Correspondència i consultes€¦ · Correspondència i consultes: Observatori de l'Economia Local...

Correspondència i consultes: Observatori de l'Economia Local Promoció Econòmica de Sabadell, SL Ajuntament de Sabadell Carretera de Barcelona, 208 bis 08205 Sabadell A/e: [email protected] http://www.vaporllonch.net/vaporllonc/observatori.asp Twitter: @oelsbd Als webs www.vaporllonch.net i www.sabadell.cat hi trobareu la versió electrònica de tots els informes publicats Edició: Ajuntament de Sabadell Producció: Promoció Econòmica de Sabadell, SL Redacció de continguts: Gas Natural SDG, SA Companyia d'Aigües de Sabadell SA (CASSA) Endesa Distribución Eléctrica, SL Ajuntament de Sabadell: Promoció Econòmica de Sabadell, SL Servei de Recollida i Tractament de Residus Sòlids Urbans i Neteja Viària Servei Gestió Tributària © del conjunt Ajuntament de Sabadell © específic per a cadascuna de les fonts referenciades La reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, comprenent-hi la reprografia i el tractament informàtic resten rigorosament prohibides sense l'autorització escrita dels propietaris del copyright.

Presentació Tots els humans, per naturalesa, desitgen saber

Aristòtil (384-322 dC)

El coneixement és un actiu intangible capaç de generar avantatge competitiu. Per això, és tan important que la localització, generació, estructuració, emmagatzematge, transferència, difusió i aplicació d'aquest actiu sigui gestionat convenientment.

L’Observatori de l’Economia Local de l’Ajuntament de Sabadell (OEL) treballa amb aquesta idea aplicada a l’àmbit socioeconòmic. Precisament, l’Observatori és una eina de coneixement de la ciutat amb vocació de facilitar la presa de decisions, tot apuntant les perspectives de creixement general i sectorial de l’activitat econòmica de l’entorn.

Una manera de fer-ho és mitjançant l’Informe de Conjuntura de Sabadell. Aquesta publicació, de caràcter semestral, fa una anàlisi de les principals dades socioeconòmiques de la ciutat, elaborada per l’Observatori de l’Economia Local de l’Ajuntament, amb la col·laboració d’entitats i persones expertes en aquesta matèria i altres agents que operen en el territori. La seva informació es basa principalment en dades estadístiques sobre l'evolució recent de diferents paràmetres socioeconòmics.

Estructurat en sis grans apartats, l’informe ofereix comparatives d’indicadors socioeconòmics de Sabadell respecte a altres municipis. També es fa una anàlisi de l’estructura empresarial de la ciutat; així com del mercat de treball, formació professional i universitària i d’indicadors indirectes –com ara consums elèctrics, de gas i d’aigua, entre d’altres–. A més, s’hi analitza l’evolució del mercat immobiliari i de lloguer de Sabadell.

Les dades de l’Informe de Conjuntura provenen tant de fonts d'informació municipals, com també d'altres agents i institucions que duen a terme activitats al nostre territori. És per això que vull agrair la col·laboració de tothom qui ha aportat dades per a aquesta publicació.

Aquest Informe es presenta en versió electrònica al web <vaporllonch.net> i el portal municipal <sabadell.net> completa altres informacions destacades de l’OEL, com l’anàlisi socioeconòmica trimestral Infodades, Infomensual sobre dades d’atur i contractació o l’Anuari Estadístic de Sabadell, que obre les dades a la xarxa en línia amb el treball de dades obertes de l’Ajuntament de Sabadell. Per completar la informació que s’ofereix a través de l’Observatori de l’Economia Local, seguint l’aposta per eines de base tecnològica, s’ofereix el perfil a Twitter: @OELSBD.

L’objectiu és incrementar la interacció amb les empreses, els professionals i la ciutadania en general i reforçar el seu caràcter pràctic d’instrument que estudia i analitza la realitat socioeconòmica de la ciutat.

Lluís Monge Presència

Regidor de Promoció Econòmica

Informe de Conjuntura de Sabadell

Núm. 30-Segon semestre 2014 5

Índex Pàgina

Presentació 3

Definicions 11

0 Context econòmic nacional i internacional 15

1 Indicadors socioeconòmics 25

1.1 Indicadors socioeconòmics de Sabadell 25

1.2 Indicadors socioeconòmics de Sabadell comparats 26

1.3 Diagrama d’Informació Local de Sabadell 28

2 Estructura empresarial 33

2.1 Introducció 33

2.2 Indústria 44

2.3 Construcció 53

2.4 Comerç i serveis 56

2.5 Tecnologies de la informació i la comunicació 63

2.6 Activitats de caràcter estratègic 65

3 Mercat de treball 75

3.1 Contractació laboral 75

3.2 Atur registrat 87

3.3 Prestacions per desocupació 100

3.4 Expedients de regulació d’ocupació 101

3.5 Sinistralitat laboral 102

4 Formació professional i universitària 113

4.1 Formació professional 113

4.2 Programes de formació i inserció autoritzats pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat 121

4.3 Estudis universitaris 122

5 Consum 127

5.1 Introducció 127

5.2 Electricitat 127

5.3 Gas canalitzat 128

5.4 Aigua 130

5.5 Residus 136

5.6 Matriculació de vehicles 140

6 Habitatge 145



6.1 Introducció 145

6.2 Mercat immobiliari a Sabadell 148

6.3 Mercat de lloguer a Sabadell 151

Índex de taules

Taula 1 PIB. Variació interanual (%). Catalunya. 1r trim. 2010-4t trim. 2014 17

Taula 2 Producció industrial. Variació interanual (%). UE, EUA i Japó. Gener 2013 - Desembre 2014 17

Taula 3 IPC. Variació interanual (%). UE, EUA i Japó. Gener 13 – Desembre 14 18

Taula 4 IPC. Variació interanual (%). Espanya i Catalunya. Gener 13 – Desembre 14 18

Taula 5 Indicador de confiança del consumidor (ICC). Espanya. Gener - Desembre 2014 19

Taula 6 Atur registrat. Catalunya i Espanya. Gener - Desembre 2014 20

Taula 7 Indicadors socioeconòmics 25

Taula 8 Diagrama d’Informació Local Comparada 26

Taula 9 Centres de treball i llocs de treball assalariat. Juny 1999-Des 2014 34

Taula 10 Centres de treball i llocs de treball assalariat per sectors d’activitat. Març 2008-Des. 2014 35

Taula 11 Dimensió mitjana dels centres de treball. 1997-Desembre 2014 36

Taula 12 Centres de treball segons els llocs de treball assalariat. Desembre 2014 40

Taula 13 Llocs de treball assalariat segons la grandària del centre de treball. Desembre 2014 40

Taula 14 Llocs de treball assalariat segons la grandària del centre de treball. 2001-2014 42

Taula 15 Llocs de treball autònom per sector d’activitat econòmica. Juny 2010-Desembre 2014 43

Taula 16 Llocs de treball assalariat per divisions d'activitat industrial. Des. 2013-Juny/Des. 2014 47

Taula 17 Centres de treball per divisions d'activitat industrial. Desembre 2013- Juny/Desembre 2014 48

Taula 18 Ll. de treball assalariat metal·lúrgia i prod. metàl·lics per grandària del C. de treball. Des. 14 50

Taula 19 Ll. de treball assalariat per grandària del C. de treball indústries tèxtils i confecció. Des. 14 52

Taula 20 Centres de treball de la construcció. Març 2012-Desembre 2014 55

Taula 21 Llocs de treball assalariat de la construcció. Març 2012-Des. 2014 55

Taula 22 Llocs de treball autònom de la construcció. Març 2012-Des. 2014 56

Taula 23 Llocs de treball autònom dels serveis. Març 2008-Des. 2014 62

Taula 24 Centres de treball de les divisions d’activitat del sector TIC. Març 2012-Desembre 2014 64

Taula 25 Llocs de treball assalariat divisions d’activitat del sector TIC. Març 12-Desembre 14 64

Taula 26 Llocs de treball assalariat i centres de treball de sectors estratègics. Desembre 2014 66

Taula 27 Activitats segons nivell tecnològic i intensitat en coneixement 67

Taula 28 Ll. treball assalariat per sectors i contingut tecnològic. Sabadell, comarca i província. Des. 14 69

Taula 29 C. de treball per sectors i contingut tecnològic. Sabadell, comarca i província. Desembre 14 69

Taula 30 Contractació laboral. Gener 2012-Desembre 2014 76

Taula 31 Contractació laboral per edat. 2n sem. 2013-1r sem./2n sem. 2014 77

Taula 32 Contractació laboral per sectors d'activitat. 2n sem. 2013-2n sem. 2014 78

Taula 33 Contractació laboral per durada. 2n sem. 2013-1r. sem./2n sem. 2014 79

Taula 34 Contractació laboral per tipologia i edat. 2n sem. 2013-2n sem. 2014 80

Taula 35 El mercat laboral a Sabadell i el Vallès Occidental. 2001-2014 81

Taula 36 Contractació formalitzada a través d'ETT per edat. 2n sem. 2013-2n sem. 2014 82

Taula 37 Contractació formalitzada a través d’ETT per durada. 2n sem. 2013-2n sem. 2014 82

Taula 38 Contractació a persones estrangeres per edat i sexe. 2n sem. 2013- 2n sem. 2014 84

Taula 39 Contractació a persones estrangeres per nivell d'instrucció. 2n sem. 2013-2n sem. 2014 85

Taula 40 Contractació a persones estrangeres per grup professional. 2n sem. 2013-2n sem. 2014 85

Taula 41 Perfil de la persona contractada. 2n sem. 2013-2n sem. 2014 86

Taula 42 Atur registrat per sexe. Juny 2005-Desembre 2014 88

Taula 43 Taxa d’atur. Capitals de comarca barcelonines. Des. 2013-Des. 2014 90

Taula 44 Atur per edat i sexe. Desembre 2013-Desembre 2014 91

Taula 45 Atur per nivell d’instrucció. Des. 2013 - Juny/Des. 2014 93



Taula 46 Atur per grup professional. Des. 2013 - Juny/Des. 2014 94

Taula 47 Atur per sectors d’activitat econòmica. Des. 2013 – Des. 2014 94

Taula 48 Atur per secció d’activitat econòmica. Des. 2013 – Des. 2014 95

Taula 49 Perfil de la persona aturada. 2n sem. de 2013-2n sem. de 2014 96

Taula 50 Atur de persones estrangeres per edat i sexe. Des. 2013 - Des. 2014 96

Taula 51 Atur de persones estrangeres per nivell d’instrucció. Desembre 2013 - Juny/Desembre 2014 97

Taula 52 Atur de persones estrangeres per grup professional. Desembre 2013 - Juny/Desembre 2014 98

Taula 53 Atur de persones estrangeres per sectors d’activitat econòmica. Des. 2013-Des. 2014 99

Taula 54 Perfil de la persona aturada estrangera. 2n sem. 2013-2n sem. 2014 100

Taula 55 Beneficiaris de prestacions per desocupació per tipus. Des. 2013-Des. 2014 100

Taula 56 Regulació de l’ocupació. 2n sem. 2009 – 2n sem. 2014 101

Taula 57 Treballadors/es afectats/des per ERO per sectors d’activitat. 2n sem. 2014 101

Taula 58 Sinistralitat laboral. Vallès Occidental. 1r sem. 1996-2n sem. 2014 102

Taula 59 Alumnat de cicles formatius (grau mitjà i superior) per famílies professionals. Curs 14-15 114

Taula 60 Alumnat de cicles formatius de grau mitjà per especialitats. Curs 2014-2015 115

Taula 61 Alumnat de cicles formatius de grau superior per especialitats. Curs 2014-2015 116

Taula 62 Evolució de l’alumnat per famílies professionals. 2005-2014 118

Taula 63 Programes de qualificació professional inicial. Curs 2014-2015 122

Taula 64 Alumnat resident a Sabadell que cursa estudis universitaris segons la modalitat. Curs 13-14 123

Taula 65 Evolució dels estudiants universitaris. Cursos 2004-05 a 2013-14 124

Taula 66 Alumnat de les escoles universitàries de Sabadell. Cursos 2004-05 a 2013-14 124

Taula 67 Consum d’electricitat per tipus de subministrament. 2011-2014 128

Taula 68 Nombre de subministraments. 2007-2014 128

Taula 69 Gas canalitzat. Facturació. 1995-2014 129

Taula 70 Gas canalitzat. Clients/es. 1996- 2014 130

Taula 71 Consum d’aigua registrada per comptadors d’abonats/des. 1990- 2014 132

Taula 72 Volums d’aigua (m3) abastats a la xarxa segons l’ús. 1985-2014 134

Taula 73 Abonats/des per usos. 1r sem. 2007-2n sem. 2014 135

Taula 74 Recollida d’escombraries1 per tipologia. 1985- 2014 137

Taula 75 Recollida d’escombraries. Ràtios. 1985-2014 138

Taula 76 Matriculació de vehicles. 1r sem. 2007-2n sem. 2014 141

Taula 77 Habitatges iniciats a Catalunya, per províncies. 1r sem. 2010-2n sem. 2014 146

Taula 78 Habitatges acabats a Catalunya, per províncies. 1r sem. 2010-2n sem. 2014 146

Taula 79 Habitatges iniciats i acabats als municipis del Vallès Occidental. 2n sem. 2007-2n sem. 2014 149

Taula 80 Contractes de lloguer. 2n sem. 2007-2n sem. 2014 152

Taula 81 Lloguer mitjà contractual ( €). 4t trim. 2007-4t trim.2014 153

Índex de gràfics

Gràfic 1 Variació interanual del PIB. Diversos països de la Unió Europea. 3r trim. 2010-4t trim. 2014 16

Gràfic 2 Variació interanual del PIB. Unió Europea, Estats Units i Japó. 3r trim. 2010-4t trim. 2014 16

Gràfic 3 Taxa d’atur. Diversos àmbits geogràfics. Desembre 2013-Desembre 2014 20

Gràfic 4 Variació interanual de l'atur registrat a Catalunya i Espanya. Juny 2006-Des. 2014 21

Gràfic 5 Distribució de l'atur per sectors d'activitat a Catalunya i Espanya. Des. 2014 21

Gràfic 6 Variació interanual atur per sectors d'activitat a Catalunya i Espanya. Des. 2013-Des. 2014 21

Gràfic 7 Teranyines d’indicadors 27

Gràfic 8 Diagrama d’Informació Local 29

Gràfic 9 Evolució dels centres de treball. Juny 1991-Des 2014 34

Gràfic 10 Evolució dels llocs de treball assalariat. Juny 1991-Des 2014 34

Gràfic 11 Distribució dels centres de treball per sectors d’activitat econòmica. Desembre 2014 36

Gràfic 12 Distribució dels llocs de treball assalariat per sectors d’activitat econòmica. Des. 2014 36

Gràfic 13 Dimensió mitjana dels centres de treball per sectors d’activitat econòmica. Desembre 2014 37



Gràfic 14 Distribució dels C. de treball per sector d’activitat econòmica. Desembre 2014 38

Gràfic 15 Índex d'especialització dels C. de treball per sector d’activitat econòmica. Des. 2014 38

Gràfic 16 Distribució dels llocs de treball assalariat per sector d’activitat. Desembre 2014 38

Gràfic 17 Índex d’especialització dels llocs de treball assalariat per sectors d’activitat. Des. 2014 38

Gràfic 18 Índex d’especialització dels centres de treball de la indústria*. Juny 1996-Des. 2014 39

Gràfic 19 Índex d’especialització dels llocs de treball assalariat de la indústria*. Juny 1996-Des. 2014 39

Gràfic 20 Índex d'especialització dels C. de treball de la construcció.* Juny 1996-Des 2014 39

Gràfic 21 Índex d'especialització dels Ll. de treball assalariat de la construcció.* Juny 96-Des 14 39

Gràfic 22 Índex d'especialització dels centres de treball dels serveis.* Juny 1996-Des. 2014 39

Gràfic 23 Índex d'especialització dels llocs de treball assalariat dels serveis.* Juny 1996-Des. 2014 39

Gràfic 24 Centres de treball segons els llocs de treball assalariat. Des. 14 41

Gràfic 25 Llocs de treball segons la grandària del centre de treball. Des. 2014 41

Gràfic 26 Índex d’especialització C. de treball segons els llocs de treball assalariat.* Des. 2014 41

Gràfic 27 Índex d’especialització C. de treball segons els Ll. de treball assalariat.* Des. 2014 41

Gràfic 28 Índex d'especialització Ll. de treball assalariat per grandària del C. de treball.* Des. 2014 42

Gràfic 29 Índex d'especialització Ll. de treball assalariat per grandària del C. de treball.* Des. 2014 42

Gràfic 30 Distribució dels llocs de treball autònom per sector d’activitat econòmica. Desembre 2014 43

Gràfic 31 Evolució dels llocs de treball autònom. Desembre 2001-Desembre 2014 43

Gràfic 32 Evolució dels centres de treball de la indústria. Març 2008-Desembre 2014 46

Gràfic 33 Evolució dels llocs de treball assalariat de la indústria. Març 2008-Desembre 2014 46

Gràfic 34 Distribució C. de treball per principals divisions d’activitat industrial. Des. 13-Des. 14 49

Gràfic 35 Distribució Ll. treball assalariat per principals divisions d’activitat industrial. Des. 13-Des. 14 49

Gràfic 36 Evol. C. de treball metal·lúrgia i prod. metàl·lics, exc. maquinaria. Març 08-Des. 14 50

Gràfic 37 Evol. Ll. treball assalariat metal·lúrgia i prod. metàl·lics, exc. maquinaria. Març 08-Des. 14 50

Gràfic 38 Evol. C. de treball indústries. tèxtils i prod. metàl·lics exc. maquinaria. Març 08-Des. 14 51

Gràfic 39 Evol. Ll. de treball assalariat ind. tèxtils i prod. metàl·lics exc. maquinaria. Març 08-Des. 14 51

Gràfic 40 Evolució dels C. de treball indústries tèxtils i confecció. Març 2008-Des. 2014 51

Gràfic 41 Evolució Ll. de treball assalariat indústries tèxtils i confecció. Març 2008-Des. 2014 51

Gràfic 42 Evolució dels llocs de treball autònom de la indústria. Març 2008-Desembre 2014 52

Gràfic 43 Evol. Ll. de treball autònom prod. metàl·lics exc. maquinaria. i ind. tèxtils. Març 08-Des. 14 52

Gràfic 44 Distribució C. de treball construcció per divisions d’activitat. Desembre 14 54

Gràfic 45 Distribució Ll. de treball assalariat construcció per divisions d'activitat. Desembre 14 54

Gràfic 46 Evolució dels centres de treball a la construcció. Març 2008-Des. 2014 55

Gràfic 47 Evolució dels llocs de treball assalariat a la construcció. Març 2008-Des. 2014 55

Gràfic 48 Evolució dels llocs de treball autònom de la construcció. Març 2008-Desembre 2014 56

Gràfic 49 Evolució dels centres de treball dels serveis. Març 2008-Des. 2014 58

Gràfic 50 Evolució dels llocs de treball assalariat dels serveis. Març 2008-Des. 2014 58

Gràfic 51 Distribució C. de treball per principals divisions dels serveis. Des. 13-Des. 14 59

Gràfic 52 Distribució Ll. de treball assalariat per principals divisions dels serveis. Des. 13-Des. 14 59

Gràfic 53 Variació C. de treball per principals divisions dels serveis. Des. 13-Des. 14 60

Gràfic 54 Variació Ll. de treball assalariat per principals divisions dels serveis. Des. 13-Des. 14 60

Gràfic 55 Evolució dels centres de treball del comerç. Març 2008-Desembre 2014 61

Gràfic 56 Evolució dels llocs de treball assalariat del comerç. Març 2008-Desembre 2014 61

Gràfic 57 Evolució dels C. de treball serveis de menjar i begudes. Març 2008-Desembre 2014 61

Gràfic 58 Evolució dels Ll. de treball assalariat serveis de menjar i begudes. Març 08-Desembre 2014 61

Gràfic 59 Evolució dels llocs de treball autònom dels serveis. Març 2008-Des. 2014 62

Gràfic 60 Pes dels llocs de treball assalariat a la indústria. Desembre 2014 63

Gràfic 61 Evolució dels centres de treball en el sector TIC. Març 2008-Des 2014 65

Gràfic 62 Evolució dels llocs de treball assalariat en el sector TIC. Març 2008-Des 2014 65

Gràfic 63 Pes dels serveis basats en coneixement (treb. assal.). Sabadell, comarca i prov. Des. 14 68

Gràfic 64 Distribució Ll. de treball assalariat industrials i de serveis per nivell tecnològic. Des. 14 69

Gràfic 65 Distribució dels C. de treball industrials i de serveis per nivell tecnològic. Desembre 2014 69



Gràfic 66 Variació de la contractació laboral per edat. 2n sem. 2013-1r. sem./2n sem. 2014 77

Gràfic 67 Distribució de la contractació laboral per edat. 2n sem. 2013-2n sem. 2014 77

Gràfic 68 Estructura d’edats de la contractació laboral i de la població activa. 2n sem. 2014 78

Gràfic 69 Distribució de la contractació laboral per sectors d’activitat. 2n sem. 2013 78

Gràfic 70 Variació de la contractació laboral per durada. 2n sem. 2013-1r. sem./2n sem. 2014 79

Gràfic 71 Distribució de la contractació laboral per durada. 2n sem. 2013-2n sem. 2014 79

Gràfic 72 Distribució de la contractació laboral per modalitat. 2n sem. 2014 80

Gràfic 73 Variació de les principals tipologies de contractació laboral. 2n sem. 2013-2n sem. 2014 80

Gràfic 74 Pes de la contractació formalitzada a través d’ETT. 1r sem. 2004-2n sem. 2014 81

Gràfic 75 Distribució de la contractació per ETT per edat. 2n sem. 2013-2n sem. 2014 82

Gràfic 76 Distribució de la contractació formalitzada per ETT per durada. 2n sem. 13-2n sem. 14 82

Gràfic 77 Pes de la contractació a persones estrangeres. 1r sem. 2004- 2n sem. 2014 83

Gràfic 78 Variació de la contractació a persones estrangeres. 2n sem. 2013-2n sem. 2014 84

Gràfic 79 Variació de la contractació a persones estrangeres per sexe. 2n sem. 2013-2n sem. 2014 84

Gràfic 80 Distribució contractació a per. estrangeres per niv. d’instrucció. 2n sem. 13-2n sem. 14 85

Gràfic 81 Distribució de la contractació a persones estrangeres per grup prof. 2n sem. 13-2n sem. 14 85

Gràfic 82 Evolució de l’atur registrat. Gener 2005-Desembre 2014 88

Gràfic 83 Evolució de la taxa d'atur. Sabadell, V. Occ. i Prov. de Barcelona. Gener 05-Desembre 14 89

Gràfic 84 Diferència entre la taxa d'atur de Sabadell i la del V. Occ. Gener 2005-Desembre 2014 89

Gràfic 85 Diferència de la taxa d'atur de Sabadell i la de la Prov. Barcelona. Gener 05-Desembre 14 90

Gràfic 86 Taxa d’atur. Capitals de comarca barcelonines. Des. 2014 90

Gràfic 87 Estructura d’edats de les persones aturades. Desembre 2014 91

Gràfic 88 Variació de les persones aturades. Des. 2013-Des. 2014 91

Gràfic 89 Estructura d’edats de l’atur i de la població activa. Des. 2014 92

Gràfic 90 Distribució de l’atur per nivell d’instrucció. Desembre 2014 93

Gràfic 91 Variació de l’atur per nivell d’instrucció. Des. 2013-Juny/Des. 2014 93

Gràfic 92 Distribució de l’atur per grup professional. Desembre 2014 94

Gràfic 93 Variació de l’atur per grup professional. Des. 2013 – Des. 2014 94

Gràfic 94 Distribució de l’atur per sectors d’activitat econòmica. Desembre 2014 94

Gràfic 95 Estructura d’edats de les persones aturades estrangeres. Desembre 2014 97

Gràfic 96 Variació de l'atur de persones estrangeres. Des. 2013-Des. 2014 97

Gràfic 97 Distribució de l’atur de persones estrangeres per nivell d'instrucció. Desembre 2014 98

Gràfic 98 Variació de l'atur per. estrangeres per niv. d'instrucció. Desembre 13- Juny/Desembre 2014 98

Gràfic 99 Distribució de l’atur de persones estrangeres per grup professional. Desembre 2014 99

Gràfic 100 Variació de l’atur de persones estrangeres per grup professional. Des. 13- Juny/Des. 14 99

Gràfic 101 Distribució de l’atur per. estrangeres per sectors d'activitat econòmica. Des. 14 99

Gràfic 102 Evolució de la cobertura de prestació. Des. 09-Des. 2014 100

Gràfic 103 Distribució treballadors/des afectats/des per ERO per sectors d’activitat. 2n sem. 2014 101

Gràfic 104 Sinistralitat per sectors d’activitat. Vallès Occidental. 2n sem. 2014 103

Gràfic 105 Distribució de l’alumnat per famílies professionals. Cursos 05-06, 10-11 i 14-15 119

Gràfic 106 Evolució de la facturació del consum domèstic/comercial. 1r sem. 2008-2n sem. 2014 130

Gràfic 107 Evolució del nombre de clients/es de gas canalitzat. 1996-2014 130

Gràfic 108 Evolució del consum d’aigua (ús domèstic). 1990-2014 132

Gràfic 109 Evolució del consum d’aigua (ús comercial). 1990-2014 132

Gràfic 110 Evolució del consum d’aigua (ús industrial). 1990-2014 133

Gràfic 111 Evolució del consum d’aigua (ús públic). 1990-2014 133

Gràfic 112 Evolució del consum d’aigua (total). 1990-2014 133

Gràfic 113 Evolució del consum d’aigua (litres per habitant i dia). 1990-2014 133

Gràfic 114 Distribució dels abonats/des per usos. 2014 135

Gràfic 115 Evolució dels residus recollits. 1985-2014 139

Gràfic 116 Evolució dels residus recollits per habitant i any. 1985-2014 139

Gràfic 117 Evolució dels residus recollits selectivament. 1985-2014 139



Gràfic 118 Evolució dels residus recollits selectivament per habitant i any. 1985-2014 139

Gràfic 119 Evolució dels residus recollits (fracció resta). 1985-2014 139

Gràfic 120 Evolució dels residus recollits (fracció resta) per habitant i any. 1985-2014 139

Gràfic 121 Evolució dels residus recollits per habitant i dia. 1985-2014 140

Gràfic 122 Evolució dels residus recollits selectivament per habitant i dia. 1985-2014 140

Gràfic 123 Evolució dels vehicles matriculats. Gener 2007-Desembre 2014 141

Gràfic 124 Evolució de l’euríbor a un any. Gener 2000-Desembre 2014 147

Gràfic 125 Percentatge d’habitatges iniciats i acabats al Vallès Occidental. 2n sem. 2014 150

Gràfic 126 Evolució de les transaccions immobiliàries. 1r trim. 2004-4t trim. 2013 151

Gràfic 127 Evolució del preu de l'habitatge lliure (€/m2). 1r trim. 2005-4t trim. 2014 151

Gràfic 128 Evolució del nombre de contractes de lloguer. 2n sem. 2007-2n sem. 2014 152

Gràfic 129 Evolució del lloguer mitjà contractual (€). 4t trim. 2007-4t trim. 2014 152



Definicions Llocs de treball assalariat Llocs de treball ocupats per població de 16 anys i més que duu a terme una activitat remunerada per compte d'altri. Cal distingir-los dels llocs de treball en general, concepte que inclou també els llocs de treball autònom, és a dir, els ocupats per persones que treballen per compte propi.

Aturat registrat Persona en edat de treballar (16 anys o més) que no treballa, busca feina i està disponible per treballar i es troba inscrita a l'Oficina de Treball de la Generalitat (OTG). Inclou tant els que busquen feina per primer cop com els que ja han treballat abans.

Autocontenció Relació entre els desplaçaments laborals dins del municipi i els desplaçaments laborals totals.

Llocs de treball autònom Llocs de treball ocupats per població de 16 anys i més que duu a terme una activitat remunerada per compte propi.

Autosuficiència Relació entre el nombre de desplaçaments laborals en el propi municipi i el total de llocs de treball del municipi.

Contractació registrada Contractes registrats a les oficines de Treball de la Generalitat.

Creixement natural de la població Diferència entre els naixements i les defuncions d’un any natural.

Dimensió empresarial Relació entre el nombre total de llocs de treball assalariat i el nombre total de centres de cotització, d’un determinat territori.

Centres de treball Centres de cotització a la Seguretat Social amb un o més llocs de treball assalariat. No s'hi inclouen, per tant, les persones que exerceixen com a autònoms/es sense tenir treballadors/es assalariats/es.

Euríbor Tipus d’interès d’oferta en el mercat interbancari de l’euro.

Índex d’absorció de la força de treball Relació entre el nombre de llocs de treball assalariat i el total de persones aturades registrades.

Lloguer mitjà contractual Renda mitjana pactada en el contracte de lloguer, segons dades extretes de les fiances de lloguer de l’INCASOL.



Població activa Persones de 16 anys i més que treballen o bé que es troben en situació d'atur.

Població desocupada Persones de 16 anys i més que no treballen, però que busquen feina i estan disponibles per treballar.

Població inactiva Persones de 16 anys i més que es troben en alguna d'aquestes situacions: treballen a la llar, estudiants/es que no treballen, jubilats/des o retirat/des de l'activitat econòmica, incapacitats/des per treballar.

Població ocupada Persones de 16 anys i més que han treballat en una ocupació de forma remunerada per compte propi o d'altri.

Saldo migratori Diferència entre la immigració (altes en el padró municipal d’habitants) i l’emigració (baixes en el padró municipal d’habitants) registrada en un període definit.

Taxa d'activitat Relació entre la població activa i la població de 16 a 64 anys.

Taxa d'atur registrat Relació entre la població aturada registrada i la població activa.

Taxa d’atur juvenil registrat Relació entre les persones aturades registrades menors de 25 anys i la població activa en aquesta mateixa franja d’edat.

Taxa de mortalitat Nombre de defuncions per cada 1.000 habitants.

Taxa de natalitat Nombre de nascuts/des vius per cada 1.000 habitants.

Taxa de temporalitat contractual Relació entre el nombre de contractes no fixos o de duració temporal i el nombre de contractes total.

Taxa d’ocupació Relació entre la població ocupada i la població de 16 a 64 anys.

� Context econòmic nacional i

internacional

Ajuntament de Sabadell. Observatori de l’Economia Local



0 Context econòmic nacional i internacional

L’any 2014 es tanca amb una expectativa de creixement de l’economia mundial inferior a la que es pronosticava tres mesos abans. Això s’explica per la combinació de creixement dèbil i baixada de preus de la zona euro i el Japó, per un creixement menys dinàmic a la Xina i per la caiguda de la cotització internacional del cru, que pot ser un estímul per a les economies avançades i alhora ser un factor de risc per a les economies emergents. Els EEUU són els únics que mantenen un creixement sòlid. Tot i això, la previsió de creixement pel 2015 (3,5%) i 2016 (3,7%) és superior a l’observada pels anys 2013 i 2014.

En el cas dels EUA, l’FMI, en la darrera actualització, situa la seva previsió de creixement del PIB, per a l’any 2014, en el 2,4%, i en un 3,6% per l’any 2015. Aquests bons resultats es deuen a la reducció de l’atur (registra el millor resultat dels últims sis anys) i a una inflació continguda. D’altra banda, el consum continua amb la seva expansió, tot i que la inversió empresarial i la despesa pública s’han afeblit. Pel que fa a l’economia japonesa, l’FMI preveu un creixement del 0,6% pel 2015 i del 0,8% pel 2016, després d’un any, el 2014, en que el creixement s’ha vist frenat per la disminució de la demanda interna.

Respecte a les economies emergents, les previsions s’han revisat a la baixa; un 4,3% el 2015 i un 4,7% el 2016. D’una banda hi ha les perspectives negatives per als països emergents exportadors de petroli i d'altres matèries primeres (l’economia russa disminuirà un 3% el 2015). De l’altra, la rebaixa en les previsions de creixement de les economies de l’Amèrica Llatina, atès que molts països d’aquesta zona són exportadors de matèries primeres. Pel que fa als estats àrabs exportadors de petroli, cal tenir en compte que tenen marge fiscal per aplicar polítiques d'estímul que compensin l'impacte de l'abaratiment del petroli.

L’economia xinesa continua amb taxes de creixement força elevades (es preveu un creixement del 6,8% pel 2015 i del 6,3% pel 2016), si bé els seus registres són els menys elevats de l’última dècada. Aquesta moderació del creixement econòmic xinés implica una revisió a la baixa de les altres economies emergents asiàtiques.

Finalment, en el cas de la zona euro, les previsions són d’un creixement més moderat; del 0,8% pel 2015 i de l’1,2% pel 2016. Els desequilibris macroeconòmics que ha deixat la crisi i la caiguda del potencial de creixement de molts països dificulten la recuperació de la zona. Les previsions de creixement per a les principals economies de la UE van de l’1,3% per França fins al 0,4% per a Itàlia. En canvi, la previsió de creixement de l’economia espanyola és del 2% pel mateix any. Fora de la zona euro, el Regne Unit té una previsió de creixement del 2,7% per l’any 2015.



Evolució any 2014

Les dades de variació interanual del PIB de les principals economies de la UE continuen mostrant un comportament positiu en la segona meitat de 2014, acabant l’any amb un millor resultat que l’observat en finalitzar l’any 2013. D’una banda, Alemanya i França tanquen l’any amb taxes de variació interanual positives, si bé la dada de PIB en el darrer trimestre de 2014 és inferior a la registrada en els primers tres mesos de l’any. El Regne Unit, pel seu compte, manté (amb lleugeres oscil·lacions) una taxa de creixement constant per tot l’any 2014, mentre que Itàlia continua amb registres negatius, tot i que netament inferiors als observats en els darrers mesos de 2013. Finalment, pel que fa a Espanya, és qui registra un major increment del PIB en el període observat (2%).

Pel que fa a la comparació amb els Estats Units i el Japó, la dinàmica que s’hi observa és diferent. D’una banda hi ha el Japó, que en el període analitzat registra una davallada de 2,6 pp., situant-se la taxa de creixement de la seva economia en el -0,4%. De l’altra, els EUA, amb una taxa positiva en finalitzar l’any 2014 (2,4%), però inferior a la registrada un any abans (-0,7 pp.).

Gràfic 1 Variació interanual del PIB. Diversos països de la Unió Europea. 3r trim. 2010-4t trim. 2014

Gràfic 2 Variació interanual del PIB. Unió Europea, Estats Units i Japó. 3r trim. 2010-4t trim. 2014

-4

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

5

6

3r tr

im. 1

0

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

1

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

2

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

3

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

4

2n tr

im.

3r tr

im

4rt t

rim.

(%)

Alemanya França Regne Unit

Espanya Itàlia

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

5

6

3r tr

im. 1

0

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

1

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

2

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

3

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

4

2n tr

im.

3r tr

im

4rt t

rim.

(%)

EEUU Japó UE

Pel que fa a l’economia catalana, les dades publicades al número de gener de 2015 de la Nota de Conjuntura Econòmica permeten confirmar el canvi de tendència de l’economia catalana observat en la primera meitat de 2014. De fet, en el darrer trimestre de l’any es registra la taxa de variació interanual del PIB més alta dels últims cinc anys (+1,5%).

En relació amb els grans sectors d’activitat, s’observen dinàmiques oposades. D’una banda l’agricultura, amb registres negatius que s’intensifiquen en la segona meitat de l’any. De l’altra la indústria, que perd embranzida també en la segona meitat de 2014, si bé manté registres positius. En canvi, la construcció tanca el 2014 amb registres positius per primer cop en els últims cinc anys (un 0,7% en el quart trimestre de 2014). Finalment, els serveis, que és dels grans sectors d’activitat el que presenta un millor resultat tant en el darrer trimestre de 2014 (1,8%) com en l’acumulat anual (1,5%).



Taula 1 PIB. Variació interanual (%). Catalunya. 1r trim. 2010-4t trim. 2014

2010 2011 2012

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4rt trim. Total 1r trim. 2n t rim. 3r trim. 4rt trim. Total 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4rt trim. Total

Agricultura 1,8 0,3 -1,0 0,3 0,3 0,7 1,1 1,4 0,9 1,1 -5,4 -8,4 -9,4 -8,5 -8,0

Indústria -0,6 3,1 2,0 2,7 1,8 2,7 1,8 3,2 -0,9 1,7 -0,5 -0,9 -2,2 -0,6 -1,1

Construcció -7,7 -6,7 -5,5 -4,5 -6,1 -5,5 -4,2 -4,2 -5,0 -4,7 -6,5 -7,4 -8,1 -8,0 -7,5

Serveis -0,9 0,1 0,8 1,5 0,4 1,7 1,7 1,1 0,6 1,3 0,6 -0,4 -0,7 -1,4 -0,5

PIB pm -1,5 0,2 0,5 1,2 0,1 1,0 1,1 1,0 -0,1 0,7 -0,4 -1,2 -1,6 - 1,8 -1,3

2013 2014

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4rt trim. Total 1r trim. 1 2n trim.2 3r trim. 4rt trim. Total

Agricultura 0,1 5,1 3,7 5,9 3,7 4,1 -0,8 -1,8 -4,0 -0,7

Indústria 0,6 1,4 0,6 1,4 1 1,6 1,6 0,5 1,0 1,2

Construcció -6,7 -6,5 -6,5 -6,9 -6,7 -5,8 -3,6 -1,6 0,7 -2,6

Serveis -0,4 -1,1 -0,2 0,8 -0,4 1 1,5 1,7 1,8 1,5

PIB pm -0,5 -0,9 -0,4 0,4 -0,5 0,9 1,2 1,3 1,5 1,2

Font: Departament d'Economia i Coneixement. Nota de conjuntura.

1. Dades revisades per l'Idescat el juliol del 2014

2. Dades avançades

Al seu torn, el ritme de la producció industrial mostra símptomes de debilitat en el darrers mesos de 2014. A diferència de l’any 2013, en que només Itàlia mostrava un comportament negatiu de les taxes interanuals, altres països s’han afegit en els darrers mesos de 2014, com ara França, amb un –0,1%, Espanya, amb un –0,9%, i el Japó, amb un –1,3%. En canvi, presenten taxes positives Alemanya, amb un 0,2%, i el Regne Unit, amb un 0,5%. Així les coses, la mitjana de la UE se situa en el 0,5%; un valor, aquest, encara lluny del 4,4% dels EUA.

Taula 2 Producció industrial. Variació interanual (%). UE, EUA i Japó. Gener 2013 - Desembre 2014

2013

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.

Alemanya -2,3 -2,1 -1,8 0,4 -2,4 0,7 -1,8 0,2 1,0 1,5 4,2 3,4

França -2,8 -1,7 -1,4 0,3 1,2 0,0 -1,4 -2,3 -0,9 -0,3 1,6 0,5

Itàlia -3,7 -4,0 -4,9 -4,0 -4,3 -2,6 -3,5 -4,6 -2,9 -0,9 0,7 -1,0

Regne Unit -3,1 -2,2 -1,6 -1,1 -2,0 1,3 -1,4 -1,7 2,0 2,8 2,0 1,8

Espanya -5,3 -4,5 -2,0 -2,7 -2,9 -1,7 -1,1 -2,6 1,1 -1,0 2,6 2,5

Estats Units 2,1 2,2 3,1 2,0 1,9 2,5 1,8 3,0 3,4 3,6 3,2 3,3

Japó -7,3 -6,3 -6,0 -4,7 -1,1 -3,1 0,1 1,0 4,9 5,2 6,5 5,6

Unió Europea -2,4 -2,3 -1,3 -0,6 -1,9 -0,3 -1,4 -1,4 0,7 1,0 2,8 1,7

2014


Alemanya 4,2 3,4 1,8 1,7 1,8 0,2 3,2 -1,9 0,2 1,4 -0,5 0,2

França 0,5 -0,8 -0,8 -2,2 -3,7 -0,7 0,1 -0,5 -0,4 -1,1 -2,8 -0,1

Itàlia 0,0 -0,1 0,0 0,9 -1,3 -0,2 -1,2 -0,3 -1,9 -2,5 -2,0 -0,2

Regne Unit 1,6 2,6 2,4 2,7 1,8 0,8 1,2 1,2 0,6 0,8 1,1 0,5

Espanya 1,1 2,7 0,8 3,9 2,5 0,7 0,9 0,1 0,8 1,3 -0,3 -0,9

Estats Units 2,9 3,2 3,6 3,9 4,3 4,5 5,1 4,5 4,5 4,3 4,9 4,4

Japó 10,5 7,1 7,5 3,8 2,4 1,7 -0,6 -2,0 -0,6 -0,8 -1,6 -1,3

Unió Europea 2,2 2,3 1,1 2,1 1,2 0,5 1,7 -0,2 0,5 1,0 -0,2 0,5

Font: Ministerio de Economía y Competitividad.

Pel que fa a l’evolució dels preus, la caiguda d’aquests és generalitzada, especialment durant la segona meitat de 2014. El Regne Unit, Alemanya i França registren un lleuger augment de la inflació (0,5%, 0,2% i 0,1%



respectivament), mentre que a Itàlia es preus registren una inflació nul·la. En canvi, Espanya se situa amb registres negatius en tancar l’any (-1%). Contràriament, el Japó accentua la inflació, mentre que els EEUU manté un lleuger increment dels preus. La mitjana de la UE se situa en valors negatius, del –0,1%.

Taula 3 IPC. Variació interanual (%). UE, EUA i Jap ó. Gener 13 – Desembre 14


Alemanya 1,7 1,5 1,4 1,2 1,5 1,8 1,9 1,5 1,4 1,2 1,3 1,4

França 1,2 1,0 1,0 0,7 0,8 0,9 1,1 0,9 0,9 0,6 0,7 0,7

Itàlia 2,2 1,9 1,6 1,1 1,1 1,2 1,2 1,2 0,9 0,8 0,7 0,7

Regne Unit 2,7 2,8 2,8 2,4 2,7 2,9 2,8 2,7 2,7 2,2 2,1 2,0

Espanya 2,7 2,8 2,4 1,4 1,7 2,1 1,8 1,5 0,3 -0,1 0,2 0,3

Estats Units 1,6 2,0 1,5 1,1 1,4 1,8 2,0 1,5 1,2 1,0 1,2 1,5

Japó -0,3 -0,6 -0,9 -0,7 -0,3 0,2 0,7 0,9 1,0 1,1 1,6 1,6

Unió Europea 2,1 2,0 1,9 1,4 1,6 1,7 1,7 1,5 1,3 0,9 1,0 1,0


Alemanya 1,3 1,2 1,0 1,3 0,9 1,0 0,8 0,8 0,8 0,8 0,6 0,2

França 0,7 0,9 0,6 0,7 0,7 0,5 0,5 0,4 0,3 0,5 0,3 0,1

Itàlia 0,7 0,5 0,4 0,6 0,5 0,3 0,1 -0,1 -0,2 0,1 0,2 0,0

Regne Unit 1,9 1,7 1,6 1,8 1,5 1,9 1,6 1,5 1,2 1,3 1 0,5

Espanya 0,2 0,0 -0,1 0,4 0,2 0,1 -0,3 -0,5 -0,2 -0,1 -0,4 -1,0

Estats Units 1,6 1,1 1,5 2,0 2,1 2,1 2,0 1,7 1,7 1,7 1,3 0,8

Japó 1,4 1,5 1,6 3,4 3,7 3,6 3,4 3,3 3,3 2,9 2,4 2,4

Unió Europea 0,9 0,8 0,6 0,8 0,6 0,7 0,5 0,5 0,4 0,5 0,3 -0,1

Font: Ministerio de Economía y Competitividad.

2013

2014

Taula 4 IPC. Variació interanual (%). Espanya i Cat alunya. Gener 13 – Desembre 14


Espanya 2,7 2,8 2,4 1,4 1,7 2,1 1,8 1,5 0,3 -0,1 0,2 0,3

Catalunya 3,3 3,3 3,0 1,8 2,2 2,6 2,1 1,7 0,5 -0,1 0,3 0,2


Espanya 0,2 0,0 -0,1 0,4 0,2 0,1 -0,3 -0,5 -0,2 -0,1 -0,4 -1,0

Catalunya 0,3 0,2 0,1 0,7 0,5 0,4 0,0 -0,1 0,1 0,1 -0,1 -0,7

Font: Instituto Nacional de Estadística (INE).

2013

2014

La caiguda dels preus s’intensifica en la segona meitat de 2014. D’una banda, l’economia espanyola se situa en deflació, registrant una caiguda dels preus de l’1% en el mes de desembre de 2014. L’economia catalana també registra una davallada en els preus, si bé aquesta és lleugerament menys intensa (-0,7% en el mateix mes).



En un altre ordre de coses, l’evolució de l’indicador de confiança del consumidor (ICC)1 mostra com les perspectives respecte al consum continuen millorant al llarg de la segona meitat de 2014, registrant, en el mes de desembre, el valor més alt dels últims quatre anys (90,6). Pel que fa a l’indicador de la situació actual, també registra una dinàmica semblant, amb una significativa recuperació en el mes de desembre de 2014, deixant l’indicador en el 76,8. Per últim, l’indicador d’expectatives creix en el període observat, situant-se en el 104,3 en el mes de desembre de 2014.

