cOnTeXTOS d’ÈPOcA d’AUgUST PROcedenTS deL FÒRUM...

36

cOnTeXTOS d’ÈPOcA d’AUgUST PROcedenTS deL FÒRUM de LA ciUTAT ROMAnA d’eMPÚRieS

XaVier aquilué, Marta SantoS, JoaquiM treMoleda, Pere caStanyer

(Museu d’arqueologia de Catalunya, empúries)

inTROdUcciÓ

el projecte d’intervenció arqueològica efectuat al fòrum de la ciutat romana d’empúries ha posat al descobert les diverses fases històriques de l’ocupació d’aquest sector urbà, després d’una llarga recerca que s’inicia amb els primers treballs destinats a la identificació del centre cívic que podem situar en els anys 50 del segle XX, a partir de les excavacions plantejades per nino lamboglia en un dels carrers adjacents, que li varen permetre de proposar diverses hipòtesis sobre la fundació de la ciutat romana i aspectes de la seva topografia (lamboglia 1955). Fins al descobriment de la porta d’entrada i diverses tabernae de la banda sud no es va començar la seva descoberta sistemàtica, i la determinació de la seva correcta ubicació, fins llavors interpretada de manera errònia (almagro 1968). els treballs que van seguir fins a la dècada dels 80 van ser puntuals i no van aconseguir definir la seva configuració real (ripoll 1969; 1978). Fou precisament en aquesta dècada, amb els treballs dels anys 1982 i 1983, que van aplegar, a més a més, els resultats anteriors, que es va publicar un assaig que sistematitzava l’estructura del fòrum, i que ha estat vigent fins avui (aquilué et al. 1984). en aquesta publicació es proposava la creació del fòrum en època tardorepublicana, en el tombant dels segles ii-i aC, coetània a la creació de la ciutat romana. aquest fòrum de primera època hauria estat completat en època d’august.

avui sabem, a partir dels treballs realitzats en els anys 90 del segle XX, que l’àrea central de la ciutat havia estat reservat per a la funció de reserva de gra en un camp de sitges i que la monumentalització d’aquest espai, és a dir, la seva habilitació com espai foral, es va realitzar en època d’august, per a la qual cosa fou necessari amortitzar el camp de sitges d’època tardorepublicana i realitzar diversos terraplenaments per a la construcció dels nous edificis, particularment de la basílica i de la cúria (aquilué et al. 1996: 155-165; 1998: 114-135). aquesta activitat edilícia va fer que es formessin diversos dipòsits arqueològics, ben datats durant el principat d’august, que son una mostra representativa de la cultura material emporitana en ús en aquell moment (fig. 1).

per aquesta col·laboració hem escollit tres contextos estratigràfics exhumats durant la recerca recent realitzada en el fòrum romà d’empúries, en concret durant la dècada dels anys 90 del segle XX, que permeten veure un ampli espectre del material de tres moments de diferent cronologia. en tots tres casos es tracta de conjunts tancats, resultants del colgament de tres sitges que es troben en l’àrea central de la ciutat romana.

Malgrat que aquesta és la primera vegada que es publiquen en extensió aquests conjunts, cal dir que se n’havia avançat algun aspecte concret en altres publicacions, com és el cas de les produccions de vernís negre (aquilué et al. 2000: 31-58), una visió de conjunt (aquilué et al. 2002: 9-38) i un treball una mica més detallat (aquilué et al. 2008: 46-52).

l’estudi en detall d’aquests contextos confirma que ens trobem en un moment de canvis molt importants a nivell polític, social i econòmic arreu de l’imperi romà i que aquests canvis, propis del període augustal, també es tradueixen en canvis de moda en la cultura material que els romans usaven en la seva vida quotidiana. aquest instrumentum domesticum, a manca d’altre tipus de material, sempre està molt ben representat per les peces de ceràmica, gràcies a la doble condició

37

d’aquest material: per una banda la seva fragilitat, ja que sovint es trencava i es llençava als abocadors, tot i que en alguns casos es podia reparar, per la qual cosa calia fer-ne una reposició, i gràcies també a que es tracta d’un material barat i que arribava en quantitat als mercats. per altra banda, al costat d’aquesta fragilitat hi ha la perdurabilitat del material, ja que la terra cuita es fragmenta però difícilment desapareix, a diferència del material orgànic com ara la pell, el teixit o la fusta, i tampoc no es pot reutilitzar o refondre per a fer peces noves, com passa amb el metall.

pel que fa al sistema d’exposició i a l’estructura del treball, hem de comentar que el tractament de cada conjunt es farà de forma homogènia: els tres conjunts de ceràmiques seran presentats en les seves dades quantitatives, en el benentès que només hem totalitzat les entrades de ceràmica. d’aquestes n’oferim, en cada cas, un quadre estadístic que agrupa les dades en tres grans grups (fig. 2, 11 i 23): el de les ceràmiques fines i d’importació, segons les seves procedències, de manera que en aquest apartat es tractaran tant les produccions fines importades, així com les ceràmiques comunes d’importació. en segon lloc, s’agrupen les ceràmiques comunes, sempre importantíssimes a nivell percentual, tenint en compte que es tracta de les produccions locals, per una banda les diverses categories de ceràmica ibèrica i per l’altra, en el doble vessant de ceràmica de cuina i la ceràmica comuna romana. Finalment, el tercer grup és el que agrupa les àmfores, amb una triple distinció: les àmfores ibèriques, les àmfores romanes de producció tarraconense i les àmfores importades. tot seguit, s’han elaborats tres grups de gràfiques, doblades segons el número de fragments i el d’individus, que expressen les proporcions entre els tres grans grups ceràmics descrits anteriorment; un altre per a les diverses categories ceràmiques del grup de ceràmiques fines i d’importació; finalment, les gràfiques que mostren les diferents proporcions de les diverses categories d’àmfores (fig. 3, 12 i 24). una altra informació genèrica que es proporciona per a cada conjunt és una taula tipològica de les diverses formes presents en cadascuna de les diferents categories de les ceràmiques fines i d’importació (fig. 4, 13 i 25). a partir d’aquí, s’ofereixen diverses làmines amb la selecció de les principals formes presents en cadascun dels tres conjunts, afegint-hi al darrera l’element fotogràfic que s’ha cregut interessant. en la representació gràfica de les peces, en les referències al text se citaran pel número de figura i pel número que la identifica (situat a la part baixa a la dreta de cadascuna d’elles), tot i això s’hi adjunta també la informació de l’inventari de la peça (la sigla se situa a sota de la peça, en posició centrada).

cOnTeXT PReAUgUSTAL (40/30 Ac)

la sitja 2150 es va trobar al subsòl de l’àmbit situat a l’extrem nord de la filada de tabernae que tanquen per ponent l’àrea del fòrum i que obria directament a l’ambulacrum (fig. 1). es tracta d’una sitja molt gran, en forma de sac irregular, creada com a resultat de l’extracció de diversos blocs seguint les vetes, amb unes dimensions superiors als 3,5 m de profunditat per 2,5 m d’amplada.

de l’interior de la mateixa sitja procedeix una seqüència continuada de colmatació formada per diversos estrats, perfectament assimilables els uns amb els altres, només diferenciats en diverses ue’s per aspectes de composició i textura. es tracta, per tant, d’una diferenciació metodològica, que fa aconsellable totalitzar l’inventari d’aquests quatre estrats de forma conjunta (94-F-2156 a 2159). el conjunt ceràmic recuperat en aquests estrats supera els 5.500 fragments, que comporten gairebé la diferenciació de 1.000 individus (fig. 2). Com elements ceràmics cal afegir 228 fragments de teula, 75 d’imbrices, 6 de pondus i un fragment de dolium.

la datació que proposem se situaria en el decenni que va entre el 40 i el 30 aC, és a dir, justament en un moment preaugustal, com sembla indicar la total absència de t.s. itàlica. d’aquest conjunt en vàrem publicar un primer avanç, però, la part gràfica es va limitar a un quadre de formes (aquilué et al. 2002: 25-29, fig. 10) i un darrer comentari (aquilué et al. 2008: 41-43).

ceràmica fina i d’importació

el primer grup que considerem és el que agrupa les diverses categories de la ceràmica fina i d’importació, destinada especialment a tasques de vaixella i servei de taula i, en alguns casos, també de cuina. aquestes categories abasten una gran varietat de produccions, que suposen el 17% del total de fragments recuperats, tot i que gairebé arriben al 35% pel que fa al nMi. Malgrat que predominen les ceràmiques envernissades en negre, es troben ja en la seva fase tardana de producció i conviuen amb la primera aparició de vaixelles envernissades de color vermell, però anteriors encara a l’aparició

Contextos d’època d’august procedents del fòrum de la ciutat romana d’empúries

X. aquilué, M. SantoS, J. treMoleda, P. caStanyer

38

de la sigil·lada itàlica. la percepció és que ens trobem davant d’un moment en que s’estan produint canvis significatius pel que fa a l’arribada de les ceràmiques de vaixella fina.

entre les produccions tardanes de vernís negre, la campaniana a només representa el 2,59% del total de fragments d’aquest grup i un 4% de nMi. les formes que hi ha presents són la lamb. 33b/Morel F2973-2974 (fig. 5, 1), la lamb. 31b/Morel F2951-2954, 2977-2978, bols de boques molt obertes, que les hi confereixen un perfil de parets molt obliqües, sempre decorades amb la banda sobrepintada blanca sobre la paret interna per sota de la vora (fig. 5, 2-3), el plat lamb. 5-7/Morel F2282a 2, 2282b 1, amb la carena que separa la part superior del cos i la paret que va a la base molt marcada (fig. 5, 4), i també el plat lamb. 36. alguns aspectes significatius d’aquesta producció del darrer moment es tradueixen també en les bases, que mostren ja unes parets d’entrega molt gruixudes, una pèrdua dels detalls i certa atròfia (fig. 5, 5-6), juntament amb tons amarronats dels vernissos.

la categoria de las ceràmiques derivades de la campaniana B és la que aporta un major número d’individus entre els vernissos negres (17%). Majoritàriament se tractaria de produccions calenes, com demostra un motiu de losange en un fons intern i les qualitats de pasta i vernís. las formes presents mostren el repertori més corrent (fig. 4). Hi ha dues formes que quantitativament destaquen per sobre de les altres, la lamb. 1/Morel F2320, 2361 i la lamb 5-7/Morel F2255. els exemplars de la primera forma presenta també diverses varietats, des del bol amb ranures sota la vora de la variant Morel F2255 (fig. 5, 7), en un cas amb l’entrega de la paret a la base carenada, Morel F2322 (fig. 5, 11), als que tenen la vora sense remarcar, que s’adapten millor als tipus Morel F2361-2364 (fig. 5, 8-10). es constaten també diverses peces de lamb. 8b. els plats de la forma lamb. 5 i 7 són nombrosos i es destaquen dos mòduls: un de més gran, més propi de la lamb. 7/Morel F2283-2286, amb la carena marcada (fig. 5, 20-21 i 25), i un altre de més petit i amb carenes arrodonides lam. 5/Morel F2255 (fig. 5, 22-24). els peus estan dotats de taló extern i sovint amb decoració de rodeta sobre el fons intern, a més de la decoració, en losange, ja citada (fig. 5, 26-28). també estan ben representades les copetes lamb. 2 i lamb. 3/Morel F7550, especialment les primeres, de majors dimensions de les variants Morel F1222 (fig. 5, 13-16), tot i que n’hi ha alguna amb una vora molt ganxuda, més propera a la Morel F1240 (fig. 5, 12). Finalment, hem d’assenyalar la presència de la part baixa d’urna biansada lamb. 10/Morel F3451 (fig. 5, 19).

la t.s. itàlica de vernís negre la trobem representada amb les formes Consp. 1.1, pàtera de gran diàmetre, amb el típic peu de petit diàmetre i graó interior i decoració en el fons intern a base de tres bandes de doble cercle, sis estampilles concèntriques i una central de motiu cruciforme emmarcada en cartel·la del tipus schindler 1967/taf. 4, m (fig. 6, 2), amb paral·lels clars a Magdalensberg (schindler 1967: 20-21, taf. 2, 4). la forma Consp. 8.1 és una copa de parets obliqües i vora diferenciada cap a l’exterior; el fons intern sol dur decoració de cercles concèntrics i sèries de quatre estampilles (fig. 6, 4), idèntica a una peça procedent de Magdalensberg (schindler 1967, 28-29), fins i tot en el tipus d’estampilla (schindler 1967, taf. 4, t). a més d’aquest perfil complet en destaquem un fragment de la base que conserva un grafit al fons extern amb el nom priaMvs (fig. 6, 3). la copa carenada Consp. 30/goudineau 3/atlante forma iv, amb dues nanses d’anell soldades a les parets còncaves, que acaben amb una vora sense diferenciar (fig. 6, 1), tindria una cronologia d’aparició anterior a l’any 30 aC (atlante ii, 381, tav. CXv, 12). aquest tipus ceràmic comporta un percentatge superior al 5% del total de fragments de la categoria i gairebé el 6% dels individus, per bé que com individus del total en representa un 2,34%.

per a delimitar cronològicament el conjunt és d’interès la recuperació d’un perfil complet de la forma 4a en ceràmica sigil·lada oriental, a més d’altres fragments. es tracta d’un plat de paret corbada, prima, amb una vora quasi vertical, arrodonida a l’exterior i incurvat interiorment. el peu és de gran diàmetre, baix i ampli, amb una petita motllura en la part inferior. el fons intern te com a decoració una estampilla, delimitada per dos cercles exteriors impresos amb rodeta i tres de llisos a l’interior. la banda entre els cercles interns i els externs està ocupada per cinc palmetes, mentre que en el centre hi ha una petita roseta (fig. 6, 6) (atlante ii: 15, tav. i, 9). la forma recuperada en la sitja no és la més tardana de la producció, que té una data límit de l’últim decenni del segle i aC, ja que en la variant B les parets es tornen més verticals, les parets més gruixudes i perden la decoració. de la mateixa manera, hi ha altres fragments de la producció: el més interessant és un altre fons decorat, amb una roseta central de la qual surt una banda en espiral feta a rodeta, a l’exterior hi ha una banda llisa que conté diverses palmetes, probablement sis, delimitada per cercles concèntrics (fig. 6, 5). la incidència d’aquesta producció és molt feble i representa un 0,5% d’individus respecte del total.

el grup de la campaniana C i especialment les produccions derivades està molt ben representat, amb un repertori formal força complet, que en aquest cas arriba a un gens menyspreable 17% i 12% en fragments i en individus, respectivament (fig. 2 i 3). pel que fa a les qualitats, la campaniana C i les derivades mostren una gran diversitat, ja que per la “campaniana C veritable”, segurament de producció siciliana, trobem vernissos negres intensos, molt espessos, més o menys penetrants i



39

brillants, sovint aplicats a l’interior i a la part alta exterior de les peces, sobre pastes grises, tot i que solen tenir un nucli rosat. a la part interna del fons solen estar decorats amb rodetes o cercles concèntrics. l’exemplar més clar que respon a aquestes qualitats és una base de pàtera amb un peu partit i el fons intern decorat amb tres sèries de rodeta delimitada per cercles concèntrics (fig. 6, 7). en coneixem paral·lels idèntics, com ara un exemplar de pompeia (ribera, olcina, Ballester 2007).

les derivades de la C foren elaborades a la gàl·lia meridional i en altres centres difícils d’identificar. són de qualitats inferiors, diverses, amb pastes grises més grolleres i uns vernissos poc adherents, poc brillants, irregularment aplicats, amb gradacions de negres i grisos cap a tons marrons i groguencs (py, 1993: 153; 1993a: 400-401). el repertori de formes és hereu de les produccions campanianes (fig. 4). tenim documentats plats dels tipus lamb. 5 o 7, amb la vora poc o gens diferenciada i la paret superior vertical o lleugerament oberta, la carena marcada i els peus amb taló exterior; les decoracions són de cercles de rodeta, emmarcats per cercles concèntrics (fig. 6, 21-27) i també són nombroses les copes lamb. 2 (fig. 6, 8-9), lamb. 17, 18 i 19 (fig. 6, 14-15, 17 i 20). al costat d’aquesta producció de major qualitat, es documenten també vasos amb pastes poc depurades i vernissos poc intensos, normalment amb gradacions de negres i grisos cap a tons groguencs en la mateixa peça. en aquest cas les formes se centren en els tipus Morel F 1440, semblants a la campaniana de pasta grisa del tipus de la Madrage de giens, que semblen derivar dels plats lamb. 6 (fig. 6, 28) (py, 1993b: 155) i imitacions de les copes lamb. 25 i 27 (fig. 6, 10-13 i 16). encara hi ha unes produccions de pastes grises molt grolleres i toves, amb un recobriment espès, de color gris fosc. la forma és de grans bols de parets relativament gruixudes (fig. 6, 18-19).

