Conèixer la natura amb Jaume Sañé Els mamífers · Conèixer la natura amb Jaume Sañé Els...

Conèixer la natura amb Jaume Sañé

Els mamífers

Conèixer la natura amb Jaume Sañé - Els mamífers.indd 1 04/07/19 08:42

introducció

Primera edició (amb el títol Conèixer els mamífers): març del 2010Segona edició: setembre del 2019

© del text: Jaume Sañé (www.jaumesane.com)

© d’aquesta edició: 9 Grup Editorial – Cossetània Edicions

C/ Violeta, 6 • 43800 VallsTel. 977 60 25 91

[email protected]

Revisió dels textos: Carles Flaquer

Fotografies de l’autor, excepte portada (Jordi Cabanas), pàgs. 6, 8, 31 sup, 51 inf, 102, 103 ,107, 109 sup, 116, 119 sup, 121 sup) (Jordi Bas); 19, 63, 141 (Ferran

Arumí); 27, 60, 62 (Ignasi Torre); 29 (Xesco Puigdomènech); 38 (Carles Flaquer); 44 (Domingo Trujillo); 61, 93 (Ferran Aguilar); 73 (Rodrigo Pérez Grijalbo); 85 (Andrés M. Domínguez); 97 (Luis Casiano); 111 inf (Josep Guillén); 127 (Fundació CRAM); 131 (Jordi Ruiz-Olmo), i 130, 132, 137 inf (Arnau Sañé)

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Cachimán Grafic, SL

ISBN: 978-84-9034-857-4

DL T 901-2019


INTRODUCCIÓQuè és un mamífer? ............................ 4El món dels mamífers ......................... 8Com cal estudiar i observarels mamífers? .........................................12

ELS MAMÍFERSAlmesquera ............................................25Ant ...........................................................117Arruí ........................................................122Balena blava .........................................141Balena franca ......................................136Bisó eurupeu ......................................124Cabirol ...................................................110Cabra salvatge ...................................118Cap d’olla d’aleta curta ................133Cap d’olla gris ....................................132Castor ........................................................57Catxalot .................................................134Cavall salvatge ....................................125Cérvol ....................................................114Cérvol sika ...........................................113Coatí ..........................................................89Coipú .........................................................54Conill americà .......................................47Conill de bosc .......................................46Daina .......................................................112Dofí comú ............................................126Dofí llistat .............................................127Dofí mular ............................................128Dofí tacat ..............................................130Eriçó clar ..................................................23Eriçó fosc .................................................22Ermini.........................................................73Esquirol .....................................................50

Índex

Esquirol africà ........................................52Esquirol gris ............................................53Fagina .........................................................80Foca comuna ......................................105Foca grisa ..............................................104Gat salvatge ............................................90Geneta ......................................................86Golut ..........................................................84Guineu ......................................................94Guineu polar..........................................96Isard .........................................................120Iubarta ....................................................138Linx boreal ..............................................91Linx ibèric ................................................92Liró gris .....................................................69Llebre europea .....................................49Llebre ibèrica .........................................48Llop .............................................................98Llúdriga .....................................................78Mangosta africana ...............................85Marmota ..................................................55Marta .........................................................81Mona de Gibraltar ..............................45Morsa ......................................................103Mufló .......................................................123Musaranya d’aigua pirinenca .........29Musaranya nana ...................................28Musaranya tricolor .............................27Musaranya vulgar .................................26Mustela .....................................................72Nòctul gegant .......................................43Nòctul petit ............................................42Orca ........................................................131Orellut .......................................................37Ós bru ....................................................100


Índex 143

Ós polar ................................................102Ós rentador ...........................................88Pipistrel·la nana ....................................32Porc espí ..................................................56Porc senglar .........................................108Rata cellarda ..........................................68Rata d’aigua ............................................63Rata de claveguera .............................66Rata negra ...............................................67Ratolí boscà ............................................65Ratolí casolà ...........................................64Ratolí espinós ........................................70Ratolí zebra ............................................71Ratpenat cuallarg .................................41Ratpenat d’aigua ..................................35Ratpenat d’orelles dentades .........34Ratpenat de bosc ................................38Ratpenat de cova ................................39Ratpenat de ferradura .....................30

Ratpenat de la fruita d’Egipte.......44Ratpenat dels graners.......................40Ratpenat muntanyenc ......................33Ratpenat rater gros ...........................36Ren ...........................................................116Rorqual comú ....................................140Talp ..............................................................24Talpó comú.............................................58Talpó roig .................................................59Talpó muntanyenc ..............................60Talpó dels prats ....................................61Talpó de tartera ...................................62Toixó ..........................................................82Turó ............................................................76Visó americà ..........................................75Visó europeu .........................................74Vell marí ................................................106Xacal ..........................................................97


