Compromisos de Barcelona amb la mitigacio i l’adaptacio ... · Barcelona, una ciutat compromesa...
40
1 Compromisos de Barcelona amb la mitigacio i l’adaptacio al Canvi Climatic
Transcript of Compromisos de Barcelona amb la mitigacio i l’adaptacio ... · Barcelona, una ciutat compromesa...
1
Compromisos de Barcelona amb la mitigacio i l’adaptacio al Canvi Clima tic
2
Índex de continguts
BARCELONA, UNA CIUTAT COMPROMESA AMB LA SOSTENIBILITAT........................................................ 4
EL CANVI CLIMÀTIC A BARCELONA. SITUACIÓ ACTUAL ....................................................................... 6
ELS COMPROMISOS INTERNACIONALS ADQUIRITS ............................................................................. 8
PARTICIPACIÓ I COL·LABORACIÓ AMB XARXES DE CIUTATS .................................................................. 9
MESURES REALITZADES A NIVELL MUNICIPAL PER FER FRONT AL CANVI CLIMÀTIC .................................... 10
A. Per reduir el consum energètic i per mitigar el canvi climàtic ........................................ 10
A.1. Planificació com a eina per a la mitigació .................................................................... 10
A.2. Innovació i tecnologia per facilitar l’estalvi i l’eficiència energètica ........................... 12
A.3. Foment de la generació energètica local per incrementar l’autosuficiència .............. 14
A.4. Ambientalització del subministrament dels serveis municipals .................................. 16
A.5. Foment del canvi en la cultura energètica ................................................................... 17
A.6. Extensió i consolidaciÓ de xarxes de climatització que aprofiten calor i fred residuals
............................................................................................................................................. 19
A.7. Mobilitat elèctrica ........................................................................................................ 21
A.8. Rehabilitació energètica............................................................................................... 22
A.9. Pobresa energètica ...................................................................................................... 23
A.10. Actuacions al Port de Barcelona ................................................................................ 24
B. Per incrementar la resiliència i l’adaptació al canvi climàtic........................................... 24
B.1 Creació de noves eines per la millora de la governança ............................................... 24
B.2 Prevenció i cura de la salut de les persones ................................................................. 25
B.3 Foment dels serveis ambientals del verd ...................................................................... 26
B.4 Conservació de la biodiversitat com a riquesa de la ciutat ........................................... 27
B.5 Planificació i grans obres per garantir el subministrament d’aigua .............................. 28
B.6 Gestió d’inundacions i protecció del litoral .................................................................. 29
LES EMPRESES I ORGANITZACIONS DE LA CIUTAT TAMBÉ FAN FRONT AL CANVI CLIMÀTIC .......................... 31
A. Bones pràctiques dels membres de la Xarxa de signants pel Compromís ...................... 31
A1. Pla de Mobilitat Sostenible de Grupo Leche Pascual. Millora de la petjada de carboni
reduint els gasos d'efecte hivernacle i partícules contaminants ........................................ 31
A.2. Pla d’Energia Participatiu de Sant Martí de Provençals i La Verneda- La Pau. Repensar
l’energia de barri de manera compartida i en comunitat ................................................... 32
A.3. Projecte contra la Pobresa Energètica d’Ecoserveis .................................................... 33
A.4. Canviem CO2 per flors. Campanya de comunicació de Transports Metropolitans de
Barcelona ............................................................................................................................. 34
3
A.5. Pla d’Estalvi Energètic del Twentytú High-Tech Hostel ............................................... 35
A.6. Projecte d’eficiència energètica als centres educatius de Barcelona. Xarxa Barcelona
Escoles + Sostenibles ........................................................................................................... 36
A.7. Pla de Sostenibilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ........................................ 37
A.8. Cercle de proveïdors neutres en emissions de CO2 ..................................................... 38
A.9. “L’última milla” a Ciutat Vella. Microplataforma de distribució de mercaderies en
tricicles elèctrics .................................................................................................................. 39
B. Full de ruta dels membres de la Xarxa de signants: El Compromís pel Clima de
Barcelona................................................................................................................................. 40
4
Barcelona, una ciutat compromesa amb la sostenibilitat
El Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 (nascut del moviment global Agenda 21)
és un marc de referència amb valor estratègic i voluntat inspiradora que posa de manifest el
ferm interès de les organitzacions ciutadanes de Barcelona per assumir responsabilitats i, a
través de la participació, aportar el seu criteri, la seva creativitat i la seva força per avançar
conjuntament cap a una visió compartida.
El Compromís no és només un marc de treball. És també un àmbit de reflexió i debat
sobre els reptes de la ciutat que enforteix la democràcia i la coresponsabilitat.
Amb una xarxa de més de 760 organitzacions signants del Compromís, entre ells
l’Ajuntament de Barcelona, hi ha la voluntat ferma de treballar en xarxa de manera
continuada per transformar i construir la visió de futur compartida. Els signants
assumeixen els seus principis i objectius del Compromís, però a més es comprometen
a emprendre accions concretes en els seus camps d’acció.
El Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat consta de 10 Objectius, i per a cadascun d’ells, 10 línies d’acció. Ha estat subscrit per més de 760 organitzacions (empreses, associacions, col·legis professionals, sindicats, universitats, 342 escoles...) i pel propi Ajuntament.
5
Pel que fa a l’acció climàtica, el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat inclou les següents línies d’acció
OBJECTIU PRINCIPALS LÍNIES D’ACCIÓ VINCULADES AL CANVI CLIMÀTIC
1. Biodiversitat: del verd urbà a la renaturalització de la ciutat
LA4. Potenciar els beneficis ambientals i socials del verd urbà: la qualitat ambiental (acústica, climàtica, atmosfèrica) i sensorial; la capacitat d’acollida dels espais verds (proximitat, serveis), i el seu interès cultural i per a l’educació i la recreació. LA10. Gestionar el verd amb criteris d’eficiència en l’ús de recursos naturals i utilitzar productes de baix impacte sobre el medi ambient i la salut. Seleccionar espècies en funció dels serveis que proporcionen i de la seva adaptabilitat.
2. Espai públic i mobilitat: del carrer per circular al carrer per viure-hi
LA5. Promoure i optar per una mobilitat segura, sostenible i activa, augmentant els desplaçaments realitzats en modes no motoritzats. Fomentar la mobilitat a peu augmentant, ordenant i millorant la superfície destinada als vianants i proporcionant més informació i senyalització; també per als més petits, amb la implantació i la millora dels camins escolars.
4. Ciutat eficient, productiva i d’emissions zero: de la Barcelona tecnològica a la Barcelona intel·ligent
LA3. Regenerar la ciutat construïda a través de la rehabilitació energètica dels edificis i els habitatges, començant pels edificis públics. Aïllar tèrmicament els edificis, millorar les instal·lacions tèrmiques i d’il·luminació, utilitzar equips eficients, produir energia en el mateix edifici. Assessorar la ciutadania sobre com fer-ne un ús responsable. LA5. Estalviar recursos naturals i aconseguir la màxima eficiència en la seva producció, distribució i ús, en especial de l’aigua i l’energia. LA6. Aprofitar al màxim els recursos energètics locals, prioritzant les energies netes i renovables en diferents àmbits, especialment als edificis i al transport. LA7.Implantar el vehicle elèctric i altres vehicles nets i menys sorollosos, prioritzant les fonts d’energia renovable. Proveir les infraestructures necessàries i accelerar la reconversió progressiva de flotes de transport públic i flotes captives, així com del vehicle privat.
5. Ús racional dels recursos: de la societat del consum al consum responsable
LA4. Fer un consum responsable de béns i serveis: consum col·laboratiu, comerç just, comerç de proximitat (concepte del quilòmetre zero), productes alimentaris locals i de temporada, ecològics i saludables, productes genuïns i artesanals de qualitat.
6. Bon govern i responsabilitat social: de la intervenció sectorial a la coordinació efectiva
LA1. Fer una excel·lent gestió dels recursos (econòmics, humans, materials i naturals).
7. Benestar de les persones: de la ciutat acollidora a la societat cohesionada
-
8. Progrés i desenvolupament: de la preocupació per la sostenibilitat a una economia que s’hi fonamenti
LA4. Evolucionar cap a una economia baixa en emissions, prioritzant la reducció del consum d’energia i impulsant l’ús d’energies renovables amb menys impacte.
9. Educació i acció ciutadana: de la conscienciació a la coresponsabilització amb coneixement de causa
LA1. Estendre la cultura de la sostenibilitat a tota la ciutadania. Avançar de la informació al coneixement i a l’acció responsable, individualment i col·lectivament. Predicar amb l’exemple.
10. Resiliència i responsabilitat planetària: de la resposta puntual a l’acció global
LA1. Millorar la capacitat d’acció proactiva i preventiva per disminuir la vulnerabilitat. Governança i gestió integral de riscos. LA2. Protegir el clima. Comptabilitzar, prevenir i minimitzar les emissions d’efecte d’hivernacle. En el cas que no es puguin reduir a zero, recórrer a la compensació. LA3. Prevenir i gestionar les conseqüències del canvi climàtic: adaptar les infraestructures, garantir la disponibilitat d’aigua, minimitzar els efectes sobre la salut, seleccionar espècies vegetals adequades, etc. LA4. Caminar cap a l’autosuficiència energètica: reduir el consum d’energia i augmentar l’aportació d’energia renovable local per garantir-ne el subministrament. LA7. Minimitzar la petjada ecològica sobre el planeta: mar, zones humides, rius, boscos, atmosfera. Responsabilització de la ciutat respecte als seus impactes globals. LA8. Mantenir el posicionament de la ciutat a escala internacional pel seu compromís amb la sostenibilitat. De manera especial, impulsar i liderar les polítiques sostenibilistes en l’àmbit mediterrani. LA9. Cooperar amb altres ciutats i ciutadanies. Promoure la justícia social global fomentant la coresponsabilitat planetària.
6
El canvi climàtic a Barcelona. Situació actual
Barcelona fa anys que està compromesa en la lluita contra el canvi climàtic, per això la gestió
energètica, la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, l’adaptació, la qualitat
de l’aire i la pobresa energètica són prioritats en l’agenda política de la ciutat.
Barcelona arrossega els mateixos problemes d’arrel que moltes altres ciutats: el consum
energètic, tot i ser relativament baix a nivell individual (per càpita), si es compara amb el
d’altres ciutats, segueix sent globalment elevat i l’origen d’aquesta energia consumida,
millorable.
La tendència dels darrers anys en consum d’energia final ha estat a l’alça. Així es va passar de
consumir 15.664,78 GWh l’any 1999 a consumir 16.782 GWh el 2012, tot i que si parlem de
valors per càpita, la tendència és a consumir de manera més eficient, ja que l’any 1999 el
consum d’energia per habitant era de 10,60 MWh/any, mentre que l’any 2012 aquest consum
era de 10,35 MWh/any.
L’energia consumida a Barcelona es reparteix força equitativament entre els sectors domèstic
(amb un 29,3%) i comercial i serveis (amb un 29,0%). La resta és consumida per la indústria
(17,8%), el transport (22,8%) i altres (1,0%).