en vernís negre s’ha conservat un fragment d’una peça molt poc habitual: es tracta d’un vas plàstic que reprodueix un cap de negre, del qual només se’n conserva l’orella esquerra, la galta i part del llavi inferior, que conserva part la pintura de color vermellós sobrepintada al vernís negre, brillant i d’aspecte metàl·lic. segurament tenia la boca badada, que feia de vessador (fig. 7, 1). la millor referència és una peça del Museu d’Hamburg, segons el qual es tracta d’una producció suditàlica dels segles iv-iii aC, classificada com Morel F 9451 (Morel 1981).

les llànties baixrepublicanes més corrents en aquest context són les mateixes que trobem des d’inicis del segle i aC fins a l’època augustal, és a dir, tres dels quatre primers tipus de la taula dressel. aquests tipus dr. 1-4 estan estretament lligats, ja que foren produïts en els mateixos tallers de l’itàlia central tirrènica, potser la pròpia roma (pavolini 1987: 144-145). el tipus dr. 1, de regust més antic, és un tipus de llàntia de doble o triple bec, allargat, arrodonit i amb l’espatlla decorada, de vernís negre; sembla que deriva de les produccions de pèrgam (segles iii-i aC), i que foren imitades a delos a la fi del segle ii aC, com a pas previ abans d’arribar a itàlia, on foren produïdes des de final del segle ii o inicis del segle i aC fins poc més enllà del 50 aC (pavolini 1987: 144-145). del nostre exemplar, de pasta grisa i vernís negre, se’n conserva la base i bona part d’un bec (fig. 7, 2). el tipus dr. 2 o Warzenlampe, dit així per la decoració de petits globus que duu a l’espatlla, es va produir entre el 100 aC i inicis del segle i dC; en el decurs d’aquest temps va canviar de vernís negre a vernís vermell, com és el cas que ens ocupa (fig. 7, 3), entre els anys 50-30 aC. en dos exemplars diferents, trobem variacions en la decoració: en un cas trobem una distribució de la decoració sobre l’espatlla ordenada amb una combinació de línies contínues i línies de perletes (fig. 7, 4), idèntica a una peça procedent d’empúries i conservada en el Museu episcopal de vic (arxé 1983, 69, làm. XXvii, 4, 4), en l’altre, ha desaparegut la decoració en relleu, i només conserva l’apèndix lateral dret. a la base hi ha una marca que, amb diversos traços, forma una n, amb petits cercles tot volt i als extrems de la lletra (fig. 7, 5). aquesta marca és ben coneguda a empúries (arxé 1982: especialment làm. XXviii, 6 i 15). en el darrer tipus que trobem en el conjunt, el dr. 4, a la inversa que en els dos anteriors, el disc és gran i és on es concentra la decoració, mentre que l’espatlla perd importància. la peça està força desgastada, però en el disc es distingeix la decoració de diversos elements amb puntets i una màscara orientada en el sentit del bec (fig. 7, 5).

també documentem les primeres aparicions de les produccions presigil·lades, quantitativament ínfimes i sense formes reconeixibles, elaborades a la zona del sud de la gàl·lia, àrea de Bram i narbona. es tracta d’imitacions de les formes precoces de les produccions itàliques, la difusió de les quals abasta el llenguadoc occidental i Catalunya, més rarament l’àrea del llenguadoc oriental i la provença (passelac 1993: 532; passelac 1986: 48-51; passelac, sabrié 1986: 52-55).

la ceràmica de parets fines, juntament amb els ungüentaris, constitueix un grup important, tot i que el repertori formal és curt. representen un percentatge proper al 6% sobre el total de fragments, que puja fins al 8% si comptem per individus. les formes presents són repetitives i es limiten als gobelets i la tassa Mayet 1, 2, 3, de parets llises, que estan acompanyats per fragments amb decoracions d’espines, incises, puntillades i de cordons (fig. 7, 7-12). la presència d’aquesta producció a empúries va ser recollida sistemàticament fins a les excavacions de finals dels anys 80 del segle XX (lópez 1990: 33-121) i, pel que fa al moment final de la presència d’aquestes primeres formes hi ha coincidència en situar-les a la fi del segle i aC



40

(lópez 1990: 188-238 dins aquest grup haurem de col·locar també els ungüentaris, en forma de fus i peu alt, amb el coll i l’interior envernissat (fig. 7, 13-16). potser el més destacat és la presència de peces de grans dimensions (fig. 7. 15-16).

la ceràmica comuna d’importació itàlica també és molt nombrosa, ja que aporta a prop d’una quarta part del total d’individus de les ceràmiques fines i importades, més d’un 8% del total d’individus. es consideren especialment dos grups diferenciats: la ceràmica comuna itàlica de cuina i la ceràmica amb vernís roig intern pompeià. les formes més corrents, sempre estables, de la ceràmica comuna itàlica de cuina són les tapadores, les cassoles i els plats de vora bífida (Com-it 1, 4 i 7) (fig. 7, 9-11). la ceràmica amb vernís roig intern pompeià són els plats o cassoles de les formes goud. 1, 4, 12 i 15 (fig. 8, 20).

Més anecdòtica és la presència d’algunes produccions comunes probablement importades, com ara una gran peça de base plana i peu diferenciat (fig. 8, 1) o alguna peça amb nanses horitzontals i vessador, de pasta clara amb decoració de bandes pintades, probablement una producció dels tallers marsellesos de tradició grega (fig. 8, 2).

Les ceràmiques comunes de producció local

les ceràmiques de producció local mostren les creacions ibèriques tradicionals, que es troben en franca regressió (ceràmica grisa de la costa catalana, emporitanes oxidades, ceràmica d’engalba blanca, ceràmica comuna ibèrica i pintada), que representen un 11% d’individus respecte el total de la categoria, enfront de les creixents produccions locals ja plenament romanes, destinades a la funció de vaixella de taula o de cuina.

la ceràmica ibèrica pintada la trobem en les formes clàssiques dels kalathoi, però també en formes pròpies de la producció recent, com una pàtera o gerres (fig. 8, 3-5). al costat d’aquestes, trobem les produccions comunes (fig. 8, 12), les gerres d’engalba blanca, amb la seva típica base umbilicada (fig. 8, 6 i 10-11) i, especialment, la ceràmica grisa de la costa catalana, que compta amb les principals formes del seu repertori propi: gerres i gerrets bicònics, bols i plats (fig. 8, 13-16), però també formes manllevades del repertori dels vasos de parets fines (fig. 8, 7-9).

la part més ben representada del conjunt són, però, les formes de ceràmica comuna de producció local, que representen gairebé el 19% del total d’individus del total i un 37% de la categoria. les formes que apareixen es reparteixen en funcions de cuina (morters, cassoles i recipients de grans dimensions) i especialment del servei de taula (bols, plats, tapadores, gerres, ampolles i recipients amb vessador). per altra banda, la ceràmica de cuina és encara més important en la incidència per individus, quasi un 27% del total i més d’un 52% respecte de la categoria. està representada sempre per formes funcionals destinades a activitats culinàries (olles, cassoles, bols i tapadores).

Les àmfores

el conjunt amfòric recuperat conserva alguns tipus possiblement residuals, com ara àmfores púnicoebussitanes i centremediterrànies (fig. 9, 5), com la Mañá C2b, amb un total d’individus dins la categoria del 7%. les àmfores ibèriques són purament testimonials.

els grups més importants són els de les àmfores itàliques, per una banda, i el de les tarraconenses, per l’altra, que marquen una tendència inversa. el primer és el de les àmfores procedents dels centres productors de la costa central tirrènica dels tipus dr. 1 a i B, que es troben en un volum impressionant (el 71,80% de tots els fragments amfòrics), tot i que s’equiparen en la representació per individus amb les de producció local (un 42,34% respecte el 43,8%) (fig. 9, 1-4). les formes de les vores són sempre triangulars i, de vegades, amb la part baixa de la vora penjant. les pastes són les característiques de la composició volcànica, amb abundant mica negra, i també pastes amb desgreixants amb elements oxidats. pel que fa al grup de les àmfores vineres de producció local, és interessant assenyalar que es tracta exclusivament del tipus tarraconense 1, la qual cosa aporta un criteri cronològic complementari ben rellevant. la seva presència és també molt nombrosa, ja que si bé per fragments arriben al 16,5% per individus, com hem vist abans, arriben a superar les itàliques. les pastes són les pròpies de la tarraconense, argila de color granat o morat, amb inclusions de quars i mica, encara que també n’hi ha algunes de color clar, de composició més calcària. les vores d’aquestes àmfores presenten una gran varietat, com és propi d’aquest tipus amfòric (fig. 9, 9-22). si seguim l’intent d’ordenació d’aquest tipus proposat recentment (lópez, Martin 2006: 449-452; 2008: 44-47), veurem que en aquesta sitja hi trobem les quatre primeres variants: tar. 1a (fig. 9, 12, 18-19), tar. 1B (fig. 9, 12), tar. 1C (fig. 9, 16, 22), tar. 1d (fig. 9, 11, 13, 17, 23), en canvi, no apareix la cinquena variant (tar. 1e), la més propera a l’àmfora pascual 1, que substituirà definitivament aquest tipus pocs anys més tard. a més de tot això, hem de fer notar que hi ha algun exemplar que no acaba d’encaixar en les variants anteriors (fig. 9, 14).



41

per altra banda, hem de fer notar també la presencia d’àmfores d’origen bètic, en concret, trobem només documentades les àmfores de salaons dels tipus dr. 7-11 i dr. 12. les primeres són de boca oberta i motllurada, amb pastes clares, de color blanquinós, mentre que el tipus que podem assimilar a la dr. 12, presenta sempre vores ovalades amb una motllura ben marcada per sota de la vora (fig. 9, 6-8 i 24), amb pastes clares, però també, amb pastes fosques i desgreixant esquistós, recobertes amb una engalba blanquinosa.

consideracions cronològiques i paral·lels

la cronologia que proposem per aquest conjunt, vist tot el material, que hem comentat en detall més amunt –al qual hem d’afegir la presència de tres monedes: un semis romanorepublicà (2157-12), un as partit, probablement de la seca d’untikesken (2157-17) i un as frustra (2158-33)–, és la del final del segon terç del segle i aC, en concret dins el decenni dels anys 40-30 aC. només citarem ara dos dels elements que ajuden a afinar aquesta proposta, per una banda, l’absència absoluta de t.s. itàlica i, per l’altra, la presència exclusiva de les àmfores del tipus tarraconense 1.

la comparació amb contextos procedents d’altres jaciments aporta criteris complementaris. amb una cronologia similar, a la fase 4 de l’amfiteatre de Cartagena, hi trobem alguns fragments de formes precoces de t.s. itàlica (en concret un fragment de goud. 12 i una altre de goud. 17) (pérez Ballester 2000: 134). a lepida-Celsa en els estrats anteriors a l’any 30 aC, pertanyents a la fase a3 del jaciment i datats entre el 35 i el 30 aC, no apareix cap fragment de t.s. itàlica. no es documenten però llànties de la forma dressel 2, que es troben documentades al nostre estrat (Beltrán et al. 1998: 704-706).

a la zona francesa trobem diversos horitzons cronològics que són significatius. a lió, per exemple, l’horitzó 1, datat entorn de l’any 40 aC, es caracteritza per la presència ja de ceràmica sigil·lada dels tipus més antics del repertori itàlic, servei ia (genin 1997: 17). a saint-roman-in-gal i a roanne, l’horitzó més antic, d’entre el 30-10 aC, també mostra la presència exclusiva de les formes precoces i del servei i de la ceràmica sigil·lada (genin 1997: 27).

en contextos de l’àrea catalana, en el farciment de la sitja excavada en el carrer pujol de Baetulo (Badalona), datada cap al 30 aC, apareix ja de forma molt escadussera t.s. itàlica amb les formes Consp. 1.1 i 8, juntament amb vernís negre i presigil·lades (Comas 1987: 162). també és prou significativa la coincidència entre la presència de les formes amfòriques tarraconense 1 (=layetana 1) i la pascual 1. Cal dir, però, que una revisió d’aquest context va permetre veure un reompliment de la sitja en dos moments i situar el terminus post quem per a la seva amortització en els primers anys del regnat d’august. també es contemplen dos contextos més de la mateixa data amb presència de les primeres itàliques Consp. 2 i 7 (Comas 1998: 222-223). a la veïna ciutat d’Iluro, apareix el mateix horitzó cronològic que els nostre amb estrats anteriors que s’han datat en el tercer quart del segle i aC, per tant, anteriors al 25 aC, amb una composició molt semblant a la nostra pel que fa a les produccions fines, i la presència de la forma Consp. 1.1 de t.s. itàlica. igual que a Badalona, conflueix la presència de tarraconense 1 amb pascual 1 (garcia, pujol, zamora 2000: 66-67).

Finalment, volem ressenyar un element interessant que formava part del farciment. es tracta de nombrosos fragments de banya de cérvol amb rastres de perforacions realitzades per a l’extracció de la part superficial de la banya, per a l’obtenció de denes de collaret (fig. 10). l’aprofitament d’aquest material de manera sistemàtica, llençant la part que no era útil, parla d’una activitat artesanal que sovint no deixa rastres (Bertand 2008) i que aquí es pot documentar perfectament. en el present treball ens interessa ressaltar també que el sediment usat per a la colmatació de la sitja provenia dels abocadors de la ciutat, punts que als quals s’acudia quan es necessitaven aportacions de terra per construir, terraplenar i modificar elements de l’estructura urbana.

cOnTeXT AUgUSTAL (10/1 Ac)

la sitja 98-Cr-F-1107, farcida per un únic estrat (98-Cr-F-1115), es va localitzar en els nivells anteriors al terraplenament que va portar a la construcció de la basílica del fòrum, situada a la seva banda oriental (fig. 1).

es tracta d’una sitja molt gran, en forma de sac irregular, creada com a resultat de l’extracció de diversos blocs seguint les vetes, amb unes dimensions superiors als 3,5 m de profunditat per 2,5 m d’amplada.

l’interior de la sitja estava farcida per un sediment molt homogeni, que feu impossible de distingir-ne composicions diferents, la qual cosa indica que es va produir la colmatació d’un cop. aquesta acció continuada es troba avalada per l’absoluta homogeneïtat de l’abundant material que contenia, la qual cosa permet afinar una cronologia molt precisa.



