Crèdit!4! ENTRENAMENT! ESPORTIU!!files.profutbol7.webnode.es/200000028-c120ec2197/4 Entrenament...

______________________________________________________________________________________________________________________________________ UNITAT 1 PLANIFICACIÓ DE CONTINGUTS PREBENJAMÍ I BENJAMÍ Pàgina 1 de 24

Curs de monitor ___________________________________________________________________________________________________

Crèdit 4

ENTRENAMENT ESPORTIU


UNITAT 1 PLANIFICACIÓ DE CONTINGUTS PREBENJAMÍ I BENJAMÍ El procés d’iniciació en futbol Iniciar-‐se al futbol és començar a practicar de forma específica un esport, i per poder-‐ho fer de forma correcta necessitarem tenir apreses prèviament algunes habilitats bàsiques. Per tant es recomana que, abans d’aquest període d’iniciació, el nen hagi passat per una fase d’aprenentatge esportiu més genèric o de base. Això no significa que no sigui recomanable aprendre futbol abans dels 7 anys, sinó que la idea és que no és necessari centrar-‐se en ensenyar habilitats específiques del futbol en aquestes edats, sinó altres habilitats motrius més generals. Avui dia hi ha escoles i clubs de futbol que compten amb nens de 5 anys o menys, però coordinadors i entrenadors hem de tenir clar que tot i comptar amb jugadors tan petits hem d’intentar no provocar una especialització precoç, ja que això pot tenir possibles conseqüències negatives com l’abandonament esportiu o la disminució de rendiment en etapes posteriors. Per aquest motiu, en aquestes escoles no s’hauria de tractar la iniciació al futbol de forma específica sinó la iniciació esportiva, ja que fins que el nen no és capaç d’assimilar la lògica interna de joc (saber qui són els companys i els adversaris, els límits del terreny de joc, cap a quina porteria s’ataca...) no podrà iniciar-‐se correctament a un esport tant complex com el futbol (Ruiz de Alarcón, 2006). Per a què serveix planificar i per què s’ha de fer en funció de l’edat del nen? La programació és una eina que facilita relacionar els objectius desenvolupats en les sessions de tota una temporada (Sans i Frattarola, 1996). D’aquesta forma garantim ensenyar al jugador els elements bàsics dels esports d’equip en base a una progressió metodològica estructurada per categories o nivells (Lasierra i Lavega, 2006). Si comparem com és l’ensenyament en l’etapa d’educació primària (6-‐12 anys) i com és l’ensenyament en l’etapa d’iniciació al futbol (6-‐12 anys) observem el següent: En l’educació primària a l’escola s’estructuren els continguts per cursos i aquests s’adapten a l’edat de l’estudiant i a la seva maduresa cognitiva. És per això que assimilar els continguts d’un curs depèn, en gran mesura, del que s’hagi assimilat en el curs anterior. A mesura que anem assolint els objectius parcials planificats per cada un dels cursos, anem assolint també l’objectiu final.


L’ensenyament del futbol en iniciació moltes vegades es basa en situar al nen a jugar en condicions iguals o molt semblants a les dels adults sense tenir en compte les diferències òbvies que existeixen entre una categoria i una altra. L’entrenador pretén aconseguir un rendiment immediat dels seus jugadors en la competició, és a dir, prepara les sessions de la setmana amb l’objectiu d’assolir el millor resultat possible en la competició del cap de setmana. Treballant d’aquesta forma es deixen d’aprendre fonaments bàsics que després costaran molt de recuperar o seran irrecuperables. En el cas de l’ensenyament escolar, és obvi que aquest procés s’ajusta a la realitat, però en l’ensenyament del futbol, és realment així com s’hauria d’entrenar? Per aquest motiu és necessari determinar unes etapes i uns objectius parcials per a cadascuna d’aquestes etapes, ubicant en cada categoria els continguts corresponents al procés evolutiu i maduratiu del jugador. Així com el professor de l’escola proposa activitats, exercicis i exemples (estratègies didàctiques) concretes per a cada curs escolar, les quals s’adeqüen al grau de maduresa de l’alumne, l’entrenador de futbol hauria de dissenyar una proposta d’entrenament que s’adaptés a cada categoria i al grau de comprensió del joc que tenen els futbolistes en cada una de les edats (Sans i Frattarola, 1996). Per què en la panificació el primer grup de continguts és el coordinatiu i perceptiu? Quan iniciem als nens a un esport associatiu com el futbol, hem de tenir clar que es treballin aspectes generals de la motricitat per posteriorment poder plantejar problemes comuns a tots els esports col·∙lectius, provocant d’aquesta forma una recerca i una lliure exploració del nen (Chesnau i Duret, 1999). Seguint aquesta línia Lasierra i Lavega (2006) afirmen que en la iniciació al futbol cal relacionar al nen amb el terreny i la pilota, aconseguir que aquest compleixi les regles del joc i comenci a experimentar les nocions bàsiques de la cooperació – oposició. Garganta i Pinto (1997), proposen cinc moments o fases en la iniciació del futbolista. La primera d’aquestes fases pretén treballar la relació del jugador amb la pilota, establint d’aquesta forma les bases mínimes perquè el jove jugador pugui manipular la pilota utilitzant totes les superfícies de contacte, dominant voluntàriament les trajectòries de la pilota i aprenent a percebre informació de l’entorn en què es mou i no únicament dels aspectes perceptius centrats en la pilota. Perquè el segon grup de continguts són els específics de futbol?


