bàsquet esportnúm. 32 · octubre-novembre 2006 · temporada IXa · Difusió gratuïta per als federats

El bàsquet catalàtorna a confiar enEnric Piquet

El bàsquet catalàtorna a confiar enEnric Piquet

Congrés Internacionalde Minibàsquet a Catalunya

I també: Eleccions Territorials · J. A. Martín Bertran, Joan Creus o RafaVecina · CB Sant Just · Les Lligues Catalanes · Personatge: NachoSolozabal · AE Sant Andreu Natzaret · Fundació: Manresa06, cloenda irelleu · Festa Social · BQ.ART.06

3

Nova etapa, nous reptes

Enric Piquet ha estat elegit President de la FederacióCatalana de Basquetbol (FCBQ) per un nou període de qua-tre anys.Durant els seus anteriors anys de mandat s’han cristal·litzatdiferents projectes esportius i patrimonials. Entre els pri-mers cal destacar, per davant de tot, el significatiu i cons-tant increment de llicències, en especial les del bàsquetfemení, acomplint-se així un dels objectius prioritaris que laJunta Directiva s’havia marcat. Pel que fa a elements patri-monials, la construcció del nou edifici seu de la FCBQ a laRambla Guipúscoa de Barcelona s’ha sumat a les anteriorsrealitzacions de les noves seus federatives a lesDelegacions Territorials de Lleida i Girona, convertint-setotes elles en peces fonamentals del patrimoni federatiu.Després hi ha que valorar la posada en funcionament dedos complexes esportius de gestió compartida amb altressocis, a Bac de Roda (BCN)i el Parc del Garraf (Vilanova i LaGeltrú), que han permés fer realitat el sommi d’aconseguiruna aportació econòmica en pro dels clubs de base, ja queel rendiment d’aquestes instal·lacions s’ha aplicat a ajudar atots els equips de promoció, i que en els últims tres anys harepresentat subvencionar, amb escreix, el cost de l’assegu-rança esportiva. Per un futur s’aplicarà, amb altres bases, asubvencionar diferents costos igualment dels equips depromoció dels nostres clubs, car l’assegurança esportivaestarà subvencionada per la Generalitat de Catalunya.

En el nou mandat que s’inicia el President Piquet s’ha mar-cat uns objectius clars, essent els prioritaris: augmentar elnombre de llicències; fer arribar el bàsquet a totes lespoblacions de Catalunya; dedicar una especial atenció alcol·lectiu arbitral a fi d’aconseguir un increment en quanti-tat i qualitat dels nostres àrbitres, i sobretot, de manerasubstancial, progressar en la millora del servei d’atenció alsclubs i als seus membres, així com reforçar encara més elnostre apropament als mateixos, de manera que la FCBQconegui més profundament la seva gestió i la problemàticaque comporta, amb les variades dificultats que la idiosincrà-cia de cada entitat i el seu entorn determinen.

Si abans es feia referència a la consecució dels importantsreptes de les seus federatives i dels complexes esportius,cal també esmentar i celebrar el que s’ha aconseguit en elpassat mes d’octubre, amb la realització del CongrésInternacional de Minibàsquet, iniciativa proposada ja faanys per la Fundació del Bàsquet Català i que gràcies a lavoluntat, tenacitat i continuat interés de l’Enric Piquet vafer-se realitat finalment a Manresa, dins els actes de “Ciutatdel Bàsquet Català. Manresa 2006” i que ha constituït unèxit de participació i quins resultats no hi ha dubte tindranrepercusions positives pel Mini i pel Bàsquet, i que el lectorpot conèixer en detall en l’ampli article a les planes d’aquestexemplar.És un nou mandat que s’inicia, doncs, amb força i prou il·lusió,perquè aquests objectius i altres es compleixin de ple.

Sumari 324. Eleccions a la Presidència de la FCBQ Enric Piquet ha estatelegit President de la Federació per un nou període de quatreanys. En una breu entrevista ens explica els seus projectes iil·lusions per aquest proper mandat.

6. Les Representacions territorials de la FCBQ també van pas-sar les seves eleccions. Els tres Presidents, F. Aril (Lleida), P. Ferré (Tarragona) i X. Garcia (Girona) exposen els seus plans.

8. Fonaments. El Congrés Internacional de Minibàsquet, cele-brat a Manresa, va ser un èxit de participació i de continguts. Enaquest article s’explica ampliament tot el desenvolupament delCongrés amb declaracions dels principals conferenciants i un arti-cle d’Aito Garcia Reneses.

18. A fons. El CB Sant Just celebra el seu 50è aniversari ambel major nombre d’equips federats, vint-i-dos, de la seva història.

22. L’entrevista. José Antonio Martín Bertrán, àrbitre, JoanCreus i Rafa Vecina, entrenadors, són tres personatges del bàs-quet català que van participar molt exitosament en el campionatdel món celebrat al Japó el passat estiu.

25. L’anàlisi. Les lligues catalanes d’equips ACB, LEB, LligaFemenina i EBA, celebrades a inici de temporada, són analitzadesamb detall.

29. Personatge. Malgrat la seva joventut, en aquesta galeria depersones històriques del bàsquet català, el recent homenatge queha rebut, amb la retirada de la seva samarreta al sostre del PalauBlaugrana, fa que parlem i parli, Nacho Solozabal.

30. Reportatge. L’AE Sant Andreu de Natzaret, de Badalona, uncentre on el bàsquet és part indestriable de la formació delsinfants, ha celebrat el seus 25 anys.

32. Fundació. Els actes i esdeveniments de Manresa 2006 com a“Ciutat del Bàsquet Català” i la propera XIII Festa Social de laFundació.

36. BQ.ART.06, el concurs d’art organitzat per la Fundació, haacollit tretze obres amb la pilota de bàsquet com a motiu de cre-ació artística. El jurat ha escollit els guanyadors.

38. Punt de vista. L’opinió dels homes i dones del bàsquet cata-là, sobre les competicions i els seus clubs. Rafel Pintado (CBTarragona) i Francisco Chacón (CBF Viladecans) diuen la seva.

bàsquet esport

Edita:Federació Catalana de BasquetbolRambla Guipúzcoa 27, 08018 Barcelona.Tels. 93 396 66 00 – Fax: 93 323 77 60www.basquetcatala.comConsell Editorial: Enric Piquet, Joan Guiu i Juan Carlos CebriánRedacció: Joan Guiu, Juan Carlos Cebrián i Carlos GarcíaDirecció: FCBQ.Agraïments: Xavier Rodríguez i Francesc de Puig (Manresa 2006), Jose A.Martín Bertran, Joan Creus, Rafa Vecina, Nacho Solozabal, Rafel Pintado (CBTarragona), Francisco Chacón (CBF Viladecans) i Albert Riu (AE Sant AndreuNatzaret). Disseny i maquetació: Estudi VirgiliFotografia: Miguel Ángel Chazo, Ricard Rovira i FCBQ.Fotomecànica i impressió: Enclave Gràfico S.L.Distribució: SPMD.L.: B-44976-98

La FCBQ no es fa responsable dels textos que no siguin de membres de lapròpia FCBQ.

4

Entrevista amb Enric Piquet, reelegit president de la FCBQ La Junta Electoral de la Federació Catalana de Basquetbol va certificar aquest dilluns 13 de novembreque Enric Piquet serà el president de la institució durant els propers quatre anys, després que es tanquésel període electoral amb la seva única candidatura. D’aquesta manera, Piquet és reelegit president de laFCBQ per cinquena vegada consecutiva, i dins aquest mandat complirà 25 anys al capdavant del bàsquetcatalà, i convertint-se d’aquesta manera en un dels presidents més emblemàtics de l’esport català i esta-tal, rebent el recolzament de la gran majoria dels clubs federats.

L’ENTREVISTA

TEXT: JUAN CARLOS CEBRIÁN FOTOS: MIGUEL ÁNGEL CHAZO

92, l'Eurobàsquet del 97 o la Final Four del98. A més, s'ha creat la Fundació delBàsquet Català al 1992, i als últims anyss’ha inaugurat el Complex Esportiu Bac deRoda a Barcelona i el del Parc del Garraf aVilanova i la Geltrú, amb la col•laboraciód’una entitat local en ambdós casos, i lanova seu de la FCBQ, més funcional imoderna. Igualment, és important desta-car l’adquisició en propietat de les novesseus de Girona i Lleida, estant en projectetambé la de Tarragona. A més, la Federació ha estat guardonadaamb la Creu de Sant Jordi i l'actual presi-dent de la Federació Catalana deBasquetbol va rebre l'Ordre Olímpica demans del president d'honor del COI, JoanAntoni Samaranch. Enric Piquet ha portata terme totes les tasques esmentadessempre dins el més pur amateurisme, com-binant-les amb la tasca professional com aDirector Comercial i Apoderat d'una de les empreses tèxtils més importantsd'Espanya, tasca de la que ara és jubilat.Casat amb Carme Vilanova, qui l’acompan-ya pràcticament a tots els esdeveniments iés també una gran aficionada al bàsquet,Enric Piquet té dues filles, Sílvia i MariaÀngels, i dos néts i tres nétes, entre elsquals persisteix l’afició a l’esport. Quina valoració fa d’aquests darrers qua-tre anys?En aquests quatre anys s’han vistcristal·litzats esdeveniments de tipusesportius i patrimonials dins l’activitatfederativa. Hem vist realitzades les seusterritorials i centrals, i en el mateix perío-de s’han posat en marxa les dues primeresinstal·lacions, de les quals exercim la ges-tió compartida amb altres socis, i que sónun salt qualitatiu dins el nostre projecte dedonar suport al bàsquet base, sempre enbenefici dels clubs que generen activitatdins d’aquest bàsquet de formació. Ajutque ha vingut reflectit en l’exempció delcàrrec de la Mutualitat Esportiva amb

escreix als menors de 16 anys, tasca que laFCBQ va començar fa ja tres anys. I no caloblidar que la nostra missió bàsica és la depromoure i qualificar el bàsquet català i enaquest aspecte hem seguit augmentantconsiderablement el nombre de llicències,i hem mantingut i superat els títols enSeleccions Catalanes en edat de formació,un terreny en què tenim la competència.Igualment, cal destacar, no només enaquests últims quatre anys, sinó ja en elsanteriors, el desenvolupament del bàsquetfemení, doncs al cap de poc temps esposava en marxa el pla de tecnificació del’esport femení de Catalunya. Avui dia, elbàsquet federat femení té tants partici-pants com tots els altres esports junts iaixò és una fita important, ja que avui diaun 38% de noies juga a bàsquet. Quins seran els objectius principals d’a-quest nou mandat?Són varis. Un primer són objectius de crei-xement respecte a llicències, bàsicament,promovent el bàsquet a totes les pobla-cions de Catalunya, practiquin o no aquestesport. Tanmateix, incrementar la quanti-tat i la qualitat d’àrbitres, la qual cosa avuidia ens preocupa com a tema principaldins la nostra activitat esportiva. Un altretema és el de consolidar i donar tot el nos-tre suport al Comitè Tècnic perquè d’ell hade sortir les directrius que fomentin unamillor qualitat del nostre esport. També elde donar un caràcter preferent I fins a certpunt independent de l’activitat federativa,és a dir, dependent amb responsabilitatsperò independent en el treball, per la dedi-cació a gestionar més instal·lacions espor-tives, les quals augmentin així la part dedi-cada a la promoció del bàsquet aCatalunya, com ja hem iniciat d’una mane-ra ferma. També adaptar-se a les novestecnologies, per tal que ens ofereixin obte-nir les millors gestions possibles en aspec-tes com ara el servei als clubs i als seusmembres, millora que ens preocupa en el

Enric Piquet i Miquel va néixer a Barcelonael 24 d'abril de 1928. Durant 15 anys, a par-tir del 1945, va ser jugador del CE Laietà,club degà del bàsquet espanyol. A partirde 1953, es converteix també en directiud'aquesta entitat històrica, i al 1973 s'in-corpora a la Junta Directiva de laFederació Catalana de Basquetbol. En aquesta Federació, assumeix la presi-dència el 1984, càrrec en el que segueixactualment. A més, Piquet va ser presidentde la UFEC des de 1988 fins a 1996.Actualment, Enric Piquet també és presi-dent de la Fundació del Bàsquet Català desdels seus inicis, membre de l'Assemblea dela Federació Espanyola de Bàsquet i repre-sentant de l’esport en el Consell de Ciutatde Barcelona. Des que Enric Piquet ocupa el càrrec depresident de la Federació Catalana deBasquetbol, el bàsquet català ha passat de25.000 a 90.000 llicències, s'ha portat aterme la campanya "Bàsquet al Carrer",amb 1.000 cistelles arreu de Catalunya, is'han organitzat esdeveniments tantimportants com la fase del Campionat delMón de Seleccions, el Congrés FIBA i elMundialet el 1986, la competició de bàs-quet dels Jocs Olímpics de Barcelona al

5

dia a dia i que figura en els nostres objec-tius prioritaris. Igualment, reforçar encaramés el nostre apropament als clubs i a lesseves persones, de manera que la FCBQconegui més profundament la seva proble-màtica i actuï d’acord amb la constantmillora de les ja excel•lents relacionsactuals. Què recorda dels primers anys d’EnricPiquet com a president?Recordo que assumia una responsabilitaten un càrrec al qual mai havia aspirat nisospitat arribar-hi. Això em representavaun gran repte personal i col•lectiu enversun esport ja desenvolupat, amb una granhistòria i que no em seria fàcil poder diri-gir-lo amb la suficient intensitat que laseva història exigia. I tot això amb l’afegitd’haver de coordinar tasques professio-nals amb les esportives i la dedicació a lafamília. Aquesta va ser una etapa d’adap-tació dura, però que gràcies sempre alsexcel•lents equips que m’han acompanyat,tant de la pròpia Junta Directiva com elquadre de professionals que la Federacióha anat adaptant i formant a la seva filoso-fia, que em permetria qualificar-la de moltpositiva per al bàsquet català. Per sobrede tot, diria que el somni era la preocupa-ció de si es donaria la qualitat suficientcom per respondre al gran repte que emvenia a sobre. Per tant, el somni no anavamés enllà d’aquell primer mandat. Així,cada període seria un nou projecte, un nourepte, una nova responsabilitat, I una novaproposta de continuïtat o no, segons elprogrés del bàsquet català. Penso que leseleccions no es guanyen amb actituds bri-llants a la darrera part del mandat, sinóque es guanyen amb el treball honest iconstant del dia a dia a partir del nomena-ment. Penso que aquesta és la raó d’a-questa continuïtat i que realment és unasatisfacció el suport que he rebut per partde tota la gran família del bàsquet català. Va ser jugador, directiu, president desecció de bàsquet d’un club com elLaietà…. Com es definiria en cadascunade les tasques?Com a jugador, en aquells temps que juga-ven primers i segons (titulars i reserves),per la meva alçada era un jugador accep-table. Per qualitat, potser era bon jugadorpel segon equip, però no pel primer equip.Una mitjania, doncs. Vaig alternar jugadori directiu d’un club com el Laietà, i despréspresident de la secció de bàsquet, càrrecque vaig simultaniejar durant anys amb elcàrrec de tresorer de la FCBQ, fins a vice-president de la Catalana. Quan vaig serpresident de la FCBQ, vaig haver d’abando-nar el càrrec al Laietà. Com a directiu delLaietà tinc tres moments històrics. Un, al’any 1945, quan m’iniciava com a juvenil iel Laietà guanya el Campionat d’Espanya.Al cap de poc temps, el mateix club haviade demanar excedència d’un any, perquèels bons jugadors havien abandonat elclub temptats per les ofertes d’altres. I unaaltra, potser l’episodi més dolorós, quanl’any 64, el club va ser desposseït delsseus terrenys al Carrer Viladomat, i unaltre moment feliç és el 67, quan l’alesho-res delegat nacional d’Esports, JoanAntoni Samaranch, inaugurava les noves i

actuals instal·lacions de la Zona Esportivaactual del C. Sant Ramon Nonat, i amb lagestió de la qual vaig tenir una participa-ció molt intensa de la mà del llavors presi-dent i exjugador del propi Laietà, en JosepGuix. Quin és el moment més transcendentque recorda com a president de la FCBQ?Sobretot, quan vam rebre la Creu de SantJordi per part del president Jordi Pujol; laimposició de l’Ordre Olímpica per part deJoan Antoni Samaranch, la primera pedrade Bac de Roda i la inauguració de Bac deRoda com a nova seu social de la FCBQ.També la inauguració del local de Lleida iGirona, pedres fonamentals en la posteriorconsolidació del patrimoni federatiu. Elrècord d’espectadors en un partit de bàs-quet a tot l’estat a una final de LligaCatalana, amb un Sant Jordi ple de gom agom, també és un gran record. I no cal dirque també han esdevingut moments emo-tius el recolzament dels clubs que he rebutquan he tornat a presentar la meva candi-datura per ser president de la FCBQ. Amb el Campionat del Món del Japó, viuel bàsquet català i estatal el seu millormoment de la història a tots els nivells?És així, però no cal oblidar que perquè hihagi un èxit abans s’ha d’haver treballatper assolir-lo i pecaríem d’oblit si no pen-séssim que el bàsquet és un esport mimatper un gran col•lectiu de persones a travésde molts anys i que aquest treball conti-nuat i positiu, un dia o altre, dóna els seusfruits. I ara és quan disposem d’una pleni-tud gràcies a aquesta tasca prèvia. Pertant, el repte i directrius serien les deseguir amb aquesta línia de treball. Sóndifícils de mantenir en una línia continua-da, però cal treballar constantment peraprofitar aquelles ocasions que es presen-tin en el futur, perquè pensem que mante-nir-se permanentment en primera línia ésmolt difícil. Quin missatge envia als clubs en aquestmoment?Aquesta pregunta la empelto amb elsobjectius que he citat en l’anterior respos-ta. S’ha de continuar amb una línia de treball seriosa i qualitativa, però tambépensar que necessitem una xarxad’instal·lacions adequades per tal que l’in-crement es pugui plasmar i evidenciar enrealitat, doncs hem de tenir en compte quela gran progressió que ja de per sí té elbàsquet a Catalunya no s’ha de veure afec-tada per la manca d’instal·lacions que jaavui dia es pateix a moltes poblacions.Pensem que l’aportació que els clubs fan ala societat és extraordinària, tant des delpunt de vista social com també des delsanitari, doncs no ens càpiga cap dubteque l’esportista sobretot en esports d’e-quip fa cohesió i per practicar una modali-tat d’esport també contribueix a la salutdel seu cos i per tant del col·lectiu. Aixòque nosaltres hem defensat sempre jacomença a formar part important de lapolítica esportiva del nostre país. Com serà la Junta Directiva dels propersquatre anys?En principi el nucli principal estarà basaten persones que m’han acompanyat en elsdarrers anys, i penso reforçar amb noves