42

la datació que proposem se situaria en el darrer decenni del segle i aC, és a dir, molt proper al canvi d’era i, per tant, en plena època del principat d’august, com indica la presència de totes les produccions pròpies d’aquest moment, presència massiva de t.s. itàlica, llànties de volutes, àmfores dels tipus tarraconense 1, pascual 1 i també les àmfores d’oli de la Bètica, dressel 20, com veurem més endavant.

d’aquest conjunt, com passava amb l’anterior, en vàrem publicar un primer avanç, amb un quadre de formes (aquilué et al. 2002: 30-34, fig. 11), i un estudi una mica extens a aquilué et al. 2008: 43, fig. 8-10).

el conjunt ceràmic recuperat en aquests estrats supera els 3.000 fragments, que comporten la diferenciació de 444 individus (fig. 2). a aquests total hi hem de comptar 7 pondus i un fragment de dolium; el material de construcció hi és absent, només es van recuperar dos fragments d’imbrex.


les diverses categories ceràmiques que agrupem en aquest apartat aporten el 19% del total de fragments del conjunt, percentatge que augmenta fins a una tercera part (33%) si el recompte el fem per nMi (fig. 11 i fig. 12).

aquests resultats són pràcticament idèntics als del conjunt anterior i, com passava en aquest, hi ha dues categories molt importants: les ceràmiques de parets fines i la ceràmica itàlica de cuina, a les quals hem d’afegir les llànties i la presència de la t.s. itàlica, que desplaça els vernissos negres, encara presents, però relegats clarament a un segon pla.

la presència de les diverses categories de vernís negre és reduïda i ajuntant totes les categories, inclòs el vernís negre indeterminat, arriben a comportar el 14% dels individus del grup de ceràmiques fines i importades i poc més del 5% del total del conjunt. pel que fa a la campaniana a tardana, trobem unes formes molt concretes: el plat lamb. 36 i els bols lamb. 31b/Morel F2951-2954, lamb. 33/Morel F2973-2974 (fig. 14, 1). de forma semblant, les ceràmiques de producció calena, també conegudes com derivades de la campaniana B, les tenim presents amb un repertori curt de formes corrents, especialment la lamb. 1/Morel F2320, 2361, el plat lamb. 5-7/Morel F2255 (fig. 14, 4-6). les derivades de la campaniana C, amb pastes grises i un recobriment poc dens i diluït en taques, el trobem amb les formes lamb. 18, una forma similar a la lamb. 20 i un plat de la forma lamb. 5, amb el perfil sencer, amb el fons intern decorat amb dues bandes de rodeta, separades per dues línies concèntriques (fig. 14, 8).

encara documentem la presència de t.s. itàlica de vernís negre, tot i que l’única forma és la gran plata de la forma Consp. 1, de la qual en tenim la vora, amb la carena ben marcada respecte de la paret del fons i la base amb el peu amb el taló exterior i el clàssic escaló interior. sobre el fons intern hi ha la decoració de rodeta emmarcada amb cercles concèntrics, tot i que no s’han conservat les estampilles que hi duia (fig. 14, 9-10).

l’element que defineix clarament aquest conjunt en una cronologia mig augustal és la gran presència de les primeres formes de la t.s. itàlica, que deriven de les de vernís negre (formes 1, 2, 5, 7), que corresponen a la fase arcaica, definida per Ch. goudineau (goudineau 1968), formes que evolucionen a les formes precoces (formes 12, 14, a les quals sumaríem la primerenca aparició de la forma 18) (fig. 13). el percentatge que representa no és gens menyspreable: un 15% en relació als individus de la categoria i un 5% respecte al total d’individus.

una de les formes més ben representades és el plat Consp. 1, amb un mínim de tres individus de la variant 1.1.4, un dels quals ja estava restaurat d’antic, ja que es va trobar una lanya de plom que unia dos fragments de vora; tres fragments més que pertanyen a un altre individu i, finalment, una peça sencera amb la paret obliqua i exteriorment llisa, mentre que per l’interior està dotada de diverses motllures (fig. 14, 11). en el fons intern duu un segell quadrat amb una representació figurada que simbolitza una victòria (niké) davant d’un trofeu (fig. 34, 1). el peu és de secció triangular. una segona forma seria un plat del tipus Consp. 2.2.1, amb una vora motllurada, tot i que la carena arrodonida podria fer pensar amb la forma Consp. 5.1.1 (fig. 14, 12). un altre plat correspon a la forma Consp. 5.2.2, de secció arrodonida que fa la transició entre la paret i la base amb un ressalt intern i un d’extern, i acaba amb una vora arrodonida. en el fons intern hi trobem una decoració feta a base d’un cercle de rodeta decorativa emmarcada per dos cercles concèntrics (fig. 14, 13). un altre plat, de petit diàmetre, respon a les formes antigues de la producció és una vora de Consp. 12.1, amb el ressalt superior molt poc marcat i amb divisions internes (fig. 14, 14). Finalment, pel que fa als plats, hem de documentar la presència de la forma Consp. 18, amb la particularitat que la vora presenta divisió externa, amb motllures i una petita banda superior a rodeta, mentre que la paret interior és llisa, la qual cosa aconsella a pensar en les primeres produccions, és a dir, la primera variant (fig. 14, 19). aquestes es documenten en poca quantitat a oberaden i dangstetten i va començar a introduir-se en la darrera dècada aC (Conspectus 1990: 82). probablement, una base de



43

pàtera correspongui a una d’aquestes formes (fig. 14, 22). està dotada d’un segell de cartel·la rectangular amb llegenda en dues línies a. titi / Figvl, marca ben coneguda d’un primerenc ceramista d’arezzo, que apareix amb diverses formes (fig. 34, 4). la que s’adapta a la nostra és la que trobem al Cva, 1968: 2002, k, voltada per una rodeta decorativa delimitada amb cercles concèntrics (fig. 14, 22). en la nova edició es defineix la seva activitat entre el 30-15 aC (Cva, 2000: 2168).

les copes també presenten una notable varietat. en trobem una de petites dimensions, que correspon a la forma Consp. 7.2.1, de parets obliqües i llises (fig. 14, 16). també hi tenim la Consp. 14.1.5, que forma servei amb la Consp. 12, amb motllura interna que divideix la paret (fig. 14, 15). dues copes més pertanyen a dues variants de la forma Consp. 8, per una banda, la 8.1.1 amb la carena entre la paret i la base arrodonida per ben marcada i un peu petit i triangular (fig. 14, 17), i per l’altra, la variant Consp. 8.1.4, de vora arrodonida i perfil més curvilini, que marca una transició més suau (fig. 14, 20). aquesta darrera, està dotada d’un segell amb cartel·la rectangular, a l’interior d’un cercle decoratiu fet a rodeta, que conté les lletres l. tC, que correspon amb el desenvolupament l. ti(tivs) C(opo), un artesà aretí, actiu entre el 20-10 aC (Cva, 2000: 2239, 18) (fig. 34, 2). en darrer terme, volem considerar una base de copa, amb la carena marcada amb la paret (fig. 14, 21) que duu una marca que es troba a l’interior d’una cartel·la pràcticament quadrada, a l’interior d’un cercle, que conté les lletres l. geli, que correspon a un altre artesà aretí: L. Gellius Quadratus (Cva, 1968: 737), que està emmarcat per un caduceu a la part superior i una fulla de palma a l’inferior, ambdós orientats a l’esquerra. aquesta matriu, que no apareixia en la primera edició, però sí en la segona, (Cva, 2000: 879, 26), on es planteja el possible origen aretí amb una cronologia d’activitat entre el 15 aC i el 50 dC. de tota manera, un exemple d’aquests ha estat atribuït per anàlisi a lió (fig. 34, 3). per acabar volem comentar una peça curiosa, ja que es tracta, sens dubte, d’una copa de la forma Consp. 13, amb una vora destacada que forma un pla frontal exterior i crea un ressalt pronunciat amb la paret interior, però amb la particularitat que no va ser mai envernissada (fig. 14, 18).

la qualitat del vernís, molt lluent, de color taronja amb gradacions més fosques i una pasta dura, ens porten a considerar com a producció de pisa una base que té un peu arrodonit amb una mena de taló (fig. 14, 24). al fons intern hi ha uns segells disposats radialment, amb la llegenda i.a (fig. 34, 6).

Hem de destacar també la presència de dues peces de producció de les anomenades presigil·lades sud-gàl·liques, les antigues roig corall (sanmartí 1975): una d’elles és una peça completa i correspon a la forma 14.4.1, o bé, a la pre-sigga 120 i l’altra, un fragment d’askos o càntir de la forma pre-sigga 310, amb una pasta molt micàcia, de color groguenc, amb un vernís taronjós, molt característic (fig. 14, 23; 34, 5). Foren fabricades en zones de romanització precoç, com Bram o narbona, que imiten les formes aretines i són anterior a la gran fabricació sud-gàl·lica (passelac 1993: 532).

en aquesta sitja també hi ha presència de sigil·lada oriental, per bé que, com a màxim, podem comptar dos individus, un d’ells indeterminat, mentre que l’altre correspon a una vora del plat atl. 4a, que havíem documentat més àmpliament en el context anterior (atlante ii : 15, tav. i, 9).

el conjunt format per les produccions de parets fines és, sense discussió, el més important pel que fa al grup de ceràmiques fines i d’importació, representa més del 50% del fragments del grup i pràcticament el 40% en relació al nMi. en aquest horitzó trobem una notable varietat de formes que mantenen, però, una gran homogeneïtat en l’aspecte cronològic. per altra banda, ja no trobem les formes més antigues, presents en el context anterior i que solen desaparèixer entorn del 20 aC. trobem tasses amb nanses dobles del tipus Mayet 11, amb decoració de rodeta incisa que ocupa tot l’espai que es troba per sota de la vora fins a la carena baixa; les nanses són en forma de llaç (fig. 15, 1). aquesta forma està ben documentada a empúries (Muralla rubert, la Coma, sitja sud-oest del fòrum, cisternes 1-3) en els dos últims decennis del segle i aC (lópez 1990: 260-265). tenim dues formes senceres similars al tipus 10 de Mayet, però sense separació entre la vora i el cos, sinó amb un perfil continu, sota una vora petita i oberta, que crea un cos recte fins a la carena inferior on es realitza la transició, més o menys pronunciada, cap a la part de la base. les nanses són de forma circular, de secció motllurada a la banda superior i amb uns afegitons a la part superior. semblantment, el cos està decorat amb bandes incises fetes amb rodeta (fig. 15, 2-3). un altre fragment de tassa, que no ha conservat les nanses, correspon a la forma 10B de Mayet, amb una vora alta i vertical que deixa pas a un cos pronunciadament convex (fig. 15, 13).

pel que fa als gots o gobelets, hem de fer referència a diverses variants dins la forma Mayet 17. en primer lloc hem de destacar diversos individus dels vasos aCo, de les formes altes, un dels quals en conserva la marca, amb la part superior del cos amb una petita vora bisellada i una franja llisa, separada per un petit fris decoratiu que deixa pas a la part mitja i baixa profusament decorada pel fet de ser fabricats a motllo, fins arribar a la base, plana i el peu marcat (fig. 15, 4-5). els frisos decoratius són de motius vegetals, unes branques amb doble fulla i fruit rodó, en un cas i d’una



44

sola fulla inferior i fruit rodó, en l’altre. aquests vasos, avui sabem que foren fabricats als tallers lionesos, particularment de la Muette, on han aparegut múltiples vasos i fragments dels motllos (desbat et al. 1996: làm. 41-81). els altres vasos que s’inscriuen en la mateixa forma 17, de perfil lleugerament troncocònic, amb la vora petita, marcada per una concavitat i un llavi bisellat. la decoració, d’estries fetes a rodeta, ocupa gran part del vas, per sota la vora i per damunt de la base (fig. 15, 6-8 i 10). un altre dels vasos ben coneguts és una de la forma Mayet 8, amb una vora petita i motllurada, un coll llarg i ample, que se separa del cos, globular, amb una motllura en relleu. la part central del cos està decorada amb faixes de rodeta incisa (fig. 15, 9). per altra banda, tenim la part baixa d’un vas amb la decoració típica de la forma Mayet 16, que combina una fulla de palma, flanquejada amb zigues-zagues i línies verticals (fig. 15, 11). Finalment, la sèrie de vasos llisos reuneix diverses formes, des la 3B, urneta de cos globular i vora exvasada, amb llavi pla (fig. 15, 15); un vas de perfil cilíndric amb la paret decorada amb estries (fig. 15, 12); una altra forma representada és la Mayet 5a, només amb una vora alta i vertical, que, amb un ressalt, comença la part del cos (fig. 15, 14). les formes següents són relativament senceres: hi trobem una Mayet 12, gobelet alt i cilíndric, amb una carena baixa, marcada per una incisió, i un peu bífid (fig. 15, 16), amb altres exemplars ben coneguts d’empúries, apareguts en els mateixos contextos que la forma Mayet 11, en el darrer decenni aC i en altres contextos catalans (lópez 1990: 266-270); un vas Mayet 14a, amb una vora en forma de ganxo i base plana, lleugerament alçada en el fons (fig. 15, 17); dos gobelets més, alts i amb la vora engruixida (fig. 15, 18-19). Com passava en comentar les sigil·lades i els vasos d’aCo, volem contemplar la possibilitat que alguns d’aquest vasos per anar a taula siguin produccions de lió, especialment els vasos que són llisos (desbat et al. 1997: làm. 32-39).

els quatre individus d’ungüentaris que trobem en el conjunt s’inscriuen en el tipus d (py 1993c: 584), de base plana i coll alt, sovint amb restes de vernís en el coll (fig. 15, 20-21).

el conjunt de les llànties formava un grup nombrós, que hem pogut comptabilitzar en 24 exemplars. dins d’aquest hem de distingir entre les llànties tardorepublicanes i les que pertanyen a la producció d’època d’august i que defineixen ja els tipus propis d’època juli-clàudia. d’entre les primeres trobem els tipus dr. 2 (fig. 16, 1 i 2), amb diversos fragments que mostren la decoració de perletes sobre l’espatlla i especialment una peça gairebé sencera, amb l’apèndix lateral en forma de cassoleta i la decoració superior amb la franja de perletes que acaba, davant del bec, amb una màscara teatral. al fons hi ha una marca de fàbrica, feta amb traços gruixuts sobre l’argila tova, on es pot llegir ivnivs (fig. 16, 1). pel que fa a les dr. 3 en tenim diversos exemplars, sempre de vernís negre, amb els dos apèndixs laterals i la nansa estriada, una peça sencera, amb el disc llis, sense decoració (fig. 16, 3), i una altra amb un gos que decora el disc (fig. 16, 4), juntament amb altres fragments incomplets (fig. 16, 5). en la primera època augustal es van crear altres tipus en la mateixa zona de la costa tirrènica on s’havien fabricats els tardorepublicans, dotats de volutes als laterals del bec, que pot ser triangular (dr. 9 = loeschcke i = deneauve iv a-C = Bailey 1980, a) (fig. 16, 7) i també ogival (tipus dr. 11-14 = loeschcke iv = deneauve v a = Bailey 1980, B), però tenim molta presència dels tipus de bec ogival, que poden ser més d’un, i a la nansa s’hi afegeix una presa plàstica (dr. 12-13 = loeschcke iii = deneauve v B = Bailey 1980, d), generalment una palmeta (fig. 16, 6, 10-11). l’inici de la producció de tots els tipus de volutes és anterior al 15-10 aC (pavolini 1987: 139-165).

aquest ampli apartat es completa amb les ceràmiques comunes importades de procedència itàlica, que estaven destinades a funcions culinàries, com ara els morters, les plates o paelles, les cassoles i les tapadores. aquest grup aporta gairebé el 9% dels individus de la categoria.

la ceràmica itàlica de cuina, amb la seva característica pasta volcànica, està representada per tapadores o plats tapadores, tipus Com-it 7a, 7c i 7d, amb un mínim de 5 individus (fig. 17, 1 i 8) i les cassoles o caccabi de vora horitzontal, amb la carena alta i l’encaix intern més o menys marcat per encaixar-hi una tapadora, del tipus Com-it 3d (fig. 17, 5-6). els morters que estan documentats en aquest conjunt corresponen a dos tipus itàlics ben coneguts: per una banda, el morter centreitàlic de la forma 1 dramont d1, que apareix ja en època republicana, però apareixen freqüentment en nivells augustals avançats a Haltern, Magdalensberg, Albintimilium i a vienne a inicis de tiberi (aguarod 1991: 129-140), amb les parts de la vora perfectament diferenciades i peu anular (fig. 17, 2) i, per l’altra, el tipus Com-it 8d, de llavi triangular, interior arrodonit i sistema d’aprehensió en forma de cordó enganxat sobre la vora exterior i decorat amb impressions digitals (fig. 17, 7). els plats amb vernís roig intern pompeià els trobem representats amb dues peces molt senceres. per una banda, un plat de vora semicircular amb una ranura a la part baixa i un cos arrodonit que porta a una base plana, decorada amb cercles concèntrics per la banda interna (fig. 17, 3). també hi ha un plat de vora horitzontal en forma de visera i fons pla (fig. 17, 4). es tracta de plats de gran diàmetre, tots dos propers als 35 cm.