L’any 2012 el nivell d’autosuficiència a la ciutat, és a dir l’energia generada a partir de recursos
locals (renovables i residuals) respecte a l’energia total consumida, va ser del 2,08%. Les
energies renovables provenien de: 49% de l’energia solar tèrmica, 10% de l’energia solar
fotovoltaica, 32% de biogàs, 2% de minihidràulica i 8% de biomassa.
Pel que fa a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, Barcelona se situa entre les ciutats
del món occidental amb menors emissions per càpita. Els esforços per fer front al canvi
climàtic, amb mesures d’eficiència i estalvi energètic i de potenciació de les energies
renovables, sumat a un mix elèctric força baix en terme d’emissions comparativament amb el
d’altres països, es veuen recompensats amb baixos nivells d’emissions. L’any 2012 Barcelona
va emetre un total de 3.690.037 tones de CO2 equivalent que representen 2,28 tones de CO2
equivalent per càpita, força per sota de les emissions de l’any 1999, que van ser de 3,19 tones
de CO2 equivalent.
7
Barcelona s’enfronta a riscos creixents derivats del canvi climàtic. Les ciutats són altament
vulnerables als riscos per l’elevada densitat de població i de serveis que concentren. Es fa difícil
quantificar el risc a llarg termini, però els costos econòmics i personals derivats de l’augment
dels riscos associats al canvi climàtic poden ser molt alts.
Els principals riscos que es preveuen, alguns dels quals s’han començat a percebre, són:
augment del nivell del mar, amb una estimació de que per cada centímetre que puja el nivell
del Mediterrani es perd un metre de platja; augment de la temperatura, especialment a l’estiu,
amb més episodis d’onades de calor; canvi en el règim de precipitacions, en què els aiguats i
les sequeres seran més freqüents i severs.
El canvi climàtic planteja nous reptes per a la ciutat. Alguns d’aquests reptes són:
sobre la salut de les persones, per l’increment de les onades de calor que pot provocar
afeccions cardíaques, respiratòries i al·lèrgiques;
sobre el patrimoni natural i els recursos, per un increment dels incendis i per canvis de
patrons en la demanda d’aigua i d’energia;
sobre el litoral per l’erosió provocada per les llevantades;
sobre les activitats econòmiques, per una distribució diferent al llarg de l’any dels
turistes a la Mediterrània;
sobre les infraestructures de sanejament, per l’increment de pluges torrencials que
superin la capacitat de càrrega de les depuradores.
8
Els compromisos internacionals adquirits
D’acord amb la línia d’acció 10.8, sobre mantenir el posicionament de la ciutat a escala
internacional pel seu compromís amb la sostenibilitat i de manera especial, impulsar i liderar
les polítiques sostenibilistes en l’àmbit mediterrani, l’Ajuntament ha adquirit diversos
compromisos de caràcter internacional per fer front al canvi climàtic, que ha traduït en
diversos plans i programes:
Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per a l’Energia Sostenible – PAES de la Unió Europea
(en anglès: Covenant of Mayors: Committed to local Sustainable Energy),
comprometent-se a elaborar un Pla d’Acció d’Energia Sostenible per tal de reduir l’any
2020 les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle un 20% respecte un any de
referència, en aquest cas, el 2008. La data signatura fou el 19 de novembre de 2008, i
l’horitzó és el 2020. El Pla que dóna compliment al PAES és el Pla d’Energia, Canvi
climàtic i Qualitat de l’Aire 2011-20-PECQ) i l’objectiu específic assumit és la reducció
d’un 23% de les emissions per càpita de GEH (Gasos amb Efecte d’Hivernacle) referent
als serveis municipals.
Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Adaptació de la Unió Europea (Mayors Adapt).
Signatura realitzada el 19 de setembre de 2014, comprometent-se a elaborar un Pla de
Resiliència i Adaptació al Canvi Climàtic en un període de 2 anys.
Compact of Mayors. L’any 2015 Barcelona s’ha sumat a aquesta coalició de ciutats
d’arreu del planeta implicades en la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Els seus
objectius estan alineats amb els compromisos ja assumits en els Pactes d’Alcaldes a
nivell europeu.
Declaració i Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de suport al
Comunicat de Lima. En ocasió de la 15a Assemblea de la Xarxa celebrada a Barcelona,
el passat 11 de març de 2015 l’Ajuntament va signar aquests documents per un acord
global post-2015 sobre clima, inclusiu i ambiciós.
9
Participació i col·laboració amb xarxes de ciutats
Barcelona assumeix lideratges conjuntament amb altres ciutats i comparteix experiències i
informació a través de la participació les següents xarxes de ciutats, projectes internacionals i
organismes multilaterals:
ICLEI-Local Governments for Sustainability, entre d’altres participant en els següents
projectes i iniciatives: Cities Adapt, Ramsés, Open European Day, Resilient Cities,
Campanya Procura+ i Local Action for Biodiversity Programme.
Energy Cities
UN-HABITAT, aprofitant la implantació de les oficines a Barcelona es desenvolupa el
programa “City Resilience Profiling Programme” (CRPP), que pretén, amb la
col·laboració de deu ciutats, descriure un marc conceptual i pràctic per la resiliència
urbana, amb aplicacions de software i una millora en la implementació i seguiment de
resultats.
UNISDR amb la campanya ‘Making Cities Resilient’, que designa Barcelona com a “role
model city” en infraestructures i serveis urbans per la feina realitzada amb les TISUS, i
li dóna un lloc a l’Steering Commitee.
C40, amb la participació en tres subxarxes: sobre Resiliència i avaluació de riscs
derivats del canvi climàtic, sobre Desenvolupament urbà sostenible i sobre Cool cities.
Climate Healthy Cities. xarxa formada per la Johns Hopkins University/Bloomberg
School of Public Health, la UPF, l’ASPB, CREAL, Baltimore i l’Ajuntament de Barcelona; i
que pretén estendre’s a altres ciutats que tenen reptes comuns relacionats amb la
salut i el canvi climàtic (onades de calor, temperatures extremes, mosquit tigre, etc.).
Red Española de Ciudades por el Clima
EnerAgen
Barcelona ha elaborat també dos benchmarkings internacionals: un sobre plans d’adaptació al
canvi climàtic en el marc del seu futur pla de Resiliència i Adaptació al Canvi Climàtic, i un altre
sobre plans d’energia i mitigació en el marc del desenvolupament del Pla d’Energia, Canvi
Climàtic i Qualitat de l’Aire.
10
Mesures realitzades a nivell municipal per fer front al canvi
climàtic
A. Per reduir el consum energètic i per mitigar el canvi climàtic Barcelona, fidel al seu compromís de mitigació del canvi climàtic, ha desenvolupat els darrers
anys diverses actuacions de planificació per crear un marc general i un full de ruta que marca
les línies estratègiques a seguir. Així mateix ha implementat mesures d’estalvi i eficiència
energètica i ha promogut la generació d’energia renovable i local, a més de liderar actuacions a
nivell ciutadà per tal de promoure la cultura energètica i de sostenibilitat.
A.1. PLANIFICACIÓ COM A EINA PER A LA MITIGACIÓ
Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire 2011-2020 (PECQ)
El Pla reforça la vinculació del vector energètic amb el canvi climàtic i la qualitat de l’aire. Així,
dota a la ciutat dels instruments estratègics per fomentar l’estalvi i l’ús eficient dels recursos
energètics que permetran tant millorar la salut dels ciutadans (reduint de les emissions de
contaminants locals) com reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per mitigar el canvi
climàtic.
L’objectiu principal del PECQ és reduir l’any 2020 un 23% les emissions per càpita de gasos
amb efecte d’hivernacle respecte a les que hi havia el 2008. És un pla transversal, ja que
implica actuacions en diversos àmbits que ja estan sent tractats per altres departaments i
institucions de la ciutat, i s’estructura en base a una primera part introductòria comuna a dos
programes paral·lels d’escala diferent:
Programa de ciutat: fa referència a tots aquells aspectes generals de la ciutat, que
recauen tant en la gestió de l’Ajuntament com en el comportament i accions del
conjunt de la ciutadania.
Programa municipal: fa referència als aspectes que depenen directament de
l’Ajuntament i dóna resposta específica al compliment del compromís del Pacte
d’Alcaldes/esses.
El Pla conté 108 projectes que fan referència a la gestió de la demanada, tant pel que fa a
millores tecnològiques com a mesures conscienciació que busquen el canvi d’hàbits dels
ciutadans envers a l’ús de l’energia, una de les principals fites que persegueix aquest pla. Així
mateix, tenen molt pes tots els projectes relacionats amb la millora de la qualitat de l’aire, com
ara els projectes relacionats amb la mobilitat, i els que promouen la generació distribuïda
d’energia a partir de fonts renovables i tecnologies eficients.
A dia d’avui, el PECQ s’ha desdoblat en dos documents:
Un que cerca la millora de l’autosuficiència energètica de Barcelona , amb l’objectiu
de prioritzar i optimitzar l’aprofitament dels recursos energètics locals, i que planteja
l’objectiu d’assolir un 10% d’autosuficiència energètica l’any 2024 a partir de la
implementació de mesures d’estalvi i eficiència, per tal d’aprofitar al màxim els
11
recursos locals renovables i/o residuals. També apropant d’aquesta manera la
generació al consum i promovent la generació distribuïda i local.
I un altre document que configura el Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire 2015 -
2018 que és una recopilació de les actuacions que es duen a terme a la ciutat per a la
millora de la qualitat de l’aire i que també recull els plans i projectes futur en aquesta
matèria. L’objectiu principal d’aquest Pla és establir unes línies estratègiques
d’actuació, de caràcter transversal sobre l’àmbit de la qualitat de l’aire, per complir al
100% amb els valors establerts per la Unió Europea.
Pla d’Estalvi i Millora Energètica dels Edificis Municipals 2010-2020 (PEMEEM)
El consum dels edificis i instal·lacions municipals representa de l’ordre del 50% del consum
energètic associat a l’activitat municipal (10% del si es comptabilitza també el transport
públic). Per això, aquest Pla és un dels principals pilars del Programa municipal del PECQ. El
PEMEEM preveu un estalvi de 2.355 tones de CO2eq/any associat a les actuacions de millora
energètica de les instal·lacions municipals.
Habitatges per a gent gran Quatre Camins – Passivhaus
El Patronat Municipal de l'Habitatge (PMHB), a partir de la voluntat d'innovació en projectes, la
recerca de l'eficiència econòmica, energètica i sociocultural i una actitud ambiental activa i
oberta, tracta cada promoció amb singularitat i busca les millors solucions i criteris de
sostenibilitat en funció del tipus d'usuari específic. Des de fa 15 anys el PMHB experimenta i
evoluciona en la incorporació de l'autogeneració d'energia a partir de fonts renovables
(plaques solars, fotovoltaica, ...) i les solucions constructives que incrementen l'eficiència
energètica. En aquest procés, el PMHB actualment prioritza la eficiència arquitectònica - els
sistemes passius - davant de sistemes actius (instal·lacions energètiques), que requereixen
manteniment.