La mateixa paraula ho diu: un mamífer és un animal que mama, i així, mamant, s’alimenten les cries dels mamífers durant els primers estadis de la seva vida. A la pràctica, però, un mamífer és molt més que això. Els mamífers són éssers peluts que pareixen les seves cries i poden regular la temperatura del seu cos. El seu origen es remunta a finals del període triàsic, ara fa més de dos-cents milions d’anys. Van evolucionar a partir dels sinàpsids primitius, un grup d’animals de quatre potes que havien estat molt abundants, però que van haver de recular amb l’ex-pansió dels dinosaures. La competència directa dels dinosaures devia fer espavilar els pocs sinàpsids que havien sobreviscut, que van buscar sistemes per explotar unes altres condicions. En aquells moments, ser petit i nocturn era tot un avantatge, però representava problemes per escalfar el cos. I així devien néixer els pèls, originats a partir de plecs cutanis i, més tard, l’homeotèrmia, és a dir, la capacitat per mantenir constant la temperatura del cos. Quan els dinosaures van desaparèixer, aquells petits vertebrats ja estaven preparats per a l’expansió. Havia arribat l’hora dels mamífers.

A poc a poc, els mamífers van anar ocupant l’espai lliure i es van es-tendre per tot el món. L’adaptació a les noves condicions va diversificar el grup fins als límits més insospitats, però tots els membres han man-tingut sempre les seves tres característiques més genuïnes: tenen pèl, mal que sigui només durant l’estat embrionari, donen mamar a les seves cries i tenen tres ossos a l’oïda mitjana, evolucionats a partir d’ossos de les mandíbules dels seus avantpassats.

Bèsties peludes…

Els pèls que cobreixen la pell de la major part dels mamífers són la característica més visible d’aquest grup d’animals. Tenen un origen exclu-

Què és un mamífer?

Detall dels pèls d’una llebre ibèrica


Introducció 5

sivament epidèrmic, com les plomes dels ocells o les escates dels rèptils. Però els pèls són propis dels mamífers, no hi cap altre grup d’animals amb pèls i, a més, tots els mamífers en tenen mal que sigui només durant les primeres etapes de la seva vida.

El registre fòssil no sol conservar els pèls, i per això ningú no ha pogut datar-ne l’origen exacte. Però és probable que els primers mamífers ja tinguessin pèls, i més tenint en compte que es tractava d’animals menuts que havien de mantenir estable la temperatura del seu cos. De fet, l’aïlla-ment tèrmic és la més visible i la més universal de les funcions del pelatge dels mamífers moderns.

Com sol passar sempre, però, no tots els pèls són iguals. Els que formen la llana o borra són prims i flexibles, i s’enganxen entre ells. Co-breixen la part més propera de la pell i són un aïllant tèrmic excel·lent per a les espècies que viuen en climes freds. Als climes temperats, com el nostre, moltes espècies es desprenen d’aquests pèls a l’estiu i en tor-nen a posar a l’hivern. Però a la natura no es perd res. La llana d’animals salvatges i domèstics és un material excel·lent per al folre dels nius dels ocells.

Els pèls més visibles, llargs i gruixuts, sobresurten per sobre de la borra i, a més d’aïllant, tenen una funció protectora de la pell. En alguns mamífers són molt forts i, en casos extrems, han evolucionat fins a for-mes de protecció tan eficients com les punxes dels eriçons o les escates dels pangolins. Posats a la cua, serveixen per a espantar mosques; a les pestanyes, protegeixen els ulls de la pols, i a sobre el cap i el coll, poden ser fins i tot decoratius.

Una altra història són els pèls tàctils, llargs i gairebé rígids, im-plantats a la hipodermis i amb capacitat per transmetre sensacions de contacte. S’anomenen vibrisses i són imprescindibles per moure’s en la foscor. Per això els tenen molts animals nocturns, normalment al voltant de la boca i el nas. Els tenen els ratolins per moure’s enmig de mates i també els gats mesquers per desplaçar-se sense fer soroll i poder caçar els ratolins. Els pèls tàctils fan tant servei que predadors i preses els han adoptat i uns i altres lluiten per la subsistència amb els mateixos invents.