45

3.2. Les ceràmiques comunes de producció local

les produccions locals mantenen encara la dicotomia entre les ceràmiques ibèriques i les ceràmiques de producció local que segueixen els models pròpiament romans. en la producció ibèrica encara es troben les diverses categories (ceràmica grisa de la costa catalana, emporitanes oxidades, ceràmica d’engalba blanca, ceràmica comuna ibèrica i pintada), que representen més del 19% d’individus respecte el total de la categoria, tot i que el pes important és de la ceràmica grisa emporitana tardana. aquesta es resisteix a abandonar, cosa que passa també en altres indrets (dartevelle, Humbert 1990), seguint el que ha fet al llarg dels diversos segles d’activitat: produir unes formes autòctones, com el bol de vora reentrant, el gerret bicònic, una forma plenament integrada com és el craterisc (fig. 18, 4), però la major quantitat de peces són els bols que imiten la forma lamb. 1 de les produccions calenes de vernís negre (nolla, sagrera, Burch 2007: forma 2.2a i 2.2.b; Casas et al. 1990: 41-41, núm. 206-210), amb exemplars cuit per reducció i també per oxidació (fig. 18, 1-3). la ibèrica comuna no te gaire presència, mentre que de la pintada trobem els kalathoi i gerres o copes de formes evolucionades, tant per la seva morfologia com per la decoració pintada que la trobem sobre la vora, la nansa i el coll, mentre que al cos desenvolupa faixes de retícula (fig. 18, 5-6). la ceràmica d’engalba blanca no te gaire presència: per exemple, una nansa cargolada de gerra (fig. 19, 3).

les produccions locals de ceràmica comuna i de cuina constitueixen el grup més nombrós del conjunt, ja que representen gairebé la meitat de tots els individus ceràmics de l’estrat, tot i que cal tenir en compte que la ceràmica de cuina, per la seva banda, aporta el 30%. la ceràmica comuna romana a nivell tècnic és quasi exclusivament dominada per la cuita per oxidació i, a nivell morfològic, plenament dominada per les gerres i ampolles que servien per a contenir líquids i servir a taula. per una banda trobem gerres de dimensions grans deutores clarament de la tradició indígena que fabricava aquestes peces en engalba blanca, per la qual cosa seria lògic pensar que són els mateixos artesans que les fabriquen. es tracta gerres de boca anular i vora plana, cos ovalat i fons umbilicat, amb o sense el peu marcat (fig. 19, 4-5). les altres gerres, de mòdul menor, són també molt característiques d’aquest moment: la majoria són biansades, amb vores petites i massisses, de secció triangulat o arrodonida, colls lleugerament troncocònics, que marquen una carena molt pronunciada amb el cos, que sol ser de perfil arrodonit i molt aixafat, i acaben amb bases de peu anular. les nanses són amb la part superior estriada i s’enganxen sota la vora i sobre la carena (fig. 19, 2, 7 i 9). en alguns casos, el model està tan assumit que es repeteix la forma exacta (fig. 19, 2) amb una argila vermellosa o groga (fig. 22). una d’aquestes gerres presenta una vora de forma convexa i coll cilíndric (fig. 19, 1). una altra estableix un tipus que s’ha pogut individualitzar i seguir la seva evolució al llarg del temps (rivet 2007) i que trobarem en el context següent (infra fig. 30, 6), amb la part superior del coll estriada (li falta la vora), un coll estret i llarg i un cos fortament carenat, que acaba amb una base molt plana amb el peu marcat (fig. 19, 10). una altra forma deriva clarament del lagynos hel·lenístic, caracteritzat per estar dotat d’una sola nansa, un coll alt i estret, de forma cilíndrica, acabat amb una petita vora arrodonida i un cos baix i acusadament carenat, acabat amb un petit peu anular (fig. 19, 8). Finalment, aquest apartat es clou amb la presència d’una enòcoa de pasta grisa, amb una boca trilobulada que forma vessador, una ampla nansa trilobulada i cos ovalat (fig. 19, 6).

el grup de la ceràmica de cuina feta a torn, molt important quantitativament, aporta 129 individus al conjunt i, respecte de l’etapa anterior, presenta més varietat. Malgrat això, l’olla és la forma més important, amb un mínim de 73 individus, sempre de perfil sinuós i varietat de solucions a la vora, més o menys massissa, de forma arrodonida, bisellada, etc. (fig. 20, 1-5), però també comptem amb plats de fons pla (fig. 20, 7-9) i algun vaset de petites dimensions (fig. 20, 10). per completar aquesta categoria hem de fer esment a una producció que tenim ben documentada i ben caracteritzada al nord-est català (Casas et al. 1990: 47) i que correspon estrictament a l’època augustal: es tracta de la ceràmica grollera polida, que elabora sempre olletes de petit format, ben depurades i que es reconeixen per l’acabat polit o brunyit de la paret exterior i sovint decorades per aplicacions sobre aquesta superfície (fig. 20, 6, 11-12) (Casas et al. 1990: núm. 295 i i 298).

Les àmfores

el conjunt amfòric exhumat en el farcit 98-Cr-F-1115 és, com sol passar, important a nivell de fragments (37,28%), però molt menys representatiu en el comptatge per individus (11,26%), percentatges molt similars als de la sitja anterior.

les àmfores ibèriques són testimonials (fig. 21, 12-13), mentre que la categoria de les àmfores púniques, clarament residuals es reparteixen amb tres individus centremediterranis del tipus Mañà C3b (fig. 21, 8) o dos de procedència ebussitana (pe-16). també hi ha àmfores gregues de l’egeu, una de clara procedència ròdia (fig. 21, 14) i una altra



46

indeterminada o, fins i tot, oriental, que duu pintat sobre la carena un titulus pictus amb el praenomen i el nomen p. MarC (fig. 21, 11). un component més important és la presència de les àmfores d’origen itàlic: en lloc destacat hi ha les del tipus dr. 1, seguides per dos individus de lamb. 2 i la primerenca presència d’una nansa que pertany a una dr. 2-4. també són importants les àmfores d’origen sud-hispànic i més concretament bètic, amb dos dels seus tipus principals, l’àmfora de salaons dr. 12, amb una vora motllurada i la típica pasta esquistosa, recoberta amb una espessa engalba blanca (fig. 21, 7), i l’àmfora oleària dr. 20, amb un llavi de secció semicircular i les nanses amb una profunda estria a la part superior (fig. 21, 9), propis de les primeres produccions (Berni, 1998: 26-27, Fig. 4). aportem també la vora d’un tipus difícil de determinar, però que per paral·lels podria tractar-se d’una àmfora de base plana, produïda a la zona aquitana, imitació del tipus gauloise 5, destinades al transport del vi (Berthault 1997: fig. 3-4) (fig. 21, 10).

el conjunt es completa amb les produccions de la costa catalana que no només són les més importants en nombre, sinó que també trobem una bona diversitat pel que fa a la seva tipologia. per una banda trobem encara presència del tipus tarraconense 1 (fig. 21, 2), en el moment preaugustal l’únic que s’elaborava i ara ja en procés de substitució pel gran envàs d’època augustal, l’àmfora pascual 1, clarament inspirat en la dr. 1 itàlica i adaptat per l’artesanat local, amb la vora en forma d’ampli collar que es diferencia del coll amb un ressalt ben marcat (fig. 21, 3-6). només hem trobat un segell associat a una d’aquestes vores, que és d’un diàmetre de 14 cm i d’una pasta de color groc palla, pròpia de tallers de la costa central catalana. el segell és de cartel·la rectangular, a l’interior de la qual es pot llegir C. Mari, un gentilici ben conegut però que no apareix en l’epigrafia amfòrica del país (pascual 1991). aquestes produccions catalanes es completen amb una peça que correspon a l’àmfora de base plana oberaden 74 i sobretot amb diversos exemplars, que es conservaven molt sencers, d’un tipus molt proper a la dr. 7-11, però amb unes característiques pròpies, com ara una vora poc oberta i ben motllurada, un cos en forma de fus, força allargat, acabat amb un pivot massís (fig. 21, 1).


d’aquest conjunt se n’han publicat ja uns avanços (aquilué et al. 2002: 30-34; 2008: 43, fig. 8-10), amb una proposta de datació que abastava entre el 10 aC i el canvi d’era (fig. 22).

aquesta cronologia encaixa bé els paral·lels que disposem per a conjunts d’una cronologia semblat, que són molt nombrosos i seria impossible citar-los exhaustivament. l’arqueologia romana d’aquest moment ha pres diversos referents del limes, ja que allà trobem diversos camps militars instal·lats en època augustal i que aporten contextos d’ús tancats ja que van estar actius molt pocs anys. en aquest sentit trobem els camps instal·lats al 15 aC com ara dangstetten, nimega o vindonissa; uns altres que aporten uns contextos una mica més tardans, com rödgen, oberaden o Haltern. per altra banda, la presència de contextos augustals en diversos nuclis romans de la gàl·lia són ben coneguts i caracteritzats de fa temps: la fase antiga de l’hotitzó 3 de lió, angers, rennes (genin 1997: 17-25; Mortreau,1997: 39-63; labaune, le Cloirec, simon 1997: 123-145). Hem trobat particularment interessant un conjunt augustal de canvi d’era, potser una mica més tardà, a la zona de l’Hérault, on hi ha una gran coincidència de materials, entre aquestes la coincidència amb dos dels segells (l. tetti samia i l. tC que apareixen en el nostre context (Mauné 1997: 461-477).

ens limitarem a citar els que ens han semblat més significatius, per paral·lelisme i per proximitat. els més propers els ja publicats de la cúria/basílica del fòrum d’empúries, de l’any 1982 (aquilué, et al. 1984: 147-159), i també els procedents de les excavacions del cardo maximus de Iluro (Mataró), amb una mateixa cronologia (Cerdà et al. 1998: vol 2, 5-63) i els de Baetulo, procedents de diversos punts de la ciutat, com ara els estrats de preparació del paviment del decumanus on estava situat un edifici públic comercial, un estrat d’anivellament del pati d’una casa situada a la part alta de la ciutat i el nivells d’una vil·la que es troba fora de la ciutat. tot plegat proporciona un material molt homogeni amb la presència de les formes de t.s. itàlica Consp. 5.3, 8, 12.1, 14, 22, parets fines Mayet 2, 3 i 4 i absència de t.s. sud-gàl·lica. la presència de l’àmfora pascual 1 ara és ja absolutament majoritària (Comas 1998: 223).

cOnTeXT TARdOAUgUSTAL (1-14 dc)

la sitja 99-Cr-CB-1030 es localitza en el cardo B, carrer que està orientat en sentit nord-sud i, per tant, en el sentit longitudinal de la ciutat romana, concretament al costat mateix de l’angle sud-est de fòrum, ocupat per l’edifici de la cúria (fig. 1).



47

l’estrat 99-Cr-CB-1032 és el farciment de la sitja, que està cobert per un altre estrat (99-Cr-CB-1031) que omplia la part de la boca i que, potser per efectes de la pressió, va ser compactat amb materials més modern que van contaminar la seva composició. per aquesta raó hem preferit centrar-nos només en l’estudi del farcit més profund.

És una sitja de mides mitjanes, de forma regular i, com passava amb la unitat 98-Cr-F-1115, va ser farcida d’un sol cop; com a conseqüència d’aquesta acció el material que contenia era homogeni i sincrònic, permetent una datació precisa.

la datació que proposem se situaria en el segon decenni del segle i dC i, per tant, en el darrer moment del principat d’august o ja ens els primers anys de tiberi.

el volum de material ceràmic exhumat en aquesta unitat estratigràfica és el més petit dels tres que presentem, amb un total de 1875 fragments que comporten un mínim de 275 individus (fig. 23), als quals caldria sumar tres fragments de dolia, una peça discoïdal i, pel que fa al material de construcció, 15 fragments de tegulae, 19 fragments d’imbrices.

seguint els grups que hem format amb les diferents categories ceràmiques, podem veurem com el format per les ceràmiques fines i d’importació aporten el 23% del total de fragments, però en canvi, comptabilitzen el 42% dels individus. les produccions locals de ceràmica comuna i indígena és un grup sempre quantiós, 30,4% en fragments i gairebé el 40% en nMi, mentre que les àmfores, amb prop del 47% de fragments, només suposen el 18,55% dels individus (fig. 24).


dins el grup de les ceràmiques fines importades podem veure com el grup dels vernissos negres ha davallat de manera que només aporta sis individus al conjunt, un de campaniana a, un altre de derivades de la B, i quatre de les derivades de la C. en canvi, la vaixella del moment és la t.s. itàlica, que representa més del 25% del total d’individus de la categoria.

el repertori formal que trobem en aquest conjunt està format pels plats, i les copes, algunes amb peu (fig. 25). entre els primers trobem dos plats de la forma Consp. 5.2, forma evolucionada del tipus Consp. 2. un d’ells proporciona el perfil complet, amb un encaix en la vora i divisió de la paret interna, el fons decorat amb un cercle fet a rodeta, segell anepígraf i peu de secció triangular (fig. 26, 1; fig. 34, 7), mentre que l’altra peça és més evolucionada, propera a la variant Consp. 5.4.2, amb una vora horitzontal (fig. 26, 2). un altre plat pertany a la forma Consp. 12.4.1, de vora triangular i la paret interna amb divisió triple, d’una cronologia mig i tardoaugustal (fig. 26, 3). una de les formes amb més presència és la dels plats Consp. 18 que, si en el context anterior començava a aparèixer, ara ja la trobem ben consolidada, amb peces de gran diàmetre i altres de mida mitjana, que presenten vores verticals de perfil sinuós produït per una concavitat central, motllurades tant externament com interna, amb un fons pla als quals s’afegeix un peu de secció triangular en els exemplars més petits i massís en les peces més grans (fig. 26, 4, 6-8). una altra peça que es conserva sencera és un plat de la forma Consp. 21.2.1, que està dotat d’una vora vertical, finament motllurada, que incorpora una àmplia motllura còncava de quart de cercle entre la vora i la base, que té un peu de secció triangular (fig. 26, 5). el fons intern està decorat amb cercles concèntrics i un segell rectangular al centre, amb un text a doble línia separat per una línia horitzontal, en el qual es pot llegir M. vola / sennae (fig. 34, 8). aquesta marca, pròpia dels vasos llisos, està ben documentada (Cva 2000: 2497 (2464) 1), amb una datació aproximada del 10 aC. es van recuperar també dues bases amb segell imprès (fig. 26, 9 i 12). en el primer es pot llegir el nom de l’artesà pHilosi(tus) i correspon a una datació dels dos darrers decennis aC (Cva 2000: 1460 (1321) 2), amb la particularitat que la cartel·la és in planta pedis (fig. 34, 9). els fons extern de la base duu un grafit amb el nom (H)ilarvs (fig. 26, 9). en el segon, dins cartel·la rectangular, hi ha el nom de l’artesà aretí C. MeM, amb nexe entre la M i la e (Cva 2000: 1138 (985) 15-22) (fig. 34, 10), per al qual es proposa una datació entre el 10 aC i 20 dC. al fons exterior de la base hi ha també un grafit: apti (fig. 26, 12).

pel que fa a les copes, en tenim una notable varietat, des de formes més antigues a les més modernes, de cronologia tardoaugustal. entre les primeres trobem la Consp. 13.3.2 (fig. 27, 1), amb un segell dins cartel·la quadrada, amb el nom en dues línies i branca horitzontal de separació, a. viBi / sCroF, a. vibius scrofula, ceramista aretí, actiu entre el 40 i el 15 aC (Cva 2000: 2400 (2327, 2328) 1-9) (fig. 34, 12). una altra forma sencera és la copa Consp. 26, de parets llises, part superior vertical, amb la vora marcada per una incisió i doble voluta com element decoratiu aplicat sota la vora (fig. 27, 2). el peu és petit i en el fons intern hi ha un cercle que conté un segell rectangular, de molta qualitat, amb el marc i la separació ben marcats, que conté a doble línia vtilis / FeCit (Cva 2000: 2532 (2501, 2502) 1) (fig. 34, 13). aquest productor centreitàlic proporciona una data de l’1-20 dC.