incorporacions aquells punts que, respo-nent als objectius que abans he citat decreixement, requereixin de més participa-ció humana, com poden ser, per exemple,el de relacions amb els clubs, el tècnic, elde creixement i també en l’aspecte econò-mic, pel constant creixement patrimonial id’activitat de la FCBQ. Quina valoració fa del període electoralque s’ha viscut, del tot tranquil, i de comha anat també aquest període a lesTerritorials?El període electoral s’ha mogut responenta una línia que s’ha manifestat als últimsperíodes electorals. Penso que els clubshan vist en nosaltres una actitud honesta ide gran entesa amb les entitats. El creixe-ment esportiu i patrimonial ha estat moltimportant i per tant ens han donat la sevaconfiança i voluntat per seguir. Quant a lesTerritorials, també he de manifestar queles relacions amb els respectius presidentssón extraordinàries. Això fa que la cohesiósigui total i per tant les directrius donadespel creixement del bàsquet al nostre paíssón compartides i posades en pràctica enun mateix temps i intensitat a totes lescomarques catalanes. Tinguem en comptetambé que la llei de l’esport dóna opció aquè el president de la FCBQ determiniquins seran els seus representants territo-rials, però que des de l’inici d’aquestaopció, sempre he mantingut el criteri dequè cadascuna de les Territorials i els seuscomponents votessin o escullessin a quicreguessin que els havia de representarmillor. Aquest fet ha contribuït a aquestgrau de comprensió, harmonia i comunitaten el treball que s’està portant a terme desde fa bastants anys. Com es compagina el fet de ser presidentd’una Federació com la de bàsquet ambla vida familiar?Quan vaig haver d’alternar les tasquesprofessionals, federativa i familiar vaighaver de repartir proporcionalment leslògiques exigències de cada nucli, però uncop jubilat, he rebut el favor de la mevafamília perquè em pugui dedicar en pleni-tud a la tasca federativa sense oblidaraquells compromisos familiars ineludibles,però comptant amb el suport i companyiade la meva dona. Penso que sense aquestrepartiment proporcional de dedicacionsseria molt difícil tenir responsabilitats enun sentit o altre. No solament he tingut lacomprensió familiar sinó també l’impuls,que mantinc viu i intens, per desplaçar-mearreu de Catalunya amb la meva dona. Un somni pel 2010…Que no hi hagi cap poble de Catalunyasense una cistella on es practiqui bàsqueti poder veure una Selecció Catalana abso-luta amb èxits internacionals.

Entrevista ambAlbert Garcia,nou president de la Territorial deGirona de la FCBQ

6

Entrevista ambFerran Aril, president de laTerritorial de Lleidade la FCBQ

L’ENTREVISTA

Albert Garcia Rafanell, nascut el 7 desetembre de 1955 a Girona, és el nou president de la Territorial deGirona de la Federació Catalana deBasquetbol, després que la seva can-didatura fos l'única presentada en eldarrer període electoral. Albert Garcia havia jugat al SantJosep de Girona fins als 10 anys, i des-prés en diferents equips a Barcelona,on va romandre fins als vint i pocsanys. De nou a les comarques gironi-nes, Garcia va ser director general del'aleshores Valvi Girona des de 1989fins a 2001, així com del Sant JosepGirona, que formava les categoriesinferiors del club. Des d'aquell 2001 fins aleshores, laseva relació amb el bàsquet ha estatcom a pare (de dos nois i noies) i, pertant, té una visió d'aquest molt mésprofunda i acurada, doncs pràctica-ment el coneix des de totes les ves-sants.

Ferran Aril Duran, nascut el 3 degener de 1956 a La Seu d'Urgell, haestat el president de la Territorial deLleida de la Federació Catalana deBasquetbol durant els últims 12 anys iara iniciarà el seu quart mandat, des-prés que la seva candidatura fos l'úni-ca presentada en el darrer períodeelectoral, amb el recolzament dels 40clubs que tenien dret a vot de laTerritorial de Lleida. Ferran Aril havia jugat al Sedis, on vaser també entrenador i més tard pre-sident del club a la dècada dels 80. Vaarribar a la Territorial de Lleida com adirectiu en una primera etapa i des-prés com a vicepresident, fins que vaaccedir a la presidència l'any 94, suc-ceint Paco Espilla en aquesta tasca.Actualment, també forma part de laComissió Executiva de la les LliguesLEB i LEB 2 de la FEB.

Quina valoració fas del bàsquet gironí elsúltims anys?Tenim una delegació de Girona amb ungran nombre de fitxes: més de 8.000, i queorganitza uns 280 partits cada cap de set-mana. Pel volum de població de Girona,aquestes xifres són molt importants. Noobstant, creiem que encara és una delega-ció amb molt potencial de creixement, toti que queda clar que la realitat actual ja ésincontestable i estem parlant de númerosmolt importants. És clar que ens pot haverajudat evidentment el fet de comptar ambun equip ACB des de fa 20 anys a la pro-víncia. Quins han de ser els objectius?Nosaltres creiem que els clubs estan fentuna tasca molt important en la comple-mentació de l’educació del jove i de l’es-portista. El bàsquet, com a esport d’equip,és una eina educativa importantíssima, i elnostre objectiu és cada dia donar un ser-vei millor. D’aquesta manera, aconsegui-rem que els nois i noies no es desencissini continuïn amb la pràctica esportiva almón del bàsquet, com a jugadors/es,entrenadors/es, àrbitres o directius/es. On t’agradaria que estigués el bàsquetgironí en quatre anys?M’agradaria que els esportistes hagues-sin notat una millora en el servei i en la infraestructura per practicar el nostre esport. Que hi haguessin més ins-tal·lacions on practicar-lo i que poguemaugmentar el número de fitxes el més pos-sible, fent possible la continuïtat dels juga-dors/es en el món del bàsquet, tal com hecomentat, com a entrenadors/es, direc-tius/es o àrbitres. Un somni per les properes temporades…Que la campanya que es va engegar en elseu moment i que continuarem, que portael nom de “Bàsquet Net” sigui una realitatde fet en tots els partits. A més, incidiremi afegirem la paraula “Eduquem”, ja queconsiderem que és la funció bàsica inhe-rent a la pràctica esportiva que

Què motiva Ferran Aril a tornar a presen-tar-se com a president de la Territorialde Lleida de la FCBQ?El fet de què durant aquests anys hem vis-cut una molt bona situació i el "boom" queha viscut el bàsquet a les terres de Lleidaés una molt bona motivació. A més, entencque encara podem fer més per continuarmillorant, i comptem a més amb el recolza-ment dels clubs, que sens dubte tambéhan estat una part clau en prendre aques-ta decisió. Intentarem continuar desenvo-lupant una bona feina. Com definiries aquesta Junta quecomandaràs els propers quatre anys?És una junta molt renovada, com hodemostra el fet que de la candidatura de faquatre anys, només repetim tres persones,

Albert Garcia, president de la Territorial de Girona de la FCBQ / Font: El 9 Esportiu)

Ferran Aril, president de la Territorial de Lleida de la FCBQ / Font: FCBQ)

Com arriba Albert Garcia a ser presidentde la Territorial de Girona de la FCBQ?M’havia comentat alguna cosa l’antic pre-sident, Robert Mora. Vaig pensar que jopodia encaixar en el lloc que em definia iem vaig presentar amb una candidatura.Finalment, com que va ser l’única presen-tada, vaig ser escollit president.

Com definiries aquesta nova Junta?D'una banda, de continuitat de gent que jaestava a l’antiga junta, i de novetat, per laincorporació de nova gent que ha estatvinculada amb el bàsquet, i amb moltesganes de continuar i millorar els projectesi, si s’escau, engegar-ne de nous.

7

Pere Ferré, president de la Territorial de Tarragona de la FCBQ / Font: FCBQ)

i les altres set són noves. El que pretenemés donar un nou impuls i que arribin novesidees. A més, ens hem fet el plantejamentd'estar més propers als clubs, viure lesseves inquietuds i conéixer els seus pro-jectes per tal de poder col·laborar en totallò que necessitin. Per això, hi haurà qua-tre directius de comarques, perquè elsclubs de zones més allunyades tinguin uncontacte més proper i directe amb laTerritorial. No hem d'oblidar que Lleida ésmolt extensa en territori i això ens ajuda-rà, sens dubte, en l'objectiu de continuarla tasca de proximitat a les entitats. Quina valoració fas del bàsquet lleidatàels últims anys?Hem viscut una època molt bona, a partirde l'any 2000, coincidint amb què Lleidava ser Ciutat del Bàsquet Català. Allò vacoincidir també amb l'ascens del LleidaBàsquet a l'ACB i del Cadí a la LligaFemenina. Van ser sens dubte els millorsanys de bàsquet a Lleida. A més, vam viureun increment espectacular de practicants ialtres equips que van assolir categoriesimportants en el bàquet català. Ara, haarribat l'època de consolidació de tot iaixò, i tot i que és evident que el ritme decreixement no pot ser tant ràpid, crec qeuels clubs s'estan estabilitzant i cada any hihaurà més participants, i d'una maneramés lògica. Quins han de ser els objectius a partird'ara?Per una banda, ens agradaria que elsequips d'elit recuperessin les categoriesque ja van assolir, tot i que això no depénde nosaltres directament i és evident quecada any serà més complicat. I com no, iaquí sí que hi podem aportar moltes coses,treballar per la promoció del bàsquet aLleida, arribar als llocs on encara no hi habàsquet, fer un treball específic en el bàs-quet femení (on ja hem creat una àrea pertal de potenciar-lo), i millorar tant enquantitat com en qualitat el nombre d'àr-bitres de la Territorial. I és que, en aquestúltim aspecte, hem crescut en equips, peròno ho hem fet en el mateix percentatge enel nombre d'àrbitres, i és evident que hi hauna mancança en aquest concepte. On t’agradaria que estigués el bàsquetlleidatà en quatre anys?M'agradaria que es continués progressant,però tampoc sóc partidari de fer volarcoloms. En categories de promoció,podem fer molt tots plegats. En categoriesd'elit, no obstant, hi ha factors econòmicsque cada temporada són més importantsperquè un equip pugui estar a dalt de tot.El nostre plantejament ha de ser continuartreballant en la línia oberta fins ara ipotenciar que cada dia hi hagi més practi-cants de bàsquet. Un somni per les properes temporades…Que el bàsquet arribi a tots els racons delnostre territori lleidatà, i que qualsevolpersona interessada en fer bàsquet, tinguila possibilitat de fer-ho en unes mínimescondicions. És evident que també som-niem amb què els equips de Lleida que vantenir unes categories destacades fa unsanys les tornin a assolir.

Entrevista amb Pere Ferré, president de la Territorial deTarragona de la FCBQ

Pere Ferré Bru, nascut el 4 de setem-bre de 1955 a Tarragona, és el presi-dent de la Territorial de Tarragona dela Federació Catalana de Basquetboldes de fa quatre anys, tot i que ha for-mat part de la Junta Directiva tarra-gonina, amb diferents tasques, i de laFCBQ des de 1979. Pere Ferré havia jugat al CN Tarraco,al Gimnàstic, i estant al Nàstic va serun dels socis fundadors del CBTarragona l'11 de setembre de 1978,club del que va ser el primer president(fins al 1981) i soci número 1.

Què motiva Pere Ferré a tornar a pre-sentar-se com a president de laTerritorial de Tarragona de la FCBQ?En primer lloc la motivació de continuar latasca que hem estat fent les persones dela Junta Directiva aquests quatre darrersanys en què hem afrontat diferents objec-tius de millora del bàsquet Territorial deles comarques de Tarragona, amb unaespecial atenció al basquet de base o eltreball fet a les Terres de l’Ebre per procu-rar un increment de la activitat dels Clubs.En segon, perquè, despres de molts anysficat en aquest món del Bàsquet, encaratinc il.lusió per fer més coses i penso queen podem fer forçes. Com definiries aquesta Junta quecomandaràs els propers quatre anys?En relació a l'anterior, hi ha hagut algunscanvis i incorporacions, dirigides a millo-rar la nostra feina com a directius i perprocurar donar millor servei als nostresClubs. Per un altra part, estem entosuditsen què el minibàsquet federat tingui laimportancia que deu tenir, ja que si no ensocupem dels petits, si no procurem treba-llar amb ells i per a ells, el futur del bàs-quet podria perillar. La base de la piràmi-de del nostre esport són els nois i noiesque, a mida que creixen, van nudrint lesdemés categories. Quina valoració fas del bàsquet tarrago-ní els últims anys?

Hem tingut, al llarg dels quatre anys demandat, un increment constant de equipsi jugadors/es en competició Territorial,una estabilitat en la participació en elsCampionats d’àmbit Catalá, tant enequips masculins com en femenins, itambé hem estat representats al bàsquetestatal, participant a les Lligues EBA, LEB2 i LEB en homes i de Lliga Femenina 2,encara que a la actual temporada, desgra-ciadament, hem perdut els nostres equipsa LEB 2 i Lliga Femenina 2.Penso que també la feina que s’ha fet dins el Programa de Detecció iPerfeccionament i mitjançant les Escolesde Bàsquet, amb les diferents Trobadesque es fan al llarg de la temporada estàdonant uns excel.lents resultats.Finalment, és molt necessari destacar iagrair la feina que fan els Clubs de laTerritorial que, amb el seu esforç constant,el seu treball técnic tant al propi Club coma les Escoles, fan que la progressió positi-va sigui constant, any rere any. Quins han de ser els objectius?Hem anat treballant en diferents projec-tes i per damunt de tots, hi ha un objectiu,encara no aconseguit del tot, que espoder oferir una competició de minibàs-quet a través de la Federació amb un bonnivell de competició i obert a tots. Ja latemporada 05-06 l’hem organitzat perócal encara donar mes impuls al projecte.Un altre dels objectius és potenciar i con-tinuar la feina feta per tal que el bàsqueta les Terres de l’Ebre pugui créixer iampliar el nombre d’equips en competiciói per ser capaços de poder tenir competi-cions propies a aquelles Comarques.Tenim la necessitat de poder disposar demés àrbitres i personal auxiliar per poderatendre correctament les competicions ifer un bon seguiment de la seva tasca. Perúltim, seguir ajudant i col.laborant als Clubs en tots aquells aspectes que els calgui, ja siguin per millorar lesCompeticions, per ajudar-los en la forma-ció dels seus equips de Tècnics a través decursos o també perquè l’aspecte econòmicels sigui el més favorable possible.On t’agradaria que estigués el bàsquettarragoní en quatre anys?Lògicament al lloc més alt posible, acla-rint que em refereixo a nombre de equipsi jugadors/es i, evidentment, als máximsnivells que ens poguem permetre, tant ennois com en noies. Aixó sí, sempre amb els peus a terra, és adir, a les competicions que sigui possiblemantenir sense fer perillar el futur d'unClub. Un somni per les properes tempora-des…Que fòssim capaços d’aconseguir, entretots, que tot nen, nena, noi o noia que tinguiganes de jugar a bàsquet ho pugui fer. Aixónomés será posible amb l’esforç de tots.I segon, poder aconseguir una seu de lanostra Federació Catalana de Bàsquet a laTerritorial de Tarragona, per oferir alsnostres Clubs, un xic semblant a Bac deRoda, amb uns serveis moderns, ambeines i mitjans útils i pràctics.

8

Congrés Internacional de Minibàsquet a CatalunyaEl dimecres 11 d’octubre, després de moltes hores, dies i mesos de treball, la Comissió Organitzadora, laComissió Tècnica i els diferents membres i col·laboradors de la Federació Catalana i de “Ciutat delBàsquet Català. Manresa 2006”, que s’hi han dedicat, van veure i viure l’inici del final dels seus esforços:la inauguració del Congrés Internacional de Minibàsquet a Catalunya. S’ha celebrat a Manresa de l’11 al13 d’octubre, dins les activitats de Manresa 2006, Ciutat del Bàsquet Català.

La idea de celebrar aquest Congrés va néi-xer, en el si de la Federació Catalana i de laFundació del Bàsquet Català, fa uns quantsanys, al 2002, quan la commemoració del40è aniversari de l’engegada del Mini aCatalunya, el 1962, i, com el bàsquetbol,des d’aquí es va estendre a la resta de l’es-tat espanyol. Com en moltes altres coses,certes veus no catalanes van intentar pro-clamar i apropiar-se de la descoberta delMini, i des de casa nostra es va creure queuna bona forma de contrarrestar la false-tat era mostrar els nostres inicis i princi-pis, i la pròpia vitalitat del Mini català, ambla seva infraestructura i actualitzacióconstant des de fa molts anys, que l’hasituat en lloc capdavanter a nivell mundial.

Però es va voler anar més enllà, mostrar laforça, l’actualització, modernitat, interés ipreocupació constant del bàsquet catalàper aquest extraordinari instrument deformació humana i esportiva que és elMinibàsquet. El Congrés oferiria l’oportu-nitat de fer una anàlisi crítica de la nostrafeina, posant a debat el moment actualque viu el Mini, la seva normativa i canvisrealitzats, la vigència dels seus ideals i laseva filosofia. Parlar i debatre la salut delMini i sobretot el camí de demà. Desprésde diferents intents, Manresa 2006 vaagafar el repte i caldrà recordar-ho iagrair-ho per sempre.

FONAMENTS

TEXT: JUAN CARLOS CEBRIÁN, CARLOS GARCÍA I JOAN GUIUFOTOS: MANRESA 2006, MIGUEL ÁNGEL CHAZO I RICARD ROVIRA

EL MINI A DEBAT

El Congrés oferirial’oportunitat de feruna anàlisi críticade la nostra feina,posant a debat elmoment actual queviu el Mini, la sevanormativa i canvisrealitzats, la vigèn-cia dels seus idealsi la seva filosofia.Parlar i debatre lasalut del Mini isobretot el camí dedemà.

