Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku....

32
Juny de 2021

Transcript of Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku....

Page 1: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

Juny

de

2021

Page 2: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

Consell editorial Celia Juárez, Conxa Ortells, Domingo Aragón, Elisabet Prades, Edgardo R. López Jöcker, Juan Antonio Peinado, Lola Gómez, Coordinadora Grup de Dones en Forma

Disseny, portada i maquetació: Consol Camí Adell

La Veu de Torre Llobeta no es fa responsable dels continguts dels articles.

Editorial Monogràfic: Optimisme i salut3. Optimismo y resiliencia. Las dos caras de una misma moneda 4-5-6-7. Què ens ajuda a estar bé?8. Actitud: alegría 9. Las locas mujeres Concurs literari Nou Barris:10-11. 33è. Concurs literari Nou Barris Petits relats:12. Arbre ufanós 13. Emboscats 14. La App 15. La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia:16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules

19. Per sempre tu20. Tejedoras de palabras. Leer Col·laboracions:21. Yo, filosofastro 22. Apuntes para pensar / Ángeles sueltos 23. Sant Jordi, mata l’aranya 24. La palabra, un bien escaso 25. Posa en forma la teva ment 26. Cuines. La cuina de l’àvia 27. Voluntaris de Torre Llobeta. El regal 28. Personatges. Aurora Bertrana 29. Grup de Dones en Forma. Una semilla que floreció 30. El nostre medi ambient. Ja no es pot esperar 31. Humor en broma Agenda d’activitats

Aquest número de la La veu de Torre Llobeta, també el trobareu publicat al web del centre cívic: http://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/torrellobeta

S’apropa l’estiu, ja gairebé el tenim a tocar i amb ell la il·lusió renovada per gaudir de les vacances, del temps d’esbarjo, de no fer res… Però també és temps de llegir, per això us deixem l’edició número 76 de La Veu de Torre Llobeta. Com sempre, està farcida de poesia, de petits relats, de col·laboracions, de passatemps i, fins i tot, d’un xic d’humor. Però, sobretot, trobareu els secrets de moltes de les persones col·laboradores que ens han explicat què fan per sentir-se bé.Desitgem que us agradi molt i que en gaudiu de la lectura i de l’estiu.BONES VACANCES A TOTHOM!

Consell editorial

Índex

Editorial

Page 3: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

“Si te caes siete veces, levántate ocho” Proverbio chino

Optimismo y resiliencia Las dos caras de una misma moneda

Juny

202

1

Optimisme i salut3

Durante más de diez años me he dedicado a estudiar a dos tipos de personas. En primer lugar, las personas más felices y optimistas, estas personas que cuando las ves, las oyes y estás un rato con ellas dices, ¡NO SÉ QUE ES LO QUE TE HAS TOMADO, PERO YO QUIE-RO UN POCO DE ESO! Ese tipo de personas con las que después de relacionarte con ellas sales inspirado, recargado, lleno de energía y esperanza y, aunque tienen problemas y re-tos como la mayoría del resto de los morta-les, su actitud y su manera de lidiar con sus problemas y con la vida en general, son una palanca de motivación e inspiración para la mayoría de nosotros y nosotras.En segundo lugar, las personas más resi-lientes, es decir, esas personas que, a pesar de vivir situaciones complicadas o traumas emocionales muy duros, son capaces no solo de volverse a levantar, sino de extraer un be-neficio y un aprendizaje de esas vivencias, ex-perimentando lo que en psicología se conoce como crecimiento postraumático. Son perso-nas que ante las dificultades de la vida no tiran la toalla y se crecen ante la adversidad, retándose a ellas mismas para evolucionar.Una de las grandes conclusiones a las que he llegado es que, sin duda, optimismo y resi-liencia y resiliencia y optimismo, son las dos caras de una misma moneda y que, felicidad y resiliencia van de la mano. Para ejemplificar esto, déjame que te comparta un estudio muy interesante que se realizó con los nadadores de la selección norteamericana. En él se selec-cionaron a los más optimistas y a los más pe-simistas para hacer el siguiente experimento: después de realizar una prueba de natación, se le pidió al entrenador que mintiera sobre los resultados, de modo que todos recibieron un peor resultado del que realmente habían hecho para, después de dejarles unos minu-tos de descanso, darles la oportunidad de

volver a realizar la prueba. Después de rea-lizarla por segunda vez, el resultado fue que los optimistas mejoraron su tiempo “el real” de la prueba anterior, mientras que los más pesimistas lo empeoraron.De este estudio podemos extraer varias re-flexiones. La primera de ellas es que ninguno de los nadadores, ya fueran más pesimistas u optimistas negaron la realidad, en este caso, el supuesto resultado que les habían dado, y es que muchas veces se suele tildar a las personas optimistas como ilusos o que de al-guna manera niegan los problemas y, como refleja este estudio, esto no es realmente así. Por otro lado, vemos que la gran diferencia es que los más pesimistas tiraron la toalla y no pusieron énfasis en superar su supuesta marca o limitación, mientras que los optimis-tas no solo creyeron en la posibilidad, sino que además se esforzaron para dar todavía más de lo que habían dado, dejando patente que resiliencia, superación y optimismo es-tán estrechamente ligados.Pero, aunque pudiéramos pensar que el opti-mismo y la resiliencia son actitudes y recur-sos internos verdaderamente valiosos para disfrutar de una vida más plena y feliz, que-da una cuestión importante por resolver ¿Se puede aprender? La respuesta a esta pregun-ta es que en efecto cualquiera puede, si quie-re, aprender y, en este sentido, hay dos ca-racterísticas clave para realizar este proceso que son, por un lado, la motivación, es decir, querer hacerlo y, por otro, compromiso para cambiar y entrenar ciertos hábitos mentales, emocionales y comportamentales para que esto suceda.

Raúl RaveloFormador en inteligencia emocional

(Parte 1)

Page 4: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

4Optimisme i salut

Leer, encontrarme con amigas y reír con ellas, en estos tiempos, son pequeños lujos que me hacen sentir bien. La lectura me hace viajar, conocer diferentes personajes y vivirlos intensamente. Las amigas son alegría, son mil conversaciones sobre lo cotidiano y, también, sobre lo extraordinaria que es la vida.

Celia

Des de sempre l’ésser humà ha buscat com millorar la seva vida, des d’allò més primari fins al més sofisticat, la cerca de benestar propi i del grup ha estat la clau.Cada persona té els seus propis recursos i estratègies per fer-ho. I en els últims temps, segurament, tothom hem esmolat

l’enginy per viure i conviure de la millor manera possible.Hem volgut que el nostre grup de perso-nes col·laboradores habituals compartei-xin amb nosaltres què fan per trobar-se bé i, alhora, perquè ens inspirin.

Què ens ajuda a estar bé?

Si hi ha alguna cosa que em faci sentir bé són els jocs del mòbil, em distreuen i em diverteixen. Llegir és una altra de les coses que m'ajuda a evadir-me d'altres problemes. També mirar els documentals de viatges de La 2, amb ells visc mil aventures i passejo per llocs inimaginables.

Àngela Riambau

Cada día tengo mi rutina: por la mañana, escucho música, todos los estilos me gustan. También me relaja y entretiene pintar mandalas. Haciéndolos, incluso me olvido de las horas. Por la tarde, leer, eso sí, también con la música, que me acompaña siempre. Bailar un ratito, es otro de los ejercicios que me llenan de alegría.