L’entrenament del futbol en iniciació (6-‐12 anys) no ha de perseguir l’objectiu immediat d’una ràpida especialització, pretenent que els nens es comportin al camp com els adults. El que cal és adaptar de forma correcta el procés d’aprenentatge a l’evolució, maduració i desenvolupament dels nens que comencen a jugar a futbol. Abans de treballar el joc col·∙lectiu i els sistemes de joc, els infants han d’aprendre les habilitats individuals pròpies del futbol. Les etapes inicials de formació condicionaran el futur nivell futbolístic del jugador. L’entrenament i la competició són els mitjans assolir els objectius parcials d’aquest procés formatiu però, en cap cas, han de ser les formes d’obtenció de rendiments immediats (Ferreira, 1983 citat a Casáis, Domínguez i Lago, 2009). Lassiera i Lavega (2006) afirmen que en primer lloc cal desenvolupar els elements bàsics individuals del futbol, perfilant els patrons bàsics tant motors com intencionals, i així dotar al nen dels recursos necessaris per l’adaptació a les diferents situacions de joc. En la mateixa direcció, Sans i Frattarola (1996) afirmen que en la iniciació al futbol l’objectiu prioritari que cal perseguir és el de millora individual com a futbolista de cada jugador, i no intentar assolir èxits col·∙lectius. Per què cal introduir els continguts de decisió en la planificació? Estigui en possessió de la pilota o no, el jugador de futbol es qüestiona constantment què ha de fer, i és aleshores quan analitza la informació, principalment de caràcter visual, que prové de l’entorn (mecanisme perceptiu), acte seguit interpreta i comença a elaborar una solució mental al problema a partir de les seves experiències viscudes anteriorment (mecanisme de decisió) i la seva adaptació a l’actual situació (Fradua, 2001). Com que en totes les situacions de joc hem de decidir què farem, com ho farem o quan ho farem, és obvi afirmar que el procés d’entrenament es decanti per una metodologia d’intervenció fonamentada en l’experimentació conscient i racional de les situacions proposades tot afavorint la creativitat. No podem limitar l’aprenentatge dels nostres jugadors a un procés d’imitació i repetició d’un model com a resposta a un problema aïllat; sinó que hem d’optar per una línia d’actuació que provoqui en el practicant actituds de decisió, les quals li permetin identificar i discriminar les respostes adequades per resoldre amb èxit les diferents situacions de joc (Casáis, Domínguez i Lago, 2009). Quins tres blocs de continguts trobem en la proposta de planificació? Els aspectes del futbol que treballarem en cada un dels tres blocs són:


§ El primer grup es refereix als aprenentatges de coordinació i de percepció de l’espai.

§ El segon bloc inclou els aprenentatges específics de futbol, és a dir, habilitats específiques com la conducció o la passada.

§ I el tercer bloc fa referència a prendre decisions correctes, és a dir, saber en quin moment i de quina manera he d’aplicar cadascuna de les habilitats apreses. El que volem és que el jugador apliqui al joc tot el que ha aprés amb anterioritat.

Planificació dels continguts d’entrenament per a Prebenjamins i Benjamins: Els continguts de color verd són els que treballarem durant la categoria i els continguts de color taronja són els que afegirem a l’entrenament del bloc de coordinació específica. Referències

§ Casáis, L., Domínguez. E. i Lago, C. (2009). Fútbol base: El entrenamiento en categorías de formación. MC Sports.

§ Fradua, L. (2001)."La enseñanza y el entrenamiento en deportes de equipo". Deporte y actividad física para todos, núm. 2, p. 53-‐62.

§ Garganta, J. i Pinto (1997). “La enseñanza del futbol”. Dins Graça, A. i Oliveira, J. La enseñanza de los juegos deportivos. Barcelona: Paidotribo

§ Lasierra, G. i Lavega, P. (2006) 1015 juegos y formas jugadas de iniciación a los deportes de equipo (5ena ed.). Barcelona: Paidotribo

§ Ruiz de Alarcón, A. (2006). “Análisis de la iniciación al fútbol”. EFDeportes, nº92.

§ Sans, A. i Frattarola, C. (1996). Entrenamiento en el fútbol base (2a ed.). Barcelona: Paidotribo.

