La història va passar en un formiguer molt ben amagat, replet de finestretes, on es veuen entrar i eixir permanentment als movedissos habitants durant tot el dia.Un estiu, Margarita va veure una formiga que s'esforçava d'una manera original, i li va cridar l'atenció. Era la formiga Selena, germana major de una nombrosa familia de catorze fills.Els seus papàs comptaven amb ella perquè després del col·legi o de jugar, els ajudara a ajuntar palets, llavors i fulls que servien per a alimentar-se durant l'hivern.

Ese verano en particular, Selena havia treballat molt, perquè la seua mamà se n'havia anat de viatge uns dies a visitar a Penina, una tia anciana que vivia en un formiguer llunyà.

Margarita ens va comptar que era en l'altra punta del terreny. Selena desitjava que, al tornar, la seua mamà poguera descansar i comptar-li totes les coses que havia vist en el camí.

Per això, va treballar quasi sense descansar ajuntant fulls, durant el temps que el seu mami no va estar. Així, el

depòsit de la casa havia quedat replet de palets i fulls!

El dia de la tornada havia arribat i Selena es va aplicar encara més: va preparar una bella taula per a prendre el te,

con tarta de fruitetes, la seua preferida, i quan va acabar va dir: ’Vaig a descansar en la butaca fins que mamà òbriga la porta'.

Però, tan, tan cansada estava que es va quedar dormida i quan va arribar Enriqueta (així es cridava la seua mamà) no la va poder despertar! Va dormir quasi un dia sencer. És que Selena s'havia esforçat al punt de

quedar exhausta i no va poder disfrutar del que més desitjava...

Al despertar, Enriqueta o Queta com li deien tots, estava al seu costat acariciant-la i murmurant-li: - La meua laboriosa formigueta, gràcies per tot el que et vas aplicar, però no era necessari que ho feres tu sola, estaven els teus germans per ajudar-te.

Al fi, van poder conversar, Queta li va comptar el paisatge florit que havia vist en el camí, i li va portar

de regal unes riques fulls de nabiu de la casa de Penina.

Selena havia aprés una gran lliçó: no oblidar-se de descansar i de disfrutar, a pesar del que es proposara fer. Per això, va dir:

Després de tot, el primordial és

compartir amb els que estimeel millor de mi. I si només pense a treballar

em perd l'important.

És que havia aprés que portar la càrrega té sentit, si ens queda alegria i temps per a amar.