Carmen Badal

Para sentirse bien, lo primero que se debe hacer, es querer estar bien. Se ha de intentar, buscar lo bueno y positivo de todas las cosas y de todos los momentos. Puesto que todo no es absolutamente malo y siempre hay algo bueno que obtener, aunque solo sea, “la experiencia“.Tenemos que procurar seguir viviendo y sobrevivir, de la mejor forma posible en todos los momentos y en todas las circunstancias, tanto en las más como en las menos positivas.

Mayte y Rufino

Estoy llevando este tiempo de la mejor manera que puedo. Hago muchas cosas, entre ellas: leo, pinto mandalas, hago punto, cocino y escucho música. También disfruto mucho escuchando a mis hijos y a mis amigas y amigos...

Mercè Ardura

Page 5: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

Optimisme i salut5

Cam

inos

Desde hace algunos años, nos encontramos algunas amigas para caminar cada mañana por los caminos de Collserola. Por el sendero, avanzamos tranquilas. Palabras y sonrisas, alguna cancioncilla, algunas flores, algún comentario triste, o alegre, o profundo, o intrascendente.Al paso, nos cruzamos con algunos amigos: personas, perros, árboles... Nos saludamos, abrazamos a algunos, nos seguimos las vidas.Ojalá que este gozo tan grande y tan sencillo nos sea dado durante mucho tiempo. Pero sea como sea, gracias por estos días, gracias por este frío, gracias por este sol. Gracias por todo. Lola

Doncs jo passo el meu temps lliure fent coses que m’agraden com: - Escriure alhora que reflexiono i em poso en ordre. Pinto, dibuixo, llegeixo.- Vaig en bicicleta quan puc amb un grup que tinc. Camino o faig natació, procuro fer una hora d’exercici cada dia.- M’agrada molt estudiar i aprendre, meditar, tot el que fa referència al sentit de la vida i el més enllà.- Trobar-me amb els amics, viatjar, conèixer pobles i llocs nous.- També m’ agrada la música: sentir-la, ballar, cantar...Tinc encara moltes més coses que m’interessen i faria, però no puc per manca de temps. Mai m’avorreixo!Isabó

Mis recursos para sentirme bien son, sobre todo, los paseos por la naturaleza, la pintura, la música y relacionarme con personas agradables.También ver una película interesante o leer un libro que me engancha. Pero lo que más me gusta es poder compartir cualquiera de estas cosas con una grata compañía.

M. Jesús

La música és una de les poques coses que em fan sentir bé... encara que també em pot entristir portant-me vivències que no es poden repetir. També llegir. És com fer un viatge: et permet somiar, fugir del que no t'agrada i gaudir amb noves experiències i coneixements.

Maria del Amor

A mi, el que em fa sentir bé són les bones estones que passo amb la meva néta que és molt activa. També les tardes que dedico a la costura escoltant la ràdio.I, per descomptat, les caminades amb les amigues.

Isabel Oliver

Què

ens a

juda

a e

star

bé?

Juny

202

1

Page 6: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

6Optimisme i salut

Què

ens a

juda

a e

star

bé? Mi energía de hoy, de mis 97 años,

me viene sin duda de mi juventud, allí en Huermeces, Burgos.Desde muy joven tuve que trabajar en el campo, en largas y agotado-ras jornadas de esfuerzo físico para sembrar y recoger las tierras de mis padres: patatas, garbanzos, trigo y cebada, ordeñar ovejas y cabras. Tenía que ayudarles en todo, lo ha-cíamos a mano con la ayuda de ani-males, carros y utensilios muy ru-dimentarios.Largas caminatas hasta llegar, con frío y calor, sacando fuerzas de don-de fuera pero con mucha ilusión, había que hacerlo y ayudar en casa y en el campo, y yo siempre he sido muy responsable.Durante toda mi vida esos años me han servido de ejemplo y he seguido haciendo hasta hoy todo lo que he

podido, todos los trabajos de casa, coser para terceros, ayudar en la parroquia, dando charlas a en gru-pos de Vida Creixent, ayudando en las misas y los cánticos, marido, hi-jos y veinte años que tuve a mi ma-dre conmigo.Mi fe en Dios y la educación reci-bida en la escuela y de mis padres me han dado la energía que todavía tengo camino de los 98.Hoy dos angelitos, Kenia y Selenia, cuidan de mí, las 24 horas y mis hijos y nietos están mucho por mí, pero yo sigo haciendo todo lo que puedo, voy a misa, a pasear, a la peluquería y mientras pueda segui-ré haciéndolo, gracias a Dios.

Fidela Villanueva

Page 7: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

Optimisme i salut7

Què

ens a

juda

a e

star

bé?Hola, soy Ana, tengo 77 años, y

pese a lo que muchos puedan pensar al dar este dato, mis afi-ciones son muchas...Tengo la suerte de tener mis dos motores bien calibrados, estos son, mi cabeza y mis piernas, lo que me permite salir a caminar todos los días, que es uno de mis pasatiempos.Me gusta mucho leer, y formo parte del grupo de teatro PAN-DORA, lo cual me ocupa muchas horas de estudio, que se com-pensa con lo bien que lo pasa-mos en los ensayos.Somos un grupo muy divertido, y contamos con el aprecio y los aplausos del público.Como buena aficionada al teatro, siempre que puedo, asisto a las funciones que representan en

Torre Llobeta, Can Verdaguer y Can Clariana.Es un privilegio que en nuestro barrio tengamos tantos centros donde las personas de mi edad puedan hacer todo tipo de acti-vidades.LAS CHICAS DE ORO, que así es como nos llamamos mis ami-gas y yo, nos juntamos muchas tardes en la maravillosa terraza de una de ellas, Lola, donde ju-gamos unas divertidas partidas de Rummy y nos deleitamos con una buena merienda, y pese a esta época extraña que nos ha tocado vivir, con mascarilla o sin ella, nos disfrutamos las unas a las otras.

Ana

Juny

202

1

Page 8: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

Actitud: alegría

8Optimisme i salut

Quizás, este sea un tiempo de reflexión: ¿qué vida quiero? o mejor aún, ¿en qué mundo quiero vivir? Tal vez esta sea la pregunta más importante de este mo-mento. Algo que comenzó como una crisis sanitaria y de salud, hoy se ha convertido en crisis de liderazgos, valores, estilos de vida y de relaciones. Seguramente todas las personas deseamos belleza, no preci-samente, la que tiene que ver con la esté-tica, sino la que se percibe con el corazón abierto y una mente lúcida. Seguramente queremos un mundo sin discriminaciones, con ética, con empatía, decencia, compa-sión, gratitud y sobre todo ALEGRÍA.La alegría es también una actitud, y esta se puede definir, como una disposición a hacer algo, una manera de comporta-miento. Como nos cuenta Victor Küppers, es nuestra manera de SER, y es por ella que nos recordarán: La actitud es algo que podemos construir, crear, forjar y aprender, nada está deter-minado, todo se puede cambiar, aunque sea un poquito.¿Cómo se puede hacer?1. Buscar el lado positivo de las cosas, seguro que siempre hay uno.2. Llena tu vida de ilusiones, por peque-ñas que sean, siempre los beneficios son enormes: estar con las personas queri-das, leer, pasear, escribir…3. Todo tiene solución, ya sabemos que son pocas las cosas que no la tienen. No hagamos dramas de todo…4. Recuerda siempre que dar es un placer y recibir también, ello alimenta la alegría, haz regalos: por ejemplo, una sonrisa, si-gue siendo gratis y hay sonrisas que son del corazón.