UNITAT 2 PLANIFICACIÓ DE CONTINGUTS ALEVÍ I INFANTIL

______________________________________________________________________________________________________________________________________ UNITAT 2 PLANIFICACIÓ DE CONTINGUTS ALEVÍ I INFANTIL Pàgina 6 de 24

Són els jugadors alevins i infantils prou madurs com per entrenar com els jugadors professionals? En la iniciació al futbol, el procés d’ensenyament-‐aprenentatge ha de tenir com a pilar fonamental el nen, el qual presenta unes característiques molt diferents a les dels adults. Aquest aspecte repercutirà en que el nen entengui de manera molt diferent el joc i per això cal planificar el procés d'iniciació al futbol tenint en compte els següents aspectes: -‐ El nen no és un adult en miniatura. És un error plagiar els mètodes d’entrenament dels adults i aplicar-‐los a un infant que s’inicia en la pràctica del futbol, i també és un error limitar-‐nos a reduir els paràmetres del joc de l’adult (volum, intensitat, espai). Hem de presentar el futbol al nen de forma progressiva, tot començant pels aspectes més bàsics del joc i acabant pels més complexes. -‐ El nen és un ser individual i únic. S’ha de respectar el principi d’individualització per tal de fer possible l’evolució natural del nen. No podem calcular amb precisió el moment exacte en què un nen aconseguirà un dels objectius programats, ni tampoc podem pretendre que tots els jugadors assoleixin els aprenentatges de la mateixa manera i en el mateix moment. És per aquest motiu que les sessions han d’afavorir l’aprenentatge progressiva del nen, partint de situacions de joc globals, que representin els diferents nivells d’assimilació en els quals es troba. -‐ El nen té un procés propi de desenvolupament: Existeixen unes fases sensibles o períodes crítics en les quals el nen té una major o menor facilitat en l’aprenentatge de determinades habilitats, és a dir, els nens gaudeixen d’intervals de temps durant els quals un determinat grup d’habilitats s’adquireixen amb menys d’esforç i més eficàcia que en altres períodes de la seva vida. És per aquest motiu que és necessari conèixer i aprofitar aquestes etapes per millorar al màxim. En cadascuna de les etapes evolutives el joc és diferent, per aquest motiu en la iniciació al futbol no podem introduir als nens seguint els models de joc dels adults. Per tant és bàsic conèixer com es produeix l’evolució lúdica per la qual progressa el nen (Lasierra i Lavega, 2006). Per què els continguts de les etapes Prebenjamí i Benjamí fan referència al jugador amb pilota i ara són referents als jugadors sense pilota? En el període ludoegocèntric, que és el primer estadi pel qual passa el nen quan s’inicia a la pràctica del futbol, el jugador centra tota la seva atenció en el seu cos i com es relaciona aquest amb la pilota. En l’edat aleví i infantil, coneguda com la de coordinació i cooperació locomotriu, el nen juga relacionant-‐se amb altres companys.


En aquest segon període cal seguir entrenant certes habilitats individuals amb pilota, però sobretot, és important centrar l’atenció en les habilitats individuals sense pilota tan ofensivament com defensivament (Hernández-‐Ligero, 2000, 2008). A banda d’aquestes consideracions, hem de tenir present que l’adquisició superficial de les diferents habilitats i el fet de progressar excessivament ràpid d’una etapa de formació a una altra, limita l’evolució del jugador i, en un futur, el nivell de qualitat del seu joc. L’ensenyament de futbol ha de tenir en compte de forma simultània el desenvolupament dels jugadors i els continguts específics del joc, perioditzant el procés d’aprenentatge en etapes que vinculin nivells de complexitat del joc amb nivells de comprensió del joc i les aptituds dels practicants (Ferreira, 1983 citat a Casáis, Domínguez i Lago, 2009). Diferències entre l’entrenament en l’etapa Prebenjamí /Benjamí i Aleví/Infantil? Continguts coordinatius i perceptius:

§ En el període Aleví/Infantil els continguts coordinatius esdevenen molt importants ja que el nen experimenta un important canvi físic i ha de adaptar contínuament la seva motricitat. Els continguts coordinatius propis d’aquest període (infantil) comptaran amb accions realitzades amb força i velocitat, és a dir, els recorreguts preveuran lluites, arrancades, frenades i salts.

§ Pel que fa al mecanisme perceptiu continuarem entrenant la percepció dels espais propers i incidirem de forma més concreta en la percepció dels espais llunyans. A més a més, la passada es considera un contingut bàsic en aquesta etapa i un dels principals objectius és percebre quin company es troba en millors condicions per dur a terme la passada.

Continguts de futbol: § En els anteriors períodes els continguts de futbol es centraven en el jugador amb pilota i no

tant en els jugadors sense pilota. No obstant, en aquesta etapa passa el contrari: els continguts es centren més en els jugadors sense pilota que no pas en el jugador amb pilota.

