NARRACIONS BREUS PER PARLAR, LLEGIR I FER Juan Carlos Arriaza Mayas

Contes per parlarContes per a l'estimulaci del llenguatge oral: Prxies, ritme, vocabulari, comprensi i expressi. CINCIES DE L'EDUCACI PREESCOLAR I ESPECIAL General Pardias, 95 - 28006 Madrid

NDEX Introducci El cavall i els seus amics El pallasso rialletes El nen que no sabia menjar Els animals de la granja Un viatge amb cotxe Un dia a la fira El fuster alegre La banda de msica Baqueta, el nino mgic Els tres porquets El raspall mgic La caseta de la llengua El gran circ L'aniversari feli Pep, l'extraterrestre El lloro xerraire El mag feli La princesa poeta Introducci L'estimulaci del llenguatge oral s fonamental per als/es nens/es en els seus primers anys de vida, que

coincideixen amb els de l'inici de la seva etapa escolar en Educaci Infantil. Els/es alumnes que presenten dificultats en el desenvolupament del llenguatge oral, encara necessiten una estimulaci ms especfica i ms directa, tant a nivell Individual com en grup. Aquests "Contes per parlar" neixen de l'experincia duta a terme amb alumnes d'Educaci Infantil (3 a 5 anys), mitjanant la realitzaci d'un "Programa d'Estimulaci del Llenguatge oral" al collegi El Pinar del Corb (Sevilla). Dins aquest Programa una de les activitats, entre d'altres, s la narraci d'un conte. El Programa contenia tres contes adaptats amb activitats especfiques que a continuaci es comenten. Havent observat que el resultat va ser satisfactori, he ampliat el repertori de contes. Els contes van enfocats a la realitzaci de prxies bucofacials, d'una forma ldica, i a ms a ms en la majoria d'aquests contes -inventats o adaptat algun tradicional- tamb es treballa ritme, discriminaci auditiva, vocabulari, llenguatge comprensiu i expressiu, aspectes fonamentals en el desenvolupament del llenguatge oral i ms fcils d'assimilar o realitzar, d'aquesta manera ludicopedaggica, mitjanant la narraci-interpretaci d'un conte, tal com ha demostrat aquesta experincia. Els contes estan presentats amb algunes illustracions, perqu els/es alumnes, encara que no els puguin llegir, s els resultin ms amens quan els vulguin veure, fullejant-los o se'ls ensenyi el narrador. Alhora que est la narraci del conte, entre parntesis, apareixen els exercicis d'estimulaci del llenguatge oral (Prxies, ritme, respiraci, discriminaci

auditiva . . . .). Al final de cada conte es poden realitzar preguntes referents a la histria contada o als personatges, per desenvolupar el llenguatge comprensiu i expressiu. Les preguntes aniran de ms senzilles a ms complexes, segons el nivell dels/es alumnes, sempre buscant la garantia d'xit en la resposta. Tot aquest procs, es pot fer en grup classe, petit grup o a nivell individual. La narraci-interpretaci del conte pot ser realitzada pel logopeda en una primera sessi, perqu serveixi de guia al mestre/a o a la famlia, en els exercicis especfics d'estimulaci del llenguatge. No obstant aix com s'ha comentat anteriorment, ja vnen reflectits entre parntesis perqu els realitzin directament, si no estigus el logopeda. A ms a ms sempre hi ha la possibilitat d'improvisar durant la narraci del conte, noves situacions i exercicis. La histria del conte es pot contar en un principi fent el narrador els exercicis alhora que els/es nens/es, o la pot contar primer ell noms i desprs el conte un altre cop, perqu els/es nens/es s l'acompanyin en els exercicis de prxies. Cal recalcar que la narraci del conte no es limita a la seva lectura, perqu seria monton i menys atractiu, sin que el narrador (logopeda, mestre/a, famlia) haur de fer una lectura prvia i contar-ho interpretar-ho desprs, perqu li sigui ms am als/es nens/es. Tots els contes contenen temes i vocabulari prxims al nen/a (el cos, la fira, el menjar, els animals,...), amb alguna moralitat final, per fomentar valors com l'amistat, el respecte pels animals, la higiene, la famlia, etc. Tot aix amb la finalitat, que els motivin ms i se sentin ms participatius.

El que s que s segur, s que un conte s motivador i atractiu per als/es nens/es, i els objectius a aconseguir d'aquesta manera ldica-pedaggica, solen aconseguir-se de forma ms fcil, segons s'ha comprovat en aquesta experincia.

El cavall i els seus amics Hi havia un cop un cavall que tots els dies quan s'aixecava se n'anava a passejar (Tocotoc, tocotoc). Un dia anava pel bosc i hi havia molt vent (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca primer suau i desprs amb fora) i de sobte va escoltar a alg que estava queixant-se (Ai ai ai!...., Ai ai ai!....). El cavall es va acostar molt lentament (toc toc, a ritme lent varies vegades) al lloc on s'escoltaven els laments. All estaven atrapats en unes branques, un ocell i un conill. -Qu us ha passat va preguntar el cavall? -Doncs que estvem jugant i de sobte, el vent va trencar la branca d'aquest arbre (Inspirar pel nas i bufar (fort per la boca varies vegades) I se'ns va caure damunt i quedem atrapats. Llavors el cavall, que tenia molta fora (Iac, ac, iac, ... fer diverses vegades com s que estirem la branca d'un arbre amb fora), va apartar la branca de l'arbre i van quedar lliures l'ocell i el conill. Els dos es van posar molt contents i li van donar les grcies al cavall i van continuar jugant i cantant d'alegria (divers,- ritmes que es poden inventar Lala la, lele li avui juguem com ahir-, o es pot fer amb altres vocals). El cavall va seguir el seu passeig (tocotoc tocotoc tocotoc .. ) i desprs se'n va anar a casa seva. Tenia fam i el cavall es va menjar tot el que li van posar (Obrir i tancar la boca, ajuntant els llavis, primer lentament i desprs una mica ms rpid), per continuar

estant fort, i a ms de postres es va menjar pastanagues amb sucre, llepant-les amb la llengua (Treure i ficar la llengua, comenament lentament i desprs ms rpid per a llepar les pastanagues). Al vespre el cavall se va anar a ajudar el seu pare que estava construint una casa nova, perqu la que tnia era ja una mica vella. La casa nova era de fusta i pedra, i el cavall arrossegava pedres i collocava les fustes unes damunt d'altres (Ajudant amb les mans fem com si colloquem les pedres posa pon posa pon pa posa pun pun pun,... a ritme,- lents i desprs una mica ms rpids). Quan va arribar la nit el cavall se'n va anar a dormir (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca de forma suau i desprs una mica ms fort. Tamb .es pot fer amb vibraci de llavis) i estava feli i content perqu parla salvat la vida a dos animals i a ms a ms va ajudar a fer la casa nova. L'endem, el cavall se'n va anar un altre cop de passeig, content, de vegades corrents (tocotoc tocotoc tocotoc... ) i altres cantant (lala la la la la, lelele lele li, ...). Quan portava una estona caminant, de sobte, cataploooon. Va caure dins un forat gran i profund i no podia sortir. Llavors va comenar a demanar ajuda (eeeeehhhh, socorroooooo, uuuuuuhhh). As va estar, una bon estona, i de sobte va mirar cap amunt i va veure guaitats al forat a l'ocell i al conill. Li van preguntar: -Qu t'ha passat?