En cas de la promoció d'habitatges per a gent gran Quatre Camins (c/ Infanta Isabel, 9-11), el
plec tècnic convida a plantejar alternatives energètiques de major eficiència, com sistemes
passius avançats, tenint en compte tant en confort dels usuaris com la gestió posterior:
"...entenem que el projecte final ha d'aprofitar totes les oportunitats que dóna el solar i el
planejament i ha de tenir actitud ambiental activa i passiva amb projecció sobre la totalitat de
la vida útil de l'edifici, una actitud social envers a uns segments de la població poc afavorits i
una inequívoca actitud arquitectònica que ha de completar i dibuixar aquest tros de ciutat."
L'equip guanyador va projectar la promoció amb l’estàndard Passivhaus, que es basa en un
aïllament exterior elevat, eliminació de ponts tèrmics i infiltracions, ventilació amb
recuperació de calor, optimització dels guanys solars en les obertures, i finestres amb altes
prestacions. El compliment de les prestacions exigides per l’estàndard Passivhaus (demanda
d’energia per calefacció i fred ≤ 15 k Wh/m2 any, i grau d'estanquitat de l’envolupant) preveu
una reducció del consum d'energia d'aproximadament un 75% en la fase d'ús respecte un
edifici de referència amb estricte compliment de codi tècnic i té una certificació energètica de
projecte de la lletra A amb un 5,1 kgCO2/m2.
www.pmhb.org www.plataforma-pep.org
12
Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018 (PMU)
A Barcelona, el transport és, actualment, la principal causa de contaminació atmosfèrica i
acústica i també suposa una despesa energètica molt important atès que el 22,8% del consum
d’energia final de la ciutat es deu al transport A nivell mundial, el transport de persones i
mercaderies és el principal consumidor energètic, amb més del 40% de l’energia primària i el
24% del consum d’energia final. A més, encara presenta una diversificació energètica molt
reduïda, ja que els derivats del petroli cobreixen el 95% de les necessitats energètiques del
sector. A Barcelona, és responsable del 37% de les emissions de GEH.
El PMU pretén reduir el vehicle privat en un 21% i incrementar els desplaçaments a peu (10%),
en bicicleta (67%) i en transport públic (3,5%). Per això, entre d’altres mesures, s’ha començat
a implementar la nova xarxa d’autobús ortogonal, més ràpida, eficient i fàcil; la implantació
d’unitats urbanes pacificades al trànsit (Superilles) o la promoció de vehicles més eficients
(com el vehicle elèctric, estenent la xarxa de punts de recàrrega, apostant pel vehicle elèctric a
les flotes municipals, estimulat la seva adquisició, etc.).
El PMU preveu un estalvi del consum energètic i de les emissions de CO2 de la mobilitat d’entre
el 12% (si hi hagués una reducció d’un 13% de la intensitat circulatòria) i el 29% (si la reducció
de la intensitat circulatòria arribés al 21%) per l’any 2018.
Pla Director d’Il·luminació
El Pla Director d’Il·luminació és un pla estratègic que té com a grans objectius millorar els
nivells lumínics, l’eficiència energètica i la intel·ligència funcional, prioritzant el vianant
enfronts els vials de circulació i personalitzar carrers, edificis i monuments. Per prioritzar la
lluminositat en funció dels usos s’han definit tipologies d’espais diferenciats, com poden ser
corredors verds, zones de mobilitat 30, espais de nova centralitat, itineraris culturals, etc.
S’estima que el desplegament del Pla director d’Il·luminació estalviï 2.252 tones de CO2
equivalent.
Pla de Prevenció de Residus Municipals
El Pla, d’acord amb els objectius catalans i metropolitans establerts, marca com a objectiu per
al 2018 reduir en un 10% la generació de residus per càpita i mantenir aquesta quantitat fins el
2020, assolint l’índex de 1,386 kg/hab./dia. Amb el compliment dels objectius del Pla
s’estalviarien 0,036kgCO2eq/hab.dia respecte el 2009.
A.2. INNOVACIÓ I TECNOLOGIA PER FACILITAR L’ESTALVI I L’EFICIÈNCIA
ENERGÈTICA
Mesures per a la superació de barreres per a la contractació d’Empreses de Serveis
Energètics (ESEs)
La contractació d’Empreses de Serveis Energètics (ESEs), i en general la col·laboració públic-
privada, esdevé una eina essencial per a la millora en l’eficiència energètica de les
instal·lacions i repercuteix directament en la disminució dels consums energètics, però, a més
a més, proporciona altres avantatges: traspàs del risc de les instal·lacions a l’empresa de
13
manteniment, disposició d’un assessorament tècnic expert continuat, fixació d’un pressupost
estable i satisfacció dels usuaris pel bon manteniment de les instal·lacions.
Malgrat tot, la contractació d’ESEs és avui en dia encara força complexa i requereix un
procediment administratiu i jurídic llarg per les diverses barreres legals existents. L’Agència
d’Energia de Barcelona ha elaborat “Estudi per a l’avaluació i superació de les barreres
tècniques existents per a la contractació d’ESE per part de l’Ajuntament de Barcelona”, on
s’analitza en profunditat el marc contractual de les ESEs i es proposen mesures per superar
aquestes barreres i impulsar la contractació d’ESE per a la implantació de mesures d’eficiència
energètica en edificis públics. A partir d’aquest document i amb el suport dels serveis jurídics
municipals s’ha treballat en una licitació de gestió energètica en model d’ESE d’un lot
important d’edificis equipaments municipals
Impuls de tecnologies d’alta eficiència com a estratègia d’estalvi i eficiència
L’optimització de la regulació i el control és una mesura clau per a la implementació de
l’estratègia d’estalvi i eficiència energètica. És una eina d’eficiència aplicable a qualsevol tipus
de sistema (climatització, il·luminació, ofimàtica, comunicacions...), garanteix reduccions en el
consum energètic sense pèrdua de qualitat del servei prestat i augmenta la vida útil de les
instal·lacions. A més, repercuteix en un estalvi econòmic tant pel que fa a la reducció de la
factura elèctrica com a la reducció del manteniment necessari. L’Agència d’Energia de
Barcelona va publicar el novembre de 2011 la “Guia bàsica d’eficiència energètica en edificis
municipals” que descriu mesures concretes d’eficiència als edificis.
Visualització de les dades energètiques en edificis i instal·lacions municipals
Tenir informació sobre què consumeixen i com consumeixen els edificis i del funcionament de
les instal·lacions de generació energètica és clau a l’hora de desenvolupar actuacions de
millora amb l’objectiu d’optimitzar funcionaments. En aquest sentit, des de fa anys es treballa
per a monitorar energèticament els diferents edificis i instal·lacions de generació municipals i
s’ha desenvolupat una plataforma de visualització de la informació energètica recollida que
permet el control i l’anàlisi del funcionament dels diferents sistemes energètics. Per tal
d’uniformitzar criteris a l’hora de realitzar nous monitoratges energètics en edificis,
equipaments i instal·lacions s’ ha elaborat un protocol de comunicació amb les especificacions
i requeriments que han de complir els diferents equips de monitoratge per tal que comuniquin
amb la plataforma de sensors municipal SENTILO i la plataforma de visualització de la pròpia
Agència. Actualment hi ha monitorats 38 edificis municipals que acullen 50 serveis. També hi
ha monitoritzades 35 instal·lacions fotovoltaiques municipals, una setantena d’instal·lacions
solars tèrmiques, dues mini-eòliques, etc.
Instal·lació d’un nou enllumenat intel·ligent per a Barcelona
D’acord amb el nou Pla Director d’Il·luminació , l’any 2013 es va començar a instal·lar el nou
enllumenat públic que incorpora més claror, més eficiència i nova tecnologia.
Els objectius del nou enllumenat són prioritzar els vianants per davant dels vials de circulació,
millorar els nivells lumínics, incorporar sistemes de control i regulació que millorin l’eficiència
energètica i funcional i personalitzar carrers, edificis i monuments.
14
En total s'han modificat més de 115 trams de carrers incorporant més de 3.400 punts de llum
amb led. A data d’avui amb la renovació de l’enllumenat de carrers, les millores en les
urbanitzacions i els nous projectes urbans s’ha incorporat el nou concepte lumínic a la ciutat,
incrementant els nivells lumínics i incorporant intel·ligència funcional en més de 260 trams de
carrer i més de 13.130 punts de llum led.
Per altra banda, s’han dut a terme diferents actuacions per tal de dotar d’enllumenat autònom
i autosuficient a diferents punts de la ciutat. Així, s’han dut a terme, per exemple, la col·locació
de diferents punts d’enllumenat autònom a la Platja de Llevant o al Mirador de Gaudí i s’han
desenvolupat instal·lacions d’energia renovable que alimenten diferents zones de la ciutat,
com el Camí de Finestrelles, o la zona de les Escales del carrer Tenerife, al Parc del Guinardó,
on l’alimentació de l’enllumenat es fa a través de l’energia generada per una instal·lació
híbrida minieòlica – fotovoltaica, recolzada per la xarxa elèctrica.
A.3. FOMENT DE LA GENERACIÓ ENERGÈTICA LOCAL PER INCREMENTAR
L’AUTOSUFICIÈNCIA
Consolidació de l’energia solar en els Edificis de nova construcció fruit de
l’ordenança solar
L’any 2011 es va aprovar un nou text de l’Ordenança del Medi Ambient, que al seu Títol 8
especifica l’obligatorietat d’instal·lar sistemes de producció Solar Tèrmica i Solar Fotovoltaica.
És d’aplicació per a quasi tots els edificis nous i rehabilitats de la ciutat. Ara l’energia solar
tèrmica en noves construccions i rehabilitacions d’edificis ja és una realitat, formant part
integrant dels edificis com un element més. L’any 2012 Barcelona disposava de 88.775 m2
d’instal·lacions tèrmiques projectades i es continua impulsant l’energia solar tèrmica en el parc
d’edificis existents. Alhora es promouen altres usos, especialment per a la climatització amb
energia solar, aprofitant el fet que quan hi ha més radiació solar disponible (a l’estiu i al
migdia) és quan hi ha més demanda per refrigeració en els edificis. Pel que fa a la fotovoltaica,
actualment hi ha instal·lats més de 12MWp fruit tant de l’aplicació de l’ordenança com
d’instal·lacions voluntàries.
Instal·lacions d’energies renovables municipals
Barcelona ha estat treballant en diversos projectes d’energies renovables de diferents
tipologies, la majoria aplicades en edificis i espais de titularitat municipal. Una bona part
d’aquests projectes tenen l’objectiu de continuar potenciant, des de l’àmbit públic, l’ús dels
recursos energètics renovables, i, al mateix temps, d’apropar el coneixement de les
tecnologies i la gestió de l’eficiència energètica als usuaris dels equipaments municipals i a la
ciutadania en general.