Però, en la seva llarga carrera evolutiva, els mamífers han tingut temps de tot. I també d’adonar-se que els pèls no són tan útils quan el medi on viuen ja no és el medi terrestre habitual. Així, hi ha mamífers que passen la seva vida sota terra, com la rata talpera nua d’Etiòpia, que han perdut completament el pèl. I els mamífers marins també han anat pel mateix camí. A més, en tornar a la vida aquàtica, aquests mamífers han perdut també les seves extremitats o les han transformades en ale-tes adaptades per nedar. Les foques i parents, que conserven les quatre extremitats, són peludes al moment de néixer, però es van pelant a mesura que es fan adultes, coincidint amb l’augment del seu lligam amb el medi marí. Els dofins i les balenes, més adaptats a la vida aquàtica, han perdut del tot les seves extremitats posteriors i també tot el pèl, cosa que els ajuda a ser més hidrodinàmics. Tot i això, si tenim el privilegi de veure-les prou a la vora, encara podrem descobrir uns quants pèls esparsos, curts i gruixuts, al cap d’algunes balenes, rastres inconfusibles del seu origen pelut.


Jaume Sañé6

… que pareixen els seus fills

Una característica pròpia dels mamífers és el sistema de reproducció. Els mamífers més primitius, com els equidnes i els ornitorincs, encara ponen ous. Però la immensa majoria són vivípars, és a dir, els embrions es desenvolupen dins del cos de la mare i neixen amb un estat de crei-xement que pot ser més o menys avançat. En els mamífers marsupials, els més primitius d’aquest grup, les cries eixint de néixer encara han de passar una temporada dins d’una bossa externa de la mare, anomenada marsupi. En els mamífers més moderns o placentats, que són la major part, els petits surten directament a l’exterior, després de formar-se du-rant una temporada a dins el ventre de la mare, alimentats per la via directa del cordó umbilical.

La durada de la gestació és molt variable, en funció de la mida de l’animal i de la seva estratègia de reproducció. Hi ha molts mamífers di-minuts, com la major part de rosegadors i insectívors, que pareixen una gran quantitat de cries molt poc desenvolupades. Les rates i els ratolins neixen sense pèl i amb els ulls tancats, i s’assemblen més a un fetus que a un adult. El mateix passa amb moltes altres espècies, com ara els conills. Els petits estan capacitats per buscar el mugró entre el pelatge de la mare, mamar i poca cosa més. La mare ha de tenir una cura especial d’aquests

nadons que semblen pre-maturs, i per això els pro-tegeix a dins un niu ben acollidor. Els conills fins i tot s’arrenquen pèl del cos per fer el llit dels seus fills. És una estratègia que permet tenir moltes cries alhora, ja que neixen molt petites, i la uti-litzen sobretot els mamífers petits que tenen moltes bai-xes perquè són presa habi-tual de molts depredadors. Són animals nidòfils, que es queden necessàriament uns quants dies al lloc on han nascut.

Els mamífers més grans solen tenir una altra estra-tègia. Amb menys enemics naturals, no cal tenir tantes cries. Un fill únic, o una bes-sonada, ocupen menys espai a la panxa, i, per tant, es po-den permetre néixer més tard. Les llebres, parentes properes dels conills, perta-nyen a aquest grup. Els petits són una còpia en miniatura dels adults, i poden caminar

Les cries dels lirons grisos neixen peladesi amb els ulls tancats


Introducció 7

des del primer dia. La mare no els construeix cap mena de cau, i encara menys un llit per dormir. L’estratègia defensiva és passar desapercebut i ser ben espavilat. Els cabirols, i en general tots els ungulats, i també els primats i els cetacis, comparteixen aquest sistema. Són animals nidífugs, que fugen tan aviat com neixen del lloc del part.

La norma general, però, té moltes excepcions. I una som nosaltres. Els homes som intel·ligents, i això es paga amb un cap molt gros. Tant, que els petits han de néixer molt d’hora, quan el cap fa la mida justa per poder passar per la pelvis de la mare. Després, és clar, la feinada és per a la mare, que ha d’agambar un fill molt poc espavilat.

Una vegada fora del ventre de la mare, les cries han de créixer ben de pressa, i per això han de menjar qualitat i quantitat. Tot està previst, l’evolució ha dotat les femelles per produir un aliment molt especial. Por-ta els greixos, els hidrats de carboni, les proteïnes i els minerals necessaris per al creixement i, a més, ni tan sols s’ha de mastegar : és la llet. Una altra exclusiva dels mamífers que, de retruc, els ha donat nom: per extreure la llet de les glàndules mamàries cal tenir llavis capaços d’ajustar-se al mugró de la mare i xuclar ; dit d’una altra manera, cal mamar. I és que els mamífers, com dèiem al principi, són els animals que mamen, aquesta és la característica que els dóna nom.