Albert Gasulla, Joan Creus iElena Espiau a la inauguració

9

Primera jornadaA 2/4 de 7 de la tarda de l’11 d’octubre de2006, Francesc de Puig, president de laComissió Organitzadora; Enric Piquet,president de la Federació Catalana i de laFundació, i Josep Lluís Gozalbo, regidord’Esports de l’Ajuntament de Manresa, vaninaugurar oficialment l’esdeveniment, al’Hotel Pere III de la capital del Bages. Uns200 congresistes procedents de diferentspunts de Catalunya i la resta de l’estatespanyol, a més d’una representació detècnics italians, van omplir a sala d’actesjunt a directius de la FCBQ, patrons de laFundació del Bàsquet Català i membres deles Comissions d’Honor, Organitzadora iTècnica del Congrés.

Abans, però, a les 5 de la tarda, el Congréshavia començat a agafar forma amb unataula on Albert Gasulla, Joan Creus iElena Espiau, moderats per Juan CarlosCebrián, cap de premsa de la FCBQ, vanexposar les seves vivències en elMinibàsquet. Va ser un recorregut i unesreflexions sobre el passat i el present delMini, sense oblidar el futur.

Albert Gasulla, reconegut home del nos-tre esport, Vicepresident de la Fundaciódel Bàsquet Català i un dels protagonistasde la descoberta i inroducció del Mini vainiciar el torn d’intervencions. Va explicarcom va començar la història del Mini acasa nostra, l’any 1962, quan ell, junt enJoan Marqués, llavors President delCol·legi d’Àrbitres i Joan Soler, entrenadori seleccionador català, membres i funda-dors de la mítica revista “Rebote”, vanrebre de Vicenç Zanón, jove entrenadoramb molts contactes als EE.UU., la notícia

de l’existència del “Biddy Basketball”, untipus de bàsquet dedicat als infants creatper l’entrenador americà Jay Archer.Zanón els hi va facilitar informació i vanconèixer les diferències entre bàsquet i el“biddy”: reglament diferent, camp méspetit, pilota més petita, cistella més baixa,l’àrbitre no era tal sinó una mena d’amicque explicava als nens les violacions i lesfaltes, en fi un seguit de mesures destina-des a protegir l’infant i facilitar-li la com-prensió esportiva del joc i la seva incorpo-ració pausada al germà gran, el bàsquet.Amb aquesta troballa, Marqués, Soler iGasulla, “bojos” del bàsquet i gent moltdesperta, van albirar que “allò” podiaésser una eina fonamental tan per la cap-tació a la pràctica i estima pel bàsquetcom per la formació humana i esportivadels infants. Al marge la difusió des de“Rebote”, la primera tasca va ser de pros-pecció, averiguar el grau d’acceptació quepodia tenir. Mans i peus a la feina. Es vantrepitjar centenars d’escoles de Barcelonai arreu de Catalunya, “venent” el nou joc,que van batejar com a “Minibàsquet”, carera l’època dels cotxes “Mini”, les“Minifaldilles”, etc. Les respostes que vanrecollir van ser d’un aclaparador i positiuinterés, una “gran acceptació social” va dirAlbert Gasulla, i ràpidament es va distri-buir informació i reglaments, i com elvolum de demanda va ser tan extraordina-ri es va entrar en contacte amb la firma“Coca-Cola”, que va col·laborar amb distri-bució de pilotes, marcadors, materialdivers, en fi una eclosió inimaginable enles primers moments. Després, començatsels inicis a casa nostra i vista la dimensióque anava agafant, van viatjar a S’Agaróon estiuejava el president de la FederacióEspanyola, Anselmo López, a qui van expli-car tot el moviment, destacant l’enorme

Pablo Esper di Cesare, durant el seu clínic al primer dia

10

FONAMENTS

guessin protagonisme a l’equip. I va afegir:“Aquesta mentalitat i forma de jugar ésel present del bàsquet modern, la qualcosa certifica la rellevància i protagonis-me del Mini en el bàsquet dels mésgrans”.

Finalment, Elena Espiau, una de les pro-meses catalanes més sòlides, actualmenta l’equip del Segle XXI que juga la LligaFemenina 2, va oferir les impressions delseu pas pel Mini, destacant que “allò mésimportant en el Mini és, com jo ho vaigviure, anar a entrenar amb la intenció dedivertir-se i passar-s’ho bé jugant a bàs-quet amb les amigues”, exposant tambéel seu parer sobre la importància delreglament, en el passat, l’actual i el quehauria de ser en el futur, adaptant-se alstemps de cada moment, sempre progres-sant.

Acabada la xerrada inaugural, va ser eltorn d’intervenció de Xavier Rodríguez,Director del Congrès i Director Tècnic dela Federació Catalana, que va presentar,amb el suport de mitjans audiovisuals, lavaloració de les entrevistes i les enquestesefectuades en el procès previ al Congrés.Aquesta feina, les respostes, “ha estat unaeina fonamental per conèixer què pensenels diferents col·lectius que intervenen en

el Minibàsquet (nens i nenes, pares imares, tècnics, àrbitres, directius, etc), iajudarà a seguir evolucionant i adequar-sea la realitat del moment, amb la intencióque l’anàlisi d’aquestes respostes permetiuna reformulació del reglament, encabint-ho tot plegat en una publicació o un decà-leg del jugador mini”.

Aquesta intervenció, així com les exposi-cions inicials, van ser acompanyades ambvídeos sobre els diferents temes, les imat-ges dels quals van sorprendre a bona partdels assistents, doncs es van poder veureimatges d’un entrenament dels primersanys del Mini, així com l’opinió de perso-natges famosos i coneguts com NachoSolozabal, Albert Gasulla, Enric Piquet,Joan Creus, Joan Carles Navarro o PauGasol.

Acabades aquestes premises, a 3/4 de 7 dela tarda, es va presentar oficialment elCongrés, on Enric Piquet, President de laFCBQ, va significar la valuosa vessant doc-trinal de l’esmentat Congrés “per conti-nuar una tasca formativa iniciada famolts anys”; Francesc de Puig, Presidentdel Comitè Organitzador, va parlar dels“objectius clars d’estudi i debat perpoder continuar l’evolució del Mini”, iJosep Lluís Gozalbo, Regidor d’Esports de

sorpresa del màxim responsable del bàs-quet espanyol. Ràpidament, no fos cas,des de Madrid van crear el Club NacionalHesperia que coordinaria tota l’activitatdel “Mini” durant molts anys, i a Barcelonaes va organitzar la seva delegació, que vadirigir amb molta cura i criteri un altrehome del bàsquet català, l’ArturDomínguez, actualment patró de laFundació del Bàsquet Català, present a lasala.

Seguidament va ser el torn de Joan Creus,ex-jugador d’elit, campió de Lliga i Copaamb el TDK Manresa a la dècada dels 90,entre d’altres èxits, i recentment campiódel món al Japó, formant part del cos tèc-nic de la Selecció Espanyola. L’ex-baseinternacional va destacar que gràcies alMini, que va definir com a “gran invent”, vacomençar a experimentar el bàsquet. Varecordar els temps de la seva infància,amb el seu pare, gran jugador, i com inten-tava anotar en la cistella que hi havia alpati de casa seva, però no ho conseguiamai per l’alçada de l’anella. Amb l’entradadel Mini ja va poder arribar-hi i encistellar,cosa que li va proporcionar gran felicitat.També va remarcar l’evolució que s’ha feten el reglament del Mini, en diferents oca-sions, i com ja d’entrada permetia que totsels jugadors de l’equip i no només cinc, tin-

Salva Maldonado, durant el seu clínic

11

Segona jornadaEl segon dia es va obrir amb quatre tallerssimultanis a partir de 2/4 de 10 del matí.En els diferents espais de l’Escola Jovialpreparats per l’esdeveniment, els congres-sistes es van distribuir en quatre grups perseguir les evolucions dels diferents confe-renciants, que van sorprendre per la inno-vació de les seves propostes i l’enfoc cap auna nova situació del Minibàsquet.

Així, Marcel·lí Massafret, professor del’INEF Barcelona va parlar del “dissenyd’una sessió” a l’Aula Sant Jord; Joan

Junoy, entrenador i assessor esportiu hova fer sobre “L’1 contra 1: atac i defensa”,a la pista gran; Toni Carrillo, entrenador iautor el libre “El bàsquet a su medida”, vaafrontar el “Taller de tir”, a la pista petitai Montse Vicent, entrenadora i reconegu-da especialista en bàsquet de petits, vaoferir, al gimnàs, un dels seus temes pre-dilectes: “Activitats amb material alter-natiu”.

Seguint a les dependències de l’EscolaJoviat, a 2/4 d’11 va començar el segontorn de tallers amb la presència de MariCruz Guinau, llicenciada en Pedagogia iàrbitre, que va tractar sobre “l’arbitratgepedagògic”, a l’Aula Sant Jordi; XavierIsern, llicenciat en Ciències de l’ActivitatFísica i de l’Esport i actual seleccionadorcatalà Cadet, qui va parlar del “Joc sensepilota”, a la pista gran; David Cárdenas,profesor de la Facultat de Ciències FísiquesEsportives de Granada, amb “La capacitatde joc: com valorar-la i avaluar-la”, a lapista petita, i Julio Tous, doctor enCiències de l’Activitat Física i de l’Esport,coordinador del Master d’Alt Rendiment enEsports d’equip, que va exposar el tema:“El treball físic al minibàsquet”, al gimnàs.

Tercer torn de tallers a 2/4 de 12, ambAlbert Batalla, Doctor del Departament deDidàctica de la UB, qui va parlar de“Disseny de tasques”, a l’aula Sant Jordi;Richi Serrès, profesor de l’INEF Barcelona iactual seleccionador català Infantil mascu-lí, va explicar “Jocs aplicats: bot, passada,defensa”, a la pista gran; Toni Carrillo varepetir el “Taller de tir” a la pista petita, iJosep Claret, entrenador superior, va trac-tar sobre “Domini de pilota”, al gimnàs.

l’Ajuntament de Manresa, va destacar “laimportancia que té aquest esdevenimentper a la capital del Bages, dins dels actesprogramats com a Ciutat del BàsquetCatalà de l’any 2006”.

Per últim, una hora més tard, i per clourela jornada inicial, va arribar la primerademostració pràctica en el Pavelló NouCongost, on s’havien desplaçat els con-gressistes i assistents als actes inaugurals.Allà el tècnic argentí Pablo Esper diCesare, un dels entrenadors de formaciómés prestigiosos de Sud-Amèrica, va rea-litzar una sessió amb la pilota com a granprotagonista, amb els nens i nenes méspetits dels clubs de Manresa. La varietatd’exercicis que va oferir van mostrar tanles possibilitats enormes d’ensenyar iaprendre divertint-se com els gran conei-xements i enginy del tècnic argentí, que vaproporcionar als congressistes que ocupa-ven les grades molts motius per començara omplir el bloc d’apunts.

“Allò més impor-tant en el Mini és,com jo ho vaigviure, anar a entre-nar amb la intencióde divertir-se ipassar-s’ho béjugant a bàsquetamb les amigues”(Elena Espiau)

Partits l'últim dia del Congrés

12

FONAMENTS

A 1/4 de sis de la tarda va ser el torn de dosseminaris més, també a l’Escola Joviat:

• Al saló Monserrat, moderats pel periodis-ta Pere Ferreres, de TVE, NachoSolozabal, exjugador internacional; JoanVives, psicòleg esportiu i entrenador debàsquet; i Jordi Puig, doctor en Pedagogiai Director de l’Escola Esportiva de La SalleBonanova, van ser els protagonistas delseminari “L’entorn del minibàsquet”.• Sobre “metodología”, i moderats per RocMassaguer, redactor de www.acb.com, vanexposar els seus coneixements i experièn-cies, el tècnic argentí Pablo Esper diCesare, llicenciat i profesor d’EducacióFísica a Buenos Aires, docent en nombro-sos congressos internacionals; MauricioCremonini, responsable tècnic de la LionsSchool Brescia i de l’Associació “Insiemeper crecere” i “Educare Giocando” i res-ponsable nacional del sector escolar iMinibàsquet de la Federació Italiana deBàsquet, professor de metodología d’en-senyament del Minibàsquet, entre d’altrestitulacions; i Toti Mumbrú, sotsdirector de

Per acabar la jornada del matí, a 1/4 d’una,al Nou Congost, l’actual entrenador d’ACBdel Grupo Dunas Gran Canaria, SalvaMaldonado, ben conegut a casa nostrapels seus clínics i xerrades, i especialmentpel seu exitòs periple al TDK Manresa, ambqui va ser campió de Copa del Rei al 1996,va oferir el seu clínic, amb el tema“L’evolució del joc des de l’1c1 fins el2c2”, amb la col·laboració dels jugadorsmés petits dels diferents clubs de Manresa.

Després de dinar va arribar el torn delsseminaris, on la participació dels assis-tents al Congrés va ser força activa, apor-tant idees dirigides cap a un nou regla-ment de Minibàsquet o cap a diferentsdecàlegs que es volen portar a terme. Ales 4 de la tarda, a l’Hotel Pere III es vacelebrar un seminari sobre reglament,moderat per Joan Antoni Lozano, perio-dista de Ràdio Manresa, amb la participa-ció de Maribel Piñar, professora de laFacultat de Ciències Físiques Esportivesde Granada, i Joan Carles Mitjana,Director Tècnic del Comitè i Escola d’Àrbi-tres de la FCBQ i àrbitre ACB.

Simultàniament, a la meteixa hora i tambéa l’Escola Joviat, van celebrar-se elsegüents seminaris:

• Al Saló Sant Jordi, moderat per ÒscarMilla, redactor de Ràdio i TV L’Hospitalet:“El nen, jugador de basquet”, amb ÀlexGordillo, profesor de l’INEF de Lleida;Josep Malet, professor i promotor delMinibàsquet als centres escolars des de favint anys i Joan Camí, metge i pare dejugadors que han format en Seleccionscatalanes de promoció.• A la Biblioteca, moderat pel redactor deldiari “El 9 Esportiu”, Xavier Ballesteros,es va tractar sobre “Actitud, valors i nor-mes”, amb Toni Carrillo, Josep Franch,pare de jugadors de Seleccions catalanesde promoció i Francisco Javier Pérez, pre-sident de l’ONGD “Vida y Libertad”.

Maurizio Cremonini, Salva Maldonado i Pablo Esper di Cesare

l’Àrea de Seleccions de la FederacióCatalana.

Per tancar els seminaris, a la mateixa hora,a l’Hotel Pere III, amb Maribel Piñar i JoanCarles Mitjana i el moderador Jon AntoniLozano es va repetir el de “Reglament”,per un altre grup de congressistes. Abansde fer una pausa-berenar, a 2/4 de set vaser el moment de l’últim torn de tallers deldia, als espais de l’Escola Joviat, repetintalguns dels realitzats anteriorment i degran acceptació entre els assistents, ambJoan Vives sobre “Comunicació i direccióde grups”; Xavier Isern amb “Joc sensepilota”; Richi Serrès va tornar a tractarels “Jocs aplicats: bot, passada, defensa”i Josep Claret amb “domini de pilota”.Després d’una pausa va realitzar-se l’últi-ma activitat de la jornada, el clínic deMauricio Cremonini, al Vell Congost, par-lant de la “Capacitat del joc en minibàs-quet”, amb les graderies plenes, ocupadespels més de 200 congressistes i altresespectadors.

13

Tercera jornada i cloendaEl Congrés Internacional de Minibàsquetva acabar el divendres 13 d’octubre amb lacelebració d’un Torneig, el concurs d’exer-cicis i una taula rodona d’altíssim nivell.

Des de 2/4 de deu del matí, al Vell Congosti al Pavelló de l’Escola Joviat, es va cele-brar un torneig , tant de categoria mascu-lina com de femenina, amb la participacióde les Seleccions Territorials de Lleida,Girona i Tarragona, més tres representati-ves de Barcelona. El torneig es va jugaramb el reglament especial establert ambles resolucions i propostes del propiCongrés, i d’aquesta prova se’n treuran lesconclusions escaients per fer les oportu-nes modificacions al reglament vigentactualment, i que s’expliquen en un desta-cat a aquest article. Cal recordar queaquesta normativa ha estat només detipus experimental per aquest torneig, inomés es decidirà l’aplicació d’alguna d’e-lles o de totes, un cop valorada la seva inci-dència en els partits del torneig.

A les 11 hores, al Nou Congost, i moderadaper la periodista Cristina Cubero, directo-ra de relacions externes de “El MundoDeportivo” i col·laboradora habitual enprogrames esportius de televisió, es vacelebrar una extraordinària taula rodona,“Tu preguntes”, on es va parlar d’amplistemes que afecten el Mini, com el procèsd’aprenentatges, la motivació, el compor-tament dels pares i mares, la competivitat,etc., amb Pablo Esper di Cesare, MauricioCremonini i Aito Garcia Reneses, tècnicsde trajectòria i personalitat prou recone-guda, i també amb la presència de jovesprovinents del Mini, com Marc Rubio,jugador del CB Prat de la LEB 2, i vinculatamb el DKV Joventut, qui ha estat presenten totes les Seleccions Catalanes dePromoció, de Mini a Cadet, i també hajugat amb Seleccions Espanyoles, com a laJúnior que el passat estiu va aconseguir laMedalla de Bronze en el Campionatd’Europa. També Xènia Casado, delFemení Sant Adrià, qui amb 12 anys ja jugael Campionat de Catalunya Infantil i que vaproclamar-se campiona d’Espanya amb laSelecció Catalana Mini, l’any passat aCadis. Xènia va ser la protagonista desta-cada del debat en expressar els seus puntsde vista i opinió amb gran claredat i con-vicció, cosa que va provocar l’admiració ireconeixement dels adults companys detaula. Entre altres afirmacions, Xènia vadir: “El comportament dels pares i maresal minibàsquet és una de les coses ques’han de millorar, però també, és clar, queno tots els pares i mares són iguals, i hiha alguns que sí es comporten educada-ment en els partits, com ha de ser”.