Taula 5 Indicador de confiança del consumidor (ICC) . Espanya. Gener - Desembre 2014

2014

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octu bre Novembre Desembre

Indicador situació actual 62,0 55,0 60,4 66,2 72,2 74,4 77,0 77,0 76,3 74,2 71,2 76,8

Indicador expectatives 93,4 88,0 92,2 97,7 97,6 104,2 100,8 98,4 102,2 99,3 95,9 104,3

ICC 77,7 71,5 76,3 82,0 84,9 89,3 88,9 87,7 89,3 86,8 83,6 90,6

Font: Instituto de Crédito Oficial (ICO). Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS)

Amb tot, un dels grans problemes per a les principals economies avançades, i de forma especialment acusada en el cas de l’economia espanyola, continuen sent els elevats nivells d’atur que es registren. En aquest sentit, Espanya és el segon estat de la UE amb una major taxa d’atur, que al quart trimestre de 2014 s’ha situat en el 23,7%, molt per sobre dels valors registrats per la resta de principals economies europees –el 6,6% d’Alemanya, el 10,6% de França2, el 13,2% d’Itàlia i el 2,7% del Regne Unit–, dels EUA (5,7%), del Japó (3,5%), i del conjunt tant de la UE (10%) com de l’OCDE (7,2%). En termes de variació interanual, s’observen millores en tots els països excepte Itàlia, on creix la taxa d’atur (0,8 pp.), i França (0,1 pp.). Qui lidera la caiguda de l’atur a la UE en aquest darrer any és Espanya, amb un descens de 2 pp. La segueix el Regne Unit (-1,1 pp.) i Alemanya (-0,3 pp.). Els EUA i el Japó també registren una davallada en el mateix període (-1,3 pp. i –0,4 pp. respectivament).

1 L’ICC és un indicador mensual elaborat amb anterioritat per l’Instituto de Crédito Oficial (ICO) i actualment pel Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) a partir d'una enquesta a 1.000 consumidors, que cobreix tot l'àmbit geogràfic espanyol. A les persones enquestades se’ls demana de valorar com a millor o pitjor les següents qüestions: a) la situació actual de la seva economia familiar, de l'economia espanyola i de l’ocupació, respecte a la que existia sis mesos abans, i b) les seves expectatives per als propers 6 mesos. L'indicador de confiança del consumidor es calcula com la mitjana aritmètica dels balanços de la situació actual i les expectatives. Així, l'ICC i els seus dos components de situació actual i expectatives poden prendre valors entre 0 i 200, de manera que un valor per sobre de 100 indica una percepció favorable/optimista dels consumidors i les consumidores i per sota de 100 una percepció negativa/pessimista. 2 Font de les dades de França: Eurostat.



Gràfic 3 Taxa d’atur. Diversos àmbits geogràfics. Desembre 2013-Desembre 2014

0

5

10

15

20

25

30

Ale

man

ya

Fra

nça1

Itàlia

Reg

neU

nit

Est

ats

Uni

ts

Japó

Uni

óE

urop

ea

OC

DE

Esp

anya

(%)

Desembre 2013

Desembre 2014

Així, en concloure el mes de desembre de 2014, la xifra de persones inscrites en el registre de l’atur a Espanya se situava en les 4.447.711 persones, 253.627 menys que en el mateix moment de l’any anterior (un 5,4% menys) i 1.990 menys que sis mesos abans (un 0,04% menys), xifres que permeten constatar el canvi de tendència en l’evolució de l’atur registrat. En el cas de Catalunya, la davallada interanual ha estat del –7,8%, la qual cosa suposa 48.924 persones aturades menys que un any abans, però 5.734 aturats més que al tancar el semestre anterior (un 1% més). Tot i això, es pot veure una dinàmica semblant en l’evolució de l’atur registrat durant el 2014, tant pel que fa a Catalunya com pel que fa al conjunt de l’Estat.

Taula 6 Atur registrat. Catalunya i Espanya. Gener - Desembre 2014 Gener 14 Febrer 14 Març 14 Abril 14 Maig 14 Juny 14

Catalunya 633.871 629.586 624.467 611.822 592.304 570.214Espanya 4.814.435 4.812.486 4.795.866 4.684.301 4.572.385 4.449.701

Juliol 14 Agost 14 Setembre 14 Octubre 14 Novembre 14 De sembre 14Catalunya 568.231 571.616 575.812 587.133 581.652 575.948Espanya 4.419.860 4.427.930 4.447.650 4.526.804 4.512.116 4.447.711

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball. Ministerio de Trabajoe Inmigración. Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE).

En relació amb els grans sectors d’activitat, el dels serveis és, amb diferència, aquell del qual procedeixen la majoria de les persones aturades. A Catalunya el 66,2% de les persones aturades provenen del sector serveis i a Espanya el 64,3%. D’aquesta manera, la construcció i la indústria concentren l’11,9% i el 13,6%, respectivament, a Catalunya, i el 12,2% i l’10,2% a Espanya. En el conjunt de l’Estat esdevé també rellevant el pes de les persones aturades procedents de l’agricultura (el 4,8%, front el 2,6% de Catalunya). Finalment, les persones aturades sense una ocupació anterior a Catalunya representen el 5,7% i a Espanya el 8,5%.



Gràfic 4 Variació interanual de l'atur registrat a Catalunya i Espanya. Juny 2006-Des. 2014

Gràfic 5 Distribució de l'atur per sectors d'activitat a Catalunya i Espanya. Des. 2014

-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

70

Juny

06

Des

. 06

Juny

07

Des

. 07

Juny

08

Des

. 08

Juny

09

Des

. 09

Juny

10

Des

. 10

Juny

11

Des

. 11

Juny

12

Des

. 12

Juny

13

Des

. 13

Juny

14

Des

. 14

(%)

Espanya

Catalunya

0

10

20

30

40

50

60

70

Agricultura Indústria Construcció Serveis SOA

(%)

Espanya

Catalunya

Pel que fa a l’evolució de l’atur d’aquests grans sectors, s’observen algunes diferències. D’una banda, l’Agricultura és l’únic sector que registra un increment del nombre de persones desocupades, tant en el cas català (7,2%) com pel conjunt de l’Estat (6,2%). En canvi, a la construcció s’observa un davallada de l’atur en tos dos àmbits territorials (un –19,3% a Catalunya i un –16,8% per la resta de l’Estat). La indústria, al seu torn, també registra un descens en ambdós casos: un -13,4% a Catalunya i un -10,9% a la resta de l’Estat. En canvi els serveis registren una davallada de l’atur més moderada en ambdós àmbits territorials (un –5,8% a Catalunya i un –3,7% a Espanya).

Gràfic 6 Variació interanual atur per sectors d'activitat a Catalunya i Espanya. Des. 2013-Des. 2 014

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

Agr

icul

tura

Indú

stria

Con

stru

cció

Ser

veis

SO

A

(%)

EspanyaCatalunya

�

Indicadors socioeconòmics

Indicadors socioeconòmics de Sabadell Indicadors socioeconòmics de Sabadell comparats

Diagrama d'Informació Local de Sabadell




1 Indicadors socioeconòmics 1.1 Indicadors socioeconòmics de Sabadell

Taula 7 Indicadors socioeconòmics

∆∆∆∆ % % % % Sem. ∆∆∆∆ % % % % AnualIndicador Des. 13 Juny 14 Des. 14 Valor Signe Valor Signe Altre perí odePoblació 207.540 207.841 207.826 -0,01 � 0,14 �

Taxa d'atur 1 registrat

Sabadell 18,60 17,34 16,98 -0,36 � -1,61 �Vallès Occidental 17,41 16,23 15,85 -0,38 � -1,56 �Barcelona 16,02 14,95 14,72 -0,23 � -1,30 �Catalunya 15,70 14,51 14,66 0,15 � -1,05 �Espanya 19,93 19,12 19,11 -0,01 � -0,81 �EU 27 10,60 10,10 9,80 -0,30 � -0,80 �

Atur registrat per sexe i edatTaxa d'atur homes 17,77 16,21 15,98 -0,24 � -1,79 �Taxa d'atur dones 19,54 18,59 18,09 -0,50 � -1,45 �Taxa d'atur joves 13,40 13,53 13,62 0,09 � 0,22 �Atur femení registrat sobre el total (%) 49,24 50,95 50,64 -0,31 � 1,40 �Atur juvenil registrat sobre el total (%) 5,92 5,95 6,12 0,16 � 0,19 �Atur registrat 45 anys i més sobre el total (%) 47,86 50,23 50,80 0,57 � 2,94 �

ContractacióContractació registrada 20.071 22.415 27.986 24,85 � 39,44 � 2n sem. 13-1r sem./2n sem. 14Taxa de temporalitat contractual (%)2

87,89 88,25 89,40 1,14 � 1,51 � 2n sem. 13-1r sem./2n sem. 14

Contractació femenina sobre el total (%) 54,05 53,39 54,36 0,97 � 0,31 � 2n sem. 13-1r sem./2n sem. 14

Contractació juvenil sobre el total (%) 22,32 23,35 21,65 -1,70 � -0,67 � 2n sem. 13-1r sem./2n sem. 14Contractació 45 anys i més sobre el total (%) 15,97 16,02 15,12 -0,90 � -0,85 � 2n sem. 13-1r sem./2n sem. 14Contractació ETT sobre el total (%) 23,82 32,32 34,20 1,88 � 10,38 � 2n sem. 13-1r sem./2n sem. 14Contractació per. estrangeres sobre el total (%) 13,25 11,18 9,88 -1,30 � -3,37 � 2n sem. 13-1r sem./2n sem. 14

Estructura empresarialTaxa d'activitat 66,45 72,50 81,35 8,85 � 14,90 � 1991-1996-2001

Taxa d'ocupació 51,66 64,86 59,23 -5,63 � 7,57 � 1991-1996-2001

Taxa d'autocontenció 61,58 56,21 47,56 -8,65 � -14,02 � 1991-1996-2001

Taxa d'autosuficiència 67,06 65,97 62,90 -3,07 � -4,16 � 1991-1996-2001

Centres de cotització (INSS) 5.094 5.186 5.237 0,98 � 2,81 � Agricultura 10 11 9 -18,18 � -10,00 � Indústria 599 609 616 1,15 � 2,84 � Construcció 456 472 476 0,85 � 4,39 � Serveis 4.029 4.094 4.136 1,03 � 2,66 �

Llocs de treball assalariat (INSS) 45.027 45.060 46.416 3,01 � 3,08 � Agricultura 26 32 24 -25,00 � -7,69 � Indústria 5.227 5.487 5.463 -0,44 � 4,52 � Construcció 1.990 1.987 2.100 5,69 � 5,53 � Serveis 37.784 37.554 38.829 3,40 � 2,77 �Dimensió empresarial (assal./centre) 8,84 8,69 8,86 0,17 � 0,02 �Llocs de treball autònom 12.308 12.419 12.565 1,18 � 2,09 �

ConsumsElectricitat (Mwh) 305.459 297.717 294.975 -0,92 -3,43 2n sem. 13-1r sem./2n sem. 14Gas (Milions de Tèrmies) 162,28 411,59 154,10 -62,56 -5,04 2n sem. 13-1r sem./2n sem. 14Aigua (m3) 4.872.420 4.734.599 4.757.236 0,48 -2,36 2n sem. 13-1r sem./2n sem. 14Residus sòlids urbans (tones) 41.752 41.718 42.850 2,71 � 2,63 � 2n sem. 13-1r sem./2n sem. 14Kg RSU/habitant/dia 1,10 1,10 1,13 0,03 � 0,03 � 2n sem. 13-1r sem./2n sem. 14

Habitatge

Habitatges iniciats 9 55 133 141,82 � 1.377,78 � 2n sem. 13-1r sem./2n sem. 14

Habitatges acabats 134 150 76 -49,33 � -43,28 � 2n sem. 13-1r sem./2n sem. 14Nombre de contractes de lloguer 1.980 2.200 1.930 -12,27 � -2,53 � 2n sem. 13-1r sem./2n sem. 14Lloguer mitjà contractual (en €) 477,38 480,83 497,73 3,52 � 4,26 � 2n sem. 13-1r sem./2n sem. 14

Font: Diputació de Barcelona. Xarxa d'Observatoris del Mercat de Treball de la Província de Barcelona. Elaboració pròpia.El signe � indica una variació favorable i el � desfavorable.Nota: la taxa d'atur de la UE prové del segünt enllaç: http://epp.eurostat.ec.europa.eu/tgm/table.do?tab=table&language=en&pcode=teilm020&tableSelection=1&plugin=11. Taxes d'atur calculades amb l'estimació anual de població activa elaborada per la Xarxa d'Observatoris de DesenvolupamentEconòmic Local impulsada per la Diputació de Barcelona, amb excepció de la taxa d'atur europea.2. Percentatge de contractes temporals sobre el total.



1.2 Indicadors socioeconòmics de Sabadell comparats

En aquest apartat es presenta una sèrie d’indicadors de Sabadell comparats amb quatre municipis més, que participen en la xarxa d’Observatoris que integren el projecte El perfil de la ciutat. Indicadors bàsics de qualitat de vida.3

Aquest és un model senzill que pren en mesura set indicadors disponibles per a cadascun dels cinc municipis. Els seus valors han estat transformats en base 100 per tal de poder-los comparar entre si i representar-los en la mateixa gràfica. El valor òptim per a cada indicador s’ha obtingut calculant la mitjana dels cinc municipis, a excepció de la taxa d’atur registrat, en què l’òptim és el 5% (el llindar del qual es considera com a atur zero).

El llindar òptim per als indicadors queda representat per la línia circular (base 100), mentre que la línia més clara presenta els valors de cadascun dels indicadors. Com més proper estigui el valor a l’òptim o el superi (tant per damunt com per dessota, en funció de cada indicador), millor estarà respecte de la mitjana dels cinc municipis.

Taula 8 Diagrama d’Informació Local Comparada

Dels 7 indicadors analitzats i comparats amb la resta de municipis, Sabadell registra un comportament més favorable a la mitjana pel que fa a la taxa d’atur, a la variació del nombre d’ocupats en els darrers anys, al percentatge d’assalariats en sectors estratègics i a la variació del preu de l’habitatge de nova construcció. I registra un comportament desfavorable en el pes de la contractació indefinida i en el preu del m2 dels habitatges de nova construcció.

3 Projecte en què, a més de Sabadell, hi participen els municipis següents: Barberà del Vallès, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, el Prat de Llobregat, Rubí, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vic i Vilanova i la Geltrú. Per a més informació, visiteu el web http://www.perfilciutat.net.

Indicadors Sabadell Granollers Manresa Mataró Terrassa BaseTaxa d'atur 17,0 17,1 17,4 20,1 18,9 18,1% Contractes indefinits / Total contractes 10,6 11,4 10,3 11,2 16,0 11,9

Preu m 2 de nova construcció / Renda per càpita 0,2 0,1 0,1 0,2 0,1 0,1% Variació preu de nova construcció (2008-2014) -40,8 -48,8 -42,2 -43,6 -46,0 -44,3% Població extracomunitària / Població total (2014 ) 9,5 13,8 13,7 14,6 11,2 12,6% Variació ocupats/des (assalariats+autònoms) 08-14 -20,8 -17,9 -22,8 -15,0 -28,2 -20,9

% Assalariats en sectors estratègics. Desembre 2014 45,9 36,7 43,2 46,3 47,8 44,0

Indicadors en base 100

Taxa d'atur 93,88 94,66 96,04 111,08 104,33 100% Contractes indefinits / Total contractes 89,01 95,89 86,71 93,99 134,41 100Preu m2 de nova construcció / Renda per càpita 115,96 100,36 67,32 118,91 97,44 100% Variació preu de nova construcció (2008-2014) 92,11 110,13 95,34 98,47 103,96 100% Població extracomunitària / Població total (2014 ) 75,32 109,94 108,90 116,43 89,41 100% Variació ocupats/des (assalariats+autònoms) 08-14 99,25 85,41 108,97 71,62 134,75 100% Assalariats en sectors estratègics. Desembre 2014 104,33 83,48 98,11 105,35 108,73 100

Font: Elaboració pròpia.



Gràfic 7 Teranyines d’indicadors

Sabadell

0

25

50

75

100

125

150

Taxa d'atur

% Contractes indefinits / Totalcontractes

Preu m2 de nova construcció / Rendaper càpita

% Variació preu de nova construcció(2008-2014)

% Població extracomunitària / Poblaciótotal (2014)

% Variació ocupats/des(assalariats+autònoms) 08-14

% Assalariats en sectors estratègics.Desembre 2014

Granollers

0255075

100125150Taxa d'atur

% Contractes indef inits /Total contractes

Preu m2 de novaconstrucció / Renda per

càpita

% Variació preu de novaconstrucció (2008-2014)

% Poblacióextracomunitària /

Població total (2014)

% Variació ocupats/des(assalariats+autònoms)

08-14

% Assalariats en sectorsestratègics. Desembre

2014

Manresa

0255075




càpita





08-14


2014

Mataró

0255075




càpita





08-14


2014

Terrassa

0255075




càpita





08-14


2014



1.3 Diagrama d’Informació Local de Sabadell

El Diagrama d'Informació Local és una eina estadística4 que compara l'estat i l'evolució d'indicadors socioeconòmics de Sabadell respecte dels mateixos indicadors de la província de Barcelona.

A l'eix vertical es presenta l'estat de l'indicador a Sabadell respecte de l'estat del mateix indicador a la província. La posició de l'indicador, per tant, se situarà per damunt o per sota de 100 segons es trobi per sobre o per sota del nivell provincial. A l'eix horitzontal es presenta l'evolució de l'indicador a Sabadell respecte de l'evolució del mateix indicador a la província. L'indicador se situarà per damunt o per sota 0 segons que la seva evolució hagi estat positiva o negativa. Per tal d'ajudar la interpretació de cadascun dels indicadors, s'utilitzen símbols de valoració.

El període analitzat varia en funció de cada grup d'indicadors: desembre de 2013 - desembre de 2014 pel que fa als indicadors d'atur, segon semestre de 2013 - segon semestre de 2014 en els indicadors de contractació, desembre de 2013 - desembre de 2014 per a la dimensió empresarial i total 2013 - total 2014 en el preu de l'habitatge.

4 Model dissenyat per l'Àrea d'Estudis i Planificació de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.



Gràfic 8 Diagrama d’Informació Local

NIVELL: desembre de 2014EVOLUCIÓ: desembre de 2013-desembre de 20141. Població activa local estimada 2. Sense ocupació anterior* Dades anuals** Dades mensuals

♦ Evolució i nivell desfavorable

○ Evolució favorable/Nivell desfavorable o Evolució desfavorable/Nivell favorable

▲ Nivell i evolució favorable

70

80

90

100

110

120

130

-2 -1 0 1 2EvolucióN

ivel

l

Cont. temporal**Atur juvenil

Atur femeníContractació juvenil**

Taxa d'atur

Preuhabitatge*

Contractació indefinida**

Contractació >45 anys**

Índex d'absorcióde la força de treball

Aturats/des

SOA2

Dimensió empresarial**

Assalariats-des

/PPA1



El quadre següent presenta el resum del nivell i l’evolució dels indicadors:

FAVORABLE DESFAVORABLE

% atur femení

Taxa d'atur % aturats joves% atur SOA1 Contractació indefinidaÍndex d'absorció de la força de treball2 Contractació temporal

Contractació juvenilContractació >45 anysDimensió empresarialAssalariats/població activaPreu habitatge

1. Aturats/des SOA: Persones aturades sense ocupació anterior.2. Relació entre els aturats/des registrats/des i els treballadors/res assalariats/des(nombre d'aturats/des per assalariat/da).

EVOLUCIÓ

NIV

ELL

FA

VO

RA

BLE

DE

SF

AV

OR

AB

LE

Durant el semestre analitzat, només un indicador registra un comportament positiu en tot el període analitzat: el percentatge de dones aturades .

Dels que registren un nivell desfavorable, però evolució favorable, trobem la taxa d’atur registrat , el percentatge d’aturats sense ocupació anterior i l’índex d’absorció de la força del treball . Cap indicador ha registrat un nivell favorable amb una evolució desfavorable durant aquest període.

Finalment, els indicadors que registren un nivell i evolució desfavorables són el percentatge d’aturats joves, la contractació indefinida, la contractació temporal , la contractació juvenil , la contractació dels majors de 44 anys , la dimensió empresarial i la ràtio de persones assalariades respecte de la població potencialment activa , i el preu de l’habitatge .

�

Estructura empresarial

Introducció Indústria

Construcció Comerç i serveis

Tecnologies de la informació i la comunicació Sectors de caràcter estratègic




2 Estructura empresarial

2.1 Introducció

L’any 2014 va concloure, a Catalunya, amb 2.944.870 persones afiliades a la Seguretat Social, és a dir, 82.474 més que en el mateix moment de l’any anterior (un 2,9% més). Així, Catalunya continua sent la comunitat autònoma amb més pes en el conjunt de l’Estat, amb el 17,7% dels 16.651.884 de persones afiliades a la Seguretat Social.

Quant al pes dels diferents règims d’afiliació, el 81,7% de les persones afiliades a Catalunya (2.406.754) correspon al Règim General de la Seguretat Social, el 18,1% (532.740) al Règim Especial de Treballadors/es Autònoms/es i el 0,2% restant (5.374 afiliats/des) al Règim Especial del Mar.

Les dades mostren que a Catalunya el Règim General té un major augment en aquest període, en el qual les afiliacions han crescut un 3% (70.582 més que en el mateix moment de l’any anterior), mentre que el Règim Especial de Treballadors/es Autònoms/es registra un augment del 2,3% (11.805 afiliats/des més). Quant als centres de cotització en els quals estan inscrits les persones afiliades al Règim General, la xifra és de 243.012 centres; un 2,2% més que en el mateix moment de l’any anterior (5.256 centres més).

En relació amb la distribució territorial de l’afiliació, l’augment s’ha produït de forma generalitzada a les quatre províncies catalanes. Barcelona és la demarcació que ha registrat un creixement més intens en termes relatius, amb un 3% (65.197 afiliats/des més), seguida per Girona, amb un 2,9% (7.672 afiliats/des més), Tarragona, amb un 2,6% (6.693 afiliats/des més) i Lleida, amb un 1,8% (2.912 afiliats/des més).

Pel que fa a Sabadell, el còmput de les persones afiliades a la Seguretat Social a la ciutat, en finalitzar l’any 2014, ha estat de 60.679 persones, un 2,9% més que en el mateix moment de l’any 2013 (1.692 afiliats/des més). Per règims, el 76,5% de les persones afiliades corresponen al Règim General de la Seguretat Social, el 20,6% al Règim Especial de Treballadors Autònoms, el 2,8% al Règim especial de Treballadors/res de la llar i el 0,1% al Règim Especial Agrari.

2.1.1 Centres de treball i llocs de treball assalar iat

Segons les dades del Règim General de la Seguretat Social, a Sabadell, la xifra dels centres de treball i dels llocs de treball assalariat, en finalitzar l’any 2014, es va situar en 5.237 centres i en 46.416 llocs, respectivament. Es trenca, per tant, la tendència negativa dels anys anteriors, en que es registrava un descens en ambdós àmbits. La variació interanual del nombre de centres de treball és del 2,8% (143 centres més), i pel que fa als llocs de treball assalariat és del 3,1% (1.389 llocs més). En termes de variació semestral, el nombre de centres de treball creix un 1% (51 centres més) i el nombre de llocs de treball assalariat ho fa un 3% (1.356 assalariats/des més).



Taula 9 Centres de treball i llocs de treball assal ariat. Juny 1999-Des 2014 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Juny Des. Juny Des. Juny Des. Juny Des. Juny Des. Juny Des.

C. de treball 6.381 6.385 6.466 6.425 6.530 6.479 6.617 6.499 6.641 6.575 6.637 6.628

Ll. de treball assalariat 49.642 51.166 52.790 52.988 54.301 53.726 54.189 53.051 53.925 53.523 53.820 53.989

2005 2006 2007 2008 2009 2010

Juny Des. Juny Des. Juny Des. Juny Des. Juny Des. Juny Des.

C. de treball 6.751 6.873 6.920 6.881 6.926 6.820 6.639 6.296 5.959 5.788 5.687 5.566

Ll. de treball assalariat 55.080 56.113 57.557 59.362 60.686 58.895 58.009 53.496 53.811 52.500 51.965 52.260

2011 2012 2013 2014 ∆ %

Juny Des. Juny Des. Juny Des. Juny Des. Sem. Anual

C. de treball 5.497 5.454 5.389 5.204 5.152 5.094 5.186 5.237 1,0 2,8

Ll. de treball assalariat 50.694 48.947 47.794 46.479 45.471 45.027 45.060 46.416 3,0 3,1

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Gràfic 9 Evolució dels centres de treball. Juny 1991-Des 2014

Gràfic 10 Evolució dels llocs de treball assalariat. Juny 1991- Des 2014

4.600

4.900

5.200

5.500

5.800

6.100

6.400

6.700

7.000

Juny

91

Juny

92

Juny

93

Juny

94

Juny

95

Juny

96

Juny

97

Juny

98

Juny

99

Juny

00

Juny

01

Juny

02

Juny

03

Juny

04

Juny

05

Juny

06

Juny

07

Juny

08

Juny

09

Juny

10

Juny

11

Juny

12

Juny

13

Juny

14

41.00043.00045.00047.00049.00051.00053.00055.00057.00059.00061.000

Juny

91

Juny

92

Juny

93

Juny

94

Juny

95

Juny

96

Juny

97

Juny

98

Juny

99

Juny

00

Juny

01

Juny

02

Juny

03

Juny

04

Juny

05

Juny

06

Juny

07

Juny

08

Juny

09

Juny

10

Juny

11

Juny

12

Juny

13

Juny

14

En relació amb els diferents sectors d’activitat econòmica, els que tenen més pes a la ciutat experimenten un augment interanual, tant pel que fa al recompte dels centres de treball com al dels llocs de treball assalariat. El sector que mostra un comportament més positiu és el de la construcció, que registra un creixement del 5,5% dels llocs de treball assalariat i del 4,4% dels centres de treball. Així, el sector se situa amb 2.100 llocs de treball assalariat (110 llocs més que en el mateix moment de l’any anterior) i 476 centres de treball (20 centres més que un any abans). En relació amb el semestre anterior, la variació en els llocs de treball assalariat ha estat del 5,7% (113 llocs més) i en els centres de treball del 0,8% (4 centres més).

Al sector serveis, que és el que concentra més llocs de treball assalariats i centres de treball al municipi (un 83,7% i un 79%, respectivament), registra també un creixement interanual positiu. Així, en concloure l’any 2014 s’han comptabilitzat 38.829 llocs de treball assalariat al sector serveis, un 2,8% més que en el mateix moment de l’any anterior (1.045 llocs més); i 4.136 centres de treball, un 2,7% més (107 centres més). Intersemestralment, l’augment de llocs de treball assalariats és més intens (un 3,4%; 1.275 llocs més); i menys intens pel que fa a centres de treball (un 1%; 42 centres més).

La indústria, per la seva banda, se situa en una situació intermèdia; pel que fa als llocs de treball assalariat, l’augment interanual és del 4,5%, una variació



que deixa en 5.463 la xifra de llocs de treball assalariat del sector (236 llocs més que en el mateix moment de l’any anterior). Però en termes intersemestrals, experimenta una lleugera caiguda del –0,4% (24 llocs menys). Els centres de cotització, per la seva banda, creixen un 2,8% interanual, la qual cosa suposa 17 centres més que en el mateix moment de l’any anterior. Quant a l’evolució intersemestral dels centres de cotització s’observa un augment de l’1,1%, que es tradueix en 7 centres més que sis mesos abans.

Taula 10 Centres de treball i llocs de treball assa lariat per sectors d’activitat. Març 2008-Desembre 2014

2008 2009 2010

Març Juny Set. Des. Març Juny Set. Des. Març Juny Set. Des.

C. de treball

Agricultura 3 3 2 2 1 3 3 4 4 4 5 5

Indústria 963 947 916 876 843 806 783 767 755 745 730 707

Construcció 1.217 1.154 1.064 980 920 859 796 773 739 733 702 669

Serveis 4.563 4.535 4.398 4.438 4.335 4.291 4.208 4.244 4.151 4.205 4.150 4.185

Total 6.746 6.639 6.380 6.296 6.099 5.959 5.790 5.788 5.649 5 .687 5.587 5.566

Ll. de treball assalariat

Agricultura 11 11 9 3 2 6 6 11 11 15 28 15

Indústria 9.003 8.605 8.338 7.854 7.403 7.135 6.840 6.655 6.483 6.526 6.405 6.339

Construcció 6.606 6.302 5.576 4.779 4.457 4.304 3.891 3.612 3.620 3.663 3.320 3.168

Serveis 43.535 43.091 41.613 40.860 39.527 42.366 41.924 42.222 42.853 41.761 42.505 42.738

Total 59.155 58.009 55.536 53.496 51.389 53.811 52.661 52.5 00 52.967 51.965 52.258 52.260

2011 2012 2013

Març Juny Set. Des. Març Juny Set. Des. Març Juny Set. Des.

C. de treball

Agricultura 5 6 6 5 5 7 8 7 7 10 10 10

Indústria 717 709 707 696 685 680 655 638 627 614 599 599

Construcció 652 651 632 585 580 579 535 507 487 492 449 456

Serveis 4.159 4.131 4.141 4.168 4.115 4.123 4.076 4.052 4.030 4.036 3.969 4.029

Total 5.533 5.497 5.486 5.454 5.385 5.389 5.274 5.204 5.151 5 .152 5.027 5.094


Agricultura 21 21 23 17 16 34 31 29 31 28 20 26

Indústria 6.360 6.406 6.249 6.104 5.894 5.859 5.660 5.515 5.470 5.377 5.299 5.227

Construcció 3.290 3.156 2.857 2.572 2.573 2.505 2.334 2.116 2.084 2.160 1.970 1.990

Serveis 41.083 41.111 37.773 40.254 39.710 39.396 39.072 38.819 38.578 37.906 37.513 37.784

Total 50.754 50.694 46.902 48.947 48.193 47.794 47.097 46.4 79 46.163 45.471 44.802 45.027

2014 ∆∆∆∆ %

Març Juny Set. Des. Sem. Anual

C. de treball

Agricultura 9 11 10 9 -18,2 -10,0

Indústria 600 609 602 616 1,1 2,8

Construcció 451 472 448 476 0,8 4,4

Serveis 4.047 4.094 4.075 4.136 1,0 2,7

Total 5.107 5.186 5.135 5.237 1,0 2,8


Agricultura 25 32 22 24 -25,0 -7,7

Indústria 5.281 5.487 5.400 5.463 -0,4 4,5

Construcció 1.978 1.987 2.022 2.100 5,7 5,5

Serveis 37.707 37.554 38.185 38.829 3,4 2,8

Total 44.991 45.060 45.629 46.416 3,0 3,1

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball

D’altra banda, pel que fa a la distribució dels centres de treball i dels llocs de treball assalariat, es manté el predomini del sector serveis sobre la resta, tot i



que es registra una lleugera pèrdua de pes relatiu. Pel que fa als centres de treball, els serveis disminueix 0,1 pp. el seu pes relatiu, mentre que la construcció guanya 0,1 pp. La indústria manté el seu pes d’un any a l’altre. Respecte els llocs de treball assalariat, els serveis disminueixen 0,3 pp., mentre que la construcció i la indústria guanyen 0,2 pp. i 0,1 pp respectivament.

Gràfic 11 Distribució dels centres de treball per sectors d’activitat econòmica. Desembre 2014

Gràfic 12 Distribució dels llocs de treball assalariat per sectors d’activitat econòmica. Des. 2014

Indústria11,8%

Serveis83,7%

Construc-ció

4,5%

Indústria11,8% Construc-

ció9,1%

Serveis79%

Aquest darrer semestre, i a diferència dels tres anys anteriors, s’observa un petit augment de la dimensió mitjana dels centres de treball. Així doncs, la ràtio que relaciona centres de treball i llocs de treball assalariat es col·loca en els 8,86 llocs de treball assalariat per centre de treball, 0,02 més respecte la ràtio que hi havia l’any 2013. La major dimensió dels centres es dóna, un cop més, en el cas dels serveis, amb una ràtio de 9,4 llocs de treball assalariat per cada centre de treball. Per contra, la dimensió més reduïda torna a ser, deixant de banda el cas especial de l’agricultura, per a la construcció amb una ràtio de 4,4 llocs de treball assalariat per cada centre.

Taula 11 Dimensió mitjana dels centres de treball. 1997-Desembre 2014 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

7,32 7,57 8,01 8,25 8,29 8,16 8,14 8,15 8,16

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

8,63 8,64 8,50 9,07 9,39 8,97 8,93 8,84 8,86




Gràfic 13 Dimensió mitjana dels centres de treball per sectors d’activitat econòmica. Desembre 2014

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Si s’analitza l’índex d’especialització en els diferents sectors d’activitat,5 pel que fa als centres de treball, es pot observar com Sabadell presenta una especialització en els serveis en relació amb el conjunt del Vallès Occidental. Per contra, la indústria hi resulta com a sector d’activitat subrepresentat a la ciutat, en relació amb els valors del total de la comarca. Per la seva banda, la construcció registra un pes semblant als dos àmbits. Aquest escenari canvia de forma notable si la comparació es fa en relació al conjunt de la província de Barcelona. En aquest sentit, Sabadell presenta una major especialització que la província en la construcció i en la indústria mentre que, per contra, els serveis hi apareixen com un sector comparativament subrepresentat.

Si la mateixa anàlisi es fa en relació amb els llocs de treball assalariat, s’observen algunes diferències. D’una banda, Sabadell presenta una especialització en la construcció i els serveis en relació amb el conjunt del Vallès Occidental, mentre que en el cas de la indústria presenta una sobrerepresentació. Respecte al conjunt de la província, la situació pel que fa als llocs de treball assalariat és la mateixa que la que s’observa a la comarca; sobrerepresentació en la construcció i els serveis i subrepresentació en la indústria.

5 Pes d’una activitat respecte al total d’activitats d’un territori, dividit pel pes de la mateixa activitat respecte al total d’activitats d’un territori superior. Si l’índex se situa per sota d’1, es considera que l’activitat està subrepresentada. Per contra, si l’índex esdevé superior a 1, es considera que aquella activitat està sobrerepresentada.



Gràfic 14 Distribució dels C. de treball per sector d’activitat econòmica. Desembre 2014

Gràfic 15 Índex d'especialització dels C. de treball per sector d’activitat econòmica. Des. 2014

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Indústria Construcció Serveis

Sabadell

Vallès Occidental

Prov. Barcelona

0,60 0,70 0,80 0,90 1,00 1,10 1,20

Indústria

Construcció

Serveis

Sabadell/Vallès Occ. Sabadell/Prov. Bcn

Gràfic 16 Distribució dels llocs de treball assalariat per sector d’activitat. Desembre 2014

Gràfic 17 Índex d’especialització dels llocs de treball assalariat per sectors d’activitat. Des. 2014

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Indústria Construcció Serveis

Sabadell

Vallès Occidental

Prov. Barcelona

0,40 0,60 0,80 1,00 1,20 1,40

Indústria

Construcció

Serveis

Sabadell/Vallès Occ. Sabadell/Prov. Bcn

Quant a l’evolució de l’índex d’especialització de la indústria a Sabadell, s’observa una tendència a l’estabilitat de la subespecialització del sector, pel que fa a la situació de Sabadell respecte al conjunt del Vallès Occidental. Aquesta estabilització es dóna tant en el cas dels centres de treball, com en els llocs de treball assalariat.

Pel que fa a la construcció, en canvi, s’observen dues situacions diferenciades pel que fa als centres de treball i els llocs de treball assalariat. Així, mentre que en el primer cas, el dels centres, continua la situació de lleugera subespecialització de Sabadell en relació amb el total de la comarca (tot i que el darrer semestre s’aproxima molt als valors de la comarca), en el cas dels llocs de treball, les activitats enquadrades dins del sector, igual que en el semestre anterior, apareixen sobrerepresentades a la ciutat, si es fa la comparativa amb el conjunt comarcal.

Per últim, i en el cas dels serveis, no s’observen canvis significatius en l’evolució de l’Índex d’especialització, tant pel que fa al nombre de centres de treball com el nombre de llocs de treball assalariat. En ambdós casos, les activitats enquadrades dins del sector continuen apareixent sobrerepresentades a la ciutat en relació a la comarca.



Gràfic 18 Índex d’especialització dels centres de treball de la indústria*. Juny 1996-Des. 2014

Gràfic 19 Índex d’especialització dels llocs de treball assalariat de la indústria*. Juny 1996-Des. 2014

0,440,490,540,590,640,690,740,790,840,890,940,99

1r 9

6 2n1r

97 2n

1r 9

8 2n1r

99 2n

1r 0

0 2n1r

01 2n

1r 0

2 2n1r

03 2n

1r 0

4 2n1r

05 2n

1r 0

6 2n1r

07 2n

1r 0

8 2n1r

09 2n

1r 1

0 2n1r

11 2n

1r 1

2 2n1r

13 2n

1r 1

4 2n

0,64

0,68

0,72

0,76

0,80

0,84

0,88

0,92

0,96

1,00

1r 9

6 2n1r

97 2n

1r 9

8 2n1r

99 2n

1r 0

0 2n1r

01 2n

1r 0

2 2n1r

03 2n

1r 0

4 2n1r

05 2n

1r 0

6 2n1r

07 2n

1r 0

8 2n1r

09 2n

1r 1

0 2n1r

11 2n

1r 1

2 2n1r

13 2n

1r 1

4 2n

* De Sabadell respecte als del Vallès Occidental

Gràfic 20 Índex d'especialització dels C. de treball de la construcció.* Juny 1996-Des 2014

Gràfic 21 Índex d'especialització dels Ll. de treball assalariat de la construcció.* Juny 96-Des 14

0,96

1,00

1,04

1,08

1,12

1,16

1,20

1,24

1,28

1,32

1r 9

6 2n1r

97 2n

1r 9

8 2n1r

99 2n

1r 0

0 2n1r

01 2n

1r 0

2 2n1r

03 2n

1r 0

4 2n1r

05 2n

1r 0

6 2n1r

07 2n

1r 0

8 2n1r

09 2n

1r 1

0 2n1r

11 2n

1r 1

2 2n1r

13 2n

1r 1

4 2n

0,92

0,94

0,96

0,98

1,00

1,02

1,04

1r 9

6 2n1r

97 2n

1r 9

8 2n1r

99 2n

1r 0

0 2n1r

01 2n

1r 0

2 2n1r

03 2n

1r 0

4 2n1r

05 2n

1r 0

6 2n1r

07 2n

1r 0

8 2n1r

09 2n

1r 1

0 2n1r

11 2n

1r 1

2 2n1r

13 2n

1r 1

4 2n


Gràfic 22 Índex d'especialització dels centres de treball dels serveis.* Juny 1996-Des. 2014

Gràfic 23 Índex d'especialització dels llocs de treball assalariat dels serveis.* Juny 1996-Des. 2014

1,00

1,04

1,08

1,12

1,16

1,20

1,24

1,28

1,32

1r 9

6 2n1r

97 2n

1r 9

8 2n1r

99 2n

1r 0

0 2n1r

01 2n

1r 0

2 2n1r

03 2n

1r 0

4 2n1r

05 2n

1r 0

6 2n1r

07 2n

1r 0

8 2n1r

09 2n

1r 1

0 2n1r

11 2n

1r 1

2 2n1r

13 2n

1r 1

4 2n

1,00

1,02

1,04

1,06

1,08

1,10

1,12

1r 9

6 2n1r

97 2n

1r 9

8 2n1r

99 2n

1r 0

0 2n1r

01 2n

1r 0

2 2n1r

03 2n

1r 0

4 2n1r

05 2n

1r 0

6 2n1r

07 2n

1r 0

8 2n1r

09 2n

1r 1

0 2n1r

11 2n

1r 1

2 2n1r

13 2n

1r 1

4 2n


2.1.2 Dimensió empresarial

Com ja ve sent habitual, Sabadell es caracteritza per tenir un teixit empresarial conformat, de forma majoritària, per microempreses (empreses d’entre 1 i 5 llocs de treball). Segons les dades de l’INSS, els centres de cotització amb cinc



llocs de treball o menys suposen el 78% del total, i el 95,5% en tenen 25 o menys llocs de treball. Aquest fet, com ja s’ha assenyalat altres vegades, respon a la notable presència d’activitats econòmiques enquadrades dins el sector serveis, i que es caracteritzen per una estructura d’empresa petita, com són el comerç detall, exc. vehicles motor (amb el 19,3% de les microempreses), els serveis de menjar i begudes (amb el 9,5%) i el comerç a l’engròs, exc. vehicles motor (amb el 7,3%).

En canvi, la concentració dels llocs de treball assalariat en microempreses no resulta pas tan acusada. Així, tal com mostren les dades de persones afiliades a l’INSS, segons la grandària del centre de cotització, el 17,2% dels llocs de treball es troba en microempreses d’entre 1 i 5 treballadors/es, i el 18,5% dels llocs s’ubica només en dos grans empreses, de més de 3.000 llocs de treball. Un altre tram que aglutina un considerable nombre de llocs de treball és el conformat per les empreses d’entre 11 i 25 treballadors/es, amb el 13,6% dels llocs de treball assalariat de la ciutat. Com es pot veure, són les empreses més grans i les microempreses les que aglutinen la major part dels llocs de treball, de manera que el 39,2% dels llocs de treball assalariat es troben en empreses que no superen els 25 treballadors, i el 26,7% en empreses de més de 750 treballadors.

Taula 12 Centres de treball segons els llocs de treball assalariat. Desembre 2014

Taula 13 Llocs de treball assalariat segons la grandària del centre de treball. Desembre 2014

C. de treball Ll. de treball assalariat

Nombre Acum. % % Acum. Nombre Acum. % % Acum.

1 a 5 4.086 4.086 78,02 78,02 1 a 5 7.965 7.965 17,16 17,16 1,95

6 a 10 518 4.604 9,89 87,91 6 a 10 3.929 11.894 8,46 25,62 7,58

11 a 25 399 5.003 7,62 95,53 11 a 25 6.306 18.200 13,59 39,21 15,80

26 a 30 44 5.047 0,84 96,37 26 a 30 1.212 19.412 2,61 41,82 27,55

31 a 50 92 5.139 1,76 98,13 31 a 50 3.618 23.030 7,79 49,62 39,33

51 a 100 55 5.194 1,05 99,18 51 a 100 3.786 26.816 8,16 57,77 68,84

101 a 250 32 5.226 0,61 99,79 101 a 250 4.922 31.738 10,60 68,38 153,81

251 a 500 5 5.231 0,10 99,89 251 a 500 1.736 33.474 3,74 72,12 347,20

501 a 750 1 5.232 0,02 99,90 501 a 750 566 34.040 1,22 73,34 566,00

Més de 750 5 5.237 0,10 100 Més de 750 12.376 46.416 26,66 100 2.475,20

Total 5.237 100 Total 46.416 100 8,86

Núm. d'assalariats del C. de treball

Ll. de treball assalariat / C.

de treball

Núm. d'assalariats del C. de treball

Font: Diputació de Barcelona. Xarxa d'Observatoris del Mercat de Treball de la Província de Barcelona.

Font: Diputació de Barcelona. Xarxa d'Observatoris del Mercat de Treball de la Província de Barcelona.



Gràfic 24 Centres de treball segons els llocs de treball assalariat. Des. 14

Gràfic 25 Llocs de treball segons la grandària del centre de treball. Des. 2014

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

22

24

1 a

5

6 a

10

11 a

25

26 a

30

31 a

50

51 a

100

101

a 25

0

251

a 50

0

501

a 75

0

751

a 1.

000

1001

a 2

000

2001

a 3

000

3001

a 5

000

Més

de

5000

%

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

22

24

1 a

5

6 a

10

11 a

25

26 a

30

31 a

50

51 a

100

101

a 25

0

251

a 50

0

501

a 75

0

751

a 1.

000

1001

a 2

000

2001

a 3

000

3001

a 5

000

Més

de

5000

%

78,1%

Si s’analitza el grau d’especialització de la ciutat respecte a la grandària dels centres de treball segons el nombre de llocs de treball assalariat, Sabadell presenta una subespecialització en tots els trams, tant en relació a la comarca com en relació amb la província, especialment pel que fa a les empreses que aglutinen més llocs de treball (més de 50 llocs). Per contra, l’únic tram en què Sabadell apareix sobreespecialitzada és el de les empreses de 5 treballadors/es o menys, deixant ben palès, un cop més, el caràcter d’empresa petita del teixit empresarial de la ciutat.

En el cas dels llocs de treball assalariat segons la grandària del centre de treball, la ciutat presenta una sobrerepresentació amb els llocs de treball que s’ubiquen en empreses petites i pel que fa als llocs de treball que es troben en les empreses més grans, de més de 250 llocs de treball, en comparació a la comarca. Pel que fa a les empreses petites, respecte a la comarca, la sobreespecialització es dóna en les empreses de 10 llocs de treball o menys i, en el cas de la comparació amb el conjunt de la província, en les de 50 llocs de treball o menys.