La petita mona de Gibraltar no perd de vista el mugró de la mare


Els homes hem tingut tractes amb els altres mamífers des del temps de la picor. De bon primer, la relació era la caça. Com aquell qui diu, hem caçat tots els mamífers que se’ns han posat al davant. Alguns, per cert, com les balenes, les foques o els óssos, no n’han sortit gaire ben parats. Els conills, els cérvols i els porcs senglars, entre molts altres, són peces de caça encara avui dia. I, d’altra banda, també tenim mamífers domes-ticats des de temps immemorials. Els gossos, els gats i els cavalls ens fan companyia i ens ajuden; les cabres, les ovelles, les vaques i els porcs ens “donen” carn, llet i pell; els conills, les fures i els hàmsters també viuen al nostre costat…

Amb aquests antecedents, us heu parat mai a pensar com és que la major part de gent que treu el cap al món de la natura comença pels ocells? Molt fàcil: els ocells són fàcils de veure i els mamífers salvatges són molt complicats. El ratolí boscà, per exemple, és una de les espècies més abundants. N’hi ha a qualsevol bosc, a qualsevol mica de marge, a qualse-vol espai natural… N’heu vist mai cap? No, oi? Els mamífers no es deixen veure, són nocturns, molts són petits, no tenen colors vistosos i fugen dels homes com el dimoni de la creu. Per tant, si la resposta és no, no penseu que sigui gens estrany…

El món de les olorsEls ocells viuen en un món visual i sonor, és a dir, deixar-se veure i dei-

xar-se sentir és la base de la seva comunicació. Però el món dels mamífers és bàsicament olfactiu, fins al punt que la major part de missatges no es veuen ni se senten: el món dels mamífers és el món de les olors.

Com cal estudiar i observarels mamífers?

Óssos morts en terme de Les, a la Vall d’Aran, a mitjan segle passat. Aquesta i altres imatges semblants encara es poden observar al bar Es Neres, del mateix poble


Introducció 13

Vet aquí un exemple. El gat mesquer està perfectament adaptat a la vida nocturna, i això té avantatges i inconvenients. Els seus ulls hi veuen bé en la foscor, però per molt que s’aixequi dret, a plena nit la seva vista no arriba gaire enllà. El sentit de l’oïda funciona a la perfecció en el cos a cos, però un xisclet se l’emporta el vent i dura molt poc. Però el gat mesquer és un mamífer, i com a tal pot emetre missatges que perduren amb el temps, i que donen informació encara que el seu emissor estigui ben lluny i dedicat a una altra feina: és el llenguatge de les olors.

El gat mesquer podria deixar els excrements a qualsevol lloc, però s’estima més col·locar-los a punts estratègics, sobre una pedra, a la punta d’un cingle, en un lloc de pas… La seva olor és inconfusible i té molta uti-litat. Qualsevol gat mesquer que passi per la latrina pot recollir informació directa sobre la situació del territori i dels seus estadants.

L’olor és un llibre obert amb un llenguatge per a cada espècie. Serveix per a identificar cada individu concret i per a donar a conèixer el seu estatus social i la seva situació. Què fa un toixó quan es para de tant en tant i sembla que s’assegui un moment? Marca el territori, les glàndules anals freguen amb el terra i deixen informació. Ell ha passat per aquí, i no qualsevol altre toixó. Els ulls petits i el nas gros expliquen bé quina impor-tància tenen aquests dos sentits per als toixons. Així, un pot ser nocturn i bosquerol, i comunicar-se amb tothom sense haver-hi de tenir tracte personal. Les llúdrigues deixen els seus excrements a llocs ben visibles, sobre les pedres del mig del riu; les rates saben per l’olor si un individu és de la seva família; els talps s’orienten perfectament en la foscor absoluta de les galeries subterrànies, però, això sí, amb una nàpia ben important a da-vant de tot del cos… Tot el món dels mamífers està relacionat amb l’olor. L’olor de la teca, l’olor de la parella, l’olor dels enemics, l’olor de la mort… En el cas de les guineus, l’olor és tan potent que fins i tot un home la pot sentir, però normalment les olors són molt més subtils.

Els homes, en canvi, hem evolucionat en una altra direcció, i hem trobat infinites maneres de comunicar-nos a part de l’olor. Podem parlar,

El gat mesquer va arribar com a gat de casa i ha acabat convertint-se en un animal salvatge


Jaume Sañé14

escriure, llegir… El sentit de l’olfacte ja no és una necessitat, sinó una curiositat, una cosa més que amb prou feines fem servir, fins al punt que l’olor corporal és gairebé una molèstia que cal amagar. Però, de quina manera? Amb una altra olor artificial, és clar. Ens posem de tot per fer bona olor. En el fons, els homes només som uns altres mamífers, i no ens podem escapar d’aquesta condició.

