OPCI A Nom i cognoms:_______________________________________

El conflicte lingstic real Voldria haver escrit sobre un altre tema, per les circumstncies sobrevingudes el cap de setmana passat mhan fet canviar dopini. Com sabreu lAcadmia Valenciana de la Llengua anunci la publicaci del Diccionari normatiu valenci desprs de 12 anys de treball. I com sabreu tamb aquesta presentaci sha ajornat sine die desprs dels escarafalls dalguns populars exaltats que anunciaven larribada dels quatre genets de 5 lapocalipsi. La maquinria es posava en marxa de nou: s un atac als valencians afirmar que valenci i catal sn la mateixa llengua, deien. I els peridics titulaven de manera equivocada: El PP atia novament el conflicte lingstic. Segons el Diccionari de sociolingstica, un conflicte lingstic suposa una pugna entre 10 dues comunitats lingstiques per ocupar mbits ds. En un context de contacte entre llenges, com s el nostre, dues llenges mai no conviuen en una societat de manera harmnica. Sempre apareixen fenmens dimposici duna llengua sobre laltra com a conseqncia del poder de qu disposen els grups socials que les mantenen o rebutgen i que usen el fet lingstic com a smbol duna ideologia o dun projecte poltic determinats. 15 Aix doncs, el conflicte lingstic no pot ser de cap manera entre valenci i catal, sin entre valenci i castell, lidioma dominant que pressiona contra la normalitzaci de la llengua prpia. Hem estat dcades preocupats per aquest debat interessat. Des daleshores, hem vist 20 recular els coneixements i els usos socials i ara, de fet, no tenim ni un sol mitj de comunicaci de masses en valenci: tancaren InfoTV, prohibiren les emissions de TVC, han tancat RTVV i, ms recentment, Catalunya Rdio. Per si fra poc, 100.000 alumnes que voldrien estudiar en valenci no poden fer-ho perqu ni el Govern ni la justcia els presten atenci, un fet que contrasta amb la implicaci i la diligncia de la justcia quan es 25 tracta de 10 famlies que volen estudiar en castell a Catalunya. Aquest s el panorama desolador a qu ens ha dut el PP valenci.

[...]

Ferran Campos. Universitat de Valncia. http://societatlinguistica.blogspot.com.es/2014/02/el-conflicte-linguistic-real.html

1. Comprensi del text

a) Descriu el tema i les parts bsiques del text [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies [1 punt] c) Indica i justifica cinc marques de modalitzaci del text. [0,5 punts] d) Identifica la tipologia textual i especifica almenys tres trets caracterstics

d'aquesta tipologia presents al text. [0,5 punts]

2. Anlisi lingstica del text

a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt]

1. desprs dels escarafalls: sorda o sonora?

2. grups socials: sorda o sonora?

3. aquest debat: sorda o sonora?

4. Des d'aleshores: sorda o sonora?

5. ens ha dut el PP: sorda o sonora?

b) Substitueix els segents connectors textuals que apareixen a l'article per uns

altres dequivalents i digues de quina classe sn. [1 punt]

1. per (lnia 1).

2. Aix doncs (lnia 16).

3. Des daleshores (lnia 20).

4. Per si fra poc (lnia 23).

c) Explica el significat o escriu un sinnim dels mots segents, dacord amb el

sentit que prenen al text. [1 punt]

1. sobrevingudes (lnia 1)

2. ajornat (lnia 4)

3. escarafalls (lnia 5)

4. normalitzaci (lnia 17)

5. diligncia (lnia 25)

3. Expressi i reflexi crtica

a) Tria un d'aquests tres temes (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]:

Explica les caracterstiques ms importants de lobra literria dEnric Valor. Descriu els aspectes ms importants de lobra teatral de Manuel de Pedrolo Valora la repercussi de lassaig de Joan Fuster en el context de lpoca.

b) "Dues llenges mai no conviuen en una societat de manera harmnica". Escriu una breu reflexi a partir d'aquesta afirmaci continguda al text. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]

OPCI B Nom i cognoms:_______________________________________

El conte A mitja tarda lhome sasseu a lescriptori, agafa un full de paper blanc, el

fica a la mquina i comena a escriure. La frase inicial li surt de seguida. La segona tamb. Entre la segona i la tercera dubta uns segons.