Gràfic 26 Índex d’especialització C. de treball segons els llocs de treball assalariat.* Des. 2014

Gràfic 27 Índex d’espec ialització C. de treball segons els Ll. de treball assalariat.* Des. 2014

0,40

0,50

0,60

0,70

0,80

0,90

1,00

1,10

1-5

6-10

11-5

0

51-1

00

101-

250

251

i +

0,40

0,50

0,60

0,70

0,80

0,90

1,00

1,10

1-5

6-10

11-5

0

51-1

00

101-

250

251

i +

* De Sabadell respecte de la comarca * De Sabadell respecte a la província



Gràfic 28 Índex d'especialització Ll. de treball assalariat per grandària del C. de treball.* Des. 2014

Gràfic 29 Índex d'especialització Ll. de treball assalariat per grandària del C. de treball.* Des. 2014

0,70

0,80

0,90

1,00

1,10

1,20

1,30

1-5

6-10

11-5

0

51-1

00

101-

250

251

i +

0,70

0,80

0,90

1,00

1,10

1,20

1,301-

5

6-10

11-5

0

51-1

00

101-

250

251

i +

* De Sabadell respecte de la comarca * De Sabadell respecte a la província

Taula 14 Llocs de treball assalariat segons la gran dària del centre de treball. 2001-2014

Fins 50 Ll. treb. 51 a 250 Ll. treb. 251 i més Ll. tr eb. Total treb. s/Total

Any Nombre % ∆∆∆∆ anual Nombre % ∆∆∆∆ anual Nombre % ∆∆∆∆ anual Nombre % ∆∆∆∆ anual

2001 33.054 9.725 10.947 53.726 61,52

2002 32.462 -1,79 9.768 0,44 10.821 -1,15 53.051 -1,26 61,19

2003 32.489 0,08 9.782 0,14 11.252 3,98 53.523 0,89 60,70

2004 32.450 -0,12 9.038 -7,61 12.501 11,10 53.989 0,87 60,10

2005 33.807 4,18 9.183 1,60 13.123 4,98 56.113 3,93 60,25

2006 33.490 -0,94 10.553 14,92 15.319 16,73 59.362 5,79 56,42

2007 32.790 -2,09 10.650 0,92 15.451 0,86 58.891 -0,79 55,68

2008 29.604 -9,72 9.366 -12,06 14.526 -5,99 53.496 -9,16 55,34

2009 26.276 -11,24 8.834 -5,68 17.390 19,72 52.500 -1,86 50,05

2010 25.788 -1,86 7.966 -9,83 18.506 6,42 52.260 -0,46 49,35

2011 24.598 -4,61 7.885 -1,02 16.464 -11,03 48.947 -6,34 50,25

2012 22.725 -7,61 7.617 -3,40 16.137 -1,99 46.479 -5,04 48,89

2013 22.005 -3,17 7.846 3,01 15.176 -5,96 45.027 -3,12 48,87

2014 23.030 4,66 8.708 10,99 14.678 -3,28 46.416 3,08 49,62∆ 01-14 -11.049 -33,43 -1.879 -19,32 4.229 38,63 -8.699 -16,19


Pel que fa a l’evolució dels llocs de treball en funció de la grandària de l’empresa, es produeix una davallada (interanual) en termes relatius als centres de treball de més de 250 treballadors (-3,3%; 498 llocs de treball menys), que deixa la xifra en els 14.678 llocs. En canvi, es dóna un augment en els centres de treball de fins a 50 llocs de treball assalariat del 4,7% (1.025 llocs més), aglutinant 23.030 llocs de treball. Les empreses d’entre 51 i 250 treballadors són les que registren la dinàmica més positiva en el període observat, amb un augment de l’11% (862 llocs més), deixant la xifra en els 8.708 llocs.

2.1.3 Llocs de treball autònom

Respecte al treball autònom, segons les dades del Règim Especial de Treballadors/es Autònoms/es, la xifra de llocs de treball d’aquesta modalitat se situa, en finalitzar l’any 2014, en els 12.565 llocs, un 2,1% més que en el mateix moment de l’any anterior (257 llocs més). En termes intersemestrals, l’augment és menys intens (1,2%; 146 llocs més). Aquesta dinàmica positiva ja es va iniciar el desembre de 2013.

En relació amb els principals sectors d’activitat, es dóna un augment del nombre de llocs de treball autònom, amb l’única excepció a la indústria. Amb



una variació del –0,7% respecte al mateix moment de l’any anterior, la indústria deixa la xifra de llocs de treball autònom en 1.238. A l’altre cantó, els llocs de treball autònom de la construcció augmenten un 2,7%, i es queden en 1.656 llocs. Els del sector serveis, al seu torn, augmenten un 2,3%, situant-se el còmput en els 9.647 llocs.

Taula 15 Llocs de treball autònom per sector d’acti vitat econòmica. Juny 2010-Desembre 2014

Juny 11 Desembre 11 Juny 12 Desembre 12

Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %

Agricultura 19 0,15 18 0,14 18 0,14 20 0,16

Indústria 1.425 11,16 1.397 10,95 1.359 10,86 1.345 10,93

Construcció 1.953 15,30 1.855 14,54 1.792 14,32 1.660 13,49

Serveis 9.369 73,39 9.490 74,37 9.347 74,68 9.278 75,41

Total 12.766 100 12.760 100 12.516 100 12.303 100

Juny 13 Desembre 13 Juny 14 Desembre 14

Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %

Agricultura 21 0,17 22 0,18 20 0,16 24 0,19

Indústria 1.284 10,50 1.247 10,13 1.229 9,90 1.238 9,85

Construcció 1.608 13,15 1.613 13,11 1.640 13,21 1.656 13,18

Serveis 9.312 76,17 9.426 76,58 9.530 76,74 9.647 76,78

Total 12.225 100 12.308 100 12.419 100 12.565 100


Gràfic 30 Distribució dels llocs de treball autònom per sector d’activitat econòmica. Desembre 2014

Gràfic 31 Evolució dels llocs de treball autònom. Desembre 2001-Desembre 2014

12.00012.25012.50012.75013.00013.25013.50013.75014.00014.25014.50014.75015.000

4t 0

12n

02

4t 0

22n

03

4t 0

32n

04

4t 0

42n

05

4t 0

52n

06

4t 0

62n

07

4t 0

72n

08

4t 0

82n

09

4t 0

92n

10

4t 1

02n

11

4t 1

12n

12

4t 1

22n

13

4t 1

32n

14

4t 1

4

Agricultura0,2%

Indústria9,9%

Construcció13,2%

Serveis76,8%

El sector serveis continua sent el que presenta un major pes dins del treball autònom de la ciutat, amb el 76,8% dels llocs de treball d’aquesta modalitat, 0,2 pp. per sobre del pes que assolia un any abans. La construcció, que trenca la dinàmica negativa persistent dels darrers temps, es manté com el segon sector amb major pes dins del treball autònom, amb el 13,2% dels llocs de treball d’aquesta modalitat, mentre que la indústria en concentra el 9,9% del total.

2.1.4 Treballadors/es estrangers/es

La xifra de persones estrangeres afiliades a la Seguretat Social a Catalunya, en concloure l’any 2014, era de 344.071 persones, un 0,8% més que en el mateix moment de l’any anterior (2.862 més). Així, el percentatge de persones



estrangeres, respecte al conjunt d’afiliats/des se situava en l’11,7%, 0,2 pp. per sota del percentatge observat en el mateix període de 2013.

Catalunya ocupa la sisena posició quant a pes dels afiliats/des estrangers/res, per darrera de Melilla (20%), la Regió de Múrcia (14,7%), les Illes Balears (14,6%), Ceuta (12,3%) i la Comunitat de Madrid (11,8%).

La major part de les persones estrangeres afiliades a la Seguretat Social ho estan en el Règim General de la Seguretat Social i el Règim Especial de la Mineria i del Carbó, concretament, 237.801 (el 69,1%), mentre que, entre la resta de règims, destaquen les xifres del Règim Especial de Treballadors/es Autònoms/es (53.603, el 15,6%), del Règim especial de treballadors/res de la llar (38.426, el 11,2%) i el Règim especial agrari (13.883, el 4%).

Pel que fa a la distribució d’aquestes persones, entre les quatre províncies catalanes, Lleida és la que té un major pes dels afiliats i les afiliades estrangers/es sobre el total, amb un 14,4% (24.065 afiliats/des). La següent demarcació amb un major pes és Girona, amb un 14,1% (38.295 afiliats/des), seguida de Tarragona, amb un 12,5% (33.218 afiliats/des) i Barcelona, amb un 11,1% (248.493 afiliats/des).

Pel que fa a la distribució per activitats econòmiques, si es tenen en compte les persones afiliades al Règim general i al Règim especial de treballadors autònoms,6 les cinc seccions d’activitat que aglutinen un major nombre de treballadors/es estrangers/es són el Comerç i la reparació de vehicles (20,6%), l’Hostaleria (20,1%), la Indústria manufacturera (11,4%), les Activitats administratives i els serveis auxiliars (10,4%) i la Construcció (6,5%). Entre aquestes cinc seccions es concentra fins el 69% de les persones afiliades estrangeres de Catalunya.

2.2 Indústria

La indústria, després d’iniciar la seva estabilització i recuperació durant l’any 2013, comença a consolidar el seu creixement durant l’any 2014, tal com es pot veure a través de les estimacions d’avanç elaborades pel Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.7 En concret, en el quart trimestre de 2014, la indústria registra una taxa de variació interanual del PIB de l’1%.

L’Índex de producció industrial registra una taxa de creixement de l’1,5% en el mes de novembre de 2014, el que confirma una dinàmica més positiva que la que es va donar durant l’any 2013. Aquest creixement se situa per sobre de la mitjana de la zona euro, amb un ritme similar als d’Espanya i Alemanya. Les branques d’activitat amb un comportament més positiu, i que empenyen al

6 Sense tenir en compte, per tant, els altres règims d’afiliació: Règim especial agrari, Règim especial del mar i Règim especial de treballadors/res de la llar. 7 Consultades en el número 83 de la Nota de conjuntura econòmica corresponent al mes de gener de 2014, publicada pel Departament d’Economia i Coneixement.



sector són la fabricació de productes minerals no metàl·lics (9,6%), l’electrònica (10,4%) i el material de transport (6,1%). Per contra, disminueixen la indústria farmacèutica (-2,7%), les activitats de captació i subministrament d’aigua (-10,7%) i les activitats relacionades amb l’energia (-4,4%).

En relació amb el clima empresarial, avaluat a partir dels resultats l’Enquesta de Clima empresarial,8 continua la percepció d’estabilització de la marxa dels negocis. Durant el quart trimestre de 2014, la percepció a l’alça en la marxa del negoci, supera la percepció a la baixa.

Per branques d’activitat, destaquen les millores en el sector de la fabricació de maquinària, equips elèctrics i productes informàtics i electrònics; l’alimentació, begudes i tabac; i de la indústria química, cautxú i altres productes minerals no metàl·lics. Per altra banda, destaca la percepció a la baixa de l’activitat del tèxtil, confecció, cuir i calçat.

Pel que fa a l’evolució de l’ocupació, els 393.348 llocs de treball assalariat comptabilitzats a Catalunya en finalitzar l’any suposen una expansió de l’1,42% respecte al mateix moment de l’any anterior (5.526 llocs de treball més), però una minsa reducció del 0,02% en relació amb el semestre anterior (84 llocs menys). En el cas del treball autònom, es registren 925 llocs de treball autònom més que un any abans (un 2,1% més); la xifra se situa –per tant– en els 45.384 llocs de treball, un 0,8% per sobre del registre del semestre anterior (358 llocs més). El dinamisme empresarial també segueix, la tendència alcista. Els 24.955 centres de treball encabits dintre del sector industrial a Catalunya representen un creixement de l’1,3% respecte al mateix moment de l’any anterior (324 centres més), i de l’1% respecte sis mesos abans (248 centres més).

Per seccions d’activitat, a Catalunya la secció que presenta un comportament interanual més positiu –en relació amb el treball assalariat, i en termes absoluts– ha estat les Activitats administratives i auxiliars (12.411 llocs de treball més; un 6,6%). Per un altre costat, el comportament més deprimit correspon a les Activitats financeres i d’assegurances (2.388 llocs de treball menys; un 4% menys). En el cas del treball autònom, la secció d’activitat en què els autònoms i les autònomes s’incrementen més, és les Activitats professionals i tècniques (3.440 llocs de treball autònom més; un 7,6% més), mentre que la que registra una major davallada és el Transport i emmagatzematge (170 llocs menys; un –0,4%).

Finalment, les seccions d’activitat de la indústria que més engrosseixen la xifra de centres de treball són la Hosteleria (982 centres més; un 3,8% més) i el Comerç a l’engròs i al detall (897 centres més; un 1,4% més), mentre que la que en perd més és les Activitats de les llars (35 centres menys; un 0,7% menys).

8 L'enquesta de Clima empresarial s’elabora conjuntament per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (Cambra de Barcelona) i l'Idescat. Segons es llegeix al web de l’Idescat, l’enquesta recull l'opinió dels representants de les empreses sobre l'evolució i les expectatives respecte del trimestre de referència per a un conjunt de variables que incideixen en el desenvolupament econòmic de l'empresa.




Durant la segona meitat de 2014 canvia la tendència decreixent en l’evolució del nombre de centres de treball i del nombre de treballadors assalariats en el sector de la indústria a Sabadell. Així, a 31 de desembre de 2014 la xifra se situava, en ambdós casos, en 616 i 5.463, respectivament. En el cas del nombre de centres de treball, es produeix un augment interanual del 2,8% (17 centres més). En termes d’evolució semestral el creixement ha estat més moderat, de l’1,1% (10 centres més). Pel que fa al nombre de treballadors assalariats, la dinàmica és diferent: en l’evolució anual es dóna un creixement del 4,5% (236 assalariats/des més), mentre que en l’evolució intersemestral es produeix un lleuger descens del –0,4% (24 llocs de treball assalariats menys).

Gràfic 32 Evolució dels centres de treball de la indústria. Març 2008-Desembre 2014

Gràfic 33 Evolució dels llocs de treball assalariat de la indústria. Març 2008-Desembre 2014

550600650700750800850900950

1.000

1r tr

im 0

82n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 0

92n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

02n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

12n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

22n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

32n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

42n

trim

3r tr

im4r

t trim

5.0005.5006.0006.5007.0007.5008.0008.5009.0009.500

1r tr

im 0

82n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 0

92n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

02n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

12n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

22n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

32n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

42n

trim

3r tr

im4r

t trim

Per seccions d’activitat i segons els centres de treball, la secció que registra el millor comportament interanual en termes absoluts ha estat els Mobles (7 centres més; un 25,9% més), seguida per la Reparació i instal·lació de maquinària (6 centres més; 15,8% més) i per les Indústries de productes alimentaris (5 centres més; 9,8% més). Per altra banda, la major davallada del sector es registra en la Indústria tèxtil (4 centres menys; un 4,5% menys). També es registra un descens a la branca de Productes informàtics i electrònics (3 centres menys; un 37,5% menys).

D’aquesta manera, les cinc principals seccions d’activitat dins del sector industrial a Sabadell, pel que fa a la xifra de centres de treball, segueixen sent la fabricació de Productes metàl·lics, excepte maquinària, amb el 18,2% dels centres de treball; les Indústries tèxtils, amb el 13,8%; la fabricació de Maquinària i equips ncaa, amb el 10,9%; la Indústria de productes alimentaris, amb el 9,1% i les Arts gràfiques i suports enregistrats, amb el 8%.



Taula 16 Llocs de treball assalariat per divisions d'activitat industrial. Desembre 2013-Juny/Desembre 2014

2013 2014 ∆∆∆∆%

CCAE-09 Activitat Desembre Juny Desembre Sem. Anual05 Antracita, hulla i lignit 0 0 0 - -06 Petroli i gas natural 0 0 0 - -07 Minerals metàl·lics 0 0 0 - -08 Minerals no metàl·lics ni energètics 2 2 2 0,00 0,0009 Suport a les indústries extractives 0 0 0 - -10 Indústries de productes alimentaris 51 52 56 7,69 9,8011 Fabricació de begudes 3 3 3 0,00 0,0012 Indústries del tabac 0 0 0 - -13 Indústries tèxtils 89 86 85 -1,16 -4,4914 Confecció de peces de vestir 48 51 47 -7,84 -2,0815 Indústria del cuir i del calçat 1 1 1 0,00 0,0016 Indústries fusta i suro, exc. mobles 11 12 11 -8,33 0,0017 Indústries del paper 10 10 10 0,00 0,0018 Arts gràfiques i suports enregistrats 48 48 49 2,08 2,0819 Coqueries i refinació del petroli 0 0 0 - -20 Indústries químiques 12 11 12 9,09 0,0021 Productes farmacèutics 1 1 0 -100,00 -100,0022 Cautxú i plàstic 18 19 18 -5,26 0,0023 Productes minerals no metàl·lics ncaa 10 10 10 0,00 0,0024 Metal·lúrgia 12 11 11 0,00 -8,3325 Productes metàl·lics, exc. maquinària 113 115 112 -2,61 -0,8826 Productes informàtics i electrònics 8 5 5 0,00 -37,5027 Materials i equips elèctrics 5 8 8 0,00 60,0028 Maquinària i equips ncaa 66 65 67 3,08 1,5229 Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 3 3 5 66,67 66,6730 Altres materials de transport 3 3 3 0,00 0,0031 Mobles 27 31 34 9,68 25,9332 Indústries manufactureres diverses 10 11 13 18,18 30,0033 Reparació i instal·lació de maquinària 38 43 44 2,33 15,7935 Energia elèctrica i gas 1 1 1 0,00 0,0036 Aigua 4 3 4 33,33 0,0037 Tractament d'aigües residuals 1 1 1 0,00 0,0038 Tractament de residus 4 3 4 33,33 0,0039 Gestió de residus 0 0 0 - -

Total 599 609 616 1,15 2,84Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.



Taula 17 Centres de treball per divisions d'activit at industrial. Desembre 2013- Juny/Desembre 2014

2013 2014 ∆∆∆∆%

CCAE-09 Activitat Desembre Juny Desembre Sem. Anual05 Antracita, hulla i lignit 0 0 0 - -06 Petroli i gas natural 0 0 0 - -07 Minerals metàl·lics 0 0 0 - -08 Minerals no metàl·lics ni energètics 17 18 26 44,44 52,9409 Suport a les indústries extractives 0 0 0 - -10 Indústries de productes alimentaris 670 706 755 6,94 12,6911 Fabricació de begudes 28 28 29 3,57 3,5712 Indústries del tabac 0 0 0 - -13 Indústries tèxtils 711 768 726 -5,47 2,1114 Confecció de peces de vestir 379 402 381 -5,22 0,5315 Indústria del cuir i del calçat 1 1 1 0,00 0,0016 Indústries fusta i suro, exc. mobles 36 46 51 10,87 41,6717 Indústries del paper 70 74 70 -5,41 0,0018 Arts gràfiques i suports enregistrats 202 213 209 -1,88 3,4719 Coqueries i refinació del petroli 0 0 0 - -20 Indústries químiques 58 63 57 -9,52 -1,7221 Productes farmacèutics 11 12 0 -100,00 -100,0022 Cautxú i plàstic 206 221 214 -3,17 3,8823 Productes minerals no metàl·lics ncaa 42 44 46 4,55 9,5224 Metal·lúrgia 172 188 194 3,19 12,7925 Productes metàl·lics, exc. maquinària 1.001 1.016 1.021 0,49 2,0026 Productes informàtics i electrònics 42 14 14 0,00 -66,6727 Materials i equips elèctrics 22 70 70 0,00 218,1828 Maquinària i equips ncaa 570 482 465 -3,53 -18,4229 Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 32 32 49 53,13 53,1330 Altres materials de transport 6 6 6 0,00 0,0031 Mobles 91 124 131 5,65 43,9632 Indústries manufactureres diverses 51 136 149 9,56 192,1633 Reparació i instal·lació de maquinària 219 262 238 -9,16 8,6835 Energia elèctrica i gas 1 1 1 0,00 0,0036 Aigua 157 149 146 -2,01 -7,0137 Tractament d'aigües residuals 3 2 2 0,00 -33,3338 Tractament de residus 429 409 412 0,73 -3,9639 Gestió de residus 0 0 0 - -

Total 5.227 5.487 5.463 -0,44 4,52Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Si l’anàlisi es repeteix, al seu torn, amb els llocs de treball assalariat, classificats segons les diferents seccions d’activitat industrial, es pot veure com els augments més importants es donen en les Indústries manufactureres diverses (98 llocs més; un 192,2% més), les Indústries de productes alimentaris (85 llocs més; un 12,7% més) i els Materials i equips elèctrics (48 llocs més; un 218,2% més). Per altra banda, les seccions d’activitat que han experimentat un major descens de llocs de treball assalariat en termes absoluts, són la secció de Maquinària i equips ncaa (105 llocs menys; un 18,5% menys), els Productes informàtics i electrònics (28 llocs menys; un 66,7% menys), i el Tractament de residus (17 llocs menys; un 4% menys).

Així, les cinc seccions d’activitat amb més pes en el treball assalariat del sector industrial de Sabadell, serien la fabricació de Productes metàl·lics, exc. maquinària, amb el 18,7% dels llocs, les Indústries de productes alimentaris, amb el 13,8% dels llocs, les Indústries tèxtils, amb el 13,3% dels llocs, la



fabricació de Maquinària i equips ncaa, amb el 8,5% dels llocs, i el Tractament de residus, amb el 7,5% dels llocs.

Gràfic 34 Distribució C. de treball per principals divisions d’activitat industrial. Des. 13-Des. 14

0,0

2,5

5,07,5

10,0

12,5

15,017,5

20,0

22,5

Productesmetàl·lics, exc.

maquinària

Indústriestèxtils

Maquinària iequips ncaa

Indústries deproductesalimentaris

Arts gràf iquesi suports

enregistrats

(%)

Desembre 2013 Desembre 2014

Gràfic 35 Distribució Ll. treball assalariat per pr incipals divisions d’activitat industrial. Des. 13-Des. 14

0,02,55,07,5

10,012,515,017,520,022,5

Productesmetàl·lics,

exc.maquinària

Indústries deproductesalimentaris

Indústriestèxtils

Maquinària iequips ncaa

Tractament deresidus

(%)

Desembre 2013 Desembre 2014

2.2.2 El metall

El sector del metall comptabilitzava, a 31 de desembre de 2014, 123 centres de treball i 1.215 llocs de treball assalariat. Respecte al mateix moment de l’any 2013, es registra un increment del nombre de llocs de treball assalariat del 3,6% (42 llocs més). En canvi es dóna un decreixement del nombre de centres de treball de l’1,6% (2 centres de treball menys). El repartiment d’aquestes xifres, entre les seccions d’activitat que composen el sector se situa en el 84% per a la fabricació de productes metàl·lics, exc. maquinària i en el 16%, en el cas de la metal·lúrgia, pel que fa als llocs de treball assalariat. Quant als



centres de cotització, el pes de la fabricació dels productes metàl·lics, exc. maquinària encara és més gran: un 91,1%, front el 8,9% de la metal·lúrgia.

Pel que fa al comportament de les dues divisions d’activitat que conformen el subsector del metall, s’observen dinàmiques similars. Pel que fa als llocs de treball assalariat, es registra un augment en ambdós seccions d’activitat pel que fa al nombre de llocs de treball assalariats, i es dóna una reducció dels centres de treball. En el cas de la fabricació de Productes metàl·lics, excepte maquinària, el creixement de llocs de treball és del 2% (20 llocs més), mentre que els centres de treball es redueixen un 0,9% (1 centre menys). Pel que fa a la Metal·lúrgia la dinàmica és més intensa, l’augment del nombre de llocs de treball assalariats és del 12,8% (22 llocs més), i la reducció dels centres de treball és del 8,3% (1 centre menys).

Gràfic 36 Evol. C. de treball metal·lúrgia i prod. metàl·lics, exc. maquinaria. Març 08-Des. 14

Gràfic 37 Evol. Ll. treball assalariat metal·lúrgia i prod. metàl·lics, exc. maquinaria. Març 08-Des. 14

0200400600800

1.0001.2001.4001.6001.8002.000

1r tr

im 0

82n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 0

92n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

02n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

12n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

22n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

32n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

42n

trim

3r tr

im4r

t trim

Metal·lurgia Productes metàl·lics, exc. maquinària

0255075

100125150175200225

1r tr

im 0

82n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 0

92n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

02n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

12n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

22n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

32n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

42n

trim

3r tr

im4r

t trim

Metal·lurgia Productes metàl·lics, exc. maquinària

La grandària mitjana dels centres de treball del sector és de 9,1 llocs de treball per centre en el cas de la fabricació de productes metàl·lics, exc. maquinària (0,2 pp. per sobre que un any abans), i de 17,6 en el cas de la metal·lúrgia (3,3 pp. per sobre que un any abans). No obstant això, hi ha una part important dels llocs de treball que es troben en empreses mitjanes i grans. Així, en el cas de la Metal·lúrgia, un 60,3% dels llocs de treball s’ubiquen en centres de treball d’entre 51 i 100 llocs; i en el cas dels Productes metàl·lics, exc. maquinària, un 24,8% es troben en centres de treball de més de 100 llocs de treball. Amb tot, en la secció de Productes metàl·lics, excepte maquinària, el pes dels llocs de treball que s’ubiquen en empreses petites esdevé el majoritari: el 52,5% es troben en centres de treball de 25 o menys llocs de treball.

Taula 18 Ll. de treball assalariat metal·lúrgia i prod. metà l·lics per grandària del C. de treball. Desembre 14 CCAE-09 Activitat Econòmica d'1 a 5 de 6 a 10 d'11 a 25 de 26 a 30 de 31 a 50 de 51 a 100 + de 100 Total

24 Metal·lúrgia 3,09 10,82 25,77 0,00 0,00 60,31 0,00 100

25 Productes metàl·lics, exc. maquinària 17,24 9,79 25,47 11,07 3,43 8,23 24,78 100


Si fem la comparativa entre l’evolució de la fabricació de productes metàl·lics, exc. maquinària (que és la secció d’activitat amb un major pes dins del sector) i



la de les indústries tèxtils, podem constatar una evolució similar entre ambdós seccions. S’observa un trencament de la tendència depressiva en el nombre de llocs de treball assalariat. La variació interanual és del 2% en el cas de la fabricació de Productes metàl·lics, excepte maquinària, i del 2,1% a les Indústries tèxtils. Per altra banda, continua a la baixa el nombre de centres de treball, però amb diferents intensitats. La fabricació de Productes metàl·lics, excepte maquinària presenta un decreixement del 0,8% en nombre de centres de treball, mentre que a les Indústries tèxtils aquesta disminució arriba al 4,5%.

Gràfic 38 Evol. C. de treball indústries. tèxtils i prod. metàl·lics exc. maquinaria. Març 08-Des. 14

Gràfic 39 Evol. Ll. de treball assalariat ind. tèxtils i prod. metàl·lics exc. maquinaria. Març 08-Des. 14

80

105

130

155

180

205

230

1r tr

im 0

82n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 0

92n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

02n

trim

3r

trim

4rt t

rim1r

trim

11

2n tr

im

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

22n

trim

3r

trim

4rt t

rim1r

trim

13

2n tr

im

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

42n

trim

3r

trim

4rt t

rim

Indústries tèxtils Productes metàl·lics, exc. maquinària

660

860

1.060

1.260

1.460

1.660

1.860

1r tr

im 0

82n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 0

92n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

02n

trim

3r

trim

4rt t

rim1r

trim

11

2n tr

im

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

22n

trim

3r

trim

4rt t

rim1r

trim

13

2n tr

im

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

42n

trim

3r

trim

4rt t

rim

Indústries tèxtils Productes metàl·lics, exc. Maquinària

2.2.3 El tèxtil-confecció

Per la seva banda, en el sector del tèxtil-confecció s’han encabit, en finalitzar el segon semestre de 2014, 1.107 llocs de treball assalariat i 132 centres de cotització. El pes de les dues divisions d’activitat que en formen part, les Indústries tèxtils i la Confecció de peces de vestir se situa, en el cas dels llocs de treball assalariat, en el 65,6% i el 34,4%, respectivament; i en relació amb els centres de cotització, en el 64,4% i el 35,6%, en un i un altre cas.

Gràfic 40 Evolució dels C. de treball indústries tèxtils i confecció. Març 2008-Des. 2014

Gràfic 41 Evolució Ll. de treball assalariat indústries tèxtils i confecció. Març 2008-Des. 2014

0

25

50

75

100

125

150

175

1r tr

im. 0

82n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 09

2n tr

im.

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

02n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

12n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

22n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

32n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

42n

trim

3r tr

im4r

t trim

Indústries tèxtils Confecció de peces de vestir

0250500750

1.0001.2501.5001.7502.000

1r tr

im. 0

82n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 09

2n tr

im.

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

02n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

12n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

22n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

32n

trim

3r tr

im4r

t trim

1r tr

im 1

42n

trim

3r tr

im4r

t trim

Indústries tèxtils Confecció de peces de vestir

Després d’uns anys de caiguda intensa, especialment durant els anys 2008 i 2009, el sector del tèxtil-confecció mostra un canvi de tendència, cap a una



estabilització i fins i tot una lleugera recuperació del sector. Així, en el quart trimestre de 2014 l’evolució interanual dels llocs de treball assalariat resulta positiva, amb un 1,6% més de llocs de treball. Els centres de treball, però, s’han reduït un 3,6% en el mateix període. A les Indústries tèxtils, el creixement de llocs de treball assalariats ha estat del 2,1% (15 llocs més), mentre que el nombre de centres de treball es redueix en un 4,5% (4 centres menys). Pel que fa a la Confecció de peces de vestir, l’evolució ha estat similar, tot i que menys intensa. Els llocs de treball assalariats ha crescut un 0,5% (2 llocs més), i els centres de treball s’han reduït un 2,1% (1 centre menys).

Taula 19 Ll. de treball assalariat per grandària de l C. de treball indústries tèxtils i confecció. Desembre 14 CCAE-09 Activitat Econòmica d'1 a 5 de 6 a 10 d'11 a 25 de 26 a 30 de 31 a 50 de 51 a 100 + de 100 Total

13 Indústries tèxtils 14,74 14,60 22,18 0,00 34,02 14,46 0,00 100

14 Confecció de peces de vestir 16,54 17,85 43,57 0,00 22,05 0,00 0,00 100


La grandària mitjana dels centres de treball del sector és de 8,5 llocs de treball per centre, en el cas de les indústries tèxtils, i de 8,1 en el cas de la confecció de peces de vestir (0,5 i 0,2 pp. superior a l’any anterior, respectivament). Pel que fa a la distribució dels llocs de treball en funció de la mida del centre de treball, aquesta esdevé bastant repartida tant en el cas de les indústries tèxtils com de la confecció de peces de vestir, tot i que la majoria dels llocs de treball es troben en empreses de 25 o menys treballadors: el 51,5% en el cas de les indústries tèxtils i el 78% en el cas de la confecció de peces de vestir.


A 31 de desembre de 2014, el nombre total de treballadors/es autònoms/es de la indústria a Sabadell es va situar en els 1.238 treballadors/es, un 0,7% menys que en el mateix moment de l’any anterior (9 treballadors/es menys). Pel que fa a la comparativa intersemestral, es va donar un augment del 0,7% (9 treballadors/es més). Aquesta darrera dada, mostra un canvi en la tendència negativa pel que fa als llocs de treball autònoms a l’activitat industrial a la ciutat.

Gràfic 42 Evolució dels llocs de treball autònom de la indústria. Març 2008-Desembre 2014

Gràfic 43 Evol. Ll. de treball autònom prod. metàl·lics exc. maquinaria. i ind. tèxtils. Març 08-Des. 14

100

150

200

250

300

350

1r tr

im. 0

82n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 09

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

02n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 11

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

22n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 13

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

42n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.

Productes metàl·lics, exc. maquinària Indústries tèxtils

1.200

1.300

1.400

1.500

1.600

1.700

1.800

1r tr

im. 0

82n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 09

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

02n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 11

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

22n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 13

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

42n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.



Per seccions d’activitat industrial, el major augment –en xifres absolutes– del nombre de llocs de treball autònom s’ha produït en la secció de la Reparació i instal·lació de maquinària (amb 16 llocs més i una taxa de variació del 12,4%). Pel contrari, la secció que ha registrat un major retrocés, en termes absoluts, en aquest període, ha estat la fabricació de Maquinària i equips ncaa, amb 10 llocs menys (8,3% menys).

Les cinc divisions d’activitat que acumulen més llocs de treball autònom dins del sector industrial a Sabadell són les següents: fabricació de Productes metàl·lics, exc. maquinària, amb el 19,5% dels llocs; la Reparació i instal·lació de maquinària, amb l’11,7%; les Indústries de productes alimentaris, amb el 10,9%; les Indústries tèxtils, amb el 9,8%; i la fabricació de Maquinària i equips ncaa, amb el 8,9%.

2.3 Construcció

Segons les estimacions d’avanç realitzades pel Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, la variació interanual del PIB del sector de la construcció a Catalunya s’hauria situat, en el quart trimestre de 2014, en el 0,7%; un valor que representa tornar a taxes positives des de que es va iniciar el dur procés d’ajust econòmic a mitjans de 2008. La variació interanual, però, continua sent negativa (-2,6%), però inferior a la que es va donar l’any 2013.

El subsector residencial és el que realitza un tomb més important. Els preus de l’habitatge nou s’ha orientat a l’alça, i ha augmentat la compravenda d’habitatges de segona mà i els crèdits hipotecaris. L’augment de la licitació pública d’obra civil també millora les expectatives del sector.

L’augment de l’activitat a la construcció s’evidencia en el creixement de la construcció d’habitatges nous, tal i com mostra l’increment de visats dels col·legis d’aparelladors.

Així mateix, la marxa dels negocis i les expectatives respecte a l’evolució dels mateixos9 continua estable, com els trimestres anteriors, però amb la percepció de marxa de negoci l’alça més alta dels darrers anys.

Pel que fa a l’evolució de l’ocupació i el dinamisme empresarial, a Catalunya, a 31 de desembre de 2014 s’han comptabilitzat 96.901 llocs de treball assalariat, 65.106 llocs de treball autònom i 20.716 centres de treball. Aquestes xifres suposen un creixement del 2,5% interanual i un decreixement del 0,1% intersemestral en el cas dels llocs de treball assalariat (2.351 llocs més i 98 llocs menys, respectivament), un creixement de l’1,2% interanual i de l’1% intersemestral pel que fa als treballadors/es autònoms (781 i 656 llocs de treball autònom més, respectivament) i de l’1,7% interanual i del 0,3% intersemestral quant als centres de treball (353 i 62 centres de treball més, respectivament).

9 Segons l'enquesta de Clima empresarial elaborada per la Cambra Oficial de Comerç de Barcelona i l'Idescat.



Amb aquestes xifres, la Construcció deixa de destruir activitat per iniciar una tendència a l’alça després d’arribar als mínims d’activitat durant l’any 2013.


La xifra de centres de treball i de llocs de treball assalariat de la construcció a Sabadell s’ha situat, en concloure l’any 2014, en els 476 centres i en els 2.100 llocs de treball. Dins del sector, la secció d’activitat que té un major pes és la de les Activitats especialitzades de la construcció, que concentra el 59,9% dels centres de treball i el 58,7% dels llocs de treball assalariat. Per sota se situa la Construcció d'immobles, amb el 34,7% dels centres i el 36,6% dels llocs, seguida de la Construcció d'obres d'enginyeria civil, amb el 5,5% i el 4,7%, respectivament.

Després de la caiguda del sector en els darrers anys, s’observa a partir del primer trimestre de 2014 una certa recuperació de l’activitat. D’una banda, els centres de treball registren un augment semestral del 0,8% (4 centres més), mentre que el nombre de llocs de treball assalariat creix un 5,7% (113 llocs de treball assalariat més). En termes de variació interanual, l’augment de centres de treball és més considerable (4,4%; 20 centres més), i similar pel que fa al nombre de llocs de treball assalariats (5,5%; 110 llocs de treball més).

Gràfic 44 Distribució C. de treball construcció per divisions d’activitat. Desembre 14

Gràfic 45 Distribució Ll. de treball assalariat construcció per divisions d'activitat. Desembre 14

Construc-ció

d'obres d'enginye-

ria civil4,7%

Activitats especialit-zades de

la construc-

ció58,7%

Construc-ció d'immo-

bles36,6%

Construc-ció d'obres d'enginye-

ria civil5,5%

Construc-ció

d'immobles34,7%

Activitats especialit-zades de

la construc-ció

59,9%

De les tres divisions d’activitat que componen el sector, i en relació al nombre de centres de treball, la Construcció d’obres d’enginyeria civil i les Activitats especialitzades de la construcció registren un creixement (13% i 6,3%; 3 i 17 centres més, respectivament); mentre que la Construcció d’immobles es manté igual que en el quart trimestre de 2013. El comportament és diferent en quant al nombre de llocs de treball assalariat. Aquest augmenta a la Construcció d’immobles i a les Activitats especialitzades de la construcció (13,6% i 2,5%; 92 i 30 llocs de treball més, respectivament), i es redueix en el cas de la Construcció d’obres d’enginyeria civil (-10,8%; 12 llocs menys).



Taula 20 Centres de treball de la construcció. Març 2012-Desembre 2014

2012 2013 2014 ∆∆∆∆%

CCAE09 Activitat 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4rt trim. 1r trim. 2n trim. 3 r trim. 4rt trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4rt trim. Sem. Anual Distribució

41 Construcció d'immobles 188 184 179 172 169 172 162 165 160 158 159 165 4,43 0,00 34,66%

42 Construcció d'obres d'enginyeria civil 38 37 31 29 28 26 25 23 24 27 25 26 -3,70 13,04 5,46%

43 Activitats especialitzades de la construcció 354 358 325 306 290 294 262 268 267 287 264 285 -0,70 6,34 59,87%

Total 580 579 535 507 487 492 449 456 451 472 448 476 0,85 4,39 100,00%

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball. Observatori del Treball

Taula 21 Llocs de treball assalariat de la construc ció. Març 2012-Des. 2014

2012 2013 2014 ∆∆∆∆%

CCAE09 Activitat 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4rt trim. 1r trim. 2n trim. 3 r trim. 4rt trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4rt trim. Sem. Anual Distribució

41 Construcció d'immobles 738 699 627 601 653 728 679 676 683 697 738 768 10,19 13,61 36,57%

42 Construcció d'obres d'enginyeria civil 162 137 136 125 101 94 103 111 106 106 102 99 -6,60 -10,81 4,71%

43 Activitats especialitzades de la construcció 1.673 1.669 1.571 1.390 1.330 1.338 1.188 1.203 1.189 1.184 1.182 1.233 4,14 2,49 58,71%

Total 2.573 2.505 2.334 2.116 2.084 2.160 1.970 1.990 1.978 1.987 2.022 2.100 5,69 5,53 100,00%

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball. Observatori del Treball

Gràfic 46 Evolució dels centres de treball a la construcció. Març 2008-Des. 2014

Gràfic 47 Evolució dels llocs de treball assalariat a la construcció. Març 2008-Des. 2014

1.5002.0002.5003.0003.5004.0004.5005.0005.5006.0006.5007.000

1r tr

im. 0

82n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

. 1r

trim

. 09

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

02n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

. 1r

trim

. 11

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

22n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

. 1r

trim

. 13

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

42n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.

400500600700800900

1.0001.1001.2001.300

1r tr

im. 0

82n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

. 1r

trim

. 09

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

02n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

. 1r

trim

. 11

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

22n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

. 1r

trim

. 13

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

42n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.


La dinàmica que presenta el treball autònom enquadrat en el sector esdevé també positiva. Així, la taxa de variació interanual dels llocs de treball autònom se situa en el 2,7%; un valor que representa un augment de 43 llocs de treball d’aquesta modalitat, que en deixa la xifra en 1.656. Respecte a sis mesos abans, el creixement és més moderat (1%; 16 llocs de treball autònom més).

Segons les divisions d’activitat que composen el sector, la Construcció d’immobles és la que registra un major creixement, amb una variació interanual del 14% (amb 42 llocs de treball autònom més). El creixement de les Activitats especialitzades de la construcció és del 0,6% (7 llocs de treball autònom més). Per altra banda, la Construcció d’obres d’enginyeria civil continua la tendència baixista, i registra un descens del -7,5% (6 llocs de treball autònom menys).



Taula 22 Llocs de treball autònom de la construcció . Març 2012-Des. 2014

2012 2013 2014 ∆∆∆∆%

CCAE-09 Activitat 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4rt trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4rt trim. 1r trim . 2n trim. 3r trim. 4rt trim. Sem. Anual

41 Construcció d'immobles 301 295 285 278 292 283 287 300 309 323 329 342 5,88 14,00

42 Construcció d'obres d'enginyeria civil 130 122 118 108 97 93 89 80 78 75 75 74 -1,33 -7,50

43 Activitats especialitzades de la construcció 1.389 1.375 1.323 1.274 1.245 1.232 1.195 1.233 1.235 1.242 1.235 1.240 -0,16 0,57

Total 1.820 1.792 1.726 1.660 1.634 1.608 1.571 1.613 1.622 1.640 1.639 1.656 0,98 2,67


Gràfic 48 Evolució dels llocs de treball autònom de la construcció. Març 2008-Desembre 2014

1.500

1.750

2.000

2.250

2.500

2.750

3.000

3.250

3.500

1r tr

im. 0

82n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

. 1r

trim

. 09

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

02n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

. 1r

trim

. 11

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

22n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

. 1r

trim

. 13

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

42n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.

2.4 Comerç i serveis

Pel que fa a les tendències econòmiques en el conjunt del sector serveis, les dades avançades pel Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya confirmen la recuperació del sector al llarg del 2014.

Així, la variació interanual del PIB, en el darrer trimestre de 2014, se situa en l’1,8%, la xifra més alta dels quatre trimestres de l’any, que mostra la tendència de creixement gradual dels trimestres anteriors. Aquesta recuperació és deguda en bona part a l’empenta de la demanda interna.

Pel que fa als resultats de l'enquesta de Clima empresarial,10 indiquen com la marxa dels negocis al comerç millora en el quart trimestre de 2014. Les branques de la venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes, i la del comerç a l’engròs i intermediaris de comerç repuntem en aquest quart trimestre.

Finalment, quant a l’evolució de l’ocupació, el nombre de llocs de treball computat en el sector a Catalunya, a 31 de desembre de 2014, ha estat de 2.214.488 llocs (1.816.788 llocs de treball assalariat i 397.700 llocs de treball autònom). Aquesta xifra suposa un augment del 3,4% respecte al mateix moment de l’any anterior (72.031 llocs de treball més), i un 0,5% en relació amb

10 Elaborada per la Cambra Oficial de Comerç de Barcelona i l'Idescat.



sis mesos abans (11.660 llocs de treball més). En el cas del treball assalariat, el nombre de llocs de treball a 31 de desembre de 2014 és un 3,5% superior respecte del mateix moment de 2013 (61.847 llocs de treball més), i un 0,5% superior a sis mesos abans (9.245 llocs de treball més). En el cas de treball autònom, aquesta xifra suposa un augment del 2,6% interanual (10.184 llocs de treball més) i del 0,6% intersemestral (2.415 llocs de treball més). Per últim, pel que fa als centres de treball, la xifra de centres registrada en el sector a finals de 2014 va ser de 195.029, que resulta ser un 2,3% més alta que la del mateix moment de l’any anterior (4.442 centres més), i un 0,3% respecte de sis mesos abans (556 centres més).

Per seccions d’activitat, les tres que presenten el comportament més positiu dins del sector serveis –en relació amb el treball assalariat, i en termes absoluts– a Catalunya han estat les Activitats administratives i auxiliars (12.411 llocs de treball més; un 6,6% més), el Comerç a l’engròs i al detall (10.275 llocs de treball més; un 2,5% més) i la Hostaleria (9.502 llocs de treball més; un 6,3% més). En canvi, el comportament més deprimit ha estat per a les Activitats financeres i d’assegurança (2.388 llocs menys; un 4% menys).

Pel que fa al treball autònom, les tres seccions d’activitat amb una dinàmica interanual més positiva en el conjunt català, en relació amb l’augment de les xifres absolutes de treballadors/es, serien les Activitats professionals i tècniques (3.440 llocs de treball autònom més; un 7,6% més), el Comerç a l'engròs i al detall (1.537 llocs de treball més; un 1,2% més) i les Activitats sanitàries i serveis socials (1.104 llocs de treball més; un 6,9% més). A l’altre cantó, l’única secció del sector serveis que registra una retracció quan al nombre de llocs de treball autònom, en relació amb el mateix moment de l’any anterior, és el Transport i emmagatzematge (170 llocs de treball menys; un 0,4% menys).

Finalment, si l’anàlisi es repeteix en relació amb els centres de treball, les tres seccions d’activitats en què més s’engrandeix el nombre de centres de treball del sector serveis, a Catalunya, si es compara amb el mateix moment de l’any anterior, són la Hostaleria (982 centres de treball més; un 3,8% més), el Comerç a l’engròs i al detall (897 centres més; un 1,4% més) i les Activitats professionals i tècniques (620 centres més; un 3,4% més). Contràriament, només una secció del sector serveis presenta un comportament més negatiu, concretament les Activitats de les llars (35 centres de treball menys; un 0,7% menys).