El naturalista detectiu

És clar, doncs, que, posat a estudiar els mamífers, el naturalista es con-verteix en un autèntic detectiu. No espereu veure el llop el primer dia que passeu per casa seva; si en veieu les petjades, ja podeu estar con-tents… i el que hem de veure clar és que aquest és, ni més ni menys, el nostre objectiu. Ja que tenim un nas de patata que serveix per poca cosa, haurem d’aprendre a llegir la natura, a reconèixer les petjades, les restes de menjar i els excrements, i, fins i tot, a buscar indicis indirectes de la presència dels animals. Aprendre’n no és fàcil. Les petjades dels toixons, per exemple, són de bon reconèixer : amb els quatre dits gairebé alineats recorden la petjada d’un ós en petit. Les dels óssos, semblants però molt més grans, també són de bon identificar. Però les petjades dels ungulats, en canvi, són totes molt semblants. Els excrements dels gats mesquers i els de les llúdrigues són inconfusibles. Ara bé, qui és capaç de diferenciar amb seguretat els excrements de les martes dels de les fagines? Són tous, petits, tenen restes de fruita… i són gairebé iguals. Hi ha llibres sencers dedicats a estudiar els mamífers pels seus rastres. Per tant, el tema s’esca-pa dels objectius d’aquest llibret. Però, en canvi, sí que podem explicar el mètode de treball, que serveix per a estudiar la natura en general, i que en el cas dels mamífers és molt important.

L’única eina imprescindible per a un naturalista és d’allò més senzilla: paper i llapis. És impossible sortir a fer un volt sense trobar res interessant per apuntar : una orquídia florida, un cabirol lladrant, un niu d’esquirols… I pel naturalista no n’hi ha prou d’observar-ho, gaudir-ne i anar-se’n. L’any que ve serà difícil recordar la setmana exacta en què bramaven els cér-vols, i segurament no sabrem dir ben bé de quin material estava fet el niu d’aquells ratolins… El naturalista és un estudiant permanent d’una assignatura tan complicada que encara guarda molts temes verges que ningú no ha investigat.

“Rapa das bestas”, a Galícia. L’home ha tingut des de sempre relacions intensesamb altres mamífers


Introducció 15

La llibreta de camp

La llibreta de camp ha de ser petita, no més grossa que el llibret que teniu a les mans, ja que l’haurem de traginar arreu on anem per poder apuntar sobre la marxa. Així podrem portar-ho tot en una butxaca de la motxilla, a punt de fer servir. Per poc que ens agradi dibuixar, uns esbossos de les observacions ens poden ajudar molt. Si estem fora de casa, hi podem enganxar altres coses, com, per exem-ple, la tarja de la pensió on hem dormit, l’entrada d’un parc nacional o qualsevol record del país. Una llibreta de camp feta amb gràcia es pot convertir, de passada, en un diari de les nostres vivències que amb el temps pot ser molt agraït. Pel que fa a les anotacions, hauria de quedar tot apuntat si responem a quatre preguntes bàsiques.

Què? No sempre sabrem identificar una espècie o un rastre a primer cop d’ull, però tant se val, es tracta d’apuntar què hem vist amb tots els detalls, i si tenim una maquineta i podem fer una foto-grafia, molt millor. A l’hora de identificar petjades, és important fer almenys una fotografia al costat d’un objecte conegut (una moneda, per exemple) perquè després tinguem una referència sobre la seva mida. Després a casa, amb l’ajut de llibres o d’algun amic més expert que nosaltres, mirarem de fer la identificació.

On? Cal descriure una mica l’indret i, si la dada és prou interes-sant, dibuixar un petit esquema detallat per poder-hi tornar sense perdre’ns, tenint cura, això sí, de fer servir només referències per-manents (per exemple, si fem el plànol a la primavera i indiquem un punt com a “pla de gallarets”, quan hi tornem a l’hivern la indicació poc ens servirà de res).

Quan? Cal anotar el dia i si convé l’hora i tot. Sembla que no hagi de fer falta, però al cap d’uns quants anys de veure coses sense apuntar-les, qui és capaç de recordar exactament quan comencen a bramar els cérvols, o quan es desperten els lirons del son hivernal?

Com? Amb aquesta última pregunta ens assegurem de no dei-xar-nos res. Cal anotar tot allò que pugui tenir relació amb el fet. Quin temps feia quan hem vist l’animal? Què feia quan l’hem vist? Com ha reaccionat a la nostra presència?

