els bonys per donar relleu a la pintura.

– Empraven els colors negre, roig, groc i marró.

– Empraven els colors negre, blau i verd.

6

Com s’anomena també la sala de Policroms?

..............................................................................................................................................

7

Quantes figures humanes hi ha gravades?

deu sis huit

5

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL12

Pensa un poc més

Per què creus que els homes de la prehistòria pintaven les coves?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


A què juguen les paraules?

Hi ha un munt de jocs en què l’únic que cal fer ésparlar. Probablement, t’hi deus haver entretingut al-guna vegada. Un d’aquests jocs és el veig, veig…,que consistix a endevinar una cosa que algú veu, elnom de la qual comença per una lletra determinada.

En el joc del vaixell, qui comença diu “Ha vingut unvaixell carregat de…”, i diu una paraula (“…po-mes”, per exemple); aleshores, tots els altres parti-cipants han de dir paraules que comencen per lamateixa lletra, fins que algú falle.

També hi ha el joc de les paraules encadenades,que es formen dient una paraula que comence perl’última lletra o síl·laba de la paraula que ha dit eljugador anterior.

Un altre tipus de joc són les endevinalles; per exem-ple: “És un canari molt groc, / que no canta gens nipoc.” (ja saps que és el plàtan). També són molt di-vertits els embarbussaments, que són textos breus,fets amb paraules difícils de dir seguides i de pres-sa: “Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un pen-jat”.

Per animar les reunions d’amics no hi ha res millorque explicar acudits. No tothom té la mateixa grà-cia, però normalment en tots els grups hi ha algúque els explica molt bé.

Si els acudits no et van bé, pot ser tens unes altreshabilitats, com per exemple imitar altres persones(personatges coneguts, esportistes, cantants, polí-tics, etc.). Pots imitar-los amb la veu i, per fer mésgràcia, també amb els gestos.

Adaptat d’Ensenya’m la llengua. Almudena Jimeno. Ed. Cruïlla.

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Escriu el nom d’alguns dels jocs que s’anomenen en la lectura.

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

1

Què ha de dir el jugador quan comença el joc del vaixell?

..............................................................................................................................................

3

Relaciona.4

Quins dels jocs que presenta el text t’agrada més? Per què?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

5

Explica com es juga al joc del veig, veig.

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

2

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL13

Pensa un poc més

Escriu una endevinalla curteta. Si no en saps cap, inventa-la.

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

Embarbussaments

Acudits

Paraulesencadenades

Es juga dient una paraula que comenceper l’última lletra o síl·laba de la paraulaque ha dit el jugador anterior.

Són textos breus, fets amb paraulesdifícils de dir seguides i de pressa.

Joc de paraules o historieta breu ques’explica per a fer riure.

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


La Llotja de València

Les llotges eren edificis públics on es reunien els mer-caders i els comerciants per a fer els seus tractes.

El desenvolupament del comerç en la edat mitjana esva manifestar en la construcció de grans edificis com laLlotja de Barcelona, la Llotja de Mallorca i la Llotja deValència.

La Llotja de València o Llotja de la Seda és un edifici dela ciutat de València, construït entre el 1482 i 1548 pelgironí Pere Comte seguint el model de la de Mallorca.

El conjunt està format per tres cossos que, observats desde la plaça del Mercat, comprenen la sala de contracta-ció, una torre central i, a la seua esquerra, el consolat demar.

– La sala de contractació, anomenada també el salócolumnari, és una gran sala de tres naus i huit colum-nes. Aquesta sala s’utilitzava per a realitzar les ope-racions bancàries del moment.

– La torre central consta de planta baixa i dos pisosalts, que en origen es dedicaven a presó dels merca-ders que no pagaven els seus deutes.

– Completa el conjunt l’edifici del consolat de mar,construït l’any 1498.

Actualment, en l’edifici de la Llotja, cada diumenge, hiha exposicions de segells i monedes antigues.

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Segons el text, què eren les llotges? Marca la resposta correcta.

Edificis públics on es reunien els forners.

Edificis privats on es reunien els mercaders i els comerciants.

Edificis públics on es reunien els mercaders i els comerciants.

1

En quina època es van construir aquests edificis?

En la prehistòria.

En l’època actual.

En la edat mitjana.

2

Quines tres llotges importants s’anomenen en la lectura?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

3

En quines tres parts està dividida la Llotja de València?

............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

4

Quina zona estava dedicada a presó de mercaders?

..............................................................................................................................................

5

Què podem trobar actualment, diumenges, a la Llotja?

..............................................................................................................................................

6

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL14

Pensa un poc més

Ara els comerciants i els mercaders no usen les llotges per a fer tractes comercials.On creus que es reunixen actualment?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.



Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

LLENGUA


REACCIONS DEL COS

El singlot

– Després de menjar, l’estòmac pot pujar i pressio-nar el diafragma, el múscul que ompli i buida elspulmons. Aleshores, el diafragma es contrau ambforça.