En finalitzar el 2014 hi havia comptabilitzats 4.136 centres de treball i 38.829 llocs de treball a Sabadell en el sector serveis. En termes de variació interanual, el nombre d‘assalariats/des ha crescut un 2,8% (1.045 llocs més), mentre que el nombre de centres de treball ho ha fet un 2,7% (107 centres més). En termes intersemestrals, els llocs de treball assalariat han augmentat un 3,4% (1.275 llocs més), mentre que els centres de treball experimenten un creixement de l’1% (42 centres més).



Observant tota la sèrie disponible, podem veure com a partir del 2n trimestre de 2013 es produeix un estancament en la caiguda del sector, i com a partir del 2n trimestre de 2014 s’inicia una recuperació del sector. Caldrà observar si en propers trimestres aquesta tendència positiva es manté.

Gràfic 49 Evolució dels centres de treball dels serveis. Març 2008- Des. 2014

Gràfic 50 Evolució dels llocs de treball assalariat dels serveis. Març 2008-Des. 2014

37.000

38.000

39.000

40.000

41.000

42.000

43.000

44.000

1r tr

im. 0

82n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 09

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

02n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 11

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

22n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 13

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

42n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.3.6003.7003.8003.9004.0004.1004.2004.3004.4004.5004.6004.700

1r tr

im. 0

82n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 09

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

02n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 11

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

22n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 13

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

42n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.

Quant a l’anàlisi de les diferents divisions d’activitat del sector, en relació amb l’evolució interanual dels centres de treball, aquelles en què més ha crescut els centres, en termes absoluts, han estat el Comerç detall, exc. vehicles motor, amb 29 centres més i una taxa de variació del 3,2%, els Serveis de menjar i begudes, amb 15 centres més i una taxa de variació del 3,3%, les Activitats esportives i d’entreteniment, amb 11 centres més i una taxa de variació del 19,3%, el Transport terrestre i per canonades, amb 10 centres més i una taxa de variació del 6,4% i els Serveis a edificis i de jardineria, amb 9 centres menys i una taxa de variació de l’11,5%. A l’altre cantó, les seccions d’activitat que més haurien disminuït el seu número de centres de treball, en relació amb el mateix moment de l’any 2013, haurien estat les Telecomunicacions, amb 4 centres menys i una taxa de variació del 1,8%, les Activitats postals i de correus, amb 4 centres menys (-36,4%), les Activitats artístiques i d’espectacles, amb 3 centres menys (-20%), les Llars que ocupen personal domèstic, amb 2 centres menys (-11,8%) i la Recerca i desenvolupament, amb 2 centres menys (-18,2%).

Amb tot, les set divisions d’activitat amb més pes dins del sector dels serveis a la ciutat, quant al nombre de centres de treball, continuen sent el Comerç al detall, exc. vehicles de motor, amb el 22,5% dels centres, els Serveis de menjar i begudes, amb el 11,4%, el Comerç a l’engròs, exc. vehicles de motor, amb el 9,8%, les Altres activitats de serveis personals, amb el 6%, i les Activitats jurídiques i de comptabilitat, amb el 5,4%. Els canvis més importants s’observen en el Comerç al detall, exc. vehicles motor i en els Serveis de menjars i begudes. En el primer, el seu pes augmenta 0,7 pp. en relació a un any abans, i en el segon en 0,4 pp.



Gràfic 51 Distribució C. de treball per principals divisions dels serveis. Des. 13-Des. 14

0

5

10

15

20

25

Comerçdetall, exc.

vehiclesmotor

Serveis demenjar ibegudes

Comerçengròs, exc.

vehiclesmotor

Altresactivitats de

serveispersonals

Activitatsjurídiques i

decomptabilitat

Activitatsimmobiliàries

Venda ireparació de

vehiclesmotor

(%)

Des. 13 Des. 14

Gràfic 52 Distribució Ll. de treball assalariat per principals divisions dels serveis. Des. 13-Des. 14

0

5

10

15

20

25

Comerçdetall, exc.vehicles

motor

Mediaciófinancera

Activitatssanitàries


Serveis aedificis i dejardineria


vehiclesmotor

Educació

(%)

Des. 13 Des. 14

Pel que fa als llocs de treball assalariat, les divisions d’activitat que més han crescut en termes absoluts, dins del sector serveis, han estat el Comerç a l’engròs, exc. vehicles de motor, amb 141 llocs de treball més i una taxa de variació del 5,6%, les Activitats sanitàries, amb 132 llocs de treball més (3%), les Activitats esportives i d’entreteniment, amb 129 llocs de treball més (16,3%), els Serveis a edificis i de jardineria, amb 129 llocs de treball més (4,9%) i les Activitat relacionades amb l’ocupació, amb 107 llocs de treball més (40,1%). Per contra, les divisions d’activitat que més llocs de treball assalariat han perdut, en relació amb el mateix moment de l’any anterior, han estat la Mediació financera, amb 68 llocs de treball menys i una taxa de variació del -1,2%, les Assegurances i fons de pensions, amb 46 llocs de treball menys (-41,4%), les Activitats de seguretat i investigació, amb 43 llocs de treball menys (-16,7%), les Activitats postals i de correus, amb 23 llocs de treball menys (-29,1%) i la Ràdio i televisió, amb 17 llocs de treball menys (-51,5%).

Així, les set divisions d’activitat amb més pes a la ciutat, en relació amb el nombre de llocs de treball assalariat, són el Comerç detall, exc. vehicles motor, amb el 14,3% dels llocs de treball, la Mediació financera, amb el 13,9%, les Activitats sanitàries, amb l’11,8%, els Serveis de menjar i begudes, amb el 7,5%, i els Serveis a edificis i de jardineria, amb el 7,2%. Els canvis més importants s’observen en la Mediació financera i en el Comerç al detall, exc. vehicles motor. En el primer, el pes disminueix 0,6 pp., i en el segon en 0,4 pp.



Gràfic 53 Variació C. de treball per principals divisions dels serveis. Des. 13-Des. 14

-2

-1

0

1

2

3

4

5

6

Comerçdetall, exc.

vehiclesmotor



vehiclesmotor

Altresactivitats de

serveispersonals

Activitatsjurídiques i decomptabilitat

Activitatsimmobiliàries

Venda ireparació de

vehiclesmotor

(%)

Gràfic 54 Variació Ll. de treball assalariat per principals divisions dels serveis. Des. 13-Des. 14

-2

-1

0

1

2

3

4

5

6

Comerçdetall, exc.vehicles

motor

Mediaciófinancera

Activitatssanitàries

Serveis demenjar i

begudes

Serveis aedificis i dejardineria


vehiclesmotor

Educació

(%)

2.4.2 El comerç

Si s’analitza amb més detall l’evolució de dues divisions d’activitat com són el Comerç al detall i el Comerç a l’engròs, aquestes presenten dinàmiques diferenciades. En relació als centres de treball, el Comerç al detall registra creixement positiu, amb una taxa de variació interanual del 3,2% (29 centres de treball més), mentre el Comerç a l’engròs continua estable, registrant una taxa de variació interanual positiva del 0,5% (2 centres de treball més). Aquesta dinàmica diferenciada és més clara en el cas dels llocs de treball assalariats. Per una banda, el Comerç al detall, amb alguns alts i baixos, continua en una fase d’estabilització, i registra una taxa de variació interanual del –0,2% (12 llocs menys), situant la xifra de llocs de treball assalariats en 5.539. Per l’altra banda, el Comerç a l’engròs registra un creixement significatiu, amb una taxa de variació interanual del 5,6% (141 llocs més), que deixa en 2.655 el nombre de llocs de treball assalariats en aquesta secció d’activitat.



Gràfic 55 Evolució dels centres de treball del comerç. Març 2008-Desembre 2014

Gràfic 56 Evolució dels llocs de treball assalariat del comerç. Març 2008-Desembre 2014

200

300400

500600

700

800900

1.000

1r tr

im. 0

82n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 09

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

02n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 11

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

22n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 13

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

42n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.

Comerç al detall Comerç a l'engròs

2.0002.5003.0003.5004.0004.5005.0005.5006.0006.500

1r tr

im. 0

82n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 09

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

02n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 11

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

22n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 13

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

42n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.

Comerç al detall Comerç a l'engròs

2.4.3 Els serveis de menjar i begudes

Novament, per acabar amb l’anàlisi de la dinàmica dels centres de treball i els llocs de treball assalariat del sector serveis, situarem l’atenció, per un moment, en l’evolució d’una altra de les principals divisions d’activitat del sector a la ciutat, els Serveis de menjar i begudes. Pel que fa als centres de treball, els dos últims trimestres de 2014 contraresten la dinàmica positiva dels dos primers. Tot i això, en el darrer trimestre de 2014 es comptabilitza un creixement del 3,3% interanual (15 centres més). En canvi, el nombre de llocs de treball assalariat del sector registra alts i baixos durant l’any 2014, i finalitza aquest amb una taxa de variació interanual del 2,3% (66 llocs de treball més).

Gràfic 57 Evolució dels C. de treball serveis de menjar i begudes. Març 2008-Desembre 2014

Gràfic 58 Evolució dels Ll. de treball assalariat serveis de menjar i begudes. Març 08-Desembre 2014

380

400

420

440

460

480

500

1r tr

im. 0

82n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 09

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

02n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 11

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

22n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 13

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

42n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.

2.300

2.400

2.500

2.600

2.700

2.800

2.900

3.000

1r tr

im. 0

82n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 09

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

02n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 11

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

22n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 13

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

42n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.


En el darrer trimestre de 2014 repunta la xifra de treballadors autònoms del sector a la ciutat (2,3%; 221 autònoms més), deixant la xifra en els 9.647 llocs de treball. És la xifra més alta des de desembre de 2008.



Taula 23 Llocs de treball autònom dels serveis. Mar ç 2008-Des. 2014 2008 2009 2010

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4rt trim. 1r trim. 2n trim. 3 r trim. 4rt trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4rt trim.

9.845 9.854 9.704 9.673 9.472 9.460 9.307 9.379 9.424 9.425 9.324 9.444

2011 2012 2013

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4rt trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4rt trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4rt trim.

9.410 9.369 9.382 9.490 9.389 9.347 9.240 9.278 9.231 9.312 9.227 9.426

2014

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4rt trim.

9.450 9.530 9.500 9.647


Gràfic 59 Evolució dels llocs de treball autònom dels serveis. Març 2008-Des. 2014

9.200

9.300

9.400

9.500

9.600

9.700

9.800

9.900

1r tr

im. 0

82n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 09

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

02n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 11

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

22n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.1r

trim

. 13

2n tr

im.

3r tr

im.

4rt t

rim.

1r tr

im. 1

42n

trim

.3r

trim

.4r

t trim

.

Pel que fa a les diferents divisions d’activitat, el millor comportament dins del sector serveis –quan a l’evolució del treball autònom– correspondria a la Recerca i desenvolupament (amb 33 treballadors/es més i una variació interanual del 57,9%), les Activitat sanitàries (amb 26 treballadors/es més i una variació interanual del 7,4%), el Comerç a l’engròs, exc. vehicles motor (amb 25 treballadors/es més i una variació interanual del 3,2%), les Activitats professionals i tècniques ncaa (amb 23 treballadors/es més i una variació interanual de l’11,2%) i els Serveis de tecnologies de la informació (amb 19 treballadors/es més i una variació interanual de l’11,9%).

Per contra, les cinc divisions d’activitat que més disminueixen la xifra de treballadors autònoms són la Reparació d’ordinadors i efectes personals (amb 13 treballadors/es menys i una variació interanual del –5,1%), les Activitats jurídiques i de comptabilitat (amb 9 treballadors/es menys i una variació interanual del –2,6%), la Venda i reparació de vehicles de motor (amb 8 treballadors/es menys i una variació interanual del –2,6%), el Comerç al detall, exc. vehicles de motor (amb 7 treballadors/es menys i una variació interanual del –0,3%) i les Activitats de lloguer (amb 6 treballadors menys i una variació del –7,3%).

De totes maneres, les cinc divisions d’activitat que aglutinen més llocs de treball autònom en el sector serveis a Sabadell continuen sent el Comerç al detall, excepte vehicles de motor, amb el 23,7% dels llocs de treball autònom,



els Serveis de menjar i begudes, amb l’11%, el Transport terrestre i per canonades, amb el 10,5%, el Comerç a l’engròs, exc. vehicles, amb el 8,3% i les Altres activitats de serveis personals, amb el 6,5%.

2.4.5 Terciarització de l’economia

Pocs canvis, respecte de període anteriors, pel que fa als municipis de més de 50.000 habitants de la província amb un major pes dels llocs de treball assalariat que s’ubiquen a la indústria. Rubí continua sent el que concentra un major percentatge de llocs de treball assalariat en aquest sector (46,3%), seguit a certa distància per Vilanova i la Geltrú (24,4%), Granollers (23,2%) i Terrassa (19,7%). Per contra, aquells municipis que presenten una menor proporció de llocs de treball industrials serien Castelldefels (amb un 6,8%), Barcelona (amb un 8,1%), Sant Cugat del Vallès (8,5%) i Santa Coloma de Gramenet (8,6%). Sabadell, amb l’11,8%, passa a ocupar la dotzena posició (el mateix període de 2013 ocupava la tretzena posició), però continua apareixent com una de les ciutats amb una economia més terciaritzada.

Gràfic 60 Pes dels llocs de treball assalariat a la indústria. Desembre 2014

46,3

4%

24,3

6%

23,1

8%

19,7

3%

18,4

4%

18,3

2%

17,0

1%

15,3

4%

15,2

5%

14,4

3%

14,3

8%

11,7

2%

10,0

2%

10,0

2%

8,62

%

8,55

%

8,08

%

6,81

%

11,7

7%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

Rub

í

Vila

nova

i la

Gel

trú

Gra

nolle

rs

Ter

rass

a

Mol

let d

el V

allè

s

Man

resa

San

t Boi

de

Llob

rega

t

Vila

deca

ns

Mat

aró

Cor

nellà

de

Llob

rega

t

Bad

alon

a

Sab

adel

l

Pra

t de

Llob

rega

t, el

Hos

pita

let d

e Ll

obre

gat,

l'

Cer

dany

ola

del V

allè

s

San

ta C

olom

a de

Gra

men

et

San

t Cug

at d

el V

allè

s

Bar

celo

na

Cas

telld

efel

s

2.5 Tecnologies de la informació i la comunicació

En l’anàlisi de les activitats de les tecnologies de la informació i la comunicació s’inclouen les dades de set divisions d’activitat econòmica, tant del sector industrial –fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics i reparació i instal·lació de maquinària i equips–, com també del sector serveis –activitats d’emissió i programació de ràdio i televisió, telecomunicacions, serveis de tecnologies de la informació, recerca i desenvolupament i reparació d’ordinadors, d’efectes personals i efectes domèstics.



Taula 24 Centres de treball de les divisions d’acti vitat del sector TIC. Març 2012-Desembre 2014

2012 2013 2014 ∆∆∆∆%

Activitat 1r trim 2n trim 3r trim 4rt trim 1r trim 2n tri m 3r trim 4rt trim 1r trim 2n trim 3r trim 4rt trim 13-14

26Fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics

9 8 8 8 8 8 7 8 6 5 5 5 -37,50

33Reparació i instal·lació de maquinària i equips 37 36 36 35 35 37 40 38 40 43 45 44 15,79

60Activitats d'emissió i programació de ràdio i televisió

3 3 2 2 1 2 2 2 1 1 1 1 -50,00

61 Telecomunicacions 14 13 16 14 13 12 11 14 12 12 12 10 -28,57

62Serveis de tecnologies de la informació

57 57 57 58 62 63 62 62 63 63 62 60 -3,23

72 Recerca i desenvolupament 12 12 12 13 11 9 9 11 12 11 9 9 -18,18

95Reparació d'ordinadors, d'efectes personals i efectes domèstics

34 32 31 34 31 31 31 29 30 28 32 31 6,90

Total 166 161 162 164 161 162 162 164 164 163 166 160 -2,44Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

CC

AE

-09

El nombre de centres de treball del sector TIC s’ha reduït fins als 160 centres, 4 centres menys que en el quart trimestre de 2013. Només dues divisions d’activitat registren un augment del nombre de centres, la Reparació i instal·lació de maquinària i equips, amb 6 centres més (15,8% més) i la Reparació d’ordinadors, d’efectes personals i efectes domèstics, amb 2 centres més (6,9% més). En canvi, la davallada més important s’observa en les Telecomunicacions, amb 4 centres menys (28,6% menys) i a la Fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics, amb un descens de 3 centres de treball (un 37,5% menys).

En el cas dels llocs de treball assalariat, la segona meitat de 2014 es caracteritza per una lleugera reducció de l’ocupació en aquest sector. En concret, la xifra se situa en els 1.345 llocs de treball assalariat, un 0,7% menys (10 llocs menys) respecte del quart trimestre de 2013. Les divisions d’activitat que mostren una evolució més positiva són la Reparació d'ordinadors, d'efectes personals i efectes domèstics, amb 29 llocs més (un 14,7% més) i la Reparació i instal·lació de maquinària i equips, amb 19 llocs més (un 8,7% més). Per contra, la Fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics, i les Activitats d’emissió i programació de ràdio i televisió són les activitats que més decreixen en aquest període (28 i 17 llocs menys; -66,7% i -51,5% respectivament).

Taula 25 Llocs de treball assalariat divisions d’ac tivitat del sector TIC. Març 12-Desembre 14

2012 2013 2014 ∆∆∆∆%

Activitat 1r trim 2n trim 3r trim 4rt trim 1r trim 2n tri m 3r trim 4rt trim 1r trim 2n trim 3r trim 4rt trim 13-14

26Fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics

45 43 45 43 42 38 39 42 15 14 14 14 -66,67

33Reparació i instal·lació de maquinària i equips 226 229 227 228 215 231 242 219 220 262 233 238 8,68

60Activitats d'emissió i programació de ràdio i televisió

17 17 15 15 14 37 36 33 16 17 17 16 -51,52

61 Telecomunicacions 20 16 34 37 38 36 40 46 50 46 48 54 17,39

62Serveis de tecnologies de la informació

718 715 715 697 703 695 722 731 723 404 713 726 -0,68

72 Recerca i desenvolupament 104 103 99 107 89 86 84 87 83 81 75 71 -18,39

95Reparació d'ordinadors, d'efectes personals i efectes domèstics

184 181 171 163 196 202 205 197 198 203 208 226 14,72

Total 1.314 1.304 1.306 1.290 1.297 1.325 1.368 1.355 1.305 1 .027 1.308 1.345 -0,74Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

CC

AE

-09



Gràfic 61 Evolució dels centres de treball en el sector TIC. Març 2008-Des 2014

Gràfic 62 Evolució dels llocs de treball assalariat en el sector TIC. Març 2008-Des 2014

900

1.000

1.100

1.200

1.300

1.400

1.500

1r tr

im 0

82n

trim

3r

trim

4rt t

rim1r

trim

09

2n tr

im3r

trim

4rt t

rim1r

trim

10

2n tr

im3r

trim

4rt t

rim1r

trim

11

2n tr

im3r

trim

4rt t

rim1r

trim

12

2n tr

im3r

trim

4rt t

rim1r

trim

13

2n tr

im3r

trim

4rt t

rim1r

trim

14

2n tr

im3r

trim

4rt t

rim

145

150

155

160

165

170

1r tr

im 0

82n

trim

3r

trim

4rt t

rim1r

trim

09

2n tr

im3r

trim

4rt t

rim1r

trim

10

2n tr

im3r

trim

4rt t

rim1r

trim

11

2n tr

im3r

trim

4rt t

rim1r

trim

12

2n tr

im3r

trim

4rt t

rim1r

trim

13

2n tr

im3r

trim

4rt t

rim1r

trim

14

2n tr

im3r

trim

4rt t

rim

Els centres de treball enquadrats en activitats relacionades amb les TIC de Sabadell constitueixen el 17,9% dels del Vallès Occidental. El major pes dins del conjunt comarcal, quant als centres de cotització, l’assoleix la Reparació d’ordinadors, d’efectes personals i efectes domèstics (21,4%) i els Serveis de tecnologies de la informació (21%). En relació amb aquestes activitats, mentre que els centres de treball de Sabadell de la Reparació d’ordinadors, d’efectes personals i efectes domèstics haurien vist augmentar el seu pes sobre el conjunt comarcal, respecte al mateix període de l’any anterior, en 1,9 pp., els dels Serveis de tecnologies de la informació haurien vist reduir el seu pes en 3,2 pp. Destaca també la reducció de pes de les Activitats d’emissió i programació de ràdio i televisió, que és de 12,5 pp.

En relació amb els llocs de treball assalariat, el pes de Sabadell sobre el total de la comarca esdevé menor que en el cas dels centres de cotització, del 10,7%. Les divisions d’activitat que assoleixen un major pes sobre el conjunt comarcal, en relació amb els llocs de treball assalariat, són la Reparació d'ordinadors, d'efectes personals i efectes domèstics (23,6%), els Serveis de tecnologies de la informació (13,9%) i la Reparació i instal·lació de maquinària i equips (13,3%). D’aquestes tres activitats, la Reparació d'ordinadors, d'efectes personals i efectes domèstics, i la Reparació i instal·lació de maquinària i equips, haurien vist augmentar el seu pes, respecte a un any abans, en 2,7 pp i 0,8 pp. respectivament. En canvi, el pes dels llocs de treball assalariat ubicats dins els Serveis de tecnologies de la informació hauria vist disminuir la seva proporció respecte al conjunt comarcal, en 1,3 pp.

2.6 Activitats de caràcter estratègic

Les activitats d’alt valor afegit són considerades estratègiques per al desenvolupament econòmic d’un territori, i han esdevingut un indicador clau, especialment en el context actual, per conèixer les seves potencialitats.

En aquest apartat, es fa una anàlisi de les activitats d’alt valor afegit a la ciutat, mitjançant les xifres de centres de treball i llocs de treball assalariat, utilitzant com a principals variables el nivell tecnològic i la intensitat en coneixement de les diferents divisions d’activitat incloses a la indústria i els serveis.



Per a la realització d’aquesta anàlisi es farà servir la classificació utilitzada pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya per a l’elaboració de la Nota informativa sobre ocupació en activitats d'alt valor afegit.

Partint d’aquesta classificació, es pot veure com el 45,9% dels llocs de treball assalariat de Sabadell s’inclou en activitats de la indústria i els serveis considerades de caràcter estratègic11. Així, la proporció dels llocs de treball assalariat d’aquestes activitats basades en tecnologia i coneixement a la ciutat, respecte al conjunt de l’ocupació, se situa per sobre de la que assoleixen aquestes mateixes activitats en el conjunt del Vallès Occidental (43,3%) i en el conjunt de la província de Barcelona (44,4%). En termes d’evolució temporal, s’observa un augment del pes d’aquestes activitats en relació al semestre anterior (0,5 pp.), però un descens respecte del mateix trimestre de l’any anterior (-0,4 pp.). Pel que fa als centres de treball, a Sabadell, el 25,6% s’encabeix dins d’aquestes activitats d’alt valor afegit; un percentatge lleugerament inferior que el del conjunt de la comarca (25,9%) i per sota del conjunt de la província (26,2%).

Taula 26 Llocs de treball assalariat i centres de treball de sectors estratègics. Desembre 2014

Ll. de treball %* C. de Treball %*

Sabadell 21.303 45,90 1.339 25,57

Vallès Occidental 116.118 43,29 6.501 25,88

Província BCN 796.941 44,36 45.999 26,19

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INSS

* Pes respecte el conjunt de llocs i centres de treball

11 Aquest càlcul es fa considerant les activitats industrials de tecnologia alta i mitjana-alta i els serveis basats en coneixement, que inclouen també els serveis de tecnologia alta o tecnologia punta.



Taula 27 Activitats segons nive ll tecnològic i intensitat en coneixement CodiCCAE 2009 DescripcióActivitats industrials de tecnologia alta

21 Fabricació de productes farmacèutics261 Fab de components electrònics i circuits impresos acoblats262 Fabricació d'ordinadors i equips perifèrics263 Fabricació d'equips de telecomunicacions264 Fabricació de productes electrònics de consum265 Fab instrum i aparells de mesura, verificació, navegació i de rellotges266 Fabricació d'equips de radiació, electromèdics i electroterapèutics267 Fabricació d'instruments d'òptica i d'equips fotogràfics303 Construcció aeronàutica i espacial

Activitats industrials de tecnologia mitjana-alta20 Indústries químiques27 Fabricació de materials i equips elèctrics28 Fabricació de maquinària i equips ncaa29 Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs

268 Fabricació de suports magnètics i òptics302 Fabricació de locomotores i material ferroviari304 Fabricació de vehicles de combat309 Fabricació d'altres materials de transport ncaa

33 Reparació i instal·lació de maquinària i equipsActivitats industrials de tecnologia mitjana-baixa

19 Coqueries i refinació de petroli22 Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques23 Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics24 Metal·lúrgia; fabricació de prod bàsics de ferro, acer i ferroaliatges25 Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips

301 Construcció navalActivitats industrials de tecnologia baixa

10 Indústries de productes alimentaris11 Fabricació de begudes12 Indústries del tabac13 Indústries tèxtils14 Confecció de peces de vestir15 Indústria del cuir i del calçat16 Indústria de la fusta i del suro, excepte mobles; cistelleria i esparteria17 Indústria del paper18 Arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats31 Fabricació de mobles32 Indústries manufactureres diverses38 Activ de recollida, tractament i eliminació de residus; i de valorització

Serveis basats en el coneixement53 Activitats postal i de correus58 Edició61 Telecomunicacions62 Serveis de tecnologies de la informació63 Serveis d'informació64 Mediació financera, excepte assegurances i fons de pensions65 Assegurances, reassegurances i fons de pensions, excepte la Seguretat Social obligatòria66 Activitats auxiliars de la mediació financera i d'assegurances69 Activitats jurídiques i de comptabilitat70 Activ de les seus centrals; activ de consultoria de gestió empresarial71 Serveis tècnics d'arquitectura i enginyeria; assajos i anàlisis tècnics72 Recerca i desenvolupament73 Publicitat i estudis de mercat74 Altres activitats professionals, científiques i tècniques75 Activitats veterinàries77 Activitats de lloguer78 Activitats relacionades amb l'ocupació80 Activitats de seguretat i investigació81 Serveis a edificis i activitats de jardineria82 Activ administratives d'oficina i altres activ auxiliars a les empreses85 Educació86 Activitats sanitàries87 Acitvitats de serveis socials amb allotjament88 Activitats de serveis socials sense allotjament

Serveis considerats de tecnologia alta o tecnologia punta53 Activitats postal i de correus61 Telecomunicacions62 Serveis de tecnologies de la informació63 Serveis d'informació72 Recerca i desenvolupament




El pes de les activitats econòmiques basades en tecnologia i coneixement a Sabadell es correspon amb la gran implantació dels serveis i, particularment, amb l’elevada proporció que assoleixen els serveis intensius en coneixement, que aglutinen el 52,5% dels llocs de treball assalariat i el 28,9% dels centres de treball del sector serveis (el 44% i el 22,8% del total dels llocs de treball assalariat i dels centres de treball, respectivament). Així mateix, el pes d’aquest tipus de serveis, tant respecte al conjunt del sector serveis com respecte a la totalitat de l’ocupació i el teixit empresarial, esdevé superior a Sabadell que al Vallès Occidental i a la província de Barcelona, exceptuant, tan sols, el percentatge de centres de treball enquadrats en serveis intensius en coneixement, que en el cas de la província de Barcelona resulta ser lleugerament superior (en 0,1 pp.) al presentat per Sabadell.

Les divisions d’activitat amb més presència dins d’aquests serveis basats en coneixement, a Sabadell, segons la presència de llocs de treball, serien la Mediació financera, amb el 26,5% dels llocs, i les Activitats sanitàries, amb el 22,5%. Quant als centres de treball, les principals divisions d’activitat serien les Activitats jurídiques i de comptabilitat, amb el 18,8% dels centres, l’Educació, amb el 16% i les Activitats sanitàries, amb el 15,6%.

En canvi, quant a les activitats de tipus industrial, són les de nivell tecnològic baix aquelles que adquireixen un major percentatge tant pel que fa al conjunt dels llocs de treball assalariat (6,3%) com en relació amb els centres de treball (6%) de la ciutat, i que per tant se situen per sobre de les de nivell mitjà-baix, que aglutinen el 3,2% dels llocs de treball assalariat i el 2,9% dels centres de treball; de les de nivell mitjà-alt, que aglutinen l’1,9% dels llocs de treball assalariat i el 2,7% dels centres de treball; i les de nivell alt, que no arriben ni a suposar el 0,1% dels llocs, i representen el 0,1% dels centres. Pràcticament en tots els casos, la presència d’aquestes activitats industrials a Sabadell se situa per sota de la del conjunt de la comarca i la província.

Gràfic 63 Pes dels serveis basats en coneixement (t reb. assal.). Sabadell, comarca i prov. Desembre 14

52,55

46,49

47,19

47,45

53,51

52,81

0 20 40 60 80 100

Sabadell

V. Occidental

Prov. Barcelona

Serveis basats en coneixement Resta de serveis



Taula 28 Ll. treball assalariat per sectors i conti ngut tecnològic. Sabadell, comarca i província. Desembre 14

Sector industrial - Nivell tecnològic Sector serveis

Baix Mig-baix Mig-alt Alt Basats en coneix. Tecn. Punta

Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %

Sabadell 2.914 6,28 1.475 3,18 885 1,91 14 0,03 20.404 43,96 940 2,03

Vallès Occidental 21.641 8,07 16.948 6,32 21.361 7,96 6.275 2,34 88.482 32,99 8.557 3,19

Província 104.788 5,83 59.702 3,32 96.052 5,35 23.958 1,334 676.931 37,68 69.438 3,87


Taula 29 C. de treball per sectors i contingut tecn ològic. Sabadell, comarca i província. Desembre 14

Sector industrial - Nivell tecnològic Sector serveis

Baix Mig-baix Mig-alt Alt Basats en coneix. Tecn. Punta

Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %

Sabadell 313 5,98 151 2,88 139 2,65 5 0,095 1.195 22,82 97 1,85

Vallès Occidental 1.606 6,39 1.459 5,81 1.067 4,25 117 0,466 5.317 21,16 534 2,13

Província 8.127 4,63 5.381 3,06 4.064 2,31 585 0,333 41.350 23,54 4.091 2,33


Gràfic 64 Distribució Ll. de treball assalariat industrials i de serveis per nivell tecnològic. Desembre 2014

Gràfic 65 Distribució dels C. de treball industrials i de serveis per nivell tecnològic. Desembre 2014

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Sabadell

Vallès Occidental

Província

Baix Mig-baix Mig alt Alt Basats en coneix. Resta

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Sabadell

Vallès Occidental

Província

Baix Mig-baix Mig-alt Alt Basats en coneix. Resta



Anàlisi de les principals activitats de les emprese s de menys de cinc llocs de treball a de Sabadell Observatori de l’Economia Local de Sabadell Com s’assenyala habitualment en el apartat corresponent (en aquest cas, el 2.1.2.) del capítol d’Estructura empresarial des les diferents edicions d’aquest Informe de conjuntura, Sabadell es caracteritza per tenir un teixit empresarial conformat, de forma força majoritària, per empreses de menys de cinc llocs de treball assalariats. D’aquesta manera, com s’ha pogut veure unes pàgines més enrere, aquest cop les dades de centres de cotització –que se solen assimilar a centres de treball o empreses– i de llocs de treball assalariat del al Règim General de la Seguretat Social permeten constatar com els centres de treball amb cinc o menys llocs de treball assalariat representen el 78% del total dels centres de treball de la ciutat. Així mateix, com s’ha assenyalat en diverses ocasions en aquests informes, aquest fet es pot atribuir, en bona part, a la notable presència d’activitats econòmiques enquadrades dins el sector Serveis, i que es caracteritzen per una estructura d’empresa petita. Doncs bé, és en aquesta línia que l’objectiu d’aquest zoom és incidir una mica més en aquesta qüestió, aprofundint-hi mitjançant l’anàlisi de la distribució dels centres de treball de la ciutat, classificats segons la seva mida, en relació amb els diferents nivells de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques (CCAE-09). En aquest sentit, si el focus se situa en la proporció que assoleixen les diferents activitat s econòmiques dins el conjunt d’empreses de cinc o me nys treballadors/es assalariats/des , es pot constatar, pel que fa als grans sectors d’activitat , que la gran majoria de les empreses d’entre 1 i 5 llocs de treball assalariat (el 80%) corresponen al sector Serveis. No obstant això, si l’anàlisi es fa tenint en compte les seccions d’activitat , es pot veure com, efectivament, la secció amb una major percentatge d’empreses d’entre 1 i 5 treballadors és el Comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes (amb el 30,4% de les empreses d’entre 1 i 5 treballadors/es), però com –al mateix temps– les dues seccions d’activitat que se situen immediatament desprès resulten ser activitats de fora dels Serveis: les Indústries manufactureres (amb el 9,9%) i la Construcció (amb el 9,8%). Aquestes tres seccions d’activitat concentren poc més de la meitat de les empreses d’entre 1 i 5 treballadors/es assalariats/es de Sabadell, concretament, el 50,1%. Per tant, aquests resultats podrien servir per a matisar l’afirmació segons la qual un teixit empresarial de mida petita obeeix a una notable implantació del sector Serveis. És cert, però, que la quarta i la cinquena posició, quant al percentatge dintre de les empreses de cinc i menys treballadors/es assalariats/des de la ciutat serien l’Hostaleria i les Activitats professionals, científiques i tècniques, amb el 9,6% i el 8,1% de les empreses d’aquesta mida, respectivament. Aquestes dues seccions d’activitat sí que s’engloben dins del sector Serveis. El panorama canvia substancialment si s’analitza la distribució de les empreses d’entre 1 i 5 llocs de treball assalariats segons les divisions d’activitat (2 dígits). Així, es pot observar com entre les sis divisions que, sumades, aglutinen més de la meitat d’aquest tipus d’empreses (el 52,3%), cinc d’elles pertanyen al sector Serveis –el Comerç detall, exc. vehicles motor (que sobresurt amb el 19,3% de les empreses de menys de cinc llocs de treball assalariat), els Serveis de menjar i begudes (amb el 9,5%), el Comerç engròs, exc. vehicles motor (amb el 7,3%), les Altres activitats de serveis personals (amb el 5,4%) i les Activitats immobiliàries (amb el 4,8%)– i només una al sector de la Construcció: les Activitats especialitzades construcció (amb el 6%). Finalment, com és lògic, amb l’anàlisi segons els grups d’activitat (3 dígits) s’han de considerar encara un major nombre de grups, per tal d’arribar a assolir més de la meitat de les empreses d’entre 1 i 5 llocs de treball assalariat de la ciutat. En aquest sentit, com es pot veure en el gràfic, entre els 13 grups d’activitat, que acumulen el 50,2% de les empreses de 5 treballadors/es o menys, només n’hi a una que no pertany al sector Serveis: les Instal·lacions elèctriques, de lampisteria i altres instal·lacions d'edificis i obres, amb el 3,6%.



La resta, amb percentatges que oscil·len entre el 6,5% dels Establiments de begudes i el 2,3% de les Activitats jurídiques, sí que es troben enquadrades dins del sector. Una altra manera d’enfocar aquesta qüestió és prestant atenció al pes que adquireixen les empreses d’entre un i cinc llocs de treball assalar iat respecte al total de les empreses de cada activitat econòmica en qüestió. Així, si de les 272 rúbriques que té la CCAE-09 pel que fa als grups d’activitat (3 dígits), s’extrauen només aquells grups que tenen una suficient massa crítica d’empreses a Sabadell, és a dir, aquells que tenen 50 empreses o més, s’obtenen 27 rúbriques, que aglutinen el 65,7% de les empreses de la ciutat. I si es calcula el pes de les empreses d’entre 1 i 5 llocs de treball assalariat respecte al total d’empreses en aquestes 27 rúbriques, i s’ordenen els resultats de forma descendent, es pot veure com el pes de les empreses de mida més petita oscil·la entre el 98,6% del Lloguer de béns immobiliaris per compte propi i el 47,2% de les Activitats de neteja. Finalment, si se seleccionen aquells grups d’activitat en què el pes de les empreses de mida més petita se situa per damunt del pes que aquest tipus d’empreses assoleix en el conjunt de les empreses de la ciutat (el 78%), s’obtenen 17 rúbriques, que concentren el 49,9% de les empreses de la ciutat. Entre aquests grups d’activitat, com es mostra en el gràfic, la gran majoria s’enquadren dins del sector Serveis i només tres pertanyen al sector de la Construcció.

6,5%

6,0%

6,0%

5,4%

3,6%

3,5%

3,5%

3,1%

2,7%

2,7%

2,6%

2,3%

2,3%

0% 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7%

Establiments de begudes

Comerç detall altres articles en est. especialitzats

Comerç detall prod. alimentaris, begudes i tabac en est. especialitzats

Altres activitats de serveis personals

Inst. elèctriques, lampisteria i altres instal·lacions d'edif icis i obres

Lloguer de béns immobiliaris per compte propi

Transport de mercaderies per carretera i servei de mudances

Comerç al detall en establiments no especialitzats

Activitats mèdiques i odontològiques

Manteniment i reparació de vehicles de motor

Restaurants i establiments de menjars

Activitats comptabilitat, tenidoria llibres, auditoria i ass. f iscal

Activitats jurídiques

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Lloguer de béns immobiliaris per compte propi

Activitats auxiliars d'assegurances i fons de pensions

Promoció immobiliària

Transport de mercaderies per carretera i servei de mudances

Establiments de begudes

Alt res act ivitats de serveis personals

Instal·lacions elèctriques, de lampisteria i alt res instal·lacions d'edif icis i obres Comerç detall productes alimentaris, begudes i tabac en establiments

especialitzats Act ivitats associatives diverses

Comerç al detall d'alt res art icles en establiments especialitzats

Comerç al detall d'alt res articles d'ús domèst ic en establiments especialitzats

Act ivitats jurídiques

Comerç al detall en establiments no especialitzats

Acabament d'edificis

M anteniment i reparació de vehicles de motor

Act ivitats de comptabilitat , tenidoria de llibres, auditoria i assessoria f iscal

Act ivitats mèdiques i odontològiques

�

Mercat de Treball

Contractació laboral Atur registrat

Expedients de regulació d’ocupació Sinistralitat laboral




3 Mercat de treball

3.1 Contractació laboral

3.1.1 Introducció

Durat la segona meitat de 2014 es van comptabilitzar 1.289.197 contractes laborals a Catalunya, un 12,6% més (144.614 contractes) respecte del mateix període de l’any anterior. Per sexes, tant la contractació masculina com la femenina augmenten. Els homes registren un augment del 13% (76.876 contractes més) i les dones del 12,3% (67.738 contractes més).

Pel que fa al tipus de contracte, la contractació temporal augmenta un 11,2% (115.449 contractes més) i la indefinida ho fa un 25,4% (29.165 contractes més). Així, la contractació indefinida se situa en un 11,2%, 1,1 pp. per sobre que el registrat el mateix període de l’any anterior.

Totes les modalitats de contractació laboral a Catalunya amb major pes relatiu registren taxes de variació positives en el segon semestre de 2014. La modalitat que registra un increment més significatiu ha estat la contractació Ordinària temps indefinit, que augmenta un 40,4% (28.467 contractes més), seguida de la contractació Eventual per circumstàncies de la producció, que creix un 12,8% (58.209 contractes més), els d’Interinitat, un 10,3% (17.564 contractes més) i els d’Obra o servei un 9,3% (36.169 contractes més).

D’altra banda, d’entre les modalitats amb un menor pes relatiu, destaca el creixement de la contractació d’Inserció (77% més; 87 contractes més), per Jubilació parcial (63,4% més; 939 contractes més), i la contractació Indefinida de minusvàlids (39,4% més; 180 contractes més). Només dues modalitats registren un retrocés de la contractació en relació al mateix semestre de 2013. Es tracta de la contractació per Foment de la contractació indefinida (-39,3%; 1.105 contractes menys) i els altres tipus de contractes temporals (-35,6%; 718 contractes menys).

Així, les cinc modalitats més utilitzades en els contractes formalitzats en el segon semestre de 2014 a Catalunya han estat, un cop més, els contractes eventuals per circumstàncies de la producció (amb el 39,8% dels contractes formalitzats), els d’obra o servei (amb el 33%), els d’interinitat (amb el 14,6%), els ordinaris a temps indefinit (amb el 7,7%) i els convertits en indefinits (amb el 3,3%). Entre aquestes cinc modalitats es cobreix ja el 98,4% de la contractació efectuada a Catalunya en aquest període.

Quant a la distribució per províncies, la de Barcelona és la que acumula més volum de contractació, amb el 74,9% de la contractació (965.088 contractes). La segueixen Tarragona, amb el 10,2% (131.730), Girona, amb el 8,8% (113.652) i Lleida, amb el 6,1% (78.727). L’evolució, respecte al mateix període de l’any anterior, és expansiva en les quatre demarcacions catalanes: un 40,3% més a Lleida (22.618 contractes més), un 13,4% més a Barcelona (113.883



contractes més), un 12,1% més a Tarragona (14.191 contractes més) i un 10,4% més a Girona (10.735 contractes més).

3.1.2 La contractació a Sabadell

Durant el segon semestre de 2014 es van signar 27.986 contractes laborals a la ciutat, un 24,9% més respecte del semestre anterior (5.571 contractes més) i un 39,4% més respecte del mateix període de l’any anterior (7.915 contractes laborals més).

Per sexes, la contractació femenina (15.214 contractes) ha estat superior a la masculina (12.772). Així doncs, el pes de la contractació femenina és del 54,4% respecte del total, 0,4 punts percentuals superior al pes registrat en el mateix període de 2013. En termes d’evolució interanual, l’augment del nombre de contractes signats per dones (40,2% més; 4.366 contractes més) és una mica més intens que l’augment de contractes signats per homes (38,5% més; 3.549 contractes més).

Taula 30 Contractació laboral. Gener 2012-Desembre 2014

2012 2013 2014

Mes Homes Dones Total ∆∆∆∆ Mes Homes Dones Total ∆∆∆∆ Mes Homes Dones Total ∆∆∆∆ Mes

Gener 1.221 1.475 2.696 5,40 1.497 2.044 3.541 9,29 1.770 2.240 4.010 12,89

Febrer 1.139 1.375 2.514 -6,75 1.347 1.406 2.753 -22,25 1.420 1.622 3.042 -24,14

Març 1.185 1.388 2.573 2,35 1.356 1.301 2.657 -3,49 1.711 1.808 3.519 15,68

Abril 1.180 1.334 2.514 -2,29 1.332 1.363 2.695 1,43 1.618 1.938 3.556 1,05

Maig 1.320 1.592 2.912 15,83 1.541 1.621 3.162 17,33 1.799 1.953 3.752 5,51

Juny 1.615 1.982 3.597 23,52 1.542 1.683 3.225 1,99 2.130 2.406 4.536 20,90

Juliol 1.800 2.777 4.577 27,24 1.872 2.052 3.924 21,67 2.712 2.954 5.666 24,91

Agost 938 1.195 2.133 -53,40 954 1.158 2.112 -46,18 1.295 1.440 2.735 -51,73

Setembre 1.389 1.852 3.241 51,95 1.573 1.969 3.542 67,71 2.385 2.967 5.352 95,69

Octubre 1.571 2.108 3.679 13,51 1.700 2.199 3.899 10,08 2.401 2.974 5.375 0,43

Novembre 1.389 1.652 3.041 -17,34 1.460 1.582 3.042 -21,98 1.983 2.507 4.490 -16,47

Desembre 1.405 1.835 3.240 6,54 1.664 1.888 3.552 16,77 1.996 2.372 4.368 -2,72

Total 16.152 20.565 36.717 -13,94 17.838 20.266 38.104 3,78 23.220 27.181 50.401 32,27


En relació amb l’edat, el creixement interanual de la contractació també s’estén pels tres grans grups. L’augment més important és el registrat entre les persones de 25 a 44 anys, que ha estat del 42,9% (5.309 contractes més). El segon grup més afavorit ha estat els dels menors de 25 anys, amb un augment del 35,3% (1.580 contractes més). Per últim, el creixement de la contractació entre les persones de 45 i més anys ha estat del 32% (1.026 contractes més). En termes de variació semestral aquesta dinàmica varia entre els grups: l’augment de la contractació més intens el trobem entre les persones menors de 25 anys (48%; 1.965 contractes més), seguit per les persones d’entre 25 i 44 anys (20,1%; 2.965 contractes més) i de les persones de 45 anys i més (17,9%; 641 contractes més).