Omple una pgina, treu el full del carro de la mquina i el deixa a un costat, amb la cara en blanc cap a dalt. A aquest primer full nhi afegeix un 5 altre, i desprs un altre. De tant en tant rellegeix el que escriu, ratlla paraules, en canvia lordre dins de les frases, elimina pargrafs, llena fulls sencers a la paperera. De cop, enretira la mquina, agafa tot el munt de fulls escrits, el gira del dret i amb un bolgraf ratlla, canvia, afegeix, suprimeix. Colloca el munt de fulls corregits a la dreta, torna a acostar-se la mquina i reescriu la historia 10 de dalt a baix. En acabat, torna a corregir-la a m i a reescriure-la a mquina. A nit ja entrada ho rellegeix per ensima vegada. s un conte. Li agrada molt. Tant, que plora dalegria. s feli. Potser s el millor conte que mai hagi escrit. El troba gaireb perfecte. Gaireb, perqu li falta el ttol. Quan trobi el ttol escaient ser un conte immillorable. Rumia quin posar-hi. Se nhi acut 15 un. Lescriu en un full de paper, a veure qu li sembla. No funciona del tot. Ben mirat, no funciona gens. El ratlla. En pensa un altre. Quan el rellegeix tamb el ratlla.

Tots els ttols que se li acudeixen li destrossen el conte: o sn obvis o b fan caure la histria en un surrealisme que en trenca la senzillesa. O b sn 20 atzagaiades que lhi esguerren. Un moment, pensa a posar-li Sense ttol, per aix encara ho espatlla ms. Pensa tamb en la possibilitat de realment no posar-ne, de ttol, i deixar en blanc lespai que shi reserva. Per aquesta soluci s la pitjor de totes: potser hi ha algun conte que no necessiti ttol, per no s pas aquest; aquest en necessita un de ben precs: el ttol que faria 25 que deixs de ser un conte gaireb perfecte per convertir-se en un conte perfecte del tot: el millor que mai hagi escrit.

A lalba, es dna per venut: no hi ha cap ttol prou perfecte per aquell conte tan perfecte que cap ttol no li s prou bo, cosa que impedeix que sigui perfecte del tot. Resignat (i sabent que no pot fer altra cosa) agafa els fulls on 30 ha escrit el conte, els estripa per la meitat i estripa aquesta meitat per la meitat; i aix successivament fins a fer-ne miques.

Quim MONZ, dins El perqu de tot plegat, Barcelona, Quaderns Crema, 1993 1. Comprensi del text

a) Descriu el tema i les parts bsiques del text [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies [1 punt]

c) Indica a quina varietat geogrfica pertany el text i posan quatre exemples que ho demostren. [0,5 punts]

d) Identifica la tipologia textual i especifica almenys tres trets caracterstics d'aquesta tipologia presents al text. [0,5 punts]

2. Anlisi lingstica del text

a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt]

1. uns segons (lnia 3): sorda o sonora?

2. De tant en tant (lnia 6): sorda o sonora?

3. A nit ja entrada (lnia 12): sorda o sonora?

4. s la pitjor (lnia 24): sorda o sonora?

5. fins a fer-ne (lnia 32): sorda o sonora?

b) Indica a quin elements fan referncia els pronoms febles subratllats i quina

funci sintctica realitzen. [1 punt]

1. A aquest primer full nhi afegeix un altre (lnia 5).

2. torna a corregir-la a m (lnia 11).

3. Gaireb, perqu li falta el ttol (lnia 14).

4. lespai que shi reserva (lnia 23).

5. els estripa per la meitat (lnia 31).

c) Explica el significat o escriu un sinnim dels mots segents, dacord amb el

sentit que prenen al text. [1 punt]

1. ensima (lnia 12)

2. gaireb (lnia 14)

3. escaient (lnia 15)

4. rumia (lnia 15)

5. obvis (lnia 19)

3. Expressi i reflexi crtica

a) Tria un d'aquests tres temes (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]:

Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monz reflecteix la societat contempornia i amb quins recursos literaris ho fa.

Explica les caracterstiques ms importants de la producci potica de Sal-vador Espriu.

Explica lobra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relaci amb el mn audiovisual.

b) Escriu un nou final per al relat de Quim Monz: imagina que n'eliminem l'ltim pargraf i que a partir d'ac continues la histria amb un nou desenlla. Has de respectar l'estil i el punt de vista del text original. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]