- Doncs que anava caminant i he caigut al forat. Podeu cridar la meva famlia perqu vinguin a treure'm d'aqu?. - Clar que si, van contestar. I aix ho van fer. Van ser molt rpids i van avisar a la famlia del cavall, que van ser al forat, i com tenien molta fora, llenant i estirant una corda ho van treure de (Estrenyent els llavis fent fora mmmmm.. desprs un altre cop ac iac..., com estirant corda). Llavors el cavall els va donar les grcies al conill i a l'ocell, i van ser amics per a sempre, i molts dies jugaven plegats. Per aix sempre s bo ajudar als altres perqu sempre tindrem ms i millors amics. Conte contat, conte acabat!, vermell,....

El pallasso rialletes Hi havia un cop un pallasso que no svia riure i a ms a ms quan sortia al circ tampoc cap a grcia als nens que anaven a veure-ho. El pallasso estava molt trist (Posar cara trist, estrenyent llavis suaument i entretancant els ulls). Per un va donar quan estava mig dormit i pensant qu fer per no estar trist i fer riure als altres, va aparixer la seva fada padrina, i li va preguntar: - Qu et passa?. - Perqu que quan surto al circ i faig la funci, ning es riu. Anem, no em riu ni jo. Mira no se'm mou cap part de la meva cara, ni puc aixecar ni braos ni peus, de trist que estic. - Bueno aix es va a solucionar molt aviat. Llavors, va treure la seva vareta mgica, i va dir unes paraules: - Pota t pota t tothom a riure. (Repetir). - Ja est?, va preguntar el pallasso. - Ja est,- li va contestar -; en la prxima funci, ho veurem. Per abans he de comprovar si tens preparat la cara i tot el cos per fer riure a la gent. Has de moure-ho tot, i llavors segur que fars riure a tots i tu tamb riurs i estars alegre. Jo t'acompanyar. (Els nens acompanyen tots els moviments per ajudar el pallasso). I aix ho va fer:

(Va comenar a moure els ulls, obrint i tancant els dos alhora, l'un i l'altre alternant). (Desprs continu amb els llavis, fent pedorretes, ajuntant-los i separant-los sense fer i desprs fent soroll, posant-ho un damunt d'un altre, posant-se seris i amb somriure). El pallasso, cada cop s'anava posant mes content, perqu cada cop movia ms i millor les parts de la cara. Va seguir amb la llengua (movent-la d'una banda a l'altra, de dalt a sota, intentant tocar el nas, dins i fora, passejant-la per les dents, rpid i lent). Desprs va fer com si fos a inflar un globus (prenia aire pel nas i bufava suau per la boca, desprs ms fort per inflar-ho millor, fins i tot bufava tres vegades seguides). Tot anava sortint molt b i seguia mes animat. (Desprs va comenar a repetir paraules acompanyat de cops: pal, pa-ta-ta, sopa, mona, caf, cadira, ven-ta-na, nen, pou, dit,... Va continuar dient expressions inventant-se diferents ritmes: ooooeeeee, hooolaaa, hola holaaaa.,

ai, aii, ai, eoo, eoo eooooo)

Quan el pallasso va veure que tot li havia sortit magnficament va somriure i li va donar les grcies a la seva fada padrina, i es va acomiadar d'ella: - Adu, adu, moltes grcies!. Llavors el pallasso va actuar l'endem i molt mes dies, i tots reien amb les coses que feia (jajaja ja, jejejeje, jijijji, jojojojojo, jujujuju) Mai mes va estar trist, i sempre estava alegre i rient. Des de llavors li cridaven el pallasso rialletes. Per aix sempre hem d'intentar estar alegres i contents, perqu els altres tamb ho estiguin. Colorin, vermell,....

El nen que no sabia menjar Hi havia un cop un nen que tots els dies en aixecarse (obrir la boca com s ens estigussim desemperesint, inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca dient aaahhhh) em desdejunaria. Per beure la llet no estrenyia els llavis i se li queia gaireb tota (obrir i tancar els llavis de forma relaxada, per beure), i alguns cops cap a pedorretas i encara se li queia ms (Inspirar pel nas i bufar fent pedorretas amb els llavis), i les torrades se les menjava amb la boca oberta i se li queien totes les molles pel cos (Fer com que estem menjant amb la boca oberta). Desprs, quan li tocava l'hora de l'pat, li passava quelcom semblant. Comenava a menjar la sopa i cap a molt soroll. Primer bufava fort per refredar-la i vessava molta (Inspirar pel nas i bufar fort per la boca, diverses vegades), i desprs ficava la boca al plat i donava grans xarrups, fent bastant soroll (Prendre aire per la boca com si estigussim absorbint la sopa). Per menjar-se un filet amb patates, ho va agafar amb la m i ho va ficar a la boca, (movent-la d'una banda a l'altra, de dalt a sota, obrint-la molt i molt rpid). Semblava un animal famolenc. A la nit es menjava una copa de nata amb xocolata, i no vegis com es posava la cara i tot la roba. (treia la llengua molt i la movia rpidament d'una banda a l'altra, cap amunt, cap avall, passant-la pels llavis). Ms que un nen semblava un porc o un cavall, amb aquesta llengua tan gran. Per una nit, va passar quelcom sorprenent, magnfic. Quan estava el nen dormint (Inspirar pel nas i tirar aire per la boca suaument), va aparixer un

donyet, que tenia poders mgics, i li va dir unes paraules comptant: (- Lalalii, lalalaaa, dem menjars, - Lalali, lalaleee, dem menjars b, I aix ho va repetir diverses vegades.) Llavors l'endem quan es va despertar (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca, desemperesint-se, dient aaahhh), se va anar a desdejunar-se, i es va beure la llet sense caure una gota (glu glu glu...), les torrades se les va menjar magnficament (movent la boca tancada d'una banda a l'altra i suaument). La seva famlia estava sorpresa, de com havia de ben em desdejunat. Per quan va arribar l'pat, fins i tot es van quedar ms sorpresos, perqu va menjar millor encara amb ganivet i tenidora i movent la boca molt b (fer aix ltim), i no se li queia res a la roba, ni al sl. Amb la copa de nata i xocolata que es va menjar de postres, no es va tacar res. (treure la llengua movent-la lentament, d'una banda a l'altra i ajuntant els llavis u sobre un altre assaborint la copa, uuuhhmmm). Tot ho va fer molt b. Tots estaven tan contents, que van aplaudir (cops amb ritme dirigits). A partir d'aquest dia sempre va menjar molt b. Per aix, el que menja b i amb educaci, ser un campi.