la forma més ben representada de les copes és la Consp. 22, de mòduls diferents, que formava servei amb els plats Consp. 18, tot i que fou introduïda una mica abans, dins els darrers vint anys del segle i aC. en tenim del perfil més clàssic, variant 1, amb rodetes decoratives sobre la vora i peus alts (fig. 27, 3 i 8). aquestes peces estan associades a diversos



48

segells: per una banda, trobem un segell molt mal imprès, la qual cosa en dificulta la lectura, però que podria correspondre a varii, un Varius, productor possiblement lionès del darrer decenni del segle i aC (fig. 34, 15) (Cva 2000, 2321-2322; desbat et al. 207). la copa de petit mòdul té imprès sobre el fons un segell de cartel·la rectangular, ben remarcada, amb el nom M. valeri, en una línia, amb nexe en les quatre primeres lletres, i una branca i una corona impreses a sota com elements ornamentals (fig. 34, 16). el tenim ben documentat com a un productor de pisa, amb el mateix segell (Cva 2000, 2315 (2223), 25), d’una datació que se situa entre el 15 aC i el 15 dC. el mateix segell, dins cartel·la rectangular, però sense ornaments i amb nexe entre les quatre primeres lletres, el trobem imprès en el fons d’una altra copa Consp. 22.2, clarament evolucionada, tant per l’allargament de la part superior, que l’acosta notablement a la forma Consp. 25, com per una doble voluta adherida sobre la vora prèviament decorada amb rodeta (fig. 27, 4; fig. 34, 17). un altre peu amb d’aquesta forma duu al fons el segell Cisp dins cartel·la rectangular, remarcada amb les línies superior i inferior (fig. 34, 18); correspon a un productor aretí documentat el 15 aC (Cva 2000, 562 (435) 9).

de formes clarament tardanes, de la darrera època augustal o de la primera època de tiberi en tenim una vora de copa Consp. 31.2.1 amb la part superior convexa i una carena que dóna pas a la part baixa. la vora està diferenciada amb una motllura, conserva dues bandes molt fines de decoració feta a rodeta (fig. 27, 6). també una vora d’una copa, probablement d’una Consp. 32, presenta una decoració feta a rodeta a la vora i sobre el llavi també hi té decoració aplicada, en concret un motiu format per una doble voluta (fig. 26, 14). la darrera forma llisa del conjunt és una tapadora (Consp. 54.1.1), amb el pom buit i la paret motllurada amb tres incisions concèntriques (fig. 27, 10).

una forma totalment diferent és la dels calzes decorats, segurament amb una vora penjant pronunciada (Consp. r.2.2), dels quals en tenim dues bases de dos individus diferents, amb els peus totalment motllurats tant per dins com per fora (fig. 13 i fig. 15). un d’aquests, el peu més baix, tenia un segell rectangular amb inscripció en dues línies on apareix el nom de l’esclau en la primera i del propietari en la segona: (i)sotiMvs / (ra)sini (Cva 2000: 1657 (1521) 1), la coincidència del segell és total, que es pot veure en el detall de la s baixa d’Isotimus (34, 11). es tracta d’un gran productor d’arezzo que tenia multitud d’esclaus que signaven la seva producció. només s’ha conservat una nanseta d’un modiolus, una copa monoansada de cos cilíndric, base plana, vora semblat a la dels calzes (Consp. r3). És una nansa de secció circular amb dues estries incises a la part superior (fig. 26, 10).

de les dues úniques peces decorades, deixant de banda els calzes, d’una només s’ha conservat la part baixa del vas, de secció arrodonida, amb un peu triangular, que possiblement correspon al cos d’una gerra del tipus Consp. Kb. a la part exterior mostra la part baixa de dues figures femenines vestides amb l’himation (fig. 27, 7). sobre el fons hi ha el segell valeri ev(H)Mer (fig. 34, 14), que correspon al productor Marcus Valerius Euhemerus, possiblement de pisa (Cva 2000: 2316 (2220) 6), amb unes dates aproximades d’activitat que se situen entre el 10 aC i el 10 dC. l’altra és el perfil sencer d’un got hemisfèric amb el fons discoïdal (Consp. r 11.1.1), amb una vora petita i motllurada i la decoració, de tipus vegetal, a la part central del vas (fig. 27, 2).

pel que fa a la ceràmica de parets fines, documentem diverses formes, totes ben encaixades en la cronologia de l’estrat, a inicis del segle i. la forma 40, probablement la que ens acosta al moment més modern, és un got amb la vora exvasada, coll estrangulat i cos de forma globular, sobre el qual hi ha decoració vegetal de fulles i puntets a la barbotina (fig. 28, 11). aquest vas comença a produir-se en el segon decenni del segle i i perdurarà fins a l’època flàvia. la resta de formes són totes sense recobriments decoratius ni engalbes i segueixen la tradició del repertori tardorepublicà, tenim el got o bol Mayet 33, baix i sense vora marcada, de panxa semiesfèrica i decorat amb una ranura profunda de forma còncava (fig. 28, 12). en trobem un paral·lel a la tomba Bonjoan 1 d’empúries, on està acompanyat amb una gerra que veurem més endavant (almagro 1955: 280, fig. 256, 2). també hi trobem el got Mayet 12, de partes altes, vora poc marcada i ranura al cos (fig. 28, 14); el got Mayet 17, amb motllura sota la vora, la part alta llisa i decoració a la part central del vas (fig. 28, 13); la part baixa d’una tassa monoansada, forma Mayet 24, amb un feix d’incisions verticals fet amb pinta (fig. 28, 15). els contextos on apareix aquesta forma es daten, generalment, molt a inicis del segle i dC (lópez 1990: 297-300). Finalment hi ha dues formes de dimensions superiors, que podrien correspondre a produccions locals, un de perfil sinuós i l’altre de perfil hemisfèric de perfil continu, amb un petit ressalt per marcar la vora (fig. 28, 9-10).

diversos individus d’ungüentaris corresponen al tipus B10, amb peu alt i massís, cos en forma de fus i coll cilíndric amb vora diferenciada (fig. 28, 16-17).

el conjunt de les llànties que pertanyen a l’estrat són més evolucionades que les dels conjunts anteriors, encara que ens trobem amb els tipus de volutes i marquen una tendència que apunta a l’època augustal avançada i, fins i tot, tiberiana. trobem especialment representada la forma dr. 11a, amb una llàntia gairebé sencera amb la representació d’una corona



49

de murta, amb les fulles i el fruit, al disc. la pasta és de color beix, recoberta amb un vernís de color taronja fosc, prim i erosionat o gastat en algunes parts. troba paral·lels en una peça sense procedència, una trobada a la Muralla roure, rasa 1 de 1963, i una altra a la necròpolis Ballesta d’empúries (Casas, soler 2006: e35, e224b i e257). aquesta llàntia té una marca a la base que representa un trident o la lletra grega phi (fig. 28, 1). una altra peça del tipus dr. 11B és un fragment de disc amb la representació d’una branca de magraner amb un ocell al damunt. la pasta és clara i el relleu de qualitat (fig. 28, 2). un paral·lel quasi sencer a Casas, soler 2006: e249. encara podem parlar d’un tercer exemplar que conserva part del disc, fins a la voluta esquerra, i un fragment amb la decoració central del disc consistent en un eros que juga amb una oca, a la qual agafa pel coll (fig. 28, 3-4), del qual en tenim un fragment idèntic procedent de la Muralla rubert i, 1949 (Casas, soler 2006: e372). el vernís és de color castany fosc, que recobreix una pasta beix, fina i compacta. s’ha conservat també un fragment de voluta que pot correspondre a una llàntia del tipus 9B (fig. 28, 5). també es fa evident la presència d’una llàntia del tipus dr. 13 ja que s’ha conservat la nansa en forma de creixent lunar, d’argila groguenca, amb el vernís taronja molt perdut (fig. 28, 6), de la qual n’hi ha multitud d’exemplars a empúries (Casas, soler 2006: e107, e109, e155-188). de l’edat tiberiana comença una tendència a la simplificació formal i decorativa, amb llànties de somivolutes (dr. 15-16 = loeschcke v = deneauve vd = Bailey 1980, C), que es daten a partir d’inicis del segle i dC (pavolini 1987). així, de les que s’han recuperat, totes ja estan presents en les col·leccions emporitanes. tenim un fragment de disc amb decoració d’oves (fig. 28, 7), que pertany a una dr. 16 o tipus Biii 1 de Bussière (Casas, soler 2006: e255).

tenim una peça gairebé sencera de producció presigil·lada del sud de la gàl·lia, àrea Bram o narbona, que correspon a una urna sense coll del tipus passelac 320 (fig. 29, 1). es tracta d’un vas cilíndric, de peu pla, amb una vora vertical però amb una segona vora més estreta, que sorgeix de la paret interna, de manera que forma un anell al qual es van practicar diversos forats a la part baixa. està recobert amb un vernís de color marró fosc de repartiment poc homogeni, que fa aigües i espais més diluïts. És molt probable que aquesta morfologia estigui relacionada amb la seva funció, que hipotèticament pensem que podria ser la de contenir mel, de manera que en treure-la del vas, el sobrant tornaria a l’interior, regalimant pels orificis.

al costat de totes les importacions hem d’esmentar la ceràmica itàlica de cuina, la categoria que aporta més individus, 30 en total, la qual cosa suposa més del 25% del nMi del grup. el repertori formal està format pels caccabi, urnes, olles, moltes tapadores (fig. 29, 3), dues enòcoes (fig. 30, 1-2) i una copa amb peu que permet remuntar tot el perfil (fig. 29, 2). dins aquest grup hem de considerar també sis plats amb vernís roig intern pompeià. Finalment, és molt important ressenyar la presència d’una tapadora d’africana de cuina de vora no diferenciada i fumada (fig. 29, 4), que podem classificar com ostia ii, 302. Malauradament no s’ha conservat la part del pom, que possiblement seria de forma anular, que serviria també com a base de la peça. s’aprecien estries del tornejat en la paret interna. sobre la cronologia de la peça ja s’ha assenyalat la seva presència en contextos augustals (aquilué 1985: 210, fig. 4, 1-4; 1995: 66, fig. 4; aguarod 1991: 245-246).

Les ceràmiques comunes de producció local

en aquest moment assistim a la pràctica liquidació de les produccions locals de ceràmica ibèrica, de les qual només en tenim una gerra d’ibèrica comuna i una copa biansada de ceràmica ibèrica pintada; a més d’un sol fragment de ceràmica d’engalba blanca. al costat d’això, la ceràmica grisa de la costa catalana és l’única que manté certa presència, tres bols, onze gerres i un pithos.

la ceràmica comuna romana, especialment oxidada, manté una presència important i creixent en el panorama de la vaixella de taula, juntament amb la ceràmica de cuina. de fet, la primera ja supera quantitativament la ceràmica de cuina. tot plegat suposa gairebé el 40% del total d’individus i més del 30% del total de fragments ceràmics recuperats.

la immensa majoria de les formes que trobem en ceràmica comuna oxidada són gerres i ampolles, però amb unes formes que tenen encara en aquest moment una gran personalitat. trobem gerres de petit mòdul, amb doble nansa; algunes amb la vora oberta i motllurada fins arribar al coll, cilíndric, que enllaça amb l’espatlla de la gerra. la nansa, de secció ovalada i amb diversos solcs a la cara superior, surt de sota la vora i cau sobre l’espatlla (fig. 30, 3), amb paral·lels a la mateixa empúries (Casas et al. 1990: 395). una altra forma que recorda els lagynoi hel·lenístics, i que es repeteix, és una gerra de vora arrodonida i engruixida, coll cilíndric i cos globular, separat per una forta carena, de vegades ressaltada amb una motllura, i base amb peu marcat, anular, amb dues nanses, de secció ovalada o arrodonida, que parteixen de la part alta del coll i entreguen a sobre de la carena arrodonida (fig. 30, 4-5). els paral·lels més propers els trobem a la tomba Bonjoan 1 d’empúries (almagro 1955, 280, fig. 256, 1) i en els nivells augustals de la vil·la de tolegassos (Casas et al.



50

1990: 286). una altra peça interessant és una gerra amb una carena molt marcada entre l’espatlla i la panxa, un peu baix i motllurat, amb un fons molt pla; un coll curt i cilíndric amb una motllura al centre, punt on rep les nanses que descansen al final de l’espatlla (fig. 30, 6). aquest tipus de gerra compta amb un treball recent que en planteja una evolució en el temps a partir de les troballes molt concentrades a la costa provençal en contextos de vaixells, la qual cosa porta el seu autor a plantejar la possibilitat que fossin pots que contenien conserves per a la tripulació (rivet 2006: 627-639). el nostre exemplar s’adapta bé als models més antics, documentats fins ara a Fréjus i als del vaixell de rabiou (rivet 2006: Fig. 2, 1-4), amb una cronologia de primera meitat del segle i dC. les gerres més grans són de boca circular, vora massissa, cos ovoide amb carenes suaus i una sola nansa que va de la vora a sobre la carena (fig. 30, 7 i 31, 1).

la ceràmica de cuina, tot i que té un nombre important d’individus, es limita a les formes funcionals tradicionals, urnes, i gerres de perfil sinuós, que marca la vora, el coll i el cos fins a la base, que sol ser plana o lleugerament alçada, sense peu diferenciat, sense nanses, amb dues nanses petites o una de més gran (fig. 31, 2, 5-6). Finalment, hi ha les cassoles o plats fondos, que devien servir per anar al foc, amb fons bombats, parets lleugerament inclinades i vora arrodonida, sense diferenciar (fig. 31, 3-4).

Les àmfores

el conjunt amfòric exhumat en el farcit 98-Cr-F-1115 és, com sol passar, important a nivell de fragments (37,28%), però molt menys representatiu en el comptatge per individus (11,26%), percentatges molt similars als de la sitja anterior. les àmfores ibèriques segueixen essent purament testimonials, només amb fragments informes; de la mateixa manera com passa amb les àmfores púnicoebussitanes. les àmfores centremediterrànies o nordafricanes són més nombroses i presenten alguna forma (fig. 32, 3), de forma semblant a les itàliques, amb diversos fragments de dr. 1C, amb vores molt altes i nanses molt aplanades (fig. 32, 1-2).

les àmfores de l’àrea hispana són que han conegut un creixement més espectacular: les bètiques representen el 25% dels individus del total amfòric, d’entre les quals hem de diferenciar les de salaons, del tipus dr. 7-11, amb la característica vora oberta, motllurada i penjant (fig. 32, 4-7); i les oleàries, que són del tipus dr. 20 antic, amb vores semicirculars i nanses amb una ranura ben marcada (fig. 32, 8-10).

de les àmfores de la tarraconense en tenim presència de diversos tipus, una vora de dr. 1, sens dubte residual, mentre que les àmfores més nombroses i del moment són la pascual 1 i la primerenca presència de l’àmfora dr. 2-4. en total, el grup d’aquesta procedència és el més significatiu, ja que per nMi representa el 47% del total de les àmfores. el tipus pascual 1 és el més nombrós i presenta alguns exemplars força sencers, que permeten dibuixar el perfil en forma de fus; destaquem un exemplar amb un grafit ante cocturam a la part baixa de la panxa, que representa una vulva femenina (fig. 33, 1). les vores són verticals i marquen bé les diverses parts (fig. 33, 2). les àmfores dr. 2-4 de la tarraconense són clarament deutores del model itàlic i el reprodueixen amb tota fidelitat: vores circulars, petites, coll cilíndric, canvi amb la carena marcat amb una motllura, nanses bífides que formen un colze arrodonit (fig. 33, 3-4).

