COOOC inaugura el congrés Barcelona 2017 L’acte, que es va ... · • LA VPC, una oportunitat...

Entrevista al Dr. Jordi Monés

18

Ens endinsem a l’Associació Mirades

30

COOOC inaugura el congrés Barcelona 2017

11

L’acte, que es va realitzar a la Casa Llotja de Mar, va reunir

uns 500 congressistes

Publicació del Col·legi

Oficial d’Òptics Optometristes

de Catalunya Nº 12

2on i 3er Trimestre 2017

Perquè el seu temps és important, sol·liciti una prova

website vx130EyeRefract video vx130

VISIONIX VX130 PROVAEL FUTUR FET PRESENTANÀLISI EN PROFUNDITAT EN SEGMENT ANTERIORDE UNA FORMA TOTALMENT AUTOMÀTICA

Retroil·luminació

Topografia corneal

Aberrometria ocular i corneal

Tonometria

Topografia

Anàlisi total de càmera anterior

Seguiment complet de LIO tòrica

Camara de Scheimplug

CONTACTE

www.facebook.com/luneauesp/

Sumari14

30

18 8

11

45

1130

3842

6 26

10

18

21

Nº 12 / 2on i 3er Trimestre 2017

Editorial

Ens posicionem

Accions col·legials

El coooc opina

col·laboracions

Apunts farmacologia

Flaix.cat

Formació

Entrevista

Apunts jurídics

Hemeroteca científica

El futur té molts noms.

• Ángel, gràcies per la teva contribució a la baixa visió.

• Jorge Cottet, un referent dins del nostre sector.

• COOOC inaugura el congrés Barcelona 2017.

• Participem al YoMo amb la Nau Escola.

• ‘Hipermetropia, la gran desconeguda’, nova campanya de comunicació del COOOC.

• El model esgotat.• LA VPC, una oportunitat

que no es pot deixar escapar.

• Ens endinsem a l’Associació Mirades.• “BROCK”.• Notícies de la república d’Irlanda.• Noticies d’Austràlia.

Visió doble i alcohol

Dr. Jordi Monés “Hem de posar l’accent en les ulleres com a element de protecció dels ulls”.

• IVA reduït en la venda d’ulleres graduades a persones amb discapacitat visual.

• Nul·litat homologació títol xilè al títol de Diplomat en Òptica i Optometria.

• Obligaciódeconfirmardades:mòbiliadreçadecorreuelectrònic.

• El COOOC recorda als seus col·legiats l’obligatorietatd’aportarunCertificatNegatiu de Delictes de Naturalesa Sexual a l’hora de treballar amb menors d’edat.

• Els mals de cap associats als defectes derefracció:Miteorealitat?

• Hipermetropia:unametanàlisidelaprevalença i una revisió dels factors associats entre els infants en edat escolar.

• Els factors associats amb els errors de refracció hipocorregits en una poblaciódemésedat:elBlueMountains Eye Study.

DirectorAlfons Bielsa i Elies

Cap de RedaccióVicenç M. Masià i Anavitarte

Consell de RedaccióLluís Bielsa i EliesCarles Bonafont i DelgadoFabio Delgado i CastellanosJoaquím Grau i IngladaLluís Puig i CamareroJordi Castellví i Manent

Responsable fotografíaXavier Llobet i Megías

Col·legiOficiald’ÒpticsOptometristes de CatalunyaC/ Comte Borrell 179-18308015 BarcelonaT. 93 424 51 02F. 93 424 11 50www.coooc.cat

Correu electrò[email protected]

Impressió, disseny i maquetacióAstoria Ediciones, S.L.T. 93 444 81 92

[email protected]

Depòsit legal:B-13949-2012

Biblioteca digital del COOOC

Entrevista al Dr. Jordi Monés

18


30


11

L’acte, que es va realitzar a la Casa Llotja de Mar, va reunir

uns 500 congressistes

Publicació del Col·legi

Oficial d’Òptics Optometristes

de Catalunya Nº 12

2on i 3er Trimestre 2017

OPTOMETRISTES.CATPublicaciódelCol·legiOficiald’ÒpticsOptometristes de CatalunyaNº 12 · 2on i 3er Trimestre 2017

37culturaUna hipermetropia digna d’estudi, James Joyce.

3 Nº 12 | 2 O N i 3 e r Tr imesTre 20 17 | OptOmetristes .cat

El futur té molts noms. Pels febles és l’inassolible. Pels temorosos, el desconegut. Pels valents és l’oportunitat. (Víctor Hugo)

Alfons Bielsa i Elies

President

Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya

Espero que en aquests moments, quan us arribi a les vostres mans l’edi-torial, gràcies a la recent campanya ‘Ets Hiper?’, la hipermetropia sigui una mica menys desconeguda i nosaltres més coneguts com a professionals de la visió. En certa manera, l’optometria també és una altra gran desconeguda.

A la vida real, la visió es confon sovint amb la vista, fins i tot en revisions d’em-presa i/o del mateix permís de conduir, per citar exemples. Hi ha una tendència a valorar la visió per l’agudesa visual i no pel rendiment i el confort visual que im-plica gaudir d’una bona salut visual.

Revisions telegràfiques, associades so-vint al low cost o a les llargues llistes d’es-pera de centres hospitalaris, no milloren la distinció entre els conceptes de vista i visió. En conseqüència, la societat no sem-pre està ben atesa pel que fa a la salut vi-sual. Una part important d’aquesta realitat és responsabilitat nostra. Com a agents en salut visual primària hem de ser capaços de detectar i prevenir alteracions de la vi-sió, remetre a l’especialista adequat si fos necessari, i saber informar i explicar tot allò relacionat amb els nostres ulls. Les nostres atribucions, com a òptics optometristes, contemplen la detecció primerenca de pos-sibles patologies. Les competències profes-sionals cal nodrir-les mitjançant la formació i l’experiència. Aquest és l’objectiu essen-cial de la recentment presentada Validació Periòdica Col·legial Optomètrica (VPC), que reafirma i promociona la formació continu-ada i l’activitat professional.

Darrerament, l’OPTOM Barcelona Me-eting, celebrat conjuntament amb l’Aca-dèmia Europea d’Optometria, ens ha afegit més llum sobre la visió i les noves tecnologies. Malgrat la gran quantitat de pantalles i terminals informàtics que ens envolten, aquest és un camp paradoxal-

ment desconegut per la societat. La in-comoditat i el malestar visual, davant una nova situació no prevista per la naturalesa, o la mateixa miopia com a adaptació a la visió propera representen l’impost pagar de les noves tecnologies.

Els congressistes van gaudir d’un espec-tacular acte de recepció organitzat pel nos-tre col·legi, incloent un concert del Gospel Optometrist Choir, la degustació de produc-tes catalans i la reproducció de continguts en 3D i 2D, produïts íntegrament pel nostre departament de noves tecnologies, entre al-tres activitats. Gràcies a la col·laboració des-interessada d’Albert Grau de RESET i Ia de Josep Maria Aragonès d’ANTAVIANA FILMS, vam poder gaudir en exclusiva de l’univers de Gaudí en 3D, conegut en la forma i des-conegut en la seva essència. Des d’aquest editorial també volem agrair, en nom de la Junta de Govern, a tots el que han fet possi-ble l’èxit de l’esdeveniment, tant en l’àmbit formatiu com a social i professional.

I per acabar, ja teniu a les mans una nova versió d’OPTOMETRISTES.CAT.

La publicació ha anat evolucionant i esperem que us agradi, sense perdre la lí-nia editorial i la filosofia de la publicació. OPTOMETRISTES.CAT és l’òrgan oficial de comunicació del Col·legi. Sense les apor-tacions i suggeriments de tots i totes no té sentit la seva mateixa existència.

En resum, que tot el desconeixement ens porti al coneixement.

El futur té molts noms

EDITORIAL

4OP TOME TRISTES . CAT | N º 1 2 | 2 ON i 3 ER T R IMESTRE 20 17

ENS POSICIONEM

Jorge Cottet, un referent dins del nostre sector

El passat 28 d’abril es va produir la defunció del se-nyor Jorge Cottet, que pertanyia a la tercera gene-ració dedicada al sector de l’òptica. Sens dubte, ha

estat un dels grans referents dins del nostre sector.

Una de les seves grans fites a la direcció de Cot-tet va ser la implantació de botigues especialitzades en la venda d’ulleres de sol, un nou concepte de ne-goci importat dels Estats Units. Jorge Cottet també va ser president del Consell d’Administració d’INDO, empresa fundada pel seu pare i els seus dos tiets i en la qual mantenien el 10% del total d’accions de l’entitat.

Des del Col·legi vam tenir el plaer de gaudir de la seva presència en la inauguració de la nova seu el de-sembre de 2014.

Amb aquestes línies, volem mostrar el nostre con-dol a la família, amics i coneguts així com agrair la seva aportació dins del sector, que sempre es va basar a per-seguir la seva professionalització.

Ángel, gràcies per la teva contribució a la baixa visió

Des de la junta de govern, sempre recordarem aquells dies que arribaves a Barcelona amb la teva gavardina a impartir cursos sobre baixa visió

a la seu del Col·legi, aleshores a l’Avinguda Mistral.

Sempre estaves pendent de la teva baixa visió, i diem teva perquè tu vas ser el responsable d’intro-duir-la a Espanya.

Vas ser el primer i, alhora, et vas encarregar que tots els teus companys tinguessin la possibilitat de formar-se en els millors centres del món, com la Uni-versitat Estatal de Nova York (SUNY, les seves sigles en anglès), la Lighthouse també a Nova York, l’Escola d’Op-tometria de Berkeley o d’altres centres en diferents parts del món.

Vas ser una persona i un professional sempre preo-cupat pels teus pacients, amics, família i equip de tre-ball.

Gràcies per la teva immensa aportació.

5 Nº 12 | 2 O N i 3 E R TR IMESTRE 20 17 | OPTOMETRISTES .CAT

El model esgotatEL COOOC OPINA

Ja fa bastants anys i en ple-na època de prosperitat econòmica, quan un petit pis a la ciutat es pagava a preu de palau francès o un menú escanyolit, en un res-

taurant de disseny i cambrers ves-tits de negre costava el preu d’una lent multifocal, certes empreses d’òptica van començar a aplicar, de manera inexplicable, estratègies comercials orientades a esgarrapar clients a la competència.

De fons, la mà d’estrategs del màrqueting generalista contrac-tats pels grups inversors, amb un desconeixement tan gran del sec-tor professional així com la seva voluntat d’equiparar les ulleres a qualsevol altre producte de con-sum, van aplicar les mateixes re-ceptes utilitzades en altres sectors com la dels supermercats.

Grans establiments òptics amb panells de muntures per a tot ar-reu, enormes cartells de promo-cions, descomptes i regals van començar a aparèixer. Així, es va iniciar una cursa imparable per ajustar al màxim l’oferta, una cursa caracteritzada per tractar els ajuts òptics simplement com a objectes de venta implacable.

Aquest model mercantil, amb l’esquer del preu baix basat en una rotació ràpida i contínua de clients per rendibilitzar, es feia difícil de quadrar en un sector en què la qualificació professional, l’aparell tecnològic i el temps de dedica-ció al client són fonamentals per a una feina ben feta. En aquells anys feliços, el model funcionava bàsi-

6Op tOme tristes . cat | N º 1 2 | 2 ON i 3 er T r imesTre 20 17

cament per la menor presència de referents comparatius, tant pel que fa a la qualitat de l’atenció profes-sional com a la quantitat de temps ofert per escoltar, valorar i tractar el problema visual del client.

En els temps no tan feliços que ara ens toca viure, el gran riu ple de carpes, en molts casos ha esde-vingut un rierol amb alguns cap-grossos i alguna truita perduda. Els grups inversors que mouen certes empreses que promouen la imatge del low cost, emprenen una fugida endavant oferint campanyes ultra agressives gairebé a un pas de re-galar literalment les ulleres.