Els animals de la granja Hi havia un cop un home que vivia en una granja. Tots els dies s'aixecava molt primerenc (Badallar com s ens estigussim aixecant). Sempre el cap a quan cantava el seu gall Kiriko (kkirki, kkrki, .... ). Desprs es rentava i desprs em desdejunava llet i unes torrades de pa molt riques (Obrir i tancar la boca primer lentament i desprs rpid, aumm, aumm,.... imitant menjar). Tot seguit, s'anava a cuidar a l'animals. Primer netejava les quadres on estaven, i el cap a cantant (lalalala, lalala lalalala lale, lalalala la lalalali,.... es poden continuar inventant diferents ritmes). Tots els animals estaven molt contents perqu veien que el granger estava content i ho deixava tot molt net perqu ells estiguessin a gust. Desprs d'haver-ho netejat tot, comenava a donar cops (distints ritmes de cops), dient: - Tots a menjar. I tots els animals es llepen, perqu ja tenien fam (moure la llengua d'una banda a l'altra passant-la pels llavis de dalt i desprs pels de sota, lentament i rpid. Desprs estrnyer els llavis uuummmm, uum, uumm, ... ) i es preparaven per rebre l'pat. El granger va comenar a donar-li de menjar als gallines:

- Hola gallinetes, (pita, pita, pita, pita, piita,.... Les gallines ho rebien molt contentes (cooooco, cococoooooco, ....) i els pollets tamb (piu piu pooo...) i comenaven a picar el blat que els tirava. Desprs va seguir amb els necs: - Hola aneguets, i xiulava per cridar-los (intentar xiular diverses vegades, encara que noms sala el buf). Els aneguets acudien rpids (cuaca, cuaca,cuaaa...) i comenaven a menjar. Desprs se n'anava a on estaven altres animals, la vaca, el porc, les ovelles i les cabres, a qui tamb saludava. -Hola, hola, (Fem participar als nens perqu diguin diverses vegades la salutaci, perqu els puguin contestar els animals). I tots els animals contestaven alegres (la vaca: muuu, muuu, muuu,.... el porc: oinnn oiinnn oinnn,.... les cabres i les ovelles: beeee, beeee, beeee, .... ) i es van posar a menjar. A l'ltim va acudir corrent el seu cavall (tocotoc, tocotoc, tocotoc,..) i tamb els conills, perqu ells tamb volien menjar. I quan els va donar l'pat, van comenar a moure la seva boca (moviment de llavis tancats, oberts, lent, i quelcom ms rpids), i all es van quedar tots. El granger, quan va acabar la tasca, se'n va anar a

casa seva a menjar i a descansar una mica. Quan va arribar la tarda va ser al camp amb el seu gos, els dos anaven molt alegres; el granger cantant (lalala la, lalala lala lala la,....) i el gos l'acompanyava (guauu, guauu, guau guau guauuu,...). Anaven alegres perqu havien de tallar herba perqu els animals de la granja, tinguessin pat l'endem. Quan van acabar van tornar a la granja igual de contents (repetir l'anterior, si es vol amb altres ritmes). Al final del dia se'n van anar a sopar, i desprs a dormir (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca, com fent el dormit). Tots els animals de la granja, tamb dormien felios, perqu tenien un granger que els cuidava molt b, i per aix ho volien molt. Per aix, sempre que es cuida b els animals, ens voldran molt. Colorin, vermell,....

Un viatge amb cotxe Hi havia un cop un cotxe (la llengua) dins un garatge (boca). Aquest cotxe tnia ganes de sortir de viatge i estava una mica nervis (moviment de la llengua d'un costat a un altre, primer lentament i desprs una mica ms rpid). Vol sortir i es guaita a la sortida (recrrer amb la llengua les dents de dalt i els de sota). Puja per veure si la sortida est dalt (tocar el paladar amb la llengua). No hi ha manera, all no est la sortida. Descansa una mica (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca). Comena a buscar novament i comena a empnyer per sortir, per les portes no es poden obrir (els llavis estrets). Comena el viatge, i va en una costa cap avall sense arrencar el motor (ficar i treure la llengua sense fer soroll, de lent a rpid) desprs arrenca el motor i comenament a fer soroll (treure i ficar la llengua fent soroll i fent pedorretas amb els llavis). Arriba a una plaa i aquesta molt content i no para de moure's, cap a un costat, cap a un altre, puja, sota, envolta la plaa en les dues direccions (moure llengua d'un costat a un altre, dalt sota, envoltar els llavis). Va tan de pressa que dna voltes dalt i sota (doblegar la llengua cap amunt i feia sota). Desprs tira gasolina i descansa (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca). Torna novament a casa seva (Treure i ficar la

llengua fent soroll cada cop ms rpid). Desprs del viatge, torna al seu garatge, per ho troba tancat (llavis estrets). Llavors comena a xiular (pppi), per no s'obre i pita un altre cop ms fort (pi, pi, po, po,.....). Ara si s'obre, per sembla que est boig i no para d'obrir i tancar-se (obrir i tancar la boca de forma alterna). Per fi es queda obert i el cotxe entra. Un cop dins aquesta molt content i comena a cantar (la, lalala,). I nosaltres molt contents com el cotxe, comencem a ballar (moure's al ritme de cops o d'algun instrument). Si movent la llengua ets un campi, cada cop parlars millor. Colorn, vermell,....

Un dia a la fira Hi havia un cop una nena que va ser a la fira amb els seus pares i amb el seu germ. La famlia anava molt contenta perqu tenien moltes ganes de divertirse tots junts. Quan van arribar a la fira la primera cosa que van trobar van ser els llocs de torr, de patates, glaats i de cot dol. Els pares li van preguntar als nens que si volien prendre's quelcom. I els dos germans molt contents van contestar que si. - Jo vull caramels, va dir el nen. (Se'ls van comprar i van ser menjant-se'ls, mentre passejaven, xuclant amb la llengua i movent-la per a tots els costat) . - Uuhmm, que bons estan!, deia. - Ah, perqu jo vull un cot dol, va dir la nena. I els seus papes se'l van comprar, i tamb se'l va anar menjant alegre i contenta. (Obria la boca molt per agafar un bon tros de cot, auumm, auumm,... i desprs movia la boca tancada d'una banda a l'altra per menjar-se'l.) Quan va acabar, es rerellepava per treure el que se li havia quedat enganxat a la boca (moure els llavis u damunt d'un altre i passar la llengua pels llavis lentament i rpid).

Desprs van passar per un lloc on venien bosses de globus, i es van comprar una bossa i es van posar a inflar-los (Inspirar pel nas unflant la panxa i bufar per la boca per inflar el globus. Es pot fer primer suau i llarg, desprs fort, o en diverses vegades). As van inflar diversos globus i els portaven a la m i cantaven (Lalalila, lalalala, lalal, lalal, qu b m'ho vaig a passar).

Desprs se van anar a pujar a la snia, en els cavallets, als matalassets, i fins a la muntanya russa per a nens (tancaven i obrien els ulls quan baixaven molt sorolls, i tamb cridaven, aacahhhh). Quan ja estaven quelcom cansats, els nens els van dir als seus papes que ja volien anar-se'n per a casa seva, per que si abans podien comprar uns bitllets a la tmbola. Aix ho van fer, i en obrir-los ... quina alegria!... - M'ha tocat un osset que parla, va dir el nen. Mira el que diu. (L'osset deia: Repeteix amb mi: pol, glaat, casa, taula, apo, clau, tomquet, gall, caixa, haca, pissarra, llum, pilota, trompeta, elefant, amic, any, llenya, dau, dit, fira,...).

- Qu chuli!, li va dir la germana. Perqu al meu m'ha tocat un cassette, amb una cinta. Escolta, escolta, la qual cosa se sent. (eeehhh, iiihhh,..). (La nena tnia que esbrinar qu se sentia: el so de la vaca, del gos, de l'nec, de la gallina, del beb plorant, rient, xiulant, roncant, tossint, ... Fer els sons o que els nens intervinguin, perqu els altres encertin). - Escolta, tamb canta una can (Cantar una can que coneguin els nens perqu participin). Els dos Germans se'n van anar supercontents i felios a casa seva, per com se l'havien passat de b a la fira amb els seus pares. A la fira per ser feli, sempre cal riure. Colorin, vermell, ...