5. Da las gracias por todo lo que tienes y también por quien ERES, tú eres tu propia obra de arte, tu más importante creación.6. Di muchas veces al día, TE QUIERO, es una alegría de ida y vuelta, para ti y para quien recibe estas palabras.7. La alegría se contagia, es un VIRUS POSITIVO (ahora que esta palabra está de moda), genera OPTIMISMO, es decir nos anima a esperar siempre lo mejor. Ali-menta el entusiasmo, la pasión, la risa, eso hace que las personas quieran estar con nosotras.Y ENTUSIASMO, según nos cuenta Eduardo Galeano y también la etimología de la palabra, significa: “llevar los dioses dentro”, es un rapto o posesión divina. Por eso cuando nos sentimos con entu-siasmo, un dios nos ha entrado y nos usa para manifestarse. Simplemente, mara-villoso, una fuente eterna de alegría. Va-mos a disfrutarla.

Celia Juárez

Page 9: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

Optimisme i salut9

Las locas mujeres

Yo conozco tu locura porque también es la mía.

Somos locas rebeldes,locas de estar vivas,locas maravillosas,estrafalarias, floridas.

Ovejas negrasdescarriadas sin remedio,vergüenza de la familia,piezas de seda fina,amazonas del asfalto,guerrilleras de la vida.

Locas de mil edadesllenas de rabia y gritos,buscadoras de verdades,locas fuertes,poderosas,locas tiernas,vulnerables.

Cada día una batalla,una norma que rompemos,un milagro que creamos,para poder seguir siendo.

Locas solas,tristes,plenas.

Mujeres locas, intensas,locas mujeres ciertas. Rosa María RoffielMéxico,1945

Me enamoré de este poema hace años, cuando se lo escuché recitar a una amiga, estupenda poeta y rapsoda. Lo hizo tan sentido que yo siempre creí que era suyo, que le manaba directamente del corazón.Por eso, cuando Celia comentó que ten-dríamos un encuentro que se llamaría Lo-cas de alegría, me acordé enseguida del poema y quise compartirlo con vosotros. Pero el caso es que no lo encontraba entre

los poemas de mi amiga, y finalmente, acu-dí a Internet. Así me enteré de que la autora es la poeta mexicana Rosa María Raffiel. No me extraña nada que mi amiga reci-tase el poema como si lo creara, porque cada vez que lo leo yo también lo hago mío. Aquí os lo dejo con la seguridad de que a vosotras os pasará lo mismo.

Lola Gómez

Loca

s m

ujer

es c

iert

asJu

ny 2

021

Page 10: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

10Concurs literari

Concurs literari Nou Barris33è La literatura està de festa! Aquest passat any 2020, tan difícil, segurament també va ser una oportu-nitat per llegir i per es-criure. Així ho hem po-gut comprovar assolint el rècord de 209 obres pre-sentades a l’edició número 33 del Concurs Literari de Nou Barris. Escriure, sem-pre és un acte de llibertat, de desig d’expressar-se, fins i tot de transcendir. Diuen que escrivim per despistar la mort! Aquesta edició ens deixa algunes dades curioses que volem compartir:Van participar 111 homes i 98 dones, d’edats entre els 15 i els 90 anys. Van arri-bar obres de tot Catalunya, de la resta d’Estat espanyol i fins tot una de França i una altra de l’Argentina.La modalitat preferida continua sent la narrativa: en català es van presentar 55 obres i en castellà 36. De poesia, se’n van presentar 44 en català i 25 en castellà. Sembla que a Catalunya encara tenim molt de sentit de l’humor, ja que es van presentar 20 obres en ca-talà i en castellà 7. Relat fantàstic conti-nua creixent, amb 22 obres.Com sempre, des de la revista La Veu de Torre Llobeta, volem agrair a les entitats col·laboradores en l’organització, Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL)- Nou Barris i les biblioteques del distric-te. Fem extensiu el nostre agraïment als membres del jurat, són imprescindibles

en aquest concurs. I, finalment, a totes les persones participants, sense elles, res tindria sentit. Les seves obres són les que ens donen la confiança que la literatura a casa nostra està molt viva.La cerimònia de lliurament de premis es va fer el passat 8 de maig, amenitzada per Ual·la, que ens va regalar música i cançons. Ens van acompanyar el senyor Andrés Rodriguez, conseller de Barri de Vilapicina i Torre Llobeta, i el senyor Ma-rio García, diputat del Parlament de Cata-lunya. A tots dos, també, el nostre agraï-ment per la seva presència.

Page 11: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

Concurs literari11

Llista de persones guanyadores

1r premiNOM: Cristina Fisas SaloniOBRA: L’aniversari de la mare

NOM: Jose Antonio Moreno FideuOBRA: Las pelusas

2n premi NOM: Ester Peretó SimóOBRA: Noèlia

NOM: Juan Lorenzo Collado GómezOBRA: Sencha

AccèssitNOM: Alba Ferré Baños OBRA: La llum

NOM: María del Mar Serrano de los Santos OBRA: Calle del Manzano, 15

català castellà

1r premiNOM: Flors Moreno i AguilarOBRA: Assajant de nou la vida

NOM: Belén López OBRA: Los otros

2n premi NOM: Pau Serés Canela OBRA: Cançó de gesta desnonada

NOM: Antonio Sánchez Taus OBRA: Octavo poema de amor

català castellà

1r premiNOM: Ricard Sayeras QueraOBRA: Apte per treballar

NOM: Daniel López RodríguezOBRA: Con el pie izquierdo

2n premi NOM: Jordi Bonet GarciaOBRA: Som el que mengem

NOM: Jordi Picatoste VerdejoOBRA: Mi armario particular

català castellà

1r premiNOM: Elia Tomsen Melero OBRA: La Cueva

2n premi NOM: Tonio L. AlarcónOBRA: Lluny de casa

Narrativa

Poesia

Humor

Relat fantàstic

Juny

202

1

Page 12: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

12Petits relats

Arbre ufanósEl meu despertar comença amb el silen-ci trencat per un rajolí d’aigua. Davant meu un extens camp d’espígol vesteix el paisatge d’una calma incandescent. Co-neixedor de les anècdotes que observo des del meu privilegiat indret i especta-dor de moltes vivències. Coneixedor de secrets inconfessables i testimoni de més d’una promesa.Refugi d’escriptors que busquen inspira-ció, pintors que s’esforcen a plasmar la meva essència i fotògrafs que volen con-templar-me a través d’una pantalla o en un àlbum, al costat d’altres fotos revela-des en paper. Molt més que un tronc arrelat, hi ha qui m’abraça per impregnar-se de la meva energia i sentir l’afecte de la naturalesa.

A la primavera i en temps càlid els ocells reposen damunt les meves branques. El vent mou les meves fulles, d’un verd in-tens a l’estiu i de colors ocres a la tardor. A l’hivern, completament nu, més d’una nevada m’ha glaçat el cor.Alçat ufanosament, els dies transcorren entre sol o pluja, el xiuxiueig del vent i les veus que s’atansen al meu entorn. I sem-pre amb el murmuri constant d’aigua que, amb més o menys força, baixa de la font que em fa companyia eterna.