I aquí el model s’esgota. Hem arribat a un punt en què, fins i tot reduint al màxim les despeses, l’encàrrec mitjà dels establiments de low cost no cobreix les exigènci-es d’un model professional de qua-litat. Mantenir un òptic optome-trista col·legiat, ben format i amb experiència, un tècnic de taller i un parell d’auxiliars d’òptica tam-bé qualificats i experimentats, amb un equipament tecnològic adequat i amb el temps de dedicació que demana seguir els protocols neces-saris per a una bona feina, resulta impossible per aquesta via.

Amb el nou conflicte del pro-gressiu increment de venda d’ulle-res per la xarxa, com a exemple clar del que provoca la trivialitza-ció dels ajuts òptics, els establi-ments d’òptica low cost ho tenen molt negre.

Per sort la foscor no és abso-luta per a tots. Un percentatge

d’establiments òptics, grups, fran-quícies i cadenes, qualitativament significatives per la seva influèn-cia en el sector, no han caigut en l’error de mimetitzar les polítiques de baix preu, almenys com a eix central de comunicació. Els esta-bliments que, d’una manera clara i definida, no han perdut el nord i segueixen apostant per prioritzar el servei professional, entenen les

ulleres o lents de contacte com la conseqüència d’un procés i no únicament com un objecte de co-merç, són els que actualment acu-sen menys els efectes de la crisi de consum. Per ells el riu segueix sent petit però es queden les carpes més grans.

Invertir en formació, tecnolo-gia, temps i en saber transmetre el que fas i perquè ho fas és la clau de l’èxit professional, un treball lent però segur, un camí estret però ben endreçat i que sempre porta a un bon destí.

Pregunta del dia: serà possible que les ovelles que han perdut el camí que no els correspon tornin a

recuperar-lo? Resulta obvi que el mercat és ampli i variat. El consu-midor de preu existeix. Per tant, la presència d’establiments de baix cost seguirà al nostre sector tal com succeeix al camp de la salut bucodental. Tanmateix, el risc apa-reixerà quan aquest model s’acabi imposant si el consumidor perd referents d’excel·lència, tenint en compte que, segons estudis re-cents, els consumidors d’ulleres no situen el preu com el primer factor d’elecció de l’establiment òptic.

Certament una cosa és voler i l’altra és poder. La situació eco-nòmica actual genera que molts consumidors no puguin escollir allò que voldrien, sense ser massa conscients que el low cost implica renunciar a uns mínims d’atenció professional i a una garantia de mi-llor qualitat en els ajuts òptics. Per sort la vida no està dissenyada en blanc i negre, existeixen diferents tons, colors i matisos. En aquest sentit, hi ha alternatives de finan-çament i/o econòmicament més ajustades sense haver de renunciar a allò que entenem com a mínims per a una solució visual de quali-tat.

Com a reflexió final, també pels estrategs del màrqueting ge-neralista, cal dir que ajustar les propostes a la realitat econòmica és just i necessari, però mantenir uns marges raonables que per-metin invertir en formació, tecno-logia i temps pel client amb l’ob-jecte de treballar millor, és l’única forma d’evitar una caiguda en el model d’atenció de la salut visual de les persones.

Invertir en formació, tecnologia, temps i en saber transmetre el que fas i perquè ho fas és la clau de l’èxit professional

Lluís Bielsa i Elies

Vicepresident

Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya


Des de fa un temps, hi havia una preocupació entre els col·legiats i les col·legiades per conèixer com validar tota la formació que

s’havia realitzat i que els permetia atendre de forma més uniforme a tots els ciutadans i amb les últimes tècniques possibles. És a dir, es par-lava del reciclatge professional, de la seva durada, validesa i apli-cació. La Validació Periòdica Col-legial Optomètrica (VPC) és la res-posta a totes aquestes qüestions.

La VPC, un estàndard de qualitat

La VPC es basa en un sistema genèric impulsat per l’Organit-zació Òptica Col·legial, formada pel conjunt de Col·legi d’Òptics Optometristes i pel Consejo Ge-neral de Colegios de Ópticos-Op-tometristas (CGCOO). El seu ob-jectiu principal és reconèixer el reciclatge dels col·legiats i col·le-

giades i el compromís dels òptics optometristes en la seva profes-sió. Així, la VPC promou l’excel-lència dels col·legiats òptics op-tometristes en el seu exercici professional alhora que ratifica la seva bona praxis.

Tot això es desprèn de la Llei d’Ordenació de Professions Sa-nitàries (Llei 44/2003, de 21 de novembre) que preveu que “els centres sanitaris revisaran, cada tres anys com a mínim, que els professionals sanitaris de la seva plantilla compleixin amb els re-quisits necessaris per exercir la professió tal com estableix la llei i en les altres normes aplicables, entre aquestes la titulació i altres diplomes, certificats o credencials professionals d’aquests, per de-terminar la continuïtat de l’habi-litació per seguir prestant serveis d’atenció al pacient...”.

Un procés voluntariDe moment, abans que arribi

l’obligatorietat legal, es pretén im-plantar el procés de Validació Pe-riòdica de la Col·legiació de forma voluntària i progressiva i la seva va-lidesa és de cinc anys.

En cas de no superar el procés de validació, es podrà tornar a pre-sentar una nova sol·licitud sis me-sos després de l’última presentació.

Requisits per obtenir la VPCEl tràmit per obtenir-la es realit-

za a través de la ‘Ventanilla Única’, a la qual pots accedir mitjançant la pàgina web del COOOC o del CGCOO.

Per tal de poder aconseguir-la, en primer lloc, s’ha de presentar la vida laboral dels últims cinc anys naturals (amb un mínim d’un any d’experiència laboral), superar la fase de bona praxi i comprometre’s amb el codi deontològic.

Tot seguit, el col·legiat ha de comptar amb un total de 40 punts (no crèdits) que ha hagut d’obtenir en els últims cinc anys en les dife-

LA VPC, una oportunitat que no es pot deixar escapar

EL COOOC OPINALa VPC promou l’excel·lència dels

col·legiats òptics optometristes


rents activitats realitzades. Aques-tes activitats poden ser:

• Formació Continuada Acre-ditada (FCA). Es tracta del conjunt de cursos acreditats mitjançant el Sistema Nacional de Formació Con-tinuada (SNFC). També s’inclouen la participació en cursos, conferènci-es, seminaris, tallers... organitzats pel conjunt de Col·legis d’Òptics Optometristes.

• Docència. Es poden aconse-guir punts a través de la docència de cursos, sempre que es presenti el certificat corresponent. A més, es té en compte si s’està realitzant un màster o un doctorat.

• Publicacions científiques. En aquest apartat, es comprenen la publicació d’articles en revistes d’impacte i de referència dins la professió (tant nacionals com inter-nacionals), les comunicacions cien-tífiques en congressos i projectes d’investigació.

• Altres mèrits i activitats. Fa re-ferència a les activitats polítiques

i/o institucionals (dins de l’àmbit de l’òptica i l’optometria), premis, beques, activitats representatives col·legials, participació en societats científiques i/o ONG, etc.

Per tal d’acreditar cadascuna de les activitats, s’haurà d’aportar cò-pia dels certificats originals. La fal-sedat d’algun d’aquests documents podria implicar l’inici d’un expedi-ent col·legial.

Certificat de Validació Periòdica de la Col·legiació (VPC)

Una vegada realitzat correcta-ment el procediment, el col·legiat rebrà un credencial que acredita haver superat correctament la Va-lidació Periòdica Col·legial. Aquest certificat és personal i intransferi-ble i va associat al professional i no a l’establiment o centre en què treballi.

Aquest certificat, per tant, es tracta d’una marca distintiva pel col·legiat en el qual s’inclou el seu nom complet i un codi QR amb un número de referència únic per col-legiat i període. A través d’aquest codi QR, qualsevol persona podrà constatar l’autenticitat del docu-ment.

A més, el col·legiat pot utilitzar el logo de la VPC, després de com-prometre’s a complir el seu regla-ment d’ús. Una comissió de control revisa l’ús del logo i, en cas d’algu-na incidència, es retirarà el permís d’utilització.

Abans que arribi l’obligatorietat legal, es pretén implantar el procés de Validació Periòdica de la Col·legiació de forma voluntària i progressiva i la seva validesa és de cinc anys

La Validació Periòdica Col·legial Optomètrica (VPC) és la resposta

a moltes qüestions


L’alcohol és un compost molt comú a la natura i tot sovint té funcions impor-tants en els éssers vius. Pot arribar a tenir un paper important en la síntesi or-

gànica al tenir unes propietats quí-miques molt particulars i úniques.

A la societat, els alcohols són productes comercials amb nombro-ses aplicacions, i a la indústria s’in-clouen a moltes begudes.

La paraula ‘alcohol’ prové de l’àrab ‘al-kuhl’ , que es pot traduir com ‘l’esperit’. De sempre, ens n’hem referit a casa nostra amb l’accepció alquímica i com a ‘esperit de vi’.

Els àrabs ja coneixien l’alcohol extret del vi per destil·lació. El seu descobriment per individualització química característica es remunta al segle XI. Aquesta troballa s’atribu-eix a Arnau de Vilanova, alquimista i professor de medecina en la molt prestigiosa Montpeller, creada pels millors metges jueus i que pertanyia a la Corona Catalana-Aragonesa.

Quan parlem genèricament d’alcohol, parlem de l’etanol, que és un líquid incolor, volàtil i d’olor suau, que es pot obtenir a partir de la fermentació de sucres.

L’etanol es consumeix pels és-sers humans per raons higièniques, dietètiques, medicinals, religioses i recreatives.

L’alcohol és el depressor més utilitzat del món, el seu consum és additiu i pot conduir a l’alcoho-lisme. Com l’alcohol perjudica les habilitats cognitives, pot incitar a comportaments temeraris o irres-ponsables.

El metanol, substància que es pot barrejar irresponsablement amb l’etanol, pot produir ceguesa, ja que al metabolitzar-se per l’or-ganisme dóna metabòlits molt tò-xics (acetaldehid i àcid acètic).

Hi ha també altres alcohols, de cadena llarga, que acompanyen l’etanol i que són els responsables d’una, més o menys, insidiosa res-saca.

El consum d’alcohol, pel seu efecte depressor, inespecífica del sistema central, afecta els ulls, que gràcies als circuits motors in-dependents de la informació visu-al, els inhabiliten. Crearan, doncs, una exofòria, esotropia o estrabis-me divergent, com anomalia de la visió binocular, caracteritzada per una divergència de les línies de mirada quan els ulls estan en re-pòs fisiològic.

L’esforç de fusió provocarà as-tenopia visual que portarà associ-ada problemes de visió doble, o supressió de la imatge que impli-carà una inseguretat molt gran en les persones.

Visió doble i alcoholAPUNTS DE FARMACOLOGIA

Lluís Puig

Comptador del COOOC Col·legiat 4616


A C C I O N S C O L · L E G I A L S

11

El COOOC va organitzar l’acte de benvinguda de la con-venció Barcelona 2017, la trobada professional interna-cional que agrupa el congrés biennal OPTOM Meeting, del Consejo General de Colegios de Ópticos-Optome-tristas (CGCOO) i la reunió anual de l’Acadèmia Europea d’Optometria i Òptica (EAOO en anglès).

L’escenari per donar l’apertura al Congrés va ser la Casa Llotja del Mar, un dels espais més emblemàtics de Barcelona, al front marítim en ple centre històric de Barcelona. Dins l’edifici, la sala reservada va ser el Saló de Contractacions, considerat un dels millors exemples del gòtic civil mediterrani i on va estar ubica-da la Borsa de Barcelona fins al 1992.Per iniciar l’esdeveniment, al pati de l’edifici, els assistents, uns 500 congressistes, van gaudir d’una copa de cava i de la primera audició del grup de gospel del COOOC. A continuació, es van desplaçar al Saló de Contractacions, on el president del COOOC, Alfons Bielsa, el president del CGCOO, Juan Carlos Martínez, i la presidenta de l’EAOO, Mireia Pacheco, van oferir uns breus parlaments. Durant l’acte, es van projectar diferents continguts elaborats pel Col·legi, com el test de 3D que es va realitzar en 180 sales de cinema de Catalunya o un vídeo que recollia el conjunt d’accions desenvolupades pel COOOC. També es va po-der gaudir de la projecció Gaudí Experience, que va traslladar els assistents al món de Gaudí.A més, dins el programa, es va incloure el reconeixement dels nous ‘Fellows’ de l’Acadèmia Americana d’Optometria (AAO, les sigles en anglès) i el lliurament dels Diplomes Europeus en Optometria. Tot això va anar acompanyat d’una degustació de productes catalans.

