continguts -...

27
nivell: objectius: Títol: Autor: continguts: CLIMES I PAISATGES Alfred Bravo Fortuny [email protected] 1r d'ESO COL·LEGI NEN JESÚS DE PRAGA (Badalona) àrea: Ciències Socials. Geografia - Identificar les zones climàtiques de la Terra. - Conèixer els climes que corresponen a cada zona climàtica i localitzar-los en un mapa. - Reconèixer la relació existent entre clima i paisatge. - Conèixer el tipus de vegetació i fauna propis de cada paisatge. - Identificar les característiques dels rius de cada clima. - Interpretar, comentar i diferenciar els climogrames de cada tipus de clima. - Interpretar imatges de cada tipus de paisatge - Valorar els diferents paisatges com un patrimoni que cal conservar. - Les zones climàtiques. - Localització dels principals climes en el mapa del món. - Característiques dels climes i biomes de la zona càlida (localització, temperatures, precipitacions, vegetació, rius i fauna). - Característiques dels climes i biomes de les zones temperades (localització, temperatures, precipitacions, vegetació, rius i fauna). - Característiques dels climes i biomes de les zones fredes (localització, temperatures, precipitacions, vegetació, rius i fauna). - Anàlisi i interpretació dels climogrames corresponents a cada clima Títol: gen 26-10:23 (pàgina 1 de 27)

Transcript of continguts -...

nivell:

objectius:

Títol:

Autor:

continguts:

CLIMES I PAISATGES

Alfred Bravo Fortuny [email protected]

1r d'ESO

COL·LEGI NEN JESÚS DE PRAGA (Badalona)

àrea: Ciències Socials. Geografia

- Identificar les zones climàtiques de la Terra.

- Conèixer els climes que corresponen a cada zona climàtica i localitzar-los en un mapa.

- Reconèixer la relació existent entre clima i paisatge.

- Conèixer el tipus de vegetació i fauna propis de cada paisatge.

- Identificar les característiques dels rius de cada clima.

- Interpretar, comentar i diferenciar els climogrames de cada tipus de clima.

- Interpretar imatges de cada tipus de paisatge

- Valorar els diferents paisatges com un patrimoni que cal conservar.

- Les zones climàtiques.

- Localització dels principals climes en el mapa del món.

- Característiques dels climes i biomes de la zona càlida (localització, temperatures, precipitacions, vegetació,

rius i fauna).

- Característiques dels climes i biomes de les zones temperades (localització, temperatures, precipitacions,

vegetació, rius i fauna).

- Característiques dels climes i biomes de les zones fredes (localització, temperatures, precipitacions,

vegetació, rius i fauna).

- Anàlisi i interpretació dels climogrames corresponents a cada clima

Títol: gen 26-10:23 (pàgina 1 de 27)

Zones temperades

Zona càlida

Zones fredes

Climes i paisatges

Clima polar

Clima d'alta muntanya

Clima equatorial

Clima tropical humit

Clima tropical sec

Clima desértic

Clima mediterrani

Clima oceànic

Clima continental

Tundra

Alta muntanya

Selva

Sabana

Estepa

Desert

Mediterrani

Oceànic

Taigà

Mapa dels climes del Món

i taigà

, estepa

Zones climàtiques

Títol: Climes i paisatges (pàgina 2 de 27)

Les zones climàtiques

ZONES FREDES...... Fa fred tot l'any.Situació: Hemisferi Nord: Entre el Cercle Polar Àrtic i el Pol Nord

Hemisferi Sud: Entre el Cercle Polar Antàrtic i el Pol Sud Alta muntanya

ZONA CÀLIDA...... Fa calor tot l'any.Situació: Entre el Tròpic de Càncer i el Tròpic de Capricorni.

ZONES TEMPERADES...... Hi ha quatre estacions amb diferent temperaturesSituació: Hemisferi Nord: Entre el Cercle Polar Àrtic i el Tròpic de Càncer

Hemisferi Sud: Entre el Cercle Polar Antàrtic i el Tròpic de Capricorni.