– El diafragma baixa bruscament i estira els pul-mons cap avall. Tot d’una els pulmos aspirenmolt d’aire. Les cordes vocals es tanquen quanl’aire passa a la gola. Aquesta contracció, anome-nada singlot, és tan forta que sacseja tot el cos.

El badall

– Amb la boca oberta del tot, agafes molt d’aire.Estires els músculs de la cara, els del coll i elsque servixen per a respirar.

– Després buides els pulmons. Badalles quan es-tàs cansat, quan t’avorrixes, quan tens gana oquan veus algú que badalla.

El formigueig

– Recolzes el cap al braç. La monyica, que està ple-gada, fa que, a la sang, li coste passar per les ve-nes. Els nervis comprimits ja no transmeten infor-mació al cervell.

– Estires el braç: la sang li arriba de forma brusca.Tot d’una, els nervis envien tants missatges alcervell, que no els pot entendre. Notes una sen-sació de formigueig desagradable: se t’ha ador-mit el braç. La picor acaba quan la sang torna acircular normalment.

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

., L

lengua 3

r.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Quins òrgans intervenen en un singlot?

L’estòmac, el diafragma, els pulmons i les dents.

L’estòmac, el diafragma, els pulmons i les cordes vocals.

L’estòmac, el cor, els pulmons i les cordes vocals.

1

Quan pots patir singlot, abans o després de menjar?

..............................................................................................................................................

2

Segons el text, quan badallem?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

3

Pensa i escriu si després de badallar et trobes millor.

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

4

La lectura parla del formigueig que es produïx en la monyica i per què. En quinesaltres parts del cos creus que podem sentir aquesta sensació?

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

5

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL15

Pensa un poc més

Pensa i escriu unes altres reaccions que es produïxen o es poden produir en el teu cos.

..............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

COMPRENSIÓ LECTORA 1

1. Servix per a practicar esport i per a traslladar-sed’un lloc a un altre.

2. Cal conéixer i complir el codi de circulació.

3. Holanda, Suïssa, Alenanya, algunes zones dePolònia i en els països escandinaus.

4. De cross, ergomètrica, estàtica, tot terreny i depasseig.

5. Resposta oberta.

6. Resposta oberta.

Pensa un poc més:

Resposta model. Perquè funciona per un sistema depedals i no usa per a moure’s cap tipus de combus-tible.


1. Europa.

2. En els exèrcits francesos, alemanys i anglesos.

3. A peu.

4. Usaven el mosquet.

5. L’arcabús

6. El rei Lluís XIII.

7. Els que servien el rei duien capes blaves i elsque servien el cardenal Richelieu, capes roges.

Pensa un poc més:

Resposta oberta.


1. Rèptils.

2. Colobres i escurçons.

3. Tenen la pupil·la de l’ull redona.

Les escates són grans.

4. Les més conegudes són la serp blanca, la serpverda i groga i la serp verda.

5. Capten les vibracions del sòl mitjançant les esca-tes del ventre.

6. Muden la pell unes tres vegades a l’any.

7. Resposta oberta.

Pensa un poc més:

Resposta oberta.


1. Els fars són edificacions en forma de torres si-tuades en punts significatius de la costa.

2. Es poden diferenciar una planta baixa i una tor-re en la part superior.

3. Habitatge, taller, magatzem.

4. De nit Õ les característiques de la llum: color,període, etc.

De dia Õ la construcció: forma, material, colorde l’edifici, etc.

5. Tenien al seu càrrec el servei de mantenimentdels fars.

6. Resposta oberta.

7. Resposta oberta.

Pensa un poc més:

Resposta oberta.

SOLUCIONS


1. La lectura parla de les molses i les falgueres.

2. Les molses són plantes molt menudes.Viuen per tot el món en llocs on hi ha moltahumitat.

3. Poden viure sobre el tronc dels arbres, a les ro-ques, a les teulades, a la vora de rius i rierols.

4. Boscos de falgueres.

5. Podien arribar a tindre fins a 20 o 30 metresd’alçària.


1. Les tortugues marines formen part d’un delsgrups de vertebrats més antics del nostre plane-ta. Són rèptils.

2. Tenen el cap i les aletes coberts d’escates.

3. El cos està tancat dins d’una closca dura.

4. La tortuga babaua, la tortuga verda i la tortugallaüt.

5. Tortuga verda Õ herbívora

Tortuga babaua Õ carnívora

Tortuga llaüt Õ omnívora

6. Les captures accidentals, el trànsit marítim, la ingestió de plàstics i altres restes flotants i lacontaminació pels vessaments tòxics a la mar.

Pensa un poc més:

Resposta oberta.


1. Florir abans que els arbres traguen les fulles.

2. Viuen enfilades a les branques i als troncs delsarbres.

3. 1r paràgraf:– Algunes florixen abans que els arbres traguen

les fulles.– Altres viuen enfilades als arbres.

