VEUS QUALIFICADES El Conservatori no es mou. Ho ha decidit la ciutadania i així quedarà reflectit en el pla general. Els problemes quevolia resoldre el seu enderroc, però, continuen: la deficient connexió de l’eix Passeig-Guimerà amb el Barri Antic; fer de Sant Domènec unaplaça neuràlgica amb cara i ulls. Ara, a més a més, s’haurà d’aclarir quina rehabilitació cal per al teatre. Regió7 ho ha demanat a set arquitectes

4

La consulta sobre preveure ono una plaça de Sant Domènecsense el teatre Conservatori alnou pla general que s’està redac-tant ha posat llum a un interrogantque fa prop de cent anys que pla-nava sobre Manresa. El teatre noha d’anar a terra. Ho ha decidit laciutadania que ha votat. Els pro-blemes urbanístics que van plan-tejar aquest debat, però, es man-tenen. La necessària fluïdesa en-tre el centre històric i l’eixampleque barra l’edifici; la rehabilitaciódel teatre que caldrà fer un dia o al-tre; la potenciació de la plaça. Re-gió7 n’ha parlat amb set arqui-tectes de Manresa. Per a la majo-ria, les solucions són les mateixes:reduir o eliminar directament eltrànsit rodat que parteix Passeig-Guimerà i Barri Antic i pelar lapoma; deixar del Conservatori elque és imprescindible: claustre iteatre (pàgina 6). Alguns parlen defer una entrada nova a aquestequipament per la plaça.

Jaume Espinal considera queper millorar la connexió del Passeigamb el Barri Antic i evitar la pro-gressiva decadència d’alguns sec-tors «el més prioritari és reduir lacirculació de vehicles, gairebépensant sols en el transport públici de serveis, i facilitar la vianalit-zació eliminant barreres». EnricMasana hi està d’acord. Tambéaposta per «disminuir al màxim eltrànsit rodat per la carretera de Vic-Cardona en aquest punt, traslla-dant les parades d’autobús del

tram final del carrer de Guimerà ala part alta de la Muralla del Car-me». A més a més, proposa «via-nalitzar l’últim tram del carrer deGuimerà i connectar-lo, junta-ment amb el Passeig, directamentamb la plaça, sense voreres nibarreres de cap tipus, fent un pa-viment continu amb prioritat pera vianants». Pere Santamaria ésdel parer que «la connexió millo-raria molt si es fes una plataformaúnica de paviment, unificant lesvoreres i el Passeig entre el Maïamii la cantonada del carrer de Gui-merà, prioritzant el pas de vianantsi no el de vehicles». Per a l’arqui-tecte, «la solució d’unificar els pa-viments faria que el vianant noidentifiqués que està passant d'u-na zona a l’altra i s’entendria mésla continuïtat de ciutat».

L’autèntica barreraPer a Ton Baraut, que és dels quedefensaven la pervivència del Con-servatori abans de la consulta,«l’autèntica barrera entre l’eixam-ple i el barri vell són els tres carrilsde trànsit rodat». Ell aposta per«transformar la carretera de Vic ila de Cardona en vial urbà, tipusbulevard»; fer «un estudi real de lamobilitat urbana per no condi-cionar aquest espai com a pas ob-ligat en els desplaçaments internsde la ciutat», i «anul·lar la circula-ció des del carrer de Jaume I fins alde Guimerà i restringir la restafins a la carretera de Vic deixant unpossible vial per a emergències en-tre Jaume I i Guimerà i enjardinar

la resta com a possible ampliacióde la plaça de Sant Domènec». Jo-sep Maria Sarrate és contundent.Creu que «no es crearà una veri-table comunicació i transparènciasense enderrocar literalment labarrera visual i ambiental al finaldel Passeig», és a dir, el Conserva-tori. Dit això, i veient el resultat delreferèndum, que, recordem, ésvinculant (quedarà inclòs alPOUM), ell també aposta per «eli-minar la circulació viària de les car-reteres de Vic i Cardona». Per aaixò, «cal acabar la ronda viària dela ciutat urgentment, actualmentsense solucionar per la part sud-oest».

Lluís Piqué recorda que la su-pressió del trànsit de vehicles de laMuralla «ja s’ha fet puntualment icrec que és possible, i encara mésara amb la xarxa d’aparcaments dequè es disposa just en el períme-tre d’aquest àmbit». Pel que fa a lapart urbanística, aposta per «eli-minar les barreres que hi ha en elsfronts de vitalitat en el tram de la

Muralla de Sant Domènec, inter-venint també a suprimir voreres i,a partir d’aquest fet i dels materials,afavorir que la lectura sigui d’ungran espai, eixamplant la plaçatota l’amplada de la Muralla i delcarrer de Jaume I».