Núria Lorente Aroca

Page 13: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

13

Emboscats

Petits relats

Els pares fundadors havien arribat al clar del bosc fugint de la gran guerra. Ningú sabria dir quant temps feia d’allò, però tothom coneixia la història. Els grans explicaven als joves que havien aconse-guit escapar d’un conflicte terrible a tra-vés dels boscos. Després d’un llarg viatge havien trobat un indret on la remor de la guerra no arribava i varen decidir que-dar-s’hi. Mai no mirarien enrere perquè a l’altra banda del bosc hi havia dolor. L’enclavament on havien decidit roman-dre era fèrtil, i així sobrevisqueren. Van acabar esdevenint una comunitat justa, potser massa estricta, i de vegades feliç. Si allà fora estava la guerra, calia supri-mir els llaços amb l’exterior. Van fer ser-vir el bosc que els envoltava de frontera natural per protegir-se. D’aquesta mane-ra la prohibició d’endinsar-se al bosc es va elevar a llei. Qui sap què passaria si algú aconseguís travessar el bosc i parlar d’aquella comunitat? Res de bo. Malgrat tot, hi havia qui gosava entrar-hi, però com ningú regressava, la por al bosc es feia més forta.El soroll de la branca que la noia acaba-va de trepitjar la va espantar. De sobte, totes les supersticions i prohibicions van caure sobre ella com un pes mort. Res-tava immòbil, atemorida, maleint el desig de llibertat. Va pensar que no se’n sorti-ria, però va preferir endinsar-se al bosc a patir una condemna si tornava. Era ombrívola aquella frondositat feréstega. El silenci accentuava la solitud. Els so-rolls de bestioles conegudes i desconegu-des l’esgarrifava. Una brúixola li marcava el nord, on creia que s’havia de dirigir, però el temps passava i cada cop confiava

menys en arribar enlloc. No sabia sortir d’allà ni podia tornar enrere. Un bon dia va sentir un lladruc i quan va veure que un animalot l’empaitava va arrencar a córrer. Tant se val si cap al nord, només volia salvar la vida. I de sobte es va trobar enlluernada per una claror austral. Es va posar les mans als ulls i a poc a poc va co-mençar a mirar entre els dits. Al fons una inabordable superfície d’aigua es perdia en l’horitzó. La bordadissa s’havia aturat i el bosc havia quedat enrere.—On soc? Li demanà a un pagès que aca-bava d’aparèixer.—A Westhoek —Li contestà l’home.—I això què és? Li tornà a preguntar assenyalant el mar. El pagès se la va mirar incrèdul i li va contestar:—El mar del Nord, noia. Què vols que sigui?La jove li va agrair la resposta i el pagès va marxar cames ajudeu-me, abans que tornés a abordar-lo amb una pregunta estranya.Allò era el mar del qual havia sentit par-lar. Davant de tanta bellesa tot prenia sentit. Ara entenia per què ningú havia tornat del bosc. Només un foll tornaria a travessar-lo per viure en un lloc tan se-gur com limitat. Era més bonic el mar. La guerra s’havia acabat i allò que abans protegia ara aïllava. Només l’atzar d’una ànima aventurera havia de dur a aquella gent la bona nova.

Lourdes Roselló

Juny

202

1

Page 14: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

14Petits relats

La App Tres, no uno, ni dos, con tres me estoy es-cribiendo: Con Sergio y Luis por Whatsapp y con Dani por Telegram. Hay momen-tos en los que ya no sé si le he escrito a Sergio, a Dani o a Luis. La verdad es que es divertido y al mismo tiempo emocionante.Yo controlo, me decía a mí misma esta mañana. Es curioso, pero esta situación se está pareciendo a una especie de adic-ción y no le veo yo el final. Tampoco me imagino yendo al psicólogo a decirle que es-toy “enganchada” a tres tíos que conocí en una App de citas, a los que no he visto en persona y por supuesto no pienso ver nun-ca. A los que no puedo evitar responder, cada vez que alguno de ellos me escribe. Y tampoco evito fantasear un ratito cada no-che, antes de dormirme en cómo sería mi vida si alguno de ellos fuera mi pareja.Con lo tranquila que estaba yo hace un mes y medio, en mi casa, con mis cosas, mis libros, mis novelas de amor y todo eso. Tenía que venir Mayte mi amiga loca, a contarme lo radiante y feliz que se sentía y solo porque se escribía con un chico que había conocido en una App de citas y aho-ra su vida había cambiado para siempre. Todo eso me lo soltó de golpe, de un tirón y sin parar para respirar y claro a mí me entró la curiosidad. Total, que media hora después de que Mayte se marchara ya te-nía un perfil hecho y estaba yo curioseando el mercado.Lo que veía no era nada del otro mundo, “es que a ciertas edades los hombres envejecen muy mal”, eso me lo iba repitiendo para mí misma mientras descartaba perfiles sin de-cidirme por ninguno. Curiosamente los tres con los que he terminado hablan-

do, fueron ellos los que me contactaron y también por curiosidad, les contesté.Sería justo decir que no he puesto una foto mía reciente, realmente es de hace unos diez años, pero yo me veo muy bien en esa foto y tampoco he cambiado tanto, vamos digo yo. ¿Me pregunto si ellos ha-brán pensado lo mismo? ¿Y si todo lo que cuentan es mentira?, ¿Y si son de esos estafadores que hay por internet, que pri-mero te enamoran y después te sacan el dinero? ¿Y sí...?¿Y si uno de ellos es mi marido y me está escribiendo desde la oficina?Creo que voy a tratar de investigar a ver qué hay de verdad en todo lo que me cuentan. Si es que me gustan los tres...

Filomena Quiñones Participant del taller d'escriptura creati-va impartit al CC Torre Llobeta per Nelly Villegas

Page 15: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

Petits relats15

La Ruta de les Dones d’AiguaEls quatre amics tornaven de fer la Ruta de les Dones d'Aigua, havien vist racons de la natura d'aquells que il·luminen els esperits i baixaven distrets, discutint so-bre quin dels salts d'aigua visitats era més bonic, fins que un d'ells va advertir que aquell tram de camí no li sonava. Automàticament l'objecte de debat va passar a ser si la direcció que portaven era la correcta, després de constatar que cap element del paisatge els era familiar van arribar a la conclusió que s'havien perdut. El sol queia i no quedava gaire temps de llum natural a la vall on es troba-ven, desfer el camí era una feina llarga de resultat incert, així que van haver d'accep-tar que calia trucar al 112 i demanar aju-da. Tanmateix, quan van treure els telè-fons mòbils van adonar-se que no hi havia gens de cobertura, ni per fer la trucada ni per fer servir la geolocalització.Una mica neguitosos, van coincidir que podia ser útil pujar un corriol amb la idea de guanyar alçada i així recuperar la co-bertura per trucar al telèfon d'emergèn-cies. Un d'ells, que devia ser el més ago-sarat o el més estressat per la situació, va fer un intent d'enfilar-se per la paret que voreja el camí, mòbil en mà, en una audaç recerca de senyal del satèl·lit. La paret no va suportar el seu pes i una mini allau de roca va retornar-lo al nivell del camí. També va desprendre's un fragment gros que va provocar un ensurt i crits d'alerta, per sort, no van lamentar cap dany per-sonal. Una cavitat dins la roca havia que-dat al descobert i hi va emergir la figura d'una dona amb ales que no arribava al metre d'alçada, tots van comprendre que es tractava d'una fada.