Continguts decisionals: § Continuarem entrenant el factor decisional però tenint en compte que a mesura que el

jugador desenvolupi el repertori d’habilitats, a la vegada haurà d’aprendre a decidir millor.


A la següent pàgina es mostren els continguts d’entrenament per a alevins i infantils. Els continguts de color verd són els que entrenarem durant la categoria i els continguts de color taronja són els que afegirem a l’entrenament del bloc de coordinació específica. Taula de planificació dels continguts d’entrenament per a Alevins i Infantils:

Referències § Casáis, L.; Domínguez, E. i Lago, C. (2009). Fútbol base: El entrenamiento en categorías de

formación. Pontevedra: MCSports.

§ Lasierra, G. i Lavega, P. (2006). 1015 juegos y formas jugadas de iniciación a los deportes de equipo (5a ed.). Barcelona: Paidotribo

______________________________________________________________________________________________________________________________________ UNITAT 3 PROGRAMACIÓ DE CONTINGUTS Pàgina 9 de 24

UNITAT 3 PROGRAMACIÓ DE CONTINGUTS Tot entrenadors haurà d’elaborar una programació a mode de guió del que serà el procés d’entrenament al llarg de la temporada. Per tant, planificar i programar la temporada serà com preparar un viatge (Pacheco, 2007). És per això que necessitarem un mapa i en el cas que ens ocupa el mapa serà la programació, en el qual hi podrem veure què hem d’ensenyar i quan ho hem de fer (Wein, 1995). Per tal d’elaborar de forma senzilla una programació hem de seguir 3 passos: - Escollir els continguts d’entrenament.

- Prioritzar els continguts d’entrenament.

- Perioditzar els continguts d’entrenament.

Escollir els continguts d’entrenament Per tal de triar els continguts a entrenar haurem d’observar el nostre equip en entrenament i competició i d’aquesta manera identificar quins continguts són els que cal millorar. En primer lloc haurem de visualitzar la taula de planificació de continguts de futbol corresponents a la categoria que estem entrenant. D’aquests continguts haurem d’escollir-‐ne un màxim de 8 per dur a terme la programació. Si escollim menys continguts, més podrem incidir sobre aquests, és a dir, cal tenir en compte quins són els continguts més adequats per l’etapa que estem entrenant (això ho podem veure a la taula de planificació presentada en sessions anteriors) i observant el joc dels nostre equip, identificar quins continguts s’ajusten més a les seves necessitats. Cal tenir en compte que programem amb l’objectiu d’organitzar els continguts que volem entrenar, però és obvi que no tots els jugadors tenen el mateix nivell ni evolucionen al mateix ritme. És per aquest motiu que ens basarem amb el nivell de la majoria del grup. També hem de tenir present que, en cas que sigui necessari, es poden incloure treballar certs continguts d’etapes anteriors encara no assolits.


Prioritzar els continguts d’entrenament El segon pas per elaborar la programació anual és classificar i ordenar els continguts d’entrenament que hem triat en el pas previ. Ho farem dividint els continguts en 3 blocs: els del jugador amb pilota, els del jugador atacant sense pilota i els del defensa, la qual cosa ens permetrà tenir una perspectiva àmplia dels continguts a treballar. D’aquesta forma haurem de tenir com a mínim un contingut per cada categoria (excepte a la categoria prebenjamí on hi ha menys continguts).

Molts cops els entrenadors es centren en el treball de continguts d’atac del jugador amb pilota, i obvien la resta de continguts, la qual cosa hem d’evitar per tal de treballar la globalitat del futbol. Una vegada hem classificat els continguts hem de procedir a perioditzar-‐los i ordenar-‐los, per la qual cosa hem de tenir en compte que és interessant agrupar els continguts de 2 en 2 o de 3 en 3. Per tant, només entrenarem dos o tres continguts a la vegada durant un mes. En el cas d’Alevins i Infantils és recomanable determinar al menys un contingut referent al jugador amb pilota i un contingut referent al jugador sense pilota. Perioditzar els continguts d’entrenament El darrer pas per elaborar la programació de la temporada és determinar el temps que es dedicarà a cada contingut. Per fer-‐ho s’entrenaran un mínim de 2 mesos seguits cada contingut. Per elaborar la nostra programació utilitzarem una taula ubicant a l’eix de les “x” els 10 mesos que dura la temporada, i a l’eix de les “y” els blocs de continguts a entrenar.


