Cop d'Ull 242 - Octubre 2015

Èxit del segon triatlóa la Cala

cop d’ull

La hibernació delCastor haurà costat17 milions d’eurosdurant aquest 2015

Les Federacions d’Associacionsde Veïns de Tortosa i Ampostahan posat el peu a l’acceleradorper posar fi a l’alta sinistralitata la N-340 al seu pas per les Te-rres de l’Ebre. La tarda del 24 desetembre van convocar un tall ala carretera N-340 sobre el riuSénia, just a l’inici del tramebrenc d’aquesta carretera.Unes 150 persones van respon-dre a la crida de les federacionsdels veïns i ja es va anunciar undoble tall per aquest dijous 1d’octubre. De fet, els veïns van

advertir que les protestes conti-nuaran cada setmana fins acon-seguir la gratuïtat de l’AP-7. Elsalcaldes afectats pel pas de lacarretera N-340 al seu pas perles Terres de l’Ebre, que tambéreclamen la construcció deltram ebrenc de l’autovia A7, sesumaran a les protestes.El tram de la carretera l’N-340 alseu pas per les Terres de l’Ebreacumula 13 víctimes mortalsnomés aquest 2015, i fins untotal de 66 morts en els darrerscinc anys.

Manel ZaeraINFORMÀTIC I MÚSIC

“I ara què?”#p15

Veïns i alcaldestallen la carreteraper exigir lagratuïtat de l’AP-7

Prat de Comte inicia elcurs amb 12 alumnes

Acaba l’enderroc de lescases de la Catedral

Premi perTibau

La PDE commemora15 anys de lluita endefensa de l’Ebre

Amposta preveurenovar l’enllumenatpúblic el proper 2016

Tortosa Terra AltaCultura

#pag. 17 #pag. 28 #pag. 25

Segueix-nos a

INFRAESTRUCTURES / L’EBRE RECLAMA UNA SOLUCIÓ PER A L’N-340

#p7 i 11

[ ] Els veïns van tallar l’N-340 a l’alçada d’Alcanar / Foto: Joan Panisello

#p27

#p32

Dibuixos a pediatria

#p34

#p5

#p21

Victòria del SíTEMA DEL MES / JUNTS PEL SÍ GUANYA A L’EBRE AMB EL 54’28% DELS VOTS

LA PARTICIPACIÓ VA ARRIBAR AL 76% A LADEMARCACIÓ, 11 PUNTS MÉS QUE EL 2012

CIUTADANS ÉS ARA LA SEGONA FORÇA ATARRAGONA I EL PSC I PP PERDEN DIPUTATS

#p3 i 4

cop d’ull// Octubre 20152

cop d’ull Octubre 2015 // 3

P TORTOSA ÉS INDEPENDENTISTATORTOSA va tenir majoria indepen-dentista aquest 27-S, amb el 49,01%dels vots per a Junts pel Sí i el 8,84%de la CUP. Això suposa que el 57,85%dels vots de la capital del Baix Ebresón partidaris de la independència. Lasorpresa, com en bona part del país,és que Ciutadans ha estat la segonaforça a Tortosa, amb 2.116 vots i el

12,73% dels suports. Sense fer capacte de campanya i sense cap candidatebrenc en la seua llista per Tarragona,el partit d’Albert Ribera i Inés Arrima-das -que està en contra de la vegueriade l’Ebre- ha multiplicat per quatre elseu suport electoral a Tortosa. El PSCha guanyat 68 vots i el PP n’ha perdut384. ICV s’ha deixat 453 vots. G.M.PORTADA

El Sí també guanya a l’Ebre Junts pel Sí s’imposa al territori amb el 54,08% dels vots,

mentre que la CUP és cinquena força amb el 8,02%

27-S. ELECCIONS AL PARLAMENT

El PSC manté la segona posició al Baix Ebre, el Montsiài la Ribera d’Ebre, però el PP queda segon a la Terra Alta

Junts pel Sí va guanyar les elec-cions al Parlament de Cata-lunya, amb 62 escons i el 38,57%dels vots. Per tant, es va quedara sis escons de al majoria abso-luta, i necessitarà els 10 diputatsi diputades de la CUP per tirarendavant el procés cap a a laformació d’un nou estat. Abanda de la gran participació,del 72,4%, l’altre gran titular del27-S va ser que Ciutadans pujai es queda com a segona força,amb 25 escons. La candidatura de Junts pel Sítambé ha guanyat el 27-S deforma clara a la circumscripcióde Tarragona, amb nou dels 18diputats en joc i un 41’59% delsvots. Unes eleccions al Parla-ment on cal destacar l’elevadaparticipació, que ha arribat al76% al conjunt de la demarcacióde Tarragona, gairebé 11 puntsmés respecte les eleccions del2012. L'abstenció ha suposat un24%. A més, 2.413 vots, el 0,58%,han estat nuls i 2.607, és a dir, el0’63%, ho han estat en blanc. La llista de confluència entreCDC i ERC ha quedat a un di-putat respecte la suma d’esconsque van obtenir fa tres anys perseparat, tot i que aquesta ve-gada els convergents es presen-taven sense Unió, que no haobtingut representació ni a Ta-rragona ni enlloc. Ciutadans haquadruplicat el nombre d’es-cons, d’un a quatre, mentre queel PSC ha passat de tres a dos, iel PP ha caigut de tres diputatsa un. En canvi, la CUP ha acon-seguit un representant a la de-marcació per primera vegada, iCatalunya Sí que es Pot ha man-tingut l’escó que tenia ICV. Ambaquestes resultats, Ciutadans se

situa com la segona força mésvotada a la demarcació, per da-vant del PSC i del PP, que s’hanquedat com a tercera i quartaforça respectivament.Ara bé, si ens fixem només ambla regió de Terres de l’Ebre, elsresultats varien. Junts pel Sícontinua sent la clara guanya-dora amb el 54’28% dels vots.Però en canvi la segona força ésel PSC amb el 10’34% dels vots,i Ciutadans ocupa la tercera po-sició, amb el 9’4% dels vots a di-ferència dels resultats al conjuntde la circumscripció de Tarra-gona. El PP és quarta força amb8’25% del vots, i la CUP es cin-quena força amb el 8’02% elsvots. Catalunya Sí que es Pot éssisena força amb el 4’86% delsvots, i Unió Democràtica no vaarribar al 3’15% dels vots.

Tres diputats de l’EbreAixí les coses, tots els diputatsebrencs del nou Parlamentseran de la candidatura de Juntspel Sí. Es tracta de l’indepen-dent Germà Bel, número 1 perTarragona; el rapitenc Lluís Sal-vadó (ERC), número 5; i Merit-xell Roigé, de Convergència,número 8 de la candidaturaJunts pel Sí. A més, cal tenir encompte que la número 2 perBarcelona i expresidenta del’Assemblea Nacional Catalana(ANC), Carme Forcadell, va nài-xer a Xerta. També té força lli-gams amb les Terres de l'Ebre elnou diputat de la CUP, Sergi Sa-ladié, que és de Vandellòs. Encanvi, s'ha quedat a les portesdel Parlament la santjaumeraBibiana Porres, que era la nú-mero 3 del PSC. Tampoc seran alParlament els candidats ebrencsde Catalunya Sí que es Pot, Car-les Sanchís; del PP, Jaume Solé;de la CUP, Carme Abril; i d'U-nió, Toni Polo.

C. Bonet / G. MorenoTORTOSA

Les eleccions al Parlament d’a-quest 27 de setembre han estatuns comicis on la participacióha augmentat fins a 9 punts ales Terres de l’Ebre, i on Juntspel Sí ha guanyat considerable-ment respecte les altres candi-datures. Al Baix Ebre, laparticipació ha estat del 73,63%.Junts pel Sí s’ha imposat amb el54,53% dels vots, per davant delPSC, que ha estat la segonaforça més votada, amb el10,35%. Segueixen Ciutadansamb un 9’93%, que ha augmen-tat més del 7% des del 2012.

Quant al Montsià, Junts pel Síhan obtingut el 51,03% delsvots. El PSC ha estat la segonaforça, amb l’11,28% dels vo-tants. Ciutadans també se situaa la tercera plaça, amb el10,91% dels vots. A la Terra Alta la participacióha estat del 80,08%. El 56,39%dels vots s’han dirigit a la can-didatura independentista deRaül Romeva. A diferència dela resta de l’Ebre, el PP ha estatla segona candidatura amb mésrepresentació a la Terra Alta,amb l’11,33%. La CUP ha esca-lat posicions i és la tercera can-didatura més votada, amb el8,65% dels vots. Finalment, la Ribera d’Ebre

s’ha convertit en la comarca deles Terres de l’Ebre on hi hahagut més participació, amb untotal del 80,35%. Junts pel Sítambé ha estat la candidaturamés votada i, de fet, en aquestacomarca ha obtingut més re-presentació, amb el 60,84% delsvots. El PSC iguala també elsresultats del Baix Ebre i Mont-sià, i aquí és la segona candida-tura amb més vots, 1.226, i el9,30% de suports. La CUP escol·loca com la tercera força,amb el 8,74% dels suports. Lasegueixen Ciutadans, amb el6,66%, i el PP, amb el 5,65%. Ca-talunya Sí que es pot i Unió, encanvi, van obtenir el 4,16% i el3,13%, respectivament.

La participació augmenta 9 punts

Mas celebra la victòria de Junts pel Sí a Barcelona, amb Salvadó i Forcadell. / Foto: ACN.

Maria AcostaTORTOSA


L’Assemblea Nacional Cata-lana (ANC) i Òmnium Cultu-ral van instal·lar una pantallagegant a la plaça Barcelona deTortosa per poder seguir l’es-crutini electoral. Però van serpoc més de cinquanta les per-sones que es van desplaçarfins a aquest punt de la ciutat,al costat del mercat munici-pal, per seguir la nit electoraldel 27-S. Hi eren, això sí, elpresident d’Òmnium Culturala les Terres de l’Ebre, JosepMoragrega, i també el coordi-nador de l’ANC al territori,

Manel Alves, acompanyattambé d’altres membres deles dues entitats com ara Do-lors Roo. Amb tot, es va volerllançar un missatge de victò-ria, tot remarcant que hi ha“un clar mandat democràtic”per aconseguir una Cata-lunya independent. Uns dies abans, Alves va diren una entrevista a Canal 21Ebre que només hi haviaJunts pel sí i les CUP, queaposten clarament per la in-dependència. A banda de rei-terar el caràcter plebiscitaridel 27-S, Alves va destacar laimportància d’aconseguir unaparticipació alta a les Terresde l’Ebre.

PORTADA

Satisfacció moderada de Junts pel SíL’ambient no era de festa grossa a la seu electoral de la

candidatura independentista en un hotel de TortosaEn canvi, els membres de la CUP sí que es van mostrar

eufòrics seguint la nit electoral en un bar de l’Aldea

27-S. ELECCIONS AL PARLAMENT

La pantalla gegant instal·lada a Tortosa. // FOTO: CANAL 21 EBRE.

Cinta BonetTORTOSA

Pantalla gegant alcentre de Tortosa

ANC I ÒMNIUM

Tot i els bons resultats obtin-guts a Catalunya, l’ambient enel punt de reunió de Junts pelSí a Tortosa no era de festagrossa, la nit del 27-S. Elsmembres de la candidaturavan sortir davant dels militantsi simpatitzants que es vanacostar fins a l’Hotel Corona deTortosa, per fer les valoracionsamb tots els vots gairebé escru-

tats i celebrant els resultatsamb moderació. Així i tot, esvan poder sentir crits d’”inde-pendència” quan Artur Mas vaaparèixer en pantalla de televi-sió. La número 8 de Junts pel Síper Tarragona, la tortosina Me-ritxell Roigé, va destacar que lacandidatura havia estat la mésvotada al territori, i va negarque fos un resultat “agredolç”.Per la seua banda, la tambécandidata de Junts pel Sí, AlíciaGamundi, va afirmar que l’en-demà de les eleccions comen-

çava un nou dia per “treballar iconstruir un nou país”.Tampoc es veien cares de satis-facció a la seu del PSC a les Te-rres de l’Ebre. I és que elssocialistes han perdut un dipu-tat a la demarcació i no han ob-tingut l’escó per la candidataebrenca, Bibiana Porres. Mal-grat això, Porres es va felicitarper haver aconseguit mantenir-se i posicionar-se com a segonaforça al territori.També faltava l’alegria a la seud’Unió a Tortosa. El candidat

ebrenc, Toni Polo, va afirmarque aquestes havien estat uneseleccions molt polaritzades.Però va treure pit pels resultatsd’Unió, tot afirmant que mal-grat no haver obtingut repre-sentació parlamentària havienaconseguit gairebé 3.000 vots ales Terres de l’Ebre. De fet, esva mostrar convençut que Unió“continuaran creixent”.On sí que es respirava un am-bient d’eufòria era a la CUP,que van optar per reunir-se enun bar de l’Aldea. La candidata

Carme Abril va remarcar quecal materialitzar la voluntat po-pular en fets, tot apel·lant a ladesobediència i a una declara-ció unilateral d’independència.Força desencantats estaven elsmembres de la candidaturaCatalunya Sí que es Pot, queben aviat, abans que acabés elrecompte, van marxar del seupunt de reunió, i no van aten-dre els mitjans de comunicació.El candidat ebrenc del PP, eltortosí Jaume Solé, va passar lanit electoral a Tarragona.

Cinta BonetTORTOSA


La PDE commemora 15 anys de lluitaEl moviment social celebra el seu quinzè aniversari amb

una piulada massiva d’activistes a les xarxes socials Havia de crear-se a Saragossa, però el seu naixement

es va precipitar en una assemblea informativa a Tortosa

MEDI AMBIENT

La Plataforma en Defensa del'Ebre (PDE) va fer una crida através de les xarxes socials elpassat 15 de setembre, perquètothom que volgués fer-ho,amb l'etiqueta #15anysPDE,pogués compartir els records,les reivindicacions i els desit-jos de futur de la lluita en de-fensa de l'Ebre. A l'estiu del 2000 ja es parlava

de la necessitat de crear laPDE, però el moviment socialque va aconseguir aturar eltransvasament de l'Ebre -pre-vist al Plan Hidrológico Nacio-nal (PHN) del PP amb elsuport de CiU-, no va nàixeroficialment fins a l'assembleaque va tenir lloc a Tortosa unvespre ventós del 15 de setem-bre del 2000. En realitat, haviade constituir-se a Saragossa el23 de setembre, però l'èxit del'assemblea informativa -ambprop de 700 persones a l'audi-

tori- va desembocar en laconstitució formal de la PDE ien una manifestació espontà-nia pels carrers de Tortosa. Durant l'estiu anterior, lapremsa espanyola ja haviaanunciat que el govern del PPimpulsaria un altre PHN, i quel'aleshores ministre de MediAmbient, Jaume Matas, voliarecuperar el vell projectetransvasament de l'Ebre, en lalínia del que havia intentat elsocialista Josep Borrell. Envista d'això, la Coordinadora

Antitransvasaments, dirigidaper Manolo Tomàs, que jahavia lluitat contra el mini-transvasament a Tarragona, vainiciar els contactes amb altresentitats com ara Coagret -també fundada a Tortosa el1996-, amb Seo/Bird Life i ambAmics i Amigues de l'Ebre perorganitzar una assemblea al'auditori. També es van fer elsprimers contactes polítics,però amb poc èxit. D'entrada,només ERC i ICV van apostarper donar suport al moviment

antitransvasament, la força delqual encara no es podia pre-veure. La seua mobilització vaser clau perquè el 2004 el so-cialista José Luis RodríguezZapatero derogués el transva-sament. El 2015, la PDE esmanté alerta pel nou Pla Hi-drològic de la conca de l'Ebre,amb un cabal ambiental "in-suficient" per al tram final delriu, i amb l'amenaça d'un nouPHN que podria recuperar elprojecte de transferir aigua del'Ebre fora de la seua conca.

Gustau MorenoTORTOSA

PORTADA

La revisió del Pla Hidrològic del'Ebre va superar el 3 de setem-bre el tràmit del Consell del'Aigua de la conca amb la in-èdita oposició de quatre de lesnou comunitats autònomesafectades: Catalunya, Navarra,Euskadi i la Comunitat Valen-ciana. Un escenari que, mésenllà dels 66 vots favorables,per dinou en contra i dos abs-tencions, va posar de manifestla inexistència de consens alvoltant del document, segonsvan remarcar tant la Generali-tat com la Plataforma en De-fensa de l'Ebre (PDE), que vaimpulsar un vot contrari moti-vat. A més, la PDE va recordar

a la Confederació Hidrogràficade l'Ebre (CHE) que el nou plaincompleix les directrius euro-pees sobre els cabals i els rega-dius, un fet que pot impulsarfortes penalitzacions per a l'Es-tat espanyol. L’alcalde de Deltebre, LluísSoler, va assistir a la reunió enrepresentació de la Generalitati en substitució del convergentFerran Bel, que era al Senat.Soler anava acompanyat delprimer tinent d’alcalde d’AfersInterns i Institucionals, KilianFranch, que també va votar-hien contra. De fet, Deltebre vafer tres vots contraris, ja que elpresident del Sindicat de Regsde la Comunitat de Regants del’Esquerra de l’Ebre, FrancescCasanova, també va rebutjar elnou Pla Hidrològic de l‘Ebre.

Soler i Franch, amb els seus vots contraris. // FOTO: DELTEBRE.CAT.

G.M / ACNDELTEBRE

Tres comunitats sesumen al rebuig catalàal nou Pla Hidrològic

MEDI AMBIENT


PORTADA

L’empresa de transport Hifeva commemorar aquest mesde setembre el seu centenarii ho va fer amb la presentacióde la restauració del bus his-tòric número 7, del 1928, quefeia el trajecte de Tortosa aPeníscola.El president de la Hife, JoséMaria Chavarria, va explicarque “el bus emblemàtic tor-narà a veure’s circular per lesTerres de l’Ebre”. En relacióa la trajectòria de l’empresava recordar el primer reco-rregut que va fer-se amb au-

tobús, des de Benassal aFuente en Segures. En l’actehi era present el secretari deMobilitat, Ricard Font, qui vadestacar la responsabilitat del’empresa amb el transportamb autobús i el seu compro-mís amb el territori. L’alcaldede Tortosa, Ferran Bel, tambéva tindre paraules de lloançaa l’empresa tot remarcantque la implicació de tot l’e-quip de la Hife ha estat fona-mental perquè aquest tirésendavant. Quant a la recupe-ració del bus de principis delsegle XX, Bel va dir que era“una joia i tot un goig quetorni a circular pels carrersde Tortosa”.

L’atur frena el creixement econòmicLa incapacitat per reduir la taxa d’atur s’ha convertit en

un dels principals malsdecap pel creixement de l’economiaEls experts remarquen la necessitat que els empresaris

aprofitin de forma més àmplia el capital humà

ECONOMIA

El bus històric númer 7 de l’empresa Hife. // FOTO: IRENE LÓPEZ.

Irene López / C.B.TORTOSA

Hife celebra elseu centenari

COMMEMORACIÓ

Acte de presentació de l’informe de les cambres. // FOTO: M.V.

La incapacitat de reduir l'atur,amb taxes que continuen forçaper sobre de la mitjana cata-lana i més pròximes a l'espan-yola, s'ha convertit en un delsprincipals maldecaps perpoder apuntalar un cert creixe-ment de l'economia del Campde Tarragona i les Terres de l'E-bre. Així ho va afirmar JoaquimMargalef, el professor del Grup

de Recerca en Indústria i Terri-tori (GRIT) de la de la URV iautor de l'informe de conjun-tura del segon trimestre de2015, elaborat junt amb lescambres de comerç de la pro-víncia. En concret, aquest es-tudi constata que, tot i les xifresd'ocupació positives, aquest in-crement continua sent del totinsuficient per activar la de-manda interna i es manté unaexcessiva temporalitat. Així lescoses, Margalef va remarcar lanecessitat que el teixit empre-

sarial aprofiti de forma moltmés àmplia el "capital humàmolt preparat", que ajudaria areduir l'atur, potenciant la ca-pacitat "importadora i exporta-dora" de molts sectors, aixícom la situació del Camp i l'E-bre al sud d'Europa i el Medi-terrani. El president de laCambra de Tortosa, José MaríaChavarría, va admetre les difi-cultats en la reducció de l'aturi va lamentar la manca d'accésal crèdit bancari per part demolts empresaris.

Cinta BonetTORTOSA


Els quatre morts en els dos ac-cidents de trànsit dels dies 7 i 9de setembre, al Perelló, hanprovocat una onada d’indigna-ció a les Terres de l’Ebre, queclama perquè es trobi una so-lució urgent i definitiva peracabar amb l’alta sinistralitat a

l’N-340. Plovia sobre mullat. Enels mesos d’estiu, els accidentsen el tram ebrenc d’aquesta ca-rretera s’han endut la vida desis persones, que són un totalde 13 en el que portem de 2015.Però és que les dades generalsencara són més preocupants.En total, hi ha hagut almenys 45accidents, vuit dels quals de ca-ràcter mortal. A més, als 13morts d’enguany cal sumar els

12 ferits greus i els 67 ferits lleusdurant el mateix període.Les federacions veïnals de Tor-tosa i Amposta han dit prou ihan portats als jutjats tant al go-vern de l’Estat com a la Gene-ralitat. A més, han programatuna sèrie de talls a l’N-340 finsque assolir la gratuïtat de l’AP-7 que fa mesos que reclamen.Els alcaldes del territori tambévan tallar la carretera el 12 de

setembre. A tot això, la respostade la Generalitat ha estat posar-se al costat de les reclamacionsdel territori, però ha estat moltcriticada la decisió del ServeiCatalà de Trànsit d’abalisaramb cons un tram de 13 quilò-metres entre l’Ametlla de Mari el Perelló, per evitar els avan-çaments. Tant els alcaldes comles entitats veïnals han advertitque els cons provoquen més

inseguretat i més perill d’acci-dents en aquesta via. Mentres-tant, el govern de l’Estat s’halimitat a proposar un grup detreball, tot i que després hasuggerit bonificar els camionsque vulguen circular per l’AP-7 i també construir cinc roton-des. A banda, hi ha hagut altresaccidents a l’AP-7 i a l’N-340,elevant fins a 18 els morts a laxarxa viària de l’Ebre.

G.M.TORTOSA

Unes 150 persones van tallar lacarretera N-340 la tarda del 24de setembre, convocades per lesfederacions d’associacions deveïns de Tortosa i Amposta, perexigir la gratuïtat immediata del’autopista AP-7. A més, hananunciat que els talls de carre-tera es repetiran cada setmana,fins que es trobi una solució òp-tima per acabar amb la mortali-tat en el tram ebrenc de l’N-340,que acumula 66 morts en els da-rrers cinc anys. D’aquesta ma-nera, les entitats veïnals hanposat el peu a l'accelerador en laofensiva per acabar amb la sinis-tralitat i la mortalitat a l’N-340, iadverteixen que no aturaran lesprotestes fins aconseguir-ho. El primer tall de trànsit es va fersobre el riu Sénia, just a l'inicidel tram ebrenc d'aquesta carre-tera, al terme d’Alcanar. El tall esva allargar 45 minuts i va haver-hi un minut de silenci per a lesvíctimes. Dels 66 morts en cincanys, 13 de les víctimes són del2015. El president de la Federa-

ció de Veïns de Tortosa, JosepBaubí, va anunciar un nou tallper aquest dijous, 1 d’octubre, ala mateixa hora, que es faràtambé en aquest punt d’Alcanar,així com també en un punt perconcretar entre l'Ampolla i l'A-metlla de Mar.En el tall a l’N-340 es va denun-ciar un cop més “les carènciesbrutals i la deixadesa” que pa-teixen les infraestructures de lesTerres de l'Ebre. Baubí i el pre-sident de la Federació de Veïnsd’Amposta, Llorenç Navarro,van titllar de “nyap” les propos-tes fetes des del ministeri de Fo-ment per solucionar elproblema de l’N-340, com l'aba-lisament amb cons d'uns 13 qui-lòmetres entre Perelló il'Ametlla de Mar per evitaravançaments, o la construcció decinc rotondes.Al marge del tall de carretera,Baubí i Navarro també van feruna crida a altres associacionsveïnals o entitats que es vulguinsumar a la lluita de les federa-cions, perquè organitzin altrestalls en altres punts del tramebrenc de l’N-340 fins aconse-guir la gratuïtat de l’AP-7.