Finalment, del conjunt amfòric volem destacar l’únic segell, imprès sobre un pivot, on es llegeix de forma imprecisa (to[...]a) amb una pasta beix fosc, granulosa, que no defineix prou bé l’àrea productora, potser la pròpia tarraconense (fig. 33, 5).


pel que fa a les indicacions que proporciona el grup de la t.s. itàlica d’aquesta sitja, podem veure que les formes Consp. 18.2 a 29 tenen en comú una vora vertical i corresponen a un període de forta producció i gran estandardització, que trenca amb l’etapa precedent. els bols de paret biconvexa o dividida per una motllura, sovint decorats amb rodeta a la part superior (Consp. 31-34), dels quals també en tenim una mostra, marquen el període tardoaugustal i perduren, segons les produccions, al llarg de tot el segle i. Cap al 15 apareixen les petites decoracions en relleu aplicat i també les cartel·les dels segells són in planta pedis, de les quals només en tenim un exemplar, mentre que la majoria són encara amb cartel·la rectangular (fig. 35 i fig. 36).

per tot això, la datació proposada entre els anys 1-14 dC cal que sigui entesa per la banda moderna de la forquilla i, per tant, de darrera època augustal o d’inici de tiberi, per la presència de formes de t.s. itàlica tardo-augustals



51

(Consp. 13.3.19), llànties dressel 9 B, dressel 2-4 tarraconense, dressel 20 i altres evidències, juntament amb l’absència de t.s. sud-gàl·lica. precisament, la no presència de fragments de t.s. sud-gàl·lica, implica que és anterior al 20 dC, època en la qual ja està documentada la comercialització de les vaixelles de la graufesenque (vernhet 1991).

l’excavació d’un pou a valència en el solar de l’almoina va proporcionar un ampli conjunt ceràmic de colmatació molt similar al que estem tractant i que daten entre l’1 i el 10 dC, amb presència ja de diverses importacions africanes com la tapadora ostia ii, 302 i les cassoles ostia ii, 306 i ostia ii, 314 (albiach et al. 1998: 139-164). altres conjunts tancats similars al nostre els trobem en dos vaixells, el de grand ribaud d (Hesnard et al. 1988) i el de ladispoli (gianfrotta, Hesnard 1987), amb carregaments d’àmfores dr. 2-4 i àmfores de la Bètica. també podem citar un dipòsit de materials a la longarina, a prop d’ostia, datat entre el 10 i el 20, amb nombroses peces aretines que aporten 80 marques, de les quals només una és en planta pedis i un munt d’àmfores, especialment de la tarraconense (Hesnard 1980).

diversos nivells d’època tiberiana procedents d’altres jaciments aporten un terminus ante quem al nostre farciment. així, de Badalona es coneixen dos grans nivells, un que correspon a l’amortització d’un pou, i l’altre, a un estrat de condicionament del decumanus adjacent al fòrum de la ciutat. en tots dos casos, ja hi trobem presència de t.s. sud-gàl·lica i juntament amb les àmfores pascual 1, majoritàries, ja comencem a trobar les àmfores del tipus dr. 2-4. en aquests casos la datació proposada es situa a inicis de tiberi (15-20) (Comas 1998: 223-224). als nivells de construcció del teatre de Caesaraugusta, apareixen ja els productes sud-gàl·lics, tot i que amb només el 5% del total de las sigil·lades, nivells datats en època avançada de tiberi (Beltrán, paz, lasheras 1985: 104-106). als nivells de construcció de l’anomenat “Foro provincial” de Mérida apareix documentada la t.s. sud-gàl·lica de forma minoritària respecte a la t.s. itàlica, amb cronologies que s’han situat a l’entorn del 30 dC (aquilué, dehesa 2006: 157-168).

Malgrat tot, cal dir que en estrats de cronologia tiberiana inicial és possible que el registre arqueològic no documenti aquestes produccions, com succeeix, per exemple, als estrats relacionats amb construccions tiberianes del 15-20 dC, al sector de l’antiga audiència de tarragona (agraz, Carreté, Macias 1993: 87-105) o als estrats de l’anomenat “nivel 3” de la “Casa de los delfines” de Lepida-Celsa, datats en època de tiberi, però anteriors al 30 dC (Beltrán et al. 1998: 706-714). en contextos de diverses ciutats gal·les com lió, saint-roman-in-gal o roanne, datats entorn del 20 dC, la ceràmica itàlica present pertany al servei ii, però ja totes mostren la presència de les primeres produccions sigil·lades del sud de la gàl·lia, amb formes precoces com la drag. 24/25, 17 i 29 (genin 1997: 25-28).

cOncLUSiOnS

Hem tingut ocasió de revisar el material procedent de tres conjunts ceràmics molt diferents i molt parlants alhora. un de preaugustal, un moment d’indefinició pel que fa al consum de ceràmica de taula, que podem centrar en el tercer quart del segle i aC, en el qual es produeix una baixada del vernís negre campanià previ a l’arribada de la gran categoria de la t.s. itàlica, quan diverses produccions (presigil·lada sud-gál·lica, sigil·lada oriental, campaniana C i derivades) troben un forat per entrar en el mercat provincial, del qual seran excloses, a la pràctica, a partir del principat d’august. de fet, a empúries, és justament en aquest horitzó cronològic quan la seva presència és quantitativament més important i la seva representativitat constitueix per se un criteri que ens acosta a aquesta datació. les àmfores del primer conjunt mostren encara una presència massiva de les importacions del vi itàlic, tot i que entren amb molta força les àmfores també destinades al transport del vi però d’origen local, de la costa tarraconense.

en el darrer decenni del segle i aC, ja trobem plenament assentada la presència de la t.s. itàlica, amb un repertori dels primers serveis formats per les formes arcaiques i precoces. aquetes ceràmiques sigil·lades es troben acompanyades per una notable presència de vasos de parets fines, alguns de clara fabricació lionesa i un ampli conjunt de llànties tardorepublicanes i augustals. Mentre la presència de la ceràmica comuna itàlica continua essent nombrosa, assistim al cant del cigne pel que fa a les velles produccions indígenes, rellevades per les comunes romanes, que presenten una morfologia molt típica del moment, així com alguna producció específica de la zona en ceràmica grollera polida. assistim també a la irrupció de les àmfores de la Bètica dedicades al transport d’oli i salaons, però és la presència dominant de les àmfores pascual 1 el que escenifica la competència del vi de la tarraconense que capgirarà la tendència clarament ja a canvi d’era, passant de rebre massivament el vi itàlic a convertir-se en zona excedentària i, per tant, exportadora a altres zones del Mediterrani.

Finalment, el context tardoaugustal presenta el repertori tardà de la t.s. itàlica, amb decoracions a rodeta, decoracions aplicades i nombrosos segells de productors ben coneguts, dels quals, només un és en planta pedis. les parets fines



52

comencen a aportar la primera peça amb decoració a la barbotina i les llànties de volutes i semivolutes preparen el camí cap el període imperial. És interessant documentar la primera aparició d’una tapadora d’africana de cuina, al costat de la massiva arribada de comunes itàliques. la ceràmica comuna romana i la de cuina presenten formes molt característiques. pel que fa al repertori amfòric, el fenomen que observàvem en el període anterior és encara més marcat en el context de la fi d’august o inicis de tiberi, amb les àmfores bètiques i les àmfores vineres catalanes, les pascual 1, que es combinen amb l’entrada de les del tipus dr. 2-4.

els contextos ceràmics que hem analitzat permeten fer, breument, diverses consideracions històriques en referència a la ciutat d’empúries. els farciments abocats a les sitges que hem estudiat corresponen al darrer moment d’utilització de l’extens camp de sitges que estava en funcionament en aquest sector des del segle ii aC. aquesta instal·lació només es pot entendre com un punt d’emmagatzemament del gra que produïa el poblament ibèric del territori del rerepaís emporità i que, mercès al control fiscal i administratiu d’empòrion, es guardava en un espai creat amb aquesta funció específica. aquest sistema de guardar el cereal és propi de la cultura ibèrica i usat a bastament en els poblats ibèrics i en els camps de sitges que en depenien (Burch 1996). la construcció i l’ús d’aquesta gran obra al sector central de la ciutat romana coincideix a partir de final del segle ii i inicis del segle i aC amb l’abandonament definitiu de gran nombre de camps de sitges i de poblats d’aquest territori, com ara el del Camp del Congost, a sant Julià de ramis, el nivell inferior de la vil·la de la quintana, a Cervià de ter, Mas Castell de porqueres, Mas Castellar de pontós, el poblat ibèric de peralada (agustí et al. 1998: 95; Burch et al. 1995: 71-84; Burch 2000: 144-145; adoher et al. 1993: 35-36; pons et al. 1998: 64-65; Blasco, Buxó 1998; llinàs et al. 1998: 87, fig. 48). en època d’august, completat el procés de romanització del territori i integrat en el model romà pel que fa al sistema d’explotació agrícola, fou necessari dotar el centre cívic de la ciutat de tots els edificis que havien de monumentalitzar aquest centre i cobrir les funcions polítiques, administratives, religioses i econòmiques. els farciments més tardans d’aquestes sitges daten el procés constructiu del nou fòrum de la ciutat romana, i els terraplenaments de la basílica i la cúria, a la banda oriental, i de les tabernae a la occidental, es dipositen directament sobre el camp de sitges preexistent.

BiBLiOgRAFÍA

adroHer, a., pons, e., ruiz de arBulo, J. 1993: el yacimiento de Mas Castellar de pontós y el comercio de cereal ibérico en la zona de emporion y rhode (ss. iv-ii aC.), Archivo Español de Arqueología 66, Madrid, 31-70.

agraz, J., CarretÉ, J.M., MaCias, J.M. 1993: las cerámicas de los niveles alto-imperiales, en X. duprÉ, J.M. CarretÉ (eds.), L’”Antiga Audiència”. Un acceso al foro provincial de Tarraco. (texte i làmines), excavaciones arqueologicas en españa 165, Ministerio de Cultura, Madrid, 87-116.

aguarod, C. 1991: Cerámica romana importada de cocina en la Tarraconense, institución Fernando el Católico, zaragoza.

agustÍ, B., BurCH, J., CarrasCal, C., Merino, J., navarro, n. 1998: els reompliments de les sitges del Bosc del Congost, Cypsela 12, girona, 81-95.

alBiaCH, r., MartÍn, C., pasCual, g., pià, J., riBera, a., rossellÓ, M., sanCHÍs, a. 1998: la ceràmica de época de augusto procedente del relleno de un pozo de Valentia (Hispania tarraconensis), SFECAG, Actes du Congrès d’Istres, Marsella, 139-166.

alMagro, M. 1955: las necrópolis de ampurias, ii, necrópolis romanas y necrópolis indígenas, Monografías ampuritanas iii, Barcelona.

alMagro, M. 1962: Ampurias, excavaciones arqueológicas en espanya 9, Madrid.

aquiluÉ, X. 1985: algunas consideraciones sobre el comercio africano. tres facies características de la cerámica común africana de época alto-imperial, Empúries 47, Barcelona, 210-222.

aquiluÉ, X. 1995: la cerámica común africana, Ceràmica comuna romana d’època Alto-Imperial a la Península Ibèrica. Estat de la qüestió, Monografies emporitanes viii, Barcelona, 61-72.

aquiluÉ, X., deHesa, r. 2006: los materiales arqueológicos de época romana y tardorromana procedentes de las excavaciones del denominado. “Foro provincial” de Mérida, en p. Mateos (ed.), El “Foro Provincial” de Augusta Emerita: un conjunto monumental de culto imperial, anejos de archivo español de arqueología Xlii, instituto de arqueología de Mérida (CsiC), Madrid, 157-171.

aquiluÉ, X., Castanyer, p., llinàs, J., Merino, J., santos, M., treMoleda, J. 1996: noves excavacions al fòrum de la ciutat romana d’empúries (l’escala, alt empordà), Terceres Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona (Santa Coloma de Farners, 14 i 15 de juny de 1996), santa Coloma, 155-165.



53

aquiluÉ, X., Castanyer, p., santos, M., treMoleda, J. 1998: intervencions arqueològiques a empúries (l’escala, alt empordà), Quartes Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona (Figueres, 20-21 de novembre de 1998), Figueres, 114-135.

aquiluÉ, X., Castanyer, p., santos, M., treMoleda, J. 2000: les ceràmiques de vernís negre dels segles ii i i aC a empúries, l’escala, alt empordà, La ceràmica de vernís negre dels segles II o I aC: Centres productors mediterranis i comercialització a la Península ibèrica (empúries, 4 i 5 de juny de 1998), Mataró, 31-58.

aquiluÉ, X., Castanyer, p., santos, M., treMoleda, J. 2002: el campo de silos del área central de la ciudad romana de empúries, Romula 1, sevilla, 9-38.

aquiluÉ, X., Castanyer, p., santos, M., treMoleda, J. 2008: l’evolució dels contextos ceràmics d’empúries entre els segles ii aC i vii dC, Actes du Congrès de L’Escala-Empúries, 2008. Les productions, céramiques en Hispanie Tarraconaise (IIe siècle avant J.-C. - VIe siècle après J.-C.), société Françase d’Étude de la Céramique antique en gaule (sFeCag), Marseille, 33-62.

aquiluÉ, X., Mar. r., nolla, J.M., ruÍz de arBulo, J., sanMartÍ, e. 1984: El fòrum romà d’Empúries (Excavacions de l’any 1982). Una aproximació arqueològica al procés històric de la romanització al nord-est de la Península Ibèrica, Monografies emporitanes vi, Barcelona.

arXÉ, J. 1982: Les llànties tardo-republicanes d’Empúries, Monografies emporitanes v, diputació de Barcelona, Barcelona.

atlante ii 1985: g. pugliese (ed.), Atlante delle forme ceramiche. II. Ceramica fine romana nel bacino mediterraneo, enciclopedia dell’arte antica, Classica e orientale, roma.

Beltran, M., aguarod, C., HernÁndez, M.a., MÍnguez, J.a., J.a. paz, M.l. CaBrera, l. gonzÁlez, l. 1998: Colonia Victrix Iulia Lepida - Celsa (Vellilla de Ebro, Zaragoza), III, 1-2, El Instrumentum Domesticum de la “Casa de los delfines”, institución Fernando el Católico (C.s.i.C.), zaragoza, 2 vols.

Beltran, M., paz, M.l., lasHeras, J.a. 1985: el teatro de Caesaraugusta. estado actual de las excavaciones, MzB 4, zaragoza, 95-129.

Berni, p. 1998: Las ánforas de aceite de la Bética y su presencia en la Cataluña romana, Col·lecció instrumenta 4, universitat de Barcelona, Barcelona.

BertHault, F. 1997: production d’amphores vinaires dans la région du langon (vendée), SFECAG, Actes du Congrès du Mans, Marseille, 209, 216.

Bertrand, i. 2008: i. Bertrand (ed), Le travail de l’os, du bois de cerf et de la corne à l’époque romaine: un artisanat en marge? Actes de la table-ronde Instrumentum, Chauvigny (Vienne, F.) 8-9 décembre 2005, Monographies instrumentum 34, Montagnac - Chauvigny.

BlasCo, s., BuXÓ, r. 1998: s. BlasCo, r. BuXÓ, r. (eds) El graner de l’Empordà. Mas Castellar de Pontós a l’edat del Ferro, Museu d’arqueologia de Catalunya - girona, girona.

BurCH, J. 1996: l’ús de sitges en època republicana al nord-est de Catalunya, Revista d’Arqueologia de Ponent 6, lleida, 207-216.

BurCH, J. 2000: els camps de sitges, Història del Pla de L’Estany, diputació de girona, girona, 144-145.

BurCH, J., CarrasCal, C., Merino, J., navarro, n. 1995: l’emmagatzematge en sitges al pla de girona. l’exemple del Bosc del Congost, Excavacions d’urgència a Sant Julià de Ramis (Anys 1991-1993), sèrie Monogràfica 16, girona, 71-84.

Casas, J., Castanyer, p., nolla, J. M., treMoleda, J. 1990: Ceràmiques comunes i de producció local d’època romana. I. Materials augustals i alto-imperials a les comarques orientals de Girona, Centre d’investigacions arqueològiques de girona, serie monogràfica, 12, girona.

Cerdà, J. a., garCÍa, J., MartÍ, C., puJol, J., pere, J., revilla, v. 1998: El Cardo Maximus de la ciutat romana d’Iluro (Hispania Tarraconsenis), laietania 10 (1997), Mataró (3 vols).