Taula 31 Contractació laboral per edat. 2n sem. 201 3-1r sem./2n sem. 2014

2n sem. 2013 1r sem. 2014 2n sem. 2014 ∆%∆%∆%∆%Edat Nombre % Nombre % Nombre % 1r 14-2n 14 2n 13-2n 1416-19 673 3,35 570 2,54 1.019 3,64 78,77 51,4120-24 3.806 18,96 3.524 15,72 5.040 18,01 43,02 32,4225-29 4.171 20,78 5.051 22,53 5.947 21,25 17,74 42,5830-44 8.216 40,93 9.680 43,19 11.749 41,98 21,37 43,0045 i més 3.205 15,97 3.590 16,02 4.231 15,12 17,86 32,01Total 20.071 100 22.415 100 27.986 100 24,85 39,44Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Gràfic 66 Variació de la contractació laboral per edat. 2n sem. 2013- 1r. sem./2n sem. 2014

Gràfic 67 Distribució de la contractació laboral per edat. 2n sem. 2013-2n sem. 2014

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16-19 20-24 25-29 30-44 45 i més

Edat

2n sem. 2013 2n sem. 2014

0

1020

30

40

5060

70

80

90

16-19 20-24 25-29 30-44 45 i mésEdat

%

1r 14-2n 14 2n 13-2n 14

Tal com es pot veure el gràfic següent amb forma de piràmide d’edats, on es representen tant l’estructura d’edats de la contractació laboral com la de la població activa, un conjunt notable de la contractació s’aglutina en els grups d’edat joves fins als 35 anys, de manera que, fins a aquesta edat, el pes relatiu de la contractació se situa per sobre del de la població activa; una circumstància que es dóna, especialment, en els grups d’edat de 20 a 24 anys i de 25 a 29 anys. Per contra, a partir dels 35 anys, el pes relatiu de la contractació es veu superat pel pes relatiu que assoleix la població activa –amb una distribució més envellida– en aquestes edats, amb tendència, a més, d’augmentar a mesura que s’incrementa l’edat. En tot cas, com s’ha assenyalat en d’altres informes, aquest fet constitueix un factor estructural del mercat de treball de Sabadell, de Catalunya i del conjunt de l’Estat i no fa més que posar en evidència els problemes de temporalitat contractual a què estan sotmesos els col·lectius d’edats més joves, fins al punt que els joves d’entre 16 i 29 anys, tot i representar només el 18% de la població activa de Sabadell, concentren el 42,9% dels contractes formalitzats en aquest període a la ciutat.



Gràfic 68 Estructura d’edats de la contractació lab oral i de la població activa. 2n sem. 2014

30 25 20 15 10 5 0 5 10 15 20 25 30

<20

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

>59

Edat

%Actius homes Actius dones

Contractes Homes Contractes Dones

Per grans sectors, destacar que el 87,2% de la contractació laboral s’encabeix dins del sector serveis; una dada similar a la registrada en el mateix semestre de l’any anterior. Per sota trobaríem, ja a molta distància, la indústria, que aglutina el 7,6% dels contractes formalitzats a Sabadell i la construcció, amb el 5,1%.

Taula 32 Contractació laboral per sectors d'activitat. 2n sem. 2013-2n sem. 2014

Gràfic 69 Distribució de la contractació laboral per sectors d’activitat. 2n sem. 2013

2n sem 2013 2n sem 2014

Sector Nre. % Nre. % ∆% ∆% ∆% ∆% Agricultura 69 0,34 46 0,16 -33,33

Indústria 1.040 5,18 2.113 7,55 103,17

Construcció 1.196 5,96 1.429 5,11 19,48

Serveis 17.766 88,52 24.398 87,18 37,33

Total 20.071 100 27.986 100 39,44

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació.

Observatori del Treball.

Serveis87,2%

Construc-ció

5,1%

Indústria7,6%

Agricultura0,2%

Pel que fa a la durada de la contractació, els contractes d’una durada inferior a un mes continuen sent el grup majoritari (amb el 47,8% del total), molt per davant dels contractes de durada indeterminada (22,4%). Per la seva banda, la contractació indefinida representa el 10,6% del total de contractes comptabilitzats en la segona meitat de 2014, 1,5 pp. per sota del pes registrat un any abans.



En termes d’evolució interanual, augmenten de forma molt significativa els contractes amb una durada inferior a un mes (83,9%; 6.108 contractes més). La resta de contractes segons durada, també registren un augment, tot i que no tant intens, amb l’única excepció dels contractes de durada superior a 24 mesos, que registren una davallada del 15,3% (11 contractes menys).

Taula 33 Contractació laboral per durada. 2n sem. 2 013-1r. sem./2n sem. 2014 2n sem. 2013 1r sem. 2014 2n sem. 2014 ∆%∆%∆%∆%

Mesos Nombre % Nombre % Nombre % 1r 14-2n 14 2n 13-2n 14Menys d'1 7.282 36,28 9.718 43,35 13.390 47,85 37,79 83,881-3 2.653 13,22 2.129 9,50 2.814 10,06 32,17 6,074-6 1.419 7,07 1.815 8,10 1.595 5,70 -12,12 12,407-12 803 4,00 629 2,81 860 3,07 36,72 7,1013-18 15 0,07 11 0,05 18 0,06 63,64 20,0019-24 21 0,10 16 0,07 26 0,09 62,50 23,81Més de 24 72 0,36 60 0,27 61 0,22 1,67 -15,28Indeterminada 5.376 26,78 5.404 24,11 6.255 22,35 15,75 16,35Indefinida 2.430 12,11 2.633 11,75 2.967 10,60 12,69 22,10Total 20.071 100 22.415 100 27.986 100 24,85 39,44Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Gràfic 70 Variació de la contractació laboral per durada. 2n sem. 2013- 1r. sem./2n sem. 2014

Gràfic 71 Distribució de la contractació laboral per durada. 2n sem. 2013-2n sem. 2014

02.5005.000

7.50010.00012.50015.000

17.50020.000

Fin

s a

6m

esos

Més

de

6m

esos

Dur

ada

inde

term

in.

Dur

ada

inde

finid

a

2n sem. 2013

2n sem. 2014

0

10

20

30

40

50

60

Fin

s a

6m

esos

Més

de

6m

esos

Dur

ada

inde

term

in.

Dur

ada

inde

finid

a

%

1r 14-2n 142n 13-2n 14

Respecte a la tipologia de la contractació, s’observen creixements en ambdues modalitats, tot i que amb diferent intensitat. La contractació temporal creix en el darrer any de forma molt considerable (un 41,8%; 7.378 contractes més), mentre que la indefinida també augmenta, tot i que de manera menys intensa (un 22,1%; 537 contractes més). Això es tradueix en un augment de la temporalitat en els contractes, doncs el 89,4% dels contractes laborals signats en el segon semestre de 2014 són temporals (25.019), mentre que el 10,6% són indefinits (2.967). El pes de la contractació indefinida sobre la contractació total s’ha reduït en 1,5 pp. en aquest període.

La contractació eventual per circumstàncies de la producció és la modalitat contractual que més creix respecte del segon semestre de 2013, amb 5.066 contractes més (un augment del 61,6%), seguida pels contractes per obra o servei, que en el mateix període registren un augment de 1.296 contractes més (25,6% més). Pel que fa a la resta de modalitats (d’entre les més significatives),



els contractes d’interinitat augmenten un 23,7% (939 contractes més) i els ordinaris a temps indefinit un 39,4% (607 contractes més).

Taula 34 Contractació laboral per tipologia i edat. 2n sem. 2013-2n sem. 2014 2n sem 2013 2n sem 2014 ∆% ∆% ∆% ∆%

Tipus de contracte 16-24 25-44 45 i + Total % 16-24 25-44 4 5 i + Total % Anual

Ordinari temps indefinit 231 948 361 1.540 7,67 403 1.215 529 2.147 7,67 39,42

Foment de la contractació indefinida 8 10 28 46 0,23 12 11 15 38 0,14 -17,39

Indefinit minusvàlids 0 1 2 3 0,01 2 6 5 13 0,05 333,33

Convertits en indefinits 134 555 152 841 4,19 136 479 154 769 2,75 -8,56

Total indefinits 373 1.514 543 2.430 12,11 553 1.711 703 2.9 67 10,60 22,10

Obra o servei 1.028 3.077 1.005 5.110 25,46 1.348 3.820 1.238 6.406 22,89 25,36

Eventuals circumstàncies producció 1.900 5.395 928 8.223 40,97 2.718 9.204 1.367 13.289 47,48 61,61

Interinitat 1.027 2.273 654 3.954 19,70 1.251 2.816 826 4.893 17,48 23,75

Temporals bonificats minusvàlids 4 32 17 53 0,26 3 24 22 49 0,18 -7,55

Inserció 0 0 0 0 0,00 0 1 0 1 0,00 -

Relleu 2 24 5 31 0,15 2 35 7 44 0,16 41,94

Jubilació parcial 0 0 30 30 0,15 0 0 47 47 0,17 56,67

Substitució jubilació 64 anys 0 0 0 0 0,00 0 1 0 1 0,00 -

Pràctiques 45 16 1 62 0,31 39 24 1 64 0,23 3,23

Formació 72 21 2 95 0,47 94 17 0 111 0,40 16,84

Altres 28 35 20 83 0,41 51 43 20 114 0,41 37,35

Total temporals 4.106 10.873 2.662 17.641 87,89 5.506 15.9 85 3.528 25.019 89,40 41,82

Total 4.479 12.387 3.205 20.071 100 6.059 17.696 4.231 27.98 6 100 39,44


1. Sota aquest concepte s'agrupen els contractes indefinits que provenen de la conversió de contractes temporals,

tant els que es beneficien de les bonificacions com els que no.

Gràfic 72 Distribució de la contractació laboral per modalitat. 2n sem. 2014

Gràfic 73 Variació de les principals tipologies de contractació laboral. 2n sem. 2013-2n sem. 2014

Total indefinits

10,6%

Total temporals

89,4%

-20

0

20

40

60

80

Ord

inar

i tem

psin

defin

it

Con

vert

its e

nin

defin

its

Obr

a o

serv

ei

Eve

ntua

lsci

rcum

stàn

cies

prod

ucci

ó

Inte

rinita

t%

Finalment, per a tancar aquest subapartat, es poden sintetitzar algunes de les característiques del mercat laboral de Sabadell i el de la comarca a través de les dades de contractació laboral i d’atur, així com en relació amb el treball assalariat.

Així, es pot observar com l’any 2014 la ràtio entre els llocs de treball assalariat i les persones aturades a Sabadell ha estat de 2,6, tres dècimes per sobre de la registrada l’any 2013 i 1 pp. per sota del valor del conjunt comarcal. Així doncs,



es pot veure com a Sabadell hi ha, de mitjana, un lloc de treball assalariat menys, per cada aturat, que a la comarca.

Taula 35 El mercat laboral a Sabadell i el Vallès O ccidental. 2001-2014 Àmbit 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 20 12 2013 2014

Sabadell

Ll. Treball assalariat 53.726 53.051 53.523 53.989 56.113 59.362 58.895 53.496 52.500 52.260 48.947 46.479 45.027 46.416

Contractacions 67.024 63.698 63.139 65.655 65.138 68.679 68.959 45.812 37.492 42.104 36.234 36.717 38.104 50.401

Aturats/des 6.581 7.271 7.395 7.262 8.914 8.602 8.854 14.047 18.070 18.449 19.620 20.964 19.891 18.082

Vallès Occidental

Ll. Treball assalariat 283.718 286.161 299.896 308.583 318.944 323.671 326.739 307.547 285.210 281.651 272.002 259.150 256.862 268.249

Contractacions 252.979 267.919 237.888 302.416 302.614 331.481 327.395 257.199 197.198 221.649 209.366 207.481 210.282 249.318

Aturats/des 24.760 27.524 28.153 27.896 35.403 34.668 35.394 56.702 74.020 75.026 79.652 85.818 82.394 74.740

Ràtios del Mercat Laboral a Sabadell

Cont./Ll. treb. Assal. 1,25 1,20 1,18 1,22 1,16 1,16 1,17 0,86 0,71 0,81 0,74 0,79 0,85 1,09

Cont./Atur. 10,18 8,76 8,54 9,04 7,31 7,98 7,79 3,26 2,07 2,28 1,85 1,75 1,92 2,79

Ll. treb. Assal./Atur. 8,16 7,30 7,24 7,43 6,29 6,90 6,65 3,81 2,91 2,83 2,49 2,22 2,26 2,57

Ràtios del Mercat Laboral al Vallès Occidental

Cont./Ll. treb. Assal. 0,89 0,94 0,79 0,98 0,95 1,02 1,00 0,84 0,69 0,79 0,77 0,80 0,82 0,93

Cont./Atur. 10,22 9,73 8,45 10,84 8,55 9,56 9,25 4,54 2,66 2,95 2,63 2,42 2,55 3,34

Ll. treb. Assal./Atur. 11,46 10,40 10,65 11,06 9,01 9,34 9,23 5,42 3,85 3,75 3,41 3,02 3,12 3,59

Font: Elaboració pròpia.

3.1.3 Contractació formalitzada a través d’Empreses de Treball Temporal (ETT)

Durant la segona meitat de 2014 s’ha produït un important creixement de la contractació laboral realitzada a través d’Empreses de Treball Temporal (ETT) en relació a la contractació registrada durant el segon semestre de 2013, amb un augment del 100,2% interanual, que es tradueix en 4.790 contractes més, amb un total de 9.570 contractes signats. D’aquesta manera, la proporció d’aquesta mena de contractació se situa en el 34,2%, 10,4 p.p. per sobre del percentatge registrat un any abans.

Aquest creixement tant important, situa el pes de la contractació formalitzada a través d’ETT a nivells semblants als registrats l’any 2004.

Gràfic 74 Pes de la contractació formalitzada a tra vés d’ETT. 1r sem. 2004-2n sem. 2014

34,833,5

25,724,2

20,4

13,9

24,3 24,125,9

23,8

34,232,332,4

21,722,622,7

17,6

13,1

23,1

26,926,9

28,5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1r se

m 04

2n s

em 04

1r se

m 05

2n s

em 05

1r se

m 06

2n s

em 06

1r se

m 07

2n s

em 07

1r se

m 08

2n s

em 08

1r se

m 09

2n s

em 09

1r se

m 10

2n s

em 10

1r se

m 11

2n s

em 11

1r se

m 12

2n s

em 12

1r se

m 13

2n s

em 13

1r se

m 14

2n s

em 14

%



Pel que fa a l’evolució interanual d’aquesta modalitat de contractació i segons l’edat de la persona contractada, el grup de persones entre 25 i 44 anys és el que registra un major augment del nombre de contractes (un 109,1%; 3.826 contractes més). El creixement del grup de menors de 25 anys és del 85,4% (739 contractes més). Per últim, les persones de 45 i anys i més són les que registren un increment més moderat, tot i que molt important (55,1%; 225 contractes més). Així doncs, 3 de cada 4 contractes realitzats a través d’ETT són signats per persones d’entre 25 i 44 anys.

Taula 36 Contractació formalitzada a través d'ETT per edat. 2n sem. 2013-2n sem. 2014

Gràfic 75 Distribució de la contractació per ETT per edat. 2n sem. 2013-2n sem. 2014

2n sem. 2013 2n sem. 2014Edat Nombre % Nombre % ∆%∆%∆%∆% 13-1416-19 75 1,57 184 1,92 145,3320-24 790 16,53 1.420 14,84 79,7525-29 1.443 30,19 2.730 28,53 89,1930-44 2.064 43,18 4.603 48,10 123,0145 i més 408 8,54 633 6,61 55,15Total 4.780 100 9.570 100 100,21

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa

i Ocupació. Observatori del Treball.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

16-19 20-24 25-29 30-44 45 i més2n sem. 2013 2n sem. 2014

Pel que fa a la durada del contracte, totes les tipologies han experimentat un increment del nombre de contractes. Destaca l’augment dels contractes de durada igual o inferior a 1 dia (161,3%; 1.737 contractes més), els de durada d’entre 1 i 3 dies (140,4%; 691 contractes més) i el que duren entre 15 i 30 dies (183,6%; 637 contractes més). L’increment més moderat ha estat el de la contractació de durada indeterminada (13,3%; 162 contractes més).

A diferència d’altres anys, els contractes de durada inferior a 1 dia han passat a ser els majoritaris, amb el 29,4% del total, i un creixement del seu pes relatiu de 6,9 pp. respecte de la segona meitat de 2013.

Taula 37 Contractació formalitzada a través d’ETT per durada. 2n sem. 2013- 2n sem. 2014

Gràfic 76 Distribució de la contractació formalitzada per ETT per durada. 2n sem. 13- 2n sem. 14

2n sem. 2013 2n sem. 2014Durada Nombre % Nombre % ∆% 13−14∆% 13−14∆% 13−14∆% 13−14<=1 dia 1.077 22,53 2.814 29,40 161,28>1 a <=3 dies 492 10,29 1.183 12,36 140,45>3 a <=5 dies 459 9,60 1.035 10,82 125,49>5 a <=10 dies 616 12,89 1.271 13,28 106,33>10 a <=15 dies 326 6,82 618 6,46 89,57>15 a <=30 dies 347 7,26 984 10,28 183,57>30 dies 242 5,06 282 2,95 16,53Indeterminada 1.221 25,54 1.383 14,45 13,27Total 4.780 100 9.570 100 100,21



0

10

20

30

40

<=1

dia

>1 a

<=3

dies

>3 a

<=5

dies

>5 a

<=1

0 die

s

>10

a <=

15 d

ies

>15

a <=

30 d

ies

>30

dies

Inde

term

inada

%

2n sem. 2013 2n sem. 2014



3.1.4 Contractació de persones estrangeres

El nombre total de contractes laborals registrats per persones estrangeres en el segon semestre de 2014 va ser de 2.765, un 4% més (106 contractes) respecte de la segona meitat de 2013. En relació al semestre anterior, es registra un augment de 258 contractes (10,3%). El pes de la contractació de persones estrangeres (un 9,9%), però, cau 1,3 pp. respecte del semestre anterior, i 3,4 pp. respecte de l’any 2013. El pes de la contractació de persones estrangeres registra aquest darrer semestre el valor més baix de la sèrie analitzada.

Gràfic 77 Pes de la contractació a persones estrang eres. 1r sem. 2004- 2n sem. 2014

15,216,8

21,3

24,4

21,9 21,4

17,215,0

17,215,2 15,6

14,2

11,29,9

13,2

18,117,7

22,522,6

12,6 13,4

18,6

0

5

10

15

20

25

30

1r se

m 0

4

2n s

em 0

4

1r se

m 0

5

2n s

em 0

5

1r se

m 0

6

2n s

em 0

6

1r se

m 0

7

2n s

em 0

7

1r se

m 0

8

2n s

em 0

8

1r se

m 0

9

2n s

em 0

9

1r se

m 1

0

2n s

em 1

0

1r se

m 1

1

2n s

em 1

1

1r se

m 1

2

2n s

em 1

2

1r se

m 1

3

2n s

em 1

3

1r se

m 1

4

2n s

em 1

4

%

En relació amb el sexe, el creixement es dóna en ambdós sexes, tot i que en el cas de les dones l’augment és més intens (un 4,8% interanual; 58 contractes més), mentre que la masculina creix un 3,4% (49 contractes més). D’aquesta manera, el pes de la contractació femenina entre aquest col·lectiu de persones se situa en el 46,1%, 0,3 pp. per sobre del registrat en el mateix període de 2013.

Pel que fa a l’evolució de la contractació entre aquest col·lectiu segons l’edat, s’observen evolucions diferenciades si es prenen en consideració els tres grans grups d’edat. Així, el major augment es dóna en el cas dels contractes signats per les persones menors de 25 anys (un 41,8% interanual més). El grup de persones entre 25 i 44 anys registra una petita variació relativa de l’1,7%. I per últim, les persones de 45 anys i més experimenten una davallada de la contractació del –7,9%. Per sexes, s’observa un augment de la contractació en el tram d’edat més jove, tant en homes (56,3%) com en dones (30,2%). Entre les persones de 25 a 44 anys també es registra una petita evolució positiva tant en homes (2%) com en dones (1,3%). En canvi, en les persones de 45 anys i més, es dóna un descens de la contractació masculina (-16,5%) i un lleuger augment de la contractació femenina (0,8%).



Taula 38 Contractació a persones estrangeres per ed at i sexe. 2n sem. 2013- 2n sem. 2014

Homes Dones Total ∆∆∆∆% 2013-2014Edat 2013 2014 2013 2014 2013 2014 Homes Dones Total<20 24 39 34 29 58 68 62,50 -14,71 17,2420-24 95 147 115 165 210 312 54,74 43,48 48,5725-29 182 251 182 208 364 459 37,91 14,29 26,1030-34 376 329 253 231 629 560 -12,50 -8,70 -10,9735-39 327 329 232 235 559 564 0,61 1,29 0,8940-44 195 193 163 167 358 360 -1,03 2,45 0,5645-49 142 115 111 81 253 196 -19,01 -27,03 -22,5350-54 75 64 82 112 157 176 -14,67 36,59 12,1055-59 23 15 30 33 53 48 -34,78 10,00 -9,43>59 3 9 14 13 17 22 200,00 -7,14 29,41Total 1.442 1.491 1.216 1.274 2.658 2.765 3,40 4,77 4,03Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Gràfic 78 Variació de la contractació a persones estrangeres. 2n sem. 2013-2n sem. 2014

Gràfic 79 Variació de la contractació a persones estrangeres per sexe. 2n sem. 2013-2n sem. 2014

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50

<20

20

-24

25

-29

30

-34

35

-39

40

-44

45

-49

50

-54

55

-59

>59

Edat

%

-40,00

-20,00

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

<20 20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

>59

Homes Dones 200%

Quant al nivell d’instrucció, en la majoria de casos es registra un augment de la contractació. Les úniques excepcions les trobem en els contractats sense estudis, que registren un descens del 37,8% (42 contractes menys), i els contractats amb altres estudis postsecundaris, amb un descens del 23,1% (3 contractes menys). De la resta, destaca l’augment dels contractats amb estudis universitaris de segon i tercer cicle (45,1%; 41 contractes més), i els contractats amb formació de programes FP (42,5%; 31 contractes més). El grup que concentra un major nombre de contractes continua sent els d’educació general, amb el 57% del total de contractes.



Taula 39 Contractació a persones estrangeres per nivell d'instrucció. 2n sem. 2013-2n sem. 2014

Gràfic 80 Distribució contractació a per. estrangeres per niv. d’instrucció. 2n sem. 13-2n sem. 14

2n sem 2013 2n sem 2014 ∆%∆%∆%∆%Nivell d'estudis Nre. % Nre. % 13-14Sense estudis 111 4,36 69 2,61 -37,8Primaris incomplerts 143 5,62 172 6,51 20,3Primaris complerts 538 21,14 559 21,16 3,9Programes FP 73 2,87 104 3,94 42,5Educació General 1.504 59,10 1.505 56,96 0,1Tècnics prof. Superiors 24 0,94 34 1,29 41,7Univ. Primer cicle 48 1,89 57 2,16 18,8Univ. Segon i tercer cicle 91 3,58 132 5,00 45,1Altres estudis postsec. 13 0,51 10 0,38 -23,1Total 2.545 100 2.642 100 3,8


0

10

20

30

40

50

60

Sen

sees

tudi

s

Prim

aris

inco

mpl

erts

Prim

aris

com

pler

ts

Pro

gram

esF

P

Edu

caci

óG

ener

al

Tèc

nics

prof

.

Uni

v.P

rimer

cic

le

Uni

v.S

egon

i

%

2n sem 2013

2n sem 2014

Per grups professionals, cau la contractació entre directors i gerents (un -33,3% interanual; 2 contractes menys), la contractació de treballadors d’activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres (un –28,6% interanual; 4 contractes menys) i la contractació d’artesans, treballadors de les indústries i construcció (un –21,5%; 47 contractes menys). Tot i això, la major part de la contractació (el 54,2%) entre el col·lectiu de persones estrangeres correspon a ocupacions elementals. Les modalitats que registren un major increment del nombre de contractes formalitzats per persones estrangeres són aquelles que engloben els operaris d’instal·lacions i màquines, i muntadors (un 38,9%; 35 contractes més), els tècnics i professionals de suport (un 37,7%; 23 contractes més), i els professionals científics i intel·lectuals (un 28,6%; 40 contractes més).

Taula 40 Contractació a persones estrangeres per grup professional. 2n sem. 2013-2n sem. 2014

Gràfic 81 Distribució de la contractació a persones estrangeres per grup professional. 2n sem. 2013-2n sem. 2014

2n sem 2013 2n sem 2014Grups professionals Nre. % Nre. % ∆∆∆∆% 13-14Ocupacions militars 0 0,00 0 0,00 -Directors i gerents 6 0,23 4 0,14 -33,33Prof. científics i intel·lectuals 140 5,27 180 6,51 28,57Tècnics i prof. de suport 61 2,29 84 3,04 37,70Empleats oficina comptables i admi. 81 3,05 81 2,93 0,00Treb. restauració, personals i venedors 607 22,83 611 22,10 0,66Treb. act. agrícoles, ramaderes i pesqueres 14 0,53 10 0,36 -28,57Artesans, treb. indústries i construcció 219 8,24 172 6,22 -21,46Oper. instal·lacions i màquines, i muntadors 90 3,38 125 4,52 38,89Ocupacions elementals 1.441 54,19 1.498 54,18 3,96Total 2.659 100 2.765 100 3,99Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.Nota: A partir de gener de 2011 la classificació d'ocupacions que s'utilitza és la nova Classificació Nacional d'Ocupacions (CNO-2011), que subtitueix la CCO-94. Per tant no es poden comparar aquestes dades amb les d'anys anteriors. 0 10 20 30 40 50 60 70

Ocupacions militars

Directors i gerents

Prof. científics i intel·lectuals

Tècnics i prof. de suport

Empleats oficina comptables i admi.

Treb. restauració, personals i venedors

Treb. act. agrícoles, ramaderes ipesqueres

Artesans, treb. indústries i construcció

Oper. instal·lacions i màquines, imuntadors

Ocupacions elementals

%

2n sem 2014

2n sem 2013



3.1.5 El perfil de la persona contractada

Finalment, es presenta, d’una manera molt sintètica, el que seria el perfil predominant entre les persones contractades12 a Sabadell durant aquest semestre, és a dir, una dona, d’entre 30 i 44 anys, que accedeix a un contracte eventual per circumstàncies de la producció, d’una durada inferior a un mes i en el sector serveis. El perfil no ha variat respecte a fa un any, fins i tot s’accentua el perfil del contractat.

Taula 41 Perfil de la persona contractada. 2n sem. 2013-2n sem. 2014 2n semestre 2013 2n semestre 2014

Sexe Dona (54%) Dona (54,4%)

Edat >=30 a <45 (40,9%) >=30 a <45 (42%)

>=25 a <29 (20,8%) >=25 a <29 (21,2%)

Sector d'activitat Serveis (88,5%) Serveis (87,2%)

Durada de contracte Menys d'un mes (36,3%) Menys d'un mes (47,8%)

Indeterminada (26,8%) Indeterminada (22,4%)

Tipus de contracte Eventual circumstàncies Eventual circumstàncies

producció (41%) producció (47,5%)

Obra o servei (25,5%) Obra o servei (22,9%)

Interinitat (19,7%) Interinitat (17,5%)

Ordinari temps indefinit (7,7%) Ordinari temps indefinit (7,7%)

Font: Elaboració propia a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

12 S’ha de prendre aquest perfil com una mera aproximació al perfil de la persona contractada basat en la freqüència majoritària en cadascuna de les variables de les quals es disposa d’informació: sexe, edat, instrucció, activitat i durada del contracte.



3.2 Atur registrat

3.2.1 Introducció

L’any 2014 finalitza amb 575.948 aturats registrats a Catalunya, un 1% més que en finalitzar el primer semestre de 2014 (5.734 aturats/des més), però un 7,8% menys respecte del mateix semestre de 2013 (48.924 aturats menys). La taxa d’atur registrat a Catalunya se situa, doncs, en el 14,8%, 0,3 pp. per sobre de la taxa registrada sis mesos abans i 0,9 pp. per sota de la de desembre de 2013. Així, la taxa d’atur de Catalunya se situa per sota de la taxa d’atur13 de l’Estat, que és del 19,1%.

Pel que fa a l’evolució interanual de l’atur segons sexe, cau més intensament l’atur masculí (-10,5%; 33.290 aturats menys) que el femení (-5,1%; 158.634 aturades menys). Així doncs, les xifres del registre de l’atur se situen en 282.782 i 293.166 aturats, respectivament. A diferència dels darrers anys de crisi, en que hi ha hagut una major incidència de l’atur registrat entre els homes, ara el nombre d’homes aturats és inferior al de dones aturades, situació que ja es donava abans de l’esclat de la crisi econòmica.

Quant a l’atur segons l’edat, tots els grans grups d’edat experimenten un descens interanual del nombre de persones aturades. Les persones d’entre 25 i 44 anys són les que registren una caiguda més intensa (un -13,3%; 39.531 aturats/des menys). Entre els menors de 25 anys la caiguda és del -5,3% (2.073 persones aturades menys), mentre que la baixada entre els que tenen 45 anys i més és del -2,5% (7.320 persones aturades menys).

En relació amb l’atur segons els grans sectors d’activitat, s’observen dinàmiques diferents. D’una banda, s’observa un augment en l’agricultura (2,3%; 997 aturats/des més) i entre les persones sense ocupació anterior (2%; 2.301 aturats/des més), i de l’altra, un descens en la indústria (-13,4%; 12.172 aturats/des menys), la construcció (un -19,3%; 16.417 aturats/des menys) i els serveis (-5,8%; 23.633 aturats/des menys).

Finalment, quant a l’evolució de l’atur a les quatre províncies catalanes, en totes quatre s’experimenta una caiguda en el nombre d’aturats. En la que més, en termes relatius, és la de Barcelona (-8,7%; 40.539 aturats menys), seguida per la de Girona (-6,2%; 3.619 aturats/des menys), Lleida (-5%; 1.541 aturats/des menys) i Tarragona (-4,5%; 3.225 aturats/des menys).

13 Aquestes són taxes d'atur calculades a partir de la població activa estimada, amb el mètode desenvolupat per la Diputació de Barcelona, i que consisteix a aplicar les taxes d’activitat per sexe i edat de l’EPA provincial a la població potencialment activa del municipi en qüestió, que s’obté del padró continu de població. Amb aquest mètode es poden tenir dades de taxa d'atur a escala local, però també per als àmbits territorials superiors i, per tant, es pot fer la comparativa entre els diferents àmbits territorials.



3.2.2 L’atur registrat a Sabadell

L’evolució del nombre d’aturats registrats a Sabadell en la segona meitat de 2014 finalitza amb una nova davallada interanual (un -9,1%; 1.809 aturats/des menys). La xifra d’aturats registrats en el mes de desembre de 2014 és la més baixa des del desembre de 2010.

Gràfic 82 Evolució de l’atur registrat. Gener 2005- Desembre 2014

8.0009.000

10.00011.00012.00013.00014.00015.00016.00017.00018.00019.00020.00021.00022.000

Gen

er 0

5A

bril

Julio

lO

ctub

reG

ener

06

Abr

ilJu

liol

Oct

ubre

Gen

er 0

7A

bril

Julio

lO

ctub

reG

ener

08

Abr

ilJu

liol

Oct

ubre

Gen

er 0

9A

bril

Julio

lO

ctub

reG

ener

10

Abr

ilJu

liol

Oct

ubre

Gen

er 1

1A

bril

Julio

lO

ctub

reG

ener

12

Abr

ilJu

liol

Oct

ubre

Gen

er 2

013

Abr

ilJu

liol

Oct

ubre

Gen

er 2

014

Abr

ilJu

liol

Oct

ubre

Aturats

Taula 42 Atur registrat per sexe. Juny 2005-Desembr e 2014 Homes Dones Total ∆∆∆∆% Total

Mes Nombre Taxa Nombre Taxa Nombre Taxa Semestral Anual

Juny 05 3.643 6,31 5.540 12,74 9.183 9,08 0,26 -1,33

Desembre 05 3.720 6,45 5.194 11,95 8.914 8,81 -0,65 -4,22

Juny 06 3.345 5,68 5.317 11,71 8.662 8,30 -2,76 -5,67

Desembre 06 3.499 5,94 5.103 11,24 8.602 8,25 1,22 -3,50

Juny 07 3.208 5,41 5.155 11,09 8.363 7,91 1,62 -3,45

Desembre 07 3.823 6,45 5.031 10,82 8.854 8,37 5,23 2,93

Juny 08 4.691 7,85 5.728 11,95 10.419 9,67 2,32 24,58

Desembre 08 7.077 11,84 6.970 14,54 14.047 13,04 5,17 58,65

Juny 09 8.522 14,44 8.045 16,58 16.567 15,40 -3,52 59,01

Desembre 09 9.629 16,32 8.441 17,39 18.070 16,80 -0,27 28,64

Juny 10 9.398 15,95 8.758 17,80 18.156 16,80 -3,63 9,59

Desembre 10 9.258 15,72 8.441 17,16 17.699 16,37 -2,11 -2,05

Juny 11 9.567 16,32 9.158 18,22 18.725 17,20 -2,05 3,13

Desembre 11 10.249 17,49 9.371 18,64 19.620 18,02 -1,19 10,85

Juny 12 10.314 18,00 9.949 19,95 20.263 18,91 -1,63 8,21

Desembre 12 10.788 18,83 10.176 20,41 20.964 19,56 -0,82 6,85

Juny 13 10.328 18,19 9.979 20,01 20.307 19,04 -3,30 0,22

Desembre 13 10.097 17,78 9.794 19,64 19.891 18,65 -2,89 -5,12

Juny 14 9.058 16,21 9.407 18,59 18.465 17,34 -3,16 -9,07

Desembre 14 8.926 15,98 9.156 18,09 18.082 16,98 -0,01 -9,09

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball i Diputació de Barcelona.

Àrea de Desenvolupament Econòmic. Programa Hermes.

En el mes de desembre de 2014, la taxa d’atur registrat se situa en el 17%, 0,3 pp. per sota de la taxa registrada en el mes de juny de 2014 i 1,7 pp. per sota de la taxa registrada en el mes de desembre de 2013. En un altre ordre de coses, cal assenyalar que la taxa d’atur de Sabadell se situa per sobre de la del conjunt de la comarca (15,9%) i de la del total de la província (14,7%).



Gràfic 83 Evolució de la taxa d'atur. Sabadell, V. Occ. i Prov. de Barcelona. Gener 2005-Desembre 2014

6,07,08,0

9,010,011,012,013,014,015,016,017,018,0

19,020,021,0

Gen

er 2

005

Mai

g05

Set

embr

e05

Gen

er 2

006

Mai

g06

Set

embr

e06

Gen

er 2

007

Mai

g07

Set

embr

e07

Gen

er 2

008

Mai

g08

Set

embr

e08

Gen

er 2

009

Mai

g09

Set

embr

e09

Gen

er 2

010

Mai

g10

Set

embr

e10

Gen

er 2

011

Mai

g11

Set

embr

e11

Gen

er 2

012

Mai

g12

Set

embr

e12

Gen

er 2

013

Mai

g13

Set

embr

e13

Gen

er 2

014

Mai

g14

Set

embr

e14

Taxa d'atur

Sabadell

Vallès Occ.

Prov. Bcn

Gràfic 84 Diferència entre la taxa d'atur de Sabade ll i la del V. Occ. Gener 2005-Desembre 2014

0,00,10,20,30,40,50,60,70,80,91,01,11,21,31,41,51,61,7

Gen

er 2

005

Mai

g05

Set

embr

e05

Gen

er 2

006

Mai

g06

Set

embr

e06

Gen

er 2

007

Mai

g07

Set

embr

e07

Gen

er 2

008

Mai

g08

Set

embr

e08

Gen

er 2

009

Mai

g09

Set

embr

e09

Gen

er 2

010

Mai

g10

Set

embr

e10

Gen

er 2

011

Mai

g11

Set

embr

e11

Gen

er 2

012

Mai

g12

Set

embr

e12

Gen

er 2

013

Mai

g13

Set

embr

e13

Gen

er 2

014

Mai

g14

Set

embr

e14

Diferència taxa

Sabadell > Vallès Occ.



Gràfic 85 Diferència de la taxa d'atur de Sabadell i la de la Prov. Barcelona. Gener 05-Desembre 14

0,00,20,40,60,81,01,21,41,61,82,02,22,42,62,83,03,2

Gen

er 2

005

Mai

g05

Set

embr

e05

Gen

er 2

006

Mai

g06

Set

embr

e06

Gen

er 2

007

Mai

g07

Set

embr

e07

Gen

er 2

008

Mai

g08

Set

embr

e08

Gen

er 2

009

Mai

g09

Set

embr

e09

Gen

er 2

010

Mai

g10

Set

embr

e10

Gen

er 2

011

Mai

g11

Set

embr

e11

Gen

er 2

012

Mai

g12

Set

embr

e12

Gen

er 2

013

Mai

g13

Set

embr

e13

Gen

er 2

014

Mai

g14

Set

embr

e14

Diferència taxa

Sabadell > Prov. BCN

En el rànquing de les dotze capitals de comarca de la província de Barcelona, Mataró és la que registra una major taxa d’atur (20,1%, 5,9 pp. per sobre de la del conjunt de la província i 3,1 pp. per sobre de la de Sabadell) i Barcelona és la que té una taxa més baixa (12,8%, 2,3 pp. per sota de la taxa de la província i 5,1 pp. per sota de la de Sabadell). En aquest rànquing, Sabadell ocupa una posició mitjana, amb Mataró, Terrassa, Igualada, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Manresa i Granollers com a capitals que s’hi situen per sobre, i quatre capitals amb una taxa d’atur inferior: Barcelona, Sant Feliu de Llobregat, Berga i Vic.

Taula 43 Taxa d’atur. Capitals de comarca barcelonines. Des. 2013-Des. 2014

Gràfic 86 Taxa d’atur. Capitals de comarca barcelonines. Des. 2014

Taxa d'atur ∆ ∆ ∆ ∆ Diferència

Municipis Des 13 Des 14 13-14 amb Sabadell

Mataró (Maresme) 21,64 20,09 -1,55 3,11

Terrassa (V.Occ) 20,42 18,87 -1,56 1,88

Igualada (Anoia) 19,15 18,10 -1,05 1,12

Vilafranca (Alt Penedès) 18,94 17,93 -1,01 0,94

Vilanova i G. (Garraf) 19,23 17,70 -1,53 0,72

Manresa (Bages) 17,71 17,37 -0,34 0,39

Granollers (V.Or) 18,52 17,12 -1,39 0,14

Sabadell (V.Occ) 18,60 16,98 -1,61 0,00

Vic (Osona) 18,74 16,53 -2,21 -0,45

Berga (Berguedà) 18,44 16,08 -2,37 -0,90

Prov BCN 16,02 14,72 -1,30 -2,26

Sant Feliu de LL. (Baix Llobregat)16,11 14,18 -1,93 -2,80

Barcelona (Barcelonès) 12,86 11,92 -0,94 -5,06

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball i Diputació de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Econòmic. Programa Hermes.

02468

10121416182022

Mat

aró

(Mar

esm

e)

Ter

rass

a (V

.Occ

)

Igua

lada

(A

noia

)

Vila

fran

ca (

Alt

Pen

edès

)

Vila

nova

i G

. (G

arra

f)

Man

resa

(B

ages

)

Gra

nolle

rs (

V.O

r)

Sab

adel

l (V

.Occ

)

Vic

(O

sona

)

Ber

ga (

Ber

gued

à)

Pro

v B

CN

San

t Fel

iu d

e LL

. (B

aix

Llob

rega

t)

Bar

celo

na (

Bar

celo

nès)

Taxa



A Sabadell, en relació amb l’atur per sexe, s’observa una caiguda de l’atur registrat més intensa en els homes (-11,6%; 1.171 aturats menys) que en les dones (-6,5%; 638 aturades menys). Així, a la ciutat es comptabilitzen 9.156 dones i 8.926 homes en situació d’atur. Tal i com ha succeït també a Catalunya, l’atur femení sobrepassa al masculí, i aquest suposa ja el 50,6% del total de persones aturades.

Pel que fa als principals grups d’edat, tots presenten una evolució positiva, reduint el nombre de persones registrades com a aturats. El major descens és el registrat per la població entre 25 i 44 anys, amb una reducció del 15,3% (1.402 persones aturades menys). El grup d’edat d’entre 16 i 24 anys registra un descens del 6,1% (72 desocupats menys). En el cas de les persones de 45 anys i més, la caiguda del nombre d’aturats ha estat del 3,5% (335 aturats menys). El canvi més significatiu en aquest període és el fet que el grup d’aturats més nombrós torna a ser el de persones de 45 anys i més, que ja representen el 50,8% del total d’aturats. En relació amb l’edat i el sexe, la dinàmica és semblant en ambdós sexes: davallada significativa en el col·lectiu d’entre 25 i 44 anys (un 18,3% en els homes i un 11,9% en les dones), davallada menys intensa entre els més joves (un 6,5% en els homes i un 5,6% en les dones) i la menor davallada entre el col·lectiu de 45 anys i més (un 5,3% en els homes i un 1,8% en les dones).

Taula 44 Atur per edat i sexe. Desembre 2013-Desemb re 2014 Homes Dones Total ∆% ∆% ∆% ∆% 2013-2014

Edat 2013 2014 2013 2014 2013 2014 Homes Dones Total

<20 162 182 121 108 283 290 12,35 -10,74 2,47

20-24 498 435 397 381 895 816 -12,65 -4,03 -8,83

25-29 811 650 745 624 1.556 1.274 -19,85 -16,24 -18,12

30-34 1.128 850 1.068 937 2.196 1.787 -24,65 -12,27 -18,62

35-39 1.516 1.245 1.278 1.120 2.794 2.365 -17,88 -12,36 -15,35

40-44 1.355 1.184 1.292 1.181 2.647 2.365 -12,62 -8,59 -10,65

45-49 1.456 1.258 1.290 1.190 2.746 2.448 -13,60 -7,75 -10,85

50-54 1.319 1.252 1.286 1.183 2.605 2.435 -5,08 -8,01 -6,53

55-59 1.264 1.265 1.489 1.472 2.753 2.737 0,08 -1,14 -0,58

>59 588 605 828 960 1.416 1.565 2,89 15,94 10,52

Total 10.097 8.926 9.794 9.156 19.891 18.082 -11,60 -6,51 -9 ,09


Gràfic 87 Estructura d’edats de les persones aturades. Desembre 2014

Gràfic 88 Variació de les persones aturades. Des. 2013-Des. 2014

-25

-20-15

-10

-50

51015

20

<20

20-2

4

25-2

9

30-3

4

35-3

9

40-4

4

45-4

9

50-5

4

55-5

9

>59

Edat

%

Homes Dones

5500 4000 2500 1000 500 2000 3500 5000

16-24

25-44

45 i +

Edat

Homes Dones

26,6%

21,4%

2,7%

24,2%

21,7%

3,4%



En la següent gràfica es representa l’estructura d’edats i sexe tant de l’atur registrat com de la població activa. Fins el semestre anterior, l’atur presentava una estructura comparativament més envellida, ja que els trams en què la distribució relativa de l’atur se situava per sobre de la distribució de la població activa eren els de 45 anys i més en el cas dels homes i els de 50 anys i més en el cas de les dones. En els darrers mesos de 2014, però, s’observa aquest fet, també, en el tram d’edats més joves (16 a 19 anys) en ambdós sexes.

Gràfic 89 Estructura d’edats de l’atur i de la pobl ació activa. Des. 2014

20 15 10 5 0 5 10 15 20

<20

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

>59

Edat

%Actius homes 2014 Actius dones 2014Homes aturats Dones aturades

En relació amb el nivell d’instrucció, cau la xifra d’aturats registrats en totes les categories, fent-ho d’una forma força homogènia entre tots els nivells d’estudis. La major part de les persones aturades de Sabadell (el 65,3%) continuen sent les que tenen un nivell d’estudis d’educació general14. Per sota es trobarien les persones aturades amb estudis primaris (el 10%) i les persones aturades que han realitzat programes de FP15 (el 8,5%). Entre aquests tres nivells formatius es concentra fins al 83,8% de les persones aturades de la ciutat. Pel que fa a l’evolució de les xifres d’atur d’aquests nivells d’instrucció, la disminució més significativa es registra en les persones que compten amb un nivell d’estudis universitaris de primer cicle (un -17,5%; 69 aturats/des menys). També són destacables les davallades en el col·lectiu de persones aturades amb un nivell

14 Una categoria que seria equivalent als estudis de certificat escolar, EGB i BUP, i d’aquí que el seu pes sigui tan gran respecte al total de persones aturades. 15 Formació i inserció professional que no necessita titulació secundària per a la seva realització, o que necessita d’estudis secundaris de primera o segona etapa; FP de grau mitjà i música i dansa de grau mitjà.



d’estudis de programes d’FP (-12,9%; 229 aturats/des menys) i els tècnics i professionals superiors (-12,2%; 149 aturats/des menys).

Taula 45 Atur per nivell d’instrucció. Des. 2013 - Juny/Des. 2014 Desembre 2013 Juny 2014 Desembre 2014 ∆% ∆% ∆% ∆%

Nivell d'estudis Nombre % Nombre % Nombre % Juny 14-Des 14 Des 13-Des 14

Sense estudis 96 0,48 89 0,48 84 0,46 -5,62 -12,50

Primaris Incomplerts 656 3,30 641 3,47 609 3,37 -4,99 -7,16

Primaris 2.049 10,30 1.902 10,30 1.800 9,95 -5,36 -12,15

Programes FP 1.770 8,90 1.630 8,83 1.541 8,52 -5,46 -12,94

Educació General 12.785 64,28 11.941 64,67 11.807 65,30 -1,12 -7,65

Tècnics prof. superiors 1.218 6,12 1.094 5,92 1.069 5,91 -2,29 -12,23

Univ. Primer Cicle 435 2,19 367 1,99 359 1,99 -2,18 -17,47

Univ. Segon Cicle 872 4,38 791 4,28 803 4,44 1,52 -7,91

Altres estudis sec. 10 0,05 10 0,05 10 0,06 0,00 0,00

Total 19.891 100 18.465 100 18.082 100 -2,07 -9,09


Gràfic 90 Distribució de l’atur per nivell d’instrucció. Desembre 2014

Gràfic 91 Variació de l’atur per nivell d’instrucció. Des. 2013- Juny/Des. 2014

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

Sense estudis

Primaris Incomplerts

Primaris

Programes FP

Educació General

Tècnics prof. superiors

Univ. Primer Cicle

Univ. Segon Cicle

Altres estudis sec.