PORTADA

L’Ebre clama per una solució a l’N-340INFRAESTRUCTURES

Les federacions veïnals de Tortosa i Amposta realitzentalls de carretera per reclamar la gratuïtat de l’AP-7

El tram ebrenc de l’N-340 acumula 13 víctimes mortalsen el 2015, i un total de 66 morts en els darrers cinc anys

G.M. / C.B.ALCANAR

Les federacions de veïns de Tortosa i Amposta van tallar la carretera a Alcanar. // FOTO: ACN.

Un estiu negre a les carreteres del territori

Una imatge de l’accident del 7 de setembre, on van morir tres persones. // FOTO: ACN. Els alcaldes van convocar un tall de carretera el 12 de setembre. // FOTO: JOAN PANISELLO.


PORTADA

El Departament de Territori iSostenibilitat ha posat en fun-cionament una nova targeta T-10, que rebaixa el preu delsviatges amb autobús des de lesTerres de l'Ebre fins a Tarragonaper sis euros el trajecte. De fet,el nou preu suposa un des-compte del 61% respecte el bit-llet senzill. Actualment, el bitlletsenzill pel aquest mateix tra-jecte, entre Alcanar i Tarragona,costa 15,3 euros, i en canvi unviatge amb la T-10 surt per 11,55euros. El nou abonament per-metrà viatjar per només 6 eurosel trajecte. La targeta es posa en funciona-ment aquest 1 d'octubre, totcoincidint amb l'ampliació deles freqüències d'aquesta línia.Fins ara, hi havia només una ex-pedició d'anada i una de tor-nada, que ara passen a ser cincd'anada i tornada els dies fei-ners. L'empresa Hife, que operael servei, també oferirà un tra-jecte d'anada i un de tornadaels diumenges a la línia Alca-nar-Sant Carles-Amposta-l'Aldea-Tortosa-Tarragona. Amés a més, Territori i Sostenibi-

litat ha assegurat que els noushoraris s'han dissenyat percomplementar-se amb el serveiferroviari. A banda, des del passat 7 de se-tembre també han entrat envigor nous descomptes en latargeta multiviatge T-10 en elsdesplaçaments entre les Terresde l'Ebre i Barcelona. Així, s’haunificat el preu d'aquest títolper a qualsevol municipi ebrencamb la línia regular de bus a lacapital catalana, i ha passat acostar 95 euros. La nova tarifasuposa una rebaixa de fins al60% en el preu respecte del bit-llet senzill. Des d'Alcanar, elpreu del trajecte a Barcelonas'ha abaratit dels 12,78 euros als9,5 euros. Des de Tortosa, perexemple, el preu per trajecte hapassat dels 10,95 euros als 9,5euros. L'objectiu del Departa-ment de Territori i Sosteniblitatés estimular la demanda i millo-rar la competitivitat del trans-port públic entre l'Ebre iBarcelona amb preus atractiusper als viatgers. Segons Territori i Sosteniblitat,des de l'any passat s'han intro-duït progressivament un con-junt de millores en l'oferta deserveis d'autobús en aquest co-rredor, de tal manera que ac-

tualment s'ofereixen deu ana-des i deu tornades de dilluns adivendres des de la zona d'Al-canar, així com cinc anades icinc tornades els dissabtes idiumenges. Des de la Terra Altai la Ribera d'Ebre, la connexióes fa amb tres anades i tres tor-nades diàries en període lectiu,i dos anades i dos tornades laresta de l'any. La targeta T-10 és multiperso-nal, de manera que la poden ferservir diverses persones d'un

mateix grup alhora, i s'adqui-reix als mateixos autobusos i ales taquilles de l'empresa Hife,que gestiona aquestes línies. Larecàrrega es pot fer tant a dinsdels autobusos com a les taqui-lles de l'operador -estació d'au-tobusos de Tortosa i Amposta itaquilles de Barcelona. Quant als viatges interns a lesTerres de l'Ebre, la T-10/120 quees va posar en marxa l'octubrepassat ha abaratit el cost delstrajectes fins a un euro per

viatge. Així, fins a l’1 de setem-bre s’havien venut 6.727 targe-tes T-10 al territori, amb lesquals s’havien efectuat 226.109viatges. De fet, un 44% dels des-plaçaments en transport pública l’Ebre es fan ja amb aquestatargeta. A més, en el mateix pe-ríode hi ha hagut un 14% d’in-crement de demanda, amb untotal de 61.422 viatges més. Fi-nalment, des del 14 de setembrehi ha més freqüències en eltransport públic del territori.

Un dels nous autocars de l’empresa Hife, en una imatge d’arxiu. // FOTO: ACN.

Les noves T-10 permeten viatjar a Tarragonaper 6 euros i a Barcelona per 9,50 euros

MOBILITAT

G.M. / C.B.TORTOSA

La targeta multiviatge a Tarragona entra en vigor l’1d’octubre; la de Barcelona funciona des del 7 de setembre

Les més de 6.700 targetes T-10/120 que s’han venut enmenys d’un any han permès fer més de 226.000 viatges

El territori acollirà refugiats siriansTortosa, Amposta, Batea i la Ràpita són alguns dels

municipis ebrencs que ja s’han ofert a rebre asilatsLa capital del Baix Ebre habilita una oficina per rebre

els oferiments d’ajuda i col·laboració de la ciutadania

SOLIDARITAT

El ple de l'Ajuntament de Tor-tosa va aprovar per unanimitatde tots els grups municipalsuna moció de suport a l'acollidadels refugiats sirians i altres víc-times de conflictes armats. Eltext aprovat va ser consensuatper les entitats municipalistes iel Fons Català de Cooperació alDesenvolupament. L'assump-ció del contingut íntegre d'a-

questa moció de Presidència vacomportar la retirada de mo-cions similars d’altres grupsmunicipals. A banda, a travésde l'Àrea de Serveis a les Perso-nes, l’Ajuntament de Tortosa hahabilitat una oficina per recep-cionar tots els oferiments d'a-juda i col·laboració per part dela ciutadania dirigits a acollir elsrefugiats de Síria i altres païsosen conflicte. Amb aquesta ofi-cina s'hi podrà contactar pre-sencialment, a les dependènciesmunicipals de l'Àrea de Serveis

a les Persones, per telèfon al977585800 i 977585810, i mitjan-çant correu electrònic a l’adreç[email protected]é la Junta de Govern Localde l’Ajuntament de Batea vaaprovar per unanimitat posar adisposició del govern de la Ge-neralitat les instal·lacions del’alberg municipal, com a recursper a donar resposta a la gestiód’acollida als refugiats.A més, Amposta s'adherirà a laxarxa de ciutats i pobles refugiper acollir persones refugiades.

Així ho van acordar els quatregrups municipals, que en el pledel 28 de setembre van presen-tar una moció conjunta. Entrealtres coses, el text demana a laGeneralitat que tingui un paperactiu davant la crisi de refugiats,tot oferint la seva col·laboracióper acollir sol·licitants d'asil ipersones refugiades, així comtambé que dissenyi un modeld'intervenció propi que gestionide forma més humanitària i efi-cient l'acollida de persones.També faran una aportació eco-

nòmica a una de les entitats quetreballen pels drets dels refu-giats. En el mateix ple, els qua-tre grups també van presentarla moció del Fons Català de Co-operació al Desenvolupament. Finalment, també l’Ajuntamentde Sant Carles de la Ràpita s’hacompromès a oferir-se com amunicipi d’acollida. L’acordtambé insta els governs espan-yol i català a destinar-hi més re-cursos, així com a col·laboraramb les entitats que col·laborenen l’acollida de refugiats.

G.M. / C.B.TORTOSA / AMPOSTA


El Govern ha donat per tancadala controvèrsia al voltant del fi-nançament dels tractamentscontra les plagues del la moscanegra i el mosquit a les Terres del'Ebre amb un conveni que ga-ranteix 780.000 euros anuals alllarg de tres anys als tècnics delConsorci de Polítiques Ambien-tals de les Terres de l'Ebre (CO-PATE). El delegat del Govern ales Terres de l'Ebre, Xavier Palla-rès, va explicar que aquest acordinterdepartamental permetràque l'organisme pugui determi-nar els tractaments en funció decriteris tècnics. A aquesta quan-titat, que inclou els tractamentsal Segre contra la mosca negra,

s'afegeixen 50.000 euros de laDiputació de Tarragona i 60.000per gestionar la Reserva de laBiosfera. La manca efectiva de recursosdel COPATE havia arribat aposar en perill, enguany mateix,la continuïtat, periodicitat i efec-tivitat dels tractaments contra lamosca negra i el mosquit. L'a-cord assolit ha de permetre des-encallar aquesta situació crònicade manca de recursos que s'a-rrossegava durant els últimsanys. El delegat del Govern es vafelicitar per l'acord i va subrat-llar que, més enllà del volumdels recursos, permetrà que elstractaments es puguin gestionarseguin criteris "estrictament tèc-nics" coneixent ja, a principisd'any, el pressupost disponibleper a cada campanya. “Els tèc-nics podran fer els tractaments

quan ho creguin necessari i nodependran de segons qui els au-toritzi”, va subratllar, tot recor-dant que els recursos, finsaquests moments, s'habilitavensobre la marxa i en funció de lescircumstàncies. Aquest canvi, vaafegir, permetrà donar “tran-quil·litat al territori” sobre lesmesures contra les plagues queresulten molestes per als seushabitants i turistes. Tot i que ja existia acord de Go-vern per impulsar aquest con-tracte, Pallarès va explicar queun problema amb la imputacióduplicada de l'IVA per part delCOPATE ha retardat la seva con-creció. Segons va recordar, elCOPATE havia de pagar aquestimpost als seus proveïdors i, almateix temps, justificar-lo da-vant la Generalitat, fet que supo-sava “duplicar” el seu

pagament. Finalment, al tractar-se d'una entitat formada per or-ganismes públics i quedisposarà de fedatari pública nohaurà de tornar a facturar a Te-rritori i Sostenibilitat.

El mosquit tigre s’expandeixAixí mateix, i dos anys desprésde certificar la seva presència encinc municipis de les Terres del'Ebre, el tècnics del COPATEconstaten que el mosquit tigreha colonitzat ja pràcticament totel territori. Però la nova plagaencara no ha tocat sostre i conti-nua expandint-se a través, prin-cipalment, dels desplaçaments al'interior de vehicles. Els tècnicsdel COPATE negocien amb laDiputació de Tarragona la im-plantació d'una estratègia globalde conscienciació i prevenció atota la província.

TRACTAMENTS

Inici imminentde les obres del’edifici de lesdelegacions

El delegat del Govern a lesTerres de l’Ebre, Xavier Palla-rès, va anunciar a principis desetembre que les obres delnou edifici de les delegacionsquedaven ajornades perquèl’empresa adjudicatària haviarebutjat la proposta de la Ge-neralitat de redimensionar elprojecte i abaratir el cost delstreballs. Dies després, la ti-nent d’Urbanisme de Tortosa,Meritxell Roigé, avançava queen els propers dies es podrienreprendre les obres de l’edi-fici de les delegacions desprésque l’empresa adjudicatàriaarribés a un acord amb el Go-vern per poder iniciar els tre-balls. C.B.

BREUS

El nou edificijudicial deTortosa tiraendavantLa Generalitat ha adjudicat lamodificació del projecte deconstrucció de l'edifici judi-cial de Tortosa, a l'empresaJosep Camps Povill & OlgaFelip Ordis Espanyola, per unimport de 276.000 euros i untermini d'execució del nouprojecte de cinc mesos i mig.Així, caldrà adaptar el pro-jecte anterior, del 2009, peradequar-se a les necessitatsde l'administració de justícia.El nou edifici ha d’acollir cincunitats processals de suportdirecte de primera instància iinstrucció, el jutjat de guàrdia,el servei comú general, el ser-vei comú d'execució civil, elservei de clínica de l'Institutde Medicina Legal de Cata-lunya (IMLC) i dependènciesper als procuradors, advocats,arxiu i zona de detinguts. Laresta d'òrgans judicials i ser-veis estaran situats a la seuactual, a la Plaça dels Estudis.Pel que fa a tecnologies de lainformació i la comunicació,l'edifici disposarà d'eines perinformatitzar els registres iper al repartiment d'assump-tes, connexió amb basesdades, així com videoconfe-rència i enregistrament de ju-dicis i declaracions. Lapoblació total del partit judi-cial de Tortosa és de més de80.000 habitants de catorzemunicipis del Baix Ebre, delsquals 34.000 corresponen aTortosa. C.B.

Lluita garantida contra la mosca

Cinta Bonet / ACNTORTOSA

El Govern finançarà amb 780.000 euros elstractaments contra la mosca negra i el mosquit

Un conveni interdepartamental garanteixaquests recursos al llarg de tres anys

Un helicòpter buida la càrrega d’insecticida biològic BTI al riu Ebre, a l’assut de Xerta. // FOTO: ACN.

PORTADA


Milers d’ebrencs es van desplaçar fins a Barcelona perparticipar a la Via Lliure per la Meridiana. Només desde Tortosa i Amposta van sortir una vintena d’autobu-sos, i van ser desenes les persones que es van desplaçarper compte propi fins a Barcelona responent així a lacrida de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òm-nium Cultural. Segons la Guàrdia Urbana de Barcelonavan ser prop d'1,4 milions les persones que van partici-par a la Via Lliure delimitant el camí que un punter ge-gant va marcar simbòlicament cap a la RepúblicaCatalana. Les Terres de l’Ebre tenien assignat els trams15, 16, 17 i 18. Els participants van mostrar les cartolines

de color al pas del punter creant una onada gegantd'il·lusió, festa i crits a favor de la independència.També va ser nombrosos els alcaldes i representantsmunicipals de les Terres de l’Ebre que es van desplaçarfins a la Meridiana, com ara l’alcalde d’Amposta, AdamTomàs, o el de la Ràpita, Josep Caparrós. La presidentaConvergència a l’Ebre, Imma Juan, va destacar l’àmpliarepresentació ebrenca que any rere any es registra enels actes de l’11 de Setembre. Per tal d’amenitzar l’es-pera diversos grups del territori van pujar als escenarisde la Via Lliure. És el cas del grup Xeic!, Lo GitanoBlanc, Joan Rovira o Montse Castellà. Un cop va passarel punter pel tram ebrenc, la gent va tancar la zona depas i va esperar la seva arribada fins a l’entrada del Parcde la Ciutadella amb crits d’independència.

1’4 MILIONSSón les persones que van participar enla Via Lliure a la Meridiana segons laGuàrdia Urbana de Barcelona,delimitant el camí que el puntergegant va marcar simbòlicament cap ala Repúblicana Catalana.

TTELEOBJECTIU

OFRENA A JOSEP RODRÍGUEZEN MOTIU de la commemoració del'Onze de Setembre, ERC Tortosa vavoler recordar la figura de Josep Rodrí-guez, alcalde de Tortosa entre 1936-1939, afusellat pel franquisme. Elportaveu municipal d'ERC a l’Ajunta-ment de Tortosa , Josep Monclús, va rei-vindicar que "Josep Rodríguezrepresenta els valors de les persones

que al llarg de la història han lluitat pera la defensa de les llibertats del país ide la seva gent, fins al punt d'arribar aperdre la vida". Amb l'ofrena d'un ramde roses a la placa commemorativa alcarrer que porta al seu nom, ERC vavoler recordar així el compromís i sacri-fici de Josep Rodríguez per les llibertatsdels seus conciutadans. C.B.

L’Ebre reivindica la independència a la Meridiana

Cinta Bonet / FOTOS: Joan Panisello


TELEOBJECTIU

Talls continuats per acabar amb la sinistralitat

Unes 150 persones van tallar la N-340 el pas-sat 25 de setembre per exigir la gratuïtat im-mediata de l’autopista AP-7. Les federacionsde veïns d'Amposta i Tortosa han posat el peua l'accelerador en la ofensiva per acabar ambla sinistralitat i la mortalitat a la carretera N-340, i adverteixen que no aturaran les protes-tes fins aconseguir-ho. El primer tall detrànsit es va fer sobre el riu Sénia, just a l'inicidel tram ebrenc d'aquesta carretera, a Alca-nar. El tall es va allargar 45 minuts i hi vahaver un minut de silenci per a les víctimes.Són 66 morts en 5 anys, 13 morts aquest any2015. El president de la Federació de Veïns de

Tortosa, Josep Baubí, va anunciar que es rea-litzarà un tall cada setmana fins aconseguir lagratuïtat de l’AP-7. En el primer tall a la N-340 es va denunciar un cop més “les carènciesbrutals i la deixadesa” que pateixen les in-fraestructures de les Terres de l'Ebre. Baubí iel president de la Federació de Veïns d’Am-posta, Llorenç Navarro van titllar de “nyap”les propostes fetes des del ministeri de Fo-ment per solucionar el problema de la N-340,com l'abalisament amb cons d'uns 13 quilò-metres entre Perelló i l'Ametlla de Mar perevitar avançaments, o la construcció de diver-ses rotondes.

Cinta Bonet / Fotos: ACN

Troben l’esquelet de l’antiga Cucafera de Tortosa

Durant la rehabilitació del manantial de l’Esperança, al’antic balneari d’en Porcar de Tortosa, es va fer una tro-balla inesperada. I és que va aparèixer a la llum l’esque-let de la Cucafera més antiga de Tortosa. L’Ajuntamenti la Colla Gegantera de la ciutat van decidir conservaraquesta joia del folklore tortosí i exposar-la de formapermanent a la Casa dels Gegants, ubicada a l’antigaLlotja del parc municipal Teodor González.Durant la presentació pública de la troballa, durant lesFestes de la Cinta, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va re-marcar que es recuperava una peça “original i impor-tant” que data del segle XIX. Bel també va recordar queanys enrere es va trobar el cap d’aquesta Cucafera i queactualment es guarda restaurat al Saló Verd del mateixAjuntament. L’alcalde de Tortosa també va fer notar quees tracta d’una Cucafera “diferent a aquelles que acos-tumem a veure, molt més alta i prima”. Després deposar en valor la feina feta per part de la colla gegan-tera, l’alcalde de Tortosa es va mostrar esperançat depoder veure tornant a circular pels carrers de la ciutat,“només en situacions excepcionals”, aquest antiga Cu-cafera amb el seu cap recuperat.

Irene López / C.B. / FOTOS: Irene López

150van ser les persones que van tallar la N-340 entre Alcanar i Vinaròs per exigir la gratuïtat de l’autopista


SEMPRE m’han fascinat elsque, tranquil·lament, afirmenque són catalans i també espan-yols. En primer lloc perquè l’au-toidentificació nacional parteixd’una varietat eclèctica de su-pòsits hi ha gent que es defineixen funció de l’origen dels pro-genitors, i/o del lloc on va fer elprimer plor, i/o de l’espai enquè conviu regularment, i/o dela ideologia des de la qual creaels seus raonaments quotidians.I, en segon lloc, perquè algunsho fan per una qüestió de su-pervivència; principalment, elsque ostenten interessos com-partits com esportistes, actors,empresaris, i altres que optenper nedar entre dues aigües nosigui cas que... Durant aquestacampanya electoral n’hem sen-tit de tots colors però aquestaidentificació a dues bandes (uncandidat del PP va arribar a dirque ell era espanyol, català i an-dalús) segueix sent la que més

em fa ballar el cap.

TÈCNICAMENT, la nacionalitatés un formalisme administratiuque atorga drets i deures gene-rats per un sistema historico-cultural més o menys dinàmic.En aquest sentit, només hi acce-direm si la nacionalitat en qües-tió té el suficient poder perdistribuir-lo. Estaríem parlant,doncs, d’estats reconeguts i so-birans que administren unesparticularitats pròpies i diferen-ciades com poden ser la històriacomuna, l’idioma, la religió, elllegat cultural o la delimitaciógeogràfica. Així, els nacionalsd’aquests estats adquireixendrets i deures que poden variarenormement d’un estat a l’altre,i desenvolupen la seva vida dià-ria sota el paraigua d’una es-tructura protectora i estimulanten la recerca d’un progrés i be-nestar. Ara bé; què passa quanuna nacionalitat no té el poder

de produir el formalisme admi-nistratiu?

ENS TROBEMque Catalunya ésuna nacionalitat abastamentcontrastada i, tanmateix, encarano té la capacitat d’oferir alsseus aquest paraigua abansmencionat. Tampoc té la capaci-tat de distribuir drets i deures,d’elaborar plans d’estudi per alsseus joves, d’administrar elsseus recursos en funció del seupotencial, de fixar el preu delsbéns i serveis, etc. És obvi doncsque, en aquest sentit, Catalunyano es pot comparar amb Es-panya, França, Andorra o Suïssaque sí tenen aquest poder for-mal de tenir cura dels seus.Quan una persona al·lega serespanyola i catalana està rele-gant la nació sense estat en unaposició de complementarietat isubmissió; espanyola per tenirdrets i deures, i catalana nomésper quedar bé, ja que sap per-

fectament que Catalunya no ésuna nacionalitat amb els podersd’administració propis.

UN INDIVIDU pot tenir duesnacionalitats sempre que lesdues estiguin en igualtat de con-dicions. En el cas que ens ocupa,dir que ets espanyol i català noés més que ratificar, evidenciar idifondre un menyspreu enversla nació sense sobirania. Elpoder d’una exclou la vigènciade l’altra alhora que la devaluafins a reduir-la a un simple de-tall estètic.

EN DEFINITIVA, en qüestionsde nacionalitats no es poden serdues coses a la vegada quan unad’aquestes és hegemònica i ex-cloent respecte a l’altra. Hosento molt per Pau Gassol,Eduard Punset, Xavier GarciaAlbiol i altres, però no sou es-panyols i catalans. De moment,només sou espanyols.

QUE CADASCÚ explica explicala fira segons com li ha anat, aixòés un clàssic, especialment l’en-demà d’unes eleccions tan trans-cendentals. Perquè n’eren detranscendentals, no? Intentaréfer el meu anàlisi del 27S amb elcap fred i de forma realista, siaixò és possible. El 27 de setem-bre es van dur a terme unes elec-cions al Parlament de Catalunyaseguint unes regles del joc. Elspartits independentistes les vanplantejar amb un caràcter plebis-citari, perquè el Gobierno de Es-paña no ens deixa fer unreferèndum per a comptar deforma clara i exacta els vots del SÍi del NO. El resultat d’unes elec-cions a un Parlament es mesuraen escons, i el partit guanyador(al que per cert s’acostuma a fe-licitar) està legitimat per portarendavant el seu programa. Vistaixò, la premsa mundial parlad’una victòria de l’independen-tisme.

ARA BÉ, als independentistesens hauria agradat haver guanyattambé en nombre de vots; però,ho hem fet? Aquí entra el ball de

xifres, gràcies a la indefiniciód’algun partit. En resum, el resul-tat en vots ha estat el següent:

JxS + CUP=1.952.482PSC + Cs + PP + Unió=1.702.121CSQEP=364.823Altres=45.493Vot per correu que no es vapoder emetre=?

COM VEIEU, sóc generós icomptabilitzo tots els vots d’Uniódins del camp del NO, cosa quepodria ser dubtosa. Si faig unadistribució aproximada del votde CSQEP, amb un 80% al NO, elresultat seria el següent:

JxS + CUP + 20% CSQEP=2.025.447 49,83%PSC + Cs + PP + Unió + 80%CSQEP=1.993.979 49,05 %Altres=45.493 1,1 %Vot per correu que no es vapoder emetre=?

TOTHOM pot matisar aquestesdades i fer-ne la combinació queli plagui, però crec que podríemparlar d’un empat tècnic. Empa-tar no és el somni de ningú, és

l’ampolla mig plena i mig buidaalhora. I davant d’aquests dadeses poden construir moltes valo-racions. Jo no m’estaré d’aixecarles meves. En quines condicionshem empatat el partit?

ELS PARTITS polítics ens hanofert la possibilitat d’escollir bà-sicament entre dues opcions,entre dos restaurants. En un res-taurant ens proposen fideuà, quediuen que cuinen amb moltail·lusió. A l’altre fan paella, i ensavisen que, si triem la fideuà, en-traran per la porta del darrere dela cuina i abocaran sal a la cas-sola, i quantitats imprecises desalsa picant. Que, tot i això, lameitat dels clients s’estimi méstriar la fideuà, no diu gaire enfavor de la paella. Però deixant debanda els símils, em pregunto:quin hauria estat el resultat ahird’un referèndum, si l’Estat es-panyol, comportant-se de formaelegant i democràtica, haguésanunciat que n’acceptava el re-sultat? Cal recordar que totes lesamenaces polítiques, econòmi-ques, militars, bancàries, i em-presarials amb què ens han

assetjat, quedarien esvaïdes decop. Amb aquesta perspectiva,lliures de la càrrega de por,quanta gent s’hauria decantat pelSÍ?