El primer bloc és referents a aspectes coordinatius i perceptius, i aquí només es tractarà d’escollir entre entrenar coordinació i entrenar percepció, tenint en compte sempre que ho haurem de fer durant un mínim de 2 mesos seguits. El segon bloc són els continguts de futbol, els quals anirem ubicant en cada un dels mesos tenint en compte les directrius que hem mencionat anteriorment. Sempre que elaborem una programació haurem de tenir present que s’ha de realitzar un procés d’avaluació. Per tant, mensualment avaluarem de quina manera els nostres jugadors estan assolint els continguts presentats a la programació. Si en algun moment detectem que els jugadors tenen dificultats a l’hora d’assimilar algun contingut en concret podrem dedicar-‐li més temps del que estava programat inicialment. Si en canvi, un contingut s’assimila de forma molt ràpids, podrem començar a treballar-‐ne un altre. Per tant, la programació ha de ser quelcom flexible que haurem d’adaptar en funció de l’evolució dels nostres jugadors. Referències

§ Pacheco, R. (2007). Fútbol: La enseñanza y el entrenamiento del fútbol 7. Badalona: Paidotribo

§ Wein, H. (1995). Fútbol a medida del niño. Real Federación de Fútbol, Madrid.

______________________________________________________________________________________________________________________________________ UNITAT 4 ORGANITZACIÓ DE LA SESSIÓ D'ENTRENAMENT Pàgina 12 de 24

UNITAT 4 ORGANITZACIÓ DE LA SESSIÓ D'ENTRENAMENT Què és una sessió d’entrenament i com s’estructura? Les sessions d’entrenament estan formades per una sèrie de tasques sistematitzades i organitzades que presenten un procés pedagògic unitari i global. Totes les tasques d’una sessió han de pretendre aconseguir els objectius que hem plantejat a l’inici de la sessió. Sans i Frattarola (1996) afirmen que la sessió d’entrenament és l’activitat més important que realitza el jugador en la pràctica esportiva, ja que és en el context de la sessió en el qual es produeix l’aprenentatge. Tot i que la sessió ha de contemplar-‐se de forma unitària i global, podem diferenciar clarament les següents fases:

§ Informació: Es predisposa els jugadors a la pràctica i es comenten els objectius de la sessió.

§ Activació: Pretén incrementar l’activitat dels diferents sistemes fonamentals de l’àmbit cognitiu, coordinatiu, orgànic i psicològic (Fraile, 1999). No obstant, és una errada molt comuna creure que en aquesta part de la sessió no podem treballar els continguts programats. Per aquest motiu proposem treballar en aquesta part de la sessió els aspectes coordinatius i perceptius.

§ Part Principal: En la qual els jugadors desenvoluparan les habilitats de futbol programades per la sessió.

§ Tornada a la calma: Persegueix l’objectiu de garantir la reducció del treball conduir l’organisme del jugador a una condició òptima pel desenvolupament de la recuperació (Castelo, 2009). Aquesta fase és més important a partir de l’etapa aleví i Infantil.

§ Reflexió: Els jugadors i l’entrenador comenten breument com s’ha desenvolupat la sessió i les habilitats entrenades i els conceptes treballats.

Model de sessió pel futbol base El model d’organització de la sessió per a Prebenjamins i Benjamins és el següent:

§ Encapçalament: S’ubicarà a la part superior de la pàgina i ens servirà per tenir un registre i un control sobre les diferents sessions realitzades.


§ Primera part: La primera part de la sessió ha de contemplar dues tasques de 15 minuts aproximadament cadascun, els quals es basaran en aspectes coordinatius i perceptius en funció de la nostra programació.

§ Segona part: En aquesta segona part inclourem els continguts de futbol i els de decisió a partir de dues tasques més. En la primera tasca de la segona part podrem fer servir qualsevol estratègia didàctica, mentre que en la segona tasca utilitzarem principalment la forma didàctica del partit.

Hi ha dues opcions per entrenar els continguts programats per la segona part:

§ Treballar un o dos dels continguts programats, entrenant sempre un contingut per tasca.

§ Entrenar un dels continguts programats en el primer exercici i en el segon exercici treballar quan i on és millor realitzar les habilitats apreses, és a dir, basar-‐nos en un entrenament decisional en situacions el més semblants possibles a la competició. La nostra proposta és: Prebenjamins P.3xP.3; Benjamins P.4xP.4; Alevins P.6xP.6 i Infantils P.8xP.8.