L’acte, que es va realitzar a la Casa Llotja de Mar, va reunir uns 500 congressistes


ARANTXA GARCÍA Comunicació COOOC

La casa Llotja de Mar és un dels espais més emblemàtics de Barcelona


Es van reunir més de 750 Congresistes d’arreu del món

El cor de gospel va clausurar l’esdeveniment amb una sego-na audició, que va comptar amb temes com Every Praise o Oh happy day.

Gaudí ExpEriEncE, una projEcció únicaDes del Col·legi, volem agrair al director de RESET i productor del film Gaudí Experience, Albert Grau, i al fundador d’Antavi-ana Films, Josep Maria Aragonès, per fer possible la projecció en 3D de la pel·lícula i així ens va permetre viatjar vertiginosa-ment pel món de Gaudí i viure l’essència del gran arquitecte de manera excepcional. A més, s’ha de destacar que es tracta de la primera vegada que s’ha emès fora de l’escenari habitual, la sala 4D del Parc Güell.

BarcElona 2017: Visió i noVEs tEcnoloGiEsDel 12 al 14 de maig, l’Hotel Barceló Sants (Barcelona) va reunir més de 750 congressistes d’arreu del món per centrar-se en la Visió i les noves tecnologies. Dins el programa, es va incloure la presentació de rellevants avenços clínics, de les tècniques més innovadores i dels resultats dels últims estudis científics desenvolupats en l’àmbit de les noves tecnologies al camp de l’optometria. També es van exposar més de 120 pòsters elec-trònics monogràfics.En concret, es van oferir xerrades dedicades al tractament de l’ambliopia basada en les noves tecnologies; lents específiques dissenyades per a l’usuari digital; noves tecnologies utilitzades a l’optometria, com la tomografia computeritzada (OCT), els aber-ròmetres, i les noves lents esclerals; la influència dels dispositius tecnològics en la visió; els beneficis derivats d’aquestes noves tecnologies en el diagnòstic i tractament de les disfuncions ocu-lars i visuals; i, les teràpies més avançades, com la teràpia gènica, les cèl·lules mare, l’optogenètica i l’ull biònic.

Parlament del president del COOOC Alfons Bielsa

Va tenir lloc el lliurament dels Diplomes Europeus en Optometria

AGRAÏM LA COL·LABORACIÓ DE:

TORRESPARDO TPCOMUNICACIÓN

Nàpols, 187 - 2nd - 08013 BarcelonaT. + 34 93 246 35 66 · F. +34 93 231 79 72

www.torrespardo.com

Gestió de Xarxes SocialsCampanyes Google AdWordsGabinet de Premsa

O P T O M M E E T I N G

1 2 A L 1 4 D E M A Y O 2 0 1 7


L’audiència va visualitzar amb atenció les diferents projeccions

Actuació del grup de gospel del COOOC



14

Per l’estand del Col·legi, van pas-sar més de 2.000 estudiants d’ar-reu de Catalunya

Participem al YoMo amb la Nau Escola


Interior de la Nau Escola

Del 27 de febrer al 2 de març, el Col·legi va participar al YoMo Festival, iniciativa que sorgeix del GSMA dins del marc del Mobile World Congress de Barcelona i que té com a objectiu motivar els estudiants a seguir la seva educació i formació professional en les disci-plines STEAM (sigles en anglès de ciència, tecnologia,

enginyeria, disseny/art i matemàtiques).Arran de la participació del COOOC a la Festa dels Súpers, des de l’organització del YoMo Festival es van posar en contacte amb el Col·legi per incloure la Nau Escola en aquest festival. Així, es va ins-tal·lar la Nau Escola, a la qual van accedir els estudiants per valorar la seva salut visual i així poder obtenir el seu permís de conduir. En aquesta embarcació, es va projectar un vídeo amb tres proves –agudesa visual, fòries i visió estereoscòpica- que havien de supe-rar amb l’ajuda del Capità Espoc, un ésser del més enllà enviat a la Terra.Per aconseguir aquest carnet, havien de superar tres proves que es realitzaven mitjançant un vídeo:• Primera prova – Agudesa Visual. Al vídeo, apareixia un coet. Si el veien de color vermell, havien de posar la mà sobre l’esfera verme-lla que tenia al comandament del davant. Si el veien de color blau, havien de posar la mà sobre l’esfera blava. En cas que el veiessin de tots dos colors, les posaven sobre les dues esferes.• Segona prova – Fòries. Havien de triar quins dibuixos de la imatge veien millor.• Tercera prova – Visió estereoscòpica. Al vídeo, apareixia un extra-terrestre. Havien d’escollir si el veien dins o fora del disc volador.Una vegada realitzades les proves, com a la Festa dels Súpers, se’ls hi va entregar el carnet personalitzat per conduir naus espacials.


Algunes voluntàries de la FOOT amb la responsable del departament de promoció i comunicació de la FOOT, Pilar Palacios

L’aleshores consellera d’Ensenyament i la responsable del Gabinet realitzant les proves

la tasca imprEscindiBlE dEls Voluntaris dE la FootGràcies a la participació dels estudiants voluntaris de la Facultat d’Òptica i Optome-tria de Terrassa (FOOT), es va aconseguir que més de 2.000 estudiants passessin per l’estand. A més, es va informar els docents que acompanyaven els estudi-ants de les proves així com dels resultats dels alumnes.

Visita institucionalA més, vam comptar amb l’assistència de l’anterior consellera d’Ensenyamentde la Generalitat de Cata-lunya, Meritxell Ruiz, i de la responsable del Gabinet de la Consellera d’Ensenya-ment, Ima Mis. Ambdues es van realitzar les proves i se’ls hi va explicar la finalitat de cadascuna d’aquestes.Els responsables de la resta d’estands també es van inte-ressar per la Nau Escola i tots ells van obtenir el carnet.



16

A la campanya, que pretén infor-mar sobre la hipermetropia i els seus símptomes, s’han sumat 400 òptiques

‘Hipermetropia, la gran desconeguda’, nova campanya de comunicació del COOOC


Alfons i Lluís Bielsa amb el material dissenyat pel Col·legi

El COOOC ha posat en marxa una campanya informa-tiva en òptiques amb el lema ‘Hipermetropia, la gran desconeguda’, la primera d’aquestes característiques a Espanya.“Es tracta d’informar i de conscienciar la població sobre aquest problema visual, que és molt més fre-

qüent del que ens imaginem, donant a conèixer els seus símp-tomes. Tot amb l’objectiu de millorar el seu reconeixement i diagnòstic, i també per informar sobre la importància de visitar l’òptic optometrista almenys un cop l’any per fer una revisió visual completa”, afirma el president del Col·legi, Alfons Bielsa.En concret, segons l’estudi realitzat per Montés-Micó1, la preva-lença global d’hipermetropia és del 35,6%. Es calcula que la seva incidència és del 75% en infants d’1 a 10 anys, baixant fins al 33% entre els 21 i els 30 anys i pujant un altre cop fins al 64% en persones entre els 51 i els 60 anys, sent, per tant, més fre-qüent en infants i persones grans que en joves o adults.En aquest sentit, aquesta campanya s’ha adreçat al conjunt de

1 Montes-Micó R, Ferrer-Blasco T. Distribution of refractive errors in Spain. Doc

Ophthalmol. 2000;101:25-33


la població, sense centrar-se en cap franja d’edat. Així, es va emfatitzar en la importància de les revisions anuals amb l’optometrista des de ben petits per no passar per alt aquest i altres proble-mes de la visió, evitant complicacions associades a la hipermetropia infantil per sobre de la norma.A més, es va incidir en dos aspectes. Per una ban-da, en les conseqüències en la vida diària de les persones que la pateixen, i com l’acomodació pot generar que passi desapercebuda. Per una altra, en la diferència entre la hipermetropia i la vista cansada.

Esmorzar amB pEriodistEsLa campanya es va presentar als mitjans el passat 1 de juny a la seu del Col·legi.En aquesta ocasió, es va optar per un nou format, un esmorzar amb periodistes, amb l’objectiu de

fer una presentació més propera de manera que facilités la conversa entre

el president i el vicepresi-dent del COOOC i els perio-

distes. A més, se’ls hi va fer una simulació perquè experi-mentessin la sensació de patir

hipermetropia.

400 òptiquEs inscritEsA la campanya, s’han sumat 400

òptiques, que han rebut el material dissenyat pel Col·legi. Aquest mate-

rial està format per un display, 150 díptics, un adhesiu i un exemplar del llibre Calvin, vés amb compte! L’ocell

lletraferit ha de portar ulleres (Takatuka).

Aquest llibre es tracta d’una edició especial rea-litzada pel COOOC i no està destinat a la venda. Tanmateix, des de l’editorial Takatuka ofereixen la possibilitat de fer una compra col·lectiva per aquells que estigueu interessats a obsequiar els vostres clients amb algun exemplar. Podeu con-sultar les condicions de compra a la pàgina web del COOOC.

si Encara no ho has FEt, encara pots sumar-te!En cas que no t’apuntessis en el període esta-blert, el Col·legi encara compta amb material de la campanya. Si estàs interessat a rebre’l, envia un correu a [email protected] i et donarem tots els detalls per apuntar-te.

la gran desconegudaH

Gràcies correos Express per col·laborar amb la campanya ‘hipermetropia, la gran desconeguda’

Entre tots podem millorar la salut visual de la nostra societat!


El Dr. Jordi Monés és el director de l’Institut de la Màcula, institució del Centro Médico Teknon – Grupo Quirónsalud especialitzat en Màcula, Retina i Vitri. També és l’investigador principal, fundador i director mèdic de la Barcelona Macula Foundation (BMF). Actualment és membre de la Junta directiva del Futbol Club Barcelona i Comissionat del Barça Universitas. Al llarg de la seva carrera també ha posat èmfasi en els perjudicis que comporta el tabac per a la nostra visió, tant en els fumadors actius com en els passius, i en la conveniència de l’ús de proteccions oculars en la pràctica esportiva per evitar traumatismes, del que ens parla en aquesta entrevista.

Quines són les franges d’edat en què es produ-eixen més traumatismes oculars?Durant la infantesa, en-

tre els nens i les nenes de menys de 8

anys, però sobretot en l’últim tram de l’adolescència, entre els 11 i els 15 anys, especialment entre els nens. És quan es poden dur a terme activitats de més risc. Es poden ferir amb pedres, pals, altres objectes contundents... I, en la pràctica

esportiva, els estics o la bola d’hoquei —que pot esdevenir un veritable projectil-, pilotes petites, les raquetes, les pilotes de futbol o bàsquet o el mateix cos i els dits dels altres jugadors en poden ser els responsables.

“Hem de posar l’accent en les ulleres com a element de protecció dels ulls”

ARANTXA GARCÍA Periodista i responsable de comunicació del COOOC

director de l’institut de la Màcula

18

Dr. JorDi Monés


Amb quina freqüència es produeixen?Hi ha estudis dispersos, en aquest sentit. Alguns apunten que, entre els practicants ocasionals d’esports de contacte, un de cada 13 jugadors patirà alguna mena de traumatisme ocular en el període d’un any i mig. Aquesta pro-porció davalla considerablement (un de cada sis) en el cas dels practicants assidus.

Tenen sempre conseqüències?En general, es pot dir que al voltant del 80% dels traumatismes oculars acaben sent considerats lleus i, per tant, no repercutiran en la funció visu-al final. Tot i això, cal fer sempre una avaluació acurada dels efectes del cop, amb una exploració adequada de l’ull i una valoració correcta de les possibles seqüeles. Cal saber com s’ha produït el cop i quines derivacions pot tenir. Cada cas s’ha d’estudiar separa-dament.