LAMENTABLEMENT, això éspolítica ficció, perquè cap delsdos grans partits de l’estat espan-yol, ni del seu dofí que creix,tenen cap intenció de convocarun referèndum així.

I QUÈ HEM de fer ara els inde-pendentistes? Recordar d’onvenim i continuar la nostra tascade convèncer a base de somriu-res, de projectes carregatsd’il·lusió.

HEM EMPATAT el partit, peròtenim la moral alta. L’àrbitre ensha anul·lat alguna jugada perfora de joc dubtós. Hauríem mar-cat? No ho sabem, però el partitcontinua, estem a la pròrroga.Cal seguir jugant en equip, obrir-nos a les bandes, no errar cappassada al mig del camp, no dei-xar sol el porter, demanar el su-port de l’afició. El rival renunciaa tenir la pilota. Guanyarem.

OOPINIÓ

CONFIDENCIAL: SEPARATS PEL SÍ A LES ESPANYOLES?PRIMERES VEUS a Esquerra de lesTerres de l’Ebre perquè els republicansno es presentin amb Convergència ales eleccions espanyoles del propermes de desembre. Així, tot i que valo-ren positivament els resultats electo-rals del 27-S, consideren que aral’escenari és diferent, i que cal presen-tar-se per separat als comicis que elpresident Mariano Rajoy molt possi-

blement convocarà per al 13 o per al20 de desembre. Aquestes veus auto-ritzades d’ERC creuen que cal copar totel poder possible a Madrid, per evitarque els escons siguen ocupats per al-tres formacions polítiques. Per tant,que és millor que republicans i conver-gents concorrin a les eleccions anbllistes separades, tot i que amb pro-grames clarament independentistes.

No deuen pensar el mateix des deConvergència. Per exemple, l’alcaldede Tortosa, Ferran Bel, va repiular untuit del periodista Jordi Barbeta queafirmava: “Si Junts pel Sí no torna a lesgenerals, Ciutadans serà la primeraforça política a Catalunya”. Finalment,també hi ha qui defensa que els par-tits independentistes ja no han d’anara fer-hi res, a Madrid.

Salvador Peiró MorellSOCIÒLEG

JESÚS TIBAU ESCRIPTOR

I tu què ets?

Comença la pròrroga; tenim la pilota


Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Maria Acosta,Sílvia AlarcónDisseny:Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Jaume Querol, David Jiménez, Sílvia Altadill,Núria de Santiago, Toni Pons, J.Ll. VergésAdministració:Mar AubanellComercials:Maria José Vicente, David Fornós

EL 5 D’OCTUBRE tindràlloc el ple ordinari de l’A-juntament de Tortosa, on elsindicat CATAC i les federa-cions d’associacions deveïns de Tortosa i Ampostahan presentat una mociópopular per reclamar la mi-

llor dels accessos de l’hos-pital Verge de la Cinta.També la millora dels apar-caments i del transport pú-blic. La moció arribarà alple amb l’aval de 6.600 sig-natures que han estat reco-llides en els darrers mesos. OPINIÓ

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

Les Terres de l’Ebre es tornaterritori independentista L’N-340 i les altres

carreteres de la vergonya

Alarma per l’expansió intencionada del caragol

EDITORIALS

es eleccions del 27 desetembre ja són histò-ria. Junts pel Sí va

guanyar les eleccions al Parla-ment, les plebiscitàries del 27-S, amb un total de 62 escons iel 38,57% dels vots. A la can-didatura formada al voltant deConvergència i Esque-rra li van faltar sis es-cons per a la majoriaabsoluta, i Artur Masnecessitarà almenys elvot de dos diputats delnou Parlament per tor-nar a ser investit com apresident de la Gene-ralitat. Això seria ambmajoria simple, en unahipotètica segona vota-ció. La CUP, amb 10 diputats,ja ha dit que no pensa investirMas perquè identifica el nú-mero 4 de Junts pel Sí amb lesretallades i les privatitzacions.

PERÒ AL MARGE D’AIXÒ,cal destacar que mai al Parla-ment hi havia hagut tants di-putats i diputades que, senseembuts, defensen la indepen-dència de Catalunya. Com amínim, ara en són 72 dels 135,sense comptar els indepen-dentistes que puguen haver-hi entre els 11 diputats deCatalunya Sí que es Pot. Potser

això no és suficient per fer unadeclaració unilateral d’inde-pendència (DUI), però és unadada que haurien de tenir encompte els que estan a favor iels que estan en contra de lacreació d’un estat propi. Demoment, el govern del PP pre-

fereix fer altres lectures mésinteressades del resultat del27-S, tot ignorant o donant perperduts cadascun dels1.932.529 catalans i catalanesque van votar les opcions in-dependentistes. Potser perquèpensen que això dóna mésvots a la resta de l’Estat, els di-rigents del PP afirmen que noes pot negociar amb els quevolen trencar Espanya, i quecap canvi constitucional ser-virà per satisfer les aspira-cions dels que en realitatvolen una República Cata-lana. En canvi, ja hi ha altres

veus que, des d’arreu de l’Es-tat, afirmen que si Espanya nomou fitxa per seduir i convèn-cer els catalans, cada cop hihaurà més independentistes, ique a les properes eleccions alParlament hi haurà més dipu-tats que els 72 que ara han

aconseguit l’escó.Fins i tot hi ha qui japromet que si arribaa la presidència d’Es-panya permetrà queels catalans puguenfer un referèndumper decidir el seufutur polític.

TAMBÉ A L’EBREhi ha més indepen-

dentistes que mai. Les quatrecomarques de l’Ebre, que fanomés 15 anys eren un delsfeus del PP a Catalunya, s’hanconvertit ara a l’independen-tisme. Segur que han tingutmolt a veure les campanyesanticatalanes del PP i sobretotel projecte fallit del transvasa-ment de l’Ebre, que també vapropiciar el creixement d’ERCal territori. Però ha estat el girsobiranista de Convergènciael que ha fet que l’indepen-dentisme ara siga també he-gemònic a les Terres de l’Ebre,amb el 62,1% dels vots.

L’APARICIÓ d’exemplarsde caragol maçana en fin-ques de Roquetes i al Toll delVidre, al terme municipald’Arnes, ha fet sonar totesles alarmes. Els Mossosd’Esquadra ja investiguenuna possible “introducciódolosa” en el primer cas,mentre que el Departament

d’Agricultura ha hagut d’a-plicar una sèrie d’actuacionsurgents per evitar la propa-gació dels nous focus. El méspreocupant és que no és laprimera vegada que aixòpassa. Siga una imprudènciao una introducció intencio-nada, cal identificar els res-ponsables i aplicar la llei.

Xavier PallarèsDELEGAT DE LA

GENERALITAT

A L’EBRE

EL MUR

Les quatre comarques del’Ebre, fa només 15 anys,eren un dels feus del PP

a Catalunya

SERÀ NOTÍCIA

L

El Govern ha anunciatque finançarà amb780.000 euros els trac-

taments contra la mosca negra iel mosquit, tot garantint el pres-supost per als tres propers anys.La mesura acaba amb la falta derecursos del COPATE.

JosepCugatPRESIDENT DE

L’EMD DE BÍTEM

L’EMD de Bítem ha fetuna proposta de con-veni al Bisbat de Tortosa,

per poder disposar i rehabilitardos dels espais més emblemàticsdel Mas del Bisbe. Una de lesjoies del patrimoni de Bítem, queTortosa no ha sabut reivindicar.

Ana PastorMINISTRA

DE FOMENT

La bonificació voluntàriadels camions perquè cir-culen per l’AP-7 i la

construcció de cinc rotondes nosón les solucions urgents que esreclamaven des del territori peracabar amb l’alta sinistralitat altram ebrenc de l’N-340.

IgnasiBlanchIL·LUSTRADOR

El roquetenc IgnasiBlanch és un dels im-pulsors del projecte

‘Centres mèdics il·lustrats’. Araaquest projecte arriba a l’àrea dePediatria de l’Hospital de TortosaVerge de la Cinta amb les obresde divuit il·lustradors voluntaris.

Inés ArrimadasCANDIDATA DECIUTADANS

El partit taronja és l’ú-nic que durant aquestacampanya ha rebutjat

la creació de la Vegueria de les Te-rres de l’Ebre. A més, no ha in-clòs cap candidat ebrenc a lallista per Tarragona, i no ha fetcap acte de campanya al territori.

ELS MORTS d’aquest mesde setembre al tram ebrencde l’N-340 han fet reaccionarels alcaldes del Baix Ebre i elMontsià, que el passat 12 desetembre fins i tot van tallarla carretera a Camarles perreclamar solucions a l’altasinistralitat. Però feia mesosque les federacions d’asso-ciacions de veïns de Tortosai Roquetes venien reclamantla gratuïtat de l’autopistaAP-7 i la construcció de l’au-tovia A-7 per descongestio-nar l’N-340. En el queportem d’any, hi ha hagut 13morts en el tram de l’N-340entre Alcanar i l’Ametlla deMar, dels 18 que hi ha hagut

a les carreteres de les Terresde l’Ebre durant aquet 2015.Perquè és necessari recordarque als morts de l’N-340també cal afegir-hi els quetambé s’han produït en unaAP-7 que torna a omplir-seperquè la gent té por de cir-cular per l’N-340. De la ma-teixa manera, també éspreocupant la sinistralitat enalguns punts negres de l’eixde l’Ebre -el projecte de des-doblament de la C-12 fa anysque dorm al calaix de la Ge-neralitat-, i a la carretera N-420, també amb millorespendents i amb les variantsde Gandesa i Corbera d’E-bre esperant des de fa anys.


OPINIÓ

L’AUTOVIA A7 és una carre-tera que comença a Algesiresi acaba a Barcelona, amb unrecorregut total de 1.330 qui-lometres. Paral·lela a l’AP-7 ia l'N-340, en molts lloc con-flueix amb aquesta i es con-verteix amb una única via. Ésde vital importància per aldesenvolupament del trans-port de tot l’eix mediterrani.Va ser important en el seu diaque el traçat d’aquesta vias’apropés a la ciutat de Tor-tosa i passés pel seu termemunicipal a poc més de cincquilometres del centre de laciutat. Com es lògic, el seutraçat afecta sempre a moltagent que no estarà d'acordper allà on passa i com passa.Van ser els ajuntaments de

Tortosa i Alcanar, a principisdel 2000, qui van fer entendreals municipis del territori quecalia portar l’A7 cap a l’inte-rior, en contra de la propostadel govern de José MariaAznar, que estava encaparraten desdoblar l'N-340 col·lap-sant encara més la línia de lacosta. Però no va ser fins el2004, amb el PSOE al govern,que es va aconseguir que Fo-ment entrés en raó.

DES DEL grup socialista, tantal 2009 com al 2014 vam insis-tir que una proposta viable ique estava obert al diàleg perpart del Ministeri de Foment,era la possibilitat de portar eltraçat a l’alçada de Soldevila,alliberant d’aquesta manera a

Font de Quinto i el Raval delPom. Algú de vostès creu quedes del Ministeri o el Governde Madrid no volen acabaraquests 100 quilòmetres quehi ha entre Vandellòs i la Jana?Algú es creu que ho fan perperjudicar les Terres de l’E-bre? Algú creu que el governde manera premeditada volperjudicar als veïns i veïnesde Campredó?

PENSO QUE hem d’anar mésenllà, i hem de deixar de pen-sar en nosaltres i mirar cap elfutur, pel territori i pel bé detots. És una necessitat inelu-dible que el traçat entre Van-dellòs i la Jana sigui unarealitat. Sóc una persona d’i-deal socialista, i sempre vaig

pensar que era un error donarsuport a Ferran Bel en lesal·legacions de l’Ajuntament,però per lleialtat al meu grupmunicipal i lleialtat institu-cional vaig fer el que enaquell moment calia fer.

TORNEM a la realitat d’avui.Posar-nos rere una pancartaés molt fàcil, però hem de su-perar les nostres diferències iposar solucions al nostre pro-blema, que és molt greu. So-lucions conjunturals, com potser la gratuïtat parcial entreAlcanar i l’Hospitalet, a l’AP-7. I solucions estructurals comés la construcció definitiva del’A7 entre La Jana i Vandellòs.Entre tots ho podem arreglari ho hem d'arreglar.

ALS ESTATS UNITS, l’any2012, el president Obama vadescobrir una nova malaltiaanomenada Romnesia, quepresenta símptomes de pèr-dua de memòria i tendèn-cies a canviar bruscamentd’opinions d’acord amb lesconjuntures polítiques.

NO SÉ si és a causa de laglobalització, però semblaque aquesta malaltia s’haestès pel món, ja que a lavella Europa ha aparegutuna “cepa” d’aquesta malal-tia, anomenada Belnèsia peralgun expert politòleg. Elssímptomes d’aquesta malal-tia s’han manifestat en di-versos líders polítics delnostre país. Recordem queArtur Mas rebutjava deforma taxativa l’any 2002 laindependència de Cata-lunya sobre Espanya, tal icom es recull al llibre ‘Quèpensa Artur Mas?’, on afir-mava literalment: “El con-cepte d’independència elveig antiquat i una mica ro-vellat”, i expressava la sevaaposta decidida per una Es-panya plurinacional. Totapunta que Artur Mas téclars símptomes de Belnè-sia.

RECENTMENT, ens hemadonat que a Tortosa noestem exempts de l’amenaçade la Belnèsia. No sócmetge, però voldria revisaralguns dels símptomes d’a-questa malaltia per assegu-rar-nos que ningú més escontagia. Per exemple, siaquest estiu afirmes que

sempre has donat suport ala construcció del tercer ins-titut d’acord amb una mociósuposadament aprovada alPle i després resulta queaquesta moció del PSC vaser rebutjada per CiU, és unsímptoma evident de la Bel-nèsia.

SI AFIRMES que si ets al-calde de Tortosa no accepta-ràs cap altra responsabilitatpolítica, però després te’nvas de senador o et postulescom a mediador del “pro-cés” a Madrid, possiblementtinguis Belnèsia. Si dius, amés, que estàs a favor deldret a decidir de Catalunya,però quan governes tombesles mocions que reclamen eldret a fer una consulta ciu-tadana per decidir el futurdel monument a la batallade l’Ebre, segur que això ésBelnèsia.

SI EN PLENA CRISI diusque vols construir un com-plex d’aigües i dies abansde les eleccions enderro-ques la piscina, però des-prés marxes sense quecomencin les obres i, més dequatre anys després, resse’n sap de les piscines, pot-ser tinguis Belnèsia.

SI AFIRMES que Tortosatindrà una nova zona d’oci icomercial a l’antic pont delferrocarril i aquesta zona noexisteix ni està prevista, i elsveïns de la ciutat continuenpatint molèsties per les nits,és probable que tinguis Bel-nèsia.

SI DIUS que a la plaça delRastre es farà un aparca-ment i després inauguresuna nova plaça del Rastreon no hi ha “rastre” de capaparcament i a més ampliesles places de zona blava a laciutat, segurament tens Bel-nèsia.

SI DIUS que cobriràs el ve-lòdrom municipal però nonomés no ho fas sinó que,després de 9 anys, el deixesabandonat, tot impossibili-tant cap competició oficial,això és Belnèsia.

SI DEFENSES que volsposar fi als càrrecs de con-fiança a l’Ajuntament, peròposes al capdavant d’unaempresa municipal al presi-dent de l’agrupació local delteu partit, podem dir quetens Belnèsia.

SI DESPRÉS de governar laciutat durant 28 anys t’en-testes en fer veure que laculpa del mal funcionamentmunicipal és de tothommenys teua: Belnèsia.

I AIXÍ hi hauria multitudd’exemples, però creiemque amb aquests ja som ca-paços d’identificar els símp-tomes d’aquesta dolència. Iel problema és que la Belnè-sia s’encomana, ja que arauna membre del govern mu-nicipal afirma que una de-terminada empresainvestigada actualment nova fer el pavelló del Templequan els documents públicsde l’Ajuntament demostren

el contrari; això també ésBelnèsia.

PERÒ a més, hi ha risc d’e-pidèmia, perquè ara elssocis del govern, els repu-blicans de Tortosa, tambésemblen tenir símptomes deBelnèsia, quan ara voten encontra de mocions queabans, des de l’oposició, ha-vien votat a favor en temestan importants com la con-tractació del servei d’ajut adomicili, l’obertura delsmenjadors escolars en perí-ode de vacances, l’enreti-rada de l’ampliació de lazona blava... entre d’altres.

A TORTOSA s’han complertja 8 anys i 100 dies de go-vern de CiU i, malaurada-ment, poques coses hancanviat i estem patint l’es-tancament d’un govern es-gotat que es creu les sevesmentides i que continua vi-vint de les rendes. I perquè? Hi ha diferents motiusper a l’immobilisme i siste-màtics incompliments de lespropostes i del programadel govern, però investiganthem detectat on pot estar elveritable problema d’aquestfet: la Belnèsia.

TORTOSA NECESSITA unavacuna, hem de trobar unremei a la Belnèsia i fer quela nostra ciutat i els seus di-rigents es preocupin de lespersones i siguin capaços deresoldre el dia a dia de laciutat. Esperança contra laBelnèsia!

RICARD LLEIXÀEXREGIDOR DE TORTOSA

ENRIC ROIGPORTAVEU DEL PSC DE TORTOSA

Mirar cap al futur amb l’N-340 i l’A7

Esperança contra la Belnèsia!


OPINIÓ

NO VAM PODER fer un refe-rèndum. No hi havia sobre lataula dues preguntes clares.Assumir que el nombre devots de les opcions indepen-dentistes havia de superar el50% en aquests comicis és as-sumir que hem votat en unreferèndum que no ha existit.I no ha existit perquè Madridno ho ha volgut. Per tant, l’ú-nica dada clara són els escons,allò que al final compta en laconfiguració del Parlament.Però, si a més, es vol especu-lar sobre el nombre de vots,l’independentisme suma el47% però, l’unionisme, permolt que ho afirmin així, nosuma el 53%. Podríem deixar-lo en un 39% perquè hi ha op-cions, com Catalunya Sí quees Pot, la qual se situa en laindefinició, i altres forces ambdiversos objectius diferentsd’independència Sí o No. Po-dríem dedicar-nos a fer nú-

meros, com ara l’augment devots i d’escons que neguen al-tres formacions per especularindefinidament.

ALTRES FORMACIONS. Ciu-tadans, un partit que pujamolt però que queda més dela meitat per sota que Juntspel Sí. Sembla que recull votsde PP i de PSC. Haver aconse-guit aquesta fita sembla queels dóna dret a reclamarnoves eleccions i donar per fi-niquitat el procés.

A CAN ICETA contents, per-què es pensaven que es fo-trien una nata més gran.Alleugerits, no recorden quedes de fa ja uns quants anyshan anat reduint vots i esconsi han deixat de ser una alter-nativa de govern. Pedro Sán-chez, qui és qui talla el bacallàal final, va presentar-se la nitelectoral davant dels mitjans

presentant una situació dederrota de l’independentismei reclamant el seu protago-nisme, sempre pensant en lesgenerals.

A PODEMOS no volen saberres de ser considerats unallista de ni Sí ni No. Tambépensen en les generals. “Co-leta morada no cuajar en Ca-talunya, ahora continuarprometiendo referéndum alos catalanes hasta diciembre.Y entonces ya veremos”.

El PP S’HA DONAT una bonapatacada. Culpen la cosa delfet que són un partit de go-vern. Serà això. O serà la sevaestratègia d’atac a Catalunyaper guanyar electors a Es-panya. O serà que una versiómés moderna del partit, Ciu-tadans, ha tingut més èxit. Ah,i Rajoy no apareix als mitjansfins el dia després per no dir

res de nou.

I UNIÓ… Ja es fan bromessobre el futur de Duran i l’ha-bitació del Palace. Sempre elsquedarà Madrid.

ARA QUEDA veure com con-tinua el procés. Si compleixenallò que ja van dir abans deles eleccions, amb la majoriaabsoluta d’escons ja es pot co-mençar a desenvolupar el fullde ruta. Hauran de comptaramb la CUP, els quals novolen Artur Mas al capdavantdel Govern. En el momentd’escriure això penso en de-claracions de Junqueras a LaSexta, insinuant que és mésimportant el procés que lespersones, i en les declaracionsd’Artur Mas en el mateix sen-tit. Generositat. Si és així,Artur Mas podria ben bé serel primer President de la Re-pública Catalana.

MANEL ZAERAINFORMÀTIC I MÚSIC

I ara què?

EL NOVEMBRE de l’any pas-sat, ans la celebració del quefinalment va ser el procésparticipatiu, vaig escriurel’article ‘(Set) de via’. Allí as-senyalava que el més conve-nient per decidir sobre laindependència de Catalunyaera la celebració d’un refe-rèndum que complís el Codide Bones Pràctiques sobreReferèndums adoptat per laComissió de Venècia per as-segurar les garanties demo-cràtiques i la legitimitat delresultat.

APUNTAVA les limitacionsque té substituir un meca-nisme- el referèndum- querespon a una pregunta- inde-pendència sí o no-, per unaltre- eleccions- que s’uti-litza per respondre vàriespreguntes- situació en l’eixesquerra-dreta, l’eix nacio-nal, identificació amb el par-tit, issues, etc. A més, esparlava d’unitat, i a rerafons,de la possibilitat que conco-rressen varis partits en coali-ció en les eleccions quesubstituïen el referèndum.

HI HAVIEN esdevenimentsprevisibles fins arribar al 27Si hi ha quimeres que desprésde l’esdeveniment s’aniranresolent. M’agradaria desta-car que les formacions ambun programa nítidament in-dependentista han passat de24 escons –21 ERC i 3 CUP- a

72 -62 JxSí i 10 CUP-. Majoriaparlamentària a favor de laindependència. Les forma-cions contràries a la indepen-dència abans sumaven 48escons –9 C’s, 20 PSC i 19 PP-i ara 52 –25 C’s, 16 PSC i 11PP-, 4 escons més. Finalment,les formacions ni contràries,ni favorables, perquè s’hannegat a formar part del blocdel no, però també del sí,abans sumaven 63 escons -50CiU i 13 ICV-EUiA-, ara 11 deCSQEP, 52 escons menys.

UNA MANERA de veure l’è-xit de l’ús de les eleccions delParlament de Catalunya coma substitut del referèndum ésel posicionament de les for-macions i el suport electoral.Les opcions que escapavendel bloc del sí i del no, clara-ment han perdut suport.

SI ENS FIXEM en vots, hahagut un total de 4.115.807votants, 77,44% del cens elec-toral, el 2012 el 67,76%, repre-senta un augment de gairebéel 10%. El 0,39%, 15.932 vo-tants van votar nul, 21.941, el0,53% en blanc, i els vots acandidatures 4.077.934, un99,08% del total de votants.Les formacions favorables ala independència- JxSí iCUP-, han aconseguit untotal de 1.957.348 vots, el47,74% dels vots. Les forma-cions clarament contràries ala independència- C’s, PSC i

PP- han rebut 1.605.563 vots,39,17% dels vots. Finalment,les del bloc que no es volencomptar enlloc, o que nosabem com es poden comp-tar, representen 515.023 vots,el 12,57% dels vots. En aquesthi ha des de la que ha tret re-presentació parlamentària,CSQEP, a UDC, passant pelPACMA, RECORTES 0-ELSVERDS, GANEMOS fins aPIRATA.CAT/XDT.

UNES ELECCIONS al Parla-ment, difícilment podensubstituir un referèndum, lesprimeres serveixen per cana-litzar diferents demandesque té un elector mitjançantun partit que també disposade diferents ofertes, i encanvi, el referèndum és percanalitzar una única de-manda d’un elector, -sí o no-mitjançant una única oferta –si o no-.

PERÒ, I SI llegim els resultatsde les eleccions al Parlamentcom els d’un referèndumneutralitzant els nuls iblancs, -com en tot referèn-dum i alhora de calcular larepresentació en les elec-cions al Parlament- i a més amés, també ho fem en aque-lles opcions que no es volencomptar en cap de les dosopcions –sí o no- o que nosabem com es poden comptardonat que representen un votmés temàtic, exemple

PACMA? Quin seria el resul-tat?

LES FORMACIONS favora-bles a la independència- JxSíi CUP-, sumen un total de1.957.348 vots i les contràriesa la independència- C’s, PSCi PP- 1.605.563 vots. Un totalde 3.562.911. En aquest supò-sit el sí a la independència tin-dria el 54,9% dels vots i el noa la independència el 45,1%.