Jordi Garcia és incrèdul sobreaixò. Demana, «en el cas d’anul·lartot el trànsit de la Muralla, quinesalternatives es poden plantejarque siguin realistes?». Per a ell, lasolució viable era l’enderroc delteatre Conservatori. L’arquitecte re-marca que l’objectiu del pla gene-ral era resoldre un tema de plane-jament que s’ha distorsionat fins aconvertir-lo en un altre.

La centralitat de la plaçaQuan es va començar a redactar elpla d’ordenació urbanística es vafer una enquesta en la qual es de-manava als manresans i manre-sanes que la van respondre on ésel centre de Manresa. Hi havia di-verses opcions, una de les quals laplaça de Sant Domènec, que vaquedar en segon lloc, després delPasseig. En general, el resultat de-mostrava que és un tema que noqueda clar. Potenciar aquest espaicom a centre neuràlgic ha estat undels arguments esgrimits pels de-fensors de l’enderroc del Conser-vatori. Ara que s’ha decidit que novagi a terra, els arquitectes con-sultats tenen altres idees per inci-dir en aquesta centralitat.

Per a Piqué la solució no és ur-banística ni tampoc arquitectòni-ca. Es tracta de «fer que hi passin

coses», assegura. A més llarg ter-mini, diu, «jo crearia un nou accésal Conservatori des de la plaça; unvestíbul que fos a la vegada espaipolivalent per fer-hi activitats, ex-posicions, fent-ho compatible ambposar en valor els contraforts exis-tents i resolent temes d’accessibi-litat a l’espai Sant Domènec, anti-ga Sala Mestre Blanch». Masanaaposta per «repensar i potenciar eldisseny de la plaça com a referentde centralitat urbana, lloc de tro-bada i de generació d’activitatsciutadanes». Apunta que «els can-vis de paviment i la supressió debarreres abans esmentats, des dela Muralla del Carme fins al carrerde Jaume I», ajudarien a «ampliarl’àmbit de percepció de la plaça».

Espinal ho lliga amb la netejadels elements afegits al teatre Con-servatori (vegeu la pàgina 6), comtambé fa Sarrate, i afegeix que «elmés important és la promoció».Per part seva, Santamaria insisteixque «amb la construcció de laplataforma única s’aconseguiriapotenciar la connexió dels dossectors i ampliar la plaça, i la sevacentralitat se’n veuria afavorida». Baraut ressalta que «la moderni-tat o la capitalitat no ens vindrà do-nada per una determinada di-mensió de la plaça» sinó per l’úsque se’n faci. L'arquitecte asse-nyala un altre tema: la ineficaçil·luminació d’aquest espai. «Comes pretén donar continuïtat entreel carrer de Guimerà i el Born si hasde creuar al vespre per un espaifosc?», es pregunta.

GEMMA CAMPS | MANRESA

Els experts aposten per un Conservatorisense afegits i una muralla sense cotxes

Set arquitectes valoren què es pot fer per millorar el paper de la plaça de Sant Domènec i el teatre, ara que es mantindrà

ARXIU/G.CAMPS

Regió7 DIMARTS, 20 DE MAIG DEL 2014 5

MANRESA SOCIETAT

CONSULTA DEL CONSERVATORI: I ARA QUÈ?

LES FRASES

«Com es pretén donarcontinuïtat entre elcarrer de Guimerà i elBorn si has de creuar al vespre per un espai[Sant Domènec] fosc?»

TON BARAUT

ARXIU/ADRIÀ RODRÍGUEZ

«El més prioritari ésreduir la circulació devehicles, gairebépensant només en eltransport públic i de serveis»

JAUMEESPINAL

ARXIU PARTICULAR

«Eliminar la circulacióviària de les carreteresde Vic i Cardona. Calacabar la rondaviària de la ciutaturgentment»

JOSEP MARIA SARRATE

ARXIU/ADRIÀ RODRÍGUEZ

«Repensar i potenciarel disseny de la plaçacom a referent decentralitat urbana, lloc de trobada i degeneració d’activitats»

ENRIC MASANA

ARXIU/SALVADOR REDÓ

«La connexió millorariamolt si es fes unaplataforma única depaviment, entre elMaïami i la cantonadadel carrer de Guimerà»

PERE SANTAMARIA

ARXIU/SALVADOR REDÓ

«Jo crearia un nouaccés al Conservatorides de la plaça; unvestíbul que fos espaipolivalent per fer-hiactivitats»

LLUÍSPIQUÉ

ARXIU/SALVADOR REDÓ

«En el cas d’anul·lartot el trànsit de laMuralla, quinesalternatives es podenplantejar que siguinrealistes?»