La base de la taula rodona va estar centra-da primer en els sistemas d’aprenentatges,però ben aviat la clara visió de la joveXènia Casado va portar el debat a aspec-tes com el comportament dels pares, els

resultats, la participació dels jugadors/esen els partits i molt especialment cal des-tacar les manifestacions d’Aito envers lacompetivitat i la motivació, especialmentallunyant aquesta del guanyar un partit, iposant exemples de motivació com acon-seguir donar quatre passis seguits, des-prés acabar-los en cistella, reduir el nom-bre de faltes personals o de pilotes perdu-des, i va seguir exposant un reguitzell d’as-pectes que els entrenadors poden utilitzarper motivar els jugadors/es, ben lluny deguanyar, cosa que sembla que alguns,entrenadors i pares, és l’únic que coneixencom a motivació.

Finalment, al Nou Congost, es va celebrarel partit All Star, amb l’aplicació del regla-ment especial establert per aquestCongrés, i que el públic assistent va poderseguir, ja que l’àrbitre internacional JoanCarles Mitjana anava explicant per mega-fonia les incidències del joc i la normativaaplicada.

La cloenda oficial, a 2/4 de dues de latarda la van fer el Director del Congrés,Xavier Rodríguez; el President de laFederació Catalana, Enric Piquet; i elrepresentant de la Generalitat deCatalunya, Antoni Rebolledo.

El sentiment generalitzat, tant dels orga-nitzadors, participants i altres assistents alCongrés, va ser molt satisfactòria, amb laimpressió general que s’havien viscut unesjornades plenes d’interés, amb temàtiquesno usuals ni tractades en clínics o xerra-des tècniques, amb la presència d’especia-listes esportius, pedagògics i de bàsquet,molt difícils de reunir en unes mateixesjornades, i produïnt-se unes aportacionsinnovadores que sens dubte tindran tras-cendència en el Minibàsquet del demà i enla formació i visió dels tècnics presents.

Taula rodona l'últim dia del Congrés

Amb ocasió del I Congrés Internacional deMinibàsquet, celebrat a Manresa els dies 11,12 i 13 d’octubre, vaig tenir l’ocasió deretrobar-me amb moltes persones quesegueixen, amb passió, educant i ensen-yant els joves a través del nostre estimatMinibàsquet. Vaig recordar, alhora, els meus inicis com aentrenador al Mini de l’Estudiantes, de laSelecció Castellana i, finalment, de laSelecció Catalana. Tot plegat, recordsentranyables i inoblidables. A la xerrada que vam tenir durant elCongrés, va resultar d’especial interès comcanalitzar la competitivitat dels jugadorscap a on més interessa i no deixar-searrossegar per una competitivitat entesade forma errònia que, desgraciadament,està molt estesa. La societat actual és molt competitiva,s’ha de guanyar encara que el preu ques’hagi de pagar sigui molt alt, però no s’hade transmetre aquest tipus de competitivi-tat als jugadors, i persones tan joves, quehan de tenir altres prioritats. No és difícil introduir una competitivitatadreçada cap a l’aprenentatge. Recordoque, als meus inicis com a tècnic, alguncop l’equip titular estava format pels cincprimers jugadors que fessin bé l’entradaper l’esquerra o molts altres exemplessemblants que motivava als jugadors aaprendre coses noves, i a aprendre-les bé.Això, per descomptat, no volia dir que des-prés no intentessin guanyar el partit. Aquest plantejament, a més, no comportaperdre les competicions, ja que aprendranmolt més i, en poc temps, l’equip serà moltmillor i guanyarà equips que només veuenel futur immediat i no el de mitjà o llargtermini, que haurien de ser, aquests dosúltims, l’objectiu més important delsequips de Minibàsquet.

S’ha de deixar al marge, doncs, la pressióexercida pel l’entorn, on el més importantés vèncer el partit del dissabte o diumen-ge. Un altre aspecte encara més important éseducar els nens i nenes a treballar enequip, amb respecte cap als companys, alsentrenadors, als rivals i als àrbitres. Crecque és fàcil portar els nens i nenes capaquesta manera de procedir, però vegadesens trobem amb dificultats externes. Tot ique, en altres ocasions, l’entorn sí que ensfacilita aquesta tasca formativa. Em sorprèn escoltar, molts cops, que l’edu-cació actual és molt pitjor respecte ageneracions anteriors. Em sorprèn perquèhe vist massa partits en què els pares imares increpen i insulten l’àrbitre, elsjugadors de l’equip rival, l’entrenador delseu fill i, fins i tot, companys d’equip delseu fill perquè no li passen la pilota. Éscomplicat comprendre i catalogar l’educa-ció d’aquests pares. Seran pitjor els seusfills quan siguin pares? Espero que no. Què es pot fer davant aquesta actitud tanestesa, encara que, afortunadament, nogeneralitzada? Doncs insistir en allò bàsici fonamental: estem educant i aprenent.Aquesta ha de ser la mentalitat que ha detenir i transmetre l’entrenador. Si al mateixtemps es pot influir en altres àrees, moltmillor, però si no és possible, al menys queal nostre equip no li arrossegui l’entorncap a terrenys que comportin la mala edu-cació o la competitivitat enfocada només aguanyar partits per damunt de l’aprenen-tatge, la formació i l’educació. Estic segur que som molts els que pensemaixí. L’únic que hem de fer és mostrar-nosforts per no deixar-nos influir ni que ensdesviïn cap a altres camins.

14

FONAMENTS

Competitivitat i educació

Aito García RenesesEntrenador del DKV Joventut

L’únic que hem defer és mostrar-nosforts per no deixar-nos influir ni que ensdesviïn cap a altrescamins.

TEXT: AITO GARCÍA RENESES

15

Entrevista ambSalva Maldonado,ponent al I CongrésInternacional deMinibàsquet El Congrés Internacional de Minibàsquetde Manresa també va gaudir de la presèn-cia de Salva Maldonado, actual entrenadordel Grupo Dunas Gran Canaria de l'ACB icampió de la Copa del Rei amb el TDKManresa la temporada 95-96, any quetambé va ser escollit millor entrenador perl'Associació Espanyola d'Entrenadors deBasquetbol. Just unes hores després detenir partit de lliga amb el Gran Canaria,Maldonado va viatjar cap a Manresa perimpartir, al Pavelló Nou Congost, el seu clí-nic titulat: "L'evolució del joc des de l'1c1fins al 2c2". Tot i la seva breu estància a lacapital del Bages, l'experiència va ser d'a-llò més profitosa, tant per a ell com per alscongressistes.

Quina impressió s’emporta del I CongrésInternacional de Minibàsquet?Molt gratificant, sobretot per la nombrosaassistència d’entrenadors, malgrat que elmeu clínic coincidís en un dia festiu. Vaigpassar unes hores molt agradables en quètambé vaig poder veure a molta gentconeguda. Sobre la meva participació alCongrés, vaig mirar d’aportar un altra visiódel Mini des d’un punt de vist més de com-petitiu, com a entrenador d’equip ACB.

Quina importància li dóna un entrenadord’elit com vostè al Minibàsquet?Tota la que té i que es mereix, perquè esvital que el jugador formi la base tècnica,física i mental al llarg de les diverses cate-gories de formació. Però en realitat, moltscops, no es així. Al Mini se li dóna menysimportància de la que hauria de tenir, i ésun error perquè és una etapa molt impor-tant a nivell formatiu. Com a tècnic, proce-deixo del bàsquet de base. Intento estar aldia del que succeeix i a l’estiu sempreintento assistir a xerrades i a campus des-tinades als més joves.

Ensenyar a jugar o preparar-se per com-petir. Per quina d’aquestes dues vies had’anar el Mini?Crec que són compaginables les duescoses, encara que no es pot competirsense saber les bases del bàsquet.Compaginar els dos models seria allòideal.

Per la seva experiència, com tracta lapedrera els clubs ACB?En general, no els importa massa, ja queprima sobretot resultat del primer equip.Tenen el Mini ho una mica abandonat, tanta nivell de jugadors com de tècnics. Tot iaixí, sí que hi ha clubs, com el BàsquetManresa o el Joventut, que sí que hi dedi-quen esforços.

Ha crescut la il•lusió i ganes per practi-car el bàsquet en els més petits, des-prés, per exemple, del campionat del mónde la selecció espanyola, entre altresfites destacades últimament?Va per etapes, i actualment sí que es notaun creixement, sobretot quant a practi-cants. Els clubs tenen més equips i juga-dors, com també entrenadors. Ajuda, ésclar, que la selecció espanyola absolutas’hagi proclamada campiona del món i quehagin sortit jugadors del nivell de Navarroo Gasol. Passem per un bon moment i hemde saber aprofitar-ho.

S’ha de canviar quelcom del reglamentdel Mini de cara al futur més immediat?Hem sembla bé el format dels quarts.Sobre si s’ha de jugar en zona o incloure lalínia de tres, caldria que ho analitzessin lespersones que hi han reflexionat, que no ésel meu cas. El més important és que elsnens juguin i competeixin el màxim deminuts.

Entrevista amb Xavi Rodríguez,Director Tècnic de laFCBQ i Director del ICongrés Internacionalde Minibàsquet

Xavi Rodríguez, Director Tècnic de la FCBQi Director del I Congrés Internacional deMinibàsquet celebrat a Manresa, comentales seves impressions sobre tot allò que vasucceir els passats dies 11, 12 i 13 d’octubrea la capital del Bages.

Quina valoració fas del Congrés?Molt positiva. El nivell de participació i delsponents va ser molt alt, segons hem cons-tatat de la gent que hi va assistir, la qualcosa ens deixa satisfets.

Quins criteris s’han seguit per puntuar ovalorar el Congrés?Tenim com a baròmetre unes enquestes,que ara estem començant a analitzar. Peròsobretot a partir del contacte directe: par-lar i moure’s entre la gent, la qual ho havalorat tot molt positivament, en tots elsnivells (ponents, organització, participa-ció...).

De les propostes del Congrés, quines esportaran a terme?Encara és massa prematur per parlar d’ai-xò. Hem de veure i analitzar tots els ítemsque hem rebut. Un cop estudiats per laComissió Tècnica, treurem les conclusionsde tot allò que va anar sortint als diversostallers i seminaris.

De tot allò que has vist a Manresa durantaquests dies, què t'ha sorprès més?Sobretot em vaig quedar molt satisfet dela quantitat de gent, un cop acabat elCongrés, que es va adreçar a l’organitzacióper agrair l’alt nivell de tot plegat.

16

FONAMENTS

Entrevista ambPablo Esper diCesare, ponent al ICongrés Internacionalde Minibàsquet El tècnic argentí Pablo Esper di Cesare,docent i investigador a nivell d'EducacióSuperior, ens apropa a la realitat delMinibàsquet, la qual ha tractat com a undels ponents del Congrés Internacional deManresa.

Per a un expert en la matèria com vostè,que suposa aquest Congrés Mini?No és gens habitual que se celebrin con-gressos en Mini. De fet, aquest és el primeri ho celebro perquè ha estat un espai dereflexió en què s’han recollit moltes idiverses opinions, totes elles vàlides. Eldebat sempre permet crèixer i evolucionaren qualsevol matèria.

Quina és la metodologia que s’hauria d’a-plicar als nens que s’inicien en el bàs-quet?Sobretot ens hem d’adaptar a la realitatdel moment, perquè els nens d’ara notenen res a veure amb els de fa uns anys.El camp de la Pedagogia és fonamental.Allò ideal seria que els més petits pogues-sin explorar les seves possibilitats per ells

mateixos. Per això està l’entrenador, lapersona que ha d'ajudar-los en aquestaprenentatge. I ho de fer sense un ensen-yament marcat o tancat, per tal que el neni nena vagi trobant les respostes a mesuraque avanci el procés formatiu.

Quines són les diferències entre els noisi noies d’ara i abans?Actualment, tenen més aptituds i possibili-tats a nivell cognitiu, motivat per la tecno-logia que ens ofereix la societat en quèvivim. En canvi, a nivell motriu, el referental cos, no estan tan preparats com abans.L’àmplia difusió de qualsevol esport perpart dels mitjans de comunicació, sobretotla televisió, permet que ja amb edat miniels nens tinguin un al·licient més per ferbàsquet. Però abans de tot cal equilibrar eldèficit motriu per assegurar la formacióadequada.

En categoria Mini, què prima més: jugar oguanyar?Sense dubtes, allò primordial és formarpersones. Per tant, el camí competitiu noés el correcte en Mini. A banda de jugar abàsquet, en aquestes edats també es indis-pensable fer altres activitats: llegir, estu-diar, aprendre idiomes, com també practi-car altres esports. De tots els nens en for-mació, potser de cent només un arriba aviure del bàsquet exclusivamet. Per aixòprimer de tot s’ha de veure el noi i noiacom una persona i no com un esportista.

Com veu el futur del Minibàsquet?Tot dependrà del que decideixin fer lesFederacions. Si aposten per la competició iels resultats, s’equivocaran. Han de pre-sentar i impulsar el Mini com un joc en quès’asseguri la plena participación de tots elsjugadors. El col·lectiu es bàsic en Mini, per-què si no s’alimenta el sedentarisme, i nonomés a nivell esportiu sinó també perso-nal. Per tant, no hi ha que sobrecarrgegarels jugadors amb tornejos d’alt nivell, jasiguin territorials, nacionals o interna-cionls. A l’Argentina, el meu país, des de1976 no es fa cap torneig d’aquest tipus enMini, i els resultats han estat positius. Coma prova, estan els èxits de la selecció abso-luta als darrers anys.

Entrevista ambMaurizio Cremonini,ponent al I CongrésInternacional deMinibàsquetL'italià Maurizio Cremonini, ponent alCongrés Internacional de Manresa com aresponsable tècnic nacional del sectorescolar i Minibàsquet de la FederacióItaliana de Bàsquet, entre d'altres tasques,dóna algunes de les claus sobre el bàsquetmini.

Quina valoració fa d’aquest Congrés?M’emporto una gran impressió, en especialen tres aspectes. Primer, a nivell organit-zatiu per la professionalitat amb què s’haportat tot. Segon, per la participació detothom, entrenadors, públic i tots elsassistents en general. I tercer, per l’atenciói tracte que ha prestat el bàsquet català ila seva Federació al Minibàsquet aqueststres dies.

Ha de canviar molt l’estructura del Minide cara als propers anys?Tota modificació s’ha de fer d’acord ambl’evolució dels nens. Tot canvia, els primersels nois i noies. Per tant, el Mini sempres’ha d’adequar al creixement vital dels méspetits. Això ho hem de tenir clar tots, aCatalunya, a Itàlia… on sigui.

Com ha d’actuar l’entrenador amb elsmés joves?Ha de ser el tutor dels nens i nenes. Perordre, primer de tot, hauria de fer el paperde professor competent, després d’educa-dor i finalment d’entrenador.

Quin futur li espera al Mini?Tindrà pes i rellevància sempre i quan esdonin respostes a la motivació del nen inena. Els adults som els que tenim aques-ta responsabilitat, i ho hem de fer ambprogrames i projectes que en cap cas estu-guin pensats ni adreçats per assolir la vic-tòria. No es pot demanar això perquèestem parlant de nens i nenes, amb elsquals s’ha de tenir molt entusiasme ipaciència.

CONGRÉS DE MINI BÀSQUETTORNEIG MINI- PROPOSTA REGLAMENT

El temps de joc i la participació dels jugadors: 8 parts de 6 minuts. Tothom jugarà un mínim de 3 períodes com-plerts i un màxim de 5. (En cas de inscriure 12 jugadors en acte, el jugador que jugui el seu últim quart en el 8è perí-ode no podrà ser substituit).Just al finalitzar cada període els entrenadors donaran el 5 de sortida del període següent.Un minut de pausa entre TOTS els períodes.En cas de pròrroga es farà en períodes de 3 minuts.

El rellotge: Es seguirà aturant com es fa actualment. Només s’aturarà als temps morts, les faltes de tir i si la pilotamarxa.

Substitucions: Només es podran fer substitucions en el darrer període del partit

Els temps morts en els partits: 2 temps morts en total durant tot el partit, repartits de forma totalment lliure i ambla única condició que només se’n pot demanar un durant un període.

Defensa: Només està permesa la defensa individual. Quan es detecti que un equip està fent defensa en zona, es xiu-larà defensa il·legal i es sancionarà amb un llançament lliure i pilota per l’equip que tenia la pilota.

Llançament de 3 punts: Tots els llançaments a cistella que s’iniciïn i finalitzin amb els dos peus del jugador fora del’ampolla, valdran tres punts.

Salts entre dos: Quan es produeixi aquesta situació, es donarà la pilota al equip que estava defensant. En cas dedubte la pilota es donarà al equip que estigui en camp defensiu.

Joc ràpid i dinàmic: L’àrbitre no tocarà la pilota, ni en camp de defensa ni d’atac, excepte quan es xiuli falta personal.

Resultat del partit: Cada període tindrà un resultat independent. Així un cop finalitzi el primer període es registra-rà el resultat del mateix i s’iniciarà el segon període de nou 0-0 i així successivament. D’aquesta manera no hi hauràel resultat acumulat de tot el partit sinó 8 resultats parcials. Un cop finalitzi el partit es sumaran tots els resultats is’establirà un resultat final. D’aquesta forma s’elimina el tancament d’acta als 50 punts

17

• Els nens surten més vegades a jugar.• Els que juguen menys passen de 16 a 18 minuts

• Els partits poden allargar-se per l’augment de temps entre parts i períodes.

• L’acta no es tanca i es reflecteixen tots els bàsquets.• Guanya importància la participació de tots els nens ja

que cada part es important.• En partits ajustats es més difícil portar el control del

resultat i s’ajusta més a la filosofia de jugar sense importar tant el resultat

• Pot augmentar la figura del “pare controladoramb la llibreta”

18

Al llarg de l’any 2006, la gent del CB Sant Just, de la veïna població de Barcelona de Sant Just Desvern,ha anat celebrant diferents i variats actes i activitats en commemoració del 50è aniversari de la consti-tució del club.