El fuster alegre Hi havia un cop un fuster que sempre estava treballant al seu taller de fusteria. El treballava amb molta alegria i gaireb sempre cantava (lalalala, lalalilalalala....Es poden inventar diferents ritmes.) Un dia va arribar al seu taller un nen amb la cara molt trista (frunzir el suny i els llavis posant cara de tristesa). - Qu et passa? - li va preguntar el fuster. - Perqu que he perdut el meu nino cantador, i no ho trobo per cap part. No ho haur trobat per aqu, oi?. - Perqu no, per aqu no ho he vist. El nen es va posar mes trist, i se'n va anar gaireb plorant. El fuster es va quedar tan trist com el nen. Tots els dies anava el nen a preguntar, si havia vist al seu nino cantador. Un dia el fuster li va dir: - No et preocupis, jo et vaig a fer un nino i segur que t'agradar. Aquest dia el nen se'n va anar ms content. El fuster va comenar a fer el nino i cada cop estava quedant mes bonic. Cantava i cantava d'alegria (inventar melodia, semblant a l'anterior). El fuster a ms de treballar amb alegria, tamb tnia poders mgics i quan va acabar el nino, li va dir

cantant: - Lala lalala! dem cantessis lala lala!, la teva boca mours, i per cantar una can aprendrs aquesta lli: (Tots els nens i nenes faran el que deia el fuster): Dins la boca est la llengua i l'haurs de moure d'un costat a un altre. La llengua vol guaitar una mica i amb la punteta es fa un passeig per les dents de dalt i desprs unes altres per les dents de sota. Ara vol fer-li cosquillitas al llavi de dalt, moventse d'una banda a l'altra. Tamb ho fa amb el llavi de sota. Desprs la llengua surt llarga, llarga, cap avall i cap amunt per tocar-se el nas. La llengua es far un passeig movent-se rpid de dins a fora (primer en silenci i desprs amb soroll). Cal inflar un globus amb les galtes (inspirar i bufar, desinflant a poc a poc). Ara vull veure cara d'alegre i enutjat (estendre i retreure llavis alternativament). El nino quan va fer totes aquestes coses estava tan content que va comenar a donar-li petonets molt forts al fuster (llanar petons sonors a l'aire).

L'endem el nen va arribar a la fusteria i va escoltar que alg estava cantant, per no era el fuster. - Qui canta?, va preguntar el nen. - Perqu alg que vol ser el teu amic, va contestar el fuster. Quan el fuster li ensenyo el nino, el nen va comenar a fer salts d'alegria. El nen li va donar les grcies al fuster i se va anar comptant amb el seu nou nino mgic (lala la lala l, lala lala lala la,.... inventar diferents ritmes). El fuster es va sentir molt feli i va continuar treballant amb la mateixa alegria de sempre. I s que treballant content i ajudant als altres, a tots alegrars

La banda de msica Hi havia un cop un poble que tenia una banda de msica molt alegre. Sempre tocava en totes les festes, i la gent cantava (lala lila lala lala, lala lilo lala la. . .). Tot el poble estava content amb la seva banda de msica. Per un dia estaven tocant a la plaa del poble i va passar volant una bruixa una mica entremaliada i va dir: Patati, patata que la banda no toc ms. I de sobte la banda va deixar de tocar. Els msics intentaven tocar els instruments i no hi havia forma de fer-los sonar. Tot el poble estava molt trist i els msics tamb (Estrnyer els llavis suaument i entretancar els ulls com si estigussim tristos), perqu el que ms els agradava era la msica. - I qu farem ara?, pensaven tots. Van passar alguns dies i tot seguia igual. Fins que un dia, a una nena del poble que es cridava Micaela se li va acudir una idea. i els va dir a tots: - Per qu no cridem el Mag Dormilec?. Llavors a tota la gent del poble li va semblar molt bona idea, i van ser a buscar el Mag Dormilec que vivia en una caseta d'una muntanya que estava a prop del poble. Quan van arribar a casa seva el van cridar: Dormilec, Dormilec,... i res, no contestava, perqu gaireb sempre estava dormit.

Se li escoltava roncar des de fora de la casa (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca, esbufegant amb els llavis, com s que estigussim roncant). Desprs el van cridar de diverses formes: (eeeeeehhh, ooo ooohh, uuu uuuhhh,), i per fi en l'ltima llamada, es va despertar, i va sortir de casa seva desemperesintse (aaaaaooooohhh). Llavors li van comptar el que els havia passat a la banda de msica i li van preguntar, si ell podia ajudar a fer que toquessin un altre cop. El Mag Dormilec va dir que si i va comenar a dir les seves paraules mgiques: - Patati patotn, que toc el tambor, i tots els tambors de la ban van comenar a tocar: (tocar amb diversos ritmes, posa posa, ponpon posa,... repetir-ho diversos vegades o inventar-se altres ). Abans de tocar les trompetes teniu, que respirar molt b. (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca, suau i fort). - Palles paletes, que toquin les trompetes, i totes van comenar a tocar. (Imitar el so de la trompeta, inspirant pel nas i fent soroll amb els llavis semioberts, pooopopooo, pooopooo. . .). - Corda, corda, que toc el bombo, i immediatament va comenar a sonar el bombo (posa posa posa, ponponpon. Es poden inventar diversos ritmes) - La nen i el nen que toquin els platets, i

rpidament (calderet, ratllen, ratllen. . .). I aix va ser fent el mag amb tots els instruments. - I ara, perqu toc tota la banda, infls el meu globus mgic (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca suau i llarg, desprs fort i llarg, diverses vegades) i direu aquestes paraules: Parra parranda, que toc tot la banda. La banda va comenar a tocar amb ms alegria que mai. I ja mai mes va deixar de tocar en cap festa. Llavors la gent del poble que estava molt contenta, li van dir al Mag Dormilec, que ho invitaven al que ell volgus, a la qual cosa ms li agrads. A ell, la qual cosa mes li agradaven eren uns bombons. Llavors es va demanar una caixa de bombons, i se'ls va ser menjant fins a casa seva (moure la llengua d'una banda a l'altra, de dalt a sota, rerellepant els llavis, com si estigussim menjant els bombons). I la banda va continuar tocant, i tocant, i tocant,.... alegrant a tot el poble. Perqu escoltant msica tot s alegria i diversi. Colorin, vermell,.......

Baqueta, el nino mgic Hi havia un cop un nen que anava caminant pel camp amb un altre amic, i els dos anaven cantant (Lala la, la lala lala la, lele li, li lele lelel ... ). De sobte van escoltar a alg que els cridava: - Hola, hola. Els dos amics van mirar per a tots els costats, per no sabien qui els parlava, ni on estava. Un altre cop, van escoltar: - Hola, hola. Seguien sense saber qui els parlava, i estaven una mica sorpresos i esglaiats (Posar cara de sorpresa, estrenyent llavis, frunzint el suny o altres carasses amb la cara que es poden improvisar). Van continuar caminant i en donar dos passes endavant, de sobte van escoltar: -Ai, ai, ai!.....ui, ui, ui!... Els dos amics van mirar cap avall i van veure un pal petit que s'estava movent i queixant-se (ai, ai, ai....ui, ui, ui!). -Hola, sc jo qui us parla. s que m'heu trepitjat sense donar-vos compte, i m'heu fet mal. - Sent, com que tu parles i et mous? - li van preguntar. - s que jo abans era un nino mgic, que podia parlar i moure'm millor que ara, per una bruixa malvada em va convertir en un pal i em va