Tornar a l'índex

Títol: Zones climàtiques (pàgina 3 de 27)

Mapa dels climes del Món

Tornar a l'índex

Títol: Mapa climes del món (pàgina 4 de 27)

Clima polar

Situació: zona freda; al costat del Pol Nord i del

Pol Sud.

Temperatures: fa molt fred. Quasi sempre per

sota dels 0ºC. Als hiverns, de 10 mesos, sempre

és de nit i als estius la temperatura no passa dels

10ºC i sempre és de dia (el Sol de mitjanit).

Precipitacions: poques i de neu.

Vegetació: molt poca; tundra -arbustos i molsa-

i taiga -boscos perennifolis com els avets i els

pins.

Fauna: animals amb molt pèl i greix per protegir-

se del fred; óssos, foques, pingüins i rens.

Climograma de Grenlàndia

G F M A M J J A S O N D

exercicisTornar a l'índex

Títol: Clima polar (pàgina 5 de 27)

Clima d'alta muntanya

Situació: a les altes muntanyes.

Temperatures: freda durant tot l'any. A l'estiu no passa

els 10ºC. L'hivern és llarg i fred. Molta diferència entre

el dia i la nit.

Precipitacions: plou sovint i moltes vegades neva. S'hi

troben neus perpètues (neu que no es desfà mai) i

geleres (gel que no es desfà mai).

Vegetació: com més amunt més poca. A la part més

baixa hi ha boscos d'avets i pins, prats i a la part més alta

hi ha molses.

Fauna: pocs animals: escurçons, marmotes, isards,

óssos, llames, iacs i insectes. Alguns hivernen (dormen

durant l'hivern) i altres emigren (a l'hivern se'n van on fa

més calor).

exercicis

G F M A M J J A S O N D

Climograma de Sonnblick (Àustria) Altitud 3.106 m T ºCP. en

mm

Tornar a l'índex

Títol: Climad'alta muntanya (pàgina 6 de 27)

Clima equatorial

Situació : zona càlida (Amazònia, Cubeta del Congo,

Indonèsia).

Temperatures : altes, sobre els 25º tot l'any.

Precipitacions : moltes i quasi diàries.

Rius : llargs i molt cabalosos.

Vegetació : Selva o jungla : bosc espès sempre verd.

Fauna : ocells, serps, micos, insectes, cocodrils,

orangutans, ximpanzés i goril·les, hipopòtams...

G F M A M J J A S O N D

Climograma de Uaupés (Brasil)

exercicisTornar a l'índex

Títol: Clima equatorial (pàgina 7 de 27)

Clima tropical humit

Situació: zona càlida Temperatures : altes, entre 25 i 35ºC. Segons el mes de l'any fa més o menys calor

Precipitacions : hi ha una estació humida llarga (3-4 mesos), amb moltes i fortes pluges.

Rius : Cabal abundant: porten molta aigua durant l'estació de pluges.

Vegetació: arbres com la caoba, el cedre, la noguera, el tamarinde, el cocoter, els manglars, i plantes com el bambú i,

especialment, la sabana : herbes molt altes; verdes a l'estació humida i grogues a l'estació seca.

Fauna: abundant. Hi ha tigres,insectes, ocellsmolt diversos, rinoceronts, elefants, coatis, etc..

exercicis

G F M A M J J A S O N D

Climograma de Mali

Tornar a l'índex

Títol: Clima tropical humit (pàgina 8 de 27)

Clima tropical sec

Situació: zona càlida.Temperatures: altes, fins a 30ºC. Segons el mes de l'any fa

més o menys calor .Precipitacions: hi ha dues estacions: una seca, molt llarga ( de

9 a 11 mesos) i una humida molt curta.Vegetació: Estepa : poca herba, arbustos baixos i espinosos i

arbres com l'eucaliptus, les acàcies, els baobabs.... Fauna: lleons, girafes, zebres, antílops ...

exercicisTornar a l'índex

Títol: Clima tropical sec (pàgina 9 de 27)

Clima desèrtic

Situació: zona càlida Temperatures : altes, poden arribar a 50ºC durant el dia, però a la nit

fa fred. Precipitacions : no n'hi ha.