§ La sessió d’entrenament per a Prebenjamins i Benjamins ha de durar un màxim de 60’, en els quals realitzarem 4 exercicis de 15’de durada apriximada. Tot seguit veiem un exemple de full de sessió per a Prebenjamins i Benjamins:


EQUIPHORASUPERFÍCIE

T’

T’

T’

T’

OBJECTIUS:

DATA ENTRENADORDIA SESSIÓ NºCAMP

MATERIAL:

CONTINGUT: DESCRIPPCIÓ

DESCRIPCIÓ ESCRITA:CONSIGNA: GRÀFICA

CONTINGUT: DESCRIPPCIÓCONSIGNA: GRÀFICADESCRIPCIÓ ESCRITA:

CONTINGUT:CONSIGNA:

DESCRIPPCIÓGRÀFICA

DESCRIPCIÓ ESCRITA:

OBSERVACIONS:

PAR

T 2:

CO

NTI

NG

UTS

DE

FUTB

OL

I DE

DEC

ISIÓ CONTINGUT:

CONSIGNA:DESCRIPCIÓ ESCRITA:

DESCRIPPCIÓGRÀFICA

PAR

T 1:

CO

OR

DIN

AC

IÓ I

PER

CEP

CIÓ


El model d’organització de la sessió per a Alevins i Infantils varia una mica:

§ Encapçalament: Igual a l’anterior etapa.

§ Primera part: Ha de contenir un exercici, que serà de coordinació o de percepció en funció del què haguem programat, el qual durarà 15’ aproximadament. En aquesta etapa els jugadors han d’activar-‐se de forma progressiva, és a dir, en aquesta tasca anirem augmentant la intensitat de forma progressiva. Això ens servirà a mode d’escalfament, evitant accions explosives com tirs forts, salts i frenades al menys en els primers 5’. A continuació ja podem executar les accions a intensitat real.

§ Segona part: En la segona part teballarem els continguts de futbol i els de decisió mitjançant dues o tres tasques, i en funció del número de tasques que realitzem establirem la durada de les mateixes. S’entrenarà com a mínim un contingut d’entrenament i com a màxim 2. Això vol dir que tots els exercicis aniran adreçats a un únic contingut o dues a un contingut i la tercera a un altre contingut. En les dues primeres tasques de la segona part podrem utilitzar qualsevol estratègia didàctica mentre que en la tercera tasca és recomanable utilitzar la forma didàctica del partit. En la tercera tasca ens podem centrar en un contingut d’entrenament de futbol, com pot ser la passada o l’amplitud, o ens podem centrar en l’entrenament de la presa de decisions en base als diferents principis del joc. Si ens decidim per aquesta darrera proposta haurem de fer partits semblants als de la competició, però orientant-‐los en les decisions a prendre.

Tercera part: En la tercera part estirarem els principals músculs implicats en la pràctica del futbol durant 5’. La sessió d’entrenament per a Alevins i Infantils és recomanable que duri un total de 75’, en els quals realitzarem 3 ó 4 tasques d’entre 15 i 25 minuts de durada, afegint els 5’ d’estiraments al final. En l’entrenament d’Infantils o Cadets, entre la part I i II o entre la part II i III podrem incloure el treball complementari de força (el qual exposem en sessions posteriors). Aquest treball permetrà compensar possibles desequilibris musculars que poden provocar la pràctica del futbol. Referències

§ Castelo, J. (2009). Tratado general de fútbol. Barcelona: Paidotribo.

§ Fraile. A. (1999). Metodología de la enseñanza y entrenamiento deportivo aplicada al fútbol. Madrid: Real Federación Española de Fútbol.

§ Sans, Alex i Frattarola, César (1996) Entrenamiento en el fútbol base (AT-‐1). Barcelona: Paidotribo.

______________________________________________________________________________________________________________________________________ UNITAT 5 CONSIGNES D'ENTRENAMENT Pàgina 16 de 24

UNITAT 5 CONSIGNES D'ENTRENAMENT En l’entrenament de futbol no podem dissenyar exclusivament tasques per millorar la passada, el regat o la cobertura defensiva. L’entrenador ha d’aconseguir que els jugadors coneguin com es fa una bona passada, un bon control o la cobertura defensiva de forma correcta, la qual cosa implica que al llarg de la sessió els jugadors han de millorar les execucions en el terreny de joc, a la vegada que aprenen els conceptes de cadascun dels continguts, és a dir, en què es caracteritza una passada correcta, per exemple. Basant-‐nos en el contingut com a nucli central de l’aprenentatge, haurem de centrar-‐nos en la “part” del contingut que volem entrenar i en quin nivell de profunditat volem fer-‐ho. Aquesta “part” del contingut és el que coneixem com a consigna (Castejon, 2003). La consigna ajuda al jugador a discernir quan ha de fer les coses, on les ha de fer i de quina manera les ha d’executar, per la qual cosa saber on, quan i com realitzar cada habilitat és el que s’anomena consignes d’entrenament. L’entrenament en base a consignes permetrà que el jugador conegui com executar les habilitats de forma correcta tant en la teoria com en la pràctica. No es tracta només d’executar les habilitats, sinó de realitzar-‐les de forma correcta. És gràcies a les consignes que augmentarà la qualitat del nostre entrenament. Tot seguit podem veure un quadre en el qual apareixen tots els continguts d’entrenament des de prebenjamí fins a Infantil amb un exemple de 3 consignes per cada un dels continguts. L’entrenament en futbol ha de pretendre que el jugador entengui el que succeeix al seu voltant i doni respostes idònies gràcies a un procés de reflexió previ (aprenentatge significatiu). Cal afegir que l’aprenentatge significatiu s’oposa totalment a l’aprenentatge mecànic. L’aprenentatge significatiu provocarà que els nostres jugadors vinculin els nous aprenentatges amb els que ja tenien adquirits, la qual cosa derivarà en una assimilació de l’entrenament a través del qual els nostres jugadors interioritzaran la tasca realitzada tot aprenent de forma més eficaç l’habilitat treballada.