Es poden evitar?Quan parlem d’accidents es fa difí-cil indicar quines mesures es poden adoptar per evitar-los. És evident que, en el cas dels infants més petits, cal vigilar que no prenguin mal amb objectes contundents que no hauri-en de tenir a l’abast. En els jocs ado-lescents ja hi entra una component de seny de l’individu i del grau dels riscos que prengui el grup en el seu conjunt. Ara bé, quan parlem de trau-matismes oculars en el decurs d’una pràctica esportiva sí que es poden aplicar mesures perquè no es produ-eixin.

Com es pot fer?L’accident, l’episodi del joc en què es produeix, potser no es pot evitar, per-què són circumstàncies del joc. Però és molt diferent rebre un cop amb la protecció adequada que fer-ho sense protecció.

Quin és el camí a seguir?És una qüestió de maduresa col·lectiva. El 2003, durant la clàssica París-Niça, el ciclista Andrei Kivilev va morir d’un fort cop al cap. La Unió Ciclista Inter-nacional va decidir, llavors, obligar els ciclistes professionals a dur casc. Feia anys que es debatia, i va generar con-trovèrsia, però ara no ho discuteix nin-gú. Fa anys ningú esquiava amb casc, i ara també és una pràctica generalitza-da.

I en el cas de les ulleres de protecció?Que l’ull humà és un òrgan precís i de-licat no ho discuteix ningú. I el tenim a mercè dels elements. Cal, això sí, fer molta pedagogia: el casc va esdevenir obligatori per a les proves ciclistes el 2003, entre l’oposició d’una part dels esportistes i després d’un debat molt profund. Ara ja no es posa en qüestió. Ja hi ha molts jugadors de bàsquet d’elit que porten protectors dentals.


Pel que fa als protectors oculars, en forma d’ulleres, trobo que és només qüestió de peda-gogia i temps.

Com s’hauria de fer per augmentar el seu ús?S’ha de posar l’èmfasi en la dimensió protec-tora de les ulleres homologades per a la pràc-tica esportiva, sobretot en aquells esports de molt de risc evident, com per exemple l’es-quaix, el beisbol, els diferents tipus d’hoquei, el pàdel o el ciclisme, i en altres on el risc és menys evident però també significatiu, com el bàsquet. Els materials, les tècniques de construcció, el coneixement de l’anatomia humana, entre d’altres, fan que ens trobem davant d’un element clau per protegir l’ull de les agressions externes. En esportistes adults,

cadascú ha de valorar-ne els pros i els con-tres, si és que n’hi ha. En el cas d’esportistes infantils, en canvi, hauríem d’acostumar-los que en portin. Si assumim que l’ull és un òr-gan de precisió que hem de protegir tota la vida, és bo crear l’hàbit de cuidar-se’n. Cal no oblidar que els ulls no deixen de ser una part del cervell, que per poder veure ha de sortir fora de la closca del cervell, amb uns teixits delicadíssims. A ningú li faria gràcia tenir un tros de cervell sense la protecció de l’ós del crani, i quedar només protegit per la pell. En pràctiques esportives o a l’aire lliure no hem d’oblidar una cosa tan senzilla com usar ulle-res especials de protecció. Poques vegades resulta tan senzill evitar riscos de lesions ir-reversibles.

“En pràctiques esportives o a l’aire lliure no hem d’oblidar una cosa tan senzilla com usar ulleres especials de protecció”

Dr. Jordi Monés


HEMEROTECA CIENTÍFICA En els darrers anys la majo-ria d’articles científics en relació a la hipermetropia s’associen a la cirurgia re-fractiva o de cataractes, o a la presència d’aquesta

en condicions patològiques com el glaucoma.

Filtrant aspectes mèdics, la hipermetropia no té una gran pro-ducció a la literatura científica op-tomètrica com sí que la tenen altres errors refractius com la miopia o les noves condicions visuals associades a l’ús de les tecnologies de la visió. Sí que es poden trobar diversos es-tudis sobre la prevalença d’aquesta ametropia, i especialment amb com-paració per franges d’edat.

Possiblement per aquesta cau-sa, s’ha de retrocedir fins al 2002 per trobar articles que relacionin la hipermetropia amb altres condici-ons visuals com el déficit d’agudesa visual, o d’altres més generals, com els mals de cap.


R. Gil-Gouveia, MD; I.P. Martins, MD, PhD

Headache. 2002;42:256-262

Els mals de cap associats als defectes de refracció:Mite o realitat?

IntroduccióEl mal de cap i els errors de refracció són condici-

ons molt comunes en la població general, i aquells amb mal de cap sovint atribueixen el seu dolor a un proble-ma visual. En els criteris per a la classificació dels mals de cap, la Societat Internacional de Cefalees (IHS per les seves sigles en anglès) inclouen el mal de cap as-sociat a errors de refracció (HARE per les seves sigles en anglès). Tot i això, indica que la seva importància és àmpliament sobreestimada.

ObjectiusComparar la freqüència de les cefalees en general i la

freqüència de l’HARE en concret en subjectes sans amb hipocorrecció o error de refracció, i un grup de control.

MètodesEs van entrevistar 105 individus amb defectes de

refracció no corregits i un grup de control de 71 subjec-tes (amb o sense correcció adequada als seus defectes de refracció) en relació amb la seva història de mal de cap. Es va comparar la recurrència del mal de cap i el seu diagnòstic en ambdós grups i es va avaluar la seva relació amb els seus hàbits d’esforç visual i tipus d’er-rors de refracció.

ResultatsLa freqüència del mal de cap va ser similar en

ambdós grups, subjectes i controls. El mal de cap associat a un error de refracció (HARE) va ser l’únic tipus de cefalea significativament més freqüent en subjectes amb errors refractius que en els controls (6,7% enfront del 0%). S’associa amb la hipermetro-pia i no estava relacionat amb l’esforç visual o amb el grau de l’error de refracció. Amb la correcció ade-quada, el 72,5% dels subjectes amb mal de cap asso-ciat amb error refractiu van reportar una millora en els seus mals de cap, i el 38% tenien una remissió completa del mal de cap. Independentment del tipus de mal de cap, la freqüència de la cefalea es va re-duir significativament en aquests subjectes (t 2,34,P 0,02).

ConclusionsEl mal de cap associat a defectes de refracció po-

ques vegades es va identificar en individus amb errors refractius. En les persones amb mal de cap crònic, la correcció apropiada dels defectes de refracció signifi-cativament milloren les queixes pel mal de cap i tam-bé ho va fer principalment per la disminució de la fre-qüència dels episodis de mal de cap.


Eur J Epidemiol. 2015; 30(4): 305–315.Publicat online el 18/03/15 doi: 10.1007/s10654-015-0010-0

Katie M. Williams i altres

Hipermetropia: una metanàlisi de la prevalença i una revisió dels factors associats entre els infants en edat escolar

Abstracte

FonsEls estudis mostren una gran

variabilitat en la prevalença de la hipermetropia entre els infants. Aquest estudi va tenir com a ob-jectiu sintetitzar els coneixements existents sobre la prevalença de la hipermetropia i els seus factors associats en infants en edat esco-lar. També va explorar les raons d’aquesta variabilitat.

MètodesEn aquesta revisió sistemàtica

es van seguir les directrius PRISMA. Cercant diverses bases de dades in-ternacionals, la revisió va incloure es-tudis poblacionals o d’escoles en què s’avaluava la hipermetropia mitjan-çant autorefracció cicloplègica o re-tinoscòpia cicloplègica. La metanàlisi de prevalença d’hipermetropia es va realitzar seguint les directrius i utilit-zant el model d’efectes aleatoris.

ResultatsLa revisió va incloure 40 estu-

dis transversals. La prevalença de la hipermetropia va variar del 8,4% als sis anys, a l’1% als 15 anys, pas-sant pel 2-3% dels 9 als 14 anys. Pel que fa als factors associats, l’edat té una associació inversa amb la hipermetropia. La freqüència de

la hipermetropia és més gran entre els nens blancs i els que viuen en zones rurals. No hi ha consens sobre l’associació entre la hipermetropia i el gènere, els ingressos familiars i l’educació dels pares.

ConclusióEls estudis futurs han d’utilitzar

mètodes estandarditzats per a clas-sificar la hipermetropia i la mida

de mostra suficient en avaluar la prevalença específica de l’edat. A més, cal aprofundir en la compren-sió de les interaccions entre l’error refractiu hipermetròpic i les funci-ons acomodatives i binoculars com una forma d’identificar els grups d’infants hipermetrops en risc de desenvolupar seqüeles de la funció visual, acadèmiques i, fins i tot, cog-nitives.


S Thiagalingam, R G Cumming, P Mitchell

Br J Ophthalmol 2002;86:1041–1045

Els factors associats amb els errors de refracció hipocorregits en una població de més edat: el ‘Blue Mountains Eye Study’

ObjectiusIdentificar les característiques de les persones

amb defectes de refracció clínicament rellevants.

MètodesEl Blue Mountains Eye Study va ser un estudi

basat en una població de 3.654 australians d’entre 49-97 anys. Els exàmens van incloure una refrac-ció estandarditzada i el mesurament de la agudesa visual amb la correció actual i amb la millor correc-ció. Es va definir com a error de refracció hipocor-regit clínicament rellevant la millora de (> o=) 10 lletres (2+ línies a l’optotip logMAR) en subjectes amb agudesa 6/9 o pitjor. Es van explorar associa-cions amb una gamma de variables demogràfiques i oculars, ajustant per edat i sexe i presentat com a ràtios de possibilitats amb intervals de confiança del 95% (CI).

ResultatsLa hipocorrecció refractiva era present en 814 dels

3.654 subjectes (10,2%). L’edat avançada (p<0,001), la hipermetropia (OR 1,45, CI 1,15-1,83), el temps transcorregut des de l’últim examen visual (p<0,001), l’ocupació i el fet de viure sense companyia (OR 1,34; IC 1,05 a 1,72) es van associar a l’error de refracció hipocorregit. L’ús passat o present de lents de lluny (OR 0,25, CI 0,20-0,32) i per a la conducció (OR 0,67, IC 0,52-0,86) es van associar a una menor prevalença.

ConclusionsEs van agrupar conceptes com l’edat, el nivell so-

cioeconòmic o la solitud per predir l’error de refracció hipocorregit. Tenint en compte els impactes docu-mentats i la possibilitat de corregir el deteriorament visual, aquestes troballes suggereixen la necessitat de dirigir esforços els serveis d’educació i cura dels ulls.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

ANUNCIO VSUN A4 CAT.pdf 1 18/5/17 15:08


C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

ANUNCIO VSUN A4 CAT.pdf 1 18/5/17 15:08

IVA reduït en la venda d’ulleres graduades a persones amb discapacitat visual

Nul·litat d’homologació al títol xilè de Diplomat en Òptica i Optometria

APUNTS JURÍDICS

Li serà d’aplicació un IVA reduït del 4% a la venda d’ulleres graduades quan el destinatari sigui una perso-na amb discapacitat superi-or al 33%, sempre que esti-

gui reconeguda amb el corresponent certificat oficial, necessari a més de la targeta de discapacitat, ja que serà on es podrà constatar que el grau se li va donar per deficiència visual.

Com a justificant per a l’establi-ment s’adjuntarà a la factura còpia del certificat acreditatiu de la dita discapacitat.

En els mateixos termes s’aplicarà si es tracta d’un ciutadà de la UE sem-pre que el certificat hagi estat emès per un òrgan competent estatal.

(Normativa d’aplicació: Llei 37/1992, de 28 desembre de l’IVA articles 91.un-1.6º, 91.dos-1-5º // Consulta vinculant V0044-14)

Per part del Ministeri d’Educació, Cultura i Es-port s’ha estimat el recurs presentat pel COOOC en què es demanava la nul·li-tat de l’acord d’homologa-

ció del títol d’òptic amb menció de contactologia obtingut per un ciuta-dà en el Centre Tecnològic Superior INFOMED (Xile), al títol universitari oficial espanyol de Diplomat en Òp-tica i Optometria de 24 d’agost de 2006, per no disposar dels requisits essencials pel seu atorgament.