Vegetació: molt poca (cactus, palmeres,etc..), excepte als oasis. Fauna: camells, antílops, hienes, xacals, ocells, rèptils...

G F M A M J J A S O N D

Climograma d'Algèria T ºCP. enmm

exercicisTornar a l'índex

Títol: Clima desèrtic (pàgina 10 de 27)

Clima mediterrani

Situació: zones properes a la Mar Mediterrànea; també a

d'altres llocs com Califòrnia i Sud Àfrica.

Temperatures : estius calorosos; hiverns suaus.

Precipitacions : poques i irregulars; sobretot a la

primavera i a la tardor.

Rius : cabal irregular; menys cabal a l'estiu; inundacions

quan plou molt fort.

Vegetació: arbres de fulla perenne adaptats a la sequera:

pins i alzines; arbustos espinosos.

Fauna: cabres, porcs senglars, serps, guineus,

llangardaixos, sargantanes, escorpins...

exercicis

G F M A M J J A S O N D

Climograma de Murcia

Tornar a l'índex

Títol: Clima mediterràni (pàgina 11 de 27)

Clima oceànic

Situació : és un dels climes de les regions temperades, a

prop de les costes dels oceans.

Temperatures : l'oceà suavitza les temperatures: estius

frescos i hiverns suaus.

Precipitacions : plou sovint de forma moderada.

Rius : tenen un cabal abundant tot l'any perquè plou

sovint.

Vegetació : hi ha boscos d'arbres de fulla caduca com el

roure, el castanyer, el faig ... i també prats verds

Fauna : cérvols, guineus, llops, ratolins, ocells, foques, ...

G F M A M J J A S O N D

Climograma de Santander

exercicisTornar a l'índex

Títol: Clima oceànic (pàgina 12 de 27)

Clima continental

Situació: és el clima de l'interior dels continents, a les regions

temperades.

Temperatures: temperatures caloroses a l'estiu i molt fredes a

l'hivern.

Precipitacions: precipitacions més abundants a l'estiu. Neva a

l'hivern.

Rius: cabalosos, amb més aigua a l'estiu.

Vegetació: dos tipus de paisatges: la taigà (boscos de pins i

avets) i l'estepa o la praderia (planes cobertes d'herba).

Fauna: ós, guineu, cèrvol, llop, cavall, etc.

G F M A M J J A S O N D

Climograma de Kíev (Ucraïna)T ºCP. en

mm

exercicisTornar a l'índex

Títol: Clima continental (pàgina 13 de 27)

La Tundra

· La tundra és un bioma terrestre caracteritzat per les baixes temperatures

que només permeten el creixement d’una vegetació herbàcia o arbustiva.

Trobem arbres nans, molsa i liquens

· La tundra és la zona de vegetació al nord del límit dels creixements dels

arbres i al sud del desert polar.

· La paraula tundra deriva de la paraula finlandesa tunturi amb la que ells

designen el turons sense arbres per causa del descens de la temperatura

amb l’altitud.

Per saber-ne mésTornar a l'índex

Títol: Tundra (pàgina 14 de 27)

La Taigà

· La taigà és caracteritza principalment per boscos de coníferes en un

clima fred. Trobem pi roig, avets, bedolls i pollancres.

· La taigà s'estén generalment per sobre dels 60º de latitud nord fins

arribar a la zona de la tundra.

· La paraula taigà és un préstec de l'idioma rus. Bosc boreal de coníferes

és un sinònim de taigà.

Per saber-ne mésTornar a l'índex

Títol: Taigà (pàgina 15 de 27)

L'Estepa· L'estepa és un bioma que comprèn un territori pla i extens, de vegetació

herbàcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions.

· Aquestes regions es troben lluny del mar, amb clima àrid continental,

una gran variació tèrmica entre estiu i hivern i precipitacions que no

arriben als 500 mm anuals.Predominen les herbes baixes i matolls.