Actualment, Barcelona compta amb un important nombre d’instal·lacions d’energies
renovables, com són: centrals fotovoltaiques en edificis municipals i en elements urbans, com
pèrgoles o mitgeres, centrals solars tèrmiques per a producció d’aigua calenta sanitària,
centrals solars tèrmiques per a climatització (producció de fred i calor) a l’edifici Peracamps i al
CEM Can Caralleu, sistemes geotèrmics per a climatització, instal·lació pilot híbrida fotovoltaica
-minieòlica en el sostre d’un edifici d’habitatges, i a l’espai públic (abalisament de Finestrelles i
Parc del Guinardó). Així mateix, compta amb el primer cementiri pràcticament autosuficient
15
energèticament de la ciutat que, mitjançant una instal·lació solar tèrmica i una instal·lació
fotovoltaica amb acumulació, pot funcionar pràcticament desconnectat de la xarxa elèctrica
tots els dies de l’any, a més d’haver millorat energèticament diferents biblioteques de la ciutat
Millora energètica en biblioteques
La millora de l’autosuficiència de la ciutat necessita d’un treball a doble escala, un adreçada a
buscar la reducció de demanda dels centres consumidors, vinculat a la millora de l’eficiència
energètica i la incorporació d’instal·lacions en edificis i equipaments per a cobrir el seu
consum, i l’altra adreçada a l’optimització de la xarxa energètica, diversificant el mix de la
mateixa, tot augmentant la fracció d’energia procedent de fonts renovables i residuals per tal
de cobrir la demanda energètica restant de la ciutat. Per aconseguir-ho, cal plantejar la
generació local a petita escala, però també cercar les opcions de màxim aprofitament dels
recursos locals, ja siguin renovables o residuals, a una escala superior.
En aquest sentit, i donat que els edificis representen de l’ordre del 50% del consum municipal,
s’ha iniciat l’adequació de diferents edificis i equipaments per tal de ser energèticament
sostenibles, implementant mesures d’estalvi i de gestió de la demanda i implementant
mesures de generació, impulsant d’aquesta manera l’autoconsum energètic.
A mode d’exemple, s'ha millorat energèticament la Biblioteca Joan Miró i a la Biblioteca Mercè
Rodoreda on s’han dut a terme actuacions en clima, il·luminació i tancaments (cas de la Mercè
Rodoreda), per tal de reduir el consum d’energia dels equipaments, i s'han instal·lat sistemes
de generació elèctrica per tal de proveir de manera pràcticament autosuficient l'energia
necessària pel seu funcionament.
Així mateix, Biblioteques de Barcelona participa en el projecte SPEA (Smart Procurement
European Alliance), una iniciativa cofinançada per la Unió Europea per a la millora de la gestió
energètica dels edificis públics. L’objectiu del pla és doble: d’una banda, es vol aconseguir un
millor control i seguiment del consum energètic en equipaments amb un alt consum d’energia,
com ara les biblioteques. D’altra banda, mitjançant la contractació de pimes que aportin
solucions d’eficiència energètica, es vol potenciar la innovació en aquest àmbit professional.
El projecte, que també es durà a terme a edificis públics de Birmingham i Eindhoven, s’aplicarà
a deu biblioteques de Barcelona, una a cada districte de la ciutat
Els organismes de l’Ajuntament de Barcelona implicats en el projecte són els següents: la
Direcció de Logística i Manteniment i la Direcció del Programa Jurídic Administratiu de la
Direcció de Serveis Generals (Gerència de Recursos), l’Agència de l’Energia de Barcelona,
Barcelona Activa, els districtes i el Consorci de Biblioteques de Barcelona.
16
A.4. AMBIENTALITZACIÓ DEL SUBMINISTRAMENT DELS SERVEIS MUNICIPALS
100% d’energia elèctrica d’origen renovable a l’Ajuntament de Barcelona
Actualment, el contracte de subministrament d’energia elèctrica es fa via subhasta. El
contracte vigent obliga a que el 100% de l'energia elèctrica subministrada a l'Ajuntament de
Barcelona sigui electricitat verda amb garantia d'origen.
Per tant, tots els equipaments i instal·lacions de l’Ajuntament de Barcelona –i també els dels
seus Instituts Municipals i associats- consumeixen energia elèctrica que ha estat generada a
partir de fonts d’energia renovable o de cogeneració d’alta eficiència. L'Ajuntament de
Barcelona ha fet una aposta molt decidida per l'obtenció d'energia provinent de fonts
renovables, en el marc de les polítiques energètiques i de sostenibilitat adoptades pel
consistori: Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, Pla d'Autosuficiència Energètica, Pla de
Qualitat de l'Aire, Impuls del Vehicle Elèctric, i el Pacte Europeu d'Alcaldes per a l'Energia
Sostenible, entre d'altres.
Aquesta fita s'ha aconseguit a través de la compra d'energia amb certificats de garantia
d'origen (emesos per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, CNMC, ens depenent
del Ministeri d'Economia i Competitivitat).
Per tal de garantir l'estabilitat d'aquesta actuació, el passat 28 d'abril es va aprovar per Decret
d'Alcaldia una Instrucció per a l'aplicació de criteris de sostenibilitat en el subministrament
d'electricitat, derivada del Decret de Contractació Responsable de 2013, en la qual s'especifica
l'obligatorietat de que el 100% de l'energia elèctrica subministrada a l'Ajuntament de
Barcelona sigui electricitat verda amb garantia d'origen.
Aquesta mesura ha suposat durant l'any 2014 una reducció de 44.215,3 tones de CO2[i],
emissions responsables del canvi climàtic associades a la producció d'energia elèctrica.
[i] Càlcul realitzat amb la GPP2020 energy contracting calculator. Font:
http://www.gpp2020.eu/low-carbon-tenders/measuring-savings/
Estudi de l’Operador municipal d’Energia
A nivell municipal, s’estan produint de l’ordre de 190.000MWh d’energia elèctrica gràcies a la
valorització energètica de residus (aquest consum energètic equival aproximadament al que
consumeixen els edificis municipals) i 2.000MWh/any a partir de les instal·lacions
fotovoltaiques gestionades a nivell municipal (equivalent al consum elèctric dels semàfors de
la ciutat).
Amb la voluntat d’adoptar un posicionament estratègic que permeti assolir avantatges
competitius en l’aprovisionament energètic de la ciutat i en particular a nivell municipal i amb
la voluntat d’optimitzar la gestió de l’energia “verda” generada en instal·lacions municipals,
17
proposant la millor opció en cada cas (autoconsum o venda a pool), a més d’actuar com
element de tracció i/o promoció de les energies renovables a l’àrea de Barcelona, s’ha
impulsat un estudi dels condicionants i requeriments tècnics legals per a la creació d’un
Operador municipal d’energia.
Altres objectius que es podrien assolir amb la creació d’aquest operador són l’assoliment
d’estalvis econòmics mitjançant instruments amb capacitat per interactuar amb els agents del
mercat energètic que permetin una acurada adquisició energètica en cas de demanda social, a
més dels beneficis colaterals que pot suposar per la ciutat en quant a la promoció del vehicle
elèctric alimentat per energia renovable d’origen local i la millora de la qualitat de l’aire.
A.5. FOMENT DEL CANVI EN LA CULTURA ENERGÈTICA
La millora energètica de la ciutat no és només possible amb l’aposta de les administracions. És
essencial la implicació dels ciutadans. Per aquest motiu, des de l’Ajuntament de Barcelona
s’han desenvolupat dues eines que han de permetre que els ciutadans tinguin informació dels
dos factors essencials: la generació d’energia que podrien fer i el consum energètic que fan.
Mapes de recursos
S’ha desenvolupat una eina de consulta que permet als ciutadans conèixer quin és el recurs
energètic disponible a les seves cobertes, tant pel que fa a energia solar (tèrmica i fotovoltaica)
com minieòlica. És una primera informació que pot permetre al ciutadà prendre una primera
decisió sobre la possibilitat de posar una instal·lació d’aquestes característiques per tal
d’abastir les seves necessitats elèctriques energètiques. A més, també esdevé una eina
pedagògica que mostra que l’energia cal generar-la i com és d’interessant apropar la generació
al consum.
18
Plataforma assessor energètic virtual
Amb la finalitat que els ciutadans tinguin informació sobre el seu consum d’electricitat, s’ha
desenvolupat l’Assessor Energètic virtual, una plataforma online a la que pot accedir qualsevol
ciutadà per tal de consultar el seu consum elèctric.
L’objectiu d’aquesta plataforma és doncs que el ciutadà sigui conscient de quanta energia
consumeix i com pot estalviar i ser més eficient. Aquest Assessor Energètic Virtual ofereix als
veïns i veïnes de la ciutat informació personalitzada basant-se en les dades del seu consum
d’energia i la informació de casa seva que vulgui proporcionar.
Mitjançant aquesta plataforma, també s’ofereix al ciutadà assessorament de com està
consumint i com pot millorar els seus hàbits per tal de reduir el consum elèctric de casa seva.
A tots els ciutadans de la ciutat se’ls hi ofereix el servei gratuït de monitoritzar el seu consum a
partir de les dades provinents de la lectura dels comptadors per part de la companyia elèctrica
de distribució. Aquesta dada sol ser mensual i per tenir-ne accés, cal que el titular del
subministrament elèctric doni el seu consentiment explícit durant el procés d’inscripció.
En el marc d’aquest projecte es dóna també l’opció d’instal·lar un equip de mesura del consum
elèctric a dintre de casa. D’aquesta manera l’usuari podrà accedir al seu consum a un nivell de
resolució de temps molt més alt (minuts) i rebre el màxim servei d’assessorament en temps
quasi real.
19
A.6. EXTENSIÓ I CONSOLIDACIÓ DE XARXES DE CLIMATITZACIÓ QUE APROFITEN
CALOR I FRED RESIDUALS
Les xarxes de district heating and cooling tenen per objectiu el de proveir d’energia tèrmica
(aigua calenta i freda per a climatització) a barris sencers. Aquestes xarxes es proveeixen
d’energies residuals el que les transforma en elements estratègics en el camí cap a
l’autosuficiència de ciutat. A Barcelona s’estan estenent dues xarxes de climatització: una a la
zona fòrum i Districte 22@ (DISTRICLIMA) i una altra a l’entorn Marina i Zona Franca
(ECOENERGIES) (veure plànol). Ambdues xarxes s’alimenten de fonts energètiques residuals
sigui per valorització de residus o excedents de frigories provinents de processos industrials.
Les dues xarxes de DH&C es desenvolupen sota el mateix model: s’ha creat una empresa mixta
públic privada amb participació de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest partenariat públic privat
resulta de gran utilitat per suma el coneixement de la ciutat amb l’experiència tècnica del soci
privat. L’Ajuntament estableix les tarifes d’energia. En ambdós casos s’han establert contractes
concessionals de 30 anys de durada. Transcorregut aquest termini, tots els actius de la societat
20
retornen a l’Ajuntament. En aquest sentit, doncs, l’Ajuntament té concessionada l’operació de
dues xarxes d’energia que acabat el contracte seran de la seva propietat.
Consolidació i ampliació de Districlima, la primera xarxa urbana de distribució de
calor i fred a Barcelona
L’any 2000, l’Ajuntament de Barcelona apostà per la política d’incorporar a les noves
transformacions urbanístiques de la ciutat, noves infraestructures per fer la ciutat més
sostenible i més eficient energèticament. Atès que aleshores es desenvolupava la
transformació urbanística necessària pel Fòrum de les Cultures de 2004, es va adoptar la
decisió d’introduir un sistema de climatització centralitzada que donés servei a l’àmbit del
Consorci del Besós i a tot el barri del 22@, que en aquells moments s’estava planificant per a
transformar les obsoletes fàbriques i edificacions de la Zona Poble Nou.