Al gener del 2016 es va presen-tar la sol·licitud de col·legiació en el COOOC aportant credencial de 24

d’agost de 2006 emesa per la Subdi-recció General de Títols, Convalida-cions i Homologacions del Ministeri d’Educació i Ciència. Aquesta sol·lici-tud va ser denegada per acord de la Comissió Permanent del COOOC al-hora que es presentava en data 5 de febrer de 2016, escrit sol·licitant que es declarés d’ofici la nul·litat de ple dret de la resolució d’homologació.

Es va considerar que podria trac-tar-se d’una vulneració de l’article 14 de la Constitució en relació amb l’article 139.1 del mateix cos norma-tiu, en tant s’autoritzava l’exercici de l’optometria a Espanya a una persona en les mateixes condicions que els

nostres professionals encara que no tenia la capacitació necessària ni ha-via cursat els crèdits relacionats amb els estudis espanyols per l’obtenció de la Diplomatura, actualment Grau.

Amb la titulació que es va ho-mologar, els òptics xilens, tenint en compte la seva pròpia normativa, no poden graduar a Xile, ja que la pres-cripció o recepta la fan els tecnò-legs metges amb menció en oftal-mologia. Atès l’anterior resultaria totalment incoherent que s’hagués permès l’exercici no havent rea-litzat l’especialitat en optometria, una part essencial i fonamental de la professió.


Obligació de confirmar dades: mòbil i adreça de correu electrònic

Des de l’entrada en vigor de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, que regula els processos administratius, s’ha intro-duït l’obligació a determinats sectors d’activitat de relacionar-se electròni-cament amb les Administracions Pú-

bliques. Dins d’aquesta, s’inclouen els professionals que per l’exercici de la seva activitat han d’estar do-nats d’alta de forma obligatòria en un col·legi pro-fessional. Aquest és el cas dels òptics optometristes juntament amb la resta de professionals sanitaris com ara els metges, infermers, odontòlegs, etc.

L’afectació als col·legis professionals ve deri-vada de la seva qualitat com a corporacions de dret públic i, per tant, d’Administració Pública quan de-senvolupen activitats pròpies de l’ordenació de l’exercici de la professió que es representa.

A més, des de finals del 2016 i durant aquests mesos del 2017, s’han produït moltes novetats rela-cionades amb la professió, com ara la problemàtica generada amb l’aplicació dels percentatges d’IVA. Derivat d’això hem pogut constatar que hi ha molts col·legiats que no tenen actualitzades les seves da-des i que no reben les notificacions emeses.

D’altra banda i en atenció a la Llei de Protecció de Dades volem posar en el vostre coneixement que no es respondran consultes ni s’enviarà cap tipus de documentació a correus electrònics que no siguin els que consten a la base de dades del COOOC. Aquest és un altre motiu que considerem important per tenir les dades actualitzades.

Podeu comprovar i modificar les vostres da-des enviant un correu electrònic a [email protected], per fax al núm. 93 424 11 50 o bé trucant directament al Col·legi al telèfon 93 424 51 02.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K


El COOOC recorda als seus col·legiats l’obligatorietat d’aportar un Certificat Negatiu de Delictes de Naturalesa Sexual a l’hora de treballar amb menors d’edat

APUNTS JURÍDICS

Després de l’entrada en vigor del Registre Cen-tral de Delinqüents Sexuals totes les persones que treba-llen amb menors han

d’acreditar que no tenen antece-dents penals per delictes sexuals. Des del Col·legi Oficial d’Òptics Op-tometristes de Catalunya recordem i informem els nostres col·legiats que, com a professionals que po-den haver de tractar un infant, han de tenir el certificat.

Aquesta exigència ve derivada de la modificació de la Llei Orgà-nica 1/1996 de Protecció del Me-nor després de l’entrada en vigor de la Llei 16/2015, de 28 de juliol que va incorporar el Conveni rela-tiu a la protecció dels nens contra l’explotació sexual dels menors i la pornografia infantil. Aquesta modificació implica pels profes-sionals que treballen amb menors l’obligatorietat d’aportar un Certi-ficat Negatiu del Registre Central de Delinqüents Sexuals essent una obligatorietat i responsabili-tat dels ocupadors/empresaris.

Els titulars de centres, serveis i establiments sanitaris privats, de la mateixa manera que els públics, estaran obligats a garantir que el personal que presta serveis en les seves instal·lacions compleix amb el requisit de l’article 13.5 de la Llei 1/1996, de 15 de gener que assenyala:


“Serà requisit per a l’accés i exercici a les professions, oficis i activitats que impliquin contacte habitual amb menors el no haver estat condemnat per sen-tència ferma per algun delicte contra la llibertat i indemnitat sexual, que inclou l’agressió i abús sexual, assetjament se-xual, exhibicionisme i provocació sexual, prostitució i explotació sexual i corrup-ció de menors, així com per tràfic d’és-sers humans.”

Si el sol·licitant és estranger per po-der treballar habitualment amb menors, a més del certificat del Registre Central de Delinqüents Sexuals, haurà d’aportar un certificat del seu país de nacionalitat en el qual s’informi de la manca de de-lictes de caràcter sexual. En el supòsit d’estrangers provinents de països que no disposin de registre d’antecedents, se’ls podrà exigir un certificat consular de bona conducta.

Com es pot sol·licitar?El certificat es pot sol·licitar de dife-

rents formes:1. De forma electrònica, la més rà-

pida, a través de la Seu Electrònica del Ministeri de Justícia, per la qual cosa s’haurà de disposar d’un certificat di-gital d’usuari vàlid (cl@ve PIN, DNI-e, certificat de la FNMT).

2. De forma presencial, en les Ge-rències Territorials de Justícia i en les Delegacions i Subdelegacions del Go-vern.

3. Per correu postal, no es pot dema-nar de manera individual i és obligatori acreditar la identitat de qui ho sol·licita.

Qui pot sol·licitar-ho?1. Qualsevol persona física major

d’edat2. Les empreses o les entitats. Les

entitats en què es treballa amb menors poden sol·licitar el certificat negatiu dels seus treballadors de forma conjunta, pre-vi consentiment exprés d’aquests.

3. Les administracions públiques poden sol·licitar el certificat negatiu, amb autorització prèvia del treballador, directament a través de la Plataforma d’Intermediació de Dades que gestiona el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

Vigència i preu del certificatUn cop aportada la certificació ne-

gativa d’antecedents penals de caràcter sexual, el seu contingut es presumeix vigent mentre no sorgeixin indicis o es tingui coneixement que l’interessat hagi estat condemnat en sentència ferma, te-nint l’interessat l’obligació de comunicar qualsevol canvi que es produeixi. És gra-tuït i no s’ha d’abonar cap taxa.

Quedarien exclosos de la necessitat d’aportar el certificat referenciat aquells treballadors que no tinguin contacte di-recte amb pacients (personal de taller, administratiu, etc.)

Normativa: Llei Orgànica 1/1996 de Protecció Jurídica del Menor modificada per la Llei 16/2015, de 28 de juliolhttp://www.mjusticia.gob.es/cs/Satellite/Portal/es/ciudadanos/tramites-gestiones-personales/certificado-delitos



El Col·legi participa activament amb diferents ONG i funda-cions relacionades amb el sector. Una d’aquestes és l’Asso-

ciació Mirades, una organització sense afany de lucre que va néixer el 2013 amb l’objectiu de col·laborar en la millora

de la salut visual entre aquells col·lectius que no poden accedir a ajuts visuals, posant especial atenció als més vul-

nerables com els infants, les dones i les persones grans.

col·laboracions

L’associació desenvolupa projectes a l’àrea de l’òp-tica i l’optometria. Segons dades de l’OMS, al món hi ha aproximadament 285 milions de persones

amb problemes de visió i el 90% es concentra en països en vies de desenvolupament. Concretament els errors refractius constitueixen la causa més important de disca-pacitat visual amb un percentatge del 43% del total. Són diverses les raons per les quals els defectes de refracció són un dels principals causants dels problemes visuals al món. En primer lloc, la pobresa eco-nòmica estructural dels països fa que la població no es pugui pagar els ajuts òptics, que normalment es venen a serveis privats a preus difícils d’assumir. D’altra banda, la professió d’òptic optometrista, tot i la important feina que duu a terme, no existeix en molts dels països en vies de desenvolupament. Per úl-tim, hi ha un gran desconeixement sobre els problemes de visió per part de la població.

Pòster del COOOC per fer revisions adaptades als infants


En aquests països una persona que no pot veure és molt difícil que es pugui escolaritzar o incorporar al món laboral i a més és dependent d’altres persones per poder sobre-viure, sovint dels seus familiars. Per tant, una bona salut visual és im-prescindible per a l’educació, l’au-tonomia i la incorporació laboral de les persones i per tant pel desenvo-lupament de la societat en general.

Principals línies d’actuacióLes línies principals de treball

que desenvolupa l’Associació Mi-rades van dirigides a incidir en les causes que fan que les persones no puguin accedir al Dret Universal de la Visió. Una d’aquestes línies és la de reforçar els sistemes públics de salut dels països on treballa millorant les infraestructures, els equipaments disponibles i donant formació als tècnics locals perquè millori la qualitat del servei d’aten-ció. Una altra línia és la detecció precoç dels problemes de salut vi-sual a través de consultes, així com campanyes de revisions visuals a escoles de primària i secundària. Millorant la salut visual, també s’in-cideix en la correcta alfabetització de la infància, una de les bases pel desenvolupament dels pobles.

Una altra de les línies rellevants és la formació de nous professio-

nals d’optometria, així com la intro-ducció de la figura de l’òptic opto-metrista com a figura de referència en els sistemes d’atenció en la salut visual.

Per últim, és imprescindible la sensibilització entre la població sobre els problemes de salut visu-al per tal que coneguin els recursos disponibles per a prevenir-los i cu-rar-los.

Un dels objectius bàsics és que els projectes siguin autososteni-bles en el temps, és a dir, que no depenguin de l’ajuda externa per continuar amb l’assistència als pa-cients. Tanmateix, es fa difícil en un context on l’atenció òptica és pràc-ticament inexistent.

També treballen en estratègies d’estalvi de recursos com el reci-clatge de materials i equips, sempre

mantenint criteris de qualitat de màxim rigor, contribuint així amb el medi ambient i el consum respon-sable. Tots els que formen part de l’Associació són voluntaris i per tant l’ajuda arriba directament als bene-ficiaris. Sempre persegueixen l’ob-jectiu d’aprofitar els recursos fent el màxim amb la mínima inversió econòmica.

Projectes principals: Mirades al Sàhara i Mirades al Senegal

El primer projecte de l’Associa-ció, Mirades al Sàhara, es va posar en marxa el 2013 als camps de re-fugiats del Sàhara Occidental a Al-gèria. Actualment als campaments existeixen tres tallers d’òptica i sis consultes d’atenció visual que són ateses pels òptics locals titulats a Cuba. També són ells els que do-nen una assistència primària en oftalmologia, ja que habitualment no hi ha cap oftalmòleg als campa-ments. En aquest moment, el servei segueix en funcionament però amb una mancança contínua de materi-als òptics, assistència tècnica i reci-clatge formatiu dels treballadors.

Des de 2013 s’han realitzat dues campanyes de detecció precoç de problemes oculars a les escoles de primària, una comissió de forma-ció als òptics locals, lliurament de material formatiu i entrega contí-

Tots els que formen part de l’Associació són voluntaris i per tant l’ajuda arriba directament als beneficiaris

Una de les fundadores de l’Associació realitzant una revisió


nua de materials òptics pel correcte funcionament dels centres d’òptica, com muntures, lents, ulleres de sol, equipaments, recanvis d’equipa-ments, utillatge de taller, etc.

Mirades al Senegal és un projec-te conjunt amb l’ONG Gesta Àfrica que treballa des de fa 10 anys al país en l’àrea d’oftalmologia. L’ob-jectiu del projecte és obrir un espai en l’atenció òptica i optomètrica per donar resposta a les necessitats de la població senegalesa en matè-ria d’ajuts òptics, ja que actualment la figura de l’optometrista és inexis-tent i l’atenció òptica s’ofereix des de centres privats de difícil accés per a gran part de la població.