%

65,3%

-20

-15

-10

-5

0

5

10

Sen

sees

tudi

s

Prim

aris

Inco

mpl

erts

Prim

aris

Pro

gram

esF

P

Edu

caci

óG

ener

al

Tèc

nics

prof

.

Uni

v. P

rimer

Cic

le

Uni

v. S

egon

Cic

le

Altr

eses

tudi

s

%

Juny 14-Des 14 Des 13-Des 14

Quant al grup professional, les cinc ocupacions que assoleixen un major percentatge entre les persones aturades a Sabadell són les ocupacions elementals (amb el 29,9%), les ocupacions en la restauració, com a treballadors/es personals o com a venedors/es (amb el 17,3%), l’artesanat i les ocupacions en la indústria i la construcció (amb el 16,7,%), el personal empleat d’oficina, comptable i administratiu (amb l’11,5%) i les ocupacions com a operadors/es d’instal·lacions i màquines i muntadors/es (amb el 9,7%). Entre les cinc acumulen el 85,1% de les persones aturades a la ciutat. Pel que fa a l’evolució interanual de l’atur segons aquests grups professionals, les davallades més significatives s’observen entre l’artesanat i les ocupacions en la indústria i la construcció (-16,2%; 584 aturats menys), els tècnics i professionals de suport (-15,2%; 267 aturats menys) i els directors i gerents (-13,8%; 40 aturats menys). Entre les ocupacions militar la reducció ha estat del 66,7%, però el seu pes dins el conjunt d’aturats és molt petit, per la qual cosa, la mínima variació esdevé un canvi relatiu molt important.



Taula 46 Atur per grup professional. Des. 2013 - Ju ny/Des. 2014 Desembre 2013 Juny 2014 Desembre 2014 ∆% ∆% ∆% ∆%

Grups professionals Nombre % Nombre % Nombre % Juny 14-Des 14 Des 13-Des 14

Ocupacions militars 3 0,02 4 0,02 1 0,01 -75,00 -66,67

Directors i gerents 290 1,46 266 1,44 250 1,38 -6,02 -13,79

Prof. científics i intel·lectuals 966 4,86 852 4,61 863 4,77 1,29 -10,66

Tècnics i prof. de suport 1.761 8,85 1.589 8,61 1.494 8,26 -5,98 -15,16

Empleats oficina comptables i admi. 2.324 11,68 2.133 11,55 2.072 11,46 -2,86 -10,84

Treb. restauració, personals i venedors 3.301 16,60 3.201 17,34 3.136 17,34 -2,03 -5,00

Treb. act. agrícoles, ramaderes i pesqueres 97 0,49 88 0,48 89 0,49 1,14 -8,25

Artesans, treb. indústries i construcció 3.598 18,09 3.153 17,08 3.014 16,67 -4,41 -16,23

Oper. instal·lacions i màquines, i muntadors 2.001 10,06 1.833 9,93 1.756 9,71 -4,20 -12,24

Ocupacions elementals 5.550 27,90 5.346 28,95 5.407 29,90 1,14 -2,58

Total 19.891 100 18.465 100 18.082 100 -2,07 -9,09


Gràfic 92 Distribució de l’atur per grup professional. Desembre 2014

Gràfic 93 Variació de l’atur per grup professional. Des. 2013 – Des. 2014

0 4 8 12 16 20 24 28 32

Ocupacions militars

Directors i gerents

P. científics i intel·lectuals


E. oficina comptables i adm.

T. rest., personals i venedors

T. agríc., ram. i pesqueres

Artesans, t. indústries i const.

O. instal. i màq., i muntadors


%

-30

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

Ocu

paci

ons

milit

ars

Dire

ctor

s i

gere

nts

P. c

ient

ífics

iin

tel·l

ectu

als

Tèc

nics

ipr

of. d

esu

port

E. o

ficin

aco

mpt

able

s i

adm

.T

. res

t.,pe

rson

als

ive

nedo

rsT

. agr

íc.,

ram

. ipe

sque

res

Art

esan

s, t.

indú

strie

s i

cons

t.O

. ins

tal.

im

àq.,

im

unta

dors

Ocu

paci

ons

elem

enta

ls

%

66,7%

Segons els grans sectors d’activitat, els que tenen un major pes dins el mercat de treball de la ciutat experimenten una disminució del nombre de persones registrades com a aturats. La més significativa es registra en el sector de la construcció (-20%; 592 persones aturades menys). També són significatives, si bé de forma menys intensa respecte de la construcció, les davallades de l’atur en el sector de la indústria (-14,8%; 575 aturats menys) i dels serveis (-5,9%; 696 aturats menys). Finalment, el nombre d’aturats sense ocupació anterior augmenta un 2,2% (23 persones aturades més), i l’agricultura un 22,3% (31 aturats més).

Taula 47 Atur per sectors d’activitat econòmica. Des. 2013 – Des. 2014

Gràfic 94 Distribució de l’atur per sectors d’activitat econòmica. Desembre 2014

Des 2013 Des 2014 ∆% ∆% ∆% ∆% Sector Nre. % Nre. % Anual

Agricultura 139 0,70 170 0,94 22,30

Indústria 3.898 19,60 3.323 18,38 -14,75

Construcció 2.959 14,88 2.367 13,09 -20,01

Serveis 11.868 59,67 11.172 61,79 -5,86

Sense oc. anterior 1.027 5,16 1.050 5,81 2,24

Total 19.891 100 18.082 100 -9,09



Indústria18,4%

Serveis61,8%

Sense oc.

anterior5,8%

Cons-trucció13,1%

Agricul-tura

0,9%



Taula 48 Atur per secció d’activitat econòmica. Des . 2013 – Des. 2014

Des 2013 Des 2014 ∆% ∆% ∆% ∆% Activitat Nombre % Nombre % Anual

Agricultura, ramaderia i pesca 139 0,70 170 0,94 22,30

Indústries extractives 11 0,06 7 0,04 -36,36

Indústries manufactureres 3.732 18,76 3.174 17,55 -14,95

Energia elèctrica i gas 18 0,09 14 0,08 -22,22

Aigua, sanejament i gestió de residus 137 0,69 128 0,71 -6,57

Construcció 2.959 14,88 2.367 13,09 -20,01

Comerç a l'engròs i al detall 2.829 14,22 2.628 14,53 -7,10

Transport i emmagatzematge 636 3,20 601 3,32 -5,50

Hostaleria 1.188 5,97 1.163 6,43 -2,10

Informació i comunicacions 275 1,38 254 1,40 -7,64

Activitats financeres i d'assegurances 201 1,01 157 0,87 -21,89

Activitats immobiliàries 123 0,62 113 0,62 -8,13

Activitats professionals i tècniques 878 4,41 724 4,00 -17,54

Activitats administratives i auxiliars 3.214 16,16 3.094 17,11 -3,73

Adm. Pública, Defensa i SS obligatòria 160 0,80 142 0,79 -11,25

Educació 339 1,70 316 1,75 -6,78

Activitats sanitàries i de serveis socials 659 3,31 627 3,47 -4,86

Activitats artístiques i d'entreteniment 203 1,02 183 1,01 -9,85

Altres serveis 973 4,89 931 5,15 -4,32

Activitats de la llar 188 0,95 239 1,32 27,13

Organismes extraterritorials 2 0,01 0 0,00 -100,00

SOA - Sense ocupació anterior 1.027 5,16 1.050 5,81 2,24

Total 19.891 100 18.082 100 -9,09



Per acabar, per seccions d’activitat econòmica, les cinc que registren un major nombre de persones aturades, a desembre de 2014, són les Indústries manufactureres (que concentra el 17,6% de les persones aturades), les Activitats administratives i auxiliars (amb el 17,1%), el Comerç a l’engròs i al detall (amb el 14,5%), la Construcció (amb el 13,1%) i l’Hostaleria (amb el 6,4%). Entre totes cinc aglutinen el 68,7% dels aturats i les aturades de la ciutat. Aquestes cinc seccions d’activitat registren un descens interanual en el nombre d’aturats. Destaca el descens de l’atur a la Construcció, amb 592 persones desocupades menys (un -20%).

3.2.3 El perfil de la persona aturada

Així doncs, el perfil majoritari entre les persones aturades16 a Sabadell es podria sintetitzar en el d’una dona, d’entre 55 i 59 anys, amb un nivell d’educació general, i que en el seu darrer lloc de treball ha desenvolupat una ocupació elemental, en una activitat econòmica enquadrada dins del sector serveis.

16 S’ha de prendre aquest perfil com una mera aproximació al perfil de la persona aturada basat en la freqüència majoritària en cadascuna de les variables de les quals es disposa d’informació: sexe, edat, instrucció, ocupació i activitat.



Taula 49 Perfil de la persona aturada. 2n sem. de 2 013-2n sem. de 2014

2n semestre 2013 2n semestre 2014

Sexe Home (50,8)% Dona (50,6)%

Edat >=35 a <40 (14%) >=55 a <60 (15,1%)

>=55 a <60 (13,8%) >=45 a <50 (13,6%)

Nivell d'instrucció Educació Gral. (64,3%) Educació Gral. (65,3%)

Ocupació Ocupacions elementals (27,9%) Ocupacions elementals (29,9%)

Artesans, treb. indústries i construcció (18,1%) Treb. restauració, personals i venedors (17,3%)

Treb. restauració, personals i venedors (16,6%) Artesans, treb. indústries i construcció (16,7%)


Indústria (19,6%) Indústria (18,4%)


3.2.4 L’atur registrat de persones estrangeres

El mes de desembre de 2014 es va tancar amb 2.586 persones estrangeres inscrites en el registre de l’atur, un 12,5% menys que en el mateix moment de l’any anterior (370 aturats/des menys). Igual que s’observa pel conjunt dels aturats/des, l’atur estranger també cau.

Segons el sexe, la caiguda del nombre d’homes desocupats (-16,6%; 312 aturats menys) és més intensa que la del nombre de dones desocupades (-5,4%; 58 aturades menys). Tot i això, entre aquest col·lectiu segueix pesant més l’atur masculí: el 60,6% dels aturats de nacionalitat estrangera són homes.

Pel que fa a l’edat, l’atur disminueix en tots els grans grups d’edat. La davallada més intensa, en termes relatius, es registra en el grup d’entre 25 i 44 anys (-16,6%; 333 persones aturades menys). El grup de persones de 45 anys i més registra una davallada del -4,2% (33 aturats menys). El grup conformat pels més joves és el que registra una davallada més moderada (-2,4%; 4 persones aturades menys).

Taula 50 Atur de persones estrangeres per edat i se xe. Des. 2013 - Des. 2014

Homes Dones Total ∆% ∆% ∆% ∆% 2013-2014

Edat 2013 2014 2013 2014 2013 2014 Homes Dones Total

<20 20 25 12 9 32 34 25,00 -25,00 6,25

20-24 73 70 61 58 134 128 -4,11 -4,92 -4,48

25-29 129 105 152 127 281 232 -18,60 -16,45 -17,44

30-34 333 215 217 214 550 429 -35,44 -1,38 -22,00

35-39 432 347 223 196 655 543 -19,68 -12,11 -17,10

40-44 339 296 176 168 515 464 -12,68 -4,55 -9,90

45-49 284 227 105 116 389 343 -20,07 10,48 -11,83

50-54 157 166 73 73 230 239 5,73 0,00 3,91

55-59 73 75 41 42 114 117 2,74 2,44 2,63

>59 38 40 18 17 56 57 5,26 -5,56 1,79

Total 1.878 1.566 1.078 1.020 2.956 2.586 -16,61 -5,38 -12,5 2


Si es fa el creuament entre el sexe i l’edat, l’atur disminueix en gairebé tots els trams d’edat. La davallada més significativa, en termes relatius, s’observa en



els homes d’entre 25 i 44 anys (-21,9%; 270 aturats menys), mentre que les dones del mateix grup d’edat experimenten un descens més moderat (-8,2%; 63 aturades menys). En el tram d’edats compreses entre els 16 i els 24 anys, es produeix una davallada entre les dones (un -8,2%; 6 aturades menys), mentre que augmenta entre els homes (un 2,2%; 2 aturats més). Finalment, les persones aturades de 45 anys i més presenten també una variació diferenciada segons el sexe; es redueix el nombre d’aturats homes (un -8%; 44 aturats menys) i augmenta en el cas de les dones (4,6%; 11 aturades més).

Gràfic 95 Estructura d’edats de les persones aturades estrangeres. Desembre 2014

Gràfic 96 Variació de l'atur de persones estrangeres. Des. 2013-Des. 2014

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

<20

20-2

4

25-2

9

30-3

4

35-3

9

40-4

4

45-4

9

50-5

4

55-5

9

>59

Edat

%

Homes Dones

1000 500 0 500 1000

16-24

25-44

45 i +

Edat

Homes Dones

19,6%

37,2%

9,6%

2,6%3,7%

27,3%

En relació amb el nivell d’instrucció, la majoria de les persones estrangeres en situació d’atur (el 68,1%) tenen un nivell d’estudis d’educació general. En segon terme se situarien les persones aturades, d’entre aquest col·lectiu, que compten amb estudis primaris (un 14%) i, a continuació, les que manifesten tenir estudis primaris incomplets (el 10,3%). Entre aquests tres nivells, s’aglutina ja al 92,4% del conjunt de les persones aturades estrangeres de Sabadell. En termes de variació interanual, la davallada més intensa, en xifres absolutes, s’observa en les persones amb un nivell d’estudis d’educació general (-11,3%; 225 aturats/des menys).

Taula 51 Atur de persones estrangeres per nivell d’ instrucció. Desembre 2013 - Juny/Desembre 2014

Desembre 2013 Juny 2014 Desembre 2014 ∆% ∆% ∆% ∆% Nivell d'estudis Nombre % Nombre % Nombre % Juny 14-Des 14 Des 13-Des 14

Sense estudis 62 2,10 53 1,96 54 2,09 1,89 -12,90

Primaris Incomplerts 313 10,59 302 11,14 267 10,32 -11,59 -14,70

Primaris 442 14,95 392 14,46 361 13,96 -7,91 -18,33

Programes FP 57 1,93 60 2,21 54 2,09 -10,00 -5,26

Educació General 1.986 67,19 1.813 66,90 1.761 68,10 -2,87 -11,33

Tècnics prof. superiors 24 0,81 16 0,59 22 0,85 37,50 -8,33

Primer Cicle 14 0,47 15 0,55 14 0,54 -6,67 0,00

Segon Cicle 58 1,96 58 2,14 53 2,05 -8,62 -8,62

Altres estudis secundaris 0 0,00 1 0,04 0 0,00 -100,00 -

Total 2.956 100 2.710 100 2.586 100 -4,58 -12,52




Gràfic 97 Distribució de l’atur de persones estrangeres per nivell d'instrucció. Desembre 2014

Gràfic 98 Variació de l'atur per. estrangeres per niv. d'instrucció. Desembre 13- Juny/Desembre 2014

-30-20-10

01020304050

Sen

sees

tudi

s

Prim

aris

Inco

mpl

erts

Prim

aris

Pro

gram

esF

P

Edu

caci

óG

ener

alT

ècni

cspr

of.

supe

riors

Prim

er C

icle

Seg

on C

icle

%

Juny 14-Des 14

Des 13-Des 14

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

Sense estudis

Primaris Incomplerts

Primaris

Programes FP

Educació General

Tècnics prof. superiors

Primer Cicle

Segon Cicle

Altres estudis secundaris

%

68,1%

Quant a la distribució entre els diferents grups professionals, les que assoleixen un major pes entre les persones estrangeres en situació d’atur a Sabadell continuen sent les ocupacions elementals (amb el 50,7% de les persones aturades d’aquest col·lectiu), l’artesanat i les ocupacions en la indústria i la construcció (amb el 20,2%) i les ocupacions en la restauració, com a treballadors/es personals o com a venedors/es (amb el 14,4%). Entre les tres ocupacions acumulen fins al 85,3% de les persones estrangeres en situació d’atur a Sabadell. L’únic grup professional que registra un augment de l’atur en el darrer any és el dels empleats d’oficina comptables i administratius (14,5%; 11 aturats/des més).

Taula 52 Atur de persones estrangeres per grup prof essional. Desembre 2013 - Juny/Desembre 2014

Desembre 2013 Juny 2014 Desembre 2014 ∆% ∆% ∆% ∆% Grups professionals Nombre % Nombre % Nombre % Juny 14-Des 14 Des 13-Des 14

Ocupacions militars 0 0,00 0 0,00 0 0,00 - -

Directors i gerents 9 0,30 9 0,33 8 0,31 -11,1 -11,1

Prof. científics i intel·lectuals 52 1,76 44 1,62 49 1,89 11,4 -5,8

Tècnics i prof. de suport 98 3,32 80 2,95 82 3,17 2,5 -16,3

Empleats oficina comptables i admi. 76 2,57 79 2,92 87 3,36 10,1 14,5

Treb. restauració, personals i venedors 398 13,46 358 13,21 373 14,42 4,2 -6,3

Treb. act. agrícoles, ramaderes i pesqueres 31 1,05 29 1,07 22 0,85 -24,1 -29,0

Artesans, treb. indústries i construcció 670 22,67 569 21,00 523 20,22 -8,1 -21,9

Oper. instal·lacions i màquines, i muntadors 175 5,92 156 5,76 132 5,10 -15,4 -24,6

Ocupacions elementals 1.447 48,95 1.386 51,14 1.310 50,66 -5,5 -9,5

Total 2.956 100 2.710 100 2.586 100 -4,6 -12,5

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.Nota: A partir de gener de 2011 la classificació d'ocupacions que s'utilitza és la nova Classificació Nacional d'Ocupacions (CNO-2011), que subtitueix la CCO-94. Per tant no es poden comparar aquestes dades amb les d'anys anteriors.



Gràfic 99 Distribució de l’atur de persones estrangeres per grup professional. Desembre 2014

Gràfic 100 Variació de l’atur de persones estrangeres per grup professional. Desembre 13- Juny/Desembre 2014

0 10 20 30 40 50 60

Ocupacions militars

Directors i gerents

P. científics i intel·lectuals


E. oficina comptables i adm.

T. rest., personals i venedors

T. agríc., ram. i pesqueres

Artesans, t. indústries i const.

O. instal. i màq., i muntadors


%

-30-25-20-15-10-505

101520

Dire

ctor

s i

ger

ent

s

P. c

ient

ífics

iin

tel·l

ect

uals

Tèc

nics

ip

rof.

desu

port

E. o

ficin

aco

mpt

able

s i

adm

.

T. r

est.,

pers

onal

s i

vene

dors

T. a

gríc

.,ra

m. i

pes

que

res

Arte

san

s, t.

ind

ústr

ies

ico

nst.

O. i

nsta

l. i

màq

., i

mu

ntad

ors

Ocu

paci

ons

ele

me

nta

ls

%

Des 13-Des 14

Pel que fa al pes dels grans sectors d’activitat entre l’atur estranger a Sabadell, sobresurten, un cop més, els serveis, amb el 51,2% de les persones estrangeres en situació d’atur. La construcció i la indústria, al seu torn, concentren el 21,8% i el 9,6%, respectivament. Les persones aturades, de nacionalitat estrangera, sense una ocupació suposen, al seu torn, el 13,8%. Pel que fa a l’evolució dels diferents sectors, els serveis registren la davallada menys intensa, en termes relatius, de les seves xifres d’atur (un -13,4%), evolució molt semblant a la de la indústria (-13,9%), mentre que la construcció redueix el seu nombre de persones aturades de forma més intensa, un -22,2%. Les persones estrangeres aturades sense ocupació anterior registren un augment del 7,5%, i del 13,4% en el cas de l’agricultura.

Taula 53 Atur de persones estrangeres per sectors d’activitat econòmica. Des. 2013- Des. 2014

Gràfic 101 Distribució de l’atur per. estrangeres per sectors d'activitat econòmica. Des. 14

Desembre 2013 Desembre 2014 ∆% ∆% ∆% ∆% Sector Nre. % Nre. % Anual

Agricultura 82 2,77 93 3,60 13,41

Indústria 287 9,71 247 9,55 -13,94

Construcció 726 24,56 565 21,85 -22,18

Serveis 1.528 51,69 1.323 51,16 -13,42

Sense oc. anterior 333 11,27 358 13,84 7,5

Total 2.956 100 2.586 100 -12,52



Serveis51,2%

Sense oc. anterior13,8%

Indústria9,6%

Cons-trucció21,8%

Agricul-tura

3,6%

Per acabar, es pot aproximar el que seria el perfil de la persona aturada estrangera a Sabadell. En aquest cas es tractaria d’un home, d’entre 35 i 39 anys, amb un nivell d’educació general, i que en la darrera ocupació ha desenvolupat una ocupació elemental, en el sector serveis.



Taula 54 Perfil de la persona aturada estrangera. 2 n sem. 2013-2n sem. 2014 2n semestre 2013 2n semestre 2014

Sexe Home (63,5%) Home (60,6%)

Edat >=35 a <39 (22,2%) >=35 a <40 (21%)

>=30 a <35 (18,6%) >=40 a <45 (17,9%)

Nivell d'instrucció Educació Gral. (67,2%) Educació Gral. (68,1%)

Ocupació Ocupacions elementals (49%) Ocupacions elementals (50,7%)

Artesans, treb. indústries i construcció (22,7%) Artesans, treb. indústries i construcció (20,2%)

Treb. restauració, personals i venedors (13,5%) Treb. restauració, personals i venedors (14,4%)


Construcció (24,6%) Construcció (21,8%)


3.3 Prestacions per desocupació

En aquesta edició de l’Informe de Conjuntura, analitzarem una nova variable dins del mercat de treball, concretament les prestacions per desocupació. En finalitzar l’any 2014 es registren un total de 10.176 desocupats que perceben algun tipus de prestació per desocupació, ja sigui una prestació, un subsidi o una renda activa d’inserció. En relació amb el nombre de persones aturades, un 56,3% d’aquestes percep algun tipus de prestació. Aquesta cobertura és 1,6 pp. superior a la que es dóna a la comarca, però 0,6 pp. inferior a la de la província. La cobertura de prestació d’aquest desembre de 2014 és 4 pp. inferior a la que es registrava el desembre de 2013 (61,3%).

Des de l’inici de la sèrie analitzada, l’any 2009, el nombre de prestacions per desocupació ha experimentat un descens any rere any. Aquest descens és marcadament més pronunciat el darrer any 2014, que finalitza amb un 16,5% menys de prestacions que en el mateix moment de l’any anterior (2.013 prestacions menys). Analitzant les dades per tipus de prestació, s’observa una disminució de les prestacions de nivell contributiu en un 23,4% (1.249 prestacions menys). L’evolució és similar en el cas dels subsidis per desocupació, tot i que de manera menys intensa, ja que la disminució és del 15,6% (897 prestacions menys). Per contra, es dóna un augment interanual del 12,1% del nombre de rendes actives d’inserció (133 prestacions més).

Gràfic 102 Evolució de la cobertura de prestació. Des. 09-Des. 2014

Taula 55 Beneficiaris de prestacions per desocupació per tipus. Des. 2013-Des. 2014

AnyNivell

contributiu

Nivell assistencial

(subsidi)

Renda activa

d´insercióTotal

beneficiaris∆% ∆% ∆% ∆%

Anual

2009 9.231 5.615 215 15.061 -

2010 7.397 6.467 386 14.250 -5,38

2011 6.798 6.132 682 13.612 -4,48

2012 6.589 5.952 979 13.520 -0,68

2013 5.329 5.757 1.103 12.189 -9,84

2014 4.080 4.860 1.236 10.176 -16,51

Font: Diputació de Barcelona.

0

20

40

60

80

100

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Amb prestació Sense prestació

%



3.4 Expedients de regulació d’ocupació

Durant la segona meitat de 2014 s’han autoritzat 4 expedients de regulació de l’ocupació a la ciutat, la xifra més baixa del període analitzat, i un 87,1% inferior a la registrada en el mateix període de 2013 (27 expedients menys). La meitat d’aquests expedients han estat de reducció (el 50%), seguits pels de rescissió (el 25%) i suspensió (el 25%).

Tanmateix, quant al nombre de treballadors/es afectats/des (20), també es registra un important descens respecte del segon semestre de 2013 (-94,6%; 350 treballadors afectats menys). També suposa la xifra més baixa de la sèrie analitzada. La ràtio entre treballadors/es i expedients és de 5 persones afectades per cada expedient. El 75% de les persones afectades són homes i el 25% són dones.

Segons els grans sectors d’activitat, la major part de les persones afectades pertanyen als sectors dels serveis i la indústria (50% i 45%, respectivament).

Taula 56 Regulació de l’ocupació. 2n sem. 2009 – 2n sem. 2014 2009 2010 2011 2012 2013 2014 %

Expedients autoritzats

Reducció 2 30 8 19 12 2 50,0

Rescissió 20 9 6 11 6 1 25,0

Suspensió 45 4 22 26 13 1 25,0

Total 67 43 36 56 31 4 100

Treballadors/es afectats*

Reducció 12 339 105 94 44 2 10,0

Rescissió 245 497 65 101 176 9 45,0

Suspensió 542 70 200 245 150 9 45,0

Total 799 906 370 440 370 20 100


Observatori del Treball. 11,93 21,07 10,28 7,857 11,94 5

* Per expedients autoritzats.

Taula 57 Treballadors/es afectats/des per ERO per sectors d’activitat. 2n sem. 2014

Gràfic 103 Distribució treballadors/des afectats/des per ERO per sectors d’activitat. 2n sem. 2014

Sectors Nombre %

Agricultura 0 0,00

Construcció 1 5,00

Indústria 9 45,00

Serveis 10 50,00

Total 20 100

Font: Generalitat de Catalunya. Departament

d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Serveis50%

Indústria45%

Construc-ció5%



3.5 Sinistralitat laboral

En el període comprés entre els mesos de juliol i desembre de 2014 es van computar un total de 4.180 accidents laborals al Vallès Occidental17. Aquesta xifra representa, en termes de variació interanual, un augment del 12,4%; una taxa que equival a 460 accidents més respecte al mateix període de l’any anterior. D’aquesta manera, l’Índex de sinistralitat laboral18 es col·loca en els 1.558,3 accidents laborals per cada 100.000 llocs de treball, un 7,6% per sobre de la xifra de l’any anterior.

Taula 58 Sinistralitat laboral. Vallès Occidental. 1r sem. 1996-2n sem. 2014 Any Lleus % Greus % Mortals % Total

1996 7.607 98,83 85 1,10 5 0,06 7.697

1997 9.229 98,83 101 1,08 8 0,09 9.338

1998 10.621 98,86 112 1,04 10 0,09 10.743

1999 11.981 98,84 125 1,03 15 0,12 12.121

2000 12.941 99,20 94 0,72 11 0,08 13.046

2001 12.910 99,04 118 0,91 7 0,05 13.035

2002 12.571 99,18 96 0,76 8 0,06 12.675

2003 10.908 99,18 80 0,73 10 0,09 10.998

2004 10.499 98,98 95 0,90 13 0,12 10.607

2005 9.919 99,19 77 0,77 4 0,04 10.000

2006 10.198 99,17 76 0,74 9 0,09 10.283

2007 11.568 99,36 70 0,60 5 0,04 11.643

2008 8.699 98,96 83 0,94 8 0,09 8.790

2009 6.377 99,13 48 0,75 8 0,12 6.433

2010 5.976 99,30 42 0,70 0 0,00 6.018

2011 4.956 99,32 29 0,58 5 0,10 4.990

2012 3.668 99,08 29 0,78 5 0,14 3.702

2013 3.691 99,22 24 0,65 5 0,13 3.720

2014 4.154 99,38 22 0,53 4 0,10 4.180


Nota: accidents en jornada de treball amb baixa.

Pel que fa a la distribució de la sinistralitat pels grans sectors d’activitat, el major nombre d’accidents laborals es comptabilitza, com és lògic, per la pròpia grandària del sector, en els serveis –concentra el 71% dels treballadors/es assalariats/des–. Així, un 57,6% dels accidents laborals que s’han hagut de lamentar (2.407 accidents) s’han esdevingut en activitats enquadrades dins d’aquest sector. No obstant això, també cal destacar la sinistralitat de la indústria i de la construcció que, tot i ser sectors més petits i, per tant, tenir un menor pes respecte al conjunt del treball assalariat (del 25% i del 4%, respectivament), aglutinen el 33,5% i el 8,6% dels accidents laborals, en un i l’altre cas.

17 Aquesta informació només està disponible fins a l’àmbit comarcal. 18 Nombre d’accidents laborals per cada 100.000 llocs de treball assalariat.



Gràfic 104 Sinistralitat per sectors d’activitat. Vallès Occidental. 2n sem. 2014

Agricultura0,3%

Indústria33,5%

Construcció8,6%

Serveis57,6%



Característiques de la població en relació amb l’ac tivitat econòmica. Cens de 2011 Observatori de l’Economia Local de Sabadell La població activa de Sabadell representava el 22,5% de la població activa del conjunt de la comarca del Vallès Occidental. La població ocupada del municipi suposava el 22,1% de la població ocupada comarcal. Segons les dades del darrer Cens de Població i Habitatges, realitzat l’any 2011, el 53,6% de la població de Sabadell era activa, i el 39% estava ocupada. Analitzant l’evolució des de l’anterior cens, el de l’any 2001, s’observa com augmenta la població activa en gairebé 4 punts percentuals, mentre que la població ocupada disminueix en 5,4 punts. Si es compara la situació de Sabadell amb la de la comarca i el conjunt català, el pes de la població activa era inferior que en els altres dos àmbits (55,2% i 54,7% respectivament), a l’igual que la població ocupada (40,9% i 40,6% respectivament). Aquest fet es repetia també l’any 2001. Població de Sabadell en relació a l’activitat. Pes sobre la població total La disminució de la població ocupada s’encaixa en el context econòmic de crisi, i que també va provocar un important increment de la població desocupada, que l’any 2001 representava el 5,2% de la població i que el 2011 arribava al 14,6%. Per contra, la població inactiva va registrar una davallada de 4 punts percentuals, passant del 50,4% el 2001 al 46,4% el 2011. Els principals col·lectius que composen aquest conjunt de població són els jubilats i pensionistes, i els estudiants. En ambdós casos es va produir un augment del seu pes dins la població total. El primer suposava el 19,6% de la població del municipi (l’any 2001 era el 16,3%); i el segon en representava el 18,5% (l’any 2001 era el 18%). Així, la davallada del col·lectiu de població inactiva, s’explica per l’important descens de les persones amb invalidesa laboral permanent, que suposaven el 2% de la població (l’any 2001 era el 3,4%), i de la població en altres situacions, que passa del 12,8% de la població el 2001 al 6,4% el 2011. Es visualitzen importants canvis en l’estructura de la població ocupada de Sabadell si s’analitza segons els grans sectors d’activitat. Si l’any 2001 el sector serveis aglutinava més de la meitat dels ocupats (58,9%), l’any 2011 el seu pes s’eleva fins al 73,6%. En canvi, els altres dos sectors importants dins la ciutat, com són la indústria i la construcció, van registrar un important descens del seu pes dins de la població ocupada. La indústria perd en aquest interval de temps 11,1 pp., passant a representar el 19,5% de la població ocupada. Per la seva banda, la construcció perd 3,4 pp. i passa a representar el 6,6%.

49,6

44,4

5,2

50,4

3,4 16

,3

18,0

12,8

53,6

39,0

14,6

46,4

19,6

18,5

6,42,

0

0

10

20

30

40

50

60

Poblacióactiva

Poblacióocupada

Poblaciódesocupada

Poblacióinactiva

Personaamb

invalidesalaboral

permanent

Jubilat,prejubilat,

pensionistao rendista

Estudiants Una altrasituació

%

2001 2011



Pes i evolució de la població ocupada segons branc a d’activitat a Sabadell La població activa masculina ha experimentat alts i baixos en la sèrie de censos i padrons des de l’any 1986, amb un creixement absolut significatiu en el decenni 2001 – 2011 (5.435 homes actius més; un 10,6%). Tot i aquest augment, el pes de la població activa masculina respecte del conjunt de la població masculina es va veure lleugerament reduït: d’un 57,8% l’any 2001 a un 56,4% l’any 2011 (-1,4 pp.). Per altra banda, l’evolució de les taxes d’activitat femenines en tot el període analitzat és creixent. L’any 1986. el pes de la població activa femenina respecte del conjunt de la població femenina del municipi era del 24,8%. Aquest pes s’ha anat incrementant després de cada cens i padró, fins arribar al 50,9% l’any 2011. Per primera vegada, doncs, més de la meitat de la població femenina del municipi era activa. Població de Sabadell en relació a la seva activitat segons sexe. Any 2011 En ambdós sexes, el pes de la població activa en el conjunt de la població era inferior al que es donava al Vallès Occidental (57,5% homes i 53% dones) i a Catalunya (58,3% homes i 51,9% dones).

41,7

14,7

43,6

1,8 17

,8

19,0

5,0

50,9

36,4

14,4

49,1

2,1 21

,3

18,0

7,7

56,4

0

10

20

30

40

50

60

Poblacióactiva

Poblacióocupada

Poblaciódesocupada

Poblacióinactiva

Personaamb

invalidesalaboral

permanent

Jubilat,prejubilat,

pensionistao rendista

Estudiants Una altrasituació

%

Homes Dones

0,5

30,6

10,1

58,9

0,3

19,5

6,6

73,6

0

20

40

60

80

Agricultura Indústria Construcció Serveis

%

2001 2011



Si comparem els resultats segons sexe i activitat, s’observa com les diferències es reduïen en termes d’ocupació: la taxa d’ocupació femenina era del 36,4%, vers el 39% de la masculina, una diferència inferior a la que s’observava 10 anys abans (8,2 pp.). Tal i com succeeix amb l’evolució del pes de la població activa, el pes de la població ocupada masculina es va reduir entre l’any 2001 i el 2011 en 5,4 pp., mentre que la població ocupada femenina va augmentar en 0,2 pp. Variació intercensal (2001-2011) de la població en relació amb l’activitat segons sexe Pel que fa a la població inactiva, el percentatge de població masculina inactiva l’any 2011 era del 43,6%, vers el 49,1% en el cas de les dones. En termes d’evolució intercensal (2001 – 2011), creix el pes de la població inactiva masculina (en 1,4 pp.), i davalla la població inactiva femenina (9 pp.). Tot i això, la presència de dones inactives continua sent majoritària (51.725 dones vers 43.888 homes). En relació a la població desocupada, el context econòmic en el que es dóna el cens de 2011, deixa constància principalment del fort augment de la població desocupada, tant en el cas dels homes com en el cas de les dones. La població desocupada masculina és la que va experimentar un augment més intens, un 252,7% (10.638 homes desocupats més). La població desocupada femenina va augmentar en el mateix període un 185,6% (9.868 dones desocupades més). L’anàlisi de la població ocupada segons situació professional assenyala diferències segons el sexe de la persona. Quan es fa referència a empresaris, ja tinguin o no personal assalariat al seu càrrec, el percentatge d’homes és majoritari: El 66,1% dels empresaris amb personal assalariat eren homes, així com el 63% dels empresaris sense personal assalariat. Aquesta relació canvia quan fem referència als assalariats: en el cas dels assalariats fixos, els percentatges s’anivellen (51,9% eren homes i 48,1% eren dones); en els cas dels assalariats eventuals, la presència de dones és majoritària (43,4% eren homes i 56,6% eren dones). Quan es fa referència a una economia més informal, com és el cas dels ajuts familiars (aquells treballs sense remunerar en negocis familiars), les dones tenien una major presència (67,1%). En canvi, entre els membres de cooperatives, tres de cada quatre són homes (72,6%). Aquests resultats fan palesa la major presència de dones en situacions professionals més eventuals i precàries.

10,636,1

21,616,83,7

-11,0

12,8-1,1

252,7

185,6215,3

-5,3-50

0

50

100

150

200

250

300

Homes Dones Total

%

Població activa Població inactiva Població ocupada Població desocupada



Població ocupada segons situació professional i sex e. 2011

Aquestes diferències segons sexe també queden recollides en l’anàlisi segons la situació professional. Així, les ocupacions on hi havia una major presència d’homes eren els artesans i treballadors qualificats de la indústria (83,1%), els instal·ladors i muntadors (76,6%), els directors i gerents (75,3%), les ocupacions militars (73,4%), els treballadors qualificats primari (69,5%) i els tècnics de suport (65,5%). En canvi, hi havia una major presència de dones entre els empleats administratius (65,8%), els treballadors dels serveis (63,3%), les ocupacions elementals (59,8%) i entre els tècnics i científics (58,7%) Així, les ocupacions administratives i de serveis continuaven sent les més feminitzades l’any 2011. Població ocupada segons situació professional i sex e. 2011

63,051,9

43,432,9

72,6

52,3

33,9 37,048,1

56,667,1

27,4

47,7

66,1

0

25

50

75

100

Empresarisamb personal

assalariat

Empresarissense

personalassalariat

Assalariatsfixos

Assalariatseventuals

Ajutsfamiliars

M embres decooperatives

Total

%

Homes Dones

41,3

65,5

34,1 36,7

69,583,1

76,6

40,2

73,4

52,3

24,7

58,7

34,5

65,8 63,3

30,516,9

23,4

59,8

26,6

47,7

75,3

0

25

50

75

100

Directors igerents

Tècnicscientí f ics

Tècnics desuport

Empleatsadministrat ius

Treballadorsserveis

Treballadorsqualif icats

primari

Artesans it reballadorsqualif icatsindústria

Instal·ladors imuntadors

Ocupacionselementals

Ocupacionsmilitars

Total

%

Homes Dones



La diferència segons sexe és significativa, també, pel que fa a la distribució de les ocupacions a temps parcial19: l’any 2011, el 6% dels homes tenia una ocupació a temps parcial, percentatge que arribava al 20,1% en el cas de les dones. Pel que fa a la distribució de les tasques domèstiques, cura o treball no remunerat el 62% de la població de 16 anys i més de Sabadell realitzava almenys algun tipus de tasca domèstica, cura o treball no remunerat. L’activitat que realitzaven de manera més àmplia, és la d’encarregar-se de la major part de les tasques domèstiques de la seva llar (el 49,8% de la població de 16 i més anys).

19 Les ocupacions a temps parcial són aquelles en que s’ha acordat la prestació de serveis durant un número d’hores al dia, a la setmana, al mes o a l’any inferior a la jornada de treball de un treballador a temps complert comparable (Font: Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social). En el cas analitzat, es prenen de referència les ocupacions amb una prestació de serveis inferior a 31 hores setmanals.

Distribució de l’ocupació a temps parcial

segons sexe. Any 2011

Pes de l’ocupació a temps parcial en la

població ocupada segons sexe . Any 2011

20,1

6,0

0

10

20

30

Temps parcial

%

Homes Dones29,4%

70,6%

Homes Dones



Distribució de les tasques domèstiques, de cura i treball no remunerat segons sexe entre

la població de 16 anys i més. Any 2011 L’anàlisi de les tasques domèstiques, cura o treball no remunerat segons sexe assenyala diferències importants. La primera diferència que s’observa és en el percentatge de persones que diuen que no van realitzar cap tasca domèstica, cura o treball no remunerat: un 52,6% en el cas dels homes i un 24,4% en el cas de les dones. L’altra diferència significativa la localitzem en les tasques de la llar; el 67,8% de les dones van respondre afirmativament a aquesta pregunta, percentatge significativament superior al registrat en el cas dels homes (30,5%). En la resta de tasques, els percentatges s’equiparen. Així, pel que fa a la cura de menors, el percentatge de dones que van respondre afirmativament aquesta qüestió era 24,8%, 5,3 pp. per sobre del % registrat en el cas dels homes. Les diferències segons sexe encara minven més en l’atenció de persones amb problemes de salut (un 9% en les dones i un 6,4% en les homes) i en tasques benèfiques o de voluntariat (3,8% i 3,5% respectivament). Distribució de les tasques domèstiques, de cura i treball no remunerat segons sexe

19,5

6,4

3,5

30,5

52,6

24,8

9,0

3,8

67,8

24,4

0

25

50

75

Cuidar a un menorde 15 anys

Cuidar a unapersona ambproblemes de

salut

Tasquesbenèfiques o

voluntariat social

Encarregar-se dela major part de

tasquesdomèstiques de la

seva llar

No va realitzar capd'aquestes

tasques

%

Homes Dones

40,0 46,729,7

66,9

57,5 60,0 53,370,3

33,1

42,5

0

25

50

75

100

Cuidar a un menorde 15 anys

Cuidar a unapersona ambproblemes de

salut

Tasquesbenèfiques o

vo luntariat social

Encarregar-se dela major part de

tasquesdomèstiques de la

seva llar

No va realitzarcap d'aquestes

tasques

%

Homes Dones

�

Formació professional i universitària

Formació professional PQPI

Estudis universitaris

Ajuntament de Sabadell. Servei d’Educació



4 Formació professional i universitària

4.1 Formació professional

A Sabadell hi ha un total de 10 centres amb oferta de formació professional, 6 públics i 4 privats (els mateixos que el curs passat), que escolaritzen 4.282 alumnes en 152 grups o línies, que suposa una ràtio global de 28,2 alumnes per aula. En aquest total, s’han inclòs els ensenyaments de grau superior d’Arts plàstiques i disseny. En relació al curs passat significa un augment de 71 alumnes, un 1,7% més (60 en el sector públic i 11 en el privat o concertat). Cal afegir, a part, el curs d’accés als cicles de grau superior, que s’imparteix a 6 centres, amb 10 grups i 279 alumnes.

La distribució de l’alumnat dels cicles formatius és de 3.442 en centres públics (un 83,0%) i de 709 en centres concertats (17,0%). L’alumnat d’Arts plàstiques i disseny és de 131.

El total d’alumnes de Grau mitjà és de 2.400, 2.024 en centres públics i 376 en centres privats o concertats. En total, 105 alumnes més en relació amb el curs passat (76 més al sector públic i 29 al concertat).

El total d’alumnes de Grau superior és de 1.882 (inclosos els 131 d’Arts plàstiques i disseny) que representen 34 menys que el curs passat, 1.549 en centres públics i 333 en centres privats/concertats, amb disminucions de 16 i 18 alumnes, respectivament.

En conjunt, de les 22 famílies professionals possibles, a Sabadell s’ofereixen cicles formatius de les 17 famílies següents: Activitats físiques i esportives, Administració i gestió, Arts gràfiques, Comerç i màrqueting, Edificació i obra civil, Electricitat i electrònica, Fabricació mecànica, Fusta, moble i suro, Imatge i so, Imatge personal, Indústries alimentàries, Informàtica i comunicacions, Instal·lació i manteniment, Sanitat, Serveis socioculturals i a la comunitat, Tèxtil, confecció i pell I Transport i manteniment de vehicles. I de 2 famílies dels ensenyaments d’arts plàstiques i disseny: Disseny gràfic i Arts aplicades a la indumentària. També s’imparteix per un cicle de la família dels Ensenyaments esportius de règim especial.

Respecte al curs passat hi ha 2 cicles grau mitjà de nova oferta: Electromecànica de vehicles automòbils industrials i Gestió administrativa (àmbit jurídic).



Taula 59 Alumnat de cicles formatius (grau mitjà i superior) per famílies professionals. Curs 14-15

Família Nombre % Nombre % Nombre %

Activitats físiques i esportives 48 2,0% 48 1,2%

Administració i gestió 252 10,5% 194 11,1% 446 10,7%

Arts gràfiques 108 4,5% 37 2,1% 145 3,5%

Comerç i màrqueting 102 4,3% 89 5,1% 191 4,6%

Edif icació i obra civil 35 2,0% 35 0,8%

Electricitat i electrònica 144 6,0% 148 8,5% 292 7,0%

Ensenyaments esportius de règim especial 19 0,8% 19 0,5%

Fabricació mecànica 73 3,0% 74 4,2% 147 3,5%

Fusta, moble i suro 62 2,6% 31 1,8% 93 2,2%

Imatge i so 36 2,1% 36 0,9%

Imatge personal 196 8,2% 20 1,1% 216 5,2%

Indústries alimentàries 33 1,4% 33 0,8%

Informàtica i comunicacions 242 10,1% 228 13,0% 470 11,3%

Instal·lació i manteniment 60 2,5% 65 3,7% 125 3,0%

Sanitat 484 20,2% 375 21,4% 859 20,7%

Serveis socioculturals i a la comunitat 178 7,4% 253 14,4% 431 10,4%

Tèxtil, confecció i pell 48 2,0% 35 2,0% 83 2,0%

Transport i manteniment de vehicles 351 14,6% 131 7,5% 482 11,6%

Total 2.400 100% 1.751 100% 4.151 100%

Arts plàstiques i disseny

Arts aplicades a la indumèntaria 33 25,2% 33 25,2%

Disseny gràfic 98 74,8% 98 74,8%

Total 131 100% 131 100%

Total 2.400 1.882 4.282

Font: Ajuntament de Sabadell. Departament d'Educació.