· El terme estepa, en sentit estricte, té l'origen en la paraula russa stepj

(traduït com desert, en el sentit de no cultivat ni arbrat) amb la qual es

nomenen les praderies de gramínies de la zona temperada de Rússia i de

l'Europa del Est.

Per saber-ne mésTornar a l'índex

Títol: Estepa (pàgina 16 de 27)

La Selva

· La selva és un bioma caracteritzat per precipitacions abundants

durant tot l'any, amb mínims anuals entre 1.750 i 2.000 mm, i un

clima amb altes temperatures.

· Aquests tipus de boscos es caracteritzen per arbres alts i densos,

amb una gran diversitat d'espècies, i per l'estratificació vertical,

altament dominada per les plantes, sobretot les espècies de flors i els

arbres.

Per saber-ne mésTornar a l'índex

Títol: Selva (pàgina 17 de 27)

La Sabana· La sabana és una praderia dins un clima tropical. Hi acostuma a haver

arbres i arbusts dispersos però hi domina la vegetació herbàcia.

· Les herbes de la sabana són gramínies de dimensions variades. Els arbres,

palmeres i arbusts també pertanyen a famílies i gèneres de distribució

exclusivament tropical. Alguns arbres perden la fulla en l'estació seca i

floreixen una mica abans de l'arribada de l'estació humida.

· Sabana un terme d'origen centreamericà referit en principi a un extensió

de gramínies mancada d'arbres.

Per saber-ne mésTornar a l'índex

Títol: Sabana (pàgina 18 de 27)

El Desert· El desert és un paisatge que es caracteritza per l'alta oscil·lació tèrmica

entre el dia i la nit (hi arriben a haver variacions de fins a 50 °C), la gran

incidència de raigs solars, l'absència de vegetació i la falta de precipitacions

(prenent com a referència que no superin els 250 mil·límetres l'any).

· La majoria de les plantes del desert són tolerants a la sequera o a la sal,

anomenades xeròfites. Els cactus són les plantes més característiques dels

deserts, tot i que també podem trobar les palmeres.

· La paraula catalana desert prové del mot llatí dēsertum (originàriament

"un lloc abandonat").

Per saber-ne mésTornar a l'índex

Títol: Desert (pàgina 19 de 27)

Paisatges Mediterranis

· La vegetació típica és el bosc mediterrani de fulla perenne.

· Arbres baixos, de tronc llenyós i fulles dures, petites i punxagudes,

adaptades a l’estalvi d’aigua.

· Les principals espècies són pins i alzines.

· També s’hi desenvolupa el matoll espinós de fulla petita.Quan la tala, el

pasturatge o els incendis forestals fan desaparèixer el bosc hi creix un

matoll molt dens amb arbres dispersos: la garriga.

· Quan els arbres desapareixen i els matolls són menys densos, amb zones

sense vegetació, parlem de la màquia.

Per saber-ne mésTornar a l'índex

Títol: Mediterrani (pàgina 20 de 27)

· La vegetació típica és el bosc caducifoli.

· Aquest bosc ocupa el 15% de la superfície forestal del planeta

· Les principals espècies són els roures, faigs i castanyers.

· En zones de boira persistent, humitat molt alta i vents molt violents hi

trobem la landa. Es tracta d’una coberta de mates espinoses sense arbres.

Paisatges Oceànics

Per saber-ne mésTornar a l'índex

Títol: Oceànic (pàgina 21 de 27)

Paisatges d'Alta Muntanya

· La vegetació varia en funció de tres factors: altitud, latitud i orientació.

· La vegetació es disposa en estatges altitudinals.

Per saber-ne mésTornar a l'índex

Títol: Alta Muntanya (pàgina 22 de 27)

Títol: activitat 1 (pàgina 23 de 27)

Títol: activitat 2 (pàgina 24 de 27)

Títol: activitat 3 (pàgina 25 de 27)

Títol: activitat 4 (pàgina 26 de 27)

Títol: activitat 5 (pàgina 27 de 27)