llenar al camp, i aix em va deixar. -I com et podrem ajudar? - van preguntar, un altre cop. - Perqu, l'nic manera s que em doneu novament la forma de nino, els va contestar. - Ah!, molt b, per abans, et posarem un nom. Et cridarem Baqueta, perqu d'un pal posessis a ser un altre cop un nino mgic. Agafarem plastilina i t'anirem posant les parts del cos. I aix van comenar a reconstruir a Baqueta. Primer van comenar pel cap, posant cadascuna, de les parts que t el cap. (Quines parts, tenim en el cap?, se'ls fa intervenir als nens, parlant-los sobre el nostre propi cos.) - Li posarem la boca perqu parli millor, van pensar els amics. Un cop que li van posar la boca, van dir: - Comprovarem si la boca est ben lloc. Has de parlar o cantar quelcom. - Lalalila lalalilo, qu ben cant jo!. Ho va repetir diverses vegades i els tres estaven contents i van riure molt, perqu van veure que funcionava b (Riure amb diferents vocals: jajajaja..,jojojojo......,jujujuju....,jijjiji...., jejejeje.). - I mirar, com moc la llengua: (La treia cap enfora i dins alternativament. La movia d'una banda a l'altra, lentament i rpid. Tamb la passejava per les dents i pels llavis. La volia pujar fins al nas i baixar-la fins a la barbeta).

- I mirar el que faig amb els llavis: (Estrnyer-los i obrir-los. Els posava com a somriure i desprs seris. Es mossegava suaument el de dalt i desprs el de sota, .... )

- Ara t'anem a posar el nas perqu respiris millor. A veure si respires b, li van dir un cop que se li van collocar. (Prendre aire pel nas i tirar-ho per la boca, primer suau i desprs quelcom ms fort.) (Desprs prenent aire pel nas, tirar-ho en tres vegades per la boca primer suau i desprs fort. Prendre aire per la boca i tirar-ho pel nas.) Desprs li van posar els ulls: Quan va notar, que podia veure b els dos amics, es va posar molt content. (Va comenar a obrir i tancar els dos ulls alhora, desprs obria un i tancava l'altre, els obria molt durant uns segons). El segent que li van posar van ser les orelles. Per comprovar si sentia b, van comenar a fer sorolls d'animals i d'altres coses: La vaca (muuuuuu...) El gat (miauuuu) El gos (guauu, guauu, ... ) L'nec (cuaaa, cuaaa,..), La campana (tilinn, tilinn,..)

- Un beb plorant (uuaaa, uuaaaa) - Una persona rient (jajaja, jajaja) Els nens participen fent algun dels sons, o dient els

so, que han sentit, com s que anessin el nino). A ms a ms li van dir moltes paraules per comprovar que les escoltava b, i li feien repetir-les: (pal, pl, llop, -te-la, m, mona, nec, carrer, tomquet, foca, casa, lupa, clau, patata, caf, gat, sabata) - Ja que t'hem fet el cap, ara t'anem a posar els braos i les mans van dir els amics. I ara veurem, si funcionen. (Llavors Baqueta, va comenar a donar cops amb diferents ritmes: pa pa pa pa, pa pa pa pa pa pa pa pa,........Tamb aixecava els braos si escoltava aaaaa, o els baixava s que escoltava eeeee, etc.) - I per fi posarem les cames i els peus. (Quan nosaltres et diguem "oooooo" mous o aixeques un peu, i quan et diguem "iiiiii mous o aixeques, l'altre). Van comprovar que tot anava molt b, i estaven supercontents, perqu BAQUETA ja era un altre cop un nino mgic i funcionava molt b. Els tres es van fer molt amics, i es veien gaireb tots els dies. Els amics sempre juguen i se'l passen molt b. Colorn, vermell,....

Els tres porquets Hi havia un cop tres porquets que vivien al camp, i sempre estaven alegres. Unes vegades donaven palmes (donar palmes amb distintes seqncies), altres vegades somreien i reien alhora (prxies de llavis i galtes), cantaven (la, la, la, la, la, la, la,....). Per un dia va aparixer el llop (uuuuhhhh), i deia tinc fam (obrir i tancar la boca, lentament o de pressa), i em vaig a menjar als porquets que vegi i es llepava (moure la llengua d'un costat a un altre). Els tres porquets es van amagar molt esglaiats (posar expressi d'esglaiats, frunzir el suny i estrnyer els llavis). El llop com no els veia se'n va anar, per dient: - Tornar un altre dia!. Els porquets llavors van pensar fer una caseta perqu no pogus entrar el llop. Al primer porquet li agradava molt jugar, i va dir: - Jo far una casa molt rpid i desprs m'anir a jugar. Llavors va pensar que la forma ms rpida de fer-la era agafant herba i palla. Perqu bo aix va fer casa seva molt de pressa (pa, po, pa, pa. . . acompanyant gestos amb les mans, com si estigussim collocant la palla) i se va anar a jugar comptant (lala, lala, lalala,..... El segon porquet, va pensar que fent una casa de fusta acabaria abans i tamb s'aniria a jugar. Perqu

res, va tallar la fusta i la va collocar rpid amb un martell i amb randes (tatata, tatata,..... . Quan va veure casa seva feta, es va posar content i donant palmes se'n va anar corrent a jugar. El tercer porquet, va pensar a fer una casa mes fort, encara que tards ms temps a fer-la i la va fer de maons i ciment. Els va collocar molt b uns damunt d'altres pun, pun, pun,..... ) i li va quedar una casa molt forta. Desprs tamb se va anar a jugar. Un dia va aparixer el llop (uuuuhhhhh) i els porquets quan ho van escoltar se'n van anar corrent als seus casetes. El llop deia: Vull menjar-me algun porquet (Aaauuuummm). El llop se'n va anar a la casa de palla del primer porquet i quan va veure la casa va comenar a bufar (Inspirar i expirar, amb gradaci de buf, de ms feble a ms fort). La casa es va ensorrar i el porquet va sortir corrent a la casa de fusta de l'altre porquet. El llop es va dirigir a aquesta casa i de diversos cops (posa posa posa posa posa..... ts ts ts ts ts ... ) la va ensorrar. Els dos porquets se'n van anar corrent a la casa del tercer porquet i el llop corria darrere ells. El llop empenyia per entrar a la casa per no podia, perqu era una casa molt forta.

Quan ja estava molt cansat (inspiraci i aspiraci de cansament) es va haver de marxar i els porquets dins

la casa reien (jo, ja, ja) i li treien la llengua (ficar i treure la llengua rpidament). Com veieu la casa que havia fet el tercer porquet va ser la ms forta i la que no va caure quan el llop va ser a llenar-la. Per aix sempre cal fer les coses el millor que es pugui i sense presses. Colorin, vermell,....