Grau Mitjà Grau Superior Total

A Sabadell s’ofereixen 23 cicles de grau mitjà (22 de règim general i 1 de règim especial) i 24 de grau superior, distribuïts en 5 centres públics i 4 privats/concertats (no inclosos els d’arts plàstiques i disseny).

Quant a la distribució per tipus de centre, es poden cursar 22 cicles de grau mitjà al sector públic i 8 en centres privats/concertats.

Pel que fa al grau superior, es poden realitzar 20 cicles formatius en centres públics i 8 en centres privats/concertats.

Coincideixen en tots dos sectors un total de 10 cicles. D’oferta exclusiva al sector públic n’hi ha 29 i només al sector privat/concertat, 5.

S’ofereixen també 3 cicles de grau superior d’Arts plàstiques i disseny a l’Escola Municipal d’Art Illa.



Taula 60 Alumnat de cicles formatius de grau mitjà per especialitats. Curs 2014-2015

Família professional i denominació Nombre % Nombre % Nom bre %

Activitats físiques i esportives

Conducció d'activ. Físicoesportives medi natural 48 3,2% - 48 2,0%

Administració i gestió

Gestió administrativa 113 7,5% 108 12,2% 221 9,2%

Gestió administrativa àmbit jurídic 31 2,0% - 31 1,3%

Arts gràfiques

Preimpressió digital 61 4,0% 47 5,3% 108 4,5%

Comerç i màrqueting

Comerç 102 6,7% - 102 4,3%

Electricitat i electrònica

Instal·lacions de telecomunicacions - 34 3,8% 34 1,4%

Instal·lacions elèctriques i automàtiques 60 4,0% 50 5,6% 110 4,6%

Ensenyaments esportius de règim especial

Salvament i socorrisme 19 1,3% - 19 0,8%

Fabricació mecànica

Mecanització 37 2,4% 36 4,1% 73 3,0%

Fusta, moble i suro

Fusteria i moble 33 2,2% 19 2,1% 52 2,2%

Instal·lació i moblament - 10 1,1% 10 0,4%

Imatge personal

Perruqueria i cosmètica capil·lar 77 5,1% 47 5,3% 124 5,2%

Estètica personal i decorativa 72 4,8% 0 - 72 3,0%

Indústries alimentàries

Elaboració de productes alimentaris 24 1,6% 9 1,0% 33 1,4%

Informàtica i comunicacions

Sistemes microinformàtics i xarxes 134 8,8% 108 12,2% 242 10,1%

Transport i manteniment de vehicles

Carrosseria 65 4,3% 54 6,1% 119 5,0%

Electromecànica de vehicles automòbils 99 6,5% 111 12,5% 210 8,8%

Electromecànica de vehicles automòbils industrials 22 1,5% - 22 0,9%

Instal·lació i manteniment

Manteniment electromecànic 33 2,2% 27 3,1% 60 2,5%

Sanitat

Cures auxiliars d'infermeria 265 17,5% - 265 11,0%

Emergències sanitàries 36 2,4% 57 6,4% 93 3,9%

Farmàcia i parafarmàcia 71 4,7% 55 6,2% 126 5,3%

Serveis socioculturals i a la comunitat

Atenció de persones en situació de dependència 94 6,2% 84 9,5% 178 7,4%

Tèxtil, confecció i pell

Confecció i moda 19 1,3% 29 3,3% 48 2,0%

Total 1.515 100% 885 100% 2.400 100%


Primer Segon Total



Taula 61 Alumnat de cicles formatius de grau superior per es pecialitats. Curs 2014-2015

Família professional i denominació Nombre % Nombre % Nom bre %


Administració i f inances 105 11,2% 89 11,0% 194 11,1%

Arts gràfiques

Disseny i edició public. impreses multimèdia 21 2,2% 16 2,0% 37 2,1%


Gestió comercial i màrqueting 89 9,5% - 89 5,1%

Edificació i obra civil

Projectes d'obra civil - 8 1,0% 8 0,5%

Projectes d'edif icació 14 1,5% 13 1,6% 27 1,5%


Manteniment electrònic 17 1,8% 28 3,4% 45 2,6%

Automatització i robòtica industrial 34 3,6% 30 3,7% 64 3,7%

Sistemes de telecomunicació i informàtics 21 2,2% 18 2,2% 39 2,2%


Prog. Prod. Fabricació mecànica - 26 3,2% 26 1,5%

Disseny en fabricació mecànica 24 2,6% 24 3,0% 48 2,7%

Fusta, moble i suro

Disseny i moblament 21 2,2% 10 1,2% 31 1,8%

Imatge i so

Animació 3D, jocs i entorns interactius 23 2,4% 13 1,6% 36 2,1%

Imatge personal

Assessoria d'imatge personal 10 1,1% 10 1,2% 20 1,1%


Desenv. d'aplicacions multiplataforma 49 5,2% 54 6,7% 103 5,9%

Admin. de sistemes informàtics en la xarxa 74 7,9% 51 6,3% 125 7,1%


Automoció 64 6,8% 67 8,3% 131 7,5%


Mecatrònica industrial 31 3,3% 34 4,2% 65 3,7%

Sanitat

Laboratori de diagnòstic clínic 66 7,0% 61 7,5% 127 7,3%

Imatge per al diagnòstic 68 7,2% 64 7,9% 132 7,5%

Dietètica 34 3,6% 32 3,9% 66 3,8%

Salut ambiental 28 3,0% 22 2,7% 50 2,9%


Animació sociocultural i turística 28 3,0% 26 3,2% 54 3,1%

Educació infantil 104 11,1% 95 11,7% 199 11,4%


Patronatge i moda 14 1,5% 21 2,6% 35 2,0%

Total 939 100% 812 100% 1.751 100%

CFS arts plàstiques i disseny

Arts aplicades a la indumentària

Estilisme d'indumèntaria 13 21,7% 20 28,2% 33 25,2%

Disseny gràfic

Il·lustració 17 28,3% 19 26,8% 36 27,5%

Gràfica publicitària 30 50,0% 32 45,1% 62 47,3%

Total artístics 60 100% 71 100% 131 100%


Primer Segon Total



4.1.1 Evolució de l’alumnat de formació professiona l

Durant el període comprès entre els cursos 2005-06 i el 2014-15, el percentatge d’alumnat en centres públics oscil·la entre el 78,7 i el 85,7% (màxim assolit el curs 2012-13) pel que fa els cicles de grau mitjà. Hi havia molta estabilitat en els de grau superior, però els 3 darrers cursos marquen una tendència lleugera al descens. No obstant, sempre són valors superiors al 80%.

El nombre de grups dels cicles formatius, atesa la continuada ampliació de l’oferta, ha experimentat un fort creixement: actualment 80 de grau mitjà (inicialment 61) i 74 en el grau superior (dels 56 inicials).

Pel que fa a l’evolució del total d’alumnat que ha cursat cicles formatius, s’observa un increment important, des dels 2.737 inicials fins als 4.282 del 2014-15. Fins el curs 2007-2008 la mitjana d’alumnes era d’uns 2.700, però els darrers 7 anys el creixement ha estat de 1.488 alumnes, sent el curs 2009-10 el més significatiu, 530 alumnes.

El pes de cada família professional ha variat substancialment: en el curs 2005-06 destacava la d'Administració amb un 16,7%, que actualment ha quedat en un 10,7%. També disminueix la Fabricació mecànica (del 4,8% al 3,5%). La d’Electricitat i electrònica el 2005-06 mostrava un màxim de 15,3%, i després disminueix fins arribar a un 7,0%. Sanitat ha passat del 16,7% al 20,7%. També destaca Serveis socioculturals i a la comunitat (del 5,2 fins al 10,4%). A la resta de famílies hi ha diferències menys significatives.

Per famílies professionals, sense diferenciar el Grau mitjà del superior, l’evolució és la següent:

• La majoria de famílies professionals que s'imparteixen a Sabadell fa 10 o més anys que estan implementades: Administració i gestió, Arts gràfiques, Comerç i màrqueting, Edificació i obra civil, Electricitat i electrònica, Fabricació mecànica, Fusta, moble i suro, Imatge personal, Informàtica i comunicacions, Sanitat i Serveis socioculturals i a la comunitat, Tèxtil, confecció i pell i Transport i manteniment de vehicles.

• I cinc més s'han afegit a l'oferta al llarg del període: Instal·lació i manteniment (curs 2008-09) i la resta el curs 2013-14 (Activitats físiques i esportives, Ensenyaments esportius de règim especial, Imatge i so i Indústries alimentàries).



Taula 62 Evolució de l’alumnat per famílies profess ionals. 2005-2014 Família 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Activitats físiques i esportives 9 48

Administració i gestió 434 428 447 474 483 430 519 478 438 446

Arts gràfiques 85 82 79 81 82 99 103 108 140 145

Comerç i màrqueting 110 109 130 117 131 136 147 156 169 191

Edif icació i obra civil 65 60 56 51 42 46 36 44 50 35

Electricitat i electrònica 399 375 359 299 357 342 343 342 323 292

Ensenyaments esportius de règim especial 20 19

Fabricació mecànica 125 92 113 86 85 129 115 113 132 147

Fusta, moble i suro 56 50 46 44 50 62 83 83 78 93

Imatge i so 16 36

Imatge personal 165 145 140 138 207 226 219 235 227 216

Indústries alimentàries 25 33

Informàtica i comunicacions 272 252 263 317 312 319 389 430 430 470

Instal·lació i manteniment 46 84 112 128 98 57 125

Sanitat 436 432 484 515 716 807 911 891 866 859

Serveis socioculturals i a la comunitat 136 135 175 200 252 314 354 415 449 431

Transport i manteniment de vehicles 313 299 323 302 371 387 397 473 509 482

Tèxtil, confecció i pell 10 9 13 17 30 38 43 62 78 83

Total 2.606 2.468 2.628 2.687 3.202 3.447 3.787 3.928 4.016 4 .151

Ensenyaments artístics de l'Escola Illa 131 124 120 107 122 109 130 132 135 131Total 2.737 2.592 2.748 2.794 3.324 3.556 3.917 4.060 4.151 4 .282




Gràfic 105 Distribució de l’alumnat per famílies pr ofessionals. Cursos 05-06, 10-11 i 14-15

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40%

Activitats físiques i esportives


Arts gràfiques


Edificació i obra civil


Ensenyaments esportius de règim especial


Fusta, moble i suro

Imatge i so

Imatge personal




Sanitat




2005-2006

2010-2011

2014-2015

4.1.2 Evolució de l’alumnat de cicles formatius de grau mitjà

Des del curs 2005-06 fins ara, l’alumnat augmenta de 1.523 a 2.400, degut en part a la implantació gradual de nous cicles formatius i també per la consolidació dels existents. En alguns casos, l’augment també té a veure amb la progressiva adaptació a la LOE, ja que els cicles d’1 any passen a durar-ne 2.

Per famílies professionals:

Al llarg del període hi ha famílies professionals que incrementen, disminueixen o mantenen el nombre d’alumnat i cicles:

Incrementen l’alumnat Disminueixen

l’alumnat

Mantenen l’alumnat

Activitats físiques i esportives Edificació i obra civil

(extingida)

Administració i gestió Electricitat i electrònica



Arts gràfiques


Ensenyaments esportius de

règim especial


Fusta, moble i suro

Imatge personal



• Hi ha 4 famílies professionals de nova oferta al llarg del període: una el 2008-09 (Instal·lació i manteniment) i 3 el 2013-14 (Activitats físiques i esportives, Ensenyaments esportius de règim especial i Indústries alimentàries).

4.1.3 Evolució de l’alumnat de cicles formatius de Grau Superior per a famílies professionals (inclosa la d’Arts plàstiques i disse ny)

Durant els 2 primers anys el nombre d’alumnes varia poc i es manté al voltant de 1.200. Els 8 darrers cursos, hi ha un increment important, fins als 1.882 actuals, el qual és degut a l’oferta de nous cicles, tot i la davallada demogràfica d’aquesta franja d’edat.

Per famílies professionals:

Al llarg del període hi ha famílies professionals que incrementen, disminueixen o mantenen el nombre d’alumnat i de cicles:

Incrementen l’alumnat Disminueixen l’alumnat Manten en l’alumnat

Comerç i màrqueting Administració i gestió Arts gràfiques

Electricitat i electrònica Edificació i obra civil Arts plàstiques i

disseny




Fusta, moble i suro

Imatge i so

Imatge personal



Sanitat

Serveis socioculturals i a la

comunitat

Transport i manteniment de

vehicles

• Famílies professionals de nova oferta: des del curs 2008-09 la família d'Instal·lació i manteniment; i des del curs 2013-14 la d'Imatge i so.

4.2 Programes de formació i inserció autoritzats pe l Departament d’Ensenyament de la Generalitat

El curs 2014-15 estan en funcionament 13 programes de formació i inserció, dels quals 7 s’imparteixen en centres que ofereixen ensenyaments reglats. En total, acullen 192 alumnes menors de 25 anys (16 menys que el curs passat).

La distribució segons el tipus de programa és: 2 PTT (Programes de transició al treball, amb 32 alumnes), 2 organitzats per l’Ajuntament (28 alumnes), 2 programes organitzats per altres entitats (en 2 centres de titularitat privada, amb un total de 22 alumnes), 5 programes en instituts, amb un total de 82 alumnes i 2 són PFI adaptats per a alumnat amb necessitats educatives específiques (repartits en dos centres amb 23 alumnes).



Taula 63 Programes de qualificació professional ini cial. Curs 2014-2015 Entitat Família Programes Alumnat

1. Pla de transició al treball

Vapor Llonch Auxiliar d'hoteleria: cuina i serveis de restauració 1 15

Auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic 1 17

Total 2 32

2. Programes organitzats per establiments d'adminis tracions

locals i altres administracions públiques

Vapor Llonch Auxiliar de pastisseria i f leca 1 15

Auxiliar de reparació i manteniment de vehicles lleugers 1 13

Total 2 28

3. Programes en centres educatius privats

Jaume Viladoms Auxiliar en activitats d'of icina i en serveis administratius generals 1 13

Núria Vilella Auxiliar d'imatge personal: perruqueria i estètica 1 14

Total 2 274. PIP en instituts

Agustí Serra Auxiliar en muntatges d'instal·lacions elèctriques 1 15

Auxiliar en activitats d'of icina i en serveis administratius generals 1 17

Escola Industrial Auxiliar en treballs de fusteria i instal·lació de mobles 1 17

Auxiliar de muntatge d'instal·lacions electrotècniques en edif icis 1 16

Ribot i Serra Auxiliar d'imatge personal: perruqueria i estètica 1 17

Total 5 82

5. Programes adaptats (alumnat amb necessitats educ atives especials)Xalest Auxiliar d'arts gràf iques i serigrafia 1 20

Andi Auxiliar de serveis, vendes, oficina i atenció al públic 1 3

Total 2 23

Total 13 192


4.3 Estudis universitaris

4.3.1 Alumnat resident a Sabadell que cursa estudis universitaris

Hi ha 6.059 alumnes residents a Sabadell que estudien a les 13 universitats d’arreu de Catalunya, el 86,7% dels quals cursen estudis en un centre públic (disminució d’1,5 punts percentuals en relació al curs passat).

Per àrees d’estudis:

Si es fa una anàlisi del tipus d’estudis universitaris classificat per àrees, s’observa que un 57,5% dels alumnes residents a Sabadell cursen estudis universitaris relacionats amb les àrees de Ciències socials i empresarials i d’Humanitats, 3,4 punts menys que el curs 2012-13. Les carreres més demanades d'aquestes àrees són: Ciències econòmiques i empresarials, Filosofia i lletres, Ciències de l’educació i Dret.

Els estudis més tècnics (àrea de Ciència i tecnologia) representen un percentatge del 31,6% dels alumnes de Sabadell que cursen estudis arreu de Catalunya. En aquest apartat destaquen els estudis d’enginyeries, informàtica, noves tecnologies i ciències. S’incrementen 0,9 punts respecte al curs anterior.



Per modalitat d’estudis: presencial i a distància:

El percentatge d’alumnes de Sabadell que cursen estudis de la modalitat presencial és superior dels que opten per la modalitat a distància:

Taula 64 Alumnat resident a Sabadell que cursa estu dis universitaris segons la modalitat. Curs 13-14

Total %

Alumnat modalitat presencial 4.955 81,8%

Alumnat modalitat a distància 1.104 18,2%

Total 6.059


Respecte als percentatges del curs passat, increment de 2,1 punts de la modalitat presencial. El grup d’universitats a distància ocupa fa temps el segon lloc en percentatges, després de la Universitat Autònoma (47,1%) i per davant de la Politècnica (12,5%). L’alumnat a distància disminueix de 146 alumnes en relació al curs passat.

Distribució per grups d’estudis i gènere:

La presència de dones en el món universitari continua sent superior a la d’homes, 3.271 dones (54,0%), un 0,1% menys que l’any passat, i 2.788 homes (46,0%), percentatges que es mantenen molt estables al llarg del temps. El pes de les dones és 2,4 punts percentuals superior a les universitats privades que a les públiques, 56,4% i 53,6% respectivament.

La presència d’homes és superior només en els grups d’estudis d’Activitats físiques (81,1%), Enginyeria, informàtica i noves tecnologies (80,8%), Ciències econòmiques, empresarials i gestió (55,1%) i Arquitectura (54,3%), en proporcions molt similars a les del curs passat.

Als grups de Treball social, Ciències de l’Educació, Biblioteconomia i documentació, Traducció i interpretació, Psicologia i Belles arts, les dones superen el 75%.



Taula 65 Evolució dels estudiants universitaris. Cu rsos 2004-05 a 2013-14

Cursos Nombre % Nombre % Total

2004-2005 2.550 45,6% 3.046 54,4% 5.596

2005-2006 2.615 45,5% 3.134 54,5% 5.749

2006-2007 2.579 46,2% 3.002 53,8% 5.581

2007-2008 2.535 46,7% 2.895 53,3% 5.430

2008-2009 2.581 47,4% 2.862 52,6% 5.443

2009-2010 2.691 46,9% 3.048 53,1% 5.739

2010-2011 2.640 45,2% 3.200 54,8% 5.840

2011-2012 2.764 46,0% 3.244 54,0% 6.008

2012-2013 2.827 45,9% 3.329 54,1% 6.156

2013-2014 2.788 46,0% 3.271 54,0% 6.059


1. Estudiants universitaris de Sabadell que estudien a les diverses universitats catalanes.

Homes Dones

4.3.2 Alumnat a centres universitaris de Sabadell

El curs 2013-2014 hi ha un total de 1.860 alumnes que cursen estudis a les escoles universitàries de Sabadell, el que suposa un descens de 27 respecte el curs passat. S’inclouen en aquest recompte els 185 alumnes de Medicina de l’Autònoma que, en diverses etapes dels seus estudis, es troben a les instal·lacions de la Unitat Docent del Parc Taulí.

Distribució segons el tipus de centre: el 73,9% dels alumnes universitaris estudien en centres públics (1.374 alumnes) i el 26,1% en centres privats (486 alumnes).

Els darrers 10 anys, la distribució per centres ha estat la següent:

Taula 66 Alumnat de les escoles universitàries de S abadell. Cursos 2004-05 a 2013-14

Increment

Família 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10 10-11 11-12 12-1 3 13-14 Nombre %

Fac. d'Economia i Empresa 1.385 1.424 1.328 1.273 1.202 1.146 1.050 965 802 859 -526 -38,0

Escola d'Enginyeria 1.037 1.038 851 853 764 702 463 523 376 330 -707 -68,2

ESDI 742 685 645 613 548 554 554 520 504 486 -256 -34,5

Total 3.164 3.147 2.824 2.739 2.514 2.402 2.067 2.008 1.682 1 .675 -1.489 -47,1


Un 10,3% dels alumnes de l'Escola d’Enginyeria i un 17,0% dels de la Facultat d’Economia i empresa del campus de Sabadell són residents a la ciutat, es a dir 1 de cada 10 o de cada 6 alumnes, respectivament, viu a Sabadell. A l’Escola Superior de Disseny, el percentatge d’alumnes residents a Sabadell és del 31,7%. La mitjana dels 3 centres és del 19,9%, percentatge 1,7 punts més alt que el curs anterior, tot i que a nivell dels centres de la Universitat Autònoma hi ha descensos de fins a 10 punts, mentre que a l’ESDI l’augment és de més de 10 punts.

�

Consum

Introducció Electricitat

Gas canalitzat Aigua

Residus Matriculació de vehicles

Gas Natural SDG, SA

Companyia d'Aigües de Sabadell SA (CASSA) Ajuntament de Sabadell. Servei de Recollida i Tractament de

Residus Sòlids Urbans i Neteja Viària, Observatori de l’Economia Local, Servei de Gestió Tributària



5 Consum

5.1 Introducció

Sabadell no viu aliè a la millora del consum dels últims mesos. Aquest fet queda palès amb un dels pocs indicadors (de consum) disponibles a escala municipal, com és la matriculació de vehicles: l’any 2014 se’n van matricular 4.265, un 21,9% més que l’any 2013. De fet, se supera el llindar de les 4.000 matriculacions anuals per primer cop en els últims 3 anys. En aquesta millora hi té a veure l’evolució del nombre de turismes matriculats, que en el mateix període augmenta un 20,9%

En termes de despesa energètica, es continua observant la mateixa dinàmica de períodes anteriors, tant pel que fa al consum de gas canalitzat com pel que fa al consum d’energia elèctrica. D’una banda, durant el segon semestre de 2014 es van consumir 294.974 Mwh d’energia elèctrica a la ciutat, un 3,4% menys respecte del mateix període de l’any anterior. De l’altra, en el mateix període, es van facturar 154,1 milions de Kwh de gas a Sabadell, un -5% menys respecte del mateix període de 2013.

Pel que fa al consum d’aigua, en el període juliol - desembre de 2014 es van consumir 4.757.236 m3 d’aigua a la ciutat, un 2,4% menys respecte del mateix període de 2013. El consum d’aigua, doncs, manté la dinàmica baixista iniciada l’any 2011. D’altra banda, el consum mitjà d’aigua d’ús domèstic a la ciutat se situa, de nou, per sota dels 100 litres per habitant i dia, clarament inferior a la ràtio presentada pel conjunt de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’any 2013 (105,3 litres per habitant i dia).

Finalment, en relació amb la recollida de residus, durant la segona meitat de 2014 s’experimenta un repunt (del 2,6%), en comparació amb la xifra registrada en el mateix període de 2013. Per habitant i dia, la ràtio pel segon semestre de 2014 es manté en els 1,1 kg, 0,01 kg per sota de la ràtio registrada un any abans.

5.2 Electricitat

Durant la segona meitat de 2014 es van consumir 294.974 Mwh d’energia elèctrica a la ciutat, un 3,4% menys respecte del mateix període de l’any anterior. Pel conjunt del 2014, la xifra va ser de 592.691 Mwh, un 3,8% menys respecte de l’any 2013. És el quart any consecutiu que es registra una davallada del consum elèctric a la ciutat. Per tipus de consum segons la potència contractada, cau el de baixa tensió, tant el de potència igual o inferior a 15Kw (un -6,7%) com el de potència superior a 15Kw (-3%). En canvi, creix lleugerament el d’alta tensió (0,8%). Del total de Mwh consumits en el segon semestre de 2014, el 44,8% corresponen a consum de baixa tensió amb una potència contractada igual o inferior als 15Kw (tipus de subministrament que concentra llars i petits comerços), un 27,3% al consum de baixa tensió amb una



potència contractada superior als 15Kw i el 27,9% restant al subministrament d’alta tensió.

Taula 67 Consum d’electricitat per tipus de submini strament. 2011-2014

I 2011 II 2011 2011 I 2012 II 2012 2012

BT =< 15 kW.1 163.664,9 149.019,1 312.684,0 158.181,8 150.360,1 308.541,9

BT > 15 Kw .2 89.057,5 87.706,1 176.763,6 87.202,7 83.764,2 170.966,9

Altres3 78.855,0 77.923,7 156.778,7 76.233,6 77.512,4 153.746,0

Total 331.577,4 314.648,9 646.226,3 321.618,0 311.636,7 6 33.254,7

Consum Mwh

I 2013 II 2013 2013 I 2014 II 2014 2014 % 13-14

BT =< 15 kW.1 151.183,5 140.906,6 292.090,1 140.260,9 132.272,7 272.533,6 -6,70

BT > 15 Kw .2 81.615,5 82.649,9 164.265,4 78.885,2 80.483,9 159.369,1 -2,98

Altres3 77.565,2 81.902,4 159.467,6 78.570,6 82.217,9 160.788,5 0,83

Total 310.364,2 305.458,9 615.823,1 297.716,7 294.974,5 5 92.691,2 -3,76

Font: Endesa Distribución Eléctrica, SL

1. Subministrament de baixa tensió f ins als 15 kW.

2. Subministrament de baixa tensió superior als 15 kW.

3. Subministrament d'alta tensió.

Pel que fa al nombre de subministraments, a 31 de desembre de 2014 n’hi havia 104.854, xifra lleugerament superior (0,1%) a la registrada a finals de 2013. En el període observat, disminueix el nombre de subministraments de BT amb potència contractada superior al 15 Kw (-4,1%), i creix el de potència igual o inferior als 15 Kw (0,2%). També registra una davallada el nombre de subministraments d’alta tensió (-1,3%).

Taula 68 Nombre de subministraments. 2007-2014

Nombre de subministraments

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 ∆ ∆ ∆ ∆ % 13 - 14

BT =< 15 kW.1 101.482 101.910 100.946 101.296 101.534 101.481 101.342 101.554 0,21

BT > 15 Kw .2 2.242 2.239 3.415 3.470 3.490 3.429 3.358 3.222 -4,05

Altres3 65 67 70 71 71 76 79 78 -1,27

Total 103.789 104.216 104.431 104.837 105.095 104.986 104. 779 104.854 0,07

Font: Endesa Distribución Eléctrica, SL

1. Subministrament de baixa tensió f ins als 15 kW.

2. Subministrament de baixa tensió superior als 15 kW.

3. Subministrament d'alta tensió.

5.3 Gas canalitzat

Durant la segona meitat de 2014 es van facturar 154,1 milions de Kwh de gas canalitzat a Sabadell, un 5% menys respecte del mateix període de 2013. Pel que fa a l’acumulat anual, la facturació de gas va ser de 565,7 milions de Kwh, un 7,5% menys respecte de l’any 2013.



En relació als usos, el consum d’ús domèstic i comercial davalla un 9,4% respecte de la segona meitat de 2013, mentre que l’ús industrial augmenta un 2,3% en el mateix període. En termes anuals, el consum domèstic /comercial cau un 10% i l’industrial creix un 1,9%. El 77,1% del total de la facturació de gas a Sabadell l’any 2014 era d’ús domèstic i comercial.

Taula 69 Gas canalitzat. Facturació. 1995-2014 Domèstic/ Accés de 3rs % ∆% ∆% ∆% ∆

Any Comercial Industrial a la xarxa 2 Total anual

1995 305,43 278,22 583,65

1996 354,72 16,14 289,85 4,18 644,57 10,44

1997 355,54 0,23 338,21 16,69 693,75 7,63

1998 390,54 9,84 342,59 1,29 733,12 5,68

1999 448,90 14,94 356,12 3,95 805,01 9,81

2000 488,43 8,81 369,52 3,76 857,95 6,58

2001 419,44 -14,12 362,38 -1,93 781,82 -8,87

2002 492,09 17,32 414,01 14,25 906,10 15,90

2003 479,20 79,60 373,60 932,40 2,90

2004 446,96 7,27 374,14 828,36 -11,16

2005 353,09 18,52 519,03 890,64 7,52

2006 284,18 64,98 389,57 738,73 -17,06

2007 253,72 4,54 437,71 695,98 -5,79

01/08 207,72 7,55 220,77 436,04

02/08 142,12 67,51 209,63

2008 349,84 75,06 220,77 645,67 -7,23

01/09 425,70 104,94 70,40 832,45 496,10 13,77

02/09 126,40 -11,06 61,40 -9,05 187,80 -10,41

2009 552,10 131,80 683,90 5,92

01/10 435,36 2,27 71,26 1,22 506,62 2,12

02/10 122,06 -3,43 131,78 114,63 253,84 35,17

2010 557,42 203,04 760,46 11,19

01/11 410,43 -5,73 383,00 437,47 793,43 56,61

02/11 168,98 38,44 54,61 -58,56 223,59 -11,92

2011 579,41 437,61 1.017,0 33,74

01/12 313,69 -23,57 70,12 -81,69 383,81 -51,63

02/12 112,00 -33,72 56,42 3,31 168,42 -24,67

2012 425,69 126,54 552,2 -45,70

01/13 380,22 21,21 69,22 -1,28 449,44 17,10

02/13 104,38 -6,80 57,90 2,62 162,28 -3,65

2013 484,60 127,12 611,7 10,77

01/14 341,53 -10,18 70,06 1,21 411,59 -8,42

02/14 94,59 -9,38 59,51 2,78 154,10 -5,04

2014 436,12 129,57 565,7 -7,52

Font: Gas Natural SDG, S.A.

1. Milions de Kw h.

2. Entrada en vigor a partir de l'any 2003.

3. Des del segon semestre de 2008, les dades desglossades per ús corresponen

a l'accés de tercers a la xarxa.



Gràfic 106 Evolució de la facturació del consum domèstic/comercial. 1r sem. 2008-2n sem. 2014

0,0

50,0

100,0

150,0

200,0

02/08 02/09 02/10 02/11 02/12 02/13 02/14

M Kwh

Pel que fa al volum de clients, la xifra se situa en els 72.875 en tancar l’any 2014, un 0,3% menys respecte del mes de desembre de 2013. Es consolida, doncs, el canvi de tendència iniciat l’any 2013 de lleugera caiguda del nombre de clients.

Taula 70 Gas canalitzat. Clients/es. 1996- 2014

Gràfic 107 Evolució del nombre de clients/es de gas canalitzat. 1996-2014

Domèstic/ Clients % ∆% ∆% ∆% ∆Any Comercial Industrial Total anual

1996 45.418 31 45.449

1997 47.683 31 47.714 4,98

1998 49.764 31 49.795 4,36

1999 52.122 31 52.153 4,74

2000 54.988 30 55.018 5,49

2001 58.225 40 58.265 5,90

2002 60.547 161 60.708 4,19

2003 63.328 166 63.494 4,59

2004 65.955 167 66.122 4,14

2005 68.347 60 68.407 3,46

2006 70.206 49 70.255 2,70

2007 71.623 46 71.669 2,01

2008 72.270 170 72.440 1,08

2009 72.659 80 72.739 0,41

2010 73.031 172 73.203 0,64

2011 73.237 49 73.286 0,11

2012 73.398 43 73.441 0,21

2013 73.112 41 73.153 -0,39

2014 72.875 38 72.913 -0,33

Font: Gas Natural SDG, S.A.

45.000

50.000

55.000

60.000

65.000

70.000

75.000

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

5.4 Aigua

En el segon semestre de 2014 es van consumir 4.757.236 m3 d’aigua a la ciutat, un 2,4% menys respecte del mateix període de 2013. El consum per tot



l’any 2014 va ser de 9.491.835 m3, un 1,8% menys respecte de l’any 2013. Continua, doncs, la tendència a la baixa dels últims anys del consum d’aigua a Sabadell.

La majoria dels usos registren un descens interanual en el consum d’aigua: el que més, en termes relatius, l’ús comercial (-3,3%), seguit de l’ús domèstic (-1,9%) i el públic (-1,1%). L’ús industrial, en canvi, registra un lleu increment (0,3%) en el mateix període.

De cada 100 litres consumits a Sabadell durant l’any 2014, 76 corresponen a ús domèstic, 11 a ús comercial, 9 a ús industrial i 4 a ús púbic.

Per últim, el consum mitjà d’aigua d’ús domèstic a la ciutat es va situar en els 95,3 litres per habitant i dia, 1,8 litres per sota de la ràtio observada l’any 2013. Respecte del conjunt de municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, la ràtio també se situa per sota (105,3 litres per habitant i dia20).

20 Ràtio corresponent a l’any 2013



Taula 71 Consum d’aigua registrada per comptadors d ’abonats/des. 1990- 2014

m 3 Litres per

Any Domèstic Comercial Industrial Públic Total ∆∆∆∆ % Anual habitant i dia

1990 6.319.970 1.506.069 1.760.623 631.031 10.217.692 90,1

1991 6.745.606 6,73 1.554.777 3,23 1.664.508 -5,46 723.089 14,59 10.687.979 4,60 97,6

1992 6.669.118 -1,13 1.485.104 -4,48 1.495.086 -10,18 742.310 2,66 10.391.617 -2,77 96,4

1993 6.665.451 -0,05 1.375.067 -7,41 1.255.551 -16,02 735.735 -0,89 10.031.804 -3,46 96,4

1994 7.135.289 7,05 1.482.798 7,83 1.472.292 17,26 780.184 6,04 10.870.564 8,36 103,4

1995 7.044.264 -1,28 1.488.758 0,40 1.450.778 -1,46 780.812 0,08 10.764.612 -0,97 102,4

1996 7.320.969 3,93 1.419.135 -4,68 1.453.400 0,18 773.146 -0,98 10.966.650 1,88 106,5

1997 7.193.355 -1,74 1.452.214 2,33 1.634.363 12,45 784.942 1,53 11.064.873 0,90 106,1

1998 7.679.841 6,76 1.557.892 7,28 1.823.784 11,59 845.692 7,74 11.907.209 7,61 113,4

1999 7.610.628 -0,90 1.539.225 -1,20 1.716.281 -5,89 860.003 1,69 11.726.137 -1,52 112,8

2000 7.970.859 4,73 1.531.506 -0,50 1.721.499 0,30 797.633 -7,25 12.021.497 2,52 118,5

2001 7.647.534 -4,06 1.551.856 1,33 1.762.240 2,37 914.243 14,62 11.875.873 -1,21 113,2

2002 7.763.347 1,51 1.509.693 -2,72 1.583.629 -10,14 859.186 -6,02 11.715.855 -1,35 113,6

2003 7.946.061 2,35 1.573.541 4,23 1.499.077 -5,34 925.516 7,72 11.944.195 1,95 113,9

2004 8.093.498 1,86 1.588.423 0,95 1.448.562 -3,37 873.268 -5,65 12.003.751 0,50 114,4

2005 7.972.229 -1,50 1.548.214 -2,53 1.296.969 -10,47 781.921 -10,46 11.599.333 -3,37 110,9

2006 7.850.711 -1,52 1.519.114 -1,88 1.173.580 -9,51 832.677 6,49 11.376.082 -1,92 107,3

2007 7.786.752 -0,81 1.528.127 0,59 1.242.731 5,89 864.137 3,78 11.421.747 0,40 105,8

2008 7.579.099 -2,67 1.383.020 -9,50 1.018.641 -18,03 466.107 -46,06 10.446.867 -8,54 101,5

01/09 3.887.360 678.007 455.450 177.761 5.198.578 102,9

02/09 3.746.770 725.048 473.013 470.287 5.415.118 99,2

2009 7.634.130 0,73 1.403.055 1,45 928.463 -8,85 648.048 39,03 10.613.696 1,60 101,1

01/10 3.926.000 0,99 626.425 -7,61 458.538 0,68 196.367 10,47 5.207.330 0,17 104,6

02/10 3.941.621 5,20 711.466 -1,87 474.709 0,36 376.465 -19,95 5.504.261 1,65 103,3

2010 7.867.621 3,06 1.337.891 -4,64 933.247 0,52 572.832 -11,61 10.711.591 0,92 104,0

01/11 3.865.412 -1,54 603.912 -3,59 441.582 -3,70 200.624 2,17 5.111.530 -1,84 101,1

02/11 3.745.319 -4,98 655.259 -7,90 443.736 -6,52 326.831 -13,18 5.171.145 -6,05 99,6

2011 7.610.731 -3,27 1.259.171 -5,88 885.318 -5,14 527.455 -7,92 10.282.675 -4,00 100,4

01/12 3.905.001 1,02 598.806 -0,85 425.976 -3,53 196.199 -2,21 5.125.982 0,28 103,1

02/12 3.749.055 0,10 615.733 -6,03 427.685 -3,62 309.279 -5,37 5.101.752 -1,34 98,4

2012 7.654.056 0,57 1.214.539 -3,54 853.661 -3,58 505.478 -4,17 10.227.734 -0,53 100,7

01/13 3.732.466 -4,42 519.539 -13,24 402.795 -5,44 142.762 -27,24 4.797.562 -6,41 99,3

02/13 3.625.499 -3,30 602.577 -2,14 444.095 3,84 200.249 -35,25 4.872.420 -4,50 94,9

2013 7.357.965 -3,87 1.122.116 -7,61 846.890 -0,79 343.011 -32,14 9.669.982 -5,45 97,1

01/14 3.659.266 -1,96 535.720 3,11 397.868 -1,22 141.745 -0,71 4.734.599 -1,31 97,4

02/14 3.558.413 -1,85 549.682 -8,78 451.493 1,67 197.648 -1,30 4.757.236 -2,36 93,2

2014 7.217.679 -1,91 1.085.402 -3,27 849.361 0,29 339.393 -1,05 9.491.835 -1,84 95,3

Font: Companyia d'Aigües de Sabadell SA.

Gràfic 108 Evolució del consum d’aigua (ús domèstic). 1990-2014

Gràfic 109 Evolució del consum d’aigua (ús comercial). 1990-2014

1.050.0001.100.000

1.150.0001.200.000

1.250.0001.300.0001.350.000

1.400.0001.450.000

1.500.0001.550.000

1.600.000

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

m3

6.200.0006.400.0006.600.0006.800.0007.000.0007.200.0007.400.0007.600.0007.800.0008.000.0008.200.000

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

m3



Gràfic 110 Evolució del consum d’aigua (ús industrial). 1990-2014

Gràfic 111 Evolució del consum d’aigua (ús públic). 1990-2014

800.000900.000

1.000.0001.100.0001.200.0001.300.0001.400.0001.500.0001.600.0001.700.0001.800.0001.900.000

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

m3

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

1.000.000

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

m3

Gràfic 112 Evolució del consum d’aigua (total). 1990-2014

Gràfic 113 Evolució del consum d’aigua (litres per habitant i dia). 1990-2014

9.500.000

10.000.000

10.500.000

11.000.000

11.500.000

12.000.000

12.500.000

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

m3

0102030405060708090

100110120130

199

019

91

199

219

93

199

419

95

199

619

97

199

819

99

200

020

01

200

220

03

200

420

05

200

620

07

200

820

09

201

020

11

201

220

13

201

4

litres

Durant la segona meitat de 2014 es va abastir la xarxa amb 5.915.575 m3 d’aigua, un 3,7% menys que el mateix període de 2013. L’acumulat anual es va situar en els 11.803.698 m3, un 3,7% menys respecte de l’any 2013.

Per usos, el descens és generalitzat. La caiguda més intensa, en termes relatius, s’observa en l’ús comercial (-5,1%), seguit pel domèstic (-3,8%) i el públic (-2,9%). L’ús industrial és el que registra una caiguda menys intensa, amb un –1,6% respecte de l’any 2013.



Taula 72 Volums d’aigua (m 3) abastats a la xarxa segons l’ús. 1985-2014 Any Domèstic Comercial 1 Industrial 2 Públic 3 Total ∆∆∆∆ % Anual

1985 7.099.886 1.484.290 2.300.058 845.076 11.729.310

1986 7.742.294 1.586.109 2.361.301 1.100.395 12.790.099 9,04

1987 7.623.901 1.812.088 2.485.526 943.128 12.864.643 0,58

1988 7.990.485 1.902.111 2.323.349 856.258 13.072.203 1,61

1989 8.131.760 1.932.541 2.424.210 962.444 13.450.955 2,90

1990 8.143.241 1.940.560 2.268.551 813.080 13.165.432 -2,12

1991 8.471.186 1.952.501 2.090.303 908.061 13.422.051 1,95

1992 8.521.745 1.897.654 1.910.409 948.518 13.278.326 0,86

1993 8.574.030 1.768.803 1.615.064 946.405 12.904.302 -2,82

1994 8.975.206 1.865.155 1.851.940 981.364 13.673.665 5,96

1995 8.849.578 1.870.299 1.822.586 980.916 13.523.379 -1,10

1996 9.106.816 1.765.313 1.807.936 961.744 13.641.809 0,88

1997 9.063.065 1.829.676 2.059.170 988.965 13.940.876 2,19

1998 9.415.031 1.909.884 2.235.851 1.036.769 14.597.535 4,71

1999 9.402.803 1.901.686 2.120.436 1.062.519 14.487.444 -0,75

01/00 4.740.713 937.420 1.107.140 387.592 7.172.865

02/00 4.979.847 930.270 992.249 585.131 7.487.497

2000 9.720.560 1.867.690 2.099.389 972.723 14.660.362 1,19

01/01 4.722.720 -0,38 927.571 -1,05 1.115.901 0,79 389.188 0,41 7.155.380 -0,24

02/01 4.718.680 -5,24 988.300 6,24 1.059.705 6,80 739.507 26,38 7.506.192 0,25

2001 9.441.400 -2,87 1.915.871 2,58 2.175.606 3,63 1.128.695 16,03 14.661.572 0,01

01/02 5.055.811 7,05 955.983 3,06 1.034.759 -7,27 389.531 0,09 7.436.087 3,92

02/02 5.036.476 6,73 1.006.605 1,85 1.023.946 -3,37 727.404 -1,64 7.794.431 3,84

2002 10.092.287 6,89 1.962.588 2,44 2.058.705 -5,37 1.116.935 -1,04 15.230.518 3,88

01/03 5.274.153 4,32 984.533 2,99 1.001.512 -3,21 410.966 5,50 7.671.168 3,16

02/03 5.235.009 3,94 1.096.573 8,94 981.111 -4,18 813.087 11,78 8.125.789 4,25

2003 10.509.162 4,13 2.081.106 6,04 1.982.623 -3,70 1.224.053 9,59 15.796.957 3,72

01/04 5.261.942 -0,23 1.008.629 2,45 885.560 -11,58 413.618 0,65 7.569.749 -1,32

02/04 4.995.768 -4,57 1.004.541 -8,39 950.350 -3,14 693.163 -14,75 7.643.822 -5,93

2004 10.257.710 -2,39 2.013.170 -3,26 1.835.910 -7,40 1.106.781 -9,58 15.213.571 -3,69

01/05 5.187.393 -1,42 978.146 -3,02 843.116 -4,79 387.998 -6,19 7.396.653 -2,29

02/05 4.678.896 -6,34 937.896 -6,63 761.990 -19,82 579.694 -16,37 6.958.476 -8,97

2005 9.866.289 -3,82 1.916.042 -4,82 1.605.106 -12,57 967.692 -12,57 14.355.129 -5,64

01/06 5.353.312 3,20 852.756 -12,82 667.034 -20,88 388.954 0,25 7.262.056 -1,82

02/06 4.283.711 -8,45 1.012.010 7,90 773.577 1,52 633.186 9,23 6.702.484 -3,68

2006 9.637.023 -2,32 1.864.766 -2,68 1.440.611 -10,25 1.022.140 5,63 13.964.540 -2,72

01/07 4.839.523 -9,60 915.276 7,33 752.629 12,83 388.959 0,00 6.896.387 -5,04

02/07 4.527.952 5,70 923.063 -8,79 742.378 -4,03 650.600 2,75 6.843.993 2,11

2007 9.367.475 -2,80 1.838.339 -1,42 1.495.007 3,78 1.039.559 1,70 13.740.380 -1,61

01/08 4.814.961 -0,51 868.834 -5,07 664.849 -11,66 205.998 -47,04 6.554.642 -4,96

02/08 4.860.013 7,33 897.120 -2,81 634.608 -14,52 393.440 -39,53 6.785.181 -0,86

2008 9.674.974 3,28 1.765.954 -3,94 1.299.457 -13,08 599.438 -42,34 13.339.823 -2,92

01/09 4.973.097 3,28 867.373 -0,17 582.657 -12,36 227.410 10,39 6.650.537 1,46

02/09 4.658.359 -4,15 902.764 0,63 588.721 -7,23 590.188 50,01 6.740.032 -0,67

2009 9.631.456 -0,45 1.770.137 0,24 1.171.378 -9,86 817.598 36,39 13.390.569 0,38

01/10 4.915.479 -1,16 784.304 -9,58 574.104 -1,47 245.858 8,11 6.519.745 -1,97

02/10 4.641.814 -0,36 837.851 -7,19 559.037 -5,04 443.341 -24,88 6.482.043 -3,83

2010 9.557.293 -0,77 1.622.155 -8,36 1.133.141 -3,26 689.199 -15,70 13.001.788 -2,90

01/11 4.787.459 -2,60 747.968 -4,63 546.916 -4,74 248.480 1,07 6.330.823 -2,90

02/11 4.578.916 -1,36 820.016 -2,13 535.550 -4,20 395.813 -10,72 6.330.295 -2,34

2011 9.366.375 -2,00 1.567.984 -3,34 1.082.466 -4,47 644.293 -6,52 12.661.118 -2,62

01/12 4.678.479 -2,28 717.413 -4,09 510.351 -6,69 235.061 -5,40 6.141.304 -2,99

02/12 4.623.065 0,96 758.547 -7,50 527.056 -1,59 379.218 -4,19 6.287.886 -0,67

2012 9.301.544 -0,69 1.475.960 -5,87 1.037.407 -4,16 614.279 -4,66 12.429.190 -1,83

01/13 4.755.124 1,64 661.887 -7,74 513.157 0,55 181.877 -22,63 6.112.045 -0,48

02/13 4.571.146 -1,12 760.402 0,24 560.282 6,30 252.892 -33,31 6.144.722 -2,28

2013 9.326.270 0,27 1.422.289 -3,64 1.073.439 3,47 434.769 -29,22 12.256.767 -1,39

01/14 4.550.799 -4,30 666.241 0,66 494.803 -3,58 176.280 -3,08 5.888.123 -3,66

01/14 4.424.842 -3,20 683.525 -10,11 561.431 0,21 245.777 -2,81 5.915.575 -3,732014 8.975.641 -3,76 1.349.766 -5,10 1.056.234 -1,60 422.057 -2,92 11.803.698 -3,70


1. Aigua consumida per activitats comercials i industrials (no grans consumidors), obres d'edif icació, boques d'incendi amb

comptador i manteniment de les infraestructures de CASSA.