2n paràgraf:– L’home ha transformat els herbassars en

pastures.– Hi ha plantes resistents que sobreviuen en les

pastures.– Pel camp hi ha moltes flors silvestres.

4. – És una planta de prat molt resistent.– Pot sobreviure encara que l’haja tallada una

segadora.– Pot créixer al marge de les carreteres.

Pensa un poc més:

Resposta oberta.


1. Buscar aliment i dormir.

2. Al principi recollien les brases que quedaven des-prés dels incendis naturals o la caiguda de rajos.

3. Uns dels primers mètodes per aconseguir el focva ser la rotació d’una punta de pal sobre unafusta seca.


1. A Menorca i Mallorca.

2. Formentera, Cabrera, Eivissa.

3. Ponent.

4. Està situada entre Ciutadella i el cap d’Artrutx.

5. Costa formada per roques de gran altura.

6. Pertany a la serra de Tramuntana.

7. Es descriu el poble de Sóller.

Pensa un poc més:

Resposta oberta.


1. La llagosta és un insecte de color terrós rogenc.

2. Té huit cames.

Salta pels camps.

Es reproduïx per ous.

3. Cap Õ òrgans dels sentits

Tòrax Õ sis cames articulades

Abdomen Õ timpans

4. Resposta model. Poden esmentar el nom d’algu-nes aus.

5. Resposta oberta.

6. Resposta oberta.

Pensa un poc més:

Resposta model. Poden esmentar el camaleó i al-guns noms d’insectes.

6. Les falgueres es troben a zones humides, boscosi àrees tropicals.

7. Resposta oberta.

Pensa un poc més:

Resposta oberta.

4. – Amb el foc es cremaven els aliments. F– Amb el foc es van poder coure els aliments. V– El foc va proporcionar fred a l’interior de les

coves. F– El foc va servir perquè els animals localitzaren

els humans. F– El foc va servir de protecció contra els animals

perillosos. V– El foc va facilitar les primeres converses. V

Pensa un poc més:

Resposta oberta.


1. Vivien als oceans de l’antiga Terra.

2. Eren tan menudes que n’haurien calgut dotze-nes per tapar l’extrem d’una agulla de cap.

3. Necessiten la llum del sol per a créixer.

4. Tiges resistents i llenyoses.

5. La sequoia.

6. Són de Califòrnia.

7. Resposta oberta.

Pensa un poc més:

Ser de bona fusta. Õ Ser robust.Tindre molts pinyons. Õ Ser ric.Traure les castanyes del foc. Õ Responsabilitzar-se.


1. Maria, la filla de Marcelino Sáinz.

2. Caçaven, pescaven al riu i agafaven marisc.

3. Pintura rupestre.

4. Hi ha representats bisons, cérvols, porcs sen-glars i cavalls.

5. Huit.

6. – Aprofitaven la llum per donar relleu a la pintu-ra. F

– Aprofitaven els bonys per donar relleu a lapintura. V

– Empraven els colors negre, roig, groc i marró. V– Empraven els colors negre, blau i verd. F

7. S’anomena també la capella Sixtina prehistòrica.

Pensa un poc més:

Resposta oberta.


1. El joc de veig, veig, el del vaixell, el de les parau-les encadenades, les endevinalles, els embarbus-saments i els acudits.

2. Consistix a endevinar una cosa que algú veu, elnom de la qual comença per una lletra determi-nada.

3. Qui comença diu “Ha vingut un vaixell carregatde…”, i una paraula.

4. Embarbussaments. Són textos breus, fets ambparaules difícils de dir seguides i de pressa.Acudits. Joc de paraules o historieta breu ques’explica per a fer riure.Paraules encadenades. Es juga dient una paraulaque comence per l’última lletra o síl·laba de laparaula que ha dit el jugador anterior

5. Resposta oberta.

Pensa un poc més:

Resposta oberta.


1. Edificis públics on es reunien els mercaders i elscomerciants.

2. En l’edat mitjana.

3. La Llotja de Barcelona, la Llotja de Mallorca i laLlotja de València.

4. La sala de contractació, la torre central i el con-solat de mar.

5. La torre central.

6. Exposicions de segells i monedes antigues.

Pensa un poc més:

Resposta oberta.


1. L’estòmac, el diafragma, els pulmons i les cor-des vocals.

2. Després de menjar.

3. Badallem quan estem cansats, quan ens avor-rim, quan tenim gana o quan veiem algú quebadalla.

4. Resposta model. Normalment, després de bada-llar sentim una sensació agradable en el cos.

5. Resposta model. Poden anomenar les extremitatsdel cos, per exemple, els peus.

Pensa un poc més:

Resposta model. Poden anomenar les ventositats, lapell de gallina quan tenim por, etc.

comprensió lectora

Documents

Transcript of comprensió lectora