L’any 2000, doncs, es va crear l’empresa DISTRICLIMA participada per l’Ajuntament de
Barcelona i l’empresa GDF Suez. Actualment aquesta empresa subministra energia a una
setantena d’usuaris (entre ells: Torre Agbar, tot l’entorn Fòrum, Centre comercial Glòries,
etc..), té contractes per valor de 55 MW de calor i 78 MW de fred i ha desenvolupat una xarxa
de més de 13 km. El pròxim gran consumidor que es connectarà a DISTRICLIMA serà
METROFANG, la planta d’assecatge de fangs residuals de la depuradora d’aigües residuals de
Barcelona amb una demanda de calor de l’ordre de 60 GWh anuals.
Ecoenergies, recuperació de l’energia freda del procés de regasificació del gas
natural liquat de la planta d’Enagas
Aprofita la biomassa residual de la poda dels parcs i jardins de Barcelona i el seu entorn i
també del fred residual del procés industrial de transformació del gas natural liquat (GNL) en
gas natural en estat gasos. El GNL arriba amb grans vaixells metaners al moll d’inflamables del
port de Barcelona, i es gasifica per poder subministrar gas als consumidors finals. Aquest
procés resulta excedentari de frigories que ara no s’aprofiten.
21
L’any 20090, l’Ajuntament de Barcelona apostà per desenvolupar la segona gran xarxa de
distribució de calor i fred aprofitant la voluntat de transformar urbanísticament el Barri de La
Marina del Prat vermell.
L’any 2000, doncs, es va crear l’empresa ECOENERGIES participada per l’Ajuntament de
Barcelona i l’empresa Veolia. Actualment aquesta empresa valoritza de l’ordre de 28.000 T
anuals de biomassa residual procedent de Barcelona i el seu entorn, subministra energia a una
desena d’usuaris (entre ells: Fira de Barcelona, Gran Via 2, IKEA, etc..), té contractes per valor
de 23 MW de calor i 14 MW de fred i ha desenvolupat una xarxa de 11 km. El pròxim gran
consumidor que es connectarà a ECOENERGIES serà MERCABARNA, el gran mercat central de
Barcelona que s’espera demandarà una potència de 11MW de fred procedent de la
valorització de la regasificació.
A.7. MOBILITAT ELÈCTRICA
El transport és un dels principals emissors de gasos d’efecte hivernacle i de contaminants
locals a les ciutats. En aquest sentit, les ciutats treballen per tal de disminuir l’efecte que
provoca, promovent el canvi modal, prioritzant els desplaçaments a peu, bicicleta i el transport
públic i apostant per modes de transport més eficients. En aquest context, la mobilitat
elèctrica, i el vehicle elèctric per tant, s’estan fent un lloc a ciutat, recolzats per una estratègia
d’impuls al vehicle elèctric, liderada per l’Ajuntament. Algunes de les actuacions més rellevants
que s’han dut a terme són:
Creació xarxa de punts de recàrrega
Per tal de trencar la barrera que existia en la introducció de vehicles elèctrics a la ciutat, es va
iniciar fa uns anys, la instal·lació dels primers 10 punts de recàrrega lenta públics ubicats en
22
superfície a la ciutat. Aquest va ser l’inici del progressiu desplegament del vehicle elèctric a la
ciutat. Actualment, ja es compta amb més de 100 punts de recàrrega per a motos i més de 300
punts de recàrrega lenta en aparcaments subterranis municipals.
Així mateix, es va desenvolupar, a finals de 2013, la posada en marxa de la primera estació de
càrrega TRIO multiestàndard i, actualment amb la col·laboració de tres fabricants de vehicles,
ja hi ha 12 punts de recàrrega ràpida multiestàndard TRIO.
Promoció de la bicicleta i la moto elèctrica
S’està promovent la introducció de la bicicleta elèctrica com un mitjà de transport idoni per la
ciutat, a més de treballar per consolidar el servei de bicicleta pública (el Bicing) a la ciutat, per
tal que complementi el transport públic tradicional de Barcelona.
Algunes empreses de repartiment de producte de dimensions reduïdes ja estan emprant la
bicicleta elèctrica com a mitjà de repartiment a la ciutat.
A principis de 2015 havien entrat en funcionament unes 300 unitats de bicicletes elèctriques
per part de BSM, estant la xarxa de recàrrega de bicicletes distribuïda en 41 estacions en
aparcaments i 5 estacions en superfície.
Pel que fa a la moto elèctrica, s’està promovent aquest mitjà de transport per tal de substituir
l’actual parc existent, que suma una part important del total de vehicle que circula per la
ciutat. Així mateix, s’està treballant per la posada en marxa d’un sistema compartit de
motocicleta elèctrica privada i la integració de la moto elèctrica en la flota de la Guàrdia
Urbana i a altres serveis municipals.
Promoció del taxi elèctric i introducció de vehicle elèctric en altres flotes captives
privades i flotes de serveis municipals.
Des de l’Ajuntament s’està treballant per a la progressiva integració del vehicle elèctric en les
diverses flotes captives de la ciutat.
Fruit d’aquest treball, ja és una realitat la presència del taxi elèctric amb més de 20 unitats
d’aquest tipus de vehicles circulant per la ciutat.
Així mateix, les flotes dels serveis municipals, la majoria d’elles, ja compten amb una
considerable proporció de vehicles elèctrics i s’ha desenvolupat una “Instrucció tècnica
d’ambientalització de vehicles” que aposta clarament per la introducció de vehicles en les
flotes de serveis municipals.
Pel que fa al transport públic de superfície, estan començant a circular els primers autobusos
elèctrics de la flota de TMB per la ciutat.
A.8. REHABILITACIÓ ENERGÈTICA
Un dels aspectes importants que es treballen en matèria energètica des de l’Ajuntament és el
foment de la rehabilitació energètica d’edificis existents. Barcelona és un clar exemple de
ciutat mediterrània i compacta, i els seus edificis presenten una edat mitjana superior als 60
anys. Aquest fet provoca que un dels principals potencials de reducció de consum energètic de
la ciutat resideixi en una rehabilitació d’aquest edificis amb criteris energètics.
23
En aquest sentit, s’han caracteritzat les tres tipologies d’edificis i s’han determinat quines són
les mesures de rehabilitació energètica, tant passives com actives, que tenen un millor encaix i
que suposen majors beneficis, tant des del punt de vista econòmic com energètic i ambiental.
A partir d’aquest estudi i conscients que un dels punts crítics rau en convèncer de les bondats
energètiques i econòmiques a partir de l’execució d’exemples satisfactoris, s’han estudiat les
barreres i els factors d’èxit per a la implicació de comunitats de veïns en la rehabilitació
energètica, així com per implicar els administradors de finques en el procés, tant per identificar
els blocs més adients, com per fer-los promotors de rehabilitacions energètiques d’aquestes
actuacions .
D’altra banda, des de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida de l’Ajuntament
de Barcelona, anualment es convoquen subvencions amb l’objectiu de promoure la
rehabilitació d’edificis, destinant una part important a la rehabilitació energètica i a la
incorporació d’instal·lacions d’energies renovables en edificis. Així mateix, l’Ordenança Fiscal
de Barcelona preveu la bonificació d’un percentatge de l’IBI per aquells béns immobles
dedicats a habitatge, en els que s'hagi instal·lat sistemes d'aprofitament tèrmic o elèctric de
l'energia solar. No es concedirà la bonificació quan la instal·lació dels sistemes d'aprofitament
tèrmic o elèctric de l'energia provinent del sol siguin obligatòries, d'acord amb la normativa
específica en la matèria.
A.9. POBRESA ENERGÈTICA
Es pot considerar que una llar està en situació de pobresa energètica quan no pot fer front a
les despeses de pagar l’energia suficient per a satisfer les seves necessitats domèstiques i / o
es veu obligat a destinar una part molt important dels ingressos per a pagar la factura
energètica.
La pobresa energètica ocorre normalment com una combinació de tres factors: renda familiar,
preus de l’energia i eficiència energètica en habitatges, de manera que si es viu en una llar poc
eficient, serà necessari un determinat nivell de renda per tal d’assegurar la satisfacció de la
seva demanda energètica.
En aquest sentit, s’està treballant des de diversos àmbits de l’Ajuntament per tal de dotar de
recursos, bé directes, mitjançant ajuts per a costejar la despesa energètica així com ajuts per a
la rehabilitació energètica d’edificis i habitatges de famílies que es troben en aquesta situació,
però també invertint esforços i recursos en diagnosticar el parc d’edificis existent i detectar
quines són les actuacions que es poden promoure per tal de minvar les ineficiències en els
edificis i habitatges i que poden evitar arribar a situacions insostenibles des del punt de vista
energètic.
Així mateix, cal tenir en compte que ocupar habitatges en aquesta situació i que, per tant, es
troben a temperatures inadequades, té conseqüències per a la salut, fet que no cal oblidar i
amb el que s’està treballant.
24
A.10. ACTUACIONS AL PORT DE BARCELONA
El Port de Barcelona ha iniciat el programa BCN Zero Carbon amb l’objectiu d’esdevenir l’any
2020 un port neutre en emissions de carboni al pas de la mercaderia, un projecte pioner en
l’àmbit portuari. El programa consta de tres parts: el càlcul d’emissions de CO2 de les diferents
activitats portuàries; la implantació d’accions per tal de reduir-les al màxim; i, finalment, la
compensació de la petjada de carboni resultant a través de la compra de crèdits de carboni
generats per projectes d’estalvi d’emissions, que permeten neutralitzar les emissions pròpies.
Cal considerar que el Port és el responsable del 6,84% de les emissions de CO2eq de la ciutat.
B. Per incrementar la resiliència i l’adaptació al canvi climàtic Barcelona vol ser una ciutat capaç de fer front als seus reptes, impactes o situacions de crisi
d’una manera proactiva i superar-los mentre n’aprèn, s’enforteix, afegeix valor a la ciutat i
garanteix la qualitat de vida dels seus ciutadans.
B.1 CREACIÓ DE NOVES EINES PER LA MILLORA DE LA GOVERNANÇA
Avaluació preliminar de les vulnerabilitats en el subministrament de serveis
L’Ajuntament de Barcelona, des dels diferents departaments involucrats i amb la col·laboració
dels propietaris de les xarxes i operadors, va dur a terme el projecte 3Ss (Garantia de
Subministrament de Serveis) pel bon funcionament dels subministraments, les interconnexions
entre aquests i les diferents infraestructures que integren els sistemes urbans.
Creació del Departament de Resiliència
S’ha dotat l’Ajuntament de l’estructura organitzativa necessària per liderar i coordinar els
projectes de resiliència urbana. Pertany a la Gerència Adjunta d’Infraestructures i Coordinació
Urbana i treballa per reduir les vulnerabilitats de la ciutat de Barcelona, millorar la capacitat de
resposta i per recuperar-se al més ràpid possible i amb la menor pertorbació de situacions
crítiques. El departament se sustenta sobre els tres vèrtex que conformen el cicle de millora
continuada per a la creació de resiliència. Gestiona les incidències sobre els serveis a la ciutat a
través de la Central d’Operacions, analitza les problemàtiques de la ciutat a través de la
plataforma de gestió de la informació Situation Room i implementa els projectes de reducció
de les vulnerabilitats i riscs a través de les Taules de Resiliència (TISU).