—Bon vespre, visitants. Soc la fada del territori de les Dones d'Aigua, fa sis-cents anys que estic atrapada en aquesta cova. Vosaltres m'heu alliberat i per aquest mo-tiu us concedeixo un desig.Els quatre nois, atònits, es miraven en-tre ells i miraven la fada. Després d'uns segons de dubte van atrevir-se a plante-jar algun desig, d'inici tenien una visió solidària i universal, com la fi de la fam, aturar el canvi climàtic o la desaparició de les desigualtats socials. Però aviat van sortir idees més egoistes, com tenir un milió d'euros, poder llegir els pensaments dels altres o ser immortal. Aviat van tro-bar-se enmig d'una encesa discussió on ningú escoltava i tots defensaven amb ve-hemència la seva idea com la millor. Van anar apujant el to de veu fins que la fada n'estigué farta:—Humans estúpids, heu empitjorat amb els anys. No us mereixeu aquest privilegi. Fora d'aquest bosc!Va sonar un espetec sord i una fumera es-pessa els va envoltar. Quan van recuperar la visió es trobaven a la parada de metro del seu barri, on havien quedat al matí. Mentre caminaven cap a casa encara se'ls sentia discutir sobre si calia explicar l'ex-traordinària aventura o si era millor ca-llar i que no els prenguessin per bojos.

Joan Bermúdez

Juny

202

1

Page 16: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

16El racó de la poesia

El racó del haikuAigües

Remor transparent Del ventre de la rocaUna fontana.

Sura el nenúfar Per les aigües de l’estany Suau tremolor.

En mirall d’aiguaJoncs pollancres falgueres La riba del riu.

Mar arrissadaLes crestes de les onesPuntes de coixí.

Xael

Page 17: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

El racó de la poesia17

Haikus

HaigaPiso los charcos:Quiero que se diviertanmis botas de agua.

Lola

Miro la escoba...¿se escapará volandosi me descuido?

*

Vuelvo el espejode cara a la pared.Hoy no me aguanto.

Lola

Juegan los niños -felices – la tormentano les preocupa.

*Puerta de escuela -sonríen los abuelos -salen sus nietos.*Anciano al solen un banco del parque -viejos recuerdos.

Ángela

Duermo – y cuandocierro los ojos – veotodo más claro.

*

Llueve - paseo -junto a mis pensamientosy mi soledad.

*

Estoy llegandoal final del camino -¿qué encontraré?

Carmen

Juny

202

1

Page 18: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

El racó de la poesia18

Toco el cielo con la punta de los dedosque navegan dulcemente por tus labioshúmedos de ardiente deseo.Luego poso el pensamiento en tus ojosY sonrío despacio plácidamente.

La melena que tapa tu frentesuelo tenerla en mi regazo,pero esta vez no puedo acariciarla.Alcanzo tu cándida voz con la mirada,la escucho turbado y Por fin, exclamo: ¡Te quiero!

Juan Antonio Peinado Aranda

Ensueño

Les paraulesSi les paraules fossin sentimentsi els sentiments fossin paraulesquantes coses diria que he callati per a mi mateixa he xiuxiuejat.Callar, moltes vegadesés el secret de la felicitat.No rau sempre en el que vols fersinó en la sort que és estimar.

Rosa Fisas Saló

Page 19: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

El racó de la poesia19

Per sempre tu

A día de hoy me sigue doliendo Saber que tu sonrisa y tus rizos ya no bailan con el viento.

Aún veo el brillo en tu mirar, Siento tu abrazo cálido,Tu eterno palpitar.

Siempre fuiste valiente y pura libertad.Siempre fuiste el grito de los mudos,El puño apretado de la rabia viva,La flor que asoma entre los muros,El incendio incontrolable que mata y da vida.

Siempre fuiste un huracán, Un torbellino sin principio ni final.El cuestionar hasta la duda,El dudar para avanzar.

Ahora tu eco retumba en mi alma.Tus pasos seguimos con el corazón en llamas.

Ahora y siempre serás tú.Eterno.Vivo.Muerto.Siempre,Siempre serás.

Cristina Giannikos Gracia

Juny

202

1

Page 20: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

El racó de la poesia20

LeerNora

Leer... Leer hasta apagar los colores Escribir hasta cansar las manosHuir de lo conocidoQuizás de las floresTal vez de mariposasSentir la sangre huir de entre las venasY los pájaros rompiendo las costumbres¡Ven deseo!Te esperoTe besoTe olvidoTe amoNo olvides las plantas trepadorasNi el sueño calladoBello y tristeEnredado en tus cabellosBusco entre las letrasQue olvidan las costumbresLos versos que atrapanLas nubes.

Elisabet

LeeríaLeería hasta saciar mi piel desnudaMis manos vencidas Me embriagaríaDesnuda de mentirasHasta yacer en un ocaso inacabadoDespertaría Preñada de cerezas

Deshojada entre las sábanas marchitas de mi nadaY la luz mortecinaDe ausencias y recuerdosSolo puedo velarLos claroscuros De las horas de mi insomnio.

Teje

dora

s de

pal

abra

s

Page 21: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

Col·laboracions21

Yo, filosofastro• No por mucho madrugar encontrarás

el súper abierto.• Hoy es mi décimo día de dieta. Ya

no chupo las tapas del yogur, me las hago a la plancha!

• Esguince: Uno más gatorce.• Cuando el dinero alcance para todo

no servirá para nada.• ¡Tú eres como el mar!, me dijo mi

esposa. ¡Oh, que dulzura, qué roman-ticismo el tuyo!, le contesté. ¡Noo! ¡Es que me mareas!

• Nadie es perfecto. Ni siquiera yo.• El hombre desciende del mono. El

mono, en cambio, desciende del árbol.• Teléfono móvil: Secretario de bolsillo.• Invitamos a un matrimonio amigo a

cenar a mi casa. Siendo ya las 4,30 de la madrugada y sin que ninguno de ambos se moviese, exclamé: ¡Cómo me gustaría ser visita para irmeeee!

• Mi cuñado es un hombre de letras. De Letras a pagar.

• Yo siempre la pifio. Es como un don natural.

• Desde la aparición de las máquinas de escribir y los ordenadores, obser-vo que he mejorado notablemente mi caligrafía.

• Cuanto más se habla menos se dice.• Mi mujer ya no se viste de largo, sino

de ancho.• La morcilla es la viuda del chorizo.• Abuelo, ¿No estarás mal de la vista?,

me dijo mi nieto. Y es posible, hace como seis meses que no veo un duro.

• Prensa rosa: Comida rápida. Parcela reservada para famosos y/o roedores indocumentados.

• La vida se vive. No se explica.• Me dijo mi esposa: ¡Recién vengo del

instituto de belleza! Yo le respondí: ¿Y estaba cerrado?

• Lo único que tengo a mi nombre es el DNI.

• De pequeño le tenía miedo a la oscu-ridad. Ahora le tengo miedo al recibo de la luz.