JORDI GARCIA

Que la Muralla de Sant Domènecés un espai més pensat per als cot-xes que per als vianants ho demos-tra que el semàfor dura 75 segonsverd per als vehicles i, en canvi, perals vianants, només 22 segons.

75 SEGONS

LA XIFRA

Regió7DIMARTS, 20 DE MAIG DEL 20146

SOCIETATMANRESA

CONSULTA DEL CONSERVATORI: I ARA QUÈ?

Panoràmica del lateral del teatre Conservatori des de la plaça de Sant Domènec de Manresa

ARXIU/ADRIÀ RODRÍGUEZ

La majoria d’arquitectes con-sultats lliguen l’accentuació de lacentralitat de la plaça de Sant Do-mènec amb la necessitat de pelarla poma, que en diuen. Buidar elConservatori dels edificis annexos(espai Sant Domènec, locals d’en-titats i la banda de Jaume I amb elMaïami inclòs) deixant dempeusnomés el teatre. Aquesta operacióinclou la casa situada davant de laplaça de Fius i Palà.

De set, sis –Jaume Espinal, Llu-ís Piqué, Enric Masana, Ton Baraut,Josep Maria Sarrate i Jordi Garcia-coincideixen. Pere Santamaria, encanvi, no ho considera necessari.Garcia avisa que, «per molt que espeli la poma», si hi ha el teatre «eltopall hi continua sent».

Per a Piqué «hi ha parts pres-cindibles»; Espinal diu que «cal-drien algunes actuacions de ma-quillatge netejant l’edifici del tea-tre dels afegits perimetrals»; Ma-sana creu que «seria justificat ater-rar l’illa de cases del tram final delcarrer de Jaume I. Tot i ser una obrad’Ignasi Oms, documentant-la bé,es podria enderrocar». Afegeixque «no seria justificable, si em de-claro partidari de l’enderroc delteatre, no ser conseqüent amb laresta del buidatge de la plaça».

Per a Baraut, «els treballs han deser com de cirurgia, alliberant l’e-difici de tots aquells elements afe-gits i residuals». Només deixariadempeus «la volumetria del teatre»i, per la banda de Sant Domènec,afegiria un nou espai, buit persota, de manera que quedés untros de la plaça cobert. També éspartidari d’ampliar la superfície de

Sant Domènec amb la plaça deFius i Palà amb un únic nivell,sense la casa de la sabateria. San-tamaria coincideix a aterrar aquestedifici però no a pelar la poma.«Tots els edificis que envolten elteatre es podrien mantenir, dotar-los de contingut i crear un centrecultural important».

El claustre i sant IgnasiPreguntats sobre com es poden ferlluir les restes del segle XVIII quehi ha al teatre (que es va constru-ir dins del claustre de l’antic con-vent) i acollir-hi el museu de santIgnasi previst per l’Ajuntament enel projecte Manresa 2022, Garciaés clar: «com més coses hi posemquant a funcionalitat, més grancontinuarem fent el problema».Per a Piqué, «cal redactar un do-cument que esdevingui pla direc-tor que en marcarà els usos i ambaixò les intervencions a realitzar»,idea que comparteix Sarrate. Pi-qué està convençut que «és per-fectament compatible fer visiblesels elements del claustre exis-tents». Quant al museu, diu que«no ens podem passar amb laseva mida». Espinal valora que l'ú-nic que cal «és tenir els objectiusclars» i Masana argumenta que «latasca de fer lluir el claustre éscomplexa perquè els claustres es-tan dissenyats per viure des de dinscap a fora i no a l'inrevés, així ésque, si l’interior l’ocupa el teatre,caldrà posar-hi imaginació».

Per a Baraut, caldria «replan-tejar l’accés a l’edifici amb un granvestíbul obert a la plaça de SantDomènec, Jaume I i la plaça co-berta [que proposa a Sant Domè-

nec], i des d’aquest vestíbul con-templar l’accés al museu de sant Ig-nasi». Per part seva, Santamaria téclara la seva aposta per «posar envalor les restes del claustre ense-nyant-les tal com eren inicialmenti no amagant-les com ara». El mu-seu, assegura, «cabria perfecta-ment en els espais actuals».