El raspall mgic Hi havia un cop un nen que mai es rentava les dents. Quan menjava xocolata, o quan prenia els batuts, o menjava ous amb patates o qualsevol altra pat (obrir i tancar la boca com si estigussim menjant) se li quedaven les dents, la llengua i les genives molt bruts. Al collegi no ho podien ni mirar quan obria la boca, perqu es veien totes les dents molt brutes (Se li pot dir als nens, que obrin la boca per veure les dents), i tots els nens es reien d'ell. dir: Llavors un dia anava caminant pel carrer, i alg li va - Hola, hola. El nen va mirar per a tots costats per no veia, qui li parlava. Per va mirar cap amunt, i a la branca d'un arbre, hi havia un ocellet que tenia al pic un raspall de dents. L'ocellet, li va dir: - Mira, amb aquest raspall, et podrs raspallar les dents, i seran els dents ms blancs de tots els que vegis perqu cada cop que et netegis ser un raspall mgic. Per per a aix, t'haurs de raspallar desprs de cada pat i menjar molt poques llaminadures. L'ocellet li va dir, com es tnia que netejar les dents:

Primer, poses pasta de dents en el raspall i te'ls raspalles de dalt a sota i de sota a dalt, durant una estona (obrir i allargar els llavis, i fer com s que estigussim, raspallant-nos les dents). Desprs et raspalles la llengua (treure la llengua molt i fer com s l'estigussim raspallant, per a un costat i per a un altre). I va seguir dient-li: - Ara cal rentar-se. Beu una mica d'aigua i la deixes a la boca. (Inflar les galtes, i moure els llavis d'una banda a l'altra com si estigussim rentant la boca). - Un cop que la tens neta, cal mirar-se en el mirall, amb la boca oberta, per veure aquestes dents, genives i llengua tan nets (obrir la boca allargant els llavis, posar les dents de dalt al llavi inferior i els de sota en el superior alternativament, desprs obrir-la encara ms traient la llengua i movent-la d'una banda a l'altra i de dalt - sota, sota - dalt o passant-la pels llavis i dent). I a l'ltim, respira i tira l'al per la boca i veurs quina frescor mes bo (inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca, diverses vegades). L'ocellet se'n va anar, i el nen des de llavors estava content perqu tenia la boca neta i fresca, i ja sempre es va rentar les dents desprs de cada pat. A ms a ms menjava poques llaminadures. Al collegi era el que tnia les dents ms blanques i nets. Ell li va explicar a tots els seus amics i amigues

com ho feia. Tots els nens i nenes tamb ho van fer, i sempre tenien les dents netes i blancs Per aix per tenir sempre nets les dents i les genives, has de raspallar-los tots els dies i menjar molt poques llaminadures. Colorin, vermell,....

La caseta de la llengua Hi havia un cop una caseta, dins aquesta caseta estava la llengua Veritat?. On estar la llengua?. (Esperem que ho indiquin). Molt b!. Dins la boca. Aqu est amagada sempre a la seva casa. De vegades sembla una bola boja movent-se d'una banda a l'altra (moviment de la llengua dins la boca d'un carrillo a un altre). Ara la traurem de passeig, fora de la boca. S'obre la porta i surt (treure la llengua el mxim possible, mantenint-la fora uns segons). Ara aquesta cansada i vol descansar dins la boca (la fiquem dins). T son (badall, obrint i tancant la boca suaument). Se'n va adormint a poc a poc (inspirem, pel nas i exhalem per la boca com si estigussim dormint). Ara la llengua aquesta dormida i est somiant, i pensa que t fam i comena a menjar un Entrep molt ric (Masteguem: en comenar moviment de llavis sense obrir la boca i desprs obrir i tancar la boca, primer lentament i desprs mes de pressa), i desprs de l'Entrep menja galetes, caramels i una piruleta molt rica, (Passar primer la llengua d'un costat a un altre pel llavi superior per passar posteriorment al llavi inferior), i diu quina rica aquesta la piruleta!, rerellepant-se els llavis (moviment de llavis altern dalt-sota). Nosaltres la despertarem del seu somni de la segent manera. Quan jo digui, donem un cop (ho fem) o millor donarem dos cops (ho fem). Res, sembla que

no es desperta. Anem a despertar-la d'una altra forma (dient aaaaa, pujant el to; tamb es pot fer amb l'eeeeee, oooooo, iiiiiii, uuuuuu). Desprs de despertarse, li ha agradat tant, tant el son que s'ha posat molt contenta (treure i ficar la llengua molt de pressa, imitar onomatopeies). Si per parlar vols ser campi, mou la teva boca millor. Colorin, vermell, ...

El gran circ Hi havia un cop un poble molt petit, que mai passava res extraordinari, sempre estava molt tranquil. Per un dia la gent del poble va comenar a escoltar msica pels carrers (calderet, calderet, ratllen, ratllen. . . ) i gent cantant (lala la lala li, el circ est aqu,...). Les persones que vivien al poble, van guaitar a les finestres de les seves cases, i van quedar sorpreses (posar cara de sorpresa, fent diferents carasses amb la cara). Estaven veient quelcom que mai havia passat al poble. Els nens van sortir al carrer i van ser darrere tota aquella gent que estava arribant al seu poble.

Els rtols dels enormes camions, que circulaven pel poble, dient: !El Gran Circ!. Hi havia tot tipus d'animals (lleons , elefants , cavalls, gossos, gat,. . .), pallassos, malabaristes, etc. Tot el poble estava contentssim i es van preparar per a la sessi que el circ donaria. El Gran Circ va aixecar la seva carpa gegant, i va arribar l'hora. Va sonar la msica i van anunciar la primera actuaci. Era un domador d'animals domstics. Va sortir el domador, i va comenar a presentar els animals. Van ser sortint un nec, un gos, un gat, un gall, una ovella, una gallina i un pollet (fer onomatopeies dels animals i els nens diuen quins animals sn. Poden participar tamb fent les onomatopeies). Tot la gent va aplaudir molt perqu ho van fer molt b.

Desprs van sortir els trapezistes que es balancejaven en l'aire, una domadora d'animals salvatges, de lleons, tigres i elefants, malabaristes i uns cavalls que corrien i saltaven per tota la pista (tocotoc tocotoc tocotoc lent i rpid). - I per finalitzar, va dir el presentador, ara. . . .els. . . . pallassos. Tots van aplaudir contents. Eren tres pallassos i un d'ells va sortir inflant un globus molt gran (Inspirar pel nas, i tirar l'aire per la boca, per inflar el globus, suau, fort i en tres vegades seguides). I de sobte se'n va anar volant entre el pblic, i se'l passaven els uns als altres. El segon pallasso, va sortir menjant-se un glaat gran, gran (moure la llengua de dalt sota, d'una banda a l'altra, i rerellepant els llavis, com si estigussim menjant un glaat). Quan s'ho estava menjant, l'altre pallasso li va donar amb la m i li va quedar tot el glaat pegat a la cara. Tot el pblic reia i reia (jajaja, jejeje, ji,ji,ji. . .). Desprs el tercer pallasso va comenar a menjar-se un xiclet (obrir i tancar la boca, poc i molt, moure els llavis amb la boca tancada d'una banda a l'altra). Va voler fer un globus amb el xiclet (inspirar pel nas i bufar per la boca), per quan ho tenia fet, un dels seus amics li va donar amb un dit i se li va quedar enganxat en la cara, un altre cop a rerellepar-se amb la llengua (moure-la per a tots els costats). La gent reia molt mes. I a l'ltim, van comenar a tocar msica, un amb la trompeta, un altre amb el tambor i un altre amb les

palmes acompanyant tot el pblic (posa posa, posa posa posa, ponpon posa, . . . . inventar diferents ritmes). I aquest va ser el final. La gent del poble va passar el dia ms divertit de tot la seva vida. I s que amb el circ es pot riure i ser feli. Colorin, vermell,...