B.7 REDACCIÓ DEL PLA DE RESILIÈNCIA I ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC
Els darrers anys la resiliència i l’adaptació al canvi climàtic han estat una prioritat de la ciutat,
fet que es demostra amb la gran quantitat de mesures que ja han estat desenvolupades. No
obstant això, encara hi ha un gran camí per recórrer que es concreta amb mesures per
continuar millorant el coneixement, per millorar la planificació i la gestió i per complir els
compromisos internacionals. En aquest sentit, Barcelona està redactant el seu Pla de
Resiliència i Adaptació al Canvi Climàtic, d’acord amb la signatura del Pacte d’alcaldes i
alcaldesses per l’adaptació.
Creació de les Taules de Resiliència (TISU) per facilitar el treball transversal
L’any 2009 es crearen les TISU, que organitzades en grups de treball sectorial desenvolupen
projectes específics per tal de reduir vulnerabilitats identificades. Conformen una metodologia
25
de treball de resiliència pròpia en què hi col·laboren tots els agents implicats i que es basa en
quatre passos bàsics: 1) detecció de riscs, 2) avaluació de riscs, 3) avaluació de la resiliència i 4)
construcció de resiliència. Cada projecte de millora generat per aquest procés, a més de
determinar uns objectius i un pla d’acció per assolir-los, ha d’establir un sistema de seguiment
i millora per avaluar el seu grau d’èxit, completant d’aquesta manera el cicle que va des de la
definició del projecte fins a la seva comunicació i actualització per redefinir-los si cal. Cal
destacar el valor d’aquestes taules en el canvi de cultura de treball de l’Ajuntament, gràcies a
la implicació dels grups d’interès i el treball multisectorial i pluridisciplinar.
Situation Room, plataforma d’anàlisi i gestió de la informació
La gestió de la ciutat és complexa atesa la multiplicitat d’operadors i agents que hi intervenen,
les evidents interdependències que existeixen entre els diferents sistemes urbans i la gestió
aïllada que sovint es realitza de la informació. La Situation Room és una eina que obre una
nova possibilitat de gestionar i compartir la informació amb tots els agents implicats, la qual
cosa permet analitzar de manera conjunta dades que fins ara no es correlacionaven i aportar
nous coneixements per a la presa de decisions, tant en el terreny estratègic com en l’operatiu.
Té una enorme potencialitat de la qual, de moment, n’està operativa la consulta web. Es tracta
d’un procés llarg al qual s’hi aniran sumant serveis.
Millora de la gestió d’incidències
S’han elaborat uns protocols d’actuació per, en determinades casuístiques, identificar aquelles
incidències que poden ser crítiques, comunicar-les als serveis responsables a temps perquè
puguin determinar el grau d’afectació, fer front a la interdependència amb altres sistemes i
disminuir així el risc de fallida en cascada.
B.2 PREVENCIÓ I CURA DE LA SALUT DE LES PERSONES
Pla d’Actuació per Prevenir els Efectes de les Onades de Calor sobre la Salut (POCS)
Des del 2004 Catalunya disposa d’aquest Pla que es desenvolupa anualment amb l’objectiu de
predir amb la màxima anticipació les situacions meteorològiques de risc, minimitzar-ne els
efectes negatius sobre la salut de la població i coordinar les mesures i els recursos existents.
Quan el Pla s’activa, les principals actuacions que es duen a terme són:
Operatiu preventiu per a les persones vulnerables: a través dels serveis d’atenció a les
persones vulnerables (Teleassistència, Servei d’Atenció Domiciliària, centres de serveis
socials, etc.) s’informa de la situació de risc i se’n fa un seguiment. S’activen tot un
seguit de mesures per tal d’evitar que les persones més vulnerables surtin al carrer en
les hores del dia de més calor (concessió d’àpats a domicili, perllongament de les
activitats als casals d’avis, etc.).
Operatiu específic a la via pública: un dispositiu format per 21 professionals i 6 vehicles
coordinats pel Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) surt al
carrer per atendre in situ persones vulnerables. A les persones sense sostre se’ls
reparteix aigua, se’ls informa de la possibilitat d’utilitzar els centres d’acolliment
climatitzats, etc.
26
Vigilància i control del mosquit tigre
Durant l’estiu del 2004 es va detectar per primera vegada a Catalunya la presència del mosquit
tigre (Aedes albopictus). Des d’aquell moment s’ha anat estenent i desenvolupant
per diferents territoris, principalment en àrees urbanes, on troba el seu hàbitat preferit. Es
preveu que amb el canvi climàtic, el mosquit tigre es vagi estenent encara més. El mosquit
tigre pot ser vector de transmissió de malalties com la malària, el dengue o el chikungunya. Tot
i que de moment no s’han detectat casos autòctons a la ciutat, s’han establert tot un seguit de
mesures de seguiment, control i prevenció.
A nivell supramunicipal i ha una comissió interinstitucional que ha desenvolupat l’Estratègia
mosquit tigre 2011 i s’ha establert un protocol per a la vigilància i control de les arbovirosis
transmeses per mosquit. En l’àmbit local, a través de l’Agència de Salut Pública de Barcelona
(ASPB), s’han dissenyat un programa de vigilància i control fornit per mesures educatives
(edició de fulletons, organització de xerrades, etc), físiques (inspecció i modificació del medi si
s’escau), químiques (utilització de biocides), biològiques (utilització de depredadors) i
d’avaluació (seguiment).
D’altra banda, l’ASPB s’ha unit al projecte AtrapaelTigre.com per incorporar les aportacions
ciutadanes. Les notificacions de llocs de cria fetes pels ciutadans amb l’app Tigatrapp
complementen la informació amb què l’Agència treballa per orientar el seu programa de
vigilància i control.
B.3 FOMENT DELS SERVEIS AMBIENTALS DEL VERD
Creació d’una eina de gestió i planificació: el Pla del Verd i de la Biodiversitat 2020
Aquest instrument estratègic defineix els reptes, els objectius i els compromisos del govern
municipal en relació a la conservació del verd i de la biodiversitat i en relació a com la població
els coneix, en gaudeix i en té cura.
Millora del coneixement en relació al verd urbà establint línies de col·laboració amb
centres de recerca
En el Pla es preveuen línies d’acció encaminades a aprofundir en el coneixement de l’efecte del
canvi climàtic en la vegetació natural, la selecció d’espècies en funció dels seus requeriments
hídrics i dels seus serveis ecològics o la incorporació de recursos hídrics alternatius en el reg de
la vegetació de la ciutat.
Regulació microclimàtica i de minimització de l’efecte illa de calor
La presència abundant de vegetació proporciona ombra, humitat i frescor, de manera que es
millora el confort de l’espai públic. En aquest sentit, s’estan dissenyant diversos corredors
verds i ’estan cercant espais d’oportunitat per proporcionar més superfície verda (cobertes i
murs verds). Barcelona disposa de 65 ha de sostre per ser ocupades, comptant només els
edificis d’ús públic i de 95,7 ha si s’hi afegeixen equipaments privats com ara hotels, museus,
clíniques i centres educatius. Aquestes cobertes i murs verds contribueixen a la regulació
microclimàtica en:
27
Millorar l’aïllament tèrmic dels edificis.
Refrescar l’ambient millorant així l’eficiència dels panells solars.
Retenir aigua de pluja reduint l’aigua recollida pel sistema de clavegueram i per tant
també la càrrega contaminant que arriba a les depuradores, etc.
Centre Cívic i Espai Gent Gran Baró de Viver - Façana i coberta Verdes
La proposta guanyadora del concurs per al Centre Cívic i Espai Gent Gran Baró de Viver
planteja un edifici de baixa tecnificació, basat en un sistema prefabricat i una alta eficiència
ambiental i energètica, utilitzant sistemes constructius econòmics, modulables i reutilitzables.
L'equip guanyador, Territori24, ha realitzat el projecte aplicant els principis d'ecodisseny
segons la norma ISO 14.006, que incorpora i millora els aspectes ambientals durant tota la
vida útil de l'edifici en la fase de disseny del projecte.
A part de les millores energètiques, com són la utilització de lluernes i solar-tubes per aprofitar
al màxim la llum natural, un dels aspectes més innovadors es la estratègia de renaturalització i
integració social plantejada per l'equip:
L'edifici tindrà una coberta enjardinada i una tanca vegetal - mur verd, que aprofiten el 100%
de les aigües pluvials i permeten prescindir pràcticament de l'aire condicionat per al
funcionament normal del centre.
L'equip guanyador proposa destinar l'espai lliure previst per una futura ampliació a una zona
d'horts urbans autogestionats amb reutilització de la matèria vegetal in situ mitjançant
compostatge
La classificació energètica en la fase de projecte és A, i s'ha obtingut la certificació de
construcció sostenible LEED Platinum, el nivell màxim que es pot assolir, essent el primer
equipament públic de l’Estat en aconseguir-ho.
Les innovacions en el sistema constructiu (tanca vegetal) planteja nous reptes en la fase de
manteniment i ús de l'edifici.
http://www.bimsa.es
https://territori24.wordpress.com
B.4 CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT COM A RIQUESA DE LA CIUTAT
Conservació de la biodiversitat d’espècies vulnerables al canvi climàtic
Segons la IUCN el 52% dels amfibis són sensibles al canvi climàtic. En col·laboració amb
l’associació Galanthus, el Zoo i la Universitat de Barcelona (UB), s’impulsa des de 2008 un
programa de protecció d’amfibis amb el qual s’han establert uns protocols d’actuació i gestió
per part del personal que realitza el manteniment dels parcs i jardins amb basses, es realitzen
censos, es reintrodueixen individus, es milloren els hàbitats, s’extreuen animals exòtics de les
basses i es fa difusió del projecte per sensibilitzar la població i guanyar-se’n la complicitat.
S’han posat en llibertat 158 tòtils, 146 reinetes i 85 granotes verdes i s’han rescatat 450
capgrossos.
28
B.5 PLANIFICACIÓ I GRANS OBRES PER GARANTIR EL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA
Pla Tècnic per a l’Aprofitament dels Recursos Hídrics Alternatius 2012-2015
El Pla assenyala que la quantitat de recursos existents potencialment explotable és important,
tant des del punt de vista de recursos del freàtic com de l’aigua regenerada a l’EDAR del Prat.
També evidencia que hi ha demandes que poden ser satisfetes amb aquests recursos
alternatius i realitza una anàlisi de les característiques i particularitats dels diferents tipus
d’aigua no potable i els requisits de qualitat per als diferents usos
Construcció de la dessalinitzadora
El 20 de juliol de 2009 es va posar en servei la dessali dessalinitzadora de Barcelona, situada al
Prat de Llobregat. Té la capacitat per produir més de 60 hm3 d’aigua potable cada any (el 25%
de l’aigua subministrada a Barcelona i la seva àrea metropolitana), tot i que actualment només
està en funcionament al 10% per tal de poder realitzar el manteniment de les instal·lacions.
Millora de la redundància del sistema
Amb l’execució de l’obra de connexió dels dipòsits de capçalera de les 2 conques Llobregat –
Besòs i l’elaboració de plans de contingència a les diferents cotes de pressió per garantir el
subministrament.