• Mi vecina posee una tortuga muy lon-geva, tiene más de 80 años, pero no los aparenta.

• Esmalte: Ni lune ni miélcole.• Cuando una persona estornuda no es

dueña de sus actos.• Alguien me preguntó que cómo me

gano la vida. Le contesté que apenas estoy arañando un empate.

• A mi antigua novia yo le enviaba tan-tas cartas, que al final se casó con el cartero.

• ¿Cómo se dice suegra en coreano? Lin-Chen-La.

• Recuerdo que hace muchos años yo pintaba mis propios cuadros y luego los vendía. Es que pintar un cuadro no era nada difícil para mí, lo difícil era venderlos.

• Le dije al sol: ¡No me tapes la sombra!• El último libro que leí fue el Manual

de la Renta.

Edgardo R. López Jöcker

Juny

202

1

Page 22: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

Col·laboracions22

Ángeles sueltosElla abrió la ventana y dijo: !Qué alegría! Ha salido el sol.Y el sol, al oírla, se arreboló un poquito y sin pen-sarlo dos veces apartó la cortina de nube que casi le cubría y se colocó en primera fila para dejarse ver de cuerpo entero.Una paloma se sacudió las plumas y ensayó un vuelo con voltereta incluida para comenzar con buen pie la mañana. Andrés, el camarero del bar de la esquina, miró al cielo y se puso a pasar la bayeta por las mesas canturreando ... ohhh sole miooo!Y pasaron mamás con niños saltando, y algunos abuelos madrugadores comenzaron a pasar re-vista a las flores del parque, que estiraban el cue-llo ufanas y vanidosas para que las vieran mejor. Ella ocultó sus alas con el chal y pasito a pasito se dirigió hacia el bar a comentar con alguien que no hay nada como un cafecito caliente de buena mañana...

Madó G. Carrascal

Apuntes para pensar

1) “¿Me quiere porque me necesita o me necesita porque me quiere?”2) “Te amaré eternamente hasta el jueves, porque hay amores eternos en su esencia y cortos en su duración (serán las pasiones? Y también amores atemperados que duran toda la vida”En ambos casos, 1) y 2), solo para ti mismo/a y para conocerte mejor, considera la hora de valorar su impacto sobre tu vida, ¿Cuál es tu pre-ferencia? y ¿Cuál es tu realidad?

Conxa

(Sobre frases muy conocidas)

Page 23: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

Col·laboracions23

Sant Jordi, mata l’aranya

La diada de Sant Jordiés diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercati l’olor que en fan els aires,i les veus que van pel vent:“Sant Jordi mata l’aranya”.

Joan Maragall

Quan llegirem aquestes pàgines ja haurà passat la festa de Sant Jordi amb les ro-ses i els llibres. De totes maneres, ja fa dos anys que la pandèmia no ens ha deixat sortir a les Rambles de les Flors a triar llibres i llibreries on els autors i autores ens dediquen les seves obres, que nosal-tres, regalem als nostres amics o amigues acompanyats d’una rosa.Sant Jordi és un dels sants més miste-riosos del santoral cristià. Sabem que va matar un drac i que va néixer a Capadòcia, però què es Capadòcia i on és? Hi ha algú que viatjant per Turquia hagi respirat l’aire màgic i misteriós d’aquell lloc? Després de molt remenar un munt de lli-bres i revistes he fet la troballa! En una re-vista molt antiga d’arqueologia trobo, com per art de màgia, el que anava buscant. No he trobat el drac, ni la princesa ni les roses. Tampoc l’aranya de què ens par-lava el poeta Joan Maragall, però m’he assabentat d’una cosa molt important: que ja hi vivien cristians en aquell lloc tan enigmàtic. Per la qual cosa, el nostre

i valerós Sant Jordi podria haver nascut en aquell misteriós indret.Capadòcia és un lloc amb altíssimes co-lumnes de pedres oscil·lants, enormes turons foradats com un formatge de Gru-yère, centenars d’esglésies excavades en la roca a milers de kilòmetres de tene-brosos túnels i de macabres ciutats so-terrànies. I amb dunes, que de vegades canviaven els seus colors en funció de la tonalitat dels raigs del sol. D’acord amb els arqueòlegs, aquestes im-pressionants obres d’enginyeria remun-ten els seus orígens als dels antics cris-tians que varen habitar la zona entre els segles VII i X i van ser construïdes per de-fensar-se de les ràtzies dels musulmans i del poderós i implacable Imperi de Bizan-ci. Ara encara em queda una pregunta, què hi feia allà l’aranya? Si l’arribo a tro-bar ja us en faré cinc cèntims.Una abraçada,

Francisqueta Malpàs

Juny

202

1

Page 24: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

La palabra, un bien escaso

Col·laboracions24

Se denomina diálogo cuando uno habla y el otro no escucha, pero sucesivamente.Hecha esta introducción, he de advertir que cualquier parecido que el lector pu-diese encontrar entre este artículo y la realidad no es atribuible a un virus infor-mático. Yo solo me limito a describir mis observaciones o a respetar los dictados de mi inspiración, aunque algunos opinen que no la he tenido nunca. Así las cosas, estos tiempos que corren nos encuentran en intenso uso y apro-vechamiento de las redes sociales, pro-gramas de mensajería o similares como: Facebook, Instagram, Pinterest, Twitter, Whatsapp y Youtube, por citar algunos ejemplos. También entran en escena los emoticonos; el arte de expresar estados de ánimo sin molestarse en describirlos. Y todo esto, y valga la paradoja, en pleno desuso de la palabra.El otro día intentaba concienciar a mi sobrino sobre esta problemática. Final-mente logré convencerle. Esto fue cuando conseguí por fin que se quite los auricu-lares y me escuche…La sociedad ha sufrido una transforma-ción. Hace muchos años si llamábamos por teléfono a alguna empresa nos aten-día gente de carne y hueso y no un au-tomático. Además comprábamos el billete del metro exclusivamente en las taquillas, o si íbamos al banco nos atendía el perso-nal de turno. Intercambiamos así un par de palabras al menos; un mínimo diálogo. Hoy, el trato es digital, con pantallas y ra-nuras que ni sonríen ni nada.

Ayer mismo me encontré en el ascensor con mi vecina del séptimo. En ese habi-táculo se desarrolló un rico y sustancioso diálogo que comprendía el gesto amable de rigor, el saludo que la emergencia y la ética requieren, y una breve e invaria-ble referencia al tiempo. ¿Qué calor, no? ¡Sí!… Esto fue todo desde la planta baja al séptimo piso. Y como despedida, un cí-vico y esperanzador: ¡A ver si nos vemos más a menudo!…Me contó mi amiga Neus que el mes próxi-mo está invitada a cenar a la casa de una familia vecina. Duda de ir, sufre sólo de pensar que el televisor, como de costum-bre, estará encendido, y que de no mediar un cortocircuito o catástrofe natural, no habrá mortal que se atreva a apagarlo. Sin duda pasarán algún telediario, un concurso, o alguna tertulia del corazón. Mientras tanto, y por respeto, compartirá la sagrada mesa de esa familia, que no apartará jamás la vista de la pantalla ni del móvil, están como en estado de hipno-sis colectiva, comen al tacto. Al fin llegará la hora de la despedida y… ¡Ni tiempo he-mos tenido para conversar, Neus! ¡Es que hoy vivimos todos tan de prisa!…La palabra, como puente de integración y cultura, de relaciones humanas, se en-cuentra en una fase delicada. A este paso, solo sobrevivirá el entrañable pregón de la Fiesta Mayor.