TOT AIXÒ perquè ens cal se-renitat en general. Principal-ment als qui han buscatmecanismes amb garantiesdemocràtiques dins la legali-tat espanyola, per tal de legi-timar el mandat democràticque sortís i que coincideixenamb els qui com diu la MartaRojals: ‘per considerar-seguanyadors legítims, necessi-ten que els dependentistesels coincidisquen la seua be-nedicció’. Però també als queno només no han posat alservei del poble de Catalunyaestos mecanismes democrà-tics- referèndum i succeda-nis- sinó que han jugat brut –vots dels residents a l’estran-ger, per exemple- en el queno era el mecanisme mésadient, però l’únic i es sentenlegitimats sense guanyar, nien higiene democràtica, ni enels resultats d’estes elec-cions. I el pitjor de tot, sem-bla a estones que nos hoaconsegueixen fer creure.

Les eleccions neutralitzades

ÀITOR PÉREZCODORNIUPOLITÒLEG


OPINIÓ

Les cartes adreçades a la bús-

tia han de portar les dades

personals dels seus autors:

noms, cognoms, adreça, nú-

mero de telèfon i número de

carnet d’identitat o passaport.

Així mateix, cal que no supe-

rin les quinze línies o els vuit-

cents caràcters d’extensió.

COP D’ULL es reserva el dret

de publicar-les i escurçar-les.

No es publicaran cartes signa-

des amb pseudònim o amb

inicials. Els textos s’han d’a-

dreçar a:

[email protected]

EL COL·LECTIU Me Moc En Bici es va adherir alManifest Ciclista 27S. Aquí en tenim un resum delspunts claus.

L’ASSEMBLEA d’Entitats de la Bicicleta de Cata-lunya davant les eleccions del 27S, planteja 12 pro-postes:

1. ARTICULAR una xarxa bàsica intermunicipal.Millorar la connexió entre nuclis urbans, i entreaquests i les estacions de transport públic, centresd’activitat econòmica i altres centres generadors demobilitat. Una xarxa que complementi les vies ci-clables d’interès cicloturístic.

2. OFERIR des de la Generalitat incentius als mu-nicipis perquè augmentin l’ús de la bicicleta, ambuna atenció especial en la promoció de la bicicletaen aquelles relacions origen-destinació on predo-mina el cotxe i la motocicleta.

3. FACILITAR la intermodalitat entre la bicicletai altres mitjans de transport públic, promoventaparcaments en estacions, facilitant el transport deles bicicletes en els serveis, i promovent serveis deprimera i última milla en bicicleta en aquelles es-tacions on es puguin captar nous usuaris cap altransport públic.

4. PROMOURE la instal·lació d’aparcaments pera bicicletes al conjunt dels nuclis urbans i en puntson hi hagi demanda d’usuaris. Facilitar la implan-tació d’aparcaments residencials col·lectius en sòlprivat o públic.

5. DESENVOLUPAR una normativa pròpia detrànsit que permeti regular amb claredat la circu-lació amb bicicleta dins els nuclis urbans - conci-liant la vida quotidiana amb la mobilitat ambbicicleta.

6. PROMOURE l’ús de la bicicleta des de l’àmbiteducatiu per tal que les generacions més joves esfamiliaritzin amb el seu ús quotidià i contribueixina normalitzar-la com a sistema de mobilitat. De-senvolupar estratègies d’educació i formació alconjunt de la població per a millorar la convivènciaentre els diversos modes de transport.

7. INCENTIUS econòmics per la mobilitat en bi-cicleta, especialment als centres de treball, tal icom es fa ja a diversos països europeus.

8. PROMOURE sistemes de distribució urbana demercaderies amb bicicleta - més eficients per a re-soldre l’última milla de la cadena de distribució enàmbits urbans, especialment en nuclis històrics.

9. DIFUSIÓ i promoció de l’ús de la bicicleta coma mitjà de transport adient per resoldre una granpart de les necessitats de mobilitat, des d’una pers-pectiva constructiva amb diferents arguments(salut, medi ambient, economia, consum energètic,espai públic, contaminació acústica, relacions so-cials, desenvolupament, etc.).

10. PROMOURE Catalunya com a país ciclotu-rista, desenvolupant la xarxa actual d’itineraris iarticulant-ne de nous.

11. ES CONSIDERA necessari un nou “Pla estra-tègic de la Bicicleta”, comptant amb la participacióde les organitzacions d’usuaris i de les diverses ad-ministracions, que contempli els anteriors punts, ique porti associat el compromís per part de la Ge-neralitat.

12. PER GARANTIR el desenvolupament del noupla amb èxit és necessària una Direcció General es-pecífica que permeti identificar dins el govern unapersona de referència en matèria de mobilitat ambbicicleta, amb capacitat i funcions de coordinacióinterdepartamental.

Col·lectiu Me Moc en Bici.

ME MOC EN BICI

12 propostes per una Catalunya ciclable

L’ARRÒS és un dels alimentsmés bàsics en totes les cultu-res. Va ser introduït a Europade la mà dels àrabs que s'ins-tal·laren prop de les sínies izones humides. En aquestcontext les terres properes alDelta van esdevenir llocs òp-tims per al seu cultiu.

D’AQUEST interès per conèi-xer el passat, present i futursobre el cicle de l'arròs el re-alitzador ampostí Pau Berto-meu juntament amb la restade l'equip que conformenDelta Produccions han createl documental "L'arròs. Elcicle de la Vida al Delta".

DIVENDRES 2 d'octubre ésl'estrena a les 19.30 hores al

Museu Comarcal del Montsiàemmarcat en el Cicle de Ci-nema Etnogràfic.

L’OBRA és una sèrie docu-mental en dos formats: undocumental al voltant delmón arrossaire on hi interve-nen pagesos, productors,cui-ners i restauradors i 12càpsules audiovisuals on s'ex-plica de manera més extensa idivulgativa tot el procès devida de l'arròs des de la pre-paració de la terra abans de lasembra fins a la sega i les ma-neres de cuinar-lo.

VISUALITZAR "L'arròs. Elcicle de la vida al Delta "ésretrobar-nos amb el tarannà il'essència del Delta més au-

tèntic, retrobar-nos amb lesseves gents, amb la bellesadels seus colors i paisatges,amb la controvèrsia dels seuspagesos sobre el cultiu d'arai ahir.

PERQUÈ, com afirma PauBertomeu, el Delta és l'arròsi l'arròs és el Delta.

PAU BERTOMEU al capda-vant de la seva productoraDelta Produccions vandonar-se a conèixer arran delseu primer curtmetratge coma director "La Fatarella 1938"que va obtenir diversos pre-mis reconeixements durant el2014 com el FIC-TAC, Curt-Redó Festival,Wiewster FilmFest, Ebre-Líders i el 8th In-

ternational Children Film deBangladesh.

EN EL CURT ja es va deixarentreveure un Pau Bertomeuamb una sensibilitat especialtractant la temàtica de laGuerra Civil i la Batalla del'Ebre des d'un punt de vistamés humanista que no pasbèl·lic, que comença amb ladesolació d’una mare enviatal seu fill encara adolescent ala Lleva del Biberó i acabaamb un nit tenyida de blaus ala trinxera sota la llum d’unacigarreta...

L’OBRA s'inspira en el relat"El último cigarillo”, de l'e-brenc Joan Ferré i Verge.

L’arròs. El cicle de la vida al Delta

SÍLVIA ALTADILLESTUDIANT DECOMUNICACIÓ


A un dia de complir-se un mesde l’inici de l’enderroc de lescases de la catedral de Tortosa esva tombar l’última paret quequedava dempeus de les casesdel carrer Croera, en el marc delprojecte per obrir la façana de lacatedral al riu. Una actuació quel’arquitecte Xavier Rollan, fins fapoc portaveu dels veïns del ca-rrer Croera afectats pel projecte,afirma que culmina l’antic pro-jecte franquista de crear unagran plaça davant de la catedral.De fet, Rollan va dir que l’ende-rroc de les cases de la catedralde Tortosa és un “fet molt greu”i un “despropòsit brutal”. Rollantambé va acusar el consistori depracticar un joc de “mentides ide mitges veritats” per confon-dre la gent i que la societat tor-tosina acceptés l’enderroc del’illa de cases. Així, Rollan ha as-senyalat que no és cert que lescases estiguessin sentenciadesdes del 1964, ja que el pla urba-nístic del 1986 va catalogar-lescom a zona de protecció paisat-gística. La primera tinent d’alcalde

d’Urbanisme, Meritxell Roigé,va replicar Rollan que fa anysque no representa el col·lectiude veïns del carrer Croera i vavoler destacar que l’Ajuntamentfinalment ha pogut assoliracords amb els propietaris delshabitatges afectats. De fet, vaafegir que les cases enderroca-des eren del segle XIX, i queabans la catedral ja mirava cap alriu. De la mateixa manera, Roigé

també va negar que l’Ajunta-ment haja culminat un projectefranquista, i va recordar que elprojecte de fer una gran plaçadavant de la catedral sempre hatingut un gran consens al consis-tori. La regidora va afegir queConvergència ha demanat unapartida d’un milió d’euros alpressupost general del 2016, perarranjar la façana. Per la seva part, el portaveu de

Movem Tortosa, Jordi Jordan, hareivindicat la necessitat que l’A-juntament impulse un procésparticipatiu per dissenyar la fu-tura plaça de la catedral. Jordanha dit que ara el projecte és irre-versible, i que ara el que cal bus-car és que el nou espai urbà siga“el més digne possible”. Ara bé,ha posat en dubte que el governde CiU vulga escoltar qualsevolproposta de l’oposició.

TTORTOSA

Acaba l’enderroc de les cases L’arquitecte Xavier Rollan diu que l’enderroc de les

cases de la catedral culmina un projecte franquistaLa primera tinent d’alcalde d’Urbanisme, Meritxell

Roigé, rebutja les crítiques a l’enderroc de les cases

[ ] Imatge de la darrera paret de les cases de la catedral abans d’enderrocar-la. // FOTO: GUSTAU MORENO

Tomben l’últimaparet de lescases, que noera muralla

Un cop es va tombar l’illa decases de davant de la catedral deTortosa, només havia quedatdret un pany de paret amb lesmènsules que aguantaven elsbalcons de la primera planta dela casa del número 15. El Depar-tament de Cultura volia com-provar el traçat de l’antigamuralla, i els sondejos van con-firmar que la paret que sosteniales mènsules no formaven partde la mateixa muralla, sinó queestava construïda seguint la tèc-nica de la resta de l’edifici. Lesmènsules però, han estat docu-mentades d’una forma moltexhaustiva, s’han pogut des-muntar, i totes les peces han estatguardades. D’altra banda, els ar-queòlegs també han pogutcomprovar el traçat de l’antigamuralla del segle XIV. La mura-lla té un gruix de fins a 1,60 me-tres i una alçada d'entre dos itres metres, amb la mateixa tèc-nica constructiva que la va ja vaaparèixer en el solar excavat perla URV al solar del número 9 delcarrer Croera. També hi ha unainflexió que podria pertànyer auna torre de la muralla. A més,molt a prop del Palau del Bisbeha aparegut un monòlit depedra, també molt possiblementdel segle XIV, que pertanyia a lamuralla i que es va utilitzar en laparet mitgera de les cases 10 i 11del carrer Croera. L’estructurapodria formar part d’un petitportal que donava accés directeal riu, amb el que sembla un arcde mig punt.

G. Moreno / C. BonetTORTOSA

PATRIMONI

TORTOSA PLANTARÀ 400 ARBRES EL PLE de l’Ajuntament de Tortosa vaaprovar una moció d’ERC per millorarl’espai urbà mitjançant una plantada de400 arbres, 200 aquests propers mesosd’octubre i novembre, i 200 més l’any vi-nent, combinant espècies autòctonesamb altres adaptades a l’entorn urbà.Els republicans van defensar que “nopot ser que algunes places dures i ca-

rrers es converteixin en forns a pleestiu” i que “cal tenir una ciutat mésamable. Convergència va aprovar lamoció d’Esquerra, amb qui va signar unacord d’estabilitat. El portaveu del PSC,Enric Roig, ha criticat que ara les duesformacions hagen pactat que plantaran400 arbres a Tortosa, quan el PSC faanys que ho venia reclamant. C.B.


L’oposició critica els 100 dies de CiUPOLÍTICA

El PSC denuncia que Ferran Bel ha abandonat la ciutatpel procés independentista i auguren un “mandat perdut”

Movem diu que CiU continua en “l’immobilisme” i laCUP afirma que l’actitud de Bel és pròpia d’un “cacic”

Dures crítiques al govern muni-cipal de CiU a Tortosa quans’han complit 100 dies del noumandat. El portaveu del PSC,Enric Roig, va afirmar que elsprimers 100 dies del nou governde CiU han evidenciat que totcontinua igual a l’Ajuntament,que s’ha entrat en una “espiralnegativa” i que s’està davantd’un “nou mandat perdut”. Defet, Roig va denunciar que l’al-calde de Tortosa, Ferran Bel, hadeixat de banda la ciutat per de-dicar-se al procés independen-tista que viu Catalunya. Roig vaafirmar que en ple ordinari desetembre, el primer després deles vacances d’estiu, es va evi-denciar que Bel “continuamenystenint l’oposició”, amb

una tarannà autoritari. Els socia-listes també consideren que elgovern de CiU es manté en“l’immobilisme” sense atendreles necessitats reals dels veïns,sense cap mesura per generarocupació o millorar l’aspecte dela ciutat, que van qualificar de“lamentable”. També el portaveu de MovemTortosa, Jordi Jordan, va afirmarque el govern municipal encap-çalat per Bel continua en un“immobilisme total”, i va de-nunciar que no s’han tirat enda-vant cap de les polítiques socialspromeses en campanya electo-ral, ni tampoc polítiques per l’o-cupació i el projecte de piscines.Així mateix, va lamentar l’acti-tud de “prepotència” que asse-gura que manté Bel en els plensmunicipals. D’altra banda, Jor-dan va afirmar que ERC ha traïtels seus electors amb el segui-

disme que està fent del governde CiU. Un seguidisme quetambé van criticar des del PSC ila CUP.Precisament, des de la CUP, elregidor Xavier Rodríguez, va va-lorar que els primers 100 diesdel nou mandat de Bel eviden-cien que no s’està impulsant cappolítica per solventar els proble-mes reals de la ciutadania. Ro-dríguez també va lamentarl’actitud que va mostrar l’alcaldede Tortosa en el ple ordinari desetembre. Una actitud que vaafirmar és pròpia d’un “cacic”.Rodríguez va denunciar que du-rant el ple el va ridiculitzar, el vamenystenir i el va tractar d’igno-rant fins a dues vegades. Rodrí-guez va demanar a l’alcalderespecte no només per ell sinóper tots els regidors que formenla corporació, i pel que repre-senta un plenari municipal.

Cinta BonetTORTOSA

TORTOSA

Imatge del ple ordinari de setembre a Tortosa. // FOTO: M. VELÁZQUEZ

Bítem demana la cessió d’una part delMas del Bisbe per rehabilitar-lo

PATRIMONI

L’EMD de Bítem ha fet una pro-posta de conveni al Bisbat deTortosa per poder disposar i re-habilitar dos dels espais mésemblemàtics del Mas del Bisbe,una de les joies del patrimonidel poble. Durant una entrevistaa Canal 21 Ebre, el president del’EMD de Bítem, Josep Cugat, va

explicar que la intenció és recu-perar l’antiga capella romànica ila sala capitular del Mas delBisbe, una residència d’estiu queel bisbe Arnau de Jardí va pro-moure al segle XIII. Cugat va ex-plicar que l’acord està molt aprop de tancar-se, i que el con-veni seria per als propers 29anys. Però abans, cal que el Bis-bat solucione la situació dels ac-tuals arrendataris del Mas delBisbe. L'actual edifici del Mas

del Bisbe, d'estil romànic i gòtic,conserva una part del claustre, lasala capitular, una capella ambrosetó, cuina, estable, altres es-tances i xemeneies, així com ungran celler soterrani. Cugat varecordar que el Mas del Bisbesuposa l’origen del poble, i queamb la recuperació d’aquest pa-trimoni Bítem podrà comptaramb un important atractiu turís-tic. El president de l’EMD ha ditque més endavant caldrà estu-

diar si també hi instal·len lesnoves dependències municipals,tenint en compte que el Mas delBisbe queda als afores del poble.D’altra banda, Cugat va assenya-lar que l’EMD de Bítem voldriatambé impulsar l’aprofitamentde l’antiga colònia Gassol,també coneguda com la Ma-sada. Cugat ha recordat que elcomplex pertany a la Generali-tat, i que l’ideal seria ubicar-hiun alberg juvenil.

Gustau MorenoBÍTEM

JOSEP CUGATPRESIDENT DE L’EMD DE BÍTEM

“El Mas del Bisbesuposa l’origendel poble, i ambla recuperaciód’aquestpatrimoni Bítempodrà comptaramb unimportantatractiu turístic”


TORTOSA

34 establiments se sumen Atortosa dtapesRESTAURACIÓ

La iniciativa inclou rutes de tapes per quatre barris deTortosa. Cada tapa s’acompanyarà d’un quinto o una canya

La ruta de tapes coincidirà amb l’Ebre Musik 2015 queportarà al carrer la música de vuit formacions

De l’1 al 12 d’octubre se cele-brarà la segona edició de Ator-tosa dtapes, organitzada per laCambra de Comerç de Tortosa.En aquesta ocasió seran 34 es-tabliments els que participaranen aquesta iniciativa que in-clourà quatre rutes pels barrisdel Temple, Ferreries, Centre iNucli Antic, on es podran de-gustar les millors tapes prepa-rades pels xefs dels restaurantsparticipants. Aquestes es po-dran degustar acompanyadesd'un quinto o canya d'EstrellaDamm a un preu únic de 2,50euros. El gerent de la Cambrade Comerç, Francesc Minguell,va destacar que les tapes s’ela-boraran amb productes del te-rritori.Una de les novetats d’aquestaedició és que es podrà descarre-gar gratuïtament l’aplicacióGastronosfera, a través del pa-trocini de DAMM amb tota lainformació de les rutes, establi-ments i tapes. També es potconsultar la web atortosadta-

pes.cat.També hi haurà un concurs deles millor tapes de cada ruta. Lamillor tapa de totes participaràal concurs de la Tapa de l'anyque s'organitza a Sitges junta-ment en les tapes de totes lesrutes organitzades a Catalunya.Així mateix, la primera personaque consumeixi les 34 tapes tin-drà una invitació per dues per-sones al restaurant Villa Retiro.

Tapes amb músicaCoincidint amb la celebració deAtortosa dtapes torna l'EbreMusik amb la participació devuit formacions novells de lesTerres de l’Ebre. En concret, secelebrarà del 2 al 10 d'octubre iles actuacions tindran lloc a di-ferents locals de la ciutat de Tor-tosa, molts dels quals participenen la ruta Atortosa dtapes. Elfestival arrencarà el divendresdia 2 amb Natural Band, de Tor-tosa, a Lo Safareig, mentre queels riberencs Cultrum tancaranla programació el dissabte dia10, compartint escenari ambMujeres, una formació mascu-lina de Barcelona que està sentpromocionada per Movistar,

empresa organitzadora del fes-tival juntament amb l'Ajunta-ment de Tortosa. El regidor deJoventut de Tortosa, AlfredoFerré, va expressar la seva satis-facció pel gir que ha donat enels dos darrers anys l'EbreMusik, passant a ser de certa-men competitiu a una mostra alcarrer, i també el fet que coinci-

deixi en el calendari amb la rutaATortosa dtapes. Dissabte 3 serà el torn de De-mented d’Alcanar, a la plaça dela Cinta, als locals de L'Olivera,Rosa dels Vins i El Palauet men-tre que el grup tortosí Hellfigh-ters actuarà a la zona queocupen Lizarran, Els Banys iManolito's; Animalístic, d’Ull-

decona, actuaran a la CocteleriaXapla diumenge 4 d’octubre;Eduard Borràs, d’Amposta, hofarà al Restaurant Cristal dijousdia 8; divendres dia 9 Tomàs dela Guitarra, de l'Ametlla deMar, actuarà al Forn de la Ca-nonja, mentre que M'agrada lamangrana, de Deltebre, ho faràa La Tertúlia.

Cinta BonetTORTOSA

Presentació de la segona edició de Atortosa dtapes. // FOTO: MARIA ACOSTA.

La PAH demana aturar els desnonamentsSOCIETAT

Membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca al’Ebre es van concentrar davant els jutjats de Tortosa

Demanen als jutges que apliquin la llei aprovada pelParlament i aturin d’immediat els desnonaments

Membres de la Plataforma d’A-fectats per la Hipoteca (PAH) deles Terres de l’Ebre es van con-centrar el passat dimecres 16 desetembre davant els jutjats deTortosa per demanar als jutgesdegans que aturin de maneraimmediata els desnonaments.La PAH va entrar un escrit al re-gistre dels jutjats on es recordaque des de finals de juliol estàen vigor la llei aprovada pel Par-lament de Catalunya de mesu-res urgents -promoguda a travésd’una Iniciativa Legislativa Po-pular- per aturar desnonamentsi talls de subministraments bà-sics com aigua, llum i gas a les

famílies més vulnerables. Enconcret, aquesta ILP d'habitatgegaranteix el subministramentbàsic d'aigua, llum i gas per alsafectats, a més de mesures comel lloguer social i reallotjamentde desnonats. Des de la PAH denuncien quedos mesos després aquesta Lleino s’està aplicant i reclamen alsjutges que aturin “immediata-ment” els desnonaments previs-tos per a les properes setmanesper tal que les parts puguin ne-gociar les sortides que preveu lallei i cap família es quedi sensecasa. Des de la PAH també és varecordar que els ajuntaments ila Generalitat també tenen unpaper actiu en aquesta llei i que,per tant, han de "pressionar"entitats bancàries perquè els ce-

deixin pisos per a la borsa d'ha-bitatge social. També els insta aoferir pisos de lloguer social afamílies que ja no poden pagarl'hipoteca o el lloguer i han deser desnonats. De fet, dins d'a-questa campanya d'accions i mo-bilitzacions, s'està interpel·lanttant a la Generalitat com alsajuntaments amb l'objectiu d'e-laborar una guia que permeti atota la societat conèixer l'aplica-ció de la llei, i així posar fi “alsdeutes de per vida, talls de sub-ministraments i donar eines alsajuntaments per tal de mobilit-zar l'habitatge buit”. Tambés'han elaborat una sèrie de do-cuments, tots disponibles a laweb de la PAH, perquè la gentconegui els procediments per aevitar el desnonament.

Cinta BonetTORTOSA

Membres de la PAH davant els jutjats de Tortosa. // FOTO: MARIA ACOSTA


BBAIX EBRE

L’AMETLLA DEU 12 MEURL’AJUNTAMENT de l'Ametlla de Marha iniciat contactes amb el govern es-panyol per estudiar fórmules que li per-metin fer front al pagament, a partird'aquest 2016, dels 12 milions d'eurosen crèdits que deu a l'Estat espanyol.Amb aquest objectiu, l'alcalde, Jordi Ga-seni, el regidor d'Hisenda, Antonio Es-puny i tècnics municipals es van reunir aMadrid amb el subdirector de la Secre-

taria General de Coordinació Autonò-mica i Local, Gabriel Hurtado. Segons elconsistori, el deute acumulat prové decrèdits ICO a proveïdors i el seu retorns'haurà d'incloure als pressupostos de2016 que ja s'estan elaborant. Això hade permetre determinar el volum de re-cursos que es poden destinar a fer fronta aquests pagaments i també preveureun calendari. C.B.

Les ramaderies d’Alfara deCarles, que juntament amb laGeneralitat van recórrer la sus-pensió cautelar que el jutjatcontenciós administratiu nú-mero 17 de Barcelona va dictarel setembre de 2013, van inter-pretar que la sentència del Tri-bunal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC) del passat ju-liol els tornava a deixar la vialliure per tornar a organitzartemptejos amb bous. Ara, però,la interlocutòria d'aquest pas-sat dia 14 del mateix jutge delcontenciós administratiuacorda "l'execució provisionalimmediata" de la sentència delpassat 8 de gener per la qual esprohibia la celebració d'aquestsactes taurins fins que la Gene-ralitat no garantís el respecte ala legalitat i reclamava al De-partament d'Agricultura queincoés l'expedient sancionadorcontra les ramaderies.L’advocada de la PlataformaProu -que havia denunciat elcas-, Anna Mulà, va explicarque la decisió del TSJC aixecantel cessament cautelar delstemptejos, resulta inaplicable

perquè ja existia una sentènciaal respecte dictada set mesosabans. La Generalitat va recò-rrer la sentència i serà el mateixTSJC el que haurà de decidirencara sobre el fons de la qües-tió en els pròxims mesos.