2. Aigua consumida per activitats comercials i industrials (grans consumidors).

3. Aigua consumida per les dependències municipals, boques d'incendi situades a dependències municipals, boques de reg

dels parterres, fonts públiques i hidrants d'incendi de Sabadell.

* En gris les dades de consum des de l'any 2000 fins al 2014 per semestres.



L’any 2014 va concloure amb 99.672 abonats, un 0,1% menys (135 abonats) respecte de l’any 2013. En aquest període, davalla el nombre d’abonats en l’ús domèstic (un 0,04%; 33 abonats menys) i en el comercial (-0,7%; 96 abonats menys).

Taula 73 Abonats/des per usos. 1r sem. 2007-2n sem. 2014 2007 2008 2009 2010

1r semestre 2n semestre 1r semestre 2n semestre 1r seme stre 2n semestre 1r semestre 2n semestre

Usos Abonats % Abonats % Abonats % Abonats % Abonats % Abonats % Abonats % Abonats %

Domèstic 79.996 83,69 80.834 83,67 81.297 83,70 81.683 83,83 81.931 83,86 82.174 84,06 82.392 83,95 82.735 83,88

Comercial1 14.582 15,25 14.772 15,29 14.809 15,25 14.710 15,10 14.700 15,05 14.511 14,84 14.670 14,95 14.792 15,00

Industrial2 160 0,17 160 0,17 161 0,17 160 0,16 160 0,16 157 0,16 161 0,16 162 0,16

Públic3 852 0,89 850 0,88 863 0,89 891 0,91 903 0,92 918 0,94 921 0,94 942 0,96

Total 95.590 100 96.616 100 97.130 100 97.444 100 97.694 100 9 7.760 100 98.144 100 98.631 100

2011 2012 2013 2014

1r semestre 2n semestre 1r semestre 2n semestre 1r seme stre 2n semestre 1r semestre 2n semestre

Usos Abonats % Abonats % Abonats % Abonats % Abonats % Abonats % Abonats % Abonats %

Domèstic 83.211 84,24 83.535 84,30 83.816 84,28 83.944 84,3 84.091 84,5 84.403 84,6 84.332 84,7 84.370 84,6

Comercial1 14.590 14,77 14.571 14,70 14.647 14,73 14.617 14,7 14.444 14,5 14.407 14,4 14.326 14,4 14.311 14,4

Industrial2 163 0,17 160 0,16 160 0,16 162 0,2 171 0,2 171 0,2 171 0,2 169 0,2

Públic3 817 0,83 823 0,83 822 0,83 826 0,8 829 0,8 826 0,8 820 0,8 822 0,8

Total 98.781 100 99.089 100 99.445 100 99.549 100 99.535 100 9 9.807 100 99.649 100 99.672 100


1. Activitats comercials i industrials (no grans consumidors), obres d'edificació, boques d'incendi amb

comptador i manteniment de les infraestructures de CASSA.

2. Activitats comercials i industrials (grans consumidors).

3. Dependències municipals, boques d'incendi en dependències mpals, boques de reg dels parterres, fonts

públiques i hidrants d'incendi.

Gràfic 114 Distribució dels abonats/des per usos. 2014

Domèstic84,6%

Comercial+Industrial

14,5%

Públic0,8%



5.5 Residus

Durant la segona meitat de 2014 es van recollir 42.849.540 kg de residus a Sabadell, un 2,6% superior a la quantitat recollida en el mateix període de 2013. Pel que fa a l’acumulat anual, la xifra és de 84.567.910 kg de residus recollits, un 0,9% superior a la quantitat recollida l’any 2013. Aquest augment interanual del nombre de kg de residus recollits s’explica, principalment, per l’increment de la recollida de la fracció resta (1,5% respecte de l’any 2013).

Pel que fa a la recollida selectiva, es registra una caiguda en la majoria de tipologies, sent-ne la més significativa (en termes relatius), la recollida de residus orgànics (-6,7%), seguit pel vidre (-4,8%) i el paper (-2%). La única excepció es va donar en la recollida d’envasos, que va registrar un lleu augment en el període observat (0,7%).

La recollida de residus per habitant a Sabadell va ser de 206,2 kg durant la segona meitat de 2014, 5,6 kg més respecte del mateix període de l’any 2013. Pel que fa a l’acumulat anual, aquest va ser de 406,9 kg, 4,5 kg més respecte de l’any 2013.

Per habitant i dia, la ràtio creix respecte de la registrada en el primer semestre, i tanca l’any 2014 amb 1,11 kg, 0,01 kg superior a la ràtio registrada un any abans.



Taula 74 Recollida d’escombraries 1 per tipologia. 1985- 2014 Any Fracció resta Orgànica Vidre Paper Envasos Altres Tot al ∆ % ∆ % ∆ % ∆ % anual

1985 49.485.000 102.850 49.587.850 -1986 50.894.000 203.910 51.097.910 3,05

1987 54.649.000 316.718 54.965.718 7,57

1988 57.987.000 307.900 58.294.900 6,06

1989 61.408.000 372.900 61.780.900 5,98

1990 63.035.000 396.600 63.431.600 2,67

1991 71.728.000 559.520 72.287.520 13,96

1992 77.392.000 735.030 78.127.030 8,08

1993 78.709.000 976.600 79.685.600 1,99

1994 78.042.000 1.147.160 876.670 80.065.830 0,48

1995 76.412.340 1.482.640 788.000 48.690 78.731.670 -1,67

1996 77.456.330 1.536.340 1.382.650 60.550 80.435.870 2,16

1997 78.376.940 1.700.160 1.869.470 80.930 82.027.500 1,98

1998 80.369.690 1.760.390 2.318.056 79.530 84.527.666 3,05

1999 82.214.150 1.814.370 2.931.180 101.070 87.060.770 3,00

2000 82.740.990 1.814.050 2.258.940 282.430 87.096.410 0,04

2001 83.574.630 2.016.950 2.833.470 686.040 89.111.090 2,31

2002 83.841.810 158.360 2.013.190 3.044.750 913.200 1.344.860 91.316.170 2,47

2003 82.624.600 301.500 2.114.580 4.497.600 1.624.620 6.982.350 98.145.250 7,48

2004 82.554.700 840.540 2.310.980 6.880.120 2.215.540 8.632.600 103.434.480 5,39

1r 05 39.273.100 1.498.880 1.202.020 3.681.820 1.218.700 50.320 46.924.840 -1,12

2n 05 39.697.540 2.100.220 1.219.720 4.226.150 1.337.420 8.627.480 57.208.530 2,41

2005 78.970.640 3.599.100 2.421.740 7.907.970 2.556.120 8.677.800 104.133.370 0,68

1r 06 39.438.610 2.141.300 1.390.420 4.528.440 1.544.060 4.248.780 53.291.610 13,57

2n 06 39.554.210 2.318.300 1.332.800 4.812.710 1.630.560 4.524.260 54.172.840 -5,31

2006 78.992.820 4.459.600 2.723.220 9.341.150 3.174.620 8.773.040 107.464.450 3,20

1r 07 38.352.220 2.973.630 1.597.700 5.400.880 1.851.290 5.423.390 55.599.110 4,33

2n 07 37.113.980 2.768.000 1.477.660 5.259.510 1.842.400 5.579.370 54.040.920 -0,24

2007 75.466.200 5.741.630 3.075.360 10.660.390 3.693.690 11.002.760 109.640.030 2,02

1r 08 36.340.990 3.022.070 1.613.480 5.222.200 2.012.580 5.452.150 53.663.470 -3,48

2n 08 35.073.840 3.095.320 1.570.760 4.967.440 1.983.080 5.576.380 52.266.820 -3,28

2008 71.414.830 6.117.390 3.184.240 10.189.640 3.995.660 11.028.530 105.930.290 -3,38

1r 09 34.779.790 3.421.870 1.680.940 4.761.800 2.069.380 5.622.810 52.336.590 -2,47

2n 09 34.268.330 3.377.470 1.585.440 4.622.580 2.017.300 6.276.630 52.147.750 -0,23

2009 69.048.120 6.799.340 3.266.380 9.384.380 4.086.680 11.899.440 104.484.340 -1,37

1r 10 33.587.830 3.441.340 1.626.210 4.539.950 2.089.240 6.440.640 51.725.210 -1,17

2n 10 33.124.210 3.454.580 1.502.350 4.489.450 2.075.860 6.834.400 51.480.850 -1,28

2010 66.712.040 6.895.920 3.128.560 9.029.400 4.165.100 13.275.040 103.206.060 -1,22

1r 11 32.436.580 3.586.250 1.583.920 3.734.570 2.129.700 6.809.340 50.280.360 -2,79

2n 11 29.914.780 3.544.780 1.455.620 3.264.650 2.068.600 6.093.940 46.342.370 -9,98

2011 62.351.360 7.131.030 3.039.540 6.999.220 4.198.300 12.903.280 96.622.730 -6,38

1r 12 29.599.260 3.520.100 1.619.420 2.469.390 1.926.880 4.748.770 43.883.820 -12,72

2n 12 28.359.400 3.404.300 1.436.860 2.442.460 1.989.540 4.450.360 42.082.920 -9,19

2012 57.958.660 6.924.400 3.056.280 4.911.850 3.916.420 9.199.130 85.966.740 -11,03

1r 13 28.285.560 3.534.230 1.665.440 2.204.460 2.047.150 4.297.970 42.034.810 -4,21

2n 13 27.886.470 3.535.040 1.441.260 2.224.650 1.924.560 4.740.290 41.752.270 -0,79

2013 56.172.030 7.069.270 3.106.700 4.429.110 3.971.710 9.038.260 83.787.080 -2,54

1r 14 28.291.420 3.349.780 1.514.320 2.041.110 1.968.470 4.553.270 41.718.370 -0,75

2n 14 28.717.440 3.246.640 1.441.850 2.298.570 2.030.840 5.114.200 42.849.540 2,63

2014 57.008.860 6.596.420 2.956.170 4.339.680 3.999.310 9.667.470 84.567.910 0,93

Font: Ajuntament de Sabadell. Via Pública i Manteniments.

1. Residus abocats.

Nota: la dada que correspon a Altres, de l'any 2005, la majoria de les dades estan entrades per la segona meitat de l'any.



Taula 75 Recollida d’escombraries. Ràtios. 1985-201 4 Kg/Hab

Any Fracció resta Orgànica Vidre Paper Envasos Altres Tot al

1985 260,22 0,54 260,76 0,71

1986 273,45 1,10 274,55 0,75

1987 291,45 1,69 293,14 0,80

1988 306,02 1,62 307,64 0,84

1989 321,57 1,95 323,52 0,89

1990 328,06 2,06 330,13 0,90

1991 378,70 2,95 381,66 1,05

1992 409,24 3,89 413,12 1,13

1993 415,48 5,16 420,63 1,15

1994 412,91 6,07 4,64 423,62 1,16

1995 405,62 7,87 4,18 0,26 417,93 1,15

1996 412,57 8,18 7,36 0,32 428,44 1,17

1997 423,05 9,18 10,09 0,44 442,76 1,21

1998 433,06 9,49 12,49 0,43 455,46 1,25

1999 444,53 9,81 15,85 0,55 470,74 1,29

2000 448,36 9,83 12,24 1,53 471,96 1,29

2001 449,66 10,85 15,24 3,69 479,45 1,31

2002 445,08 0,84 10,69 16,16 4,85 7,14 484,76 1,33

2003 431,24 1,57 11,04 23,47 8,48 36,44 512,25 1,40

2004 420,74 4,28 11,78 35,06 11,29 44,00 527,15 1,44

1r 05 194,44 7,42 5,95 18,23 6,03 0,25 232,33 1,27

2n 05 196,54 10,40 6,04 20,92 6,62 42,72 283,24 1,55

2005 390,99 17,82 11,99 39,15 12,66 42,96 515,57 1,41

1r 06 194,30 10,55 6,85 22,31 7,61 20,93 262,55 1,44

2n 06 194,87 11,42 6,57 23,71 8,03 22,29 266,89 1,46

2006 389,17 21,97 13,42 46,02 15,64 43,22 529,43 1,45

1r 07 187,14 14,51 7,80 26,35 9,03 26,46 271,30 1,49

2n 07 181,10 13,51 7,21 25,66 8,99 27,23 263,70 1,44

2007 368,25 28,02 15,01 52,02 18,02 53,69 535,00 1,47

1r 08 175,66 14,61 7,80 25,24 9,73 26,35 259,39 1,42

2n 08 169,54 14,96 7,59 24,01 9,59 26,95 252,64 1,38

2008 345,20 29,57 15,39 49,25 19,31 53,31 512,04 1,40

1r 09 167,50 16,48 8,10 22,93 9,97 27,08 252,05 1,38

2n 09 165,03 16,27 7,64 22,26 9,72 30,23 251,14 1,38

2009 332,53 32,75 15,73 45,19 19,68 57,31 503,19 1,38

1r 10 161,09 16,51 7,80 21,77 10,02 30,89 248,08 1,36

2n 10 158,87 16,57 7,21 21,53 9,96 32,78 246,91 1,35

2010 319,96 33,07 15,01 43,31 19,98 63,67 494,99 1,36

1r 11 154,96 17,13 7,57 17,84 10,17 32,53 240,21 1,32

2n 11 142,92 16,93 6,95 15,60 9,88 29,11 221,40 1,21

2011 297,88 34,07 14,52 33,44 20,06 61,64 461,61 1,26

1r 12 141,78 16,86 7,76 11,83 9,23 22,75 210,21 1,15

2n 12 135,84 16,31 6,88 11,70 9,53 21,32 201,59 1,11

2012 277,63 33,17 14,64 23,53 18,76 44,08 411,80 1,13

1r 13 135,82 16,97 8,00 10,59 9,83 20,64 201,84 1,11

2n 13 133,90 16,97 6,92 10,68 9,24 22,76 200,49 1,10

2013 269,73 33,95 14,92 21,27 19,07 43,40 402,33 1,10

1r 14 136,12 16,12 7,29 9,82 9,47 21,91 200,72 1,10

2n 14 138,17 15,62 6,94 11,06 9,77 24,61 206,17 1,13

2014 274,29 31,74 14,22 20,88 19,24 46,51 406,89 1,11

Font: Ajuntament de Sabadell. Via Pública i Manteniments.

1. Residus abocats.

Total/hab dia



Gràfic 115 Evolució dels residus recollits. 1985-2014

Gràfic 116 Evolució dels residus recollits per habitant i any. 1985-2014

0

100

200

300

400

500

600

198

519

86

198

719

88

198

919

90

199

119

92

199

319

94

199

519

96

199

719

98

199

920

00

200

120

02

200

320

04

200

520

06

200

720

08

200

920

10

201

120

12

201

320

14

45.000.000

55.000.000

65.000.000

75.000.000

85.000.000

95.000.000

105.000.000

115.000.000

198

519

86

198

719

88

198

919

90

199

119

92

199

319

94

199

519

96

199

719

98

199

920

00

200

120

02

200

320

04

200

520

06

200

720

08

200

920

10

201

120

12

201

320

14

Gràfic 117 Evolució dels residus recollits selectivament. 1985-2014

Gràfic 118 Evolució dels residus recollits selectivament per habitant i any. 1985-2014

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

35.000.000

198

519

86

198

719

88

198

919

90

199

119

92

199

319

94

199

519

96

199

719

98

199

920

00

200

120

02

200

320

04

200

520

06

200

720

08

200

920

10

201

120

12

201

320

14

020406080

100120140160180

198

519

86

198

719

88

198

919

90

199

119

92

199

319

94

199

519

96

199

719

98

199

920

00

200

120

02

200

320

04

200

520

06

200

720

08

200

920

10

201

120

12

201

320

14

Gràfic 119 Evolució dels residus recollits (fracció resta). 1985-2014

Gràfic 120 Evolució dels residus recollits (fracció resta) per habitant i any. 1985-2014

45.000.00050.000.00055.000.00060.000.00065.000.00070.000.00075.000.00080.000.00085.000.00090.000.000

198

519

86

198

719

88

198

919

90

199

119

92

199

319

94

199

519

96

199

719

98

199

920

00

200

120

02

200

320

04

200

520

06

200

720

08

200

920

10

201

120

12

201

320

14 100

150

200

250

300

350

400

450

500

198

519

86

198

719

88

198

919

90

199

119

92

199

319

94

199

519

96

199

719

98

199

920

00

200

120

02

200

320

04

200

520

06

200

720

08

200

920

10

201

120

12

201

320

14



Gràfic 121 Evolució dels residus recollits per habitant i dia. 1985-2014

Gràfic 122 Evolució dels residus recollits selectivament per habitant i dia. 1985-2014

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

0,000,050,100,150,200,250,300,350,400,450,50

198

519

86

198

719

88

198

919

90

199

119

92

199

319

94

199

519

96

199

719

98

199

920

00

200

120

02

200

320

04

200

520

06

200

720

08

200

920

10

201

120

12

201

320

14

5.6 Matriculació de vehicles

L’any 2014 es va tancar amb una consolidació de la dinàmica positiva ja observada l’any 2013, superant-se el llindar del 4.000 vehicles matriculats per primer cop en els últims 3 anys. A aquesta xifra s’hi arriba gràcies a l’empenta del nombre de matriculacions durant la segona meitat de l’any, 2.273, la xifra més alta observada en un semestre en els últims 5 anys. El nombre de vehicles matriculats en el segon semestre de 2014 és un 14,1% superior a la del semestre anterior (281 vehicles més) i un 25,5% superior a la del mateix període de 2013 (462 vehicles més). Respecte del conjunt de Catalunya, l’augment interanual del nombre de vehicles matriculats és del 18,8% i per la resta de l’estat, del 19,6%.

Per tipus de vehicle, en el segon semestre de 2014 s’han matriculat 1.824 turismes, un 23,1% més respecte del mateix període de l’any 2013 (342 turismes més). També és significatiu, en termes relatius i absoluts, l’augment del nombre de motocicletes (un 29%; 60 motocicletes més) i camions (un 35,8%; 29 camions més).

Així doncs, es manté una vegada més la ràtio de 8 turismes matriculats de cada 10 vehicles ja observada en períodes anteriors.



Taula 76 Matriculació de vehicles. 1r sem. 2007-2n sem. 2014 2007 2008 2009 2010

1r sem 2n sem 1r sem 2n sem 1r sem 2n sem 1r sem 2n sem

Turismes 4.232 3.819 3.227 2.078 1.984 2.156 2.385 1.471

Camions 340 223 253 94 93 79 64 74

Motocicletes 732 603 495 451 273 387 329 300

Ciclomotors 156 182 135 123 52 45 55 37

Altres 431 422 169 90 65 52 50 38

Total vehicles 5.891 5.249 4.279 2.836 2.467 2.719 2.883 1. 920

2011 2012 2013 2014

1r sem 2n sem 1r sem 2n sem 1r sem 2n sem 1r sem 2n sem ∆∆∆∆ % sem ∆∆∆∆ % anual

Turismes 1.755 1.545 1.527 1.249 1.366 1.482 1.618 1.824 12,7 23,1

Camions 56 46 56 53 90 81 88 110 25,0 35,8

Motocicletes 269 272 200 204 190 207 227 267 17,6 29,0

Ciclomotors 18 40 16 17 12 13 22 17 -22,7 30,8

Altres 43 33 38 39 31 28 37 55 48,6 96,4

Total vehicles 2.141 1.936 1.837 1.562 1.689 1.811 1.992 2. 273 14,1 25,5

Font: Ajuntament de Sabadell. Àrea de Serveis Centrals. Gestió Tributària

Gràfic 123 Evolució dels vehicles matriculats. Gene r 2007-Desembre 2014

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

Gen

er 0

7A

bril

Julio

lO

ctub

reG

ener

08

Abr

ilJu

liol

Oct

ubre

Gen

er 0

9A

bril

Julio

lO

ctub

reG

ener

10

Abr

ilJu

liol

Oct

ubre

Gen

er 1

1A

bril

Julio

lO

ctub

reG

ener

12

Abr

ilJu

liol

Oct

ubre

Gen

er 1

3A

bril

Julio

lO

ctub

reG

ener

14

Abr

ilJu

liol

Oct

ubre

�

Habitatge

Introducció Mercat immobiliari Mercat de lloguer




6 Habitatge

6.1 Introducció

L’any 2014 representa un punt d’inflexió de l’activitat constructora a Catalunya. Després d’arribar al mínim d’activitat durant l’any 2013, en aquest darrer any 2014 s’hi aprecia certa recuperació de l’activitat d’aquest sector, que queda reflectida en el nombre d’habitatges iniciats, que ha estat de 3.846 (810 habitatges iniciats més). Per altra banda, els baixos nivells d’activitat registrats l’any 2013 incideixen en el nombre d’habitatges acabats, que es continua reduint l’any 2014 fins a la xifra de 5.624 (681 habitatges acabats menys).

El nombre de transaccions immobiliàries també registra un creixement el 2014, després de la baixada experimentada el 2013. D’altra banda, el preu de l’habitatge lliure es va situar en els 1.671,3 €/m2, 5,5 € més que en el mateix moment de 2013 (un 0,3% més). Desglossat per antiguitat de l’habitatge, en els de menys de dos anys, el preu es va fixar en els 1.708,1 € (un 2,4% per sota del preu de desembre de 2013; 42,1 € menys) i, en el cas dels de més de dos anys, en els 1.654,2 € (un 0,4% per sobre del preu d’un any abans; 7 € més).

Pel que fa a les dades referents a nous crèdits hipotecaris, en el segon semestre de 2014 s’han constituït 15.005 hipoteques sobre habitatges a Catalunya, un 22,1% més respecte del mateix semestre de 2013 (2.716 més). L’import mitjà d’aquestes hipoteques es va situar el mes de desembre en els 106.003 €, un 0,7% menys respecte del mateix moment de 2013 (786€ menys).

Per últim, en el segon semestre de 2013 es van formalitzar 76.369 contractes de lloguer a Catalunya, un 2% més que en el mateix període de l’any anterior (1.505 contractes més). I el lloguer mitjà contractual es va situar en els 551,1€, un 1,8% més que un any abans (9,6 € menys).

6.1.1 Construcció d’habitatges

En el període comprès entre els mesos de juliol i desembre de 2014, en el conjunt de Catalunya va continuar la tendència de creixement del ritme de construcció d’habitatges nous. D’aquesta manera, la xifra d’habitatges iniciats en la segona meitat de l’any va ser de 1.907, un 43,1% més respecte del mateix semestre de 2013 (574 habitatges més) i un 1,7% menys respecte del semestre anterior (32 habitatges menys). Pel que fa al nombre d’habitatges acabats, la dinàmica canvia. En concret, se n’han finalitzat 2.864, un 7% menys respecte del mateix semestre de 2013 (217 habitatges menys), i un 3,8% més respecte del semestre anterior (104 habitatges més).

En l’anàlisi per províncies, dues províncies registren un augment interanual d’habitatges nous iniciats: Barcelona (61,8%; 541 habitatges nous iniciats més) i Lleida (196,2%; 102 habitatges nous iniciats més). En canvi, s’observa una evolució negativa a la província de Tarragona (-39,4%; 67 habitatges iniciats menys) i Girona (-0,9%; 2 habitatges iniciats menys). Així, el 74,3% dels



habitatges iniciats a Catalunya se situen a la província de Barcelona, el 12,2% a Girona, el 8,1% a Lleida i el 5,4% a Tarragona.

Pel que fa als habitatges acabats, i en termes d’evolució interanual, també hi ha dues províncies que registren un increment en el nombre d’habitatges nous finalitzat. Es tracta de la província de Tarragona (99,8%; 413 habitatges acabats més) i Lleida (5,4%; 22 habitatges acabats més). En canvi, es registra una reducció del nombre d’habitatges acabats a la província de Barcelona (-30,5%; 559 habitatges menys) i Girona (21,8%; 93 habitatges menys). D’aquesta manera, el 44,4% dels habitatges nous acabats a Catalunya corresponen a la província de Barcelona, el 28,9% a Tarragona, el 15% a Lleida i l’11,7% a Girona.

Taula 77 Habitatges iniciats a Catalunya, per proví ncies. 1r sem. 2010- 2n sem. 2014 Demarcacions 1r sem. 10 2n. sem. 10 1r sem. 11 2n. sem. 11 1r sem. 12 2n. sem. 12

Barcelona 5.312 3.792 2.987 2.715 1.885 1.361

Girona 1.226 752 357 484 420 296

Lleida 403 445 250 323 247 102

Tarragona 790 803 577 205 441 559

Catalunya 7.731 5.792 4.171 3.727 2.993 2.318

Demarcacions 1r sem. 13 2n sem. 13 1r sem. 14 2n sem. 1 4 ∆ ∆ ∆ ∆ semestral ∆∆∆∆% semestral ∆∆∆∆ anual ∆∆∆∆% anual

Barcelona 1.054 876 1.259 1.417 158 12,55 541 61,76

Girona 310 235 258 233 -25 -9,69 -2 -0,85

Lleida 150 52 299 154 -145 -48,49 102 196,15

Tarragona 189 170 123 103 -20 -16,26 -67 -39,41

Catalunya 1.703 1.333 1.939 1.907 -32 -1,65 574 43,06

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat

Taula 78 Habitatges acabats a Catalunya, per provín cies. 1r sem. 2010- 2n sem. 2014 Demarcacions 1r sem. 10 2n. sem. 10 1r sem. 11 2n. sem. 11 1r sem. 12 2n. sem. 12

Barcelona 6.332 4.166 5.168 5.258 2.754 3.579

Girona 2.334 1.709 1.545 1.387 1.221 1.082

Lleida 647 1.356 905 1.225 996 677

Tarragona 2.133 1.615 1.688 1.528 1.103 1.591

Catalunya 11.446 8.846 9.306 9.398 6.074 6.929

Demarcacions 1r sem. 13 2n sem. 13 1r sem. 14 2n sem. 1 4 ∆ ∆ ∆ ∆ semestral ∆∆∆∆% semestral ∆∆∆∆ anual ∆∆∆∆% anual

Barcelona 1.669 1.832 1.577 1.273 -304 -19,28 -559 -30,51

Girona 653 427 445 334 -111 -24,94 -93 -21,78

Lleida 294 408 317 430 113 35,65 22 5,39

Tarragona 608 414 421 827 406 96,44 413 99,76

Catalunya 3.224 3.081 2.760 2.864 104 3,77 -217 -7,04

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat

6.1.2 Finançament de l’habitatge

L’evolució de l’Euríbor, el principal índex de referència per als préstecs hipotecaris, ha mantingut una tendència a la baixa durant tot el segon semestre de 2014 , i en concloure el mes de desembre se situa en el 0,329%, el valor més baix de la sèrie analitzada, que s’inicia el gener de l’any 2000. En termes d’evolució interanual, l’indicador registra un descens de 0,2 punts percentuals.



Gràfic 124 Evolució de l’euríbor a un any. Gener 20 00-Desembre 2014

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

Gen

er 0

0A

bril

Julio

lO

ctub

reG

ener

01

Abr

ilJu

liol

Oct

ubre

Gen

er 0

2A

bril

Julio

lO

ctub

reG

ener

03

Abr

ilJu

liol

Oct

ubre

Gen

er 0

4A

bril

Julio

lO

ctub

reG

ener

05

Abr

ilJu

liol

Oct

ubre

Gen

er 0

6A

bril

Julio

lO

ctub

reG

ener

07

Abr

ilJu

liol

Oct

ubre

Gen

er 0

8A

bril

Julio

lO

ctub

reG

ener

09

Abr

ilJu

liol

Oct

ubre

Gen

er 1

0A

bril

Julio

lO

ctub

reG

ener

11

Abr

ilJu

liol

Oct

ubre

Gen

er 1

2A

bril

Julio

lO

ctub

reG

ener

13

Abr

ilJu

liol

Oct

ubre

Gen

er 1

4A

bril

Julio

lO

ctub

re

%

Durant el segon semestre de 2014 s’han constituït 15.005 hipoteques sobre habitatges a Catalunya, un 1,6% menys (251 hipoteques menys) respecte sis mesos abans, però un 22,1% més (2.716 hipoteques més) respecte del mateix semestre de 2013. Per demarcacions, totes registren variacions interanuals positives, a excepció de la província de Tarragona (-2,9%; 50 hipoteques menys). Barcelona registra un creixement del 32,3% (2.645 hipoteques més), en el cas de Lleida és del 6,5% (36 hipoteques més) i a Girona un 4,7% (85 hipoteques més). Barcelona continua sent la demarcació que més hipoteques concentra, amb el 72,2% del total.

Pel que fa a l’import mitjà de les hipoteques, aquest se situa, a desembre de 2014, en els 106.003€, un 0,7% menys (786 € menys) respecte del mateix període de 2013. Per demarcacions, Girona és la única que registra un increment interanual de l’import mitjà de les hipoteques (1,2%; 1.224,3€ més), situant-se en els 103.315,2€. A la resta de províncies, l’import mitjà decreix: un -9,7% a Tarragona (7.618,3€ menys), un -9,2% a Lleida (7.675,9€ menys) i un -1,2% a Barcelona (1.399,3€ menys).

Un altre indicador que permet veure l’evolució del sector de l’habitatge són les transaccions immobiliàries realitzades. En la segona meitat de 2014 es van comptabilitzar 28.467 a Catalunya, un 12% més respecte del semestre anterior (3.043 transaccions més). En termes interanuals, l’augment és més intens (21,2%; 4.980 transaccions més). Aquest comportament interanual és generalitzat a les quatre demarcacions catalanes, sent el més significatiu, en termes relatius, el registrat a la província de Lleida (32,9%; 390 transaccions més), seguit de la província de Barcelona (27,4%; 4.028 transaccions més).

D’aquestes transaccions, 25.612 (el 90% del total) corresponen a habitatges de segona mà, mentre que les transaccions d’obra nova davallen a les 2.855. Pel que fa a l’evolució interanual, la tendència a l’alça dels habitatges de segona mà (24,6%; 5.051 transaccions més) es contraposa amb els d’obra nova (-2,4%; 71 transaccions menys).



6.2 Mercat immobiliari a Sabadell

L’activitat constructora inicia aquest any 2014 una lleugera recuperació, després d’arribar al seu punt mínim d’activitat al llarg de l’any 2013. En el període juliol - desembre de 2014 es va iniciar la construcció de 133 habitatges nous a la ciutat, 124 habitatges més dels que es van iniciar en el mateix període de l’any 2013. Pel que fa al nombre d’habitatges acabats, la xifra se situa en els 76, la més baixa de tota la sèrie observada.

En relació amb la resta de municipis de la comarca, Sabadell ha estat el municipi que més habitatges ha iniciat (el 56,8% del total de la comarca), seguit de Sant Cugat del Vallès (amb el 15% del total), Matadepera (amb el 8,1%) i Rubí (amb el 5,1%). La ciutat manté la mateixa posició pel que fa als habitatges nous acabats; Sabadell en concentra el 32,8% de la comarca, seguit per Terrassa (17,7%) i Barberà del Vallès (15,1%).

Pel que fa al conjunt de la comarca, tant el nombre d’habitatges iniciats com el d’acabats registra un augment respecte del segon semestre de 2013 (un 200% i un 22,1% respectivament). Igual que en el cas de Sabadell, el repunt de l’activitat constructora també s’observa pel conjunt de la província i per la resta de Catalunya, concretament en el nombre d‘habitatges iniciats.



Taula 79 Habitatges iniciats i acabats als municipi s del Vallès Occidental. 2n sem. 2007-2n sem. 2014

2007 2008 2009 2010 2011

Municipis Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acab ats Iniciats Acabats Iniciats Acabats

Badia del Vallès 0 0 0 30 0 0 0 0 0 0

Barberà del Vallès 355 6 10 251 2 83 1 1 11 2

Castellar del Vallès 43 114 5 71 4 5 8 27 2 34

Castellbisbal 13 31 3 11 9 12 2 6 6 5

Cerdanyola del Vallès 37 112 25 47 1 6 4 22 12 0

Gallifa 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Matadepera 48 21 3 12 7 50 8 5 10 12

Montcada i Reixac 134 107 105 99 10 26 128 14 3 16

Palau Solità i Plegamans 15 58 9 43 5 3 4 6 2 5

Polinyà 55 27 0 8 0 0 2 4 0 0

Rellinars 4 3 0 5 0 2 0 1 2 2

Ripollet 31 79 177 126 4 1 6 139 15 160

Rubí 144 222 113 354 9 40 48 37 24 64

Sabadell 872 868 114 761 29 164 238 165 155 234

Sant Cugat del Vallès 462 932 20 798 19 89 98 24 471 301

Sant Llorenç Savall 22 16 1 6 1 2 0 2 0 2

Sant Quirze del Vallès 18 99 2 62 11 23 3 48 0 13

Santa Perpètua de Mogoda 35 100 2 52 1 3 1 45 7 2

Sentmenat 70 78 3 222 20 27 1 18 0 101

Terrassa 1.193 1.527 137 872 342 539 207 281 59 62

Ullastrell 12 15 0 30 4 6 3 6 1 4

Vacarisses 9 46 3 29 5 6 8 0 1 10

Viladecavalls 20 65 2 14 9 10 12 9 0 3

Vallès Occidental 3.593 4.526 734 3.903 492 1.097 782 860 78 1 1.032

Prov. Barcelona 15.239 19.323 5.441 17.274 3.686 7.508 3.7 92 4.166 2.715 5.258

Catalunya 30.241 38.829 9.663 32.300 6.887 14.538 5.792 8.8 46 3.727 9.398

2012 2013 2014

Municipis Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acab ats Iniciats AcabatsAcabats

Badia del Vallès 0 0 0 0 0 0 - --

Barberà del Vallès 117 2 0 1 2 35 - 3.400,00

Castellar del Vallès 3 7 1 2 2 0 100,00 -100,00

Castellbisbal 0 17 1 3 1 5 0,00 66,67

Cerdanyola del Vallès 29 1 18 1 2 7 -88,89 600,00

Gallifa 0 0 0 0 0 0 - --

Matadepera 2 9 6 2 19 9 216,67 350,00

Montcada i Reixac 1 9 1 0 0 1 -100,00 --

Palau Solità i Plegamans 0 6 1 0 2 5 100,00 --

Polinyà 0 19 0 1 0 1 - 0,00

Rellinars 0 3 1 1 0 2 -100,00 100,00

Ripollet 1 1 0 0 2 1 - --

Rubí 11 28 6 9 12 4 100,00 -55,56

Sabadell 69 459 9 134 133 76 1.377,78 -43,28

Sant Cugat del Vallès 17 102 19 22 35 21 84,21 -4,55

Sant Llorenç Savall 2 0 1 2 0 0 -100,00 -100,00

Sant Quirze del Vallès 45 1 0 0 5 0 - --

Santa Perpètua de Mogoda 23 52 0 3 4 22 - 633,33

Sentmenat 0 1 0 0 3 1 - --

Terrassa 29 283 11 6 9 41 -18,18 583,33

Ullastrell 0 2 0 1 1 0 - -100,00

Vacarisses 4 3 2 2 0 0 -100,00 -100,00

Viladecavalls 0 0 1 0 2 1 100,00 --

Vallès Occidental 353 1.005 78 190 234 232 200,00 22,11

Prov. Barcelona 1.361 3.579 876 1.832 1.417 1.273 61,76 -30 ,51

Catalunya 2.318 6.929 1.333 3.081 1.928 2.864 44,64 -7,04

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat.

∆∆∆∆% Anual 13-14



Gràfic 125 Percentatge d’habitatges iniciats i acab ats al Vallès Occidental. 2n sem. 2014

0

10

20

30

40

50

60

Sab

adel

l

San

t Cug

at d

el V

allè

s

Mat

adep

era

Rub

í

Ter

rass

a

San

t Qui

rze

del V

allè

s

San

ta P

erpè

tua

de M

ogod

a

Sen

tmen

at

Bar

berà

del

Val

lès

Cas

tella

r de

l Val

lès

Cer

dany

ola

del V

allè

s

Pal

au S

olità

i P

lega

man

s

Rip

olle

t

Vila

deca

valls

Cas

tellb

isba

l

Ulla

stre

ll

Bad

ia d

el V

allè

s

Gal

lifa

Mon

tcad

a i R

eixa

c

Pol

inyà

Rel

linar

s

San

t Llo

renç

Sav

all

Vac

aris

ses

%

Iniciats Acabats

Durant la segona meitat de 2014 es van comptabilitzar21 736 transaccions immobiliàries a Sabadell, un 4,4% més respecte del semestre anterior i un 33,8% més respecte del mateix període de l’any anterior. Per tipus d’habitatge, augmenten amb la mateixa intensitat les transaccions d’habitatge nou (34%; 17 transaccions més) i les d’habitatges de segona mà (33,8%; 169 transaccions més).

21 Xifra provisional.



Gràfic 126 Evolució de les transaccions immobiliàri es. 1r trim. 2004-4t trim. 2013

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.6001r

trim

. 04

2n tr

im.

3r tr

im.

4t tr

im.

1r tr

im. 0

52n

trim

.3r

trim

.4t

trim

.1r

trim

. 06

2n tr

im.

3r tr

im.

4t tr

im.

1r tr

im. 0

72n

trim

.3r

trim

.4t

trim

.1r

trim

. 08

2n tr

im.

3r tr

im.

4t tr

im.

1r tr

im. 0

92n

trim

.3r

trim

.4t

trim

.1r

trim

. 10

2n tr

im.

3r tr

im.

4t tr

im.

1r tr

im. 1

12n

trim

.3r

trim

.4t

trim

.1r

trim

. 12

2n tr

im.

3r tr

im.

4t tr

im.

1r tr

im. 1

32n

trim

.3r

trim

.4t

trim

.1r

trim

. 14

2n tr

im.

3r tr

im.

4t tr

im.*

Hab. Nou Hab. 2a mà Total

El preu de l’habitatge lliure, en el quart trimestre de 2014, se situa en els 1.223,1 €/m2, un 12,3% menys respecte del mateix període de 2013. El preu actual del m2 d’un habitatge lliure a la ciutat és el més baix en els quaranta trimestres analitzats, tot i que durant l’any 2014 s’aprecia un alentiment en la caiguda.

Gràfic 127 Evolució del preu de l'habitatge lliure (€/m2). 1r trim. 2005-4t trim. 2014

1.100

1.300

1.500

1.700

1.900

2.100

2.300

2.500

2.700

2.900

3.100

3.300

1r tr

im. 0

52n

trim

.3r

trim

.4t

trim

.1r

trim

. 06

2n tr

im.

3r tr

im.

4t tr

im.

1r tr

im. 0

72n

trim

.3r

trim

.4t

trim

.1r

trim

. 08

2n tr

im.

3r tr

im.

4t tr

im.

1r tr

im. 0

92n

trim

.3r

trim

.4t

trim

.1r

trim

. 10

2n tr

im.

3r tr

im.

4t tr

im.

1r tr

im. 1

12n

trim

.3r

trim

.4t

trim

.1r

trim

. 12

2n tr

im.

3r tr

im.

4t tr

im.

1r tr

im. 1

32n

trim

.3r

trim

.4t

trim

.1r

trim

. 14

2n tr

im.

3r tr

im.

4t tr

im.

6.3 Mercat de lloguer a Sabadell

Durant la segona meitat de 2014 es registra una lleugera davallada de l’activitat del mercat de lloguer, després dels màxims assolits l’any 2013 i la primera meitat de 2014. En el període juliol – desembre de 2014 es van formalitzar 1.930 contractes de lloguer a la ciutat, un 2,5% menys respecte del mateix període de 2013. Aquesta disminució és més intensa que la que s’observa pel



conjunt de la comarca (-0,3%). Pel que fa al conjunt de la província i Catalunya, però, es continua registrant un augment en el nombre de contractes de lloguer signats (un 1% i un 2% respectivament). Del conjunt de ciutats comparades i analitzades, Sabadell registra la tercera davallada més intensa, només superada per Lleida (-6,1%) i Badalona (-5,4%).

Pel que fa al preu mitjà del lloguer, aquest se situa en els 497,7 €, un 4,3% més respecte del mateix període de 2014 (20,4 € més). El preu mitjà de lloguer a Sabadell se situa per sota del de la mitjana comarcal (540,5 €), provincial (595,4 €) i catalana (551,1 €). Entre el conjunt de ciutats comparades, Sabadell experimenta el segon augment més important de lloguer mitjà, només superat per l’increment registrat a Terrassa (6,5%). La ciutat amb el preu de lloguer més alt continua sent Badalona (544,3 €), mentre que el més baix el trobem a Manresa (344,2 €).

Gràfic 128 Evolució del nombre de contractes de lloguer. 2n sem. 2007- 2n sem. 2014

Gràfic 129 Evolució del lloguer mitjà contractual (€). 4t trim. 2007-4t trim. 2014

0

400

800

1.200

1.600

2.000

2.400

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

0

100

200

300

400

500

600

700

800

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Sabadell Vallès Occidental Catalunya

Taula 80 Contractes de lloguer. 2n sem. 2007-2n sem . 2014 Municipis 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 ∆∆∆∆% 13-14

Badalona 812 1.011 1.388 1.315 1.394 1.633 1.748 1.654 -5,38

Figueres 553 669 744 774 808 845 856 836 -2,34

Girona 737 970 1.099 1.307 1.431 1.670 1.783 2.069 16,04

Hospitalet de Llobregat, l' 1.347 1.623 2.167 2.211 2.327 2.475 2.973 3.023 1,68

Lleida 449 429 786 1.037 1.204 1.228 1.333 1.252 -6,08

Manresa 612 662 846 886 936 1.052 978 1.043 6,65

Mataró 833 1.044 1.255 1.279 1.413 1.549 1.756 1.714 -2,39

Sabadell 938 1.134 1.484 1.562 1.830 1.924 1.980 1.930 -2,53

Sta. Coloma de Gramenet 376 502 741 665 772 900 944 1.251 32,52

Tarragona 630 878 1.741 1.948 1.955 2.094 2.103 2.166 3,00

Terrassa 1.176 1.645 2.014 1.987 2.266 2.258 2.452 2.394 -2,37

Total 11 ciutats 8.463 10.567 14.265 14.971 16.336 17.628 18.906 19.332 2,25

Vallès Occidental 3.367 4.532 5.971 6.230 7.052 7.516 7.95 6 7.935 -0,26

Província de Barcelona 25.659 32.172 41.474 45.337 49.33 6 53.200 57.629 58.212 1,01

Catalunya 31.822 40.914 53.158 59.162 64.419 70.012 74.864 76.369 2,01

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. Secretaria

d'Habitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer de l'INCASÒL.



Taula 81 Lloguer mitjà contractual ( €). 4t trim. 2 007-4t trim.2014 Municipis 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 ∆∆∆∆% 13-14

Badalona 654,0 706,5 658,8 621,6 614,9 567,6 527,0 544,3 3,29

Figueres 498,1 506,7 474,8 440,3 447,5 410,8 403,3 406,9 0,87

Girona 614,8 593,3 559,9 547,2 538,2 497,3 471,2 471,7 0,12

Hospitalet de Llobregat, l' 662,9 710,9 641,1 600,4 596,2 547,5 511,9 506,4 -1,08

Lleida 450,4 476,7 436,2 429,2 407,6 395,2 381,8 379,8 -0,53

Manresa 486,2 483,5 437,7 409,9 369,6 378,9 347,3 344,2 -0,90

Mataró 625,2 652,9 592,6 579,2 559,7 519,9 493,6 483,9 -1,96

Sabadell 669,2 686,9 626,8 598,4 538,6 512,1 477,4 497,7 4,2 6

Sta. Coloma de Gramenet 609,6 634,2 595,4 573,6 563,0 513,8 471,5 474,7 0,68

Tarragona 467,5 543,7 507,9 510,5 484,9 462,2 434,1 430,3 -0,86

Terrassa 563,2 576,8 514,5 511,2 491,0 483,0 428,7 456,6 6,52

Mitjana 11 ciutats 572,8 597,5 549,6 529,2 510,1 480,8 449 ,8 454,2 0,99

Vallès Occidental 667,6 679,2 619,0 591,6 580,1 555,0 519, 5 540,5 4,04

Província de Barcelona 705,6 728,4 683,9 648,5 641,5 610, 1 581,0 595,4 2,47

Catalunya 663,8 683,3 641,3 605,1 598,4 566,5 541,6 551,1 1, 77

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. Secretaria

d'Habitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer de l'INCASÒL.

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Correspondència i consultes€¦ · Correspondència i consultes: Observatori de l'Economia Local...

Documents

Transcript of Correspondència i consultes€¦ · Correspondència i consultes: Observatori de l'Economia Local...