Edgar

Page 25: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

Posa en forma la teva ment25

Una propuesta de

RufinoSopa de letras

Solución a la propuesta de La Veu de Torre Llobeta núm. 75

Cru

cigr

ama

En el recuadro se encuentran quince nombres de naciones de Europa. Se pueden leer de izquierda a derecha y de derecha a izquierda, de arriba abajo, de abajo arriba y en diagonal.

ESPAÑA - FRANCIA - ITALIA - AUSTRIA SUIZA - HUNGRIA - ALEMANIA BELGICA - BULGARIA - LUXEMBURGO GRECIA – POLONIA - SUECIA DINAMARCA - PORTUGAL

Sudoku

Juny

202

1

Page 26: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

Cuines26

La meva àvia Empar va viure en un altre món, on les famílies eren nombroses, i les possibilitats n’eren unes altres. Com deia la seva filla, és a dir, la meva mare, era una dona per a la qual la cuina era una de les tasques més importants que tenia una mestressa de casa.

Tenia un quadern d’ús familiar que ha es-tat conservat com un tresor fins ara.La recepta que us presento ara, segur que ningú s’atreviria a posar-la a taula, però pot ser que algú tingui curiositat per sa-ber què menjaven les seves àvies.

La cuina de l’àvia

Pèso

ls a

la fr

ance

sa Es posen tres unces de mantega en una cassola, i quan s’ha fos, s’hi afegeixen 12 cebetes petites. Al cap d’un moment, s’hi posen 2 pastanagues no massa grosses tallades en forma de daus, 3 unces de cansalada viada tallada a tires i, quan és sofregida, un enciam tallat ben petit (s’ha de vigilar que no es torni negre). Es deixa sofregir bé i s’hi afegeix una cullerada i mitja de farina, es reme-na un moment i ja hi podem posar els pèsols (dues lliures i mitja), desgranats, i dues cullerades de sucre. S’hi dona un parell de tombs i ja els podem cobrir d’aigua. S’han de deixar bullir fins que redueixi l’aigua. Si es fan coure al forn, només hi ha d’haver l’aigua justa que els cobreixi.

Si ho heu entès, felicitats!

Mariona

Page 27: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

Voluntaris de Torre Llobeta27

El regalEn una xerrada a Torre Llobeta algunes dones es queixaven de com n’era de pesat passar tantes hores a casa, els dies que vam viure durant el confinament. També comentaven que a la tarda quan tot esta-va tancat, com matàvem el temps… Totes conicidíem en què fèiem mitja, ganxet, i també deien que no sabien què fer amb tot allò que havien teixit. Vam riure una es-tona pensant en un munt de coses fetes, només per fer, amuntegades a qualsevol prestatgeria.Per això, de sobte va sortir la idea de fer bufandes, però, per a qui?Aleshores vam pensar que algú estaria content de rebre-les i segur que a algú li farien falta.Vàrem recordar a aquell col·lectiu de do-nes amb el qual vam col·laborar fa temps, Lola no estàs sola, una associació de Nou Barris que dona suport a dones en situa-ció de carrer, sense llar.Dit i fet, vàrem decidir fer córrer la veu als col·lectius del centre cívic: Voluntaris, Dones en Forma, en fi, allò que diem del boca-orella, i en pocs dies teníem una dot-zena de bufandes i amb un no-res, al mes d’abril, una gran col·lecció.Les vàrem etiquetar per personalitzar-les una mica més “de part de la tieta…” amb el nom de cadascuna de les teixidores.Aquelles dones que les rebrien, potser feia anys que no havien rebut un regal perso-nal, una cosa especial per a elles. No us podeu imaginar amb l’alegria que nosaltres vàrem embolicar tot amb paper de colors i un llaç, semblaven els regals de Nadal. Preparar-ho va ser una festa.I un matí vam anar amb la Mercè i la Car-men al seu centre social a portar-les. Ens va

rebre un grapat de dones, les educadores, les voluntàries i les que havien de rebre el nostre regal. Cadascuna amb les seves circumstàncies, però en aquell moment totes les dones van gaudir de la trobada.A la seu de Lola no estàs sola, vam des-cobrir que hi ha un petit bar, però també un gran magatzem amb roba per canviar-se, dutxes, productes d’higiene personal, ren-tadora, fins i tot un servei de perruqueria. També tenen un servei d’assessorament per si alguna necessita informació. Tot de franc.Va ser un matí esplèndid, feia un bon sol. Vàrem sortir d’allà amb la moral tan alta, tan contentes, que estic segura que el millor regal el vam rebre nosaltres.

Àngela RiambauAssociació Voluntaris de Torre Llobeta

Juny

202

1

Page 28: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

Personatges28

Aurora Bertrana

Filla de l’escriptor Prudenci Bertrana, l’Aurora va néixer al barri del Mercadal de Girona. Des de molt jove va mostrar el seu caràc-ter aventurer i progressista, que més en-davant la duria a lluitar i preocupar-se per l’educació de les dones del seu temps.Ja a l’escola, va quedar fascinada per la geografia, que la portava a embarcar-se en vaixells fantasmes, descobrir terres noves i parlar llengües estrangeres. La primera aventura s’inicià quan es va traslladar de Girona a Barcelona per es-tudiar música. Ella volia haver estat es-criptora, però el seu pare s’hi va negar. A l’acadèmia Ainaud de Barcelona, va triar el violoncel com a instrument. Es va començar a guanyar la vida tocant al Trio de senyoretes a les nits en diver-sos locals del barri xinès. Finalment, va aconseguir treballar com a professora a l’Institut de Cultura de la Dona. L’any 1923 va marxar a Suïssa per estu-diar música a l’Institut Dalcroze, però de-cebuda per l’ambient de l’escola, va aban-donar els estudis i va crear la primera banda de jazz europea formada exclusi-vament per dones, amb la qual anaven fent actuacions pels hotels dels Alps.L’any 1926, l’Aurora emprèn un viatge a Tahití on va viure tres anys i on va escriu-re Paradisos Oceànics.L’any 1930 torna a Barcelona on continua escrivint, a la vegada que crea amb altres dones el Lyceum Club, institució dedica-da a l’educació de la dona obrera. L’any 1935 se’n va anar al Marroc per conèixer

la situació de les dones, experiència de la qual sortí el llibre El Marroc sensual i fanàtic.L’any 1938 emprengué sola el camí de l’exili i el 1950 va obtenir el permís per tornar a Catalunya, on no va deixar d’es-criure en un trist exili interior.De l’impacte que li ocasionaren La Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial en són mostra els seus llibres Camí de somnis (1955), Tres Presoners (1957) i els dos vo-lums de les seves memòries.Va morir l’any 1974 a Berga.