______________________________________________________________________________________________________________________________________ UNITAT 6 PERCEPCIÓ (VISIÓ DE JOC) Pàgina 20 de 24

UNITAT 6 PERCEPCIÓ (VISIÓ DE JOC) És necessari que un porter gaudeixi d’una bona visió de joc per realitzar una sortida a una pilota aèria?, I un central per anticipar-‐se al rival?, I un jugador de mig camp a l’hora de veure un desmarcatge del davanter per fer-‐li una passada en profunditat?. És evident que en tots aquests exemples percebre de forma correcta què està passant ens ajuda a prendre decisions correctes. Tot i que aquesta afirmació ens pot semblar molt evident, moltes vegades els entrenadors esperem en el partit que els jugadors sàpiguen fer tot això, sense dedicar una part dels nostres entrenaments a desenvolupar aquesta visió de joc. Fradua (1997) proposa la següent definició de visió de joc d’un futbolista: “és la capacitat de captar correctament l’espai, els moviments dels companys i oponents, escollint la millor opció entre diverses possibilitats”. El treball de la percepció ens ajuda a resoldre problemes complexes del futbol, però encara ens cal progressar una mica més. De tots els aspectes que cal percebre n’hi ha un de molt important que és l’espai, és a dir, detectar quins són els espais lliures, en quina zona tenim un desequilibri espaial, si l’equip esta organitzat... Aquests elements han de ser treballats de manera que els jugadors siguin conscients de què està passant al seu voltant. I no només cal saber què passa, sinó també què fer després d’haver analitzat l’espai, i és aquí on rau la importància del treball de la percepció i la gestió de l’espai. La importància d’aprendre a mirar. Aprenents -‐ Experts. En moltes ocasions els futbolistes destinen excessiva atenció a la trajectòria de la pilota i molt poca a la ubicació dels jugadors en l’espai, aquest és un dels aspectes més freqüents en l’evolució d’un jove jugador a un jugador expert (Bayer, 1986). Els futbolistes experts són capaços de generar més possibilitats de solució que els no experimentats enfront diferents situacions de joc, utilitzant recursos visuals de forma molt més eficaç (Thomas, French y Humpries, 1986, citat a Ruiz -‐ Pérez i Arruza, 2005). Gràcies als aprenentatges conceptuals, comentats en anteriors unitats, associats als aprenentatges visuals (visió de joc) els futbolistes poden resoldre de forma més eficaç els diferents problemes que el joc planteja des d’un punt de vista seccional.


Què entrenar per millorar la percepció? Un primer pas molt important per treballar la percepció és millorar l’orientació corporal del futbolista durant el joc. Molts jugadors segueixen únicament la pilota i sempre tenen el cos orientat cap a aquesta. Si observem un partit de benjamins i centrant-‐nos en l’orientació corporal d’un dels jugadors podrem esbrinar en tot moment en quina posició es troba la pilota, la qual cosa significa que els nens sovint prendran decisions errònies, ja que els falta informació sobre aspectes importants del joc. La causa d’aquest error és no no entrenar la percepció del jove jugador. Si volem que els nostres jugadors s’orientin de forma adequada, hem de proposar jocs en els quals s’hagi d’obtenir informació d’aspectes rellevants que succeeixin en espais diferents al que es troba la pilota. Orientar el cos de forma adequada no és garantia de recollir la informació que ens cal per resoldre el problema, doncs a vegades la informació que ens cal passa per darrera del nostre cap, tot i que el cos estigui correctament orientat. Si observem a jugadors com Xavi Hernández o Andrés Iniesta jugant un partit de futbol, veurem que sempre tenen el cos ben orientat, i tot i això podrem observar que sovint giren el cap per buscar informació del que passa darrera; la qual cosa els permet perdre molt poques pilotes en un partit i saber en quina direcció donar continuïtat al joc. Els jugadors prebenjamins i benjamins han de resoldre problemes pròxims (espai proper), és a dir, hem d’ensenyar-‐los a observar elements importants que passin al voltant de la seva posició, la qual cosa els permetrà tenir confiança en les solucions individuals del joc.


Espai proper: § Orientar el cos per tenir el màxim de camp visual possible.

§ Mirar com té col·∙locats els peus el defensor directe.

§ Mirar on estan col·∙locats els adversaris propers.