CoMas, M. 1987: importació i exportació de vi a Baetulo: l’estudi de les àmfores, El vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental (Badalona 1985), Actes del I Col·loqui d’Arqueologia Romana, Monografies Badalonines 9, Badalona, 161-173.

CoMas, M. 1998: la producció i el comerç del vi a Baetulo. estat de la qüestió, II Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana. El Vi a l’Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. actes (Badalona, 6/9 maig 1998), Monografies Badalonines, núm. 14, Museu de Badalona, Badalona, 219-232.

oXÉ a., CoMFort, H. 1968: a. oXÉ, H. CoMFort (eds.), Corpus Vasorum Arretinorum. A catalogue of the Signatures, Shapes and Chronology of Italian Sigillata, antiquitas (reihe 3), Band 4, rudolf Habelt verlag gMBH, Bonn.



54

oXÉ a., CoMFort, H., KenriCK, ph. 2000: a. oXÉ, H. CoMFort, ph. KenriCK (eds.), Corpus Vasorum Arretinorum. A catalogue of the signatures, shapes and chronology of Italian Sigillata, antiquitas, reihe 3, Band 41, Bonn, (2º ed.).

dartevelle, H., HuMBert, s. 1990 : Besançon: fours de potiers et production augustéenne de tradition indigène, sFeCag, Actes du Congrès de Mandeure-Mathau, 29-37.

desBat, a., genin, M., lasFargues, J. 1996: dossier: les productions des ateliers de potiers antiques de lyon, 1ère partie: les ateliers précoces, Gallia. Archéologie de la France antique 53, paris, 1-249.

ettlinger, e., Hedinger, B., HoFFMann, B., KenriCK, p. M., puCCi, g., rotH-ruBi, K., sCHneider, g., sCHnurBein, s. v., Wells, C. M., zaBeHliCKy-sCHeFFenegger, s. 1990: Conspectus formarum Terrae Sigillatae italico modo confectae, 1990: Materialien zur römisch-germanischen Keramik, Heft 10, römisch-germanische Komission des deutschen archäologischen instituts zu Frankfurt a.M, dr. rudolf Habelt gMBH, Bonn.

garCia, J., puJol, J., zaMora, d. 2000: las cerámicas de barniz negro de los siglos ii-i a.C. en la zona central de la costa layetana: los ejemplos de Burriac, iluro y sus territorios”, La ceràmica de vernís negre dels segles II o I aC: Centres productors mediterranis i comercialització a la Península bèrica (empúries, 4 i 5 de juny de 1998), Mataró, 59-69.

genin, M. 1997: les horizons augustéens et tibériens de lyon, vienne et roanne. essai de synthèse, SFECAG, Actes du Congrès du Mans, Marseille, 13-36.

gianFrotta, p.g., Hesnard, a. 1987: due relitti augustei carichi di dolia : quelli di ladispoli e del grand ribaud d, El vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental (Badalona 1985), Actes del I Col·loqui d’Arqueologia Romana, Monografies Badalonines 9, Badalona, 285-297.

goudineau, Ch. 1968: Fouilles de l’École Française de Rome a Bolsena (Poggio Moscini) 1962-1967, IV. La céramique arétine lisse, Mélanges d’archéologie et d’Histoire. suppléments 6, École Française de rome, paris.

Hesnard, a. 1980: un dêpot augustéen d’amphores à la longarina, ostie, Memoirs of the american academy in rome XXXvi, 141-156.

Hesnard, a., CarrÉ, M., rival, M., dangreauX, B. 1988: l’épave romaine grand ribaud d (Hyéres, var), Archaeonautica 8, paris.

laBaune, F., le CloireC, g., siMon, l. 1997: quatre ensembles précoces d’époque augustéenne à Condate/rennes (ille-et-vilaine), SFECAG, Actes du Congrès du Mans, Marseille, 121-146.

laMBoglia, l. 1955: scavi italo-spagnoli ad ampurias, Rivista di Studi Liguri XXi, Bordighera, 195-212.

llinàs, J., Merino, J., MirÓ, M., MontalBÁn, C., palaHÍ, ll., sagrera, J. 1998: La Peralada ibèrica i medieval segons l’arqueologia. Les excavacions de 1989 a 1995, institut d’estudis empordanesos, Figueres.

lÓpez, a. 1990: Las cerámicas romanas de paredes finas en Cataluña, vol. i-ii, libros pórtico, zaragoza.

lÓpez, a., Martin, a. 2006: la production d’amphores gréco-italiques, dressel 1, lamboglia 2 et tarraconaise 1 à 3 en Catalogne, typologie et chronologie, Actes du Congrès de Pézenas, 2006. Productions, approvisionnements et usages de la vaisselle en Languedoc du Ier au IVe s. apr. J.-C., société Françase d’Étude de la Céramique antique en gaule (sFeCag), Marseille, 441-460.

Martin, a. 2008: àmfores tarraconenses i bètiques en els derelictes de mitjan segle i a.C. a la costa catalana, Actes du Congrès de L’Escala-Empúries, 2008. Les productions, céramiques en Hispanie Tarraconaise (IIe siècle avant J.-C. - VIe siècle après J.-C.), société Françase d’Étude de la Céramique antique en gaule (sFeCag), Marseille, 103-127.

MaunÉ, s. 1997: un lot de céramique d’époque augustéenne à sept-Fonts (saint-pons-de-Mauchiens, Hérault), SFECAG, Actes du Congrès du Mans, Marseille, 121-146.

Morel, J.-p. 1981: Céramique campanienne: Les formes. texte, Bibliothèque des Écoles Françaises d’athènes et de rome, 244, École Française de rome, roma.

Mortreau, M. 1997: les ensembles céramiques précoces d’angers (Maine-et-loire): “le Jardin du quadrilatère), SFECAG, Actes du Congrès du Mans, Marseille, 37-66.

nolla, J. M., sagrera, J., BurCH, J. 2007: les ceràmiques emporitanes tardanes. una producció terrissaire d’abast regional a cavall del canvi d’era. estat de la qüestió, M. roCa, J. prinCipal (eds.), Les imitacions de vaixella fina importada a la Hispania Citerior (segles I aC - I dC), documenta 5, institut Català d’arqueologia Clàssica, tarragona, 47-67.

pasCual, r. 1991: Índex d’estampilles sobre àmfores catalanes, Cuadernos de arqueología 5, Barcelona.

passelaC, M. 1986: Bram, La terre sigillée gallo-romaine”, daF 6, parís, 48-51.



55

passelaC, M. 1993: Céramique presigillée sud-gauloise, Dicocer, Lattara 6, lattes, 532-535.

passelaC, M., saBriÉ, r., saBriÉ, M. 1986: Centre de production de narbonne, La terre sigillée gallo-romaine, daF 6, parís, 52-55.

pavolini, C. 1987: le lucerne romane fra il iii sec. a.C. e il iii sec. d.C., lévêque, p., Morel, J.-p. (eds.), Céramiques hellénistiques et romaines ii, Centre de recherches d’Histoire ancienne, vol. 70, annales littéraires de l’université de Besançon 331, Centre Camille Jullian d’aix-en-provence - Centre de recherches d’Histoire ancienne de Besançon, paris, 139-165.

pedroni, l. 2001: Ceramica calena a vernice nera. Produzione e diffusione, Città di Castello.

pÉrez Ballester, J. 2000: Cerámicas de barniz negro de los niveles republicanos del anfiteatro (Cartagena), La ceràmica de vernís negre dels segles II o I aC: Centres productors mediterranis i comercialització a la Península Ibèrica (empúries, 4 i 5 de juny de 1998), Mataró, 129-141.

pons, e., Bouso, M., gago, n., FernÁndez, M.J. 1998: significació funcional de les sitges amortitzades de Mas Castellar de pontós: una aproximació metodològica, Cypsela 12, girona, 39-79.

py, M. 1993: Campanienne C, Dicocer, Lattara 6, lattes, 153-154.

py, M. 1993a: Céramique dérivée de la campanienne C, Dicocer, Lattara 6, lattes, 400-401.

py, M. 1993b: Céramique campanienne à pâte grise du type de l’épave de giens, Dicocer, Lattara 6, lattes, 155.

py, M. 1993c: unguentariums, Dicocer, Lattara 6, lattes, 581-584.

riBera, a., olCina, M., Ballester, C. 2007: Pompeya bajo Pompeya. Las excavaciones en la casa de Ariadna, Marq-Museo arqueológico de alicante - Comunidad valenciana - diputación de alicante - s.i.a.M. de valencia - ayuntamiento de valencia - Museo de prehistoria de valencia - diputación de valencia, valencia.

ripoll, e. 1969: Ampurias. Guía itineraria, Barcelona.

ripoll, e. 1978: Els orígens de la ciutat romana d’Empúries, Barcelona.

rivet, l. 2006: le pot trapu à deux anses du littoral de la narbonnaise orientale, sFeCag, actes du Congrés de pézenas, 627-639.

sanMartÍ, e. 1975: nota acerca de una imitación de la sigillata aretina detectada en Emporion, Ampurias 36-37, Barcelona, 251-261.

sCHindler, M. 1967: Die “schwarze Sigillata” des Magdalensberges, Kärntner Museumsschriften Xliii, archäologische Forschungen zu den grabungen auf dem Magdalensberg 1, Klagenfurt.

vernHet, a. 1991: La Graufesenque. Céramiques gallo-romaines, Conseil général de l’aveyron, Éditions du Beffroi, Millau.



56

Figura 1. Planta del camp de sitges i les estructures anteriors a la monumentalització del fòrum;2. L’estructura que correspon al centre cívic.



57

94-CR-F-2150(40-30 aC)

CERÀMIQUES FINES I D'IMPORTACIÓ Fragm. % total % categ. Indiv. % total % categ.C. fines i import. import. Itàliques campaniana A 25 0,45 2,59 14 1,42 4,08

campaniana B i derivades 112 2,03 11,62 58 5,89 16,91campaniana C i derivades 162 2,93 16,80 41 4,17 11,95t.s. itàlica de vernís negre 51 0,92 5,29 23 2,34 6,71c. de vernís negre indeterminat 51 0,92 5,29 23 2,34 6,71llànties tardorepublicanes 23 0,42 2,39 11 1,12 3,21c. itàlica de cuina 170 3,08 17,63 79 8,03 23,03c. de parets fines 297 5,38 30,81 65 6,61 18,95ungüentaris 37 0,38 3,84 14 1,42 4,08Total import. itàliques 928 16,52 96,27 328 33,33 95,63

import. de la Gàl·lia presigil·lada sud-gàl·lica (roig corall) 21 0,38 2,18 10 1,02 2,92import. orientals sigil·lada oriental A 15 0,27 1,56 5 0,51 1,46Total c. fines i import. 964 17,17 100,00 343 34,86 100,00

CERÀMIQUES COMUNESC. de prod. local c. ibèrica comuna i pintada 7 0,13 0,25 2 0,20 0,40

c. grisa de la costa catalana 119 2,16 4,30 39 3,96 7,74c. d'engalba blanca 70 1,27 2,53 14 1,42 2,78

C. romana c. cuina 1036 18,76 37,40 264 26,83 52,38c. comuna romana 1538 27,86 55,52 185 18,80 36,71Total c. romana i de prod. local 2770 50,17 100,00 504 51,22 100,00

ÀMFORESàmf. ibèriques 22 0,40 1,23 1 0,10 0,73àmf. importades àmf. púniques àmf. ebusitana 53 0,96 2,97 2 0,20 1,46

àmf. púniques centremedit. 105 1,90 5,88 8 0,81 5,84Total àmf. púniques 158 2,86 8,84 10 1,02 7,30

àmf. itàliques àmf. Dr. 1A-B 1283 23,24 71,80 58 5,89 42,34àmf. sud-hispàniques àmf. Dr. 12 22 0,40 1,23 6 0,61 4,38

àmf. Dr. 7-11 3 0,05 0,17 1 0,10 0,73Total àmfores sud-hispàniques 25 0,45 1,40 7 0,71 5,11

àmf. tarraconenses àmf. Tarraconense 1 295 5,34 16,51 60 6,10 43,80àmf. indeterminades 4 0,07 0,22 1 0,10 0,73

Total àmfores 1787 32,37 100,00 137 13,92 100,00

TOTAL CERÀMIQUES 5521 100 984 100

Figura 2. Quadre estadístic del material recuperat en l’excavació de la sitja 94-CR-F-2150.



58

Fragments32%17%

51%

c. fines i import.c. de prod. localàmfores

94-CR-F-

Individus

51%

14%

35% c. fines i import.c. de prod. localàmfores

94-CR-F-2150

Fragments

2%4%

2%3%

30%

18%5%5%2%

12%

17%

campaniana A

campaniana B iderivadescampaniana C iderivadesllànties republicanes

t.s. itàlica de vernísnegrev.n. indeterminat

c. itàlica de cuina

c. de parets fines

ungüentaris

sigillata orientalpresigil·lada sud-

94-CR-F-2150 Individus

1%4%

3%

4%19%

23%7% 7%

3%

12%

17%

campaniana A

campaniana B iderivadescampaniana C iderivadesllànties republicanes

t.s. itàlica de vernísnegrev.n. indeterminat

c. itàlica de cuina

c. de parets fines

ungüentaris

sigillata orientalpresigil·lada sud-

94-CR-F-

Fragments

9%

72%

1%17%

1% àmf. Ibèriques

àmf. púniques

àmf. Itàlica Dr. 1

àmf. bètiques

àmf. tarraconenses

94-CR-F-2150 Individus

1%

44%

5%

43%

7%

àmf. Ibèriques

àmf. púniques


àmf. bètiques

àmf.tarraconenses

94-CR-F-2150

Figura 3. Gràfiques de les diverses categories ceràmiques procedents de la sitja 94-CR-F-2150.



59

Figura 4. Taula de formes de la ceràmica de vaixella importada procedents dels estrats 94-CR-F-2156/2157/2158/2159.



60

94-CR-F-2156-17

94-CR-F-2156-13

94-CR-F-2156-16

94-CR-F-2156-21

94-CR-F-2157-58

94-CR-F-2157-39

94-CR-F-2159-6

94-CR-F-2156-30

94-CR-F-2158-4

94-CR-F-2158-5

94-CR-F-2156-28

94-CR-F-2156-29

94-CR-F-2156-31

94-CR-F-2156-22

94-CR-F-2158-13

94-CR-F-2159-3

94-CR-F-2159-7

94-CR-F-2159-4

94-CR-F-2159-2

94-CR-F-2157-42

94-CR-F-2158-2

94-CR-F-2158-6

94-CR-F-2156-35/37

94-CR-F-2156-39

94-CR-F-2156-3894-CR-F-2157-43

94-CR-F-2157-44

94-CR-F-2158-29

0 2 4 6 8 10

2 3

4

5

7

8

9

10

11

12

13

14

15

1617

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

6

1

Figura 5. Làmina de les principals formes de ceràmica campaniana A i derivades de la campaniana B procedents dels estrats 94-CR-F-2156-2159.



61

94-CR-F-2158-16

94-CR-F-2159-8

94-CR-F-2156-42

94-CR-F-2157-63

94-CR-F-2156-40

94-CR-F-2158-24

94-CR-F-2158-23

94-CR-F-2159-1294-CR-F-2156-44

94-CR-F-2156-43

94-CR-F-2157-83

94-CR-F-2157-65

94-CR-F-2157-62

94-CR-F-2157-78

94-CR-F-2158-10

94-CR-F-2156-41

94-CR-F-2157-66

94-CR-F-2156-48

94-CR-F-2156-52

94-CR-F-2156-47

94-CR-F-2157-86/2158-22

94-CR-F-2159-16

94-CR-F-2157-90

94-CR-F-2158-25

94-CR-F-2157-125

94-CR-F-2157-124/12694-CR-F-2158-60

94-CR-F-2156-50

94-CR-F-2157-87/92

0 2 4 6 8 10

1

3

4

2

5

6

10

11

12

14

15

13

16

17

8

9

7

20

21

22

23

24

25

26

27

28

1918

Figura 6. Làmina de les principals formes de ceràmica itàlica de vernís negre, sigil·lada oriental i campaniana C i derivades,procedents dels estrats 94-CR-F-2156-2159.



