PRÒLEG

Havia una vegada en BEPU, una serp mama,llarga,

gruixuda de color verd i groc amb una llengua roja i

llarga i uns ulls blancs i negres. Vivia en una

biblioteca i

contava contes als

nens i nenes,un dia

es va posar trista

i plorava.

La bibliotecària li

va preguntar:

-Que et passa

BEPU?

-No sé res de la

meva vida...on vaig

nàixer,que m’ha passat...com és que estic aquí...

-No et preocupis li demanaré ajuda als nens i nenes

de l’escola Sant Josep de Calassanç.

I així comença la història...

CAPÍTOL 1

En BEPU, quan era petita vivia a la selva en mig

d’animals com el lleó , el tigre i elefants ...

Un dia es va perdre i es va quedar sense amics ni

aigua ni menjar, però com era molt decidida va

començar a reptar pel mig de l’herba per buscar

aigua i

menjar.

Caminant,

caminant

va veure

un sol

preciós i

un cap allí

que va

anar.

Pel camí

es va

trobar un

cocodril, espantada, es va amagar entre les herbes

i el cocodril va passar de llarg .

Quan va arribar la nit tenia fred i gana i molta por

de sobte...

CAPÍTOL 2

Es va posar a ploure,la nit era tancada i en BEPU

tremolava de fred. Mirant i mirant va veure una

cova fosca , negra ,amb molts ulls vermells a dins ,

tenia por molta por,però hi va entrar .

La cova era plena de llops, aranyes i ratpenats

penjats del sostre .

En BEPU estava tant espantada que es va amagar en

un raconet,el que no sabia en BEPU és que els llops

també

tenien por

d'ella...

Quan va

deixar de

ploure i va

sortir el

sol , es va

adonar que

els animals

que hi havia allí dins no tenien ganes de fer-li mal i

així es van fer amics .

Els altres animals la van ajudar a buscar menjar i

aigua , ja que en aquell lloc n’hi havia molta.

CAPÍTOL 3

Van trobar aigua i herba i mentre tots els animals

estaven menjant tranquil·lament van arribar uns

caçadors

vestits de

camuflatge ,

amb rifles ,

xarxes ,

moltes

armes i van

caçar a tots

els animals

per vendre’ls

i guanya r molts diners.

Van pujar als animals a un camió molt gros, i

després a un avió que volava molt alt i que va fer

cap a Marsella, una ciutat molt bonica i molt gran

de França.

CAPÍTOL 4

Una vegada van arribar a Marsella els caçadors van

portar als animals a una botiga,gran i molt bonica,

per vendre’ls.

Una noia

professora d’institut,

que passava

per allí i

que feia un

treball de

classe sobre

serps

salvatges, la

va comprar

La BEPU no tenia dents i no podia mossegar a

ningú,i no era perillosa per als seus alumnes.

Primer, se la va emportar a casa i les seves filles

es van posar molt contentes i jugaven amb ella al

balcó.

Un dia, a l’hora de berenar i mentre van anar a

buscar galetes per menjar, la BEPU es va quedar

sola i va aprofitar escapar-se pel carrer.

CAPÍTOL 5

Marsella és una ciutat molt gran i plena de cotxes ,

la pobre BEPU estava molt i molt espantada ,els

cotxes passaven pel seu voltant, fent soroll, pitant,

frenant...no sabia on anar.

Reptant per

les voreres i

a punt de

ser

atropellada

varies

vegades ,va

arribar a

una

carretera.

Per allí passava un noi amb el seu cotxe que quan la

va veure,va pensar:

- Mira que bé una serp!!

Com que li agradaven molt els animals,la va agafar i

la va posar al cotxe.

Aquell noi tant carregat de maletes anava a Lleida.

Quan va arribar a Lleida la va acollir a casa seva on

ja tenia una altra serp mascle, els va posar juntets

al mateix terrari perquè es fessin companyia.

CAPÍTOL 6

Va anar passant el temps, un dia l’amo dels

apartaments

es va

assabentar

que el noi hi

tenia serps,i

això estava

prohibit.

El noi li va

dir a la Bepu

que l’ amo

estava

sospitant de que tenia serps a l' habitació i que

potser tindrien problemes.

Un dia el noi,després de pensar molt i molt va obrir

la porta de l’habitació i va deixar que la BEPU

s’escapés.

La BEPU es va arrossegar fins al carrer,va topar

amb un nen que al veure-la no es va espantar i la va

portar fins a la seva escola que es deia Sant Josep

de Calassanç...

CAPÍTOL 7

El nen va portar a la BEPU a la seva escola , el

Sant Josep de Calassanç, allí els nens i nenes,quan

la van veure, van tenir una mica de por i es van

amagar .

Però, ella està embarassada, espantada i els nens i

nenes després de veure-la grossa, pansida i que

s’arrossega molt lentament,senten pena i la

amaguen en el

racó de la

biblioteca i l’hi

demanen ajuda

fer el préstec

dels llibres de la

biblioteca.

De seguida la serp

va donar llum a

una serpeta

petiteta a la que

l’hi va ficar el nom

de BHEPPY.

Un dia, aquell noi de Lleida que havia acollit a la

BEPU a casa seva,va portar a l’escola al pare de la

serpeta, que es deia BEPO,aquest va acariciar amb

la cua a la filleta tan bonica i li va donar un petó a la

BEPU.

Els nens i nenes estaven molt contents i contentes

perquè la BEPU i la seva filleta ajudaven a la

biblioteca,

Un dia la Raquel i la Camila li van preguntar si volia

anar a casa seva per fer-se amiga dels animals de la

Raquel i dels joguets de la Camila.

Totes juntes van passar una tarda molt especial, i la

BEPU va prometre que hi aniria més vegades a jugar

però va tornar al seu racó de la biblioteca,al costat

del radiador i acompanyada de la seva filleta.

EPÍLEG

I així és com tots els nens i nenes del Sant Josep

de Calassanç han ajudat a la BEPU a conèixer la

història de la seva vida.

Ara ,la BEPU i la seva filleta BHEPPY, viuen

tranquil·les en el seu racó calentet de la biblioteca i

satisfetes de tenir

aquests companys i

aquestes amigues

divertides i

amables.

Ajuden tant com

poden en el Préstec

de llibres que els

nens i nenes s’emporten a casa cada quinze dies.

Col·laboren en la Maleta Viatgera que els nens i

nenes de cicle inicial porten a casa seva amb tanta

il·lusió.

Estan presents en el Bloc que dóna a conèixer totes

les novetats de la nostra biblioteca.

I sobretot ens fan molta companyia!!.

AGRAÏMENTS

Aquesta,la meva història, ha estat possible gràcies

als nens i nenes de tota l’escola que han treballat

des del curs 2008-09 fins al 2010-11.

El més petits P-3, P-4, P-5 la van començar i van

fer els primers dibuixos.

Els de 1r,2n,3r, van ajudar a continuar-la i també la

varen dibuixar.

I per fi els i les alumnes de quart i actualment de

cinquè són els que han fet la feina més feixuga ja

que han escrit tot el text a l’ordinador, han triat

els dibuixos més adients els han escanejat i

finalment l’han maquetat i l’han donat a conèixer a

la resta de companys i companyes.

Moltes gràcies a tots i totes!!.

BEPU

Lleida octubre 2011