Des de 2014 s’han realitzat tres campanyes de revisions visuals a les escoles, s’ha lliurat material bà-sic per a revisions visuals, i s’han establert les bases per a la formació als tècnics locals en matèria d’òpti-ca i optometria.

En 2017 l’Associació també

vol iniciar revisions a les escoles a Guinea Bissau per a la detecció pre-coç dels problemes oculars en els infants.

Tu també en pots formar partD’ençà que van començar la

seva activitat han tingut gran acolli-da i molta ajuda tant de particulars i voluntaris com del col·lectiu d’òp-tics i optometristes i d’altres en-titats socials. Per part del Col·legi, han donat dues caixes i dues ulle-res de proves, optotips adequats per als infants i material lúdic per les escoles. Alhora, ha finançat el local-magatzem on es guarden tots els materials per a les campanyes.

També s’ha donat difusió d’As-sociació Mirades, amb la xerrada que es va oferir als col·legiats en el marc del Dia Mundial de la Visió.

Aquest material ha permès do-nar atenció optomètrica tant a les campanyes del Senegal i el Sàhara. En concret, s’han pogut dur a terme

tres campanyes de revisions i detec-ció precoç a infants en les escoles (dues al Senegal i una al Sàhara), en què es van revisar a 1.300 infants i es van entregar 250 ulleres.

Són benvingudes les persones que vulguin ajudar a desenvolupar les tasques o que vulguin realit-zar voluntariat en els països on es porten a terme els projectes. Tam-bé necessiten molt freqüentment utillatge i equipaments d’òptica així com materials: muntures, lents, ulleres de sol i de presbícia, etc. L’Associació té diferents punts de recollida d’ulleres pel Baix Llobre-gat i Barcelona.

Per a més informació ens troba-reu a Facebook, Twitter o a la nostra pàgina web (www.associaciomira-des.org).

Una de les aules en què es va examinar la visió dels estudiants


Material cedit pel COOOC a l’Associació Mirades

Infants amb els globus del Col·legi


“BROCK”col·laboracions

Quan el Dr. Sanet ens va explicar que el lli-bre Fixing my Gaze de Sue Barry feia plorar, el primer que vaig pensar va ser “què

exagerats són aquests americans!”, però em va faltar temps per com-prar-me’l i comprovar-ho. Fins al moment, o tampoc actualment, cap llibre ha arribat a fer-me emocionar tant com per fer-me plorar.

Plorar no es pot dir ben bé, però sí que em vaig emocionar quan ex-plica com va recuperar la seva este-reovisió. En especial, vull destacar el fragment que descriu amb tot de-tall la seva arribada a la consulta de la Dra. Teresa Ruggiero.

En un principi, Sue va pensar que ella no seria capaç de fer-li quelcom diferent, ja que l’havien vi-sitat i operat els millors oftalmòlegs dels Estats Units. La consulta tam-poc li generava gaire confiança: hi havia una pilota penjant del sostre i quatre lletres clavades sobre les parets. Tanmateix, tot i la seva idea inicial, va recuperar la seva visió.

Deixant de banda els detalls que em van emocionar, també vaig tenir una agradable sorpresa de po-der conèixer i saber més sobre la vida del Dr. Frederick W. Brock.

Resulta que un dia van convidar Sue Barry a un programa de ràdio i va parlar de la corda de Brock. Com

el programa l’escoltaven moltes persones, va rebre moltes cartes i trucades. Una d’aquestes era de la Dra. Ruggiero explicant que havia rebut una carta de Bruce Álvarez. A l’escrit, li explicava que li havia agradat molt que al programa de ràdio s’hagués parlat de la corda de Brock, ja que Brock era l’avi de la seva dona. I així va ser com Sue va poder conèixer la Dolores (Dee) Brock Patridge, la filla del Dr. Brock.

A una assignatura de lliure elec-ció de la universitat vaig conèixer el famós cordill. Tanmateix, fins que no hi treballes, no descobreixes la genialitat de la senzillesa i vaig tro-bar molt interessant i molt emoci-onant poder descobrir, gràcies a la recerca de Sue, una mica més del pensament i treball del Dr. Brock.

Es tracta de saber més d’una

persona de qui no sabíem res fins ara. Amb aquest escrit, es ret home-natge a un dels grans que gairebé queda a l’anonimat.

El Dr. Frederick W. Brock va néi-xer a Suïssa l’any 1899 i va anar a EUA l’any 1921 per donar classe a l’Escola d’Optometria de Colum-bia. La filla del Dr. Brock va donar a Sue Barry un mecanoscrit titulat Notes de lectura de Brock sobre l’estrabisme. El podeu trobar pu-blicat a la seva web (www.stereo-sue.com). Actualment, fa dos anys que l’estic traduint. Aquesta tasca no deixa indiferent, sobretot per-què ens permet comprendre que era un optometrista avançat al seu temps amb un enginy molt fresc i pràctic per recuperar estrabismes i ambliopies.

Sara Palomé Desvilar

Número de col·legiada 14.189

El Dr. Frederick W. Brock va néixer a Suïssa l’any 1899 i va anar a EUA l’any 1921 per donar classe a l’Escola d’Optometria de Columbia


A la darrera tardor es va publicar al diari Irish Times que la Unitat Pediàtrica del Centre Nacional d’Optometria (National Optometric

Centre, NOC) de Dublín, depenent del Dublín Institute of Technology, tancava les cites per la “deman-da sense precedents” i la falta de recursos. El NOC és l’única clínica optomètrica a Irlanda que presta serveis de forma gratuïta; i el temps d’espera per examinar els infants ha arribat a superar els tres mesos.

Amb el tancament de futures cites, el servei de visita ocular que ofereix el Health Service Executive, la Seguretat Social irlandesa, a tots els nens irlandesos de cinquè grau ha estat suspès, ja que la llista d’es-pera a centres dependents de l’HSE arriba fins als quatre anys. Malgrat el tancament de futures cites al NOC, l’HSE manté el programa de revisió ocular per als alumnes de primer grau.

Síofra Harrington, optometrista responsable clínica del NOC, decla-rava al diari que en algunes zones la miopia havia experimentat un crei-xement del 300%, i mostrava pre-ocupació pels alumnes de secun-dària, amb conseqüències directes sobre el seu comportament.

Preocupats per la notícia, L’As-sociation of Optometrists Ireland (AOI) manifestava que els 350 op-tometristes d’Irlanda estaven capa-citats per examinar els infants que des de l’octubre de 2016 deixarien de tenir aquest servei a càrrec de l’HSE pel tancament de les llistes del NOC, així com pel costum de realitzar-se els exàmens visuals bà-

sics als hospitals de referència amb servei d’oftalmologia.

L’AOI pressuposta en 20 mili-ons d’euros l’estalvi de l’Estat si les revisions de l’HSE, tant per infants com per adults, fossin realitzades pels optometristes irlandesos. Així, els hospitals es delimitarien a trac-tar els casos de naturalesa oftalmo-lògica, amb la consegüent reducció de les llistes d’espera.

A partir del 2015, quan l’exerci-ci de l’optometrista va passar a ser regulat pel Health & Social Care Pro-fessions Council (CORU), es van anul-lar algunes restriccions legislatives pels optometristes irlandesos. Des de la inclusió dels optometristes al CORU, l’AOI pot negociar prestaci-ons públiques amb l’Administració, tal com es fa al Regne Unit.

Notícies de la república d’Irlandacol·laboracions

Síofra Harrington, optometrista responsable

clínica del NOC


La Llei JetEl 28 de febrer de 2004 la

família de l’agent de la Policia de Queensland (Austràlia) Anita Rowland va patir un greu acci-dent de trànsit com a conseqüèn-cia d’un xoc frontal amb un altre cotxe conduït per un malalt d’epi-lèpsia. Si bé Anita va salvar la seva vida, el seu fill Bayley va quedar tetraplègic i el petit Jet va morir a l’accident.

Les investigacions policials i fo-renses van demostrar que el conduc-tor causant de l’accident havia patit nombrosos atacs epilèptics, i que aquests l’incapacitaven per conduir.

Com a resultat de posteriors investigacions i revisions d’acci-dents de trànsit, el forense cap de l’estat de Queensland va recoma-nar als legisladors introduir l’obli-gació dels conductors d’informar de les seves condicions incapaci-tants per a la conducció.

Aquesta i altres recomanacions van ser recollides a la Llei Jet, la primera llei australiana amb nom d’una persona. No notificar una condició invalidant per a la con-ducció per part dels conductors significa una multa de 6.600 dò-lars australians (uns 4.750 euros) i la pèrdua del carnet de conduir.

El glaucoma i la conducció a Austràlia

Les investigacions van mani-festar que els pacients amb glau-coma tenen fins a quatre vega-des més probabilitats de tenir un accident de cotxe que la mitjana d’australians. Això representa una causa potencial de lesions, hospi-talització o la mort; tant per a ells com per terceres persones.

Els optometristes i la llei Jet. Les lleis d’Austràlia del Sud i el territori del Nord

D’acord amb la Llei Jet i d’altres, si un optometrista considera que un pacient està incapacitat per a la

conducció per causes com el glau-coma està obligat a avaluar al pa-cient en referència a les directrius del Reglament de Trànsit Federal; completar el formulari oficial o cer-tificat; i, donar-li al pacient per a la certificació pel seu metge, per a la seva posterior presentació a l’auto-ritat de trànsit.

Com la relació entre el pacient i el professional de la salut és confi-dencial, l’optometrista no acostuma a comunicar-se directament amb l’autoritat de trànsit directament. Per això, a l’estat d’Austràlia del Sud i al territori del Nord, la legis-lació exigeix actualment als profes-sionals de la salut informar directa-

ment a l’autoritat de trànsit sobre la seva preocupació per l’impacte de la salut del pacient en la seva capa-citat per conduir amb seguretat.

Servei de consulta d'’Optometry Australia’

Optometry Australia és l’equiva-lent al Consell General d’Òptics Op-tometristes. Ha creat un servei per aconsellar als optometristes en cas de tenir algun dubte en relació a les seves responsabilitats legals i èti-ques com a professionals de la sa-lut, respecte a la Llei Jet i altres que obliguen a comunicar directament a les autoritats de trànsit estatals i territorials.

Noticies d’Austràliacol·laboracions


Una hipermetropia digna d’estudi, James Joyce

La darrera recepta coneguda de James Joyce, del 1932, és clara: +17.00 diòptries, tot i que, segons sembla, s’havia operat de cataractes per evitar glaucoma, el fort positiu fa definitivament descartar una miopia primigènia.

Hi ha molts més hipermetrops famosos? Segur que sí. Tanma-teix, ens centrarem en el cas de James Joyce perquè possible-ment és l’únic escriptor del qual s’han escrit alguns articles científics sobre la seva visió.

La majoria dels manuals de literatura donen per cert que l’escriptor irlandès era miop, conseqüència de la seva primera

biografia, de Richard Ellman, que al 1959 va escriure: “la seva miopia era l’únic defecte físic”.

Però si observem les fotografies de l’autor d’ Ulisses, arribarem a la conclusió que era hipermetrop. Feia falta un estudi? Possiblement no. Jame Stephens, un altre escriptor irlandès contemporani de Joyce, al 1930 va escriure després de conèixe’l: “Les gruixudes ulleres que portava feien que els seus ulls blaus semblessin gairebé tan grans com els d’una vaca, magnífics”.

El British Medical Journal va publicar al 2011 un estudi de l’oftalmòleg saragossà Ascaso Puyuelo, en què a més d’aclarir la seva hipermetropia, va mencionar les múltiples malalties oculars de Joyce, com iritis, glaucoma o el síndrome de Reiter. Sembla que les seves obres més conegudes les va escriure pràcticament cec, i segurament amb la pràctica pèrdua funcional de l’ull esquerre.

CULTURA

Els genis no cometen errors. Els seus errors són sempre voluntaris i originen algun descobriment James Joyce (1882-1941)


flaix.cat

Se celebra l’Assemblea General Ordinària

El passat 1 de juny es va cele-brar a la seu del COOOC l’Assem-blea General Ordinària, en la qual es va aprovar per unanimitat la ges-tió econòmica, la memòria i la liqui-dació pressupostària de l’any 2016.