A FONS

Les dates 1956-2006 han estat establer-tes amb la clara intenció de situar la cro-nologia històrica, una data d’inici a partirde la qual disposar d’un referent. De fet,però, se sap que el bàsquet a la poblacióapareix al 1934 amb uns intents no ree-xits del Vicari amb la colla d’escolanetsde la parròquia. No hi ha més notícies.Després, l’any 1940, a través de les orga-nizacions de l’època (F.E.), va produir-seuna certa activitat sense concretar-se encap club o entitat, ni tampoc en partici-pacions en campionats oficials, nomésentrenaments i alguns amistosos, quetampoc van arribar a enlloc. D’aquestaactivitat queden alguns noms i recordsque és just esmentar, i així ho han testi-moniat Magí Campreciós i Pere Brull,“escolanets” en aquell primer intent,amb Pastor Fosalva, Joan Amigó o JoanCucurella, i després alguns d’ells ambGabriel Pagés, Jaume Duran, o Josep L.Surroca, en els anys 40.

Per tant, l’inici de la història del C.B. SantJust cal situar-la quan un grup de jovessantjustencs, practiquen, entrenen, cons-

El anys 50Les peripècies per aconseguir un camp sónd’allò més inversemblants però reduim-hoa què un terreny al costat de l’Ateneu, alcentre de la població, és habilitat desprésd’una nit de trons i llamps quan els nois“ajuden” nocturnament la naturalesa a eli-minar arbres i deixar el terreny més omenys pla. Serà el camp, primer de terra iposteriorment cimentat que durarà del 55al 77, amb el luxe de disposar d’enllumenatdes del primer moment, fet indispensableja que els jugadors, treballadors, comença-ven molt d’hora la jornada laboral i nomésa la nit podien entrenar. L’equip va comen-çar en el campionat de segona categoriad’“Educación y Descanso”, organització del“Movimiento Sindical”, i en la temporada1957-58 els hi cal organitzar un segonequip, ja que l’ascens a primera categoriaho obliga. S’incorporen uns joves,Bartolomé Godoy, Arturo Almon, JoanGuiu, Pere Font, Vicenç Molins, JaumeGelabert, i poc després Marià Nicolas,Josep M. Mulà, Pere Pascual (en Pere seràel jugador amb més anys d’activitat al club,iniciant-se als 18 anys i plegant als cinquan-ta, havent estat també entrenador i direc-tiu) i finalment amb Pere Banal (encaraentrenador del club en els anys 2000),

TEXT: JOAN GUIUFOTOS: CB SANT JUST

Equip pioner de 1955. Drets: Jordi Molinos, Ignasi Cases, Pitu Asmarats i Miquel Reival. Ajupits:Jordi Roger, Angel Cuenca i Ramon Aguadé.

CB SANT JUST, 50è aniversari: 1956-2006

Una efemèride celebrada amb entusiasme pel passat històric, l’afirmació del present i la gran il·lusió pel futur

titueixen equip i s’inscriuen en competi-cions oficials, és a dir, quan s’esdevé unacontinuïtat seriosa ininterrumpida finsavui dia. L’any 54, després de veure al“NO-DO” unes evolucions dels “HarlemGlobetrotters” una colla d’amics comen-cen a encistellar i organitzen un migratequip, amb alguns passavolants que s’a-punten a veure què passa. La temporada1955-56 és la de la concreció definitiva.Entusiasmats pels partits dels II Jocs delMediterrani celebrats a Barcelona, lacolla inicial d’Ignasi Casas, PepituAsmarats, Angel Cuenca, Miquel Reinal,Francesc Gallart i Jordi Molinos, transfor-men la il·lusió en realitat. En un parell dedies convencen amics, Ramon Aguadé,Salvador Sanchis i Jordi Roger, i enFrancesc Gallart farà d’entrenador i res-ponsable, activitat que exercirà per mésde deu anys. Es constitueix així, definiti-vament, l’equip a l’aixoplug ”oficial” de laO.J.E. local, i cal significar, doncs, aquestgrup d’amics com a nucli constituent delllavors club “ED Sant Just”, que anys avenir serà el CB Sant Just.

19

Tots els equips de l'any del cinquantenari

Sènior femení 92-93 que va jugar la promoció d'ascens a 1a D

Josep Haro i Josep Sanchis, es van confor-mar dos equips que van crèixer esportiva-ment aconseguint ésser un dels equipscapdavanters de la competició i disputantdues finals de Copa consecutives, 1965 i66, contra l’Aismalibar de Montcada, que esvan perdre.

La “colla”, però, no anava sola, junt enFrancesc Gallart, hi havia en FerranAsmarats, en Josep Bullich, en Jaume Mirprimer afeccionats i que acabarien essentels impulsors de l’oficialitat del club, l’any1966, quan després dels èxits de la “Copa”,es creu que és el moment de fer el salt a lacatalana. Els requisits de la Federació faque s’estableixin uns estatuts i es formalitzil’entitat, que adopta el nom de Club BasketSant Just, amb en Ferran Asmarats com aprimer President, càrrec que ja exerciadurant tots els anys passats a “Educación yDescanso” i que va seguir fins a 1977.

Creixement i èxitsPoc a poc el club creix, amb Juvenils iInfantils masculins, després Júniors iCadets, i els Sèniors aconsegueixen l’as-cens a Tercera Espanyola l’any 70. L’entitatva bé, l’augment d’equips fa que la vellapista no pugui encabir-los per entrena-ments i partits, cosa que s’alleugereix quanel 1977 s’inaugura el primer PavellóMunicipal, cobert. Al 1979 apareix la prime-ra formació femenina, car un equip que vajugar l’any 1969 va ser importat i cap de lesjugadores era santjustenca. JacquelineBosch, Carme Pino, Anna M. Bosch,Montserrat Gálvez, Lluïsa Peret,Montserrat Nuñez, Núria Miquelai, LauraLeón, M. Antònia Peret, Gemma Mas,Blanca Barcala i Cristina Robles, formen l’e-quip Júnior que juga el campionatProvincial de la Federació Catalana. Sónnoies provinents del bàsquet escolar de la

població on no poden continuar mes enllàde categoria Cadet i s’incorporen al club.La temporada 1980-81 constituiran elSenior. El Senior femení serà l’equip que enel transcurs de tota la història del clubdonarà a l‘entitat els majors èxits espor-tius. Al 1991 ascendeix a Segona DivisióEspanyola, de la mà tècnica de RamonBartran, que en tres anys consecutiusqueda campió de lliga i obté els correspo-nents ascensos, jugant la temporada 92-93la promoció d’ascens a 1ª Divisió “B” espan-yola, sense èxit.

En el transcurs dels anys 80 i 90 es succe-eixen els esdeveniments esportius i estruc-turals propis de qualsevol entitat esportiva.Any a any s’augmenta el nombre d’equips,es consolida el cos de l’entitat, cambien elsdirigents, diferents presidents cobreixenetapes i en la dècada dels 90 es va confor-mant una idiosincràcia, una filosofia declub pròpia, basada en el vell principi decrear l’entitat des de dins, d’aconseguir queels joves creixin estimant el club, que hiparticipin jugant i fent-se entrenadors delsequips de petits, i que llurs pares es vaginimplicant en tasques de responsabilitat.L’any 90 arriba a la Directiva un grup dejoves pares liderats primer per ModestCarme i del 92 al 2000 per Enric Castellón,que substitueixen un generació de direc-tius que han demanat el relleu desprésd’un grapat d’anys. La nova saba directivaemprén la tasca amb molta decisió i ambmesures fermes. Tenen clar que el futur delclub passa per incorporar els infants de lesescoles del poble i per la implicació i suportinstitucional de l’Ajuntament en l’esdevenirde les entitats esportives de la població,impulsant la construcció d’un nou PavellóMunicipal Poliesportiu, que la Junta de CBSant Just té com a punt cabdal de la sevagestió, i que s’aconseguirà l’any 2001.S’organitza el club des d’una DireccióTècnica amb els corresponents coordina-dors, i s’estableixen convenis ambl’Ajuntament i els centres escolars, als qualsporten el bàsquet tutelant l’aprenentatgeamb monitors del club i facilitant la incorpo-ració dels nens i nenes als equips de pro-moció. Fan conviure el bàsquet escolar ambel bàsquet del club, enfortint els aprenen-tatges i el nivell dels equips del club. Poc apoc de vuit equips es passa a onze, tretze,setze, fins els dinou de la temporada 2005-06, la temporada del cinquantenari.

50 anys delCB Sant JustEn la temporada del Cinquantenaripresideix el club Umberto Giacomelli,acompanyat per una experimentadaJunta amb Víctor Murillo (ex-President), Jesús Boira, Silvia Puig,Núria Buisán i Enric Castellón (ex-President), mantenen els lligams iacords amb els centres escolars, dispo-sen de quasi dos-cents jugadors i juga-dores i han commemorat les Nocesd’Or amb actes i activitats diversos iusuals, com clínics, tornejos, 3x3, fes-tes de promoció, festes populars ambxocolatada inclosa, exposició històricade fotografies (a la qual han aportatmaterial persones de totes les èpo-ques), i finalment el vint-i-quatre denovembre es van celebrar la cloendadel cinquantenari amb la presentaciódel llibre de la història del club i unsopar, en què es van reunir una granmunió d’antics jugadors i jugadores,que va ser presidida per l’Alcalde de lapoblació, Sr. Josep Perpinyà, acom-panyat pel President de la FederacióCatalana Sr. Enric Piquet, i on elscomensals van gaudir amb dues petitessorpreses: la interpretació de l’himnedel club, composat l’any 66 pel llavorsPresident Ferran Asmarats la lletra i lamúsica pel tresorer d’aquell momentJosep Bullich, i que s’ha recuperat totfent el llibre, i la reproducció d’unapel·licula de l’any 58 en que van obser-var-se les evolucions del grup inicial enel primer camp de terra. Un bon com-plement a la festa de cloenda que seràrecordada per molts aspectes i va emo-cionar a molts dels partíceps dels 50anys de vida i història del CB Sant Just.

En els últims vint anys el Senior de nois haanat de segona a tercera catalana, i a l’in-revés, pujant i baixant, i les noies, desprésdel període exitòs dels anys 90, van jugartres temporades a Copa Catalunya i actual-ment són a 2ª catalana. Tradicionalmentels equips femenins han portat les majorsalegries al club, i al marge el Senior, lesInfantils de les temporades 99-00 van que-dar campiones de lliga, sotscampiones deBarcelona al 00-01 i campiones deCatalunya al 01-02.

20

NOTÍCIES

75 anys del CB Parets El CB Parets, que enguany compta amb 22equips federats, commemorarà al llarg de latemporada 2006-07 el seu 75è aniversari. Eldissabte 23 de setembre, amb la presentaciódels equips de la present temporada va tenirlloc la primera celebració de l’aniversari, i el 8,9 i 10 de desembre va tenir lloc la segona ambel Torneig Vila de Parets de categoria Pre-Infantil, masculí i femení. Es van jugar en elsdos pavellons de la Vila i hi van participar 16equips en cada categoria, vuit de Catalunya ivuit de la resta de l’estat espanyol distribuïtsen quatre grups. També es va celebrar els clàs-sics concursos amb la participació de tots elsjugadors/es. Pel mes de gener del 2007 s’estàpreparant una exposició fotogràfica retrospec-tiva de la història del club, i durant el 2007 esfaran clínics, partits entre els equips de l’enti-tat, 3x3, etc. Un programa que s’està acabantde perfilar, obert i dinàmic, que comptarà ambla participació activa de socis i sòcies de l’enti-tat i en el qual es vol implicar a tots els habi-tants del municipi.

d’allò més amb les evolucions de SamuelDalembert, Rodney Carney i el llegendariDarryl Dawkins, que van compartir amb elsjugadors/es entrades, tirs i movimentsfonamentals del joc. Una jornada inoblida-ble a afegir als històrics clínics de DaytonSpalding, Ed Jucker, Bobby Knight, el mes-tre de mestres Jhonn Wooden, MikiVucovic o l’extraordinari croat MirkoNovosel, al marge de la llarga relació d’en-trenadors de primer nivell català i espan-yol, Manel Comas, Carme Lluveras, PabloLaso, Salva Maldonado, Josep Lluís, ToniCallao, Montse Vicent, Silvia Font, etc.,etc., que els han visitat.

Els Philadelphia76ers alsLluïsos deGràciaUn fet inimaginable va viure l’històricaentitat gracienca (150 anys de vida i 60 debàsquet), amb el clínic dels jugadors del’NBA en la seva remodelada i mítica pistade bàsquet de la Plaça del Nord, que inau-gurada al 1962 va ser el primer campcobert d’un club particular a Barcelonaciutat. El recolzament econòmic obtingutpels Lluïsos a través del programa NBACares, els hi ha permés acabar un vell pro-jecte de remodelació. Terra i cistellesnoves, donen a l’antic camp un aspecteimmillorable, digne de ser visitat pels quirecordin com era. Els més petits compo-nents dels 18 equips de l’entitat van fruir

CB Parets

CB Parets

21

EUSKADI –CATALUNYA de veteransLes Seleccions de Veterans deCatalunya i Euskadi es van enfrontar aTolosa (Guipúzcoa) dins els actes decelebració del Dia de l’Esport Basc. AlPavelló Usabal, Catalunya es va impo-sar per 90 a 100, un marcador especta-cular que mostre el gran encert delsdos conjunts plens de grans jugadors jaretirats. Per l’absència del selecciona-dor català, el mític Nino Buscató,Catalunya va ser dirigida per XavierRodríguez, exentrenador ACB del TDKManresa i actual Director Tècnic de la

Federació Catalana, i Josep M. Raventós, iva poder comptar amb Rafel Jofresa,Quim Costa, Nacho Solozabal, Santi Abad,Manel Bosch, Josep M. Margall, AndrésJiménez, Jordi Singla i Javier Peñarroya.La Selecció d’Euskadi, dirigida per JuanjoMarin, va comtar amb jugadors com IbanPérez, Javier Mendiburu, Josean Betolaza,Xavier Madina, Xavier Davadillo, JoseanAlonso, Luís M. Jungitu, Mikel Cuadra,Koldo Mauraza, Josetxu Astarloa iEduardo Santos.

Primera trobada Mini del PDP 2006-07 arreude CatalunyaLa primera Trobada de jugadors/es Minidel Programa de Detecció iPerfeccionament de la present tempora-da, es realitzarà el diumenge 19 de novem-bre al Pavelló Pardinyes i els Maristes deLleida, a Figueres i als Maristes de Girona.A les instal·lacions lleidatanes es concen-traran els procedents de Lleida,Tarragona, Baix Llobregat, Garraf, Bages iBarcelonès Sud, i en terres gironines i arri-baran els de Girona, Barcelonés Nord,Vallès Oriental i Occidental, Maresme iOsona.Els Minis nascuts al 1995 i 96 faran trestrobades al llarg de la temporada i la final,tenint en compte que el Programa no s’a-caba aquí i continua l’estiu amb elsCampus del PDP durant 10 dies. 900 juga-dors/es i 200 entrenadors/es, distribuïtsen 64 centres, desenvoluparan en aquestprograma una gran diversitat d’aspectescom “educació de valors”, “educaciómotriu”, blocs específics de tir o domini depilota, i un bloc intens tècnic-tàctic del joc.En el transcurs d’aquesta primera trobadaXavier Rodríguez, Director Tècnic de laFederació, i Toti Mumbrú, sotsdirector del’Àrea de Seleccions i del PDP de la FCBQ,explicaran en la reunió amb els pares imares dels participants la finalitat del pro-grama, en què consisteix i el seus objec-tius.

DVD de criteris arbitralsEl Comitè d’Àrbitres de la FCBQ va presen-tar el DVD “Criteri Arbitral i Tècnicad’Arbitratge CA i ECAB 2006-07”, que s’haenviat a tots els clubs catalans i als mit-jans de comunicació. El DVD compta amb200 jugades, dividides en diferents apar-tats com faltes, violacions i tècniques d’ar-bitratge, de les quals més de la meitat sónde partits de bàsquet català , gràcies a lacol·laboració del clubs que durant l’anyenvien imatges dels seus partits, per tal defer el seguiment i valoració de la tasca

arbitral. També es presenta un apartatdedicat a com crear empatia en l’arbitrat-ge, un dels objectius importants de la tem-porada. Joan Carles Mitjana, DirectorTècnic del Comitè d’Àrbitres, que va pre-sentar l’acte junt a José Luis Garcia Vela,President del Comitè, va destacar que “elprimer objectiu del DVD és que tothomsàpiga què és el que els àrbitres xiularan ono durant els partits (criteris), a més, evi-dentment, del que hi ha al reglament. Elsàrbitres, a més del DVD, disposen d’un CDamb la mecànica d’arbitratge doble (dosàrbitres), amb clips de situacions puntualsdurant un partit”.

L’ENTREVISTA

22

Els germans Gasol, Pau i Marc, Joan Carles Navarro, Rudy Fernández i Àlex Mumbrú no van ser els únicscatalans que van sortir per la porta gran al passat Mundial del Japó. També hi va haver tres altres noms icognoms ressenyables. Per un costat, des de la banqueta com a ajudants de Pepu Hernández, Joan Creus iRafa Vecina també es van penjar la medalla d’or. Els coneixements i experiències que els exemplars base ipivot van atresorar durant anys i anys a la pista van ser un actiu de valor incalculable que va saber aprofi-tar el combinat estatal. Per l’altre, José Antonio Martín Bertrán, en representació de l’estament arbitral, vadeixar ben alt el pebeter català a l’hora d’impartir justícia.

Els altres catalans triomfadors al mundial del Japó

TEXT: JUAN CARLOS CEBRIÁN I CARLOS GARCÍAFOTOS: FCBQ

Entrevista conjunta ambJoan Creus iRafa VecinaQuè fan en el dia a dia en Joan Creus iRafa Vecina?RV: Veure partits i després continuar ambla meva faceta a Teledeporte, on faig habi-tualment un o dos partits a la setmana.Quant a l’Eurobasket, encara no hemcomençat pròpiament la preparació, peròevidentment continuem mirant i estudiantbàsquet, sistemes, jugadors…, i mantenirla ment ocupada, llegir llibres. Això etmanté bastant àgil, que és el que els entre-nadors necessitem.