Pla d’Actuació Municipal per a Risc de Sequera
El Pla permet anticipar-se a una situació de sequera i aplicar mesures dràstiques i concretes
per estalviar aigua, així com informar i sensibilitzar la població. Les mesures preses per
l’Ajuntament (dins la situació d’Excepcionalitat I) generaren un estalvi d’uns 83.000
m3/mensuals. Algunes d’elles van ser reduir el nombre d’hores de funcionament de les fonts,
incrementar l’ús d’aigua freàtica fins el 67% del total per a la neteja dels carrers i també per al
reg, etc.
Actuacions de sensibilització de la ciutadania per reduir el consum d’aigua
S’han dut a terme varies accions de sensibilització com:
- Web del cicle de l’aigua, amb materials educatius així com ecoconsells
- Adhesió al Dia mundial de l’aigua
- Publicació de materials divulgatius com ara “l’Espai de Mar”, ”l’aigua i la ciutat” i
diverses exposicions
- Posada en valor de les fonts de Barcelona, a través d’una app de mòbil gratuïta que
permet localitzar-les i obtenir informació sobre el seu caràcter singular o històric i
animant a consumir aigua de les fonts per reduir residus i a través del disseny de rutes
guiades (camins d’aigua).
29
B.6 GESTIÓ D’INUNDACIONS I PROTECCIÓ DEL LITORAL
Millora de la planificació i gestió del clavegueram
Per una banda s’ha implementat un sistema de gestió telecomandada i per l’altra s’ha creat
una TISU específica que estudia els punts crítics a la xarxa i en funció dels resultats obtinguts es
prioritza i planifiquen les inversions per a la millora de la xarxa de sanejament.
Gestió d’inundacions amb la xarxa de dipòsits subterranis de retenció d’aigües
pluvials o anti- DSU (Descàrregues dels Sistemes Unitaris)
Per tal d’evitar l’abocament directe al mar de l’aigua pluvial, fortament contaminada atès
l’escorriment de la ciutat, i alhora evitar inundacions, es compta amb una xarxa de dipòsits que
retenen les aigües que, un cop passat l’episodi de pluges, són reconduïdes de forma laminada
cap a la depuradora, de manera que s’augmenta el percentatge d’aigua de pluja depurada
abans de ser abocada al mar. A més, l’aigua retinguda disminueix el seu grau de contaminació
gràcies a la sedimentació provocada per la seva retenció.
La pluviositat anual el 2011 va ser de 758 l/m2, repartits en 58 dies de pluja significativa. Es va
arribar en cinc ocasions al nivell de pluja definit com d’alerta i tres cops al d’emergència. En
totes aquestes pluges, els dipòsits de retenció van evitar la sobrecàrrega de la xarxa de
drenatge en els moments més crítics de les inundacions. A més, van permetre reduir
l’abocament al mar de 1.784 tones de matèria sòlida en suspensió a l’aigua mitjançant la
regulació de 7,15 milions de m3 d’aigua. També com a gestió d’inundacions i per afavorir que la
pluja que cau a la ciutat s’infiltri en el subsòl i augmenti els reservoris subterranis d’aigua en
zones altes de nova urbanització, s’impulsen les Tècniques de Drenatge Urbà Sostenible
(TEDUS), que laminen els cabals punta i disminueixen els volums d’escorriments. Deu espais
verds s’han dissenyat amb tècniques de drenatge sostenible.
Definició del model de drenatge sostenible i actuacions pilot
BAGURSA, l'operador municipal dedicat a la promoció, gestió i execució d'activitats
urbanístiques, realització d’obres d'urbanització i accions de remodelació i rehabilitació de
barris, promou des del 2004 la implementació de Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible
(SUDS). Aquests sistemes aporten grans beneficis a l’entorn urbà com: 1. disminuir el risc
d’inundacions d’aigües avall, derivat de la disminució de volums i cabals punta d’escorrentia. 2.
disminuir el volum d’aigües contaminades. 3. en reduir la impermeabilització del sol
disminueix l’efecte “illa de calor” contrarestant l’augment de temperatura. 4. evitar, reduir o
endarrerir l’abocament d’aigua de pluja a la xarxa de col·lectors, millorant el funcionament de
les depuradores i evitant en part les descàrregues dels sistemes unitaris al mar. 5. disminuir el
consum d’energia. 6. aprofitament directe de l’aigua de pluja en recàrrega d’aqüífers, reg,
neteja, etc. Mentre existeixi la normativa que obliga a instal·lar xarxes separatives d'aigües
pluvials i residuals en edificis de nova construcció, no hi ha aquesta obligació per a obres
d'urbanització. Amb l'objectiu de donar continuïtat a aquestes xarxes separatives i tancar el
cicle natural de l’aigua, s’han realitzat varies proves pilot com son Torre Baró, Can Caralleu, la
Marina del Prat Vermell, Bon Pastor (en projecte), el parc de Joan Reventós, Can Cortada, etc.
Aquestes dues últimes són les mes complertes, en les que s’han utilitzat tècniques que
30
treballen de forma combinada, com: rases amb paviment permeable que gestionen l'aigua
d'escorrentia de calçada i voreres, aquestes rases contenen sòl estructural i estructures buides
amb gran capacitat d’emmagatzematge, en un segon estadi, tenien les cunetes vegetades que
gestionen l’ aigua provinent de les rases i dels edificis, i finalment en el tercer estadi els
estanys de retenció amb estructures buides y pous d’infiltració. Cadascun d’aquests estadis i
especialment el primer i segon fan una labor de depuració de possibles contaminants sense
cost energètic, aportant una aigua apta per a la infiltració i usos urbans. És important aprendre
de nou la gran importància i valor indiscutible de l’aigua a les ciutats, no com un agent
atmosfèric enemic sinó com un element que contribueixi a millorar la qualitat
urbana.ww.bagursa.com
Gestió del litoral a partir del Pla d’Estabilització de les Platges de Barcelona
El Pla té com a objectiu la protecció de la façana marítima de la ciutat i evitar la pèrdua de
sorra que es produeix cada any per efecte dels temporals del mar. El projecte consisteix en el
reforçament del front litoral per tal de garantir la conservació de la sorra de les platges, així
com la qualitat ambiental de l’aigua.
Amb un cost de 33.000.000 euros –finançats pel Ministeri de Medi Ambient-, el projecte
abasta els gairebé 5.000 m de costa del litoral barceloní. El projecte es va desenvolupar en
diverses fases i les principals actuacions van ser prolongacions i construccions de dics per
contrarestar els corrents marítims que feien perdre sorra a les platges i l’aportació de més de
700.000 m3 de sorra.
31
Les empreses i organitzacions de la ciutat també fan front al canvi
climàtic
A. Bones pràctiques dels membres de la Xarxa de signants pel
Compromís
A1. PLA DE MOBILITAT SOSTENIBLE DE GRUPO LECHE PASCUAL. MILLORA DE LA
PETJADA DE CARBONI REDUINT ELS GASOS D'EFECTE HIVERNACLE I PARTÍCULES
CONTAMINANTS
Descripció de la iniciativa:
El Grupo Leche Pascual ha impulsat el Pla de Gestió de l’Impacte
Ambiental 2013-2015 que vol millorar l’acompliment ambiental de
l’activitat productiva i refermar la sostenibilitat ambiental com a element
diferencial de l’empresa. Un dels eixos estratègics és la Mobilitat
Sostenible en el què hi treballen des del 2008.
A partir de l’estimació de la petjada de carboni corporativa i la formalització d’un compromís
per a la seva reducció, l’empresa ha establert tres àmbits d’actuació:
El canvi modal cap a mitjans més eficients, a través de plans de transport dels
treballadors als centres de treball i fàbriques, plans de mobilitat urbana de
comercialització i per als vehicles d’empresa, plans de mobilitat urbana de mercaderies
“última milla”, política de reducció de viatges i foment de teleconferències, plans de
distribució de llarg recorregut incorporant l’estudi d’altres mitjans de distribució
(ferrocarril, marítim, etc.) i plans de visites als centres de treball amb mitjans més
eficients.
La millora en l’eficiència dels vehicles, a través de la renovació de la flota de camions
de llarg recorregut i d’última milla, la renovació de la flota del parc d’automòbils, la
incorporació de noves tecnologies als vehicles i la certificació de flotes.
L’ús eficient dels mitjans de transport, a través de la gestió de les infraestructures del
transport (punts de càrrega de vehicles elèctrics, gas liquat i senyalitzacions), la gestió
de les flotes per carretera: camions i vehicles d’empresa (GPS, dispositius d’emissions,
calculadora d’emissions globals de la companyia en matèria de mobilitat) i la
realització de cursos d’ús eficient dels vehicles així com de conducció sostenible.
Impulsors: Calidad Pascual (Grupo Leche Pascual).
Contacte: www.lechepascual.es
32
A.2. PLA D’ENERGIA PARTICIPATIU DE SANT MARTÍ DE PROVENÇALS I LA VERNEDA-
LA PAU. REPENSAR L’ENERGIA DE BARRI DE MANERA COMPARTIDA I EN
COMUNITAT
Descripció de la iniciativa:
El Pla d’Energia Participatiu (PEP), iniciat a finals del 2011, orienta les
activitats, la formació i els espais de reflexió creats amb la complicitat
d’entitats i experts en la matèria cap a la sensibilització dels veïns/ veïnes,
per fer-los partícips del projecte i realitzar accions pràctiques i eficaces. El
desplegament del PEP, en el conjunt de vessants de la vida del barri, es realitza a través de
grups de treball. Entre d’altres:
El grup d’Alimentació, promou la descentralització energètica a través de la producció
pròpia d’aliments, la recuperació de l’espai públic i la sensibilització sobre el consum
alimentari.
El grup del “PEPdalera”, promou la mobilitat sostenible a través de la realització de
tallers, com per exemple, el de creació d’una bicicleta generadora d’electricitat.
El grup de l’Observatori Local d’Energia, promou l’estalvi energètic (mitjançant
auditories energètiques en edificis públics), la generació local d’energia (amb els
estudis de potencial solar fotovoltaic de les teulades) i la formació (factures
energètiques, comptadors intel·ligents per controlar el consum dels electrodomèstics,
etc.).
Impulsors: Barcelona en Transició, Espai Ambiental, EcoUnion, Agència d’Energia de
Barcelona, IGOP-UAB, Barcelona+Sostenible
Col·laboradors: Raons Públiques (Arquitectes sense Fronteres ), Producciones Callejeras,
Biciclot, Metal-Ink, IES Joan d’Austria, ETP Clot, Escola La Pau, Som Energia, Toorwind,
Fundació Terra, OCO, Associació de Consumidors Gira-Sol de Sant Martí, Coordinadora
d’Entitats Vern, Xarxa d’Intercanvi Sant Martí - La Verneda, Sant Martí - La Verneda en
transició i veïns/es dels barris de Sant Martí de Provençals i La Verneda-La Pau.
Contacte: http://plaenergiaparticipatiu.cat/
33
A.3. PROJECTE CONTRA LA POBRESA ENERGÈTICA D’ECOSERVEIS
Descripció de la iniciativa:
El Fuel Poverty Group (FPG) és un grup de persones que voluntàriament fa
assessorament tarifari i acompanyament en actuacions a les llars de persones
vulnerables perquè aquestes redueixin la despesa destinada a
subministraments bàsics (gas, electricitat i aigua) i així prevenir la pobresa
energètica.