Podeu consultar tots els docu-ments a l’Àrea Privada de la web del Col·legi.

Indo aposta pel polaritzatUn any més, Indo segueix apos-

tant fort per les lents polaritzades, les lents solars que aporten protecció i que, a més, eviten els molests refle-xos que produeixen els raigs de sol.

Indo aposta per tenir una àm-plia gamma de lents polaritzades, sent possible sol·licitar-les en tota la seva gamma de monofocals i pro-gressives, i en totes les seves gam-mes: Freemax i Freeform.

A més, aquest any, amplien l’oferta amb l’índex 1.67, per aque-lles graduacions més elevades i que vulguin posar-se la protecció de més èxit dels últims temps.

Però, com a novetat a desta-car, està Polarmax, l’única lent que suma els beneficis del filtre pola-ritzat amb la protecció en totes les radiacions solars, inclosa la infraro-ja, que causa tants danys a escala cel·lular.

“Amb Infrared Technology, patentat per Indo, els ulls que-daran protegits de les radiacions infraroges. Per què és important protegir-se? Perquè el 54% de l’energia emesa pel sol és radiació infraroja, que causa molts danys i molèsties”, subratllen des de la companyia.

La gamma Infrared Technology d’Indo aporta beneficis a la salut, entre els quals es troben el retard de l’aparició de de cataractes, evi-tant que l’IR desnaturalitzi els en-zims del cristal·lí, o de la generació macular associada a l’edat (DMAE). A més a més, preveu la irritació ocular, evitant l’evaporació de la llàgrima i disminuint la fatiga.

A tot això, se li ha de sumar que preveu l’envelliment prematur de la pell, conservant l’elasticitat de la pell del contorn dels ulls.

Nou conveni de clíniques privadesEl passat 25 d’abril es va pu-

blicar el nou Conveni de Clíniques Privades al DOCG (núm. 7356) vi-gent amb caràcter retroactiu de ge-

ner del 2016 a desembre del 2017 prorrogable.

Pots consultar-lo a la web del COOOC.

Desert el Premi Visió amb Futur

En data 23 de març de 2017 i reunida la Comissió Permanent, en delegació de vot de la Junta de Go-vern, es va prendre l’acord de de-clarar desert el Premi corresponent a aquesta convocatòria, ja que els treballs presentats no reuneixen els criteris de qualitat i innovació que es descrivien en les bases de la ci-tada convocatòria.

Tot i l’anterior es vol agrair la vostra participació i interès. Alhora, també us volem animar a participar en la propera edició, que es convo-carà a finals d’any.


ReSound Linx 3D, el futur ja és aquí

ReSound ha llançat una nova família d’un complet ajut auditiu: l’Smart Hearing ReSound LiNX 3D.

Es tracta d’un concepte d’Audició Global que l’equip multidisciplinari de ReSound ha perfeccionat, afe-gint-li cada vegada més elements. Què significa això? “La nova família ReSound LiNX 3D no és solament un ajut auditiu, sinó que és un sistema de comunicació complet per a per-sones amb hipoacúsia”, ha explicat el director general de GN ReSound, José Luis Otero.

Com el seu propi nom indica, ReSound LinNX 3D marca la diferèn-cia en tres dimensions, si bé, abans que cap altra cosa, LiNX 3D és “pro-bablement, el millor ajut auditiu del món mai dissenyat”, ha dit Otero. Els seus usuaris identifiquen fins al 50% millor la parla en diferents en-torns, capten el 40% més de matisos en ambients sorollosos i escolten el 80% més de sons circumdants dels quals poden sentir amb els produc-tes de gamma alta fabricats per la competència.

Hipoacúsia“Les persones amb hipoacúsia

podran escoltar en un entorn amb soroll de liquadores, coberts i pae-lles, per posar uns exemples molt gràfics. Amb ReSound LiNX 3D és possible. Són els millors del mercat en el reconeixement de veu. A més, els seus usuaris escolten les conver-ses provinents de qualsevol direcció, fins i tot amb soroll de fons canvi-ant”, ha assenyalat la directora de màrqueting de GN ReSound, Sandra Salobral.

El Col·legi signa un conveni de donació amb l’Atenció Primària de Lleida

El Col·legi Oficial d’Òptics Op-tometristes de Catalunya (COOOC) i l’Atenció Primària de Lleida han sig-nat un conveni de donació amb l’ob-jectiu de dotar als Centres d’Atenció Primària de Lleida de material que permeti fer un cribratge universal de l’agudesa visual a tota la població infantil (de 4 a 15 anys) de la pro-víncia de Lleida. Amb aquest acord, es pretén afavorir la detecció precoç dels trastorns de refracció i altres anomalies.

Fins ara, els centres de Lleida no comptaven amb criteris unificats, cosa que dificultava fixar els criteris de derivació a l’òptic optometrista. En concret, el material facilitat pel COOOC està format per 53 forats estenopeics i 53 tests E Snellen, que s’han repartit entre les consultes consultes d’infermeria pediàtrica dins del Protocol d’Activitats Pre-ventives i de Promoció de la Salut a l’edat Pediàtrica (PAPPS).

A la web del COOOC podeu llegir la nota de premsa que es va enviar als mitjans i que ens va permetre aparèi-xer a Vilaweb, La Vanguardia, el Punt Avui i el Segre, entre d’altres.

Cas: Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE) amb hemorràgia.

El president i el vicepresident del COOOC es reuneixen amb el conseller de Salut, Antoni Comin

El president del Col·legi, Alfons Bielsa, i el vicepresident, Lluís Biel-sa, es van trobar amb el conseller de Salut, Antoni Comin. En aquesta reunió, també hi va assistir el sub-director general d’Ordenació i Qua-litat Sanitàries i Farmacèutiques, Josep Davins.

A la trobada, el president i el vicepresident van exposar les in-quietuds del Col·legi en relació a la professió i a la salut visual del conjunt de la població. Alhora, van presentar les campanyes impulsa-des pel COOOC. Per part del con-seller, va felicitar al Col·legi per les campanyes impulsades així com pel control que es realitza dels establiments d’òptica. Alhora, va mostrar la voluntat de poder em-prendre possibles futures col·labo-racions.

En aquest sentit, les dues orga-nitzacions van exposar la necessitat de mantenir un contacte directe i ininterromput per tal de garantir la salut visual dels ciutadans de Cata-lunya.

Topcon University: Formació continuada

Topcon University en col·labo-ració amb Optretina, presenten el seu nou programa de formació per a especialistes de la visió. Es tracta d’un complet pro-grama de cursos online, que abastaran temes com la De-generació Macular Associada a l’Edat, ampliació de conei-xements d’anatomia ocular, Retinopatia Diabètica, etc.

Aquests cursos repre-senten una excel·lent opor-tunitat per ampliar conei-xements i poder oferir un

servei més complet als pacients. Tots els interessats poden inscriure’s a la web: webinars.optretina.com.


El Col·legi signa un conveni amb Atelier Jurídic

El COOOC ha signat un conve-ni de col·laboració amb el despatx d’advocats Atelier Jurídic. Es tracta d’un despatx de perfil multidisci-plinari amb professionals formats en especialitats molt concretes per poder atendre les necessitats dels seus clients i aplicant una reducció

directa en els seus honoraris als òp-tics optometristes col·legiats.

A la signatura van assistir el president del Col·legi, Alfons Biel-sa, i els socis fundadors d’Atelier Jurídic, Ana López i Marcos García. El conveni està disponible a la web del Col·legi.

Luneau Technology aposta per la formació

Luneau Technology ha obert una línia formativa a través de les noves tecnologies.

D’aquesta manera, l’empresa demostra la importància d’adap-tar-se al mercat, i sobretot, a les necessitats dels professionals de la visió, als qui, per les seves obliga-cions, cada vegada els resulta més difícil desplaçar-se o assistir a es-deveniments o formacions.

Per això, Luneau Technology ha implantat un sistema de formacions per webinars amb ponents de pri-mer nivell, on els protagonistes són els assistents. Es tracta de sessions totalment obertes i participatives.

Els webinars de Luneau Techno-logy es reprendran al setembre. Po-deu consultar els horaris a: https://web.facebook.com/pg/luneauesp/events/?ref=page_internal

Rebem el Diploma de la MaratóAl Col·legi hem rebut el diplo-

ma acreditatiu que la Fundació La Marató atorga a totes les entitats que hi han col·laborat en l’edició d’aquesta iniciativa.

L’acció del Col·legi es va basar en un concert solidari ofert per la coral de gospel del COOOC, el Gospel Optometrist Choir, que es va celebrar el passat 16 de desem-bre a l’espai Calàbria 66 (l’antiga

ONCE). Tots els diners recaptats es van destinar a La Marató.

En aquesta ocasió, La Marató es va centrar en l’ictus i les lesi-ons medul·lars i cerebrals traumà-tiques. La suma d’esforços va fer possible un nou èxit de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, tant en la divulgació com en el marcador final del programa d’11.384.148 euros.

Nova regulació de les bosses de plàstic

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de data 30 de març de 2017, publica, en el marc de la Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, un se-guit de modificacions del text refós de la Llei reguladora dels residus,

entre les quals es prohibeix el lliu-rament gratuït de bosses de caixa o de lliurament a domicili de qualse-vol material plàstic, incloent-hi el plàstic en general, el plàstic oxode-gradable i el plàstic biodegradable (article 10.5 de la Llei Reguladora de Residus).

La Fundació Barraquer se suma a la Vocalia de Cooperació i Voluntariat del COOOC

La Fundació Barraquer s’ha in-tegrat a la Vocalia de Cooperació i Voluntariat del COOOC, que pretén col·laborar amb les diferents ONG relacionades amb la visió i, així, mi-llorar la qualitat de vida de les per-sones més desfavorides.

El delegat del COOOC a Barce-lona, Francesc Campo, i la vocal de Baixa Visió del Col·legi, Carol Cami-no, són els encarregats de gestio-nar-la. Dins del pressupost ordinari, el Col·legi destina un 0,7% del total a col·laborar amb projectes que for-min part de l’àmbit de l’òptica i l’op-tometria en aquests camps.


Varilux X sèries: innovació global, producció local

Varilux X sèries, l’última innova-ció de Varilux, comença la seva pro-ducció a Espanya. L’arribada de les lents més avançades de Varilux es va celebrar amb un esdeveniment al laboratori que Essilor posseeix a Madrid, en el qual es va obsequiar a Jesús Calleja, aventurer i presenta-dor de televisió, amb el primer pa-rell de lents progressives Varilux X sèries fabricades a Espanya.

Des del passat 30 de juny Vari-lux X sèries està encara més prop dels òptics optometristes del nos-tre país. I és que, després de la seva presentació a l’abril, l’esperada pro-ducció local de les lents progressi-ves més avançades de Varilux és ja una realitat.

Jesús CallejaPer celebrar la seva arribada,

Essilor va organitzar un esdeveni-ment corporatiu que va comptar amb la presència de Jesús Calleja, el conegut aventurer i presentador de televisió, que va tenir l’oportu-nitat de descobrir el laboratori i va ser obsequiat amb el primer parell de lents progressives Varilux X sèri-es fabricades a Espanya.

Després de més de cinc anys de recerca i una forta inversió en R+D+i, el passat mes d’abril les lents Varilux X sèries van ser presentades als òp-tics espanyols amb un espectacular esdeveniment en ‘Las Ventas’.

Orto-K: una solució per controlar l’epidèmia de la miopia

Els canvis en l’estil de vida ac-tual i l’arribada de les noves tecno-logies estan generant que les taxes de miopia creixin a un ritme alar-mant entre els nostres joves. Avui dia, s’estima que prop del 30% dels joves són miops. La tendència ens diu que, al 2050, ja ho serà la meitat d’ells (50%).

Per això, Conóptica, amb la seva web www.lentillasparami.com i la seva campanya en xarxes socials, ofereix informació a la societat per-què conegui que existeixen tracta-ments optomètrics que poden aju-dar a prevenir, alentir i controlar el creixement de la miopia en els me-

nors, principalment els Tractaments d’ortoqueratologia.