Protocol per evitar boicotAl marge d’aquest fet, l'Agru-pació de Penyes i ComissionsTaurines de les Terres de l'Ebrei els Mossos d'Esquadra hanposat en marxa un protocold'actuació per evitar incidents

si els animalistes intenten "boi-cotejar" alguna festa amb bous.Tot i que no hi ha cap documentsignat, es van fer un seguit dereunions entre l'Agrupació, elsMossos i la presència del ma-teix delegat del Govern a l'E-bre, on es van pautar accionspreventives davant possiblesincidents. El protocol només esva activar durant el ConcursNacional d'Emboladors a Am-posta, el 13 d'agost, quan elsanimalistes van aprofitar undels moments de l'entrada del

camió per fer un canvi de cai-xons i "boicotejar-ne" l'accés.Els Mossos van identificar al-guns dels activistes i van trami-tar la corresponent denúnciaadministrativa pel procedimentde la nova Llei de SeguretatCiutadana 4/2015.

El jutjat que va prohibir els temptejosdemana l’execució de la sentència

BOUS

La interlocutòria recull que l’aixecamentdel cessament cautelar és “inaplicable”

Ara bé, el TSJC haurà de decidir sobre elfons de la qüestió en els propers mesos

L’Agrupació de Penyes Taurines va presentar públicament el protocol. // FOTO: JORDI ALJARILLA.

Cinta BonetALFARA DE CARLES

L’Ajuntament de Deltebre il’Ajuntament de Tortosa es-tabliran vies de col·laboraciódurant els propers quatreanys. Així ho van donar a co-nèixer els alcaldes de Delte-bre, Lluís Soler, i de Tortosa,Ferran Bel, després de man-tenir una reunió per a defi-nir les bases d’aquestsprojectes comuns. L’alcaldede Deltebre, Lluís Soler, vadestacar que l’inici d’a-questa relació ha de perme-tre establir vies decol·laboració per treballarconjuntament projectes del’àmbit turístic, de la promo-ció esportiva, del fomentcultural, dels serveis públicsi també de lideratge territo-rial”. Per la seva part, l’al-calde de Tortosa, Ferran Bel,va subratllar que “els dosmunicipis més importantsde la comarca han de sumaresforços per tal de compartirrecursos, experiències, si-nergies i visió de territori”.El portaveu del PSC a l’A-juntament de Tortosa, EnricRoig, ja va fer una primeravaloració força negativa d’a-quest anunci de col·labora-ció entre els dos municipis.En aquest sentit, el portaveudel PSC de Tortosa va afir-mar que això és “vergon-yós”, ja que fins fa tresmesos Soler era presidentdel Consell Comarcal delBaix Ebre, i Bel abans ja eral’alcalde de Tortosa. SegonsRoig, la intenció dels dos al-caldes és construir un “con-trapoder” al consell del BaixEbre, on ara governen Es-querra i el PSC. De fet, va re-marcar que Tortosa iDeltebre haguessin pogutcol·laborar molt abans. Enaquesta línia, Roig, que en lasegona part del mandat seràpresident del Consell delBaix Ebre, va acusar CiUd’utilitzar políticament elterritori. C.B.

POLÍTICA

Deltebre iTortosatreballaran encomú

Mira elvídeo enaquestenllaç


L’alcalde d’Amposta, AdamTomàs, va anunciar el 22 de se-tembre que durant el 2016 es re-novarà tot l’enllumenat públic dela ciutat. El govern d’Esquerrad’Amposta té un doble objectiu,ja que a més de millorar la il·lu-minació dels carrers també esbusca un estalvi d’uns 400.000euros en la factura del subminis-trament elèctric. Uns diners que,segons Tomàs, es podran desti-nar a polítiques socials. Durantuna entrevista a Canal 21 Ebre,va apuntar que ara es farà unaprova pilot amb la substituciód’una unitat a Poble Nou delDelta, en el marc d’una actuacióque anirà a càrrec d’un pla d’o-cupació juvenil. I que després, alllarg de l’any que ve, caldrà em-prendre la renovació de tot l’en-llumenat públic d’Amposta.En la mateixa entrevista, Tomàsva confirmar que finalment noencarregarà cap auditoria de lasituació de l’Ajuntament, ja queprefereix confiar en la informacióque puntualment i també de ma-

nera periòdica li faran arribardes de secretaria i intervenció. Síque seguirà el seu curs l’audito-ria sobre l’Hospital Comarcal delMontsià. L’alcalde també ha con-cretat que en els primers mesosdel mandat han hagut de desti-nar molts esforços a reorganitzarel funcionament del consistori.

AAMPOSTA

L’AJUNTAMENT RECLAMA L’IBI A FUTURO CIUDADFUTURO CIUDAD continua provo-cant maldecaps a l’Ajuntament d’Am-posta. Després de la subhasta, el BancPopular ha comprat el complex comer-cials i també els pàrquings, fins al puntque la seua immobiliària ho està ofe-rint tot en un mateix paquet. Així ho vaexplicar l’alcalde d’Amposta, AdamTomàs, que sobretot està interessat ensaber si Futuro Ciudad liquidarà el seu

deute històric amb l’Ajuntament. Se-gons Tomàs, Futuro Ciudad està al co-rrent de pagament de l’impost de bénsimmobles (IBI) des que és propietat delBanc Popular, però encara deu la cà-rrega dels 300.000 euros dels anteriorspropietaris. “Això tenen obligació depagar-ho i se’ls hi reclamarà”, va insistirl’alcalde d’Amposta. Tomàs va assenya-lar que té una reunió pendent amb els

actuals gestors de Futuro Ciudad, i vadeixar clar que si no paguen el seudeute els embargaran. De fet, Tomàsfins i tot va avançar una solució menysdràstica: que el Banc Popular pugapagar a l’Ajuntament amb pisos buits,perquè el consistori tinga més habitat-ges per a destinar-los al lloguer social.“Que els bancs ens deguin diners ésuna vergonya”, va sentenciar. G.M.

La renovació de tot l’enllumenat permetrà estalviar uns 400.000 eurosEl govern d’Esquerra d’Amposta preveu executar aquest

projecte durant el 2016, després d’una prova al Poble NouTomàs confirma que no encarregarà cap auditoria de

l’Ajuntament, però que la de l’hospital seguirà el seu curs

La residènciano obrirà portes al 2015

G.M.AMPOSTA

Tomàs va insistir que undels temes que més li preo-cupa és facilitar l’oberturade la nova residència per ala gent gran, que el governanterior va executar ambuna inversió de 12 milionsd’euros. L’alcalde ha assen-yalat que ja han començat asolucionar alguns dels pro-blemes detectats, però queencara no saben com faranles obres de la cuina, quecostaran un milió d’euros.“Ara tindrem la llicència deprimera ocupació, que enspermetrà alliberar el prés-tec, i amb això pagarem a laconstructora”, va dir Tomàs.“Fins al novembre, Fecsa noens pot donar llum; però sifa falta farem la cuina desde la residència vella”, vadir. De fet, va afegir-hi quela residència no podrà obrirportes abans del primer tri-mestre del 2016. La conse-llera de Benestar i Família,Neus Munté, va inaugurarla nova residència el 28 demarç, a dos mesos de leseleccions. La nova residèn-cia, que segons l’anteriorgovern de CiU havia d’obrirdurant l’estiu passat, ha d’o-ferir 160 places assistides i50 de centre de dia, tot du-plicant així les de l'antigaresidència de la capital delMontsià. El nou equipa-ment compta amb gairebé10.000 metres quadrats.

POLÍTICA

Gustau MorenoAMPOSTA

El CETECOM, sense llicència

El centre de rehabilitaciógestionat per Sagessa no eral’únic equipament que fun-cionava sense llicència d’ac-tivitat. L’alcalde d’Ampostava explicar que al marge delcentre de rehabilitació tambéhi havia altres equipamentsque havien estat funcionant

sense llicència, però que pre-feria no fer públic el llistatper evitar “alarma social”.Un dels casos detectats pelgovern municipal és el cen-tre tecnològic del compòsit(CETECOM), que el conse-ller Felip Puig va inauguraral novembre del 2014.

Adam Tomàs, durant l’entrevista a Canal 21 Ebre. / Foto: EDUARDO BERTOLÍN.



El públic va respondre i elsegon Delta Birding Festival vatancar el 20 de setembre des-prés de tres dies, amb un balançforça satisfactori per la partici-pació de prop de 2.000 perso-nes, el doble que en la primeraedició. El bon temps va fer queles tres jornades tinguessin unimportant nombre d'assistents,omplint les prop d'un centenard'activitats previstes (tallers,conferències, o sortides en vai-

xell per anar a fer albiramentsd'ocells. Entre els assistents hihavia nombroses personesamants del món de l'ornitologiai expectants a conèixer les últi-mes novetats en el sector tanten els aspectes tecnològics, comtambé en el sector editorial.També hi van acudir famíliesamb ganes de conèixer unamica més la fauna del Delta iparticipar dels molts tallers i ac-tivitats obertes al públic.En total, es van programar mésde 40 activitats pensades per atotes les edats, prop d'una vin-tena de conferències i una vin-

tena més de presentacions depublicacions i documentals re-lacionats amb aquesta temàtica,juntament amb tallers i una firade productes relacionats ambl'ornitologia, que van omplir lagraella de propostes que es vandesenvolupar al centre MónNa-tura Delta. Enguany va destacarl'assistència de Dick Forsman,finlandès especialista en rapin-yaires; Markus Varesvuo, fotò-graf finlandès, i HadoramShirihai, reconegut ornitòleg is-raelià. També hi havia l'editorde la revista anglesa Birdwat-ching, Dominic Mitchell.

AMPOSTA

L’Ajuntament d’Amposta ha fetuna valoració molt positiva deles Festes Majors 2015. L’alcalded’Amposta, Adam Tomàs, vaafirmar que tot i que la majorpart dels actes del programa jaestaven lligats per l’anteriorequip de govern de CiU, el nougovern d’Esquerra-AmpostaAcord Municipal va destinar20.000 euros més al pressupostde 270.000 euros de festes per in-corporar actes que afavorissin laparticipació i que fessin de lesfestes majors un pol d’atraccióturística. Un model que segonsTomàs ha resultat ser tot un èxit,i que el govern municipal volconsolidar en propers anys. En aquest sentit, Tomàs va afir-mar que l’any que ve l’equip de

govern podrà treballar millor enel control de la despesa de lesfestes majors, tot remarcant queels 20.000 euros que han afegit alpressupost previst per a les fes-tes de 2015 per poder incorporarmés actes participatius, és el ma-teix pressupost que CiU va des-tinar a un sol acte el mes de maigper commemorar el centenaridel pont penjant.Per la seva part, el regidor deFestes, Ramon Bel, va detallarque 6.000 persones van assistir alconcert dels Catarres. Quant alsactes taurins, van parlar de recu-perar el berenar del bou. Abanda, també es vol potenciar elconcurs de carrers engalanats.

Cinta BonetAMPOSTA

Un model de festes obertal territori i participatiu

Un dels moments del Delta Birding Festival. // FOTO: AMPOSTA.CAT

Prop de 2.000 persones omplen els actes del segon Delta Birding Festival

TURISME

Cop d’UllAMPOSTA

Un moment de la festa major d’Amposta. // FOTO: AMPOSTA.CAT

FESTA MAJOR



MMONTSIÀ

BRIGADA DE JARDINS A ALCANARL’AJUNTAMENT d’Alcanar disposad’un grup de treball de cinc jardiners pera fer tasques de desbrossament, jardine-ria i podes en diferents llocs del muni-cipi, tant al poble com a les Casesd’Alcanar i les urbanitzacions. L’actuaciós’emmarca en el Pla de Foment de l’Ocu-pació-Montsià 2015, amb la col·labora-ció del Consell Comarcal del Montsià. El

període de treball comprèn des del 26d’agost fins al 7 d’octubre d’enguany. Enaquest sentit, l’Ajuntament ha volgutdestacar que durant aquests dies s’haaprofitat per fer tasques de desbrossa-ment i netejar zones com el barranc delCodonyol, l’espai del marge esquerre deSòl de Riu, el camí de Ronda, i el traçatde l’antiga carretera N-340. G.M.

Les obres per instal·lar una líniaelèctrica submarina a la barra delTrabucador, al delta de l'Ebre,han entrat en una de les fasesmés complexes. Es tracta deltrasllat d'unes nacres 'Pinna no-bilis', un mol·lusc catalogat coma espècie de protecció estricte ivulnerable. Els treballs els ha fetun equip de cinc biòlegs busse-jadors que s'encarreguen detrasplantar els mol·luscs uns me-tres més enllà de la badia delsAlfacs perquè no es vegin afec-tats pel traçat de la línia. Estàprevist que es retiren unes 200nacres. El biòleg Javier Martín,de Mediterraneo Servicios Mari-nos S.L, va detallar el trasllat deles nacres a la badia dels Alfacs.Un cop acabi el trasllat, s'inicia-ran els treballs de l'estesa de decablejat subterrani mitjançant unmecanisme de succió, del queserà la primera línia submarinade Catalunya. El conseller d’Em-presa i Ocupació, Felip Puig, vadestacar que el soterrament pelmar d’aquesta línia “és una obra

llargament esperada”, i la va rei-vindicat com una gran milloraper al Delta. En aquest sentit, vaexplicar que l’obra combina “ladefensa de l’equilibri ambientali la millora del paisatge ambl’impuls al desenvolupamenteconòmic de la zona”.

Traslladen un mol·lusc als Alfacsper fer la línia del TrabucadorEs tracta d’unes nacres ‘Pinna nobilis’, uns

musclos catalogats com a espècie vulnerableUn equip de cinc biòlegs bussejadors han fet

els treballs, previs al soterrament del cable

Agriculturagestionarà finques a Ulldecona

G.M.ULLDECONA

L’Ajuntament d’Ulldeconava aprovar el 8 de setembreun conveni amb el Departa-ment d’Agricultura, Rama-deria, Pesca, Alimentació iMedi Natural, per tal de re-alitzar conjuntament la ges-tió forestal de diversesfinques de titularitat muni-cipal. D’aquesta manera,l’Ajuntament compleix ambels seus objectius per tal decontribuir, en primer lloc, al’estabilitat de la poblaciórural del terme, el manteni-ment de professions espe-cialitzades i relacionadesamb la gestió del bosc i lacreació de llocs nous de tre-ball directes i indirectes; aixícom també a gestionar elsboscos de forma ordenada,millorar de manera sostin-guda la funció socioeconò-mica de les masses forestalsde forma compatible amb lamillora de la resiliència delsboscos, la seva diversitat i elseu ús públic, i la divulgacióde tasques de gestió forestali d’aprofitaments dels pro-ductes del bosc. Es tracta bà-sicament de nou parcel·lesen diversos polígons, la ma-joria de les quals es troben ala serralada del Montsià ique són de titularitat muni-cipal, així com altres en lamateixa zona, de titularitatdel propi govern català.

SANT CARLES DE LA RÀPITA

Cinta BonetSANT CARLES DE LA RÀPITA

L’antiga línia es retira al desembre

Endesa, durant la primerafase d’obres, ja va deixar pre-parades les infraestructures iles dues rases on s’ha d’es-tendre cablejat. De fet, a lesinstal·lacions de les Salinesde la Trinitat ja es treballavaen el punt de connexió delcablejat submarí, que podria

arribar a les Salines a finalsd’octubre, tot i que els tre-balls -amb un cost de 800.000euros- es podrien allargarfins al desembre, moment enquè es començarà a retirarl’antiga línia elèctrica de 12quilòmetres de la barra delTrabucador.

Una biòloga amb una de les nacres trobades a la badia dels Alfacs. / Foto: ACN.

MEDI AMBIENT



MONTSIÀ SANT CARLES DE LA RÀPITA

La Junta de Govern celebrada del’Ajuntament d’Ulldecona haaprovat les adjudicacions delcontracte administratiu d’obresper executar els treballs previs-tos de millora de la urbanitzaciódel carrer Mirador del Riu a SantJoan del Pas; de millora de la ur-banització del carrer paral·lel alRiu Sénia al barri Castell, i deconstrucció de la xarxa de clave-gueram, a la Miliana.Les obres estan subvencionadespel Pla Únic d’Obres i Serveis deCatalunya (PUOSC) amb untotal de 176.000 euros i segonsl’Ajuntament d’Ulldecona ja es-tava prevista la seua realitzaciól’any 2011, quan ja es van apro-var els projectes executius, re-dactats pels serveis tècnicsmunicipals. Tot i això, la seua tra-mitació ha estat paralitzada finsl’actual exercici. La inversió perpart de l’Ajuntament faldut seràde 43.000 euros.D’una banda, la millora de la ur-banització del carrer Miradordel Riu a Sant Joan del Pas té unpressupost de 70.365,53 euros,mentre que la construcció de laxarxa de clavegueram de la Mi-liana ascendeix a 56.818,13euros. Les dues obres han estat

adjudicades a la mercantilConstruciones 3G. D’altrabanda, pel que fa a la millora dela urbanització del carrerparal·lel al riu Sénia al barri Cas-tell, amb un pressupost d’execu-ció per contracte de 91.894,37euros, ha estat adjudicada al’empresa Noves Oportunitatsd’Inversió i Serveis SL.

Magatzem als ValentinsA més a més, l’Ajuntament con-tinua els tràmits administratiusper construir un magatzem mu-nicipal als Valentins, un projectepel qual només s’ha presentatuna empresa en el concurs pú-blic obert pel consistori. El pres-supost d’execució del projecte ésde 89.071,75 euros i el terminid’execució és de vuit mesos. Laconstrucció del magatzem delsValentins va iniciar el seu llargrecorregut administratiu l’any2008, en ser demanada per l’A-juntament i inclosa en elPUOSC 2008-2011. Al novembredel 2011, anualitat en que esta-ven inicialment previstes lesobres, va ser aprovat definitiva-ment el projecte redactat pelsserveis tècnics municipals, peròla tramitació va estar aturada desde llavors i fins el març del 2015,quan es va rependre amb l’apro-vació del plec de clàusules per lacontractació pública.

G.M.ULLDECONA

Ulldecona adjudicatres obres al barri Castell, a Sant Joandel Pas i a la Miliana

t La presentació de les jornades gastronòmiques, a la Ràpita. // FOTO: M.V.

Dinou restaurants, de festa amb el pop i l’arròs

Un total de 19 restaurants deSant Carles de la Ràpita estancelebrant, des del 18 de setem-bre i fins al 12 d’octubre, les ter-ceres Jornades Gastronòmiquesdel Pop i l’Arròs. Organitzadespel col·lectiu de restauradors lo-cals amb el suport de la regido-ria de Turisme, les JornadesGastronòmiques del Pop i l’A-rròs tenen per objectiu promo-cionar aquests dos productes dequalitat del territori. Segons laregidora de Turisme, Rosa An-glès, és un “valor afegit” que els

productes que es posaran a lataula són de “quilòmetre zero”,tant els de la mar com els delcamp de les Terres de l’Ebre.Durant la presentació de les jor-nades, el 15 de setembre passat,el representant del Col·lectiu deCuina i restaurador de MiamiCan Pons, Joan Pons, també vavoler posar de manifest la quali-tat del pop. “Així com que hi haproductes estrella com el llagostío l’escamarlà, sembla que el popsiga un producte de menys im-portància, però és un clàssic a lesnostres taules i té un preu forçaassequible”, va destacar Pons.Així, a les jornades es poden de-gustar menús a uns preus que

van dels 30 als 38 euros, amb totinclòs. La Confraria de Pescadors Vergedel Carme de Sant Carles de laRàpita ha capturat en el que por-tem d’any un total de 69 tones depop, que han representat unafacturació de 417.000 euros a lallotja. També s’ha revaloritzat elproducte amb un preu mitjà asubhasta que s’ha incrementatfins arribar als 6 euros aquest2015, davant dels 4,20 euros del2013.

Cinta BonetSANT CARLES DE LA RÀPITA

ULLDECONA



TTERRA ALTAi MATARRANYA

APOSTA PER LA CUINA DEL CORDER L’ESGLÉSIA de Sant Pere del PobleVell de Corbera d'Ebre va acollir la pre-sentació de les VII Jornades Gastronòmi-ques del Corder, que tenen lloc entre del18 de setembre i el proper 25 d'octubre.Aquesta vegada són 16 els restaurantsde la Terra Alta que hi participen, ambmenús especials en què la base del platprincipal és la carn de corder i d'altresproductes agroalimentaris de qualitat

produïts a la Terra Alta, com ara el vi il'oli, tots dos emparats per les respecti-ves denominacions d'origen. Les jorna-des també compten amb la participacióde set carnisseries de la comarca. El pre-sident del consell de la Terra Alta, CarlesLuz, va voler destacar que, després deset edicions, les jornades ja estan conso-lidades, i també va valorar la implicaciódels diferents sectors. C.B.

L'escola Mare de Déu de laFontcalda, a Prat de Comte, hacomençat el curs amb normali-tat sense l'amenaça del tanca-ment per manca d'alumnat enl'horitzó immediat. L'arribadad'una nova família amb tres xi-quets al poble, després d'unacampanya de captació iniciadal'Ajuntament per evitar la clau-sura del centre, ha contribuït asumar dotze alumnes i mante-nir-la en funcionament. Per evi-tar que aquest problema puguitornar a reaparèixer en el futurimmediat, i també per dinamit-zar social i econòmicament elpoble, l'alcalde de la població,Joan Josep Malràs, ha anunciatque en breu obriran de nou unaconvocatòria perquè noves fa-mílies s'hi puguin establir.A principis d'aquest 2015, elshabitants de Prat de Comte i elseu Ajuntament van veure, as-torats, com prenia cos la possi-bilitat que l'escola del poblehagués de tancar portes per la

manca d'alumnes. Tot i havercomençat l'anterior curs ambvuit alumnes, durant els mesosposteriors el nombre d'estu-diants va quedar reduït a cinc, ino es descartava que n'acabes-sin marxant més.El matí del 14 de setembre,l'ambient que es respirava a lesportes de l'escola era molt dife-rent. Una dotzena de xiquets i

xiquetes van iniciar el curs lec-tiu amb els nervis i la il·lusióque caracteritzen aquestes jor-nades. A més a més, el directorterritorial d'Ensenyament, ToniMartí, i l'alcalde de Prat deComte, Joan Josep Malràs, vanvisitar el centre acompanyatsper la directora, mestres i famí-lies. "Ens va fer patir na mical'any passat pel número de ma-

trícules però la campanya del'Ajuntament les ha permès re-cuperar", ha subratllat, satisfetMartí, tot anunciant que alsdotze alumnes se'ls podriensumar en breu dos més. "El De-partament fa un gran esforç permantenir escoles reduïdes,però amb quatre o cinc alum-nes hagués estat molt difícil",va declarar Martí.

EDUCACIÓ

Prat de Comte comença elnou curs amb 12 alumnesL’escola Mare de Déu de la Fontcalda no

corre perill de ser tancada per EnsenyamentL’Ajuntament prepara una altra crida per

atraure més famílies amb xiquets al poble

LA FATARELLA

L'associació Lo Riu de la Fa-tarella, dedicada a l'estudidel Patrimoni Arqueològic iHistòric de les Terres de l'E-bre, va informar el passat 14de setembre una personaanònima havia depositat enun racó del Memorial de LesCamposines les restes d'uncrani humà, "seguramentpertanyent a una víctima dela Batalla de l'Ebre i trobaten superfície a prop de lazona". De fet, l’associació LoRiu va difondre les fotogra-fies de la troballa, en què espodia veure que el cranihavia aparegut dins d’unabossa de plàstic. Arran d'a-quest fet, l'entitat va volerpreguntar-se quin protocold'identificació espera aaquest crani, "molt proba-

blement cap, més enllà depassar a engruixir l'ossarivergonyós que s'amaga da-rrere aquest memorial". Se-gons Lo Riu, aquest és "unnou testimoni de la políticade desori i descuit que laGeneralitat, ara com ara, noés capaç de redreçar (mal-grat tenir-ne el 100% decompetències), i que envoltaa totes les víctimes de lesdesaparicions forçades; totvulnerant sistemàticamentel Dret Internacional i des-oint Nacions Unides", vaafegir-hi abans de titllar totplegat de "tercermundismememorialístic". De la ma-teixa manera, des de Lo Riuvan explicar que havien fetarribar a les formacions po-lítiques que es presentavenel 27-S un manifest dels im-pulsors del Banc d’ADN pelsdesapareguts. G.M.

Apareix un cranihumà al costatdel Memorial deLes Camposines

Gustau Moreno / ACNPRAT DE COMTE

Una imatge del primer dia del curs escolar a Prat de Comte // FOTO: ACN.