62



Figura 7. Les principals formes d’àmfora itàlica, bètica i de la tarraconense, procedents dels estrats 94-CR-F-2156-2159.

94-F-2158-295

94-F-2157-295

0 2 4 6 8 10

7

8

9 11

12

13

14

15

16

10

4

1 2

3

94-F-2157-294

5

94-F-2157-293

94-F-2157-297/94-F-2158-242

94-CR-F-2158-263

6

94-F-2158-267

94-F-2158-256

94-F-2158-26694-F-2158-265

94-F-2157-303

94-F-2157-298

94-F-2157-300 94-F-2158-245

94-F-2158-24694-F-2158-257

94-F-2158-307

63

Figura 8. Peça plàstica que representa un cap de negroide, procedent de l’estrat 94-CR-F-2158-295 i el repertori de llànties i de ceràmica de parets fines trobades als estrats 94-CR-F-2156-2159.

94-CR-F-2156-270

94-CR-F-2159-67

94-CR-F-2159-55

94-CR-F-2158-79

94-CR-F-2159-23

94-CR-F-2159-25

0 2 4 6 8 10

94-CR-F-2159-19

94-CR-F-2156-156

94-CR-F-2159-20

94-CR-F-2158-291

1413

16

10

1

3

4

5

6

2

7

8

9

15

18

1920

21

17

11

12

94-CR-F-2156-66

94-CR-F-2156-71

94-F-2156-83

94-F-2156-89

94-F-2156-42

94-F-2156-91

94-F-2156-93

94-F-2158-61

94-F-2157-255

94-F-2158-63

94-F-2158-69



64



Figura 9. Selecció de formes de ceràmiques ibèriques, ceràmica comuna i ceràmica itàlica de cuina,procedent dels estrats 94-CR-F-2156-2159.

94-CR-F-2158-290

94-CR-F-2158-290

94-CR-F-2157-374

94-CR-F-2158-287

94-CR-F-2158-280

94-CR-F-2157-376

94-CR-F-2158-280 i 313

94-CR-F-2157-377

94-CR-F-2157-775

94-CR-F-2157-393

94-CR-F-2157-382

94-CR-F-2158-286

94-CR-F-2156-229

94-CR-F-2156-206

94-CR-F-2156-260

94-CR-F-2156-261

94-CR-F-2156-262

94-CR-F-2156-263

94-CR-F-2156-271

94-CR-F-2156-270

94-CR-F-2156-275

94-CR-F-2158-279

94-CR-F-2159-92

94-CR-F-2158-285

0 2 4 6 8 10

1

2

3

4

5

7

6

8

9

10

14

15

12

16

13

17

18

19

11

22

23

21 22 24

65

Figura 10. Diverses peces de banya que foren usades per a l’extracció de denes de collaret i abocades a l’interior de la sitja.



66

Figura 11. Quadre estadístic del material recuperat de l’estrat 1115, excavat a l’interior de la sitja 98-CR-F-1107.



67

Figura 12. Gràfiques de les diverses categories ceràmiques procedents de la sitja 98-CR-F-1107.

Fragments19%

44%

37%c. fines i import.c. de prod. localàmfores

98-CR-F-1115

Individus33%

11%

56%


98-CR-F-1115

Fragments

55%

1%

13%

6%

2%

3%

4%12%2%

1% 1%

campaniana A

campaniana B iderivadescampaniana C iderivadesllàntiesrepublicanesc. itàlica de cuina

v.n. indeterminat

c. de parets fines

t.s. itàlica

ungüentaris

sigillata oriental

presigil·lada sud-gàl·lica (roig corall)

98-CR-F-1115Individus

1%

1%

3%15%

4% 4%

2%

17%

9%

41% 3%

campaniana A

campaniana B iderivadescampaniana C iderivadesllàntiesrepublicanesc. itàlica de cuina

v.n. indeterminat

c. de parets fines

t.s. itàlica

ungüentaris

sigillata oriental


98-CR-F-1115

Fragments

0%

2%18%

45%

13%

22%

àmf. Ibèriques

àmf. púniques

àmf. gregues

àmf. Itàlica Dr.1

àmf. bètiques

àmf.tarraconenses

Fragments98-CR-F-1115 Individus

42%

10%2%

4%

25%

17%

àmf. Ibèriques

àmf. púniques

àmf. gregues


àmf. bètiques

àmf.tarraconenses

98-CR-F-1115



68

Informes (16)



Figura 13. Taula de formes de la ceràmica de vaixella importada procedent de l’estrat 1115,excavat a l’interior de la sitja 98-CR-F-1107.

69

Figura 14. Diverses formes de vernís negre i de T.S. Itàlica recuperades en l’excavació de l’estrat 98-CR-F-1115.

98-CR-F-1115-132

98-CR-F-1115-127

41

5

6

7

8

98-CR-F-1115-24

98-CR-F-1115-23

9

10

2 3

98-CR-F-1115-134

98-CR-F-1115-125

98-CR-F-1115-131

98-CR-F-1115-13598-CR-F-1115-129

98-CR-F-1115-122

0 2 4 6 8 10

98-CR-F-1115-4

98-CR-F-1115-15

98-CR-F-1115-16

98-CR-F-1115-1

98-CR-F-1115-14

98-CR-F-1115-2

98-CR-F-1115-25

98-CR-F-1115-7

98-CR-F-1115-6

98-CR-F-1115-5

98-CR-F-1115-10

98-CR-F-1115-9

98-CR-F-1115-3

98-CR-F-1115-196

11

16

20

17

18

22

19

21

2423

12

13

14

15



70

Figura 15. Recull de les principals formes de ceràmica de parets fines procedents de l’estrat 98-CR-F-1115.

98-CR-F-1115-75

98-CR-F-1115-30

98-CR-F-1115-35

98-CR-F-1115-31

98-CR-F-1115-44

98-CR-F-1115-36

98-CR-F-1115-28

98-CR-F-1115-139

98-CR-F-1115-137

98-CR-F-1115-29

98-CR-F-1115-191

98-CR-F-1115-50

98-CR-F-1115-38

0 2 4 6 8 10

98-CR-F-1115-42

98-CR-F-1115-46

98-CR-F-1115-37

98-CR-F-1115-43

98-CR-F-1115-68

98-CR-F-1115-45

98-CR-F-1115-41

98-CR-F-1115-34

1

2

3

8

9

10

11

4

5

6

7

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21



71

Figura 16. Repertori de les llànties procedents de l’estrat 98-CR-F-1115.

98-CR-F-1115-96

98-CR-F-1115-100

98-CR-F-1115-95

98-CR-F-1115-90

98-CR-F-1115-97

98-CR-F-1115-94

98-CR-F-1115-86

98-CR-F-1115-99

98-CR-F-1115-85

98-CR-F-1115-88

98-CR-F-1115-84

98-CR-F-1115-87

0 2 4 6 8 10

1

2

3

4

5

67

8

10

11

12

9



72

Figura 17. Diverses formes de ceràmica comuna itàlica recuperades en l’excavació de l’estrat 98-CR-F-1115.

98-CR-F-1115-199

98-CR-F-1115-113

98-CR-F-1115-109

98-CR-F-1115-115

98-CR-F-1115-278

98-CR-F-1115-201

98-CR-F-1115-357

98-CR-F-1115-108

0 2 4 6 8 10

1

2

3

4

5

6

78



73

Figura 18. Diverses formes de ceràmica ibèrica recuperades en l’excavació de l’estrat 98-CR-F-1115.

98-CR-F-1115-22998-CR-F-1115-230

98-CR-F-1115-197

98-CR-F-1115-228

0 2 4 6 8 10

98-CR-F-1115-215

98-CR-F-1115-214

1 2

3

4

6

5



74

Figura 19. Repertori de formes de ceràmica comuna recuperades en l’excavació de l’estrat 98-CR-F-1115.

98-CR-F-1115-145

98-CR-F-1115-143

98-CR-F-1115-148

98-CR-F-1115-157

98-CR-F-1115-151

98-CR-F-1115-147

98-CR-F-1115-154

0 2 4 6 8 10

98-CR-F-1115-150

98-CR-F-1115-165

98-CR-F-1115-209

1

2

3

4

56

7

8 9

10



75

Figura 20. Diverses formes de ceràmica de cuina recuperades en l’excavació de l’estrat 98-CR-F-1115.

98-CR-F-1115-338

98-CR-F-1115-274

98-CR-F-1115-337

98-CR-F-1115-268

98-CR-F-1115-275

98-CR-F-1115-276

98-CR-F-1115-326

98-CR-F-1115-331

98-CR-F-1115-397

98-CR-F-1115-281

98-CR-F-1115-323

98-CR-F-1115-328

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

0 2 4 6 8 10



76

Figura 21. Recull de les principals formes d’àmfora procedents de l’estrat 98-CR-F-1115.

98-CR-F-1115-427

98-CR-F-1115-402

98-CR-F-1115-409

98-CR-F-1115-460

98-CR-F-1115-430

98-CR-F-1115-429

98-CR-F-1115-426

98-CR-F-1115-425

1115-408 i 414

98-CR-F-1115-428

98-CR-F-1115-444

0 10

0 2 4 6 8 10

98-CR-F-1115-457

98-CR-F-1115-400

98-CR-F-1115-401

1

1

2

7

8

9

10

11

12

13 14

3

4

5

6



77

Figura 22. Fotografia d’un conjunt ceràmic procedent de l’estrat 98-CR-F-1115.



78

Figura 23. Quadre estadístic del material recuperat de l’estrat 1032, excavat a l’interior de la sitja 99-CR-CB-1030.



79

Figura 24. Gràfiques de les diverses categories ceràmiques procedents de la sitja 99-CR-CB-1030.

Fragments23%47%

30%


99-CR-CB-1032

Individus42%

19%

39%


99-CR-CB-1032

1%1%

3%

2%

15%

27%

40%

6%

1%

4%

campaniana A

campaniana B iderivadescampaniana C iderivadesllànties republicanes iaugustalsc. itàlica de cuina

t.s. itàlica

c. de parets fines

ungüentaris

c. africana de cuina


Fragments99-CR-CB-1032

1%1%

34%

12%3%

26%

16%

5%

1%1%

campaniana A

campaniana B iderivadescampaniana C iderivadesllànties republicanesi augustalsc. itàlica de cuina

t.s. itàlica

c. de parets fines

ungüentaris

c. africana de cuina


99-CR-CB-1032Individus

29%

25%

12%

34%

0% àmf. Ibèriques

àmf. púniques


àmf. bètiques

àmf. tarraconenses

99-CR-CB-1032 Fragments

8%

26%

16%2%

48%

àmf. Ibèriques

àmf. púniques


àmf. bètiques

àmf. tarraconenses

Individus99-CR-CB-1032



80

Figura 25. Taula de formes de la ceràmica de vaixella importada procedent de l’estrat 1032,excavat a l’interior de la sitja 99-CR-CB-1030.

Informes



81

Figura 26. Diverses formes de T.S. Itàlica recuperades en l’excavació de l’estrat 99-CR-CB-1032.

99-CR-CB-1032-95

99-CR-CB-1032-18

99-CR-CB-1032-93

99-CR-CB-1032-90

99-CR-CB-1032-94

99-CR-CB-1032-445

99-CR-CB-1032-96

99-CR-CB-1032-75

99-CR-CB-1032-77

99-CR-CB-1032-85

99-CR-CB-1032-87

99-CR-CB-1032-80

99-CR-CB-1032-91

99-CR-CB-1032-74

99-CR-CB-1032-89

0 2 4 6 8 10

1

3

5

6

7

8

2

9

4

10

11

13

1514

12



82

Figura 27. Diverses formes de T.S. Itàlica recuperades en l’excavació de l’estrat 99-CR-CB-1032.

99-CR-CB-1032-103

99-CR-CB-1032-97

99-CR-CB-1032-73

99-CR-CB-1032-88

99-CR-CB-1032-72

99-CR-CB-1032-70

99-CR-CB-1032-69

99-CR-CB-1032-92

99-CR-CB-1032-99

99-CR-CB-1032-71

0 2 4 6 8 10

1 5

6

7

8

9

10

2

3

4



83

Figura 28. Recull de les principals formes de llànties i de la ceràmica de parets fines procedents de l’estrat 99-CR-CB-1032.

99-CR-CB-1032-50

99-CR-CB-1032-65

99-CR-CB-1032-54

99-CR-CB-1032-55

99-CR-CB-1032-51

99-CR-CB-1032-48

99-CR-CB-1032-49

99-CR-CB-1032-61

99-CR-CB-1032-52

0 2 4 6 8 10

99-CR-F-1032-102

99-CR-F-1032-100

3

99-CR-F-1032-100

4 99-CR-F-1032-103

99-CR-F-1032-101

5

6

7

11

10

9

12

13

14

15

16

17

99-CR-CB-1032-273

1

2

99-CR-F-1032-110



84

Figura 29. Diverses formes de presigil·lada sud-gàl·lica, ceràmica comuna itàlica i ceràmica africana de cuinarecuperades en l’excavació de l’estrat 99-CR-CB-1032.

99-CR-CB-1032-29

99-CR-CB-1032-19/20

99-CR-CB-1032-28

99-CR-CB-1032-218

0 2 4 6 8 10

1

2

3

4



85

Figura 30. Repertori de la ceràmica comuna oxidada procedent de l’estrat 99-CR-CB-1032.

99-CR-CB-1032-13499-CR-CB-1032-135

99-CR-CB-1032-138

99-CR-CB-1032-30

99-CR-CB-1032-139

99-CR-CB-1032-31

99-CR-CB-1032-140

1

2

4

5

3

6

7

0 2 4 6 8 10



86

Figura 31. Repertori de la ceràmica de cuina reduïda procedent de l’estrat 99-CR-CB-1032.

99-CR-CB-1032-174

0 2 4 6 8 10

99-CR-CB-1032-185

99-CR-CB-1032-214

99-CR-CB-1032-213

99-CR-CB-1032-209

99-CR-CB-1032-1371

2

4

6

5

3



87

Figura 32. Recull de les principals formes d’àmfora itàlica, púnica i bètica, procedents de l’estrat 99-CR-CB-1032.

99-CR-CB-1032-236

99-CR-CB-1032-239

99-CR-CB-1032-237

99-CR-CB-1032-234

99-CR-CB-1032-222

99-CR-CB-1032-229

99-CR-CB-1032-227

99-CR-CB-1032-223

99-CR-CB-1032-226

99-CR-CB-1032-228

0 2 4 6 8 10

1

2

3

4 5

6

7

8

9

10



88

Figura 33. Àmfores de la Tarraconense trobades a l’estrat 99-CR-CB-1032.

99-CR-CB-1032-261

99-CR-CB-1032-262

99-CR-CB-1032-263

99-CR-CB-1032-273

0 2 4 6 8 10

0 2 4 6 8 10

1

2

4

3

599-CR-CB-1032-75



89

Figura 34. Recull del conjunt de segells impresos sobre T.S. Itàlica que es recullen en el treball (98-CR-F-1115 i 99-CR-CB-1032). Escala natural.

98-CR-F-1115-1 98-CR-F-1115-2 98-CR-F-1115-15 98-CR-F-1115-22

98-CR-F-1115-1698-CR-F-1115-25

99-CR-CB-1032-445

99-CR-CB-1032-96

99-CR-CB-1032-70 99-CR-CB-1032-72 99-CR-CB-1032-71 99-CR-CB-1032-88

99-CR-CB-1032-69 99-CR-CB-1032-73 99-CR-CB-1032-99

99-CR-CB-1032-74 99-CR-CB-1032-89 99-CR-CB-1032-91

1 23

4

5

6

7

8 9 10

1112 13 14

1516 17 18



90

Figura 35. Fotografia del conjunt de ceràmica sigil·lada itàlica procedent de l’estrat 99-CR-CB-1032.



91

Figura 36. Fotografia del conjunt de ceràmica comuna procedent de l’estrat 99-CR-CB-1032.



cOnTeXTOS d’ÈPOcA d’AUgUST PROcedenTS deL FÒRUM...

Documents

Transcript of cOnTeXTOS d’ÈPOcA d’AUgUST PROcedenTS deL FÒRUM...