“L’ortoqueratologia o les len-tilles d’orto-k són una tècnica op-tomètrica que permet veure bé durant el dia sense ulleres ni lents de contacte, sense necessitat de sotmetre’s a una operació de cirur-gia refractiva, gràcies a l’ús d’unes lents de contacte especials mentre es dorm. Aquestes modelen la còr-nia de forma controlada corregint temporalment el problema de mio-pia de l’usuari”, explica José Garri-do, diplomat en òptica i optometria i Responsable de Serveis Professio-nals de Conóptica.

La FOOT visita les instal·lacions de Prats a Barcelona

Durant el mes de juny ha tingut lloc l’última visita que tanca les for-macions acadèmiques 2016-2017 amb els alumnes de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT), a la seu central de Prats.

Una formació repartida en dues fases: la primera, on es va fer un re-corregut per tot el laboratori, veient i coneixent cadascuna de les secci-ons i les diferents parts de fabrica-ció de les lents: aprovisionat, tallat, afinament, poliment, endurit, multi-capa, coloració, a més dels diferents tipus de bisellats i bisells.

Prats és líder indiscutible en el

desenvolupament de dissenys de bisells especials, a més dels bàsics, per assegurar un ajust perfecte de la lent a la muntura, independent-ment de la corba i de la graduació sol·licitada.

La segona fase va consistir en una formació sobre els diferents nivells d’optimització exclusius de Prats, Geo Adapt, View Adapt i Pro Adapt, on la combinació de la refrac-ció, juntament amb el disseny idoni segons les necessitats individuals de cada pacient i de la muntura escolli-da, dóna com a resultat l’adaptació perfecta als progressius Vimax.


FORMACIÓ COOOC

Consulta més informació a l’apartat de Formacióde la web o a l’aplicació per mòbils del COOOC

Estrabismes: endotropies i exotropies en infants

Docent: Manuel CebeiroData: 4 i 5 de novembreUbicació: seu del Col·legiPreu: 160,00 euros*Crèdits: 2,5 crèdits

··························································································

·························································································· ··························································································

·························································································· ··························································································

·························································································· ··························································································

Optometría clínica Teràpia Visual Baixa Visió

Tècniques de rehabilitació visual

Docent: Maria José PradoData: 14 d’octubreUbicació: seu del Col·legiPreu: 110,00 eurosCrèdits: 1,3 crèdits

Ambliopies refractives en població infantil

Docent: Manuel CebeiroData: 21 i 22 d’octubreUbicació: seu del Col·legiPreu: 160,00 euros*Crèdits: 2,2 crèdits

Screening pediàtric a les òptiques

Docent: Victoria de JuanData: 28 d’octubreUbicació: seu del Col·legiPreu: 100,00 eurosCrèdits: pendent d’acreditació

Psicologia de la baixa visió

Docent: Felipe YagüeData: 29 d’octubreUbicació: seu del Col·legiPreu: 100,00 eurosCrèdits: 1,2 crèdits

TV basada en l’evidència científica

Docent: David PiñeroData: 11 i 12 de novembreUbicació: seu del Col·legiPreu: 160,00 eurosCrèdits: pendent d’acreditació

*Si realitzes tots els cursos del circuit, gaudiràs d’un preu amb descompte

··························································································

Problemes d’aprenentatge en el procés de lectoescriptura


Iniciació a la posturologia

Docent: Cati PovedaData: 25 i 26 de novembreUbicació: seu del Col·legiPreu: 100,00 eurosCrèdits: pendent d’acreditació

Intervenció específica amb persones amb discapacitat visual

Docents: Marga Prunera Pilar BasterrecheaData: 25 i 26 de novembreUbicació: Hospital d’OlotPreu: 100,00 eurosCrèdits: 1,2 crèdits

Diagnòstic i tractament de l’estrabisme infantil

Docents: Montse Augé Consuelo VarónData: 2 de desembreUbicació: seu del Col·legiPreu: 90,00 eurosCrèdits: pendent d’acreditació

serveis col·legialsENTITAT TIPUS OFERTA COM?

SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

CONCERTS A BARCELONA ESPECTACLES

15% de descompte per a tots els concerts del XIII Cicle de Concerts a Barcelona.

mostra carnet

CATEDRAL DE GIRONA VISITES Preu entrada, 2€ mostra

carnet

ESPECTACLES Descomptes varis entrades espectacles internet

MUSEU DEL CIMENT VISITES 20% descompte del preu de l’entrada

mostra carnet

DISFRUTA&VERDURACOMPRES

10% de descompte en totes les caixes principals de fruita i verdura i una dotzena d’ous ecològics amb la primera comanda.

identifi-car-se

TEATRE 20% de descompte amb el preu de l’entrada

mostra carnet

TEATRE25% descompte per dues persones. 8 € a les prèvies. 1 € de descompte per infantils.

mostra carnet

FUNDACIÓ PALAU VISITES 2x1 entrada. mostra carnet

SAT! TEATRE TEATRE 25% descompte. 1€ de descompte infantils.

mostra carnet

GUASCH TEATRE TEATRE 50% descompte entrada adults. mostra carnet

VISITES2x1 entrada. 10% descompte en les publicacions editades pel Consorci del Museu de l’Empordà.

mostra carnet

ECORE ESCOLA10% de descompte en cursos anuals i intensius, i en pressupostos de restauració d’obres d’art.

mostra carnet

MUSEU DE LA XOCOLATA VISITES 20% de descompte amb el preu

de l’entradamostra carnet

TRIVIUM GESTIÓ CULTURAL ESCOLA Condicions especials pels col·legiats.

Consultar a www.coooc.catmostra carnet

DOMUS ARTIS ESCOLA 10% descompte cursos i activitats, per a dues persones

mostra carnet

VINCCI HOTELS VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat internet

COMPRES 15% descompte compres i projectes mostra carnet

ESCOLA Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

COMPRES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

TALLER DE CHEFS ESCOLA 10% Descompte en totes les activitats

mostra carnet

MOVAL TOOLS COMPRES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

MANAGEMENT ESPECTACLES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

COMPRES20% descompte en la primera compra, i 5% descompte en les compres posteriors

identifi-car-se

MUSEU MARÍTIM VISITES 50% descompte mostra

carnet

TANGRAM PSICOLOGIA SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.


VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

ELS AMICS DELS MUSEUS VISITES Condicions especials pels col·legiats.


COMPRES 10% descompte mostra carnet

BARCELONA HEART BURGER RESTAURANTS 12% descompte mostra

carnet


mostra carnet

BARNA HOUSE ESCOLA Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

BALÓ TOUR VIATGES 10% descompte mostra carnet

RESTAURANT Entre un 5% i un 10% de descompte.

mostra carnet


mostra carnet

ENTITAT TIPUS OFERTA COM?

SERVEIS 25% De descompte mostra carnet

EL CLUB DEL VIATGER VIATGES 5% de descompte mostra carnet

L'ART DE VIURE SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

TEATRE Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet


mostra carnet


mostra carnet


mostra carnet

MUSEU DE LA CIÈNCIA VISITES 50% descompte mostra

carnet


mostra carnet

VIATGES 20% descompte mostra carnet


mostra carnet

CLINICA DENTAL DAVOS SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.


VISITES 20% descompte mostra carnet

COMPRES 15% descompte internet

GRUP PERALADA SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.


VIATGES 10% descompte mostra carnet

CANAL OLÍMPIC SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

SERVEIS 5% de descompte mostra carnet


mostra carnet

VISITES Entrada gratuïta. mostra carnet


mostra carnet

SERVEIS 30% descompte en tots els serveis. mostra carnet

MUSEU DE LES MINES DE CERCS VISITES Condicions especials pels col·legiats.


FRANCESC MESTRE ART SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet


trucar o enviar mail


mostra carnet

GHT VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

DERBY HOTELS VIATGES 10% descompte mostra

carnet

DAGUISA VIATGES 10% descompte mostra

carnet

FUNDACIÓ SUÑOL VISITES 2x1 ENTRADA mostra carnet

EL MUIG VIATGES 10% DESCOMPTE mostra

carnet

MONTEPIO GIRONA SERVEIS 15% DESCOMPTE en el centre de revisions mèdiques

mostra carnet

TEATRE GAUDÍ TEATRE 25% DESCOMPTE mostra

carnet

TEATRE 25% DESCOMPTE mostra carnet

LA DESPENSA VERDE SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.


CA L'ANTON VIATGES 10% DESCOMPTE mostra

carnet

SERVEIS 10% DESCOMPTE mostra carnet

SERVEIS 10% DESCOMPTE mostra carnet

PEDIATRES ONLINE SERVEIS 15% DESCOMPTE mostra

carnet

COMPRES CARNET MAKRO mostra carnet


mostra carnet

FORMACIÓ COOOC

Consulta més informació a l’apartat de Formacióde la web o a l’aplicació per mòbils del COOOC

Estrabismes: endotropies i exotropies en infants


··························································································

·························································································· ··························································································

·························································································· ··························································································

·························································································· ··························································································

Optometría clínica Teràpia Visual Baixa Visió

Tècniques de rehabilitació visual

Docent: Maria José PradoData: 14 d’octubreUbicació: seu del Col·legiPreu: 110,00 eurosCrèdits: 1,3 crèdits

Ambliopies refractives en població infantil

Docent: Manuel CebeiroData: 21 i 22 d’octubreUbicació: seu del Col·legiPreu: 160,00 euros*Crèdits: 2,2 crèdits

Screening pediàtric a les òptiques

Docent: Victoria de JuanData: 28 d’octubreUbicació: seu del Col·legiPreu: 100,00 eurosCrèdits: pendent d’acreditació

Psicologia de la baixa visió

Docent: Felipe YagüeData: 29 d’octubreUbicació: seu del Col·legiPreu: 100,00 eurosCrèdits: 1,2 crèdits

TV basada en l’evidència científica

Docent: David PiñeroData: 11 i 12 de novembreUbicació: seu del Col·legiPreu: 160,00 eurosCrèdits: pendent d’acreditació

*Si realitzes tots els cursos del circuit, gaudiràs d’un preu amb descompte

··························································································

Problemes d’aprenentatge en el procés de lectoescriptura


Iniciació a la posturologia

Docent: Cati PovedaData: 25 i 26 de novembreUbicació: seu del Col·legiPreu: 100,00 eurosCrèdits: pendent d’acreditació

Intervenció específica amb persones amb discapacitat visual

Docents: Marga Prunera Pilar BasterrecheaData: 25 i 26 de novembreUbicació: Hospital d’OlotPreu: 100,00 eurosCrèdits: 1,2 crèdits

Diagnòstic i tractament de l’estrabisme infantil

Docents: Montse Augé Consuelo VarónData: 2 de desembreUbicació: seu del Col·legiPreu: 90,00 eurosCrèdits: pendent d’acreditació


CURS ACREDITAT

XERRADES DIVULGATIVES

PRESENTACIÓDE PÒSTERS

Intervenció específica en persones amb discapacitat visual

Marga PruneraPilar Basterrechea

VÀLID PER:

Comportament de l’optometrista envers

la persona cegaManel Martí

Xerrada del’Associació

El Món de PropOlga Martínez

- Participa-hi -

Envia’ns el teu pòster o estudi científic sobre

Baixa Visió

VÀLID PER:

Consulta tota la informació a www.coooc.cat

Aconsegueix premis

Presentació del llibre Vive tu visión

Lluís Bielsa

CURS ACREDITAT





VÀLID PER:





- Participa-hi -


Baixa Visió

VÀLID PER:


Aconsegueix premis


Lluís Bielsa

CURS ACREDITAT





VÀLID PER:





- Participa-hi -


Baixa Visió

VÀLID PER:


Aconsegueix premis


Lluís Bielsa

CURS ACREDITAT





VÀLID PER:





- Participa-hi -


Baixa Visió

VÀLID PER:


Aconsegueix premis


Lluís Bielsa

COOOC inaugura el congrés Barcelona 2017 L’acte, que es va ... · • LA VPC, una oportunitat...

Documents

Transcript of COOOC inaugura el congrés Barcelona 2017 L’acte, que es va ... · • LA VPC, una oportunitat...