L’associació LoRiu de la Fatarelladenuncia l’aparicióde les restes, dinsd’una bossa plàstic

Nou concurs per gestionar el punt d’informació"Va ser un maldecap, que araes veu compensat pel fet quel'escola té continuïtat", va asse-gurar l’alcalde de Prat deComte, Joan Josep Malràs. Defet, l’alcalde va voler agrairtambé l'esforç a les famíliesque, durant el curs passat, vancontinuar apostant pel centredel poble, quan el nombre d'a-lumnes havia caigut sota mí-nims. Bona part de l’èxit de la cridade l’Ajuntament és gràcies a la

família d'Eva Salvadó. Respo-nent a la crida de l'Ajunta-ment, ella, el seu marit i els tresfills van decidir establir-se aPrat de Comte i gestionar l'al-berg. Després d'uns mesos deconvivència, Salvadó asseguraque se senten "molt a gust"des del primer dia, i agraeix elsuport del poble. Professionalsprovinents del món de l'educa-ció, la parella valora tambémolt positivament que els seusfills puguin anar a classe a una

escola petita, dins d'una ZER."És una cosa que crida l'aten-ció. És un luxe poder tenir pro-fessor particulars per alsnostres fills i criar-se en un am-bient amb natura i en contacteamb la vida real. No sempre ésaixí dins d'una aula i amb es-coles més multitudinàries", su-bratlla.Però per evitar futurs ensurtsamb la població escolar i dina-mitzar social i econòmicamentel poble, l'Ajuntament vol por-

tar encara més enllà la seuainiciativa de captar famílies.Cap a finals d'any, amb Terri-tori i Sostenibilitat, voldrientraure un nou concurs, la ges-tió del punt d'informació delParc Natural dels Ports i l'agro-botiga.



RRIBERA D’EBREi PRIORAT

ÈXIT DE LA FIRA DE BROCANTERSLA NOVENA edició de la Fira de Bro-canters de Móra la Nova ha vist consoli-dar-se la participació al certamen, amb 37expositors vinguts d’arreu de l’Ebre i deTarragona, Lleida, Barcelona, el País Va-lencià i la Franja de Ponent. Segons la re-gidora de Fires, Míriam Vinaixa, tambéhan constatat un increment de visitants,tant del poble com de la resta del terri-tori. De fet, en l’edició d’enguany, a més

de poder comprar els diferents productesque els expositors van posar a la venda,com ara monedes, joguines o articles mi-litars, els visitants de la Fira de Brocantersde Móra la Nova també van poder pujaren la tradicional subhasta del migdia. S’hivan posar a subhasta 51 lots, dels qualsmés de la meitat van ser venuts. Els lotsvan sortir a la venda amb preus que ana-ven d’un euro fins als 200 euros. G.M.

L’organització ecologista Gre-enpeace ha alertat que 11 ca-mions procedents de lescentrals d'Ascó i de Vandellòstravessaran anualment unadotzena de municipis delCamp de Tarragona i les Terresde l’Ebre, per transportar les1.770 tones de material ra-dioactiu que produiran durantel propers 40 anys. El destí delscamions no serà altre que elMagatzem Temporal Centralit-zat (MTC) que s'ha de cons-truir a la localitat de Villar deCañas, a Conca. Les poblacionsafectades pel pas dels camionsserien Amposta, Camarles, elPerelló, Freginals, García, l'Al-dea, l'Ampolla, l'Ametlla deMar, Masdenverge, Móra laNova, Tivissa i Ulldecona. Se-gons Greenpeace, així es des-prèn de l'estudi que hapresentat l'organització ecolo-gista, tot alertant dels riscos deltransport d'aquest materialprocedent de les centrals nu-clears de l'Estat. El director de Greenpeace,Mario Rodríguez, i la responsa-ble de la campanya nuclear de

l'organització, Raquel Montón,van alertar que una quaran-tena de camions amb més de6.700 tones de residus nuclearsprocedents dels set emplaça-ments nuclears travessarananualment durant els pròxims40 anys 216 municipis en direc-ció a l’MTC de Villar de Cañas.Es tracta de set rutes quepoden afectar més de sis mi-lions de persones que viuen aCatalunya i altres comunitatscom ara el País Valencià, Caste-lla i Lleó, Castella-la Manxa,Madrid i Extremadura.

Greenpeace alerta que 11 camions ambresidus nuclears travessaran el territori

ENERGIA

L’organització ecologista critica que nos’haja informat els 12 municipis afectats

Reclamen l’aturada immediata de la construcció de l’MTC a Villar de Cañas

El director de Greenpeace i la responsable de la campanya nuclear de l’entitat. // FOTO: ACN.

Gustau Moreno / ACNASCÓ

Més de 200 tortuguesmediterrànies han estat alli-berades aquest setembre alParc Natural de Montsant, alPriorat. Amb aquest noucontingent, en aquest espaihi ha 2.649 exemplars d’unaespècie greument amena-çada d'extinció a causa de ladestrucció del seu hàbitat(sobretot pels incendis fo-restals-) i perquè capturenles tortugues per destinar-les al mercat il·legal de mas-cotes. Aquest alliberamentde tortugues és fruit de l'a-cord de col·laboració entrela Generalitat i el Govern deles Illes Balears. I és que elsexemplars provenen delCentre de Recuperació deFauna Salvatge del GOBMenorca. Des del 2005, elgovern català duu a termeun projecte de reintroduccióde la tortuga mediterràniaen el Parc Natural de Mont-sant, amb l'objectiu d'acon-seguir una població viabled'aquesta espècie. La majoria de les tortuguesmediterrànies alliberadessón adultes. Aquest pro-grama de reintroducció esrealitza amb la col·laboraciódel Centre de Recuperaciód'Amfibis i Rèptils de Cata-lunya (CRARC), que ges-tiona i fa el seguiment delsrèptils alliberats i treballaconjuntament amb l'equiptècnic i de la brigada delparc. La tortuga mediterrà-nia té una distribucions ge-ogràfica molt reduïda.Catalunya i el País Valenciàsón els únics territoris de lapenínsula Ibèrica que tenenpoblacions, en sis espais na-turals protegits: el Parc Na-tural de Garraf, el ParcNatural del Delta de l'Ebre,el Paratge Natural de l'Al-bera, El Parc Natural de laSerra d'Irta, la Serra de Lla-beria i el Parc Natural deMontsant. ACN.

MEDI AMBIENT

Alliberen mésde 200 tortugues alMontsant

“És un procés ple de riscos”El director de Greenpeace,Mario Rodríguez, va lamentarque no s'hagi consultat els ciu-tadans dels municipis per onseran transportats els residusnuclears, i que tampoc "hagintingut l'opció de manifestar elseu parer al respecte". "El procésestà ple de riscos", va subratllar,per afegir que "no es pot deixar216 municipis al marge d'un

tema que els hipotecarà duranttants anys". És per això que l’or-ganització ecologista ha recla-mat la paralització “immediata”de la construcció de l’MTC, aixícom l’actualització del pla de re-sidus radioactius. També va dirque el transport dels residus potser molt perjudicial per a lasalut de les persones, i quepoden haver-hi incidents.


BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

GAME IS COMINGL’ALCALDE de Peníscola, Andrés Mar-tínez, i el productor executiu de FrescoFilm, Peter Welter, van signar el 4 de se-tembre el conveni amb què l’Ajuntamentes compromet a col·laborar amb la filma-ció de la sèrie ‘Juego de Tronos’ a la ciutat.Un dels incentius que ha previst el consis-tori és l’exempció en el pagament de lestaxes de rodatge i d’ocupació de la via pú-

blica. A més, l’Ajuntament facilitarà l’as-sistència policial i la brigada d’obres, pergarantir l’ús de les localitzacions en el ro-datge i també la reordenació del trànsit devehicles. L’alcalde ha assegurat que el ro-datge de la sèrie de la cadena HBO és unaoportunitat de promoció, i que confia queaquesta “històrica ciutat plató” sabràestar a l’altura. El Joc ja s’acosta! G.M.

L'Estació Depuradora d'AigüesResiduals (EDAR) de Benicarlóestà en funcionament des de l’1de setembre. Amb una inversióde quasi 20 milions d'euros, ladepuradora tindrà capacitat per

tractar un cabal diari de 12.000metres cúbics. De fet, l’EDAR jafunciona a ple rendiment, comva poder constatar-ho l'alcal-dessa de Benicarló, Xaro Mira-lles, acompanyada del regidor deMedi Ambient, Ximo Bueno, i derepresentants dels grups de l'o-posició, en una visita oficial a lesinstal·lacions de la depuradora,

que es va construir a la partidade Vilaperdig. El gerent de l'EPSAR (Entitat Pú-blica de Sanejament d'AigüesResiduals), Juan Luis Martínez,va explicar que fins al 31 d'agostla depuradora va estar en perí-ode de proves, però que des del'1 de setembre les instal·lacionsestan funcionant a ple rendi-

ment, amb una capacitat de trac-tament de 12.000 metres cúbicsdiaris repartits en dos línies.Aquesta és una xifra més que su-ficient per a Benicarló, ja que unadepuradora amb capacitat per a12.000 metres cúbics donaria ser-vei a una població de fins a90.000 habitants. Així, està pre-vist que durant l'estiu funcionen

les dos línies i durant l'hivern, enprincipi, amb una línia serà sufi-cient. Així i tot, s'ha deixat espaiper a construir una tercera línia,que ara mateix no seria necessà-ria. En principi, l'aigua tindrà untractament secundari, tal i comexigeix la normativa europea,però s'ha previst la construcciód'un tercer col·lector.

La factura del fracassat projecteCastor continua inflant-se ambel procés d'hibernació que el go-vern espanyol va encarregar aEnagás, després d'indemnitzaramb 1.350 milions d'euros EscalUGS, empresa controlada perl'ACS de Florentino Pérez. Se-gons ha revelat el gestor tècnicdel sistema gasista estatal en uncomunicat, durant aquest 2015 elcost de la hibernació suposaràun càrrec de 17 milions d'eurosmés per als consumidors. SegonsEnagás, a partir de 2016, justquan els abonats començaran apagar a la factura els més de4.700 milions d'euros per l'ope-ració financera de la indemnitza-ció a Escal UGS, el costos seran"sensiblement inferiors", perquèja s'haurà finalitzat el procés.Segons el mateix comunicat d'E-nagas, els disset milions d'eurosde cost per al procediment d'hi-bernació durant aquest 2015 co-rrespon, principalment, a lesassegurances necessàries i als"costos inherents per garantir la

seguretat". De fet, l'empresa jaha comunicat a ajuntaments dela zona afectats que el procés estroba ja al seu tram final, i que lahibernació serà finalment efec-tiva aquest novembre.Les operacions incloses dins d'a-quest procediment consisteixenen la intertització, el tancamentdels pous, el control remot de laplataforma, el lloguer de genera-dors elèctrics per a l'estructuramarina, el buidat de productesquímics dels tancs i la preserva-ció de les turbomàquines i de laresta d'equips que queden senseactivitat. Després d'efectuar el tancamentinicial de les vàlvules dels dotzepous, Enagás anuncia que els se-gellarà, com a "mesura de segu-retat addicional per a lasismicitat" de la zona. Amb això,addueixen, els pous disposarand'un segellat triple: amb lespeces d'acer inserides a 1.700metres de profunditat, sota elfons marí -que es troba a uns 60metres de la superfície-; ambvàlvules a 150 metres sota el ma-teix fons; i amb les vàlvules de laplataforma, en superfície. Permaterialitzar l'operació, Enagás

ha contractat a la nord-ameri-cana Weatherford, "una de lestres companyies del món espe-cialitzades en aquestes tasques".De cara a les properes setmanes,se situarà la infraestructura en"una situació de pressió mínima

de gas" i s'evacuarà "de formacontrolada i programada el gasremanent", mitjançant la seuacombustió a través de la torxa dela plataforma, moment a partirdel qual quedarà apagada. Des-prés s'intertitzarà, tot emplenant

les instal·lacions de superfícieamb nitrogen -gas que s'utilitzaa les infraestructures gasistes perposar-les en situació de "màximseguretat"-, com a part del pro-cés d'aïllament. Aleshores, elmagatzem quedarà hibernat.

La hibernació del Castor haurà costat17 milions d’euros durant aquest 2015La companyia Enagás creu que la factura es reduirà a

partir del 2016 perquè ja haurà finalitzat el procedimentA partir de l’any que ve, els consumidors començaran a

pagar els més de 4.700 milions del total de la indemnització

VINARÒS

Gustau Moreno / ACNVINARÒS

Una imatge d’arxiu de la planta marina del projecte Castor. / Foto: ACN.

La depuradora de Benicarló ja funciona a ple rendimentMEDI AMBIENT

Gustau MorenoBENICARLÓ


Òmnium de les Terres de l’Ebre i l’Ajunta-ment de Tortosa han organitzat la III Mos-tra de Teatre Amateur de les Terres del’Ebre, que enguany s’ha celebrat el 26 desetembre i del 2 al 4 d’octubre. En aquestaocasió, la Mostra de Teatre Amateur apostaper un format més compacte amb la con-centració de les sessions en dos caps desetmana, i amb la representació d’un totalde cinc obres. Una altra novetat d’enguanyés que les obres arribaran a quatre escena-ris diferents: les dues sales del Teatre Au-ditori Felip Pedrell, l’Espai Patronat i elCasal Tortosí. El preu de cada sessió és decinc euros, tot i que hi haurà un abonamentde 20 euros per veure totes les obres. A banda, la mostra es clourà amb una grangala de lliurament de premis organitzadaper l’Escola Municipal de Teatre de Tortosa,amb un eminent caràcter musical. Lesobres que es poden veure a la III Mostra deTeatre Amateur de les Terres de l’Ebre sónla comèdia “Desafinats” del grup Teiatrò-lics de Banyoles; el vodevil “No em toquisla Flor”, del grup Tracama Diccionari deButxaca del Perelló; la comèdia “Mascles...”dels Teatre Gresol d’Alcanar; el conte dedenúncia social a partir de textos de Ma-

nuel de Pedrolo “El bon ciutadà”, del grupTeclasmit Teatre Popular de Tarragona; i lacomèdia “Amb els pixats al vendre”, deproducció pròpia i a càrrec del Grup de Te-atre Paranys de Sant Joan de Vilatorrada.Durant la presentació de la programació, elresponsable de la Mostra de Teatre Ama-teur d’Òmnium Cultural a les Terres de l’E-bre, Josep Prades, va explicar que la mostras’ha concentrat en dos caps de setmana perfomentar la competició.

A més de l’Ajuntament de Tortosa i Òm-nium Cultural de les Terres de l’Ebre,també col·laboren en la III Mostra de TeatreAmateur entitats i empreses com l’EspaiPatronat, Cantaires de l’Ebre-Delta i ClubUniversitari, La 2 de Viladrich, Art i Papers,i Toscà. També l’Escola Municipal de Teatre,ja que alumnes i professors participaran enla gala de lliurament de premis, que es faràel diumenge 4 d’octubre per la tarda. L’ac-cés a la gala final serà lliure.

L’Ajuntament de Tortosa i Òmnium Cultural organitzen la III Mostra de Teatre Amateur deles Terres de l’Ebre, que aposta per un format més compacte i quatre escenaris diferents

CULTURA

CTIBAU FA UN NOVEL·LA I GUANYA

El teatre més popularESCENARIS

L’ESCRIPTOR Jesús Maria Tibau haguanyat el XXXIII Premi de Narrativa dela Ribera d'Ebre amb ‘El nostre pitjorenemic’, la seva primera novel·la. Tibaués conegut pels seus reculls de contes,l'activitat al bloc literari Tens un racódalt del món, i el programa de literaturadel mateix nom a Canal 21 Ebre. El vere-dicte es va donar a conèixer a Vinebreen l'acte de lliurament dels premis. i l'o-

bra serà editada per Cossetània. Tibauva explicar que ‘El nostre pitjor enemic’se centra en el trasllat d'un general ex-dictador a una illa allunyada de la civi-lització. La tasca de vigilància d'aquestgeneral s'encomana a un comandantque veu en aquesta missió la possibilitatde redimir-se. L’autor va subratllar queuna vegada més s’ha posat al costat dela gent humil i dels perdedors. C.B.

La presentació de la III Mostra de Teatre Amateur de les Terres de l’Ebre. // AJUNTAMENT DE TORTOSA.

‘LA MUNTANYA Màgica’ deThomas Mann és una d’aquellesobres que recullen partidaris idetractors en nombre similar.Les seves grans dimensions fanque milers de lectors haginabandonat basquejats a HansCastorp i els seus companys desanatori. Mai més ens tornarema mirar una chaise-longue ambels mateixos ulls.

QUÈ PASSA en una novel·la demés de mil pàgines on no hipassa res? Hi passa el temps,només el temps i la vida sencera.Cal reconèixer que com a reclamper a la lectura no és un argu-ment reeixit. Però què hi ha mésimportant en aquest món abocata la immediatesa que una refle-xió sobre la substància deltemps, la seva profunditat i lanostra capacitat per mesurar-lo,aprofitar-lo o perdre’l com si enspertanyés.

ARA QUE acaba de començar elmes d’octubre resulta interes-sant acostar-se al passatge quedescriu precisament aquest ins-tant al sanatori de Berghof ons’està el protagonista i que co-mença dient: “Octubre va co-mençar com acostumen acomençar tots els mesos. Co-mençaments en sí mateixoscompletament discrets i silencio-sos (...) El temps, en realitat, no tétalls, no hi ha tro, ni tempesta, nisons de trompeta a l’inici d’unnou mes o d’un nou any o fins itot en l’ànima d’un nou segle. Ien realitat, ni els principis ni elsfinals tenen més importànciaque la que nosaltres mateixosvulguem donar. Com a reclamper a la lectura, no he sentit mi-llor frase que “No se mueran us-tedes sin leer ‘La MontañaMágica’ de Thomas Mann”.

Octubre va començar

Núria de SantiagoPERIODISTA

1LLIRI ENTRE CARDSG.M. / C.B.TORTOSA

Proposen ‘Tardes a l’Arxiu’MONTSIÀ

L’Arxiu Comarcal del Montsià ha organit-zat una sèrie d’activitats culturals per a lapropera tardor. La voluntat de l'Arxiu ésoferir un servei a la ciutadania amb activi-tats relacionades amb els arxius, la recercadocumental i l'estudi de la història, majo-ritàriament del territori però també dinsd'un context nacional i internacional. Elnou servei s’anomena ‘Tardes a l'Arxiu’.Tant la presidenta del Consell Comarcaldel Montsià, Carme Navarro, com el direc-tor de Cultura a l’Ebre, Ferran Bladé, van

lloar la nova iniciativa de l’Arxiu Comarcaldel Montsià. Algunes d'aquestes activitatssón la presentació de l’últim llibre del ca-tedràtic d’Història Contemporània de laURV, el flixenc Josep Sánchez Cervelló,sobre les guerres carlines i napoleònica ala frontera de Catalunya, País Valencià iAragó. Una altra activitat és la projecció iposterior col·loqui amb l’autor de ‘La ba-talla de la memòria’, Mario Pons. A banda,es presentarà ‘Reporters gràfics. Barcelona1900-1939’, volum que recupera l’obra de32 fotoperiodistes de la Barcelona de prin-cipis del segle XX amb més de 400 imatgesi un centenar de documents personals, enla majoria dels casos inèdits.

Cinta BonetAMPOSTA

L’Arxiu del Montsià va presentar la programació

de ‘Tardes a l’Arxiu’. // M.V.


CULTURA

AVUI PER AVUI no es pot afirmar amb certesa si existí unscriptorium a la Catedral de Tortosa. Historiadors com EnricBayerri creuen que el bisbe Gaufred d’Avinyó, qui portà la pri-mera comunitat de monjos per restaurar la vida canonical i re-ligiosa a Tortosa després de la reconquesta, l’any 1158 va fer unprimer intent de procurar a la comunitat d’una sèrie de còdexsmínims per satisfer les seves necessitats intel·lectuals i va pro-jectar la fundació d’aquesta institució tant comuna entre lescomunitats de les catedrals de l’època, evitant-se així els costoseconòmics d’una comunitat empobrida, que suposava l’adqui-sició de llibres per a la biblioteca catedralícia.

Segons Bayerri, alguns dels suposats còdexs que podien haverredactat els canonges tortosins són, a tall d’exemple, el Còdex56 (finals del segle XII. Misal), el Còdex 111 s. XIV (Breviari se-gons l’ús de la Catedral de Tortosa), el Còdex 112, s. XIV ( Ritusper a penitents públics a Tortosa), el Còdex 135 (finals del segleXII-XIII. Llibre de l’antiga litúrgia de la Catedral de Tortosa), elCòdex 136 s. XIV (Breviari segons la Costum de l’Església deTortosa) , el Còdex 131 , s.XV (Ritual de l’església de Tortosa), elCòdex 187 , s.XIV (copia de les Constitucions provincials Tarra-conenses i d’altres dels bisbes de Tortosa) o el Còdex 217 (finalsdel segle XII. Librum Sancte Marie Dertose).

Altres autors com el Canonge Matamoros també afirmen sobrel’existència de l’scriptorium entre els segles XII i XIII, encaraque com Bayerri no té suficients evidències. En cas d’existir –afirma el canonge Matamoros– hi hauria una fervent activitatde transcripció dels manuscrits portats per la primera comuni-tat de monjos del monestir de Sant Agustí d’Avinyó. D’aquestmonestir -sembla ser -, en procedeix el conegut Missal de SantRuf, que avui es pot veure a l’Exposició Permanent de la Cate-dral de Tortosa.

Un possiblescriptorium a laCatedral deTortosa

PINZELLADES DE TORTOSA DAVID JIMÉNEZ. Tècnic de Turisme

Tortosa, A Cel ObertARTS

Sis edificis històrics del centrede Tortosa, que tenen en comúdisposar d'un pati obert i unentorn d'alt valor patrimonial,allotjaran entre els dies 2 i 4d'octubre les creacions dels sisequips artístics seleccionats enla segona edició d'A Cel Obert,el Festival d'Intervencions Efí-meres de Tortosa. Enguany, elssis equips han estat escollitsd’entre un total de 50 concur-sants amb perfils diversos, ma-joritàriament arquitectes, peròtambé del món de les belles

arts i el disseny, i vinguts d'a-rreu de Catalunya, de la restade l’Estat espanyol i d’altrespaïsos. En aquesta segona edi-ció, el color és el tema sobre elqual versaran les sis interven-cions. Així, les diferents obress'instal·laran al Museu de Tor-tosa (antic escorxador), al PalauMontagut, al Palau Episcopal, alConvent de la Puríssima, al patide Sant Jaume i Sant Maties, ésa dir, als Reials Col·legis, i final-ment, al pati de Sant Jordi iSant Domènech, a l’Escola d'I-diomes. Un dels impulsors delfestival, Roman Aixendri, va ex-plicar que la idea del festival és"convertir diferents emplaça-

ments amb un pes històric no-tori en escenaris de creacionsartístiques efímeres".Entre les novetats d'aquesta se-gona edició hi ha la implicacióde nous patrocinadors, com araMoritz, així com la introduccióde dos nous patis, el PalauMontagut i els Reials Col·legis.També l'organització d'activi-tats paral·leles per dinamitzarel festival, com visites guiadesuna sessió DJ i un ‘photowalk’,entre d'altres.

Cinta Bonet TORTOSA



AAGE N D A

US RECOMANEM184a FIRA AGRÍCOLA, RAMADERA I

INDUSTRIAL DE MÓRA LA NOVADel 22 al 25 d’octubre

Espectacle

Tortosa‘Imaginarium’,de Rafael RomeroFins el 31 d’octubreLloc: Taller d’Art Cinta Dalmau

Benicarló‘Pasen y vean’ del MuseuValencià d'EtnologiaFins el 8 de novembreLloc: Mucbe

Amposta‘Foto Club Terres de l’Ebre’Fins el 27 de novembreLloc: Oficina de Turisme

Corbera d’Ebre‘Biennals d'Art de Corberad'Ebre - Drets Humans’Fins el 25 de generLloc: Poble Vell

La Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova és uncertamen multisectorial on es representa la maquinària agrícola,l'automoció, els ormejos, el comerç i els serveis en general.L'àmbit territorial de la fira, es focalitza en la totalitat de les co-marques de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat. També part delBaix Ebre, Baix Camp, Baix Aragó i les Garrigues.