María Teresa Doblas

Girona, 1899 - Berga 1974

Page 29: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

Grup de Dones en Forma 29

Una semilla que floreció

Mirando el baúl de los recuerdos, cuando repasaba las revistas de La Veu de Torre Llobeta, me sorprendió encontrar el nú-mero 1. Qué poquita cosa era! tan solo dos páginas, pero en ellas encontré toda la ilusión de un grupo de mujeres deseo-sas de hacer algo nuevo. Por ellas mis-mas consiguieron sus propósitos de ser más libres. Gracias al apoyo de Carmen primero y después de Celia, formamos un grupo muy importante, lo que nos llevó a comprender que juntas podíamos realizar muchas cosas: las actuaciones de teatro, las salidas culturales a museos, las colo-nias que cada año esperábamos con tan-ta ilusión. También viajes culturales en los que visitamos sitios maravillosos, las tertulias literarias, los cursos y talleres, video-fórum… Y por supuesto pudimos hacer muchas amistades, que siempre están en la memoria.En las nuevas revistas descubro lo dife-rentes y enriquecedoras que son, lo mu-cho que se ha conseguido y también todo lo que aún hay que hacer.

Mi deseo es que las personas que luchan por sus ilusiones nos recuerden como un pequeño grupo de mujeres que fue cre-ciendo y poco a poco consiguió sus objeti-vos. Fue como una primavera que floreció y con el paso del tiempo dejó unas semi-llas para que otras mujeres con inquietu-des hagan realidad sus ilusiones.El nombre, propuesto por una de las com-pañeras, Consuelo, es el que más identifi-ca al grupo: DONES EN FORMA. Siempre En Forma, mentalmente hablando.Yo tuve la suerte de ser una de las pione-ras y hasta ahora continúo con el mismo entusiasmo del primer día, aunque por diversas circunstancias y la edad no pue-do asistir tal como sería mi deseo. Pero, con el corazón, siempre estoy.

Flor AliasGrup de Dones en Forma de Torre LLobeta

Juny

202

1

Page 30: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

El nostre medi ambient30

Ja no es pot esperarPodem dir que totes i cadascuna de les persones que habitem aquest planeta som imprescindibles per salvar-lo. Però hem de començar per entendre de què es-tem parlant.És per això que us presentem aquesta re-flexió que trobem prou aclaridora i, sens dubte, ens ajudarà molt a saber què pas-sa al nostre planeta. “El canvi climàtic és el canvi al clima del planeta, ocasionat per un escalfament global. Durant els últims dos-cents anys els humans hem emès a l’atmosfera (i ho continuem fent) enormes quantitats de gasos d’efecte hivernacle, com a con-seqüència de les nostres activitats, in-dústria, generació d’energia i formes de transport.I què són, aquests gasos? El nom els ve justament per la seva capacitat d’ac-tuar com un hivernacle, “atrapant” calor. Aquests gasos, com el diòxid de carboni o el metà, sempre havien estat present a l’atmosfera, i de fet la vida en la terra és possible gràcies a la seva presència: sen-se ells, la temperatura seria 33 graus més baixa! Però el problema és que ara cada vegada hi ha més, i en continuem afe-

gint, el que provoca que la temperatura del planeta vagi pujant poc a poc. Actual-ment ja hem experimentat un augment de vora un grau respecte les temperatu-res del segle XIX, i a final de segle en po-dem arribar a quatre, si no fem res. Però una pujada d’un o dos graus és molt més del que sembla, perquè implica variacions a les precipitacions, a les ones de calor (fent-les molt més llargues i intenses), a les sequeres, a la circulació marina i als ecosistemes terrestres. Sí, el clima ja ha canviat abans, però mai tan ràpid. Degut a la nostra activitat, el planeta pot patir un escalfament dràstic en menys d’un segle, el que ens afectarà, en primer lloc, a nosaltres.”Les causes i conseqüències d’aquests canvis, també són decisions personals i solucions col·lectives que tenim a l’abast per tal de frenar-lo. Ens toca actuar, per-què ja no podem esperar.Extret del web: https://canviclimatic.org/observatori-del-canvi-climatic/que-es-el-canvi-climatic/

Don Blas

Page 31: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

Juny

202

1

Page 32: Consell editorial...La Ruta de les Dones d’Aigua El racó de la poesia: 16. El racó del haiku. Aigües 17. Haiga y haykus 18. Ensueño / Les paraules 19. Per sempre tu 20. Tejedoras

Activitats del CC Torre Llobeta

Salut i activitat físicaGIMNÀSTICA SUAU I ESTIRAMENTSDijous de 9.30 a 10.30 h Preu: 17,04 €Professora: Noelia ReinaPILATES Dilluns de 19.15 a 20.15 hPreu: 17,04 €Dimarts de 19.30 a 21 hPreu: 25,56 €Professora: Noelia ReinaTAI-TXI Dilluns de 20.15 a 21.15 hDimecres de 18 a 19 hProfessor: Jorge Moreno Preu: 17,04 €IOGADimarts de 19 a 20.30 hDimecres de 10 a 11.30 hProfessora: Margarita HerreroPreu: 25,56 €TXI KUNGDimecres de 19.30 a 20.30 hProfessor: Jorge MorenoPreu: 17,04 €

Art i creativitatPINTURA CREATIVA La Natura i el seu art.Un taller per treballar diferents tècniques i aprendre a descobrir allò que ens envolta.Dimarts de 18 a 19.30 hProfessora: Raquel NerizPreu: 25,56 €

LlengüesDESPERTA EL TEU ANGLÈSDilluns de 19 a 20.30 hAprofita l’estiu per activar el teu anglès amb activitats divertides i molta conversa.(recomanat per nivell intermig A/2 -B/1)Professora: Júlia PérezPreu: 25,56 €

Memòria i benestarLA CADIRA MÀGICA

Dilluns de 10.30 a 12 h Un taller per promoure l’envelliment actiu amb

exercicis i dinàmiques en cadira. Exercitarem la memòria, la coordinació, l’equilibri, el ritme, amb

propostes fàcils i amenes per passar-ho bé.Preu: 20,10 €

Professora: Marga HerreroTROBADES D’ESTIU PER AL BENESTAR INTEGRAL

Una manera diferent de continuar aprenent amb jocs, música, exercicis variats i divertits.

Recursos i eines de Mindfulness, PNL i gestió emocional per sentir-nos millor.

Dilluns de 18 a 19.30 hPreu: 20,10 €

Professora: Cesca CintasESTIMULEM LA MENT

Dilluns de 18 a 19 h Un munt de senzills i dvertits exercicis que ens

ajudaran a millorar la memòria i mantenir-la activa.Preu: 13,40 €

Professor: Oriol CarrascoCANÇONS PER RECORDAR

Dimarts de 10 a 11.30 h Treballarem la memòria a través de la música

i de les cançons que formen part de la nostra vida. Totes dues seran el fil conductor de les sessions.

Preu: 20,10 €Professor: Oriol Carrasco

IOGA EN CADIRA Dimarts de 10 a 11 h

Senzilles postures, estiraments i exercicis de respiració, per millorar el benestar físic i emocional.

Preu: 13,40 €Professora: Margarita Herrero

MUSICOTERÀPIADivendres d’11.45 a 13.15 h

Un taller per gaudir dels beneficis que la música aporta a la nostra salut, amb ella activem la

memòria, el ritme, la psicomotricitat i sobretot les emocions. Vine a provar-ho.

Taller gratuït impartit per Creu Roja per a persones més grans de 65 anys

InscripcionsTallers: Del 8 al 26 de juny Inici tallers: setmana del 28 de juny Durada: 4 setmanes

Juliol 2021