JC: Lligat al bàsquet, veient partits,col·laborant amb mitjans de comunicació(TVE, El 9 Esportiu i Catalunya Ràdio), amés de ser ajudant del cos tècnic de laselecció espanyola absoluta.

Quines sensacions teniu després d’unsmesos d’haver aconseguit l’or?RV: Tinc com un buit a l’estómac. Ha estatmolt emotiu i històric, per tot, per haverguanyat l’or i haver rebut tants homenat-ges. També hem queda un buit per nopoder veure la gent amb què hem treballatdurant 56 dies, 10 hores al dia.

JC: Després de tants reconeixements, javas assumint l’èxit. També valores que lagent l’hagi gaudit tant i amb la sensaciód’haver fet un feina que tothom l’ha reco-neguda, i alhora ens fa ser conscients deltítol que vam aconseguir.

Com definiríeu Pepu Hernández?RV: Això és molt complicat. Com entrena-dor de bàsquet, és el meu prototip d’entre-nador. Una persona molt respectuosa ambels jugadors, amb el club, amb el públic,que dóna confiança, que escolta i que sapparlar. I per sobre de tot, és un gran amic.I dic amic, perquè amics a la vida es tenenmolt pocs, i a ell i a la seva família els con-sidero part de la meva.

JC: A part dels coneixements del joc, és unentrenador amb molt sentit comú i que sapcombinar el treball a la pista, on és exigenten els entrenaments i en els partits, amb lafaceta de direcció de grup fora d’ella.Combina perfectament, doncs, l’exigènciadels entrenaments amb la part d’oci que hiha un en un combinat que viu concentra-cions llargues, com va ser en el cas delJapó. Així, el jugador se sent arropat.

Defineix Joan i Rafa com a jugador?RV: Joan Creus: Ara mateix hauria estat elprototip de jugador modern. Moltintel·ligent jugant, anotador molt bonrebotejador. I sobretot un jugador moltdinàmic.

Rafa Vecina: Em costa definir-me. A vega-des el que sí llegeixo és el que posa a lesguies: intel·ligent. No em complicava alho-ra de jugar. M’he vist un parell de vegadesen un vídeo i sóc un inconformista. Emresultava molt complicat definir-me com ajugador.

JC: Rafa Vecina: Molt llest, motivat en partper la greu lesió al genoll que va patirquan tenia 20 ó 21 anys, la qual va estar apunt de deixar-lo fora del primer nivellcompetitiu. Això el va fer jugar i moure’samb més intel·ligència a la pista.Tanmateix, va ser el primer jugador pivotamb les característiques d’ala-pivot quetant es valoren avui dia, amb amenaça detir exterior.

Joan Creus: La constància per intentarmillorar, encara que siguin coses petites.Anar fent camí per allargar la carreraesportiva, —24 anys com a professional—és una de les coses de les quals em sentomés orgullós. Més fins i tot que el títolsaconseguits.

I com a entrenador?RV: Joan Creus: Un estudiós del bàsquet imolt meticulós. Joan no té descans en elseu cap. Tota l’estona analitza el que estàfent els equips. Li agraden molt els detalls.Prefereix estar a l’ombra i no sé si en unfutur voldrà ser primer entrenador.

Rafa Vecina: Definir la meva carrera com a

23

entrenador és complicat perquè nomésporto dos anys. Però si que et puc dir comm’agradaria ser. I és, justament, amb totsels adjectius amb què he valorat PepuHernández. Persona respectuosa, líderdins d’un equip, que quan parli sàpigatransmetre idees i conceptes i que elsjugadors m’escoltin. En definitiva, una per-sona natural en tots els aspectes.

JC: Rafa Vecina: Té poca experiència, peròel definiria, després d’aquests dos mesosamb què hem treballat plegats, com a unentrenador que s’esforça per fer les cosesbé, bastant meticulós i molt centrat sobre-tot en tot el que fa referència als pivots,perquè ell jugava en aquesta posició. Aixídoncs, aquesta faceta del joc la domina i latreballa molt bé. Té molts temps per enda-vant i caldrà veure com evoluciona.

Joan Creus: La meva trajectòria també éspoc extensa. Em podria definir com a aju-dant. M’agrada, en aquest sentit, analitzarel joc del rival, copsant els punts forts idèbils, per tal del plantejar els partits.

Us veieu un dia entrenant un equip ACB?RV: Quan vaig acabar el curs d’entrenador,molta gent em preguntava si me l’haviatret només per aquest fet. Si jo em vaigdedicar a jugar, era perquè volia ser unbon jugador de bàsquet. I el mateix passacom a entrenador. Si m’he preparat duranttant de temps, l’objectiu final és arribar aser entrenador ACB. Però tampoc tinc

pressa per ser primer tècnic. El que vull ésaprendre coses, i per ser entrenador ACBem falten uns quants anys encara de millo-ra i preparació.

JC: En principi no m’ho plantejo. Amb elque estic fent ara mateix gaudeixo i m’hopasso bé. Sóc dels que penso que quan lescoses funciones no s’han de canviar.

Com veieu el bàsquet català des de lavostra perspectiva?RV: Molt sa. S’està treballant força bé,però potser trobo a faltar que surtin mésjugadors. Tots els clubs que composen elbàsquet català estan fent bones tasques.D’altra banda, m’agradaria que els educa-dors esportius tinguessin un bon nivell, jaque el bàsquet és una filosofia de vida iaixí sortirien millors jugadors. El bàsquetcatalà és un bàsquet molt sa.Particularment, sóc de Badalona i dia a diaes demostra que és el bressol del basquet-bol català.

JC: En totes les categories és el número ui allò més important és que es continuatreballant per seguir sent-ho, com ara aug-mentat el nivell de cada competició. Desde la Federació i des dels clubs es treballamolt bé, d’aquí que surtin jugadors defutur. I això amb les dificultats que pensoque hi ha actualment per practicar esportsd’equip. El bàsquet no és el cas, doncs hiha molts nois i noies que s’hi continuenapuntant i practicant-lo.

A quines pistes us podrem veure alspropers mesos?RV: El més habitual, a la pista del Tau per-què faig per a Teledeporte aquest equip al’Eurolliga, com també els partits de LligaLEB. A Badalona, Barcelona i potser algunpartit a Girona, igualment, se’m podràveure. És a dir, seguir gaudint del bàsquet.A banda de comentar partits, veient totsels que siguin possibles del món per latelevisió, i seguir els meus fills. Tinc unnen (12 anys) i una nena (15 anys) quejuguen a l’AE Minguella, que enguanycompta amb 32 equips, i és un dels gransclubs de Catalunya en aquest aspecte for-matiu. Afortunadament els agrada el bàs-quet però no els forço a res més.

JC: Col·laborar amb mitjans de comunica-ció, comentar partits d’ACB i d’Eurolligaper a Televisió Espanyola i també miraréde seguir les lligues de formació, com arala sots 20, Júnior o Cadet, amb especialatenció als equips catalans.

Un somni pel 2007….RV: Sempre he desitjat salut. Cada anydemano salut i abans demanava un genollnou (somriu) i ara hauré de demanar-nedos. Quan feia la carta als reis, sempredeia als meus fills que em demanessin ungenoll, però sobretot salut.

JC: Cap en especial. Continuar amb el queestic fent perquè ara mateix és el que m’a-grada.

Clubs· CB Ripollet (equips inferiors)· CB L’Hospitalet (1975-77)· Granollers EB (1977-80)· FC Barcelona (1980-82)· Granollers EB (1982-83)· TDK Manresa (1993-2001)

Palmarès· 2 Lligues ACB: 1980-81 FC Barcelona

1997-98 TDK Manresa· 3 Copes del Rei: 1980-81 i 1981-82: FC Barcelona

1995-96: TDK Manresa· 1 medalla d’argent a l’Eurobasket de Nantes 1983· 28 vegades internacional amb la selecció espanyola· Com a entrenador ajudant, medalla d’or

al Mundial del Japó (2006)

Distincions personals més destacades· Tres marques històriques ACB: més de 20.000

minuts, 7935 punts i 1099 pilotes recuperades.· Escollit “Millor jugador” (MVP) de la fase final

de la Copa del Rei la temporada 1995-96.

Clubs· FC Barcelona (equips inferiors i primer equip 83-84)· Joventut Badalona (1984-86)· Màlaga (1986-92)· Estudiantes (1992-94)· Salamanca (1994-96)· Estudiantes (1996-98)

Palmarès· 24 vegades internacional amb la selecció espanyola· Com a entrenador ajudant, medalla d’or

al Mundial del Japó (2006)

JOAN CREUS MOLIST(Ripollet, 24/11/56)

RAFA VECINA ACEIJAS(Badalona, 26/4/64)

24

L’ENTREVISTA

De l’escola d’àrbitres a la internacionalitatQuè fa en el dia a dia José Antonio Martín Bertrán?Jo sóc farmacèutic i treballo a una multinacional del sector coma visitador mèdic. Com a àrbitre, en els dies que tinc lliures, fem‘footing’ i ens preparem, encara que sols. Pel tema tècnic i tàctic,veiem vídeos.... Amb internet tenim moltes possibilitats.

Quines valoracions extreus del Mundial del Japó uns mesosdesprés que terminés?Molta gent es va tornar a enganxar al bàsquet, en el sentit quefeia temps que no es veia un èxit tant rotund. Jo m’aixecava perveure Los Angeles i molta gent va fer el mateix el passat estiuperquè la selecció espanyola anava guanyant. Molts sortien defesta i aprofitaven el bàsquet per continuar-la. Quant al tema arbi-tral, per a mi va ser una sorpresa i un reconeixement personal i alconjunt del bàsquet català. Treballant i amb il·lusió es poden arri-bar a aconseguir grans coses.

Com definiries Pepu Hernández?El coneixia dins i fora de la pista i per a mi era una persona senzi-lla. Sentiments tant forts com quan va morir el seu pare. Es unapersona senzilla, honesta, el que vol ser tothom.

I com et definiries com a àrbitre?Jo intento aprendre sempre dels errors partint de la base que elsàrbitres s’equivoquen. Intentar créixer, ser honest, i tenir les parau-les gràcies i perdó a la boca. Amb educació es pot arribar a qual-sevol lloc. M’agradaria que em definissin com una bona persona.

A banda d’arbitrar, també saps moure’t a les banquetes... També sóc entrenador de segon nivell. Vaig entrenar al meucol·legi (La Salle Condal) dos anys. La meva carrera com a entre-nador va ser el Corazonistas, de minibàsquet a cadet. El meuobjectiu era que coneguessin el bàsquet i s’ho passessin bé. Quanem trobo algun d’aquests jugadors jugant al sènior és una. satis-facció personal. De moment descarto tornar a entrenar perquèmaterialment m’és impossible per temps. Crec que és molt posi-tiu i important que els arbitres hagin entrenat o jugat a bàsquet.

Com és un partit ACB per a un àrbitre?Si un àrbitre no té motivació, el millor es que ho deixi. Has de tenirnervis, necessitat que arribi el partit. Ara, al arribar al camp i quandonem el salt inicial se’ns oblida tota la pressió. Recomano atothom que pugui viure aquesta experiència. Es el mateix xiularun partit ACB que un altre, la sensació és la mateixa a ACB que auna altra categoria.

Entrevista ambJosé AntonioMartín Bertrán

Distincions personals més destacades· S’inicia a l’arbitratge als 14 anys.· Més de 600 partits arbitrats a l’ACB· Debuta a l’ACB la temporada 1988-89· Juntament amb Juan Carlos Arteaga, va representar

el bàsquet ACB al passat Mundial del Japó

JOSÉ ANTONIO MARTÍN BERTRÁN (Barcelona, 13/8/1964)

Com veus el bàsquet català des de la teva perspectiva?Els àrbitres catalans són els millors considerats a nivell estatal. Eltreball del Comitè és important. Només veient els àrbitres cata-lans que hi ha a ACB i a nivell internacional, s’evidencia que somun referent a nivell estatal i europeu. Però no ens hem d’oblidarque tothom treballa per arribar on estem nosaltres. Hem de con-tinuar treballant en aquesta línia.

A quines pistes et podrem veure als propers mesos?Anar a les pistes depèn dels compromisos oficials que tenim coma àrbitres. L’últim partit que vaig anar a veure com espectador vaser el Joventut-Panathinaikos d’Eurolliga. M’agradaria anar aalguna pista de Lliga LEB o també a nivell de promoció, com anarels dissabtes pel matí a veure el Corazonistas, per captar l’essèn-cia del bàsquet.

Quin ha estat el teu millor moment com a àrbitre? I el pitjor?Per a mi, el millor és quan ningú se’n recorda de tu quan acaba elpartit. Treballem per això. I el pitjor, està oblidat, perquè un recordpositiu val per molt més que els negatius.

Un somni pel 2007...Dins del bàsquet, aconseguir entre tots que el record del Mundialdel Japó es reflecteixi en un creixement important a les audièn-cies de televisió i a les llicències, aportant cadascú el seu granetde sorra per tal d’aconseguir. I de fora de l’esport, que la salut i lapau arribi d’una vegada per totes a tothom i que parlem més d’es-port i bàsquet i menys de conflictes. Que es pugui fer bàsquet atots els llocs, i que no em trobi mai més amb un àrbitre del Líbanque per venir a un Mundial de Bàsquet hagi de deixar la seva famí-lia al seu país enmig d’una invasió bèl·lica. A nivell de promoció,d’equips petits, que els pares i mares abans d’anar als camps pen-sessin que els àrbitres que estan xiulant als seus fills estancomençant com ells. I que qualsevol insult, agressió verbal o físi-ca, l’únic que fa és que els arbitres deixin d’arbitrar, perdin lail·lusió. Recomano que arbitrin un partit i, després, analitzin i jut-gin si és justa l’actuació que tenen envers dels àrbitres.

25

L'Akasvayu Girona, campió de la XXVII Lliga Catalana Trofeu San Miguel L’Akasvayu Girona es va proclamar campióde la XXVII Lliga Catalana Trofeu SanMiguel, en imposar-se per 51-73 alWinterthur FC Barcelona en la final de lafinal a quatre disputada al PavellóFontajau de Girona. Amb aquesta, el con-junt gironí suma la tercera Lliga Catalanade la seva història: dues de categoria ACBi l’altre de Primera Divisió Nacional. Eljugador més autèntic, trofeu atorgat perSan Miguel a l’MVP de la final, va ser ArrielMcDonald, base de l’Akasvayu Girona, queva signar un 21 de valoració fomentat amb19 punts gairebé sense errades en el llan-çament, direcció de joc (2 assistències) iintensitat defensiva (3 recuperacions). Perpart blaugrana, el gironí Jordi Trias es vaerigir en el jugador més destacat amb un16 de valoració (11 punts i 8 rebots). Igual que en el seu enfrontament de semi-finals contra el DKV Joventut, l’AkasvayuGirona va saltar a la pista molt mentalitzati va imposar un ritme de joc molt intens, alqual el Winterthur FC Barcelona, que veniad’eliminar el Ricoh Manresa, no hi va poderarribar mai. Ja en el primer quart, els juga-dors entrenats per Svetislav Pesic es vandesenganxar al marcador de quatre punts(14-18). Als segons deu minuts van ampliarla renda al seu favor. A partir de la feinacol•lectiva en defensa i del lideratge enatac de Marc Gasol, Marko Marinovic iMcDonald va superar la tanca dels deupunts al descans (27-38), davant un Barçamolt desdibuixat en atac. A la represa, l’Akasvayu no va abaixar elritme i va trencar definitivament la final enel tercer període, amb un parcial total de

12-21 al seu favor. En el darrer quart,l’Akasvayu Girona va certificar el triomf i eltítol de campió de la Lliga Catalana de lamàxima categoria, mentre la seva afició hocelebrava d’allò més.

L’ANÀLISI

TEXT: CARLOS GARCÍA I JUAN CARLOS CEBRIÁNFOTOS: RICARD ROVIRA, MIGUEL ÁNGEL CHAZO I FCBQ

26

L’ANÀLISI

El Ricoh Manresa es va proclamar campióde la VII Lliga Catalana Trofeu San Migueld’equips LEB 06-07, després de guanyar elCB Tarragona 2016, vencedor de les duesúltimes edicions, en la final (88-75), dispu-tada el dia 10 de setembre, de la final aquatre celebrada al pavelló del NouCongost de la capital del Bages. D’aquestamanera, el Ricoh Manresa es va convertiren el representant LEB en la final a quatrede la Lliga Catalana ACB que va tenir llocels dies 16 i 17 de setembre al pavellóFontajau de Girona. Amb aquest títol, elclub manresà iguala el CB Tarragona alpalmarès de la Lliga Catalana LEB, el qualencapçalen amb tres títols.El pivot del Ricoh Manresa, Josh Asselin,es va erigir en l’MVP de la final amb un 22de valoració (14 punts i 7 rebots). El catalàmés valorat va ser Berni Álvarez (CBTarragona), amb un 17 fomentat amb 18punts -4/8 en triples- i 5 faltes rebudes. Després d’un primer quart amb total equi-libri (19-19) i un segon període amb unalleugera escapada del Ricoh Manresa (40-32 al descans), el tercer quart va marcar el

El RicohManresa, vencedor de la VII LligaCatalana LEB

(24-39). El Ricoh Manresa, per la sevabanda, va deixar en el camí el CBL’Hospitalet, en un encontre vibrant i emo-cionant que només es va decidir per dospunts (73-75). Damon Johnson, jugadordel CB L’Hospitalet, va tenir l’oportunitatde forçar la pròrroga, però va errar un tirescorat des de cinc metres a dos segonsde la conclusió. Jesús Lázaro va debutarde nou amb el Bàsquet Manresa, i va serclau, tot i presentar-se un hora i mitjaabans de l’encontre després de recórrermés de deu hores en cotxe desd’Andalusia. El base va anotar vuit puntsseguits (dos triples i una cistella de dos) al’inici del darrer període, per estrènyer denou el marcador (59-53 per al CBL’Hospitalet al final del tercer quart).

punt d’inflexió de l’encontre. Només ini-ciar-se, els jugadors entrenats per ÓscarQuintana li van infligir al CB Tarragona deDiego Ocampo un parcial de 16-2 en els pri-mers cinc minuts, per aconseguir així unarenda de 22 punts (56-34), que ho deixavatot quasi bé vist per sentència. Quasi per-què el CBT, com en ell és característic, nova llençar definitivament la tovallola, i abase de triples, amb Berni Álvarez com amàxim exponent, va aconseguir posar-sefins a nou punts a falta de dos minuts pera la conclusió. En els instants finals, però,el Ricoh Manresa va refredar el partit i vatancar definitivament la final al seu favor. En semifinals, el CB Tarragona va deixarfora de combat el Plus Pujol Lleida per 61-74, després d’uns bons segons vint minuts

27

L’Argenta CB Granollers va entrar a la his-tòria en sumar la seva primera LligaCatalana EBA, després de batre el NexusCB Olesa 53-65 en la final disputada el dia12 d’octubre al Pavelló Nou Congost deManresa, que també va ser l‘escenari de lafinal de la Lliga Catalana de LligaFemenina 2. Pel Granollers aquesta era laseva primera final de la Lliga Catalana EBA-n’havia disputat dues d’ACB amb derrota-i la va resoldre amb èxit, a diferència delCB Olesa, que n’acumula sis en total i capalegria. D’aquestes sis, tres, comptantaquesta última, són de forma consecutiva,per la qual cosa sembla que estigui maleïten aquesta competició. L’MVP de la finalva ser Luis Carlos Fernández (18 de valora-ció: 13 punts i 5 rebots), pivot del CBGranollers En una final on les defenses es van impo-sar als atacs, el CB Granollers va sabercom perforar l’anella del CB Olesa en elsinstants decisius. La brega, la lluita i la ten-sió no hi van faltar. De fet, Joan Peñarroya,entrenador del CB Olesa, va ser desqualifi-cat al segon quart. Al final, entre elsminuts finals del tercer quart i els inicialsdel darrer, la balança es va acabar decan-tant cap al costat del Granollers de JordiRomeu, que succeeix el CB Prat en l’histo-rial de la competició. Casualment, Argenta CB Granollers iNexus CB Olesa van tornar a mesurar for-ces dos dies després (14 d’octubre), enaquesta ocasió en partit corresponent a laquarta jornada del grup C de la Lliga EBA.L’Olesa es va prendre la revenja en vèncerper 71-75 a Granollers.