Tortosa‘Il·lusionart’Fins el 9 d’octubreLloc: Escola d’Art i Disseny

Amposta‘Plomes i colors’Fins el 18 d’octubreLloc: Museu de les Terres de l’Ebre

Gandesa‘Tinta i vi’Fins el 20 d’octubreLloc: Celler Cooperatiu gandesà

Terra Alta

VII JornadesGastronòmiques delCorder de la Terra AltaFins el 25 d’octubre

Setena edició de les Jornades Gastronòmiques del Corderde la Terra Alta, amb més d'un mes per degustar els menúsespecials que 16 restaurants de la comarca han preparatamb la carn de corder com a base principal del plat, a mésd'altres productes agroalimentaris de qualitat produïts ala Terra Alta, com ara el vi i l'oli, tots dos emparats per lesrespectives denominacions d'origen. També es comptaràamb la participació de set carnisseries de la comarca, totpromocionant la carn del corder.

Música

Ulldecona

Merci BienMumusic CircusDissabte, 3 d’octubre

Un divertidíssim i efervescent espec-tacle de circ contemporani on la pa-raula és música. Ritme i acrobàcies, lesverticals més atrevides, màstil xinès,música en directe i diversió asegu-rada.

Hora: 18 h.Lloc: Teatre Orfeó Montsià

Exposicions

TortosaDemented + HellFightersDissabte, 3 d’octubreLlocs diversos

AmpostaHarmonia del ParnàsDissabte, 3 d’octubreLloc: La Unió FilharmònicaHora: 22 h.

TortosaAnimalísticDiumenge, 4 d’octubreLloc: Cocteleria XaplaHora: 20,30 h.

TortosaEduard BorràsDijous, 8 d'octubreLloc: Restaurant CristalHora: 22 h.

TortosaTomàs de la Guitarra+ M'agrada la MangranaDivendres, 9 d'octubreLlocs diversos

TortosaCultrum + MujeresDissabte, 10 d'octubreLloc: Plaça BarcelonaHora: 23 h.

AmpostaCultrum + MujeresDissabte, 17 d'octubreLloc: La Unió FilharmònicaHora: 22 h.

Amposta'Conciertoencanto'Dissabte, 24 d'octubreLloc: La Unió FilharmònicaHora: 22 h.

Menjar i beure

L’AmpollaXVI JornadesGastronòmiques de l'arròsFins el 4 d’octubreLloc: Restaurants col·laboradorsPreu menú jornades: 25€

La Ràpita3es Jornades Gastronòmiquesdel Pop i l'ArròsFins el 12 d’octubreLloc: Restaurants col·laboradorsPreus: 35 i 38€Més informació:www.turismelarapita.com

Menjar i veure

Fires i festes

MasdenvergeVIII Fira del Caçador3 i 4 d’octubreLloc: Recinte firal

Prat de ComteXIV Festa de l’Aiguardent10 i 11 d’octubreLlocs diversos

TivenysXIX Fira de Tivenys10, 11 i 12 d'octubreLloc: Recinte firal

Alfara de CarlesIX Fira del Rovelló24 i 25 d’octubreLlocs diversos


GANDESA compta amb l’escola pú-blica Puig Cavaller, que imparteix elscursos de P3 fins 6è de primària. Estracta d’un centre amb molta història,inaugurat com les conegudes ‘EscolesVelles’ l’any 1929. No va ser fins al 1971que l’edifici es va traslladar al lloc queocupa actualment. L’any 2009 l’escolava inaugurar l’ampliació i remodelacióde les seves instal·lacions. En aquesta

plana parlem amb els seus alumnes,que ens expliquen a ‘Petits Artistes’ elsseus viatges preferits. Allà on han anati on els agradaria.

“A mi m’agrada-ria visitar la ciu-tat de Londres ipujar a la seva‘noria’. Tambévoldria veure lagran torre del Big Ben.”

PPETITS ARTISTES

ESCOLA PUIG CAVALLER: Els viatges


“Jordi Duran“M’agradaria anar a Egipte amb ze-pelí. Però no un zepelí qualsevol: estracta del dirigible de Canal 21 Ebre!Jo vull anar a aquest país per veureles piràmides des de dalt perquèm’interessen molt les coses sobrehistòria. Fins i tot, m’agradariaaprendre els jeroglífics i el seu signi-ficat, ja que durant molt temps hanestat l’escriptura d’aquest país.També voldria visitar les tombes. Sétantes coses d’Egipte perquè llegeixollibres relacionats a la biblioteca quetenim a la població de Gandesa.”

“A mi m’agradael coliseu romà.És com una cate-dral però estàuna mica ‘tren-cada’. Abans fins

i tot es realitzaven els circs.”

2 PINZELLADES

Vlad Vasile

“El meu somni ésviatjar a NovaYork per què ésmolt bonica im ’ a g r a d a r i aveure i visitarllocs com l’estàtua de la Llibertat”.

“El meu lloc pre-ferit és Tahití i lesseves cases fetesde palla. M’a-grada l’aiguablava i la trans-

parència de les seves platges.”

Núria Saun

Tomàs Deosdad

“Vaig anar a Ma-drid amb la fa-mília i vamvisitar diferentsllocs, com elPalau Reial, elSantiago Bernabéu i la plaça.”

“A mi m’agrada-ria visitar elmuseu Guggen-heim per veureel gos de florsque es diu

‘Puppy’ i l’aranya de ferro ge-gant.”

Laura Uguet

Cristina Tortosa

“Jo vaig viatjar ala Vall d’Aran, ala població d’Ar-ties. Allí van feruna festa tradi-cional amb una

foguera. Es diu la festa del ’Daro’.”

Ferran Sabaté“El meu millorviatge ha estat uncreuer pel Medi-terrani. La ciutatque més em vaagradar va ser

Roma i especialment el Coliseu. ”

Júlia Navarro“Aquest estiuvaig anar de va-cances a Ma-llorca. Tot i quevaig visitar moltsllocs, el que més

em va agradar va ser la platja. ”

Àlex López“L’any passatvaig anar a Mar-bella. De fet, vanser les meves mi-llors vacances jaque ens ho vam

passar molt, molt bé!”

Xavier Gil

Rabab Benalla


EESPORTS

FIRA D’ENTITATS ESPORTIVESAMPOSTA ha tornat a celebrar la Fira d’Entitats Esporti-ves. Els organitzadors, l’Ajuntament i l’associació senseànim de lucre SportSalut han confiat a una quarantena declubs esportius la lloable tasca de promoció per aconseguirl’interès de la gent, especialment els més xiquets, en la sevapràctica. La principal queixa ha estat la data escollida, uncap de setmana durant la segona quinzena de setembreamb molts nens apuntats als clubs amb més popularitat, nofa falta anomenar-los. Sense desmerèixer cap ni un, s’ha de

procurar posar-se d’acord en temps de manera que els mi-noritaris no ho siguin tant. Al cap i a la fi, la majoria d’es-portistes ebrencs de renom ni són futbolistes, ni jugadorsde bàsquet. En un món tan competitiu, millor començar perdestacar en una cosa no massa coneguda i tractar de con-vertir-se en referència. De nou, no per desprestigiar els es-ports majoritaris, però sí per donar rellevància a escala locali comarcal a altres activitats esportives que sense una micad’atenció no sobreviurien. A.P.

COREA DEL SUD va serl’escenari on l’ampostinaRaquel Tirado va aconseguirla plata en el campionatmundial cadet. Raquels’emporta una gran expe-riència tot i no poder ambYe-ji Lee, que jugava a casa.

“Van ser cinc combats moltimpressionants, però la rivalera molt dura. En aquellpaís va iniciar-se el Taek-wondo, en tot cas aquí en-trenem dur i també sommolt bons.”

Raquel pensa en anar a poca poc, però li agradaria arri-bar a participar en els JocsOlímpics.

“S’ha de treballar ambmolta intensitat i dedicació.Primer és necessari arribarals tornejos més importantsi aconseguir punts.”

Campionat d’EspanyaRaquel no és l’única alegriadel TKD Alfaro d’Amposta.El darrer cap de setmana desetembre, Genís Gisbert vaproclamar-se campió d’Es-panya junior en -78 quilos iCristian Ferré va aconseguirla plata en -63 quilos. Totsdos entrenen al Centre d’AltRendiment de Sant Cugatdel Vallés. A.P.

Els següents objectius són elcampionat deCatalunya i eld’Espanya”

“

Raquel TiradoSUBCAMPIONA DEL MÓN CADET

TAEKWONDO

Joventut ambganes deJocs Olímpics

1ENTREVISTAL’Ametlla de Mar va viure uncap de setmana del 19 i 20 desetembre amb molta activitatesportiva, acompanyada d’unesplèndid oratge amb la se-gona edició del TunaRaceBal-fegó Thriatlon-Terres de l’Ebre.300 triatletes van participar enles tres modalitats en les que esdisputava la prova: olímpicaindividual, olímpica per re-lleus, i sprint individual.La segona edició la va guanyaren la modalitat olímpica AlbertParreño en un temps de 2hores 4 minuts 35 segons enuna prova que va liderar des del’inici. La jove triatleta austrí-aca Eva Wutti va liderar la clas-sificació femenina i va acabartercera en la general. Eva vaaprofitar el TunaRaceBalfegóper preparar el Campionat delMón Ironman de Hawaii.Els organitzadors es mostravenmolt satisfets amb l’edició ce-lebrada els dies 19 i 20 de se-tembre. En paraules de BoubaBarrow, la competició està as-solint un prestigi cada cop mésnotable en el calendari. L’ob-jectiu marcat pels organitza-dors és aconseguir dinamitzarla localitat amb noves activitats

esportives així com donar unimpuls al triatletisme a les co-marques del sud de Catalunya.

En aquesta segona edició s’hapassat de 110 participants a 300i junt a les noves categoriestambé han participat 28 equipsde relleu.

Nedant amb tonyinesA banda de les proves esporti-ves, la segona edició ha comp-tat també amb la participacióde l’atleta olímpica Érika Vi-llaecija, que va organitzar dosjornades formatives de tecnifi-cació i travessa de natació enaigües obertes. També es vaprogramar una activitat de na-

tació amb tonyines aprofitantun dels recursos més preuatsen aquest indret de la costa del’Ebre. L’Ametlla de Mar és elmunicipi amb la flota tonyi-naire més important del Prin-cipat de Catalunya i per tant undels negocis exportadors mésdestacats a les nostres comar-ques.El nom de la competició provéde l’empresa Grup Balfegó,una de les més importants enel negoci de la pesca i comer-cialització de la tonyina roja ala Mediterrània.

TRIATLÓ

Èxit del segon triatló a la CalaParticipació internacional amb l’austríaca Eva

Wutti camí del Mundial Ironman a Hawaii

Albert PascualAMETLLA DE MAR

La bicicleta va ser una de les parts més dures de la prova. // FOTO: TUNARACEBALFEGÓ.

TunaRaceBalfegoés una sèrie d’activitats alllarg de l’any al’Ametlla de Mar”

“

Els esportistes van poder nedar amb l’atletaolímpica Érika Villaecija i les tonyines de Balfegó


AGENDA ESPORTIVADiumenge 4 d’octubre8a Cursa Urbana de La Galera, novena del Circuit Running Series TE

Diumenge 4 d’octubreIII Piraguada Campus Terres de l’Ebre a Tortosa

Dissabte 10 d’octubre12a prova de resistènciaBTT per equips a Ascó

Diumenge 11 d’octubre10a Cursa de muntanya deTivissa al Càmping Alberg

Dissabte 17 d’octubre10 KMATE de Tortosa, 10aprova del Circuit RunningSeries Terres de l’Ebre

Diumenge 18 d’octubre7a marxa BTT Trenca-Torrompers a Vinebre

Dissabte 24 d’octubre12a Milla urbana al Perelló

Diumenge 25 d’octubre8a Cursa d’Ulldecona dinsdel Circuit de Curses deMuntanya de les Terres del’Ebre

Diumenge 25 d’octubreExcursió a la capçelera delCervol a la Sénia

ESPORTS MUNDIAL DE PATINATGE

Dos equips tarragonins, elClub Patí l’Aldea i el Reus De-portiu, van participar el capde setmana del 26 i 27 de se-tembre al Campionat del Mónde Patinatge Artístic celebrat ala ciutat colombiana de Cali. Els reusencs van participar enla modalitat de grups en xousgrans, mentre que els aldeansvan participar en xous petits.La competició va acabar diu-menge al Coliseu AlcidesNieto de Cali, amb la final ju-nior i sènior. Tots dos equipsvan oferir una molt bona ac-tuació.L’equip del Club Patí l’Aldea,entrenat per Manel Vilarroya,va desenvolupar la coreogra-fia “Crash” amb un resultat

de 120.000 punts i finalitzantsisè en la classificació mun-dial però primers entre elsequips espanyols. En aquestacategoria el triomf se’l vanendur les italianes de Divi-sion i Romar Roller Team. Fi-nalment, el bronze se’n vaanar cap a l’equip brasilerdel CRSG.D’altra banda, si bé l’equipdel Baix Ebre no va aconse-guir cap metall, al final l’e-quip espanyol va acabar elmundial de patinatge artísticen una meritòria quarta posi-ció amb sis medalles: un or,una plata i fins a sis medallesde bronze. En aquest sentit,l’equip imbatible va ser Ità-lia, amb 35 medalles de lesquals dotze van ser medallesd’or, catorze medalles deplata i nou de bronze.

L’Aldea, sisens al MundialEl CP Aldea acaba primer entre els equips

espanyols participants a CaliEl Reus Deportiu aconsegueix el cinquè lloc

en la categoria xou gran

Albert PascualL’ALDEA

Club Patí Aldea en competició a Cali 2015. // FOTO: CP ALDEA.

CAMPIONAT DE CATALUNYA DE MOTOS AQUÀTIQUES

El darrer cap de setmana de se-tembre es va celebrar a l’Am-polla la final del Campionat deCatalunya de motos aquàtiquesd’enguany. La competició es vadesenvolupar a la platja de lesAvellanes, com es va fent du-rant els últims deu anys.En les proves organitzades aCatalunya es disputen tres ca-tegories diferents de motosaquàtiques de conducció dem-peus, popularment conegudescom a “jets” en cinc escenaris

diferents, entre ells a la platjaRiumar de Deltebre i la final al’Ampolla.

Molts ebrencsLa Federació Catalana de Mto-nàutica està molt satisfeta, es-pecialment per l’alt nombre departicipants de les Terres del’Ebre, entre ells els líders de lacategoria F3, Lucas Forés, i ÀlexMuñoz, en F4.Cada prova es va disputar enformat de tres mànegues, totespuntuables. Cada mànega teniaun temps màxim d’onze mi-nuts, més una volta extra.

Final de la motonàuticaAlbert PascualAMPOLLA

Una moto nàutica en competició // FOTO: CANAL 21 EBRE

L’equip espanyol ha guan-yat el Trial de les Nacionsamb la presència del pilotd’Ulldecona Adam Raga. Ésla dotzena vegada consecu-tiva en què guanyen i ambautoritat. Poc abans de laprova celebrada a Vandellósi l’Hospitalet de l’Infant, elsis vegades campió del mónAdam Raga va anunciar elfitxatge pel TRS Motorcy-cles capitanejat per Jordi Ta-rres. A.P.

Adam Raga tornaa triomfar al Trialde les Nacions

TRIAL

Èxit de participació en la25a trobada del BTT Roque-tes celebrada a l’Hort deCruells. En l’acte van parti-cipar més de 200 persones,en diferents circuits, tantper a experts, com per ini-ciats i curiosos. En una edi-ció tan especial, l’associacióva regalar a cada partici-pant un mallot. També vanorganitzar altres activitatsrelacionades amb les bicisde muntanya i una exposi-ció de fotos històriquesd’altres trobades. A.P.

Noces de plata delBTT Roquetes

BTT

El mes de setembre s’ha vistocupat per diferents torne-jos de futbol que han servitper promocionar el futbolde base ebrenc i també di-fondre els valors de la soli-daritat. Ha estat el cas del’últim torneig Jordi Pitar-que celebrat de l’Ampollaque ha guanyat el Barça.Amb els diners recaptats,l’organització donarà undesfibril·lador a un delsequips participants. A.P.

Tornejos de futbolplens de solidaritat

FUTBOL

Ja fa nou anys que el darrer capde setmana de setembre se ce-lebra la Pujada al Montsià – Me-morial Francesc Bort a Alcanar.La cursa forma part del 8è Cir-cuit de Curses per Muntanya dela FEEC.150 corredors es van agruparper recórrer els 28,5 kilòmetresamb un desnivell positiu de1350 metres i gaudir de les

bones vistes del Delta de l’Ebre,la plana interior del Montsià, ide la costa del Baix Maestrat.En categoria masculina, MikelBesora (Borges Trail) va guanyaramb 2 hores 36 minuts. Per laseua banda, en la categoria fe-menina, el premi va ser per aPaloma Lobera de l’AE Matxa-cuca amb un crono final de 3hores i 06 minuts A.P.

La IX pujada al Montsià torna aser un èxit de participació

CURSA


LA CARA és una de leszones del nostre cos, més ex-posada a la brutícia i l'agres-sió externa. Per això, hem decuidar-la amb especial cura.Existeixen tractaments natu-rals que es podem preparar irealitzar en la cuina de lesnostres cases, que ben apli-cats poden ajudar a retornara les nostres cares, la sevavigor i elasticitat perdudes.

EL IOGURT és un alimentamb molts efectes saludables,que ens beneficia per dins;millora el nostre sistema di-gestiu i defensiu i, a més,també ens pot beneficiar perfora; aplicat en forma demascareta sobre el rostre, es-pecialment en pells grasses iseques.

PER A PELLS GRASSES esprepararà una mascareta deiogurt natural i cogombre, esbarrejaran 4 cullerades de io-gurt amb 4 cullerades de co-gombre triturat amb unabatedora i s'aplicarà amb l’a-juda dels dits per tot el rostre,exercint un suau massatge, ies deixarà actuar durant 15minuts, després es retiraràamb aigua tèbia. Posterior-ment és pot aplicar unacrema hidratant, però convéesperar almenys una hora.

PER A PELLS SEQUES esprepararà una mascareta deiogurt natural, amb un plàtanmadur i una cullerada de mel,es col·locarà tot en un reci-pient i es barrejarà i trituraràamb una batedora, una ve-gada llest, s'aplicarà sobre elrostre i el coll amb l'ajudadels dits, tenint especial curaen no tocar els ulls ni la boca ies deixarà actuar durant 15minuts, després es retiraràamb aigua tèbia.

SS A L U T

PRESA DE DECISIONS COMPARTIDESEL DEPARTAMENT de Salut haelaborat una eina que facilita la presade decisions compartides entre el pa-cient i el professional sobre alternati-ves terapèutiques. El procés dedecisions compartides promou que lespersones aportin les seves preferèn-cies, objectius i valors i el professionalclínic informi sobre les opcions de trac-

tament. L’eina mitjançant la qual esvertebra aquesta iniciativa és un noucanal temàtic a la xarxa: decisionscom-partides.gencat.cat. Ja hi ha disponibleinformació, instruments de decisió,testimonis i respostes a preguntes fre-qüents sobre dues malalties: el càncerde pròstata i la malaltia renal crònicaavançada. C.B.

L'Hospital Verge de la Cinta deTortosa (HTVC) s'ha apuntat alprojecte de l'Institut Català dela Salut (ICS), i pioner al terri-tori, “Centres mèdics il·lus-trats”, que tracta de fer méshumana i alegre la Unitat dePediatria del centre sanitariamb il·lustracions creades perartistes de les Terres de l'Ebre.El líder de tot plegat ha estatl'il·lustrador i professor roque-tenc Ignasi Blanch, que va coor-dinar fins a divuit il·lustradorsque, de manera altruista i vo-luntària, van treballar en la de-coració de la planta infantil del'hospital. Així, cada artista vadibuixar un animal del Delta del'Ebre o del Parc Natural delsPorts a cadascuna de les habita-cions, i entre tots van crear unmural al passadís. Blanch va posar de manifest laimportància de treballar alcostat dels xiquets perquè, vadir, és una experiència enri-

quidora per a tots.La responsable de la planta in-fantil, Lidon Ortell, va assegu-rar que tots els xiquets estavenmeravellats amb la proposta.De fet, va afirmar que els méspetits participaven juntamentamb els dibuixants, un fet queels feia més suportable el dia adia.Per la seva part, el cap del Ser-vei de Pediatria, el doctor JaumeRosal, va explicar que el pro-jecte “Centres mèdics il·lus-trats” feia temps que estava al’agenda de l’HTVC i que final-ment s’ha pogut complir.A Tortosa, i com és habitual enles seves actuacions, el profes-sor es va fer acompanyar pelsseus alumnes d'Il·lustració del'Escola de la Dona de la Dipu-tació de Barcelona. En aquestcas, però, la gran majoria erende les Terres de l'Ebre.

La planta de pediatria s’ompled’animals del Delta i els Ports

HOSPITAL DE TORTOSA

El roquetenc Ignasi Blanch lidera elprojecte de l’ICS “Centres mèdics il·lustrats”

Divuit il·lustradors omplen de dibuixos laplanta infantil de l’Hospital Verge de la Cinta

Blanch pintant a la planta de pediatria de l’HTVC. // FOTO: M.A.

C. Bonet / M. Acosta TORTOSA

Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR

1RACÓ DE SALUTCosmèticaamb iogurt

Implicació amb els més petits

El 2013 Blanch ja va dirigir unaaltra acció del projecte “Cen-tres mèdics il·lustrats” a Barce-lona. En aquella ocasió, es vandecorar totes les consultes,sales d'espera i passadissos dedues plantes de pediatria delsCAP de la Guineueta i el Besòs.Aquell desembre, a més, es van

pintar dues sales infantils de laUnitat de Cremats de la Vall d'-Hebron. I encara abans, entreel 2005 i el 2007, Blanch tambéva coordinar el projecte “Hu-manitzem els hospitals”, enquè es van pintar quatre plan-tes infantils de l'hospital de diade la Vall d'Hebron.



HA ESTAT UN DUR ESTIU en què lacalor ens ha fet patir més de l’habitual,però en acabar setembre arriba la tardori un canvi en les temperatures i en leshores de llum que gaudim. Els colors delsarbres canvien i es tenyeixen d’ocres i elsgrisos predominen a l’ambient i, amb totaixò, les temperatures sofreixen una im-portant davallada. Aquest canvi moltespersones l’acusen de forma significativai alguns cops poden arribar a desenvolu-par el que s’anomena la depressió tardo-renca o estacional.

MOLTS DELS SÍMPTOMES que s’asso-cien a aquesta síndrome són propis de ladepressió, entre els quals podem desta-car l’apatia i la falta d’interès per lescoses, a més de la tristesa. També podempresentar més irritabilitat i mal humordel que és normal en nosaltres, així comproblemes de concentració en les activi-tats quotidianes i problemes de la son,com poden ser l’insomni i en altres casosfins i tot la hipersòmnia, que és la neces-sitat de dormir moltes hores. També

podem trobar persones que presentenpensaments recurrents de suïcidi i en al-guns casos transtorns alimentaris.

SÓN DIVERSOS els factors que incidei-xen en l’aparició d’aquesta síndrome, ientre ells podem observar els canvis cli-màtics que es produeixen amb l’arribadadel fred, la pluja i el famós vent de dalt.També la reducció de les hores de llum ila tornada a la rutina diària després deles vacances, amb la conseqüent dismi-nució de les relacions interpersonals.Però sembla que la principal causa lapodem trobar en els canvis hormonalsque es produeixen a conseqüència de ladisminució de les hores de llum.

ÉS MOLT POSSIBLE que en l’àmbit hor-monal sigui la melatonina la major res-ponsable d’aquesta síndrome, ja que ambla disminució de les hores de llumaquesta hornoma augmenta la quantitatamb què està present al nostre cos, po-dent ser la responsable de la somnolènciai la disminució de la temperatura corpo-

ral. Aquest augment de la melatoninacomporta per una altra part la disminucióde les anomenades hormones de la feli-citat, com ara la serotonina, i que està re-lacionada directament amb la sensació debenestar. I per finalitzar amb les hormo-nes, també trobem que a menys intensi-tat de la llum disminueix la presència dedopamima, que està molt relacionadaamb l’estabilitat emocional.

QUAN PARLEM DE DEPRESSIÓ, hemd’anar amb compte, ja que és una patolo-gia que pot arribar a ser greu, i encaraque sigui del tipus de la depressió esta-cional, el millor és posar-se en mans delsprofessionals de la salut. No obstant això,sempre podem utilitzar algunes estratè-gies que ens poden anar bé, com teniruna bona higiene de la son i intentaraprofitar al màxim la llum solar; fer es-port regularment i si és a l’aire lliure, mi-llor, encara que només sigui caminar.També entre els objectius hauria d’estargaudir dels amics el màxim possible, imantenir una dieta equilibrada.