La llibreta de camp és imprescindible per a qualsevol naturalista


Jaume Sañé16

De bon primer, ens pot semblar que els apunts que hem pres no diuen gran cosa. Però un naturalista té una condició que converteix totes aquestes dades en un petit tresor: la curiositat. Aquesta és la mare dels ous.

Una vegada a casa, amb els llibres a la mà o amb l’ajut d’altra gent, podrem saber que aquell ratpenat era l’orellut. Amb el temps, podrem identificar molts mamífers pels seus excrements o per les seves pet-jades, igual que les serps per les seves mudes o els ocells pel seu cant. I ens passarà moltes vegades que, repassant apunts d’anys enrere, es-brinarem coses que en aquell moment no vam identificar o no vam valorar prou bé.

Sempre que puguem, també va bé acompanyar els apunts amb dibui-xos o esquemes, que sovint són més descriptius que les paraules seques. No ens ha de fer por no ser cap artista; n’hi ha prou si nosaltres ens hi entenem. I encara un últim detall: el dubte ha de ser la norma. Escolteu el que diguin els experts i llegiu el que expliquen els llibres, però no us ho agafeu com una veritat absoluta que no canviarà mai.

L’observació dels mamífers

Malauradament, observar i estudiar els mamífers és complicat i, a ve-gades, fins i tot, poc recomanable. Potser l’exemple més clar són els rat-penats, que a l’època de cria són tan sensibles que amb una simple visita a les colònies de cria podem causar un autèntic desastre. Però afortuna-dament no tot són ratpenats, i, amb paciència i tacte, podem aconseguir observacions inoblidables que, si ens agrada la fotografia, poden acabar capturades en una imatge. Gairebé sempre la màxima activitat dels mamí-fers és a primera hora del dia o al captard. I la norma bàsica és no fer gai-re xivarri i ser a l’hora i al lloc indicats. La brama del cérvol, per exemple, és tot un espectacle que podem observar i, sobretot, escoltar, cada tardor a indrets com la serra de Boumort, al Pirineu lleidatà; a Cazorla (Jaén), o a Salburúa (al País Basc). Les daines, en canvi, les observarem fàcilment des dels aguaits per a ocells dels Aiguamolls de l’Empordà. La cabra salvatge la trobarem als Ports, i també a Gredos i a Sierra Nevada. En aquest cas, per veure-les de prop, la millor tècnica és acostar-s’hi molt a poc a poc, apro-fitant les mates per amagar-nos, fins a arribar a la distància ideal. Els més bons s’estiren a terra i es mouen arrossegant-se per tal d’aconseguir una bona observació. Potser a la primera se’ns espantaran, però si hi insistim una mica, podem veure-les molt i molt a prop. Així ens podrem acostar

Petjades d’ós bru, sens dubte les més inconfusibles de la nostra fauna


Introducció 17

també als isards, als muflons i als arruïns. Doñana és conegut pels ocells, però és un dels millors llocs per veure porcs senglars. Observar carnívors és molt més complicat, però, en canvi, els mamífers ofereixen una altra opció molt gratificant: els cetacis. Molta gent no ho sap, però sense anar gaire lluny podem veure dofins i balenes que sovint ofereixen autèntics espectacles naturals. Els rorquals comuns fan cap cada estiu a les aigües del golf de Lleó. Els caps d’olla viuen de manera permanent al canal que hi ha entre Tenerife i la Gomera, a les Canàries. Els dofins comuns passen bona part de l’any a les aigües calmes de la badia d’Algesires. També a l’estiu, les orques esperen les tonyines a l’estret de Gibraltar, i des de Tarifa surten barques expressament per portar gent a veure-les.

De vegades, per estudiar els mamífers cal capturar-los.A la imatge, un mascle de cabra salvatge del massís dels Ports

Un linx ibèric anestesiat en mans dels especialistes del Parc Nacional de Doñana


Jaume Sañé18

Egagròpiles: estudiar els morts per conèixer els vius

Els estudiosos dels mamífers empaiten els mussols. I el fet té una explicació: els rapinyaires de nit, com les òlibes o els mus-sols, s’empassen senceres les seves preses. A l’estómac les desfan i n’aprofiten la carn i les parts més toves. Però els ossets remenuts dels ratolins, les plomes dels ocells i la closca dels escarabats més grans, tot això, juntament amb becs, dents i ungles, queda arraco-nat a l’estómac. Quan hi ha material suficient, el mateix estómac ho premsa i ho arrodoneix tot fins que agafa la consistència d’una croqueta acabada de fer, de color fosc, i ho envia tot cap a fora pel mateix lloc per on va entrar : per la boca. Al moment de sortir, la croqueta és tova, calenta i molla. Però aviat s’eixuga i pren consis-tència. I es converteix en l’objecte del desig de molts naturalistes: una egagròpila.