§ Mirar la trajectòria de companys propers, etc.

§ Orientar el cos en relació a la pilota i la porteria adversària.

§ Mirar si estic en un espai lliure de companys. Mirar si hi ha un espai proper lliure de companys.

§ Mirar si entre el jugador amb pilota i jo hi ha contraris.

§ Mirar si tinc un defensor proper, etc.

§ Orientar el cos en relació a la pilota i el jugador a defensar.

§ Mirar el jugador que em toca defensar.

§ Mirar si el jugador que té la pilota ja està defensat.

§ Mirar si al meu costat hi ha defenses, etc.

A mesura que el nen es va fent gran (aleví i infantil) els elements a percebre han d’estar més lluny (espai llunyà), de manera que sàpiguen en quina direcció han d’orientar el joc global de l’equip o ubicar-‐se de forma correcta en relació als companys. Espai llunyà:

§ Orientar el cos poder observar tota l’amplitud del camp.

§ Buscar el company amb més avantatge i risc per l’adversari.

§ Mirar on s’estan generant espais.

§ Buscar desequilibris espaials, etc.

§ Orientar el cos en relació a la pilota i a la porteria adversària.

§ Mirar si estic ben col·∙locat en relació a la distribució de l’equip.

§ Mirar si l’equip està equilibrat en les línies.

§ Mirar si l’equip adversari té un desequilibri espaial, etc.


§ Orientar el cos en relació a la pilota, companys i adversaris.

§ Mirar la meva posició en relació a la línia que pertanyo.

§ Mirar el jugador que em toca defensar (proper o llunyà).

§ Mirar per on pot progressar l’atac adversari (Anticipar), etc.

Una errada molt comuna en els entrenadors que comencen a entrenar la percepció és proposar tasques que només afectin al jugador amb pilota. En l’entrenament també s’ha de treballar els atacants sense pilota i els defensors. És molt important entrenar bé la percepció dels jugadors i així aprendran a prendre les seves decisions basant-‐se en la informació recollida en el joc, seleccionant un conjunt de senyals que els permetran anticipar-‐se a les coses que passaran (Ruiz, 2005). El següent pas: La gestió de l’espai En primer lloc hem entrenat als nostres jugadors a discriminar la informació més important per prendre decisions correctes. Aquest primer pas és el més important i si no s’entrena de forma correcta molts jugadors prendran decisions errònies. Gaudir d’una bona visió de joc ens ajudarà a resoldre molts problemes. No obstant, un dels reptes més importants en el futbol, que està molt vinculat amb aquesta proposta d’entrenament, és la gestió de l’espai. Per això cal dissenyar tasques d’entrenament de gestió de l’espai adaptades a les necessitats dels nostres jugadors, de forma que aquests aprenentatges siguin una formació prèvia a les decisions tàctiques dels futbolistes. Els continguts relacionats amb la gestió de l’espai respectaran els diferents períodes del procés de formació, coordinant-‐se amb la resta d’habilitats a entrenar per part dels jugadors. Fases de la gestió de l’espai en l’atac:

§ Descentralització de l’espai: Prebenjamí

§ Distribució bàsica en l’espai: Benjamí

§ Distribució racional en l’espai: Aleví

§ Reestructuració de l’espai: Infantil


Consideracions metodològiques L’entrenament de la percepció ha de ser sempre el més real possible, d’aquesta manera l’aprenentatge tindrà més transferència a la realitat del joc. No seria lògic entrenar a percebre quelcom que després passarà més lluny o en espais mes grans. Per tant, és molt important que els espais i el nombre de jugadors s’assemblin a la competició corresponent a cada edat en que es troba el nen (Prebenjamí P.3xP.3, Benjamí P.4xP.4, Aleví P.6xP.6 i Infantil P.8xP.8). L’atenció del jugador és bàsica en aquest tipus de jocs, doncs pot passar que el jugador no es centri en l’objectiu plantejat per la sessió. Per això l’entrenador, ha de buscar estratègies per avaluar els jugadors, de manera que els nens que no prestin atenció sobre el que s’està treballant no tinguin possibilitats de guanyar el joc. Referències

§ Bayer, C. (1986). La enseñanza de los juegos deportivos colectivos. Barcelona: Hispano Europea.

§ Fradua, L. (1997). La visión de juego del futbolista. Barcelona: Paidotribo.

§ Ruiz-‐Pérez, L. M. i Arruza, J. (2005). El proceso de toma de decisiones en el deporte. Barcelona: Paidós.

Crèdit!4! ENTRENAMENT! ESPORTIU!!files.profutbol7.webnode.es/200000028-c120ec2197/4 Entrenament...

Documents

Transcript of Crèdit!4! ENTRENAMENT! ESPORTIU!!files.profutbol7.webnode.es/200000028-c120ec2197/4 Entrenament...