SALUT

La depressió estacional

Lluís VergésPSICÒLEG

BREU

La Fundació Grünethal i la URVhan posat en marxa la Càtedra deDolor Infantil, la primera inicia-tiva d'aquestes característiques al'Estat espanyol destinada a mi-llorar la qualitat de vida dels in-fants i adolescents amb dolor.Segons el seu director i catedràticde Psicologia de la Salut de laURV, Jordi Miró, el dolor crònic,

que afecta al voltant del 30% de lapoblació infantil a l'Estat, "inter-fereix en totes les àrees d'activitatdels nens i dels seus familiars".En aquest sentit, destaca que lainvestigació i contrastació d'alter-natives pugui contribuir a "millo-rar aquesta realitat". Entred’altres, i conscients del paperque juguen les noves tecnologies

en les vides dels joves, està previstutilitzar el telèfon per avaluar eltractament administrat a jovesque pateixen patologies ambdolor crònic com la fibromiàlgia oel càncer. També es prestarà espe-cial atenció a l'entorn escolar enl'abordatge del dolor infantil permillorar la qualitat de vida d’a-quests joves. C.B. / ACN

La URV i Grünethal posen en marxa unaCàtedra per investigar el dolor infantil crònic

Célia TéllezNUTRÒLOGA(NUTRITEGA)

FREGIR consisteix en escalfar oli o greix co-mestible entre 160 i 180 graus, i introduir l’a-liment per a la seva cocció. Llavors, es formauna crosta a la superfície i genera un saborcaracterístic agradable.

EN EL PROCÉS es produeixen canvis en lacomposició nutricional dels aliments, unscanvis que depenen del propi aliment, deltemps que duri la immersió en l’oli i de latemperatura a la que la sotmetem. Fregiraporta una elevada quantitat d’àcids grasosde tipus monoinsaturats (oleic), que submi-nistra en gran part l’oli d’oliva.

EL FET DE SER perseverants en certs hàbitsi la simple resistència al canvi, quan no al-guns interessos econòmics, han fet prospe-rar idees equivocades sobre elcomportament dels greixos en l’alimentació

i molt concretament en els fregits. A conti-nuació podem veure’n algunes:

ELS FREGITS són gustosos. Veritat. Pocs ali-ments són tan exquisits i tan agraïts, i al ma-teix temps tan atacats i menyspreats. Lacuina mediterrània és la cultura dels fregits,de les patates, dels peixos, la carn, les cro-quetes o bunyols, les mandonguilles, i fins itot els pastissos fregits. Aquí es fregeix tot,mentre que en altres països europeus es couo es rosteix més.

ES DIUque els greixos dels fregits engreixenmés que altres. Fals. Tots els greixos engrei-xen el mateix perquè un gran de greix sem-pre té 9 Kcal. El greix que engreixa és el quees pren de més. Tots sabem que un quilo deplom pesa el mateix que un quilo de palla.No hi ha un oli més lleuger que un altre.

ELS ALIMENTS fregits són molt calò-rics. Veritat. 100 grams de patata cuitasón 80 Kcal. 100 grams de patates fregi-des són 300 Kcal. Si parlem de l’ús defregidores, l’oli de fregits que aguantamés reescalfaments és el d’oliva, peròs’hauria de canviar cada 10 o 15 usos. Nocal passar de 165 graus i s’ha de filtrardesprés de cada ús. No és aconsellablebarrejar-ho amb altres olis, perquè esproduiria una descomposió del mateix,donant lloc a productes indesitjables.

RECOMANACIONS. Menjar fregits devegades, no diàriament, i sobretot nensi joves que estan creixent, no hem deconsiderar-ho com una cosa tòxica. A ex-cepció de si aquests aliments són elsúnics que es mengen. Poden servir deguarnició.

Fregir els aliments

cop d’ull// Setembre 201536

Amposta Es ven parcel.laedificable de 120 m2, zonade Valletes, a prop delcol.legi Miguel Granell.Particular a particular. � 649114580

Camarles Es ven casa de150 m2 prop de la platja.150.000 Euros. � 650756727

Tortosa Pis en venta situatal centre de Ferreries, 4rtamb ascensor, terrassa,galeria, 3hab., cuina,menjador, 1 bany, 1 wc � 609 765 297 - 627 939 220

Tortosa Es ven pis zonaRemolins prop CampusUniversitari, 46 m2, 3 hab.,cuina, bany, menjador, balcóelectrodomèstics, mobles iclimatització. Preu:22.420euros.� 699 910 364

Tortosa Apartament zonaCentre, 102 m2, 85 m2 útils.3 hab., menjador-salad’estar, bany complet,lavabo, cuina, rebost, galeriai balcó. Preu: 45.000 euros� 699 910 364

Tortosa Es ven pis al cascantic, 95 m2, 3 hab.,rebedor, menjador, cuina,galeria, un bany. Moblat iamb electrodomèstics. Preu: 35.000 euros. � 699 910 364

Tortosa Es ven pis a la zonade Ferreries, 103 m2, 86 m2útils, 2 hab. dobles, i 1simple, bany, cuina,menjador, balcó i terrassacoberta. Aire condicionat icalefacció. Preu: 59.900euros. � 699 910 364

Tortosa Es lloga pàrquing alcarrer Lluís Canalda aVoraparc. Preu: 50 euros. � 685 331 865

Amposta C/ Saragossa. Eslloga plaça de pàrquing 38euros mes. Roger. � 628607336

Oferta Empresadedicada als mitjans decomunicació precisacomercial per treballar.

Interessats enviarcurrículum [email protected]

Cotxes Audi A6 2.0 TDI140CV, xènon, navegador,aparcament acústic, telèfonPreu: 12.500euros� 606 974 315

Cotxes Es ven NissanNavara, a Amposta. � 650756727

Cotxes BMW 320D TouringAny 2008 Preu: 10.900 euros� 606 974 315

Contactes Desitjo relacióamb dona lliberal, amb finsseriosos, o parella matrimoni.Jo, noi de 50 anys. � 645668213

Contactes Home de 45anys, cerca dona per arelació seriosa i de futur.Enviar curriculum vitae mésfoto carnet a: Cid AF al’avinguda de la Generalitat151, 1ºC 43500 Tortosa.

Varis Es ven moble per al pa,alarma 280€. � 650756727

Varis Es ven additiu enpastilles 4 x 25 Euros. � 650756727

Varis Es ven additiu per agasolina, gasoil, biodiésel, 4pastilles, 25 Euros. Estalvi desdel principi, menys soroll,menys fums. � 650756727

Varis Additiu perquè el cotxeconsumeixi menys gasolina,gasoil, menys fums. 25 Euros.� 650756727

Varis Es ven alarmamostrador, moble per al pa. � 650756727

[LLOGUERS]

CLASSIFICATS

[VENDES]

[VARIS]

HORITZONTALS: 1. Que cadascúté la seva i se l’endú a tot arreu éscosa pràcticament de ciència / 2.L’ocellet de l’Amorós. No cal quecallin, vostè tiri / 3.Parets de liquen.Perjudicials com les noies de l’He-rrera. Dos quarts d’onze / 4.Medi-cament que es capté modestament.Fins i tot els curts són massa llargsper a un any acadèmic com aquest /5. Aquest, en canvi, és ben normal.Mascota d’en Perot, el lladre de laroca / 6.A punta de dia. Inscrita a lallibreta a cop de baioneta. I a puntade nit /7.Somies absurdament ambabelles de color negrós. Ajusta laporta, que no entri el peix gironí / 8.Les desfilades endavant i el recaderenrere. Erupció sentimental / 9. Sifos tòrrida no hauria aparegutaquest miserable venut. Troca noembolicada però desvocalitzada /10.Mostra evident que aquí hi hahagut exercici físic. Sol generargrans cues a la porta / 11.Margesd’error. Aquesta és com l’Amorósperò sense disminuir. El plany demig país / 12. Xerroteja per les bo-tigues del centre comercial. L’únicteixit amb una prova específica / 13.Prega del forat estant. Ha conegutels mètodes de la Stasi de ben aprop.

VERTICALS: 1. No li deixis l’a-mericana que ell fa d’enterra-morts. Restes mortals dels cereals/ 2.Guarneixen, embelleixen.Cosir sense poder fer ús de la Sin-ger / 3. Nivell per estrenar. Veusels tubercles que fa i penses“nyam, nyam”. Clam a l’estadi / 4.La Giménez, la que canta, a la cas-soleta. En aquest tampoc l’hi dei-xis, que es dedica al raïm / 5.Capellà complicat. Un turc en te-rritori rus, i fred / 6. Pilar prim.No cal que despullis l’ascenso-rista, si el deslligues ja n’hi haprou. Elongació escurçada / 7. Es-colàsticament és més que lícit, ésvoluntari. Trepitjar raïm pensanten una altra cosa / 8. NationalLouis University. Tan corrent i es-pontani com un passi torero. Capde trons / 9. Apallissades per unsgrans salts d’aigua. No va de culperquè és massa buit i banal /10.A l’interior de la mina. Varietatd’uralita molt més perillosa. Au,digues el teu nom / 11. Tractequant a la manera de xafar lescordes amb els dits. Tres o quatrepams de roba de coloraines (i si etfa por, els collons) /12. Viciosa,perversa. Cosí del llop molt in-fluenciat pels correcamins.

[AMISTAT]

PASSATEMPS

[MOTOR]

[TREBALL]


Microsoft acaba de presentar el seu nou paquet desoftware Microsoft Office 2016, que com en versionsanteriors estarà disponible en diferents configuracionsper adaptar-se a totes les necessitats. I es que ningúpot negar les infinites funcions i possibilitats de lasuite, que s’ha convertit en el número 1 indiscutibledel mercat ofimàtic. Analitzarem algunes de les fun-cions més interessants que ens aportarà aquesta novaversió.

La col·laboració o autoria serà l’eix de la nova versió.Se’ns facilitarà el treball en equip, mitjançant la inte-gració d’infinitat de funcions molt pràctiques. Així,apareix un botó “compartir” que ens permetrà mos-trar i editar els nostres continguts amb altres usuarisde manera molt simplificada. A més, gràcies a la in-corporació de Microsoft Skype en el propi programari,podrem comunicar-nos al moment amb la personaque compartim la informació (videoconferència im-mediata).

Un altra de les novetats la trobem amb la cerca millo-rada de documents. Aquí apareix per primer cop l’as-sistent de veu digital Cortana. Així, Cortana, queapareix integrat per primer cop en el propi sistemaoperatiu Windows 10, ens podrà parlar per exemplede les reunions que tindrem programades mitjançantla informació que trobarà al calendari Outlook. En ge-neral, també s’ha millorat la cerca de documents entretotes les aplicacions de la suite, Word, Excel, Power-point i Outlook.

Recordes el famós Clippy de versions anteriors? Doncsara el seu substitut es diu “Tell me”, i també ens aju-darà a usar el programari de forma simpàtica e intuï-tiva. Amb “Tell me”, Microsoft Office 2016 és molt mésfàcil d’usar.

Grans millores en el programari de correu. Ara Micro-soft Outlook és més ràpid e intel·ligent que mai, i ofe-reix innovadores opcions, com búsquedes a temps

real, accés a arxius adjunts locals i núvol. També apren-drà dels nostres hàbits d’us, organitzant els nostres co-rreus de forma automàtica sempre que ho vulguem.

Redirecció de l’aplicació cap al núvol (Microsoft One-Drive). Per tant, a diferència d’altres productes com elGoogle Docs, tot i tenir el software instal·lat al nostreequip, els documents es guardaran l’esmentat One-Drive de Microsoft. Per tant, tota la informació la tin-drem sempre disponible allí on vulguem si disposemd’internet, és clar.

En resum, la recent aparició de Microsoft Windows 10pareix ser un èxit total i s’està implantant en la majoriad’ordinadors. Això provoca que tots els fabricantshagin de readaptar les seves aplicacions al nou formatper extreure’n més prestacions, i de retruc una petitaexcusa per desempolsar les nostres butxaques. El pri-mer en donar el cop, com no, ha estat Microsoft ambla seva suite ofimàtica Microsoft Office 2016.

COMUNICACIÓ

PANTALLES

P UNA TORTOSINA ABSENT, A GRAN HERMANOTELECINCO ha començat aquest se-tembre l’edició número 16 de Gran Her-mano, i entre els concursants que hande compartir la casa de Guadalix de laSierra hi ha una tortosina. És NiedzielaRaluy Swider, de només 22 anys. PeròNiedziela és una tortosina absent. Per-què tot i que va nàixer a Tortosa, ellamateixa va explicar al vídeo de presen-

tació que mai ha viscut a la capital delBaix Ebre. Només hi ha vingut de pas.Niedziela forma part de la família Raluy,una llarga nissaga dedicada al circ quevan tenir la seu oficial a l’Aldea durantmés de 30 anys. De fet, aquesta concur-sant de Gran Hermano 16 forma part dela cinquena generació dels Raluy. Ara haentrat en un altre circ. G.M.

El Palau Oliver de Boteller deTortosa va ser l’escenari, el 9 desetembre passat, de la inaugu-ració de l’exposició itinerant‘Dones amb nom propi de lesTerres de l’Ebre’. La mostra ésel resultat final d’un projecte del’Institut Català de les Dones(ICD) i de Canal 21 Ebre, que hatingut per objectiu visibilitzar ireconèixer la trajectòria de 12dones de les Terres de l’Ebreque han tingut carreres profes-sionals diverses, des del mónempresarial, esportiu, associa-tiu o artístic.Durant la inauguració de l’ex-posició, la presidenta de l’ICD,

Montserrat Gatell, va remarcarla importància de projectes comaquests, perquè serveixen perfer un “reconeixement públic”a les dones. “És una iniciativaque ha sorgit de l’interès dedones de l’Ebre i de l’ICD a Tor-tosa per donar rellevància adones amb un cert nom, quefan coses molt diverses, peròque pel fet de ser dones no hansigut degudament reconegudespúblicament”, va dir Gatell.Algunes dones participants enel projecte van coincidir amb elfet que és necessari encara avuien dia realitzar aquest tipus d’i-niciatives per “donar veu” a lesdones. Algunes de les partici-pants van mostrar la seva satis-facció d’haver format part del’exposició. “És una cosa que

m’ha commogut i tot”, va ad-metre l’escriptora xertolinaFrancesca Aliern. “Sempre fascoses que t’agraden, i que undia te trobes amb un premi aixíés una excel·lència”, va dir. A banda de la mostra fotogrà-fica, el projecte també ha comp-tat amb la producció delprograma televisiu ‘Dones ambnom propi’, emès a Canal 21Ebre, dels quals encara faltenquatre programes per emetre.L’exposició s’instal·larà ara enaltres punts de les quatre co-marques de l’Ebre.

RedaccióTORTOSA

La inauguració de l’exposició ‘Dones amb nom propi’. / FOTO: IRENE LÓPEZ.

TECNOLOGIA

El nou Microsoft Office 2016per Jaume Querol

‘Dones amb nom propi’, de rutaLa televisió ebrenca emetrà aquesta nova temporada

quatre episodis més, amb quatre dones protagonistes

L’Institut Català de les Dones i Canal 21 Ebre inaugurenuna exposició itinerant sobre 12 dones del territori



En primer lloc, pelem les gambes dei-xant-hi les cues, i les netegem amb unganivet. Les esbandim i les posem aun bol, amb el suc de mitja llima, i hodeixem reposar durant 5 minuts.Mentrestant pelem i tallem finamentla ceba. A una paella posem l’oli i so-fregim la ceba a foc mitjà fins que esdauri. Pelem i tallem el gingebre entrossets molt petits. Per a que el clausigui més aromàtic el xafem a unmorter. Un cop la ceba estigui dau-

rada afegim a la paella la canyella enrama, els claus, el cardamom, els allspicats, la cúrcuma i el gingebre. So-fregim durant un minut i afegim elpebre de caiena i la llet de coco. Dei-xem que arrenqui el bull i ho cuinemtot a foc lent uns 3 minuts. Per últim,afegim les gambes i ho deixem bullirtot uns 5 minuts més. És molt impor-tant que les gambes no es cuinin moltmés temps, ja que la carn es fa malbéi es tornen farinoses.

VI RECOMANATSuñer Macabeu

Blanc JoveVins i olis Suñer

D.O. TARRAGONAGinestar

Preu aprox. : 5€

F O G O N S

FLa ressenya

Ingredients

750 g. de gambó o de llagostí fresc1/2 llimona

3 cullarades d’oli d’oliva1 ceba mitjana

Un tros d’uns 5 cm. de gingebre2 dents d’all

1 rama de canyella150 ml. de llet de coco

Per al curri:

1/2 cullaradeta de cúrcuma4 claus

1 cullaradeta de pebre de caiena1 cullaradeta de cardamom

Curri de gambesamb coco

PAS PAS PAS PAS

ELABORACIÓ:

ET RECOMANEMBOTÀNIC

Ubicat a la ciutat de Tortosa, aquest nouespai gastronòmic ens proposa la milloroferta amb menjar mediterrani, japonès,francès i grec de la ciutat, que ens sorpren-drà molt gratament. Al bell mig del centrede Tortosa, disposa de dos espais moderns,decorats amb molt gust, un espai molt or-gànic amb un mural de molsa i plantes na-

turals i un altre mes cosmopolità. A més amés, també podrem gaudir d’una àmpliaterrassa, tots ells faran que gaudim ambtots els sentits dels còctels, tapes i àpatsque decidim prendre. L’oferta es completai s’acompanya amb un servei excel·lent iun preu qua s’ajusta prefectament a la re-lació qualitat-preu.C/ Teodor González, 38 - TortosaReserves: 977 44 52 56

Ubicat a Sant Carles de laRàpita i ben a prop del pas-seig marítim, el CasaRamon Marinés és una ma-risqueria fundada l’any1948 amb una gran tradiciófamiliar, ara ja amb la ter-cera generació que conti-nua oferint la típica cuinamarinera autòctona ambmariscs, llagostins i peix dela Badia dels Alfacs com aprincipals protagonistes.D’aquí els plats més carac-terístics que ens ofereixen:la mariscada especial de lacasa, l’arròs pelat, el suquetde peix de roca i la calde-reta de llagostins.

Podem destacar també elsseus menús abundants iexcel·lents, ben elaborats iperfectament servits, i per adiferents tipus de butxa-ques. Recomanem el menúÀncora amb mariscada ipaella marinera. Exquisits!Tenen també un pati inte-rior amb juguets per a nens,que va de meravella pertenir una jornada agradableamb la família.I un cop haguem acabat lamenjada, què millor quedonar una volta pel passeigmarítim de Sant Carles dela Ràpita per pair el menjar.Per si encara teniu algundubte, destacar que a l’any2009 el Casa Ramon Mari-nés va obtenir el diplomaturístic, la medalla turísticai el premi a la presentació igust.

Gran tradiciófamiliar, ara jaamb la tercerageneració”“

Casa RamonMarinés


PVI DE QUALITAT

LA TERRA ALTA es troba immersaen plena campanya de la verema. Unacampanya que es preveu excel·lentquant a volum de producció assolintels 40 milions de quilos de l’any pas-sat, i també pel que fa la qualitat, ques’apunta més alta que la de la cam-panya de 2014. El president de la DOTerra Alta, Joan Arrufí, va explicar queenguany la climatologia, amb menys

pluges que l’any passat, està afavo-rint les condicions tant del raïm blanccom el negre. Més enllà de continuaramb un control de la qualitat, etique-tatge i qualificació dels vins, un delsreptes de la nova comissió rectora delConsell Regulador de la DO és quecada cop siguin més els consumidorsque vegin la DO Terra Alta com el ce-ller de les Terres de l’Ebre. C.B.PAGESIA

AGRICULTURA

El Departament d'Agricultura,Ramaderia, Pesca i Alimentacióva denunciar als Mossos d'Es-quadra una nova "introducciódolosa" de cargol poma que vadetectar-se a principis de setem-bre a l'hemidelta dret de l'Ebre.Concretament, en el terme deRoquetes, a la vora del canal dereg. El Departament va impulsaruna sèrie d'actuacions urgentsper evitar la propagació del noufocus i mirar d'eradicar-lo, prin-cipalment mitjançant el tanca-ment del desguàs amb sacs desorra per evitar derives, i el tan-cament de les entrades i sortidesd'aigua de l'arrossar on es va de-tectar el focus. També amb laprospecció de la zona per retirarels cargols que es detectessin, iamb el tractament amb saponi-nes. No era el primer cop queapareixien exemplars de caragolmaçana en aquesta mateixa zonade Roquetes, i fa tres anys la Ge-neralitat també va detectar-neuns pocs quilòmetres més al sud,a la partida de Mianes, al termede Tortosa

També al Toll del VidreD’altra banda, el delegat del Go-vern, Xavier Pallarès, va revelar

que, a principis d'estiu, van de-tectar entre vuit i deu exemplarsal Toll del Vidre, al riu Estrets, aArnes, municipi del qual és al-calde. Efectius de Forestal Cata-lana van netejar i prospectar lazona sense detectar-ne unamajor presència. El delegat no vavoler atribuir específicamentaquest cas a una introducció do-losa i va apostar per una impru-dència. En qualsevol cas, Pallarèsva fer una crida a la responsabi-litat.

Assecament dels campsEn aquest context, els arrossairesdel Delta han acordat avançarl’assecament dels camps al no-vembre. D’aquesta manera, elsector espera combatre ambmés efectivitat, la plaga del cara-gol maçana. Fins ara, s'obligava atenir els camps inundats fins al31 de gener per contribuir amantenir la biodiversitat i el des-envolupament sostenible delDelta. El caragol maçana, però, ha obli-

gat al sector a prioritzar la lluitacontra la plaga i avançar l'asseca-ment tres mesos. Amb aquestamesura, i descartada la salinitza-ció als camps, l'assecament s'a-llargarà pràcticament mig anyfins que s'hagi de sembrar elscamps. L'afectació del caragol éspràcticament total a les 9.500hectàrees de l'hemidelta esque-rre i, malgrat que s'han incre-mentat els sabotatges i els focusa la part dreta, encara són con-trolables en poques parcel·les.

Caragol a Roquetes i ArnesApareixen exemplars de caragol maçana

en un camp de Roquets i al Toll del VidreEls arrossaires avançaran l’assecament dels

camps al novembre per combatre la plaga

Dos operaris de Forestal Catalana enmig del camp de Roquetes per localitzar exemplars de caragol. // FOTO: ACN.

Cinta BonetROQUETES

LA VERITAT és que nosóc un científic amb càte-dra d’Hidrologia i, pertant, no pretenc donar-vos dades tècniques perargumentar un o altrecabal ecològic per a pro-tegir el nostre (de tots)delta de l’Ebre. Sóc unsimple observador i tre-ballador dels arrossars iel seu entorn, i quan esva anunciar que el Pla deConca de l’Ebre preveia450.000 noves hectàreesde regadiu sobre les900.000 que ja es reguenvaig agafar paper i boli ivaig fer uns petits càlculsper traduir aquestes ge-lades xifres.

SI SABEM que al Delta hiha 20.000 hectàrees d’a-rròs vol dir que es volampliar el reg a 22,5 nousdeltes. Em preguntoquina quantitat i qualitatd’aigua arribarà al nostreDelta, si en posem 22,5de nous per davant.

I UNA ALTRA transfor-mació: 450.000 hectàreessón més de 2 milions denous jornals!

NO SÉ. Crec que noanem bé. Al següent arti-cle us faré cinc cèntimsde què pot passar i delquè és innegociable.

Twitter: @daniforcadell

Delta sí oDelta no?(primera part)

Dani ForcadellPAGÈS

1CEL ROGENC,PLUJA O VENT

La taxa d’atur frenael creixement econòmical Camp i l’Ebre

El Govern finançaràamb 780.000 eurosanuals la lluita contra lamosca negra i el mosquit

El jutjat que vaprohibir els temptejosamb bous demanaexecutar la sentència

Traslladen unmol·lusc dels Alfacs perfer la línia elèctrica delTrabucador fins a lesSalines de la Trinitat

Greenpeace alertadel pas d’11 camionsamb residus nuclears

La Mostra de TeatreAmateur tindrà unformat més compacte iquatre escenaris

El CP Aldea assoleixel sisè lloc alCampionat del Món dePatinatge Artístic

Apareixen exemplarsde caragol maçana enun camp de Roquetes ial Toll del Vidre

#p9

#20

#p23

#p26

#p28

#p33

#p39

1

// Maig 201440

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

EN ULLADA

#p6

Cop d'Ull 242 - Octubre 2015

Documents

Transcript of Cop d'Ull 242 - Octubre 2015