L'Argenta CB Granollers es proclamacampió de la XXV LligaCatalana EBA

28

L’ANÀLISI

El Femení Sant Adrià continua fent histò-ria en sumar la primera Lliga Catalana alseu palmarès, en concret la de la IV LligaFemenina 2, després de batre el Nexus CBOlesa en la final per 51-59. Debutant a lacategoria, l’entitat adrianenca perllongal’excel·lent trajectòria en els darrersmesos -campió de la Copa Catalunya2005-06- amb aquest títol davant l’Olesa,un dels equips més potents de la LF2 i queen la segona jornada de Lliga va vèncer elconjunt adrianenc per 94-44. L’MVP de lafinal també va caure del costat del FemeníSant Adrià. La base Cristina Garcia se’l vaendur amb un 16 de valoració, aconseguiten bona mesura per signar cinc dels últimssis punts del seu equip.L’equilibri va ser la tònica predominant enels minuts inaugurals de la primera finalde la tarda, encara que no perquè es veiésun bon espectacle. La imprecisió es vaapoderar en un i altre bàndol i cap dels dosequips, per tant, fixava la pauta que mésl’interessava, ni el en el joc ni en el marca-dor. Aquest descontrol i congestió col·lec-tiva va desaparèixer a partir del minutcinc, quan el Femení Sant Adrià va ser el

primer que va decidir tranquil·litzar-se.Tornant-se eficaç en el joc de perímetre iconfiat de vèncer la pugna interior davantels centímetres de les pivots del Nexus CBOlesa, les jugadores entrenades per IvánTorinos van començar a emmotllar el pri-mer gran avantatge de la final. En quatreminuts, del cinc al nou, se’n va anar noupunts a dalt (6-15), després d’un parcial de0-11 arrodonit amb un triple de la baseNúria Vives. Al final del primer quart, 8-15,més set per al Fem. Sant Adrià. Al segon quart, la situació va tornar-se aanivellar com al principi. El Nexus CB Olesapreparat per Lucas Mondelo va despertar ili va retornar el parcial al Femení SantAdrià. 11-0 i 17-15 (minut 13) per a les delBaix Llobregat Nord. Tot i així, l’alegria elshi va durar ben poc. Van tornar a descon-nectar-se i el Femení Sant Adrià, en un visti no vist, va recuperar la màxima diferènciade nou punts: 22-31 (16 min. 30 seg.).D’aquí fins al descans, ambdós conjunts esvan bloquejar en atac. Només va encertaruna mica l’Olesa, que va signar tres punts,per posar així un 25-31 al descans. A la represa, després d’uns primers minuts

de treva, l’Olesa va conscienciar-se perremuntar. I ho va fer: 36-34 (minut 25),gràcies a dos triples seguits d’AnnaBoleda. Però es va tornar a relaxar i, comen el segon quart, el Femení Sant Adrià enva treure profit. No per anar-se’n al marca-dor, la qual cosa va propiciar un final d’en-contre emocionant. Amb 46-40 per a l’Olesa a la conclusió deltercer quart, el color morat del Fem. SantAdrià va tornar a lluir. Amb una defensazonal, que forçava una i altre vegada pèr-dues de pilota en l’Olesa (26 en total), iserenor ofensiva, va neutralitzar el des-avantatge. L’Olesa es va bloquejar de caraal cèrcol. Va encistellar per darrer cop alminut 33 amb un triple frontal de setmetres de la base brasilera Cristina Marçal(51-47). Fins a la botzina final, 12 punts seguits peral Femení Sant Adrià, cinc dels últims sisobra de Cristina Garcia, que va demostrar laseva vàlua i qualitat. Així doncs, 51-59 per al’entitat de Sant Adrià del Besòs, que, tot iser debutant a la Lliga Femenina 2, va tren-car els pronòstics i es va alçar amb el seuprimer títol de Lliga Catalana de la història.

El Femení Sant Adrià guanya la IV Lliga Catalana Femenina 2

seus viatges passa molt temps fora.Després és qüestió de saber estar ambella quan siguis a casa.

BE: Acabem, et deixem aquesta finestraper que diguis el que creguis oportú, debàsquet, de la gent o de la vida, el quevulguis.NS: Un somni…, que cada vegada lesnenes i els nens practiquin més el nostreesport, perquè és una activitat que fomen-ta la relació, els bons hàbits i serveix performar bones persones.

El seu tarannà afable i alhora obert, un xicirònic i sempre respectuós, li ha proporcio-nat una munió d’amics, cosa que es vapoder comprovar el passat 14 d’octubre.Des de tècnics reconeguts com AntoniSerra, Boza Maljkovic, a figures mítiquesdel bàsquet com Eduard Kucharski, elsmillors i màxims adversaris esportius comJosep M. Margall, Rafel Jofresa, FernandoRomay o Juan A. Corbalán, i sobretot elsamics dels millors anys d’aquell Barçainoblidable i insustituïble, l’Audie Norrisque va venir dels Estats Units, ChichoSibilio, el “lagarto” De la Cruz, Quim Costa,Joan Creus, Epi, Andrés Jiménez, el seuentranyable amic Pere Ansa, un dels quimés ha treballat per aconseguir la desitja-da i esperada data de l’homenatge. Totaaquesta colla d’amics es van reunir la nitabans, el dissabte 13, al restaurant que lafamilia d’en Nacho té a Barcelona, i s’hovan passar de tal forma que hi ha qui asse-gura que recordaran de per vida el“sopar”. Una mostra més de com uneixl’esport i, en aquest cas, el nostre bàsquet.Felicitats Nacho, per la teva història peròper damunt de tot per ser com ets.

29

PERSONATGES

Nacho Solozabal, una persona entranyable, un jugador excepcional

TEXT: JOAN CARLES CEBRIAN I JOAN GUIUFOTOS: FCBQ I NACHO SOLOZABAL

Finalment, després de quasi 14 anys dedeixar les pistes i el seu estimat FCBarcelona, s’ha aconseguit trobar elmoment per homenatjar un dels mésgrans jugadors de l’era contemporàneadel bàsquet català i espanyol.

En aquesta secció de “Personatges”,que és una finestra de reconeixement ales grans figures del bàsquet català enles seves diferents facetes (dirigents,tècnics, àrbitres, jugadors, etc), alhoraque ensenyar el jovent actual qui ha for-jat el bàsquet que avui ells amb forçacomoditats poden practicar, la redaccióde “Bàsquet esport” ha fet un salt enda-vant i aprofitant l’emotiu, entranyable iben merescut homenatge a NachoSolozabal en el Palau Blaugrana, el pas-sat 8 d’octubre, i ha volgut sumar-se alreconeixement que mereix en NachoSolozabal.

Una de les pancartas del Palau deia: “Jaera hora”. Ben cert, ja era hora que lasamarreta de bàsquet amb el nº7 volésfins el sostre del que pel nostre protago-nista “és un santuari del bàsquet i detots els culés”.

Va començar a córrer darrera una bimbaal seu col·legi dels Maristes del Passeigde Sant Joan, des d’on els tècnics blau-granes van fixar-s’hi per incorporar-loals equips de les categories inferiors delclub fins arribar al primer equip, onentre 1978 a 92 va aconseguir 19 títolsdel màxim nivell: 6 lligues ACB, 9 Copesdel Rei, 2 Recopes d’Europa, 1 CopaKorac i 1 Mundial de clubs. Ha participaten 3 Jocs Olímpics amb la Seleccióespanyola, amb la qual ha jugat 142encontres, aconseguint la històricaMedalla d’Argent dels Jocs Olímpics deLos Angeles 84, i la també Medallad’Argent de l’Europeu de Nantes al 83.Una trajectòria que explicita claramentque tenim davant un esportista extraor-dinari en tots els sentits, i els seus puntsde vista mostren també el que tothomsap, que és una gran persona, entranya-ble i excepcional.

BE: Nacho, quin són els records méssobresortints que guardes?NS: La meva pròpia trajectòria esportiva. Elglobal de tots els anys al Barça i el fet de ser,junt la resta de l’equip, partícep del canvi detendència a l’ACB, després de molts anys dedomini del R. Madrid, i que fos el Barça quipassés a ser l’equip dominant.

BE: Com van influir en el teu joc i pro-gressió els diferents tècnics que t’handirigit i diguéns quelcom d’ells.NS: En Ranko Zeravika va ser l’entrenadorque va tenir la valentia de pujar al primerequip un conjunt de gent jove. L’AntoniSerra va ser amb qui vaig començar ajugar amb continuïtat i amb qui es va tren-car l’hegemonia del Madrid. L’Aito va ser eltècnic que va consolidar l’hegemonia delBarça a l’ACB. En Boza Maljkovic va apor-tar una visió ofensiva i defensiva diferent,i en Manolo Flores, amic que havia estatcompany de joc, em va donar tota la con-fiança per dirigir l’equip.

BE: Al marge del bàsquet vas tenir curade la teva formació personal amb lacarrera d’Econòmiques. Com valores ique els hi diries als joves d’avui de com-paginar esport i estudis.NS: És primordial i bàsic. Primer perquèserveix per la formació personal.Estudiant aconsegueixes una formacióintegral, a banda que després et pot servircom a sortida professional. El perill és quehi ha molts nens que deixen de banda elsestudis pensant que arribaran a dalt, noho aconsegueixen i després es quedensense res.

BE: Resalta els trets que creus que mésha canviat en el bàsquet des dels teustemps al de l’actualitat.NS: La força física i la velocitat d’execucióde totes les accions del joc.

BE: La figura de la teva esposa i desprésles teves filles, jugadores de bàsquet,com han influit en la teva passió perl’esport de la cistella.NS: Es pot compaginar perfectamentsabent que un jugador professional pels

30

25 anys de treball i creixement

REPORTATGE

El Sant Andreu de Natzaret és un col·legimolt arrelat a Badalona, i Badalona és unaciutat, prou se sap, on el bàsquet és partinsustituïble de la vida, del dia a dia, d’unaenorme munió de badalonins de tota raçai condició. No diem res de nou. La històriava començar l’any 1978 quan un grup denoies, alumnes de l’escola, es van entossu-dir en fer un equip de bàsquet, al marge dela pràctica esportiva obligatòria en els cur-sos de BUP. Aurora Fibla, Graciela López,Assumpta Lladó, Montse Manen, EstherMarqués, M. Carme Puertotas, AnaouskaRombouts, Montse Salvans, CintaSanbernardo, Montse Santasusana,

Montse Serra i Anna Torrents van ser lespioneres, però no van aconseguir engres-car gaire la resta de companyes.L’Associació de Pares va decidir fer unaenquesta per conèixer quin esport preferial’alumnat, fora de l’horari escolar. Va guan-yar la natació i el bàsquet va quedar enda-rrere, al quart lloc.

En aquells temps, el pati de l’escola era pled’arbres que dificultaven molt la disposiciód’un camp de bàsquet mínimament regla-mentari, instal·lant-se només una cistellaen una paret, només com a distracció deljovent. Les noies, però, no es van desani-

TEXT: FCBQ I AE SANT ANDREU NATZARETFOTOS: AE SANT ANDREU NATZARET

Els inicis del SA Natzaret

AE SANT ANDREU DE NATZARET

31

mar per l’adversitat, i van aconseguir llo-gar un camp proper. Va ser la temporada1980-81 quan s’esdevé la veritable instau-ració del bàsquet a l’escola. Aquells anysarriba en Francisco Gutierrez, i engega elbàsquet seriosament i amb un programa ifinalitat ben concretes. Es formen un Pre-Mini, un Mini i un Juvenil, que competeixenamb altres escoles de Badalona i els seusentorns, com Minguella, Jungfrau, LaMerced, Laietana, Asunción, Cultural,Mireia, Llefià, Franciscanas San José,Gitanjali, Cardenal Gomà Providència oJaraba de Santa Coloma. Sembla que l’ex-periència és molt positiva, hi ha unambient extraordinari entre jugadores,famílies i dirigents, i es constata que elsvalors del bàsquet poden ser un gransuport complementari a la formació de lesjoves i els no tan joves. Es juga a la pistadel C.P. Sant Josep i es decideix incremen-tar el nombre d’equips posant les bases enels més menuts, organitzant-se l’Escola deBàsquet, que entrena al pati de l’escola. Afinal de la temporada 1981-82 es crea el ITorneig Natzaret del que la passada tem-porada 2005-06 se’n van commemorar 25edicions.

Després de superar molts entrebancs idificultats, materials i conceptuals, el pro-jecte fa un pas endavant. Es col·loquen cis-telles de Mini, es pinta una pista de joc i,

Senior Masculí A 2006-2007

Escola Sant Andreu

més tard, s’instal·la l’enllumenat elèctric.Amb tot això, l’Escola de Bàsquet aplega55 nens i nenes, el bàsquet és una realitatimparable i una aposta exitosa de forma-ció i d’entusiasme. S’incorporen entrena-dores d’experiència com Vicky i MontseBeltran, i directius per la gestió i coordina-ció com Nicolás Fernández i JosepSalgado. Poc a poc els equips de petits esconverteixen en més grans i el treballl delshomes i dones de l’entitat s’encaminen capa aconseguir formar i disposar d’un clubamb projecció, d’un club on els nois i noisdels equips de promoció vegin una sortidaa les seves aspiracions i inquietuds com ajugadors/es de bàsquet i es van formantequips superiors.

En la temporada 2002-03 el Senior mascu-lí va aconseguir l’ascens a Copa Catalunya,categoria on enguany hi farà la seva quar-ta campanya consecutiva, destacant l’anypassat que va estar a punt d’aconseguirl’ascens a lliga EBA.

Per parlar una mica del passat i delsobjectius de la present temporada, elCoordinador General del club, AlbertRiu, respon algunes preguntes:

BE: Albert, com era el club quanvas arribar-hi?AR: Vaig arribar fa 15 temporades.Era una escola i hi havia 5 o 6 equips.Els jugadors del Sènior actual juga-ven junts com a Juvenils i van que-dar campions Sots-23 de Badalona.L’any següent es va inscriure unSenior 3a catalana i s’ha anatpujant fins a Copa Catalunya.Aquesta fita va representar un saltd’entusiasme i il·lussió a l’entitat, in’és exemple que el millor jugadorque ha sortit del nostre club, enGabriel Giménez, que ha estat alBarça i Estudiantes, va tornar perjugar la Copa Catalunya amb nosal-tres

BE: La temporada 2005-06 es vaestar a punt de pujar a lliga EBA.Com es va viure aquest èxit?AR: Una gran alegria i una sorpresaper tothom, perquè no era l’objectiu.Si s’hagués pujat estariem lluitantper mantenir-nos. Tot plegat va serde gran repercusió a l’entitat.

BE: Quins són els objectius peraquesta temporada?AR: Hi ha una gran il·lusió perquè elSènior repeteixi l’èxit i es puguipujar, però sense ser primordial. Elmés important és que tots els nensde l’Escola que vulguin jugar aBàsquet ho puguin fer i fer-ho ambqualitat i que alhora progressin.Tenim un Director Tècnic, en ManelPadilla, que té cura dels 18 equips (13masculins i 5 femenins) que tenimactualment federats. Jo que m’enca-rrego dels equips escolars i del’Escola de Bàsquet.

32

Manresa 2006, a la recta finalL’extraordinari Congrés Internacional de Minibàsquet,fita destacada dels esdeveniments de la “Ciutat delBàsquet Català” de l’any 2006.Des del passsat mes de juny Manresa ha viscut una munió important dels esdeveniments programats. Entotes les activitats realitzades, molt diverses, els manresans s’hi han abocat fent palesa la seva devociópel bàsquet, de ciutat que estima i viu el nostre esport en el seu dia a dia, i que ho ha volgut demostrarabastament.