L'aniversari Hi havia un cop una nena crida Micaela, que estava molt contenta perqu celebraria la seva festa d'aniversari. Havia manat cartes d'invitaci als seus amics i amigues (treure la llengua per enganxar el segell en les cartes). Per tamb estava trist, perqu tenia un amic que es cridava Pepito, que no podia anar al seu aniversari. Pepito, vivia a la seva casa de la muntanya, una mica allunyada de la ciutat, era molt pobre i no tenia mitjans per baixar a la casa de Micaela. A ms a ms l'aniversari de Pepito era tamb el mateix dia. Pepito mai havia pogut celebrar-ho amb altres amics, ni tampoc havia anat a l'aniversari d'altres nens. Llavors Micaela, li va dir al seu pare que si podia acompanyar-la en el seu cavall fins a la muntanya per recollir a Pepito i portar-ho al seu aniversari i celebrar el de Pepito alhora. El seu pare va dir que si, i as van fer. Van pujar amb el cavallet (tocotoc, tocotoc, tocotoc,...) i lo ho van portar a casa seva. Pepito es va posar molt content quan va veure que arribaven els amics amb els regals per a ell i per a Micaela. Estava nervis per ser la primera vegada que estava en una festa d'aniversari.

Pepito va comenar a obrir els regals. Primer va obrir una coixa i d'ella va treure un tambor (posa posa posa, ponpon posa, repetir diversos vegades o inventar

altres ritmes). Li va agradar moltssim. Desprs va obrir una caixa amb caramels, que eren els mas bons que hi havia provat en la seva vida. Els va donar a tots els seus amics i es rerellepaven (moviments de boca, amb els llavis junts d'una banda a l'altra, i desprs treure la llengua i posar-la pels llavis per a rerellepar-se). Tamb li van regalar una pilota amb una canastra de basquetbol, una caixa de construccions, contes i fins a un nino que caminava, somreia i feia olles (posa la cara de tristos i alegres, encongint i distenent els llavis). I per fi va arribar la pasts aniversari Pepito i Micaela van bufar les veles (inspirar pel nas i bufar per la boca, suau, fort, i en diverses vegades) i desprs se la van menjar amb tots els amics (obrir i tancar la boca a poc a poc i desprs molt). Desprs van jugar tots, compartint totes les joguines, i per a Pepito aquest va ser el millor aniversari que havia passat. Per passar un aniversari feli, el millor s compartir. Colorin, vermell,...

Pepe, l'extraterrestre Hi havia un cop dos germans, que anaven de passeig. De sobte van escoltar un soroll que vnia del cel. Seriosa un avi? Seriosa un helicpter? (Fer vibrar els llavis). - 0oohhh!, es van quedar amb la boca oberta. (Inspirar pel nas i dir ooohhh!, amb cara de sorpresa. Es pot fer amb altres vocals). Era una nau espacial que aterraria al sl. Quan va aterrar es va obrir la porta. D'ella va sortir, qui seriosa?, semblava un home, o un nen, perqu era baix, tenia les cames curtes i els braos molt llargs, el cap tamb era gran. Quan va sortir de la nau va comenar a emetre alguns sons obrint i tancant els llavis amb fora (pppp, pppp, pppp,....). Tnia cara de voler ser amic dels dos germans i es va acostar a ells, per no parlava, noms svia fer els sons anteriors. Ells van pensar que com tindrien un nou amic, haurien de posar-li un nom. Se'ls va ocrrer cridar-li Pepe, perqu cap aquells sons ppppp.... Pepe l'extraterrestre. Tamb li haurien d'ensenyar parlar, i per a aix, a moure totes les parts de la cara: la llengua, els llavis,... . A Pepe li va semblar molt bona idea aix d'aprendre a parlar amb els seus nous amics, i estava tan content que obria i aclucava els ulls, alhora que somreia (fer aix ltim) d'alegria que li donava.

Primer mou la llengua, li van dir (treure i ficar la llengua una mica i desprs tot el que es pugui. Mourela d'un costat a un altre, rpid i lent, dalt, sota, passarla per les dents, pels llavis). Pepe l'extraterrestre i els dos germans s'estaven divertint molt. Van seguir amb els llavis, i feien com si estiguessin menjant un xiclet (moure els llavis Junts d'una banda a l'altra, i desprs separats per mastegar). Tamb prenien aire pel nas i ho tiraven per la boca, com si estiguessin fent bombolles amb el xiclet (fer aix ltim) . -Qu divertit!, pensava Pepe l'extraterrestre. - Perqu ara comprovarem si ja saps parlar quelcom, van dir els dos germans. Ens has d'acompanyar i repetir el que nosaltres et diguem. Van comenar dient sons acompanyats de cops (posa posa, posa posa posa, pa pa, papa, pa,...) i desprs van continuar amb paraules (Pepe, Pepa, Pap, petaca, tomquet, llauna, lot, -te-la, pollastre, paia, pou, pizza', tassa, bola, lloba, Paca, Poquet, dnali. . .). Pepe l'extraterrestre, les va repetir totes molt b i els tres estaven molt contents. As, Pepe se'n va anar un altre cop a la seva nau espacial per de tant en tant tornava per veure i jugar

amb els dos germans, que s'havien fet molt amics d'ell, i com havia aprs a parlar, va fer molts ms amics. Per aix, sempre cal tenir bons amics, per ajudarnos els uns als altres, i aprendre coses noves. Colorin, vermell,...

El lloro xerraire Hi havia un cop una nena que en aixecar-se un dia, tnia molta tos (fer com si tossim) i li dolia una mica la gargamella. El seu pap la va portar al metge. La consulta del metge era molt divertida perqu tenia moltes joguines i a ms a ms un lloro xerraire, que sempre repetia el que deia el metge o el que deien els malalts que anaven a la consulta. El lloro era tan divertit que gaireb tots els malalts sortien curats de la rialla que els entrava quan el lloro deia qualsevol cosa. Per abans havien de fer el que els deia el metge i que alhora repetia el lloro. Quan la nena va entrar en la consulta amb la seva mare el metge les va saludar: - Hola, bon dia. El lloro tamb repetia el mateix (Hola bon dia). Les dos van contestar a la salutaci i la nena es va asseure a la llitera. Ella li va comptar al metge que tenia molta tos i li feia mal la gargamella. - A veure, saca la llengua tot el que puguis. El lloro va repetir el mateix (traiem la llengua com la nena). Ara has de dir: aaaaaaaaaa, eeeeeeeee, iiiiiiii, oooooo, uuuuuuu. (Fer aix ltim). A veure com est el pit: Respira pel nas i tirar l'aire per la boca, primer suau i desprs amb ms fora. (Fer aix ltim).

El lloro, com sempre, repetia el que deia el metge i la nena se somreia quan ho escoltava. Desprs d'haver-li observat li va dir: - Et vas a prendre un xarop, i aquests caramels de llimona que sn mgics. Llavors va ser a la farmcia amb la seva mare i va comprar el xarop i els caramels. Quan va arribar a casa seva, la seva mare li va donar el xarop. A la nena no li agradaven gaire els xarops, i quan se'l va prendre va posar la boca i la cara quelcom rara, i a ms a ms movia la llengua per a tots els costats, per desprs es llepava els llavis perqu cada cop estava ms bo (fer l'anterior). Desprs es va prendre un dels caramels mgics que li havia dit el metge (moure la llengua dins la boca, com si estigussim menjant un caramel). Al poc de temps se li va treure la tos i el dolor de gargamella. Un altre dia quan passava pel carrer on estava la consulta del metge, va veure que estava guaitat a la finestra el lloro i un grup de gent prop de la porta d'entrada i tots reien. La nena es va acostar per veure qu passava, i va veure el lloro que estava cantant en diferents ritmes (lala la, lala la, lala lila, lala la) La gent s'estava divertint molt. Aix quan algunes persones entraven en la consulta del metge els canviava la cara de tristos o malalts a una cara alegre, perqu el lloro els havia divertit molt (posar cara alegre i trist alternativament, fent carasses amb els llavi).