El projecte segueix la mateixa filosofia de moltes entitats socials franceses, angleses,
portugueses i hongareses, amb serveis d’Asset Building, és a dir, d’autoconstrucció de
patrimoni. Aquesta mena de serveis pretenen augmentar l’autosuficiència i la dignitat de la
població més vulnerable dotant-la del coneixement i els recursos necessaris per potenciar el
seu accés a serveis com una educació de qualitat o un habitatge digne. Per a fer-ho compten,
actualment, amb més de 60 voluntaris i 500 usuaris atesos.
Juntament amb la Fundació Acció, Benestar i Desenvolupament (ABD), Ecoserveis forma a
persones voluntàries durant un curs de dues setmanes sobre usos d’energia, accés a tarifes
socials de subministraments i mesures d’eficiència energètica a la llar. Un cop formades, la
xarxa d’entitats socials i veïnals col·laboradores amb el projecte detecten casos de pobresa
energètica i demanen suport a les persones voluntàries sobre les mesures a prendre. En el cas
de requerir intervencions, l’equip voluntari sol·licita el suport del personal tècnic d’Ecoserveis
que acudeix al domicili de la persona per a fer-hi actuacions de baix cost.
Impulsors: Ecoserveis i Fundació ABD
Contacte: [email protected] / http://www.ecoserveis.net/es/
34
A.4. CANVIEM CO2 PER FLORS. CAMPANYA DE COMUNICACIÓ DE TRANSPORTS
METROPOLITANS DE BARCELONA
Descripció de la iniciativa:
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va
endegar al 2010 una acció de comunicació
interactiva online per fomentar la utilització del
transport públic com a via per reduir les
emissions de diòxid de carboni (CO2) que es generen en la combustió dels carburants orgànics i
que provoquen l’efecte hivernacle. La campanya es va fer en col·laboració amb les ONG Acció
Natura –impulsora del programa Zero CO2– i Ecología y Desarrollo.
La plataforma central de la campanya es va centrar al lloc web canviemCO2xflors.tmb.cat, en
què es convidava els usuaris a calcular la quantitat de CO2 que es deixava d’emetre a
l’atmosfera quan escollien no fer servir el transport privat per fer un determinat trajecte, i tot
seguit se’ls proposava crear la seva pròpia flor i plantar-la en un jardí virtual com a símbol de la
contribució a la protecció del medi ambient. Un comptador actualitzava constantment les
dades del nombre de participants i el diòxid de carboni estalviat.
Al mateix microsite, s’hi podia trobar informació sobre l’impacte del fenomen del canvi
climàtic a Barcelona i la seva àrea metropolitana, i recomanacions sobre què pot fer cadascú a
la vida quotidiana per reduir les emissions de CO2 i frenar d’aquesta manera l’escalfament
global.
Durant la campanya es va organitzar la gran plantada de flors al parc Diagonal Mar per al
públic escolar.
Impulsors: TMB
Contacte: www.tmb.cat/
35
A.5. PLA D’ESTALVI ENERGÈTIC DEL TWENTYTÚ HIGH-TECH HOSTEL
Descripció de la iniciativa:
El Twentytú s’ha convertit en el primer alberg del món amb el
certificat Biosphere de turisme responsable. L’allotjament ha fet
una aposta per esdevenir el més eficient possible a nivell
energètic i destaca per l’eficiència i el control. La intenció final del
projecte és que els clients paguin pel que consumeixen. Per fer-ho
han portat a terme nombroses millores.
Destaca la connexió a la xarxa Districlina, on aprofiten l’energia que desprèn el vapor d’aigua i
permet prescindir de la caldera de gas, el sistema SMARTWATT de consum elèctric, que
permet controlar el consum cada 15 segons, els passadissos amb detector de presència o el
control del consum de l’aigua: sistema de recuperació d’aigües grises, dutxes i aixetes amb
difusors i dutxa amb polsador.
La façana oest (Sol de Tarda) té instal·lat un vidre amb un alt coeficient d’absorció de llum
solar. De la mateixa manera, s’intenta fer servir el mínim de paper i el clima està domotitzat
des de recepció. Hi ha una infografia per motivar l’estalvi d’aigua a la dutxa (un polsador que la
deixa oberta 17 segons) i també a l’habitació, per motivar l’estalvi elèctric (a partir de les dotze
de la nit, els clients que polsin l’interruptor faran que s’encenguin els LED que es troben a les
balises del costat del llit, i no la llum del sostre).
Impulsors: Twentytú High-Tech Hostel
Contacte: www.twentytu.com
36
A.6. PROJECTE D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ALS CENTRES EDUCATIUS DE
BARCELONA. XARXA BARCELONA ESCOLES + SOSTENIBLES
Descripció de la iniciativa:
A partir del conveni signat amb el Consorci d’Educació
de Barcelona i la possibilitat que tots els centres
educatius públics disposen de les dades referents al seu
consum mensual, el projecte pretén assessorar als
centres educatius en com fer el control del seu consum
energètic, reflexionar al voltant del model energètic actual, aprendre a interpretar la seva
factura de la llum i relacionar aquests aprenentatges amb el currículum de cada etapa
educativa. Es tracta d’una proposta educativa adreçada a relacionar la gestió i el currículum
escolar en relació a l’energia i aconseguir aportar elements de reflexió i debat al voltant de
l’impacte del nostre model energètic, reflexionar sobre les nostres possibilitats d’acció per
revertir constructivament els efectes del nostre model actual i proporcionar arguments, eines i
recursos per poder treballar a l’aula aspectes vinculats a l’energia.
El projecte ha de servir també, per ajudar als centres educatius amb un consum més elevat del
que es pot considerar normal, a prendre mesures per minimitzar la seva despesa, canviar
hàbits i identificar-ne les seves necessitats.
Impulsors: Consorci d’Educació de Barcelona i el programa Escoles + Sostenibles.
Participants: Els centres escolars de la xarxa, especialment públics, que incorporen l’energia
com eix vertebrador dels seus projectes dins del programa Barcelona Escoles + Sostenibles,
creant xarxa i intercanviant dades i experiències.
37
A.7. PLA DE SOSTENIBILITAT DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
Descripció de la iniciativa:
L’AMB, com una de les administracions responsables de
la qualitat del medi ambient en el territori metropolità,
participa des de fa anys en la lluita contra el canvi climàtic. És per això que ha realitzat
nombroses auditories energètiques de les seves instal·lacions, fomentant la reducció
d'emissions de CO2 de les empreses concessionàries, treballant intensament en la millora de
l'eficiència energètica de les plantes, en la introducció de criteris de construcció i mobilitat
sostenibles, etc. Amb un major o menor grau de planificació, les empreses concessionàries
treballen en l'optimització de consums i la reducció del seu impacte ambiental i la majoria
d’elles disposen d'un pla o programa específic de gestió ambiental, de gestió energètica i de
gestió del canvi climàtic en l'àmbit de la mitigació.
Ha posat en marxa el Pla de Sostenibilitat de l’AMB, estructurat en sis eixos temàtics, un dels
quals és el d’Energia i canvi climàtic. El Pla ha tingut un procés de participació ciutadana
(telemàtica) i 14 sessions de treball territorial que s’han organitzat amb diverses entitats
veïnals, a banda de la participació dels tècnics de l’AMB i dels professionals d’ajuntaments. La
participació ciutadana ha permès, entre d’altres, incloure la creació d’un Observatori
Metropolità del Canvi Climàtic, l’objectiu del qual és que constitueixi un punt de trobada entre
administració i diferents experts i d’altres agents implicats per proposar i impulsar mesures per
a la mitigació i adaptació al canvi climàtic.
Impulsors: AMB
Contacte: www.amb.cat/web/emma
38
A.8. CERCLE DE PROVEÏDORS NEUTRES EN EMISSIONS DE CO2
Descripció de la iniciativa:
Lavola, empresa de serveis que dona resposta a necessitats de diferents àmbits ambientals ha creat el cercle de proveïdors neutres en emissions de CO2 . És una iniciativa a la qual es poden sumar totes les empreses que ofereixen serveis a l’organització i que forma part de l’estratègia de canvi
climàtic de l’empresa. Es tracta que els seus proveïdors es puguin adherir al Programa d’Acords Voluntaris de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic que promou la Generalitat i que impulsa els acords per a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Les empreses que formen part del cercle, calculen, redueixen i compensen les seves emissions amb CleanCO2, participant en projectes d’energies renovables amb compromís social, desenvolupats en diferents parts de món.
Clean CO2 és la marca de gestió i compensació de carboni que permet una reducció efectiva de
les emissions de gasos d’efecte hivernacle; en funció de si es volen compensar les emissions
de la pròpia organització o es volen oferir serveis i productes neutres, Clean CO2 ofereix dos
tipus de programes, un d’organització i un altre d’afiliació.
Impulsors: Lavola
Contacte: www.lavola.com
39
A.9. “L’ÚLTIMA MILLA” A CIUTAT VELLA. MICROPLATAFORMA DE DISTRIBUCIÓ DE
MERCADERIES EN TRICICLES ELÈCTRICS
Descripció de la iniciativa:
La distribució de mercaderies amb vehicles de càrrega convencionals en les àrees de cascs
antics topa amb les característiques pròpies d’aquest espai urbà: carrers estrets, ús preferent
de la via per als vianants, existència de restriccions horàries per l'entrada i sortida de vehicles,
etc. Aquestes condicions fan que els proveïdors tinguin la necessitat de comptar amb mitjans
de repartiment adaptats en aquest entorn: petits, àgils i sostenibles. Per donar resposta a
aquestes necessitats, l’Ajuntament ha posat en funcionament una micro-plataforma pilot de
distribució de mercaderies en tricicles elèctrics a Ciutat Vella. Amb el nom de “l’Última milla”,
la iniciativa forma part del Projecte Europeu SMILE. Situada al Passeig Lluís Companys, la
plataforma funciona com un mini-moll de càrrega i descàrrega que recepciona les mercaderies
dels proveïdors en camions i furgonetes. A partir d’aquest punt, les mercaderies són
distribuïdes en l’últim tram fins als establiments (l’última milla) en tricicles elèctrics. Aquests
vehicles són capaços de transportar fins a 180 quilograms de càrrega, garanteixen la seguretat
i l'accessibilitat en el transport, a més d'oferir eficiència, estalvi de temps i generar un mínim
impacte en l’entorn.
Impulsors: Direcció de Mobilitat, Ajuntament amb el Districte de Ciutat Vella, Direcció de
Comerç i Institut de Paisatge Urbà.
Col·laboradors: Vanapedal, SABA i el programa europeu SMILE, Smart Green Innovative
urban Logistics for Energy efficient mediterranean cities.
40
B. Full de ruta dels membres de la Xarxa de signants: El Compromís
pel Clima de Barcelona
![INDICADORS 21INDICADORS DE SOSTENIBILITAT DE BARCELONA - 2011 [2] INTRODUCCIÓ Els indicadors de l'Agenda 21 de Barcelona volen ser un instrument de coneixement dels progressos de](https://static.fdocuments.es/doc/165x107/6143db206cc38f259c25cd90/indicadors-21-indicadors-de-sostenibilitat-de-barcelona-2011-2-introducci.jpg)