Els que s’hi dediquen les recullen sense mandra, n’omplen bosses senceres i se les emporten cap a casa. I allà les miren i les remiren, i les posen a estovar amb una mica d’aigua. I llavors, amb un sac de paciència i unes pinces diminutes, en destrien totes les parts i les clas-sifiquen. Busquen, sobretot, restes de cranis de ratolins i musaranyes. Com que es tracta d’ossos durs, sovint surten ben sencers, perfec-tes… Llavors és qüestió d’examinar-los un per un mirant, sobretot, les dents que tenen. Estudiant els cranis que apareixen nets i polits a dins les egagròpiles, és fàcil identificar les restes. Hi ha grups de den-tadures molt diferents. Els insectívors com les musaranyes tenen la boca plena de dents punxegudes, algunes amb dents vermelles i d’al-tres amb dents blanques. Els rosegadors, en canvi, no tenen ullals, i al seu lloc hi ha un espai buit entre els queixals i els incisius (vegeu pàg. 60.3). Per als interessats, hi ha guies per arribar fins i tot a identificar al nivell d’espècie. I, moltes vegades, aquesta és l’única font d’informació per saber quins són els micromamífers que viuen en una contrada. Només una recomanació: cal tenir present que el temps de recollida és a la tardor i l’hivern, quan els ocells no crien, i les golfes, els forats dels arbres i els espais entre les voltes de l’ermita i la teulada són llars deshabitades. Més endavant, quan els ocells coven o tenen petits, recollir egagròpiles no és gaire recomanable. Més que res, per no trencar la intimitat de la família i perjudicar la nova fornada.


Introducció 19

Caçadors d’imatges

El tracte amb els mamífers és, moltes vegades, el més semblant en-tre un caçador i una presa. Fins i tot els professionals han de posar tram-pes a vegades per capturar-los vius i així poder marcar-los i estudiar-los detalladament, i després seguir el seu comportament a distància amb la tècnica del radioseguiment. Així s’ha fet durant anys amb els linxs a Andalusia i amb les llúdrigues a l’Empordà. És la lluita entre ells i nosal-tres per veure qui guanya. Ells, per norma, no es deixen veure de prop i nosaltres ens hi volem apropar. Si, a part de ser simples observadors o científics il·lustres, ens agrada la fotografia, llavors el camp d’acció s’amplia. En aquest cas, no ens cal veure directament l’animal, sinó que en tenim prou d’aconseguir una còpia de la seva imatge. Aquí obrim les portes d’un altre món, el de la fotografia de fauna salvatge. Les mateixes tècniques que ens serveixen per a observar ens poden servir per a fotografiar. Però n’hi ha una de feta a mida: la barrera de raigs infrarojos. Es tracta d’instal·lar un dispositiu en un lloc de pas, o en un lloc que nosaltres mateixos podem haver convertit en una menjadora artificial, de manera que una càmera amagada es dispari quan la nostra presa travessa la barrera invisible del raig infraroig. Normalment, els mi-llors resultats s’obtenen de nit. L’endemà al matí ens espera la sorpresa positiva de veure quines imatges ha captat la càmera mentre nosaltres dormíem. Això, és clar, si no tenim la sorpresa negativa d’haver-la perdut a mans d’un lladregot.

Els fantasmes del bosc. La fotografia combina una exposició llarga amb un cop de flaixper il·lustrar els costums esquius dels cabirols


Jaume Sañé20

Algunes entitats relacionades amb l’estudii la conservació dels mamífers

Museu de Ciències Naturals de Granollers “La Tela”Carrer Palaudàries, 102. Jardins Antoni Jonch Cuspinera – 08402 Granollers

Tel. 93 870 96 51

www.museugranollersciencies.org

www.ratpenats.org

Pioners en l’estudi de petits mamífers i quiròpters a Catalunya. Actualment

porten a terme el programa “SOS Ratpenat” en col·laboració amb el

departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, per atendre consultes

ciutadanes sobre ratpenats, sobretot pel que fa a les espècies que entren a les

cases.

CRAM – Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals MarinsPasseig de la Platja, 28-30 – 08820 El Prat de Llobregat

Tel. 93 101 01 70

www.cram.org

Rescat i recuperació dels animals marins protegits, desenvolupament de projectes

de conservació i realització de campanyes d’educació, formació, participació i

divulgació.