Desprs, quan es prenien el xarop i els caramels mgics, ja es trobaven del tot b (moure novament la llengua per a tots els costats, com si estigus menjant el caramel). Tots les persones que havien passat per la consulta del metge, sempre tornaven encara que no estiguessin malalts, perqu volien veure el lloro per divertir-se i estar alegres sempre. Per aix per curar-nos millor, al metge anirem i les seves medicines prendrem. Colorin, vermell, .....

El mag feli Hi havia un cop un poble en qu totes les persones estaven tristes, perqu una bruixa que passava per all un dia pujada en la seva escombra, va dir: Tarari, tarari, ja no sers feli, ni podrs riure. Des de llavors totes les persones d'aquest poble ja no reien, ni els cap a grcia res. Per un va donar va arribar al poble un cotxe que semblava mgic perqu sortia d'ell una msica molt alegre (lalal lalal, lalali lalala la,... inventar ritmes alegres). El cotxe va aturar a la plaa del poble i d'ell va sortir un home vestit amb una roba molt rara, tamb molt elegant. Era un mag que faria molts trucs. Va treure del cotxe un sac gran que semblava que tenia moltes coses dins, i va comenar la seva actuaci. Tota la gent que passava per all s'anava quedant per veure el que cap a. Primer va treure un barret, i del barret va sortir un conill de drap, per de sobte el conill va comenar a moure els llavis, i desprs treia la llengua movent-la per a tots els costats (fer aix ltim). El mag havia convertit al conill de drap en un conill de deb. Tota la gent aplaudia perqu els havia agradat molt aquest truc. Desprs va treure d'una caixa un gat que estava dormit (Fer com que dormem). El mag li va dir a la gent: Anem a despertar-ho. Primer farem com si estigussim tocant el tambor (posa posa posa.....). Sembla que no es desperta, ara tocarem la campaneta (ning-ning, ning-ning, ning-ning,....). De sobte el gat es

va despertar i va comenar a lladrar com si fos un gos (guau, guau, guau,...). Tots es van quedar un altre cop sorpresos (ooooohhhhhh!) i amb aquest truc mes aplaudeixen (donar palmes). El segent truc va ser tamb molt divertit. Va treure un nec d'una altra caixa i l'nec va comenar a fer (cu, cu, cu) anant d'una banda a l'altra. De sobte el mag li va dir (lalalalalalala) i l'nec es va quedar dormit. Tot la gent estava esperant, quin seria la segent sorpresa?. El mag va tapar amb una tela gran a l'nec i va dir unes paraules mgiques: - Tarari, tarar, ara et despertars. Va aixecar la tela i va aparixer una mona menjant un pltan obrint la boca molt i ensenyant les dents (obrir i tancar la boca com si nosaltres mengssim el pltan). Quan la mona va escoltar la gent aplaudir cap a com que es posava enutjat i alegre alhora i movia la seva llengua per a tots costats (fer carasses d'alegre i enutjat amb els llavis i moure la llengua a un costat i a l'altre, cap avall i feia dalt). El mag, desprs d'aix, va anunciar que faria l'ltim truc en qu participarien totes les persones que hi havia all a la plaa. A la plaa havien acudit tots les persones que vivien al poble. El mag va repartir un caramel per a cada persona i els va dir que se'l mengessin (moure la llengua dins la

boca com si fos un caramel). El caramel estava una mica amarg i tots van comenar a posar cares rares (fer carasses amb la cara com si ens mengssim quelcom amarg), per en aquests moments el mag els va dir que es traguessin el caramel de la boca, dient alhora les seves paraules mgiques: - Tarari, tarari, ara sers feli i tornars a riure. El caramel que van treure de la boca es va convertir en un pasts tan bo i tan dol que se'l van menjar rerellepant-el tot (treure i ficar la llengua com si ens mengssim el glaat i desprs rerellepar els llavis). Quan van acabar de menjar-se'l, tots reien (ja,ja,ja, je,je,je, ji,ji,ji, jo,jo,jo, ju,ju,ju) i mai ms van estar tristos. El mag feli i content se'n va anar a un altre poble per fer riure a ms gent. Tots van aplaudir i el mag va dir que tornaria en una altra ocasi. Si a les persones feixos riure, tu tamb sers feli. Colorin, vermell, ......

La Princesa Poteta Hi havia un cop un castell en qu va viure una princesa. Per la princesa estava tancada des de feia molts anys en una habitaci i no podia sortir, ni podia parlar amb ning, perqu una bruixa malvada li va dir les paraules segents: - Lalali, lalal, d'aqu no sortirs. Lalali, lalal, tampoc parlars i noms dirs: cua, cua, cua, fins que el prncep Feli et tregui d'aqu. La bruixa se va anar rient (jajaja, jejeje, jijiji, jojojo, jujuju) i la princesa va quedar molt trist (posar cara de trist). Des d'aquell dia tots li cridaven la princesa Aneguet, perqu noms deia cua, cua i tenia el cos d'un aneguet. Tota la gent del castell va estar durant molt temps buscant el prncep Feli, per mai arribava ni sabien on vivia. La princesa Aneguet, seguia molt trist i noms cap a (cu, cu, cu, cu,....). As van passar els anys i quan ja ning creia que trobarien el prncep Feli, un dia va passar un jove muntat en un cavall (tocotoc, tocotoc, tocotoc,...) i cantant alegrement (lalali, lalal, lala lila lala la, inventar ritme alegre). De sobte va veure en una finestra alta del castell a una poteta que contnuament deia (cu, cu, cu, ). A ell li va semblar que s'anava a caure des de dalt, perqu no svia que la princesa tots els dies guaitava a la finestra.

Llavors se li va acudir una idea. Va agafar un globus mgic que portava a la seva motxilla, i ho inflo molt (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca com si inflssim un globus). El globus es va fer gran, gran i va comenar a pujar cap amunt amb el prncep agafat a ell. Quan va arribar a l'altura de la poteta, la va agafar i va baixar amb el globus un altre cop. De sobte va veure que la poteta es convertia en una bella princesa. Tota la gent del castell es va posar molt contenta i van aplaudir el prncep. Per hi havia un problema. A la princesa se li havia oblidat parlar, ho deia tot amb cua, cu, cu. Llavors el prncep va treure d'una motxilla un xiclet mgic i se'l va donar a la princesa. La princesa se'l va ficar a la boca i va comenar a menjar-se'l (moure la llengua dins la boca i els Llavis com si ens mengssim un xiclet), desprs li va posar una mica de mel mgica als llavis i la princesa va comenar a rerellepar-la (rerellepar els Llavis u sobre un altre i desprs passar la llengua per ells d'una costat a un altre, dalt, sota). A l'ltim va treure un bot perqu es begus el que hi havia dins, que tamb tnia poders mgics. El sabor era una mica rar, ja que la princesa quan se'l va prendre cap a carasses amb la cara (fer aix ltim). Per al moment de prendre-se'l la princesa va comenar a dir (pap, papap, ponpon, ponpon, Ponpon, tatat, teta t, teta t) i encara va ser millor quan va comenar a dir paraules, i a parlar amb tots les persones. Com estava tan content, va llanar petons a tots (donar petons sonors a l'irriti). El bes mes fort va ser per al prncep Feli que ja mai

se separo de la princesa. La gent que estava molt contenta va comenar a cantar alegrement (lalali, lalala, lalalila lala la,....) i des de llavors tots van ser felios. I s que quan ajudes als altres, a tota la gent contenta posars. Colorin, vermell....