FUNDACIÓ

TEXT: FBCQFOTOS: MANRESA 2006 I REGIÓ 7

Al setembre, el 9 i 10 va arribar una de lesfites més esperades pels afeccionats: lessemifinals i final de la Lliga Catalana LEB,amb el Plus Pujol Lleida, CB Tarragona, CBHospitalet i Ricoh Manresa, que va aconse-guir magníficament l’equip de casa i queaixí també es va classificar per disputar lafinal a quatre de la lliga catalana ACB. El 16de setembre va ser també una jornadamagnífica amb la Festa del BàsquetManresà, on van aplegar-se centenars demanresans i manresanes a jugar partits irecordar vells temps, per cloure el dia ambun sopar de germanor esplèndid amb lapresència de les màximes autoritats cívi-ques i esportives de la ciutat, així com delPresident de la FCBQ i de la FBC, EnricPiquet, i en el transcurs del qual es van lliu-rar diferents distincions de la temporada2005-06. També es va aprofitar l’àpat perpresentar l’ampolla de cava conmemorati-va de “Manresa 2006”.

El diumenge 17 de setembre es va celebrarl’atractiu Torneig de Pretemporada d’e-quips sèniors, masculins i femenins, ambla participació de les Seleccions deComarques Centrals enfrontades al CadiLa Seu en noies i a Albert Disseny CB i UMen nois. El dissabte 30 de setembre es vacelebrar l’esperada i il·lusionant baixadades de Montserrat, fent relleus botant lapilota commemorativa de Manresa 06, finsa l’Ajuntament manresà, passant per lacarretera de can Massana. A Montserrat laDelegació de Manresa 2006 va ser rebudaper l’Abad, a qui se li va fer lliuramentd’una pilota i el trofeu commmemoratiu deManresa 06. Entre els rellevistes es vantrobar jugadors/es dels diferents equipsde Manresa, tècnics, pares i mares, direc-tius, exjugadors d’ACB i altres personali-tats del món del bàsquet i altres esportis-tes relacionats amb la ciutat.

Acte de presentació dels libres de Manresa

33

A l’octubre, el gran esdeveniment de l’any,el “Congrés Internacional de Minibàsquet”,ampliament explicat en anteriors pàginesde la revista, i que va tenir un èxit extraor-dinari en tots els camps, d’organitzaciósobretot, d’assistència de congressistes idels conceptes que s’hi van desenvolupar.Es creu que la transcendència de les con-clusions del debat establert i les iniciativespresentades seran de notable importànciaen el immediat futur del minibàsquet i deretruc en el bàsquet.També en el transcurs del mes d’octubre, alPavelló de La Salle, es va celebrar elMemorial Vila Valldaura de Cadet masculí,amb la participació dels diferens clubs dela ciutat, i cal destacar també la celebracióde les finals de la Lliga Catalana Femenina2 entre el CB Olesa i el CB Femení SantAdrià, i de la Lliga Catalana EBA, entre elCB Olesa i el CB Granollers al Nou Congost.S’ha de fer notar la mala sort dels equipsdel CB Olesa que van perdre ambduesfinals, al marge lògicament dels mèrits delslegítims i merescuts vencedors, el CB SantAdrià i el CB Granollers, respectivament.

Inici de la baixada de Montserrat a Manresa botant una pilot

Gran Festa del Bàsquet Manresà

Baixada en relleus de Montserrat a Manresa

Al novembre, el dimarts 14 a la Salad’Actes de la Caixa de Manresa, va fer-se lapresentació dels llibres: “Manresa, laCiutat del Bàsquet” dels periodistes JordiFinestres i Pau Brunet, que expliquen eldesenvolupament del bàsquet a la ciutatcom a part del progrés cívic i vivènciasocial de la mateixa, i “Bàsquet Manresà il’entorn”, d’Antoni M. Puigmal Domènech,presentat en dos volums d’un valuósrecull fotogràfic de gent, equips, camps iesdeveniments de bàsquet de totes lesèpoques, des de 1926 fins l’actualitat.L’acte va resultar molt lluït, amb l’assis-tència dels autors; l’Alcalde de Manresa,Sr. Josep Camprubí; del President de laFundació, Sr. Enric Piquet; i del Presidentde la Comissió Organitzadora, Sr.Francesc de Puig. La sala d’actes vaomplir-se de gom a gom per escoltar elsparlaments i fruir amb les explicacionsdels autors i de la reproducció d’un audio-visual amb fotografíes dels llibres.

Durant el mes de novembre encara resta-ven pendents de celebrar-se un seguitd’activitats programades, com el Torneigde Centres Universitaris (F.U.B. / Joviat /U.P.C.), un Torneig d’Institucions i Cossosde Seguretat (Policia Local / Mossosd’Esquadra / Ajuntament de Manresa /Althaia), un Torneig de Pares, Escoles,Clubs i Entitats (Salle, Jovial, C.B. i U.M, LaFont, Bages i Sant Ignasi), una activitat pera Discapacitats Psíquics / AMPANS i final-ment el 30 de novembre, a l’Escolad’Hosteleria Joviat, es va celebrar l’espe-rat sopar de cloenda dels actes deManresa 2006, com a punt final d’un anyextraordinari, curull d’actes i activitats debàsquet, que sens dubte serà recordat pertots els manresans i per tots els qui esti-men aquest esport. En el transcurs delsopar es van lliurar diferents guardons i

molt especialment la Fundació del BàsquetCatalà va distingir com a “Històrics delBàsquet Català” a una sèrie de personesper la seva intensa trajectòria en el bàs-quet manresà i de la comarca. Aquestesguardonats van ser: Jeroni Alberola,Albert Torres, Josep Salido, Josep Vila,Josep Casé i Jesús Mollet. Finalment, esrealitzarà també el nomenament i relleude la “Ciutat del Bàsquet Català” per l’any2007, que serà Castellar del Vallès, vilaque va ser present al sopar amb una repre-senació formada per les seves autoritatsmunicipals i membres de la ComissióOrganitzadora.

34

FUNDACIÓ

El proper 15 de desembre, a l’HotelCatalonia Ramblas, al carrer Pelai deBarcelona, a l’antic edifici de LaVanguardia, es va celebrar la tradicional ianual festa social de la Fundació en la sevaXIIIa edició. Se hi van aplegar per sopar iparlar de bàsquet, els socis i patrons de laFundació així com moltes altres personesdel món de la cistella catalana, que partici-pen en aquesta festa anual, sabent que hitrobaran amics i es recordaran vells temps.Com és costum, va presidir l’acte el Sr.Enric Piquet, president de la Fundació irecentment altre cop elegit president de laFederació Catalana, el qual estarà acom-panyat per les autoritats esportives delnostre país. El moment més emotiu delsopar va ser el reconeixement que es vafer a una sèrie de persones del divers móndel bàsquet, que han aportat al nostreesport la dedicació de quasi tota una vida,amb unes trajectòries exemplars, intensesi plenes d’esforç, dedicació i una valuosís-sima continuïtat en les seves dedicacionsque és el que ha portat el bàsquet català aassolir el reconeixement tan gran que avuien dia posseeeix, entre tot el món esportiucatalà, espanyol i europeu.

En aquesta XIIIa edició, els guardonatscom a “Històrics del Bàsquet Català” vanser: Jacint Bassart (CB Malgrat), JosepCampillo (exsecretari de la FCBQ), JoanCanals (Girona), Vicenç Canut (de l’antiga

O.A.R.), Josep M. Casas (Lluïsos deGràcia), Josep Clotet (Comitè d’Àrbitres),Artur Farreras (CB Calella), MercèFranquesa (Badalona), Mercè Guix(Campdevànol-Girona), Oleguer Marquet(CN Reus Ploms), Joaquim Onna (CBMalgrat), Martí Ramoneda (CBEsparraguera), Josep M. Roig (CB Valls),Francesc Ruiz (Montcada), EsteveSánchez (Comitè d’Àrbitres), JosepaSoler (CB Joventut Les Corts), AntoniSolís (J.A.C. de Sants), Jordi Talleda(Comitè d’Àrbitres) i Joan Viñeta (J.A.C.de Sants).

En aquesta relació cal afagir-hi també elnom d’un personatge destacat del nostrepaís, que amb la seva activitat i trajectòriaprofessional ha portat el nom de Catalunyaarreu del món. És costum de la Fundaciódistingir en la seva festa a alguna d’aques-tes persones que honoren el nostre pais ique en un moment de la seva vida han tin-gut vinculació amb el bàsquet. Enguany ésel cas del reconegut tenor Josep Carreras,jugador de l’històric B.I.M. en la seva joven-tut i que ja en el transcurs de la passadatemporada, amb motiu del 75è aniversarid’aquella entitat, va participar en les sevesactivitats. Malauradament els compromi-sos professionals van impedir al Sr.Carreras participar en la festa, però poste-riorment se li farà lliurament del guardó enun acte privat a la Fundació.

Entre altres activitats de la Fundació,cal anunciar la celebració de la mostrad’art BQ.ART.06, que s’explica en lespàgines següents, i que el dimecres29 de novembre, a les sis de la tarda,es va fer la presentació pública junttambé la del segon volum del llibre“El bàsquet a Catalunya. De 1939 a1955”, de Lluís Puyalto.

XIII Festa Social de la Fundació,amb el nomenamentd’Històrics del bàsquet català

pilota: f. cos esfèric que segons la seva grandària, la seva forma i els materials de què està fet,s’utilitza per a jugar a diversos jocs o en la pràctica d’esports com ara el basquetbol...

Com ja s’ha exposat en anteriors números de la revista, enguany a Fundació del Bàsquet Català ha iniciatla convocatòria d’una mostra d’art anual sota la denominació BQ.ART.06, i en què artistes catalans vanaportar la seva creativitat en un element del bàsquet que se’ls hi va determinar i facilitar. En aquesta pri-mera ocasió, la pilota ha estat l’element que s’ha donat als artistes per la seva creació.

35

Han participat tretze artistes que han rea-litzat obres en diferents formats, des depeces de pintura, elements de tipus escul-tòric, tanques publicitàries, vídeos o crea-cions informals, que han presentat les cre-acions que s’exposen en aquestes pàgines.

El jurat ha estat format per PaulinaMuixart, Carme Garoler, Marga Parera,Montserrat Casacuberta, Albert Gasulla iJoan Guiu, amb el comisari de la mostraMarius Pasqualotto com a coordinador, ique ha elegit com a primer premi la com-posició audiovisual, en CD de RosaCaminal, sense títol, i on s’escenifica laintensitat del joc a través del batec visuald’una pilota com si fos un cor, el so del quals’accelera o atempera seguint també la

tensió que a través de les exclamacionsdel públic es pot endevinar. El segon premiha estat per “Kanastol” de David Moreno,una treballada composició que és l’exposi-tor d’un producte farmacèutic, el “kanas-tol”, on l’autor ha confeccionat les capses,els seus prospectes, i el contingut delsflascons sòn trossets de pilota tallada amodo de píndoles, tot acuradament mon-tat i organitzat.

El dimecres 29 de novembre a les sis de latarda, a la seu de la FCBQ, es va fer públicel veredicte i es van presentar les obres,que restaran exposades fins a final d’any,per fer després un recorregut per a lesRepresentacions Territorials de laFederació a Girona, Lleida i Tarragona.

Kanastol (segón premi)David Moreno

Sense títol (primer premi)Rosa Caminals Lecha

L’art, en qualsevulla de les seves mani-festacions, és la síntesi de les sensa-cions, emocions, creativitat i conceptesmés o menys formals de l’artista, i s’o-fereix en contemplar l’equilibri entreaquests valors i la concreció que en potfer l’imaginari de l’espectador.

Enric Piquet MiquelPresident de la Fundació del Bàsquet Català

36

FUNDACIÓ

CactusJaume Amigó

Caça pilotesXavi Déu

Sense títol (primer premi)Rosa Caminals Lecha

FF-ZZZEnric Font

RINGSNúria Fuster

Trotting the globeJo Milne

37

TortugaSanti Moix

Kanastol (segón premi)David Moreno

Sense títolAntoni Perna

Que poden fer els joves emigrants africans amb una pilota de bàsquet?Pere Pich Rossel

Relativa vulnerabilitatd’un ou en l’espaiJaime Pitarch

Proyección A-1Cristina Silván

Your eyes are burning holes through meJose Antonio Troya

Presentem per primer cop a la societat catalana el projecte BQArt, un espai destinat adonar suport a propostes i a artistes interessats en aprofundir en suggeridors reptes cre-atius que envolten concretament el món del bàsquet com a nucli i fil conductor d’aquestprojecte artístic.

Em plau iniciar aquesta tasca, tan interessant i excitant, i poder convocar un grup d’artis-tes que s’han encoratjat i apassionat per la proposta a partir d’un element, en aquest casla pilota de bàsquet. La seva imaginació i capacitat de risc han reinterpretat amb tota lli-bertat els seus propis interessos plàstics. Valorar el repte que l’artista pren en el momentque aquest objecte arriba a les seves mans, i com la seva imaginació ens torna, ja siguisota una visió lúdica o bé crítica, no ens deixa indiferents i ens retorna com a mirall de lanostra societat. El repte d’iniciar amb la pilota, que és l’element essencial d’aquest esport,per la primera convocatòria artística, comporta un esforç intel·lectual del creador perapropar-lo als seus propis llenguatges expressius i el canvi del seu propi procés creatiuenfrontat a un element no habitual en la seva praxi. Tot això ens ha permès fruir de l’im-pacte i la capacitat de sorprendre’ns d’aquests sòlids i potents creadors catalans en aques-ta primera edició del projecte BQArt 2006.

Mario Pasqualotto

38

Francisco Chacón MoralPresident Club Bàsquet FemeníViladecans Sports

Rafel PintadoPresident CB TarragonaEl Club Bàsquet Tarragona neix l’any 1978, aquells que el vàremfundar érem joves d’entre 18 i 22 anys, que proveníem, majorità-riament, d’un altre club de la Ciutat de Tarragona i el que volíemera crear una entitat que només fes bàsquet, és a dir, que nodepenguéssim de ningú i que no fóssim una secció mes dins d’unagran entitat.Amb molt de treball ho vam aconseguir, molta gent ens va donarsuport i la nostra il·lusió es va fer realitat. Han passat 28 anys iseguim treballant amb expectativa, canviant coses, estructures iafinant, sobretot, el treball del bàsquet base, important per aqualsevol club. Estem apostant fort per la canalla, treballant con-juntament amb les escoles i entitats que volen estar amb nosal-tres i el nostre projecte, o més ben dit amb el projecte dissenyatentre la nostra secretaria tècnica i els diferents coordinadorsesportius de les altres entitats, o sigui un treball en equip i pen-sant en el futur dels nostres practicants amb l’idea que el bàsquetde Tarragona torni a ser més fort i poder comptar amb jugadorsimportants en les màximes categories, sense oblidar la part edu-

PUNT DE VISTA

L’opinió dels homes i dones del bàsquet català

cativa de l’esport, és a dir, ajudar també a la formació personald’aquests nens i nenes.Les escoles treballen el bàsquet escolar i en alguns casos estan encategories federades fins a infantils, després passen a formar partdels equips federats del club a partir de Cadets, intentem que esti-guin tots a les categories preferents catalanes tant masculinescom femenines.D’altra banda, comptem amb dos equips sèniors un masculí i unfemení, que volem posar-los en Copa Catalunya o EBA en el marcmasculí i en Copa Catalunya o Lliga Femenina 2 pel que fa a lesnoies. Es evident que això porta feina i no ens marquem una dataconcreta, doncs es esport i sempre hi juguen molts factors.M’he deixat pel final el carro gros del Club, expressament, doncsno ens hem d’oblidar que tot i que estem en la semielit del bàs-quet estatal, tot passa per treballar bé des de baix i crear addiciópel bàsquet.Pel que fa al primer equip, ha estat una feina important, desgra-ciadament molt costosa econòmicament, però que gràcies a l’ajutde molts i sobretot de l’Ajuntament de la nostra Ciutat, que voldriapersonalitzar en la figura de l’Alcalde Sr. Nadal, s’ha anat tirantendavant. És evident que la manca de recursos econòmics esimportant i a part de l’espònsor institucional ens manca un espòn-sor o patrocinador important que ens podria fer donar un pas dequalitat i poder aspirar a fites mes importants, però al no ésseraixí hem de continuar treballant i cercant aquest element. Vamaccedir a LEB2 quan es va crear la categoria, aconseguint aquellany la Copa Principe a Algeciras i quedant-nos a un pas de l’as-cens, que va tardar un any en arribar. Vam pujar a la Lliga LEB arafa cinc temporades i en el dos últims anys hem pogut jugar els playoff d’ascens a l’ACB. Us vull comentar que la temporada passa-da vam entrar a la categoria amb el pressupost mes baix de la lligai vam aconseguir una plaça pels playoff. Aquí podem veure laimportància del treball, del dia a dia, de la il·lusió d’un col·lectiu peraconseguir fites importants.És evident que la nostra il·lusió i també la de la nostra Ciutat esarribar a l’ACB, un projecte que vam encetar fa dues temporades, ipel qual seguim i seguirem treballant per aconseguir-ho.

El Bàsquet Femení Viladecans s’ha consolidat en la LligaFemenina 2, un repte que el club volia complir en la seva curta his-tòria. És difícil poder consolidar-se en una categoria estatal, jaque competeixes amb clubs molt més forts econòmicament i derenom. Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Viladecans iesponsors com Estrusal i Gesproarq, l’entitat pot estar en el mésalt. Potser trobem a faltar tots els clubs catalans més ajuda insti-tucional, com reben la resta d’equips de la competició de les altrescomunitats. Però el BFV esportivament té la base per poder seren aquesta categoria i algun dia aspirar a la Lliga Femenina.Mantenir l’equip de Copa Catalunya també és primordial, ja que elprimer equip es nodreix de jugadores d’aquesta categoria. Eljúnior i el cadet, igualment, estan fent una bona temporada aPreferent, fruit del treball d’anys enrere. La formació i el treball enles categories inferiors s’està desenvolupant a bon nivell. Delcadet promoció a pre-mini, comptem amb sis equips i una estruc-tura consolidada. Un nou projecte ha començat en el BFV, la sec-ció masculina, començant enguany amb dos minis i un pre-mini. Amés, hi ha un creixement en l’Escola de Bàsquet, amb dos equips,un projecte il·lusionant i sobretot el futur d’aquest club. En vuitanys de vida, el BFV ha assolit èxits esportius, i per sobre de totsel del “grup de gent que el forma”.