Les prioritatsEn relació amb les prioritats en larehabilitació del teatre, Piqué re-met al pla director que s’haurà defer i parla de portar a terme «ac-tuacions que li permetin continu-ar funcionant correctament com aequipament escènic». Espinal es-menta «la funcionalitat a què ha deservir, l’encaix visual dins un claus-tre del XVIII, la ubicació estratègicaal mig d’una plaça, i, si hi és pos-sible, l’encaix d’un seguit d’entitatsculturals que li donen alè cons-tant». Per a Masana hi ha tres te-mes fonamentals: «la posada envalor del patrimoni arquitectònicdel claustre, i les restes més anti-gues que es puguin trobar en unfutur. Una intervenció exterior quefaci compatible el mantenimentdel volum del teatre amb una fa-çana adient a la importància del’espai de referència de la centra-litat urbana que se li ha de donara la plaça, i la funcionalitat, segu-retat, accessibilitat i adaptació del’equipament a les activitats pre-vistes». Sarrate aposta per prio-ritzar «el seu òptim ús en la més es-tricta ocupació i volum, alhoraque mantenir l’actual caràcter», iSantamaria, per «posar en valorels elements originals del claustrei la sala del teatre».

G. CAMPS | MANRESA

Pelar la poma i fer-hi lluir elclaustre és l’opció preferidaa l’hora de fer la rehabilitació

De set arquitectes, sis creuen convenient mantenir la part quefa de teatre i enderrocar tota la resta, inclosa la casa de la sabateria

Una nena posant un vot en una urna en la consulta del dia 10 i 11

ARXIU/SALVADOR REDÓ

La idea de l’Ajuntament de re-soldre el tema de la relació entre laplaça de Sant Domènec i el teatreConservatori amb una consultaciutadana no convenç tots els pro-fessionals. Consideren positiu po-tenciar la participació però no lamanera com s’ha portat a terme elprocés, que critiquen força.

Jaume Espinal té clar que «totaquest procés (objectius, prioritats,alternatives, etc) hauria d’haver es-tat més ben preparat abans deposar-ho a consulta». Això no voldir que valori que «la participacióés una bona eina». Com ell, EnricMasana celebra el fet de donar veua la ciutadania, que «sempre ésbo», però «penso que s’hauriad’haver avançat més en alternati-ves més treballades i debatudesamb les entitats afectades abans defer la consulta». Per altra banda,afegeix, «a títol personal, crec queel resultat final de la consulta ensallunya deu anys més, com a mí-nim, de la solució final d’aquestaproblemàtica, a sumar als vuitan-ta anys ja recorreguts en els pla-nejaments urbanístics anteriors».

S’ha explicat molt malament Josep Maria Sarrate no conside-ra aquesta consulta una bona op-ció per motius semblants als deMasana i Espinal. Afirma que «s’haexplicat molt malament i, per mo-tius aliens que desconec, s’hancreat situacions de quasi histèria,fins i tot s’ha arribat a menystenirles persones que, pels seus conei-xements específics, podien apor-tar alternatives producte d’un de-bat serè i ajustat a la realitat».Conclou que «en tot debat urba-nístic hi ha prou canals de parti-

cipació, com ara els que empraval’Ajuntament fins a la data del re-ferèndum i que tan bon resultatenvers la participació li dóna. I queespero que continuï oferint». PereSantamaria hi coincideix en lapart final, la de les eines que ja hiha per promoure la participacióciutadana. Dit això, valora molt po-sitivament les consultes populars.«Són importants perquè la parti-cipació i l’opinió de la ciutadanias’han de tenir sempre en compte».

Lluís Piqué també troba posi-tiva la participació de la ciutada-nia, ja que, fa notar, «és qui, en de-finitiva, ha d’utilitzar els espaisque configuren la nostra ciutat».Això, però, diu Piqué, «no ha de serun instrument per eludir respon-sabilitats dels qui governen, no espoden refugiar en la participacióper no mullar-se, per no sortir es-caldats a l’hora de prendre deci-sions que poden resultar impo-pulars encara que sigui necessaridesenvolupar-les. Un ha de saberprendre-les», conclou l’arquitecte.

Jordi Garcia també és molt crí-tic: «que la gent es pugui manifes-tar sempre és una bona opció.Això és claríssim, però el que po-ses sobre la taula ha de ser molt clari estar molt estudiat, amb unes al-ternatives madurades perquè espuguin valorar amb el cap i no ambel cor». En el cas d’aquesta consultacreu que «hi hagut molta confusió»en el sentit que «hi ha gent que s’hapensat que l’endemà ja entrarienles piconadores a tirar el teatre».Una confusió que també diu ques’ha donat en altres temes. Per ex-emple, a l’hora d’explicar on ani-rien les activitats del teatre si des-apareixia. «No ha quedat clar i lagent ha apostat pel que ja hi ha».

G. C. | MANRESA

Els arquitectes veuen laparticipació ciutadana comuna bona eina sempre quees vehiculi bé

Critiquen que la consultas’hagi celebrat sense unesopcions ben elaborades

«Hi ha hagut molta confusió.Hi ha gent que s’ha pensatque l’endemà ja entrarien lespiconadores a tirar el teatre»