ICHN – Institució Catalana d’Història NaturalCarrer del Carme, 47 – 08001 Barcelona

Seu de la Secretaria: Carrer de Maria Aurèlia Capmany, 14-16 – 08001 Barcelona

Tel. 93 324 85 82

[email protected]

https://ichn.iec.cat

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans. La ICHN és una associació de caire científic

i sense ànim de lucre que té per finalitat promoure l’estudi i la conservació dels

diferents components del medi natural i difondre’n els coneixements obtinguts.

Organitzen cursos i sortides relacionades amb la flora i la fauna de Catalunya.

Amb delegacions a diverses comarques.

Societat Espanyola per a la Conservació i Estudi dels MamífersSECEM. Apdo. de Correos 13100 – 29010 Málaga

[email protected]

www.secem.es

Jornades sobre conservació i estudi de mamífers, atles dels mamífers terrestres

d’Espanya, entre altres activitats

els mamífersConèixer la natura amb Jaume Sañé - Els mamífers.indd 20 04/07/19 08:43

Els mamífers 21

els mamífersConèixer la natura amb Jaume Sañé - Els mamífers.indd 21 04/07/19 08:43

Jaume Sañé22

Eriçó foscErinaceus europaeus

Com és?Els eriçons són inconfusibles, amb els pèls de l’esquena convertits en

punxes endurides. L’eriçó fosc o comú és l’insectívor més gran del país, sovint passa d’un quilo de pes. Uns músculs de la pell li permeten embo-licar el cos amagant el ventre, les potes i el cap, de manera que, quan vol, es converteix en una autèntica bola de punxes. Els eriçons poden passar molta estona en aquesta posició fins que no veuen clar que ja no hi ha cap perill immediat.

Com viu?

Espècies semblantsL’eriçó clar és gairebé pastat, però tot més blanquinós, amb les orelles

més grosses i el morro més curt.

L’eriçó és un animal lent i vergonyós que surt quan es fa fosc. El trobarem sovint en marges i conreus prop de zones habitades. No és animal de grans tecs. És un gran col·laborador dels pagesos, ja que passa la nit pellucant cucotes, insectes, cargols i cucs. A vegades, rosega la fruita caiguda dels arbres o s’aferrissa a algun carnús. Els eriçons solen criar una vegada a l’any, a la primavera, i tenen tres o quatre petits que neixen cecs, nus i amb les pues toves de color clar. Fins al cap de dues setmanes no obren els ulls. Llavors, a poc a poc, se’ls comencen a en-durir les pues, i a finals d’estiu ja són independents. Només són actius al bon temps. A la tardor busquen un forat arrecerat per passar l’hivern ben adormits. Si ningú no els empipa, no en sortiran fins al març o l’abril. Llavors s’afanyen a buscar teca per recuperar el pes que han perdut durant la hibernació.

1

2

3


Jaume Sañé24

TalpTalpa europaea

Com és?Mida a mig fer entre un ratolí i una rata de claveguera i cos cilíndric

recobert de pèl negre, espès i lluent. Les potes del davant són transfor-mades en autèntiques “pales”, adaptades per obrir-se pas sota terra. El nas, llarg i molt sensible i mòbil, li serveix per localitzar les preses en la foscor dels seus forats. Els ulls, diminuts, estan coberts per un tel i queden totalment amagats entre el pelatge.

Com viu?Present a gairebé tot Europa i el nord-est de la península Ibèrica. El

talp està totalment adaptat a la vida subterrània, fins al punt que aquests animals no surten gairebé mai a l’exterior. El seu hàbitat és una complica-da xarxa de galeries que construeixen ells mateixos amb molta habilitat. De tant en tant, la terra que els sobra de les obres l’han de treure a fora per poder continuar, i el resultat són els pilots de terra que apareixen repartits als camps habitats. Els talps són insectívors, però bona part de la seva dieta la constitueixen els cucs de terra, que sovint capturen i emma-gatzemen en una cambra adequada com a rebost.

CuriositatsEls talps són més murris del que semblen. Abans d’empassar-se els

cucs, els netegen aguantant-los amb la boca i fregant-los amb les potes del davant. Quan els cau terra a sobre, s’espolsen ben bé com ho faria un gat o un gos.

Espècies semblantsEl talp ibèric, gairebé idèntic però una mica més petit, és exclusiu de

la península Ibèrica.

1

2

3

4

1

2

3


Conèixer la natura amb Jaume Sañé Els mamífers · Conèixer la natura amb Jaume Sañé Els...

Documents

Transcript of Conèixer la natura amb Jaume Sañé Els mamífers · Conèixer la natura amb Jaume Sañé Els...