AJUNTAMENT DE BARCELONA

INTRODUCCIÓ

Em escollit el tema de l’ajuntament perquè ens ha semblat interessant i perquè

un dels companys del grup té un familiar que hi treballa, i hi em aconseguit Júlia Bassedas

Àlex Espinal

Pau EstellerEsplugues, Abril 2010

d’aquesta manera informació de primera mà. Aquest tema sembla que no,

però dóna per parlar de moltes coses, com ara la seva història i els seus

orígens, des de que va sorgir fins com ara està a l’actualitat. Dels alcaldes que

hi han passat i els que han estat més reconeguts per les seves aportacions i

funcions. De l’estructura de l’edifici i també dels càrrecs que hi ha, les seves

tasques i finalment del que s’encarrega l’ajuntament. I per acabar us tenim

preparat un vídeo d’una entrevista amb la segona regidora del partit popular. I

abans de començar m’agradaria explicar-vos el concepte principal del que un

parlarem, l’Ajuntament. L’Ajuntament de Barcelona és una corporació d’àmbit

municipal encarregada del govern dels interessos de la ciutat regida per una

alcalde.

A continuació prosseguirem amb les explicacions més acurades...

ÍNDEX

Pàg.

1-HISTÒRIA I ORÍGENS:

1.1- Origen de l’Ajuntament 4

1.2- Primers grans reptes de l’Ajuntament 6

1.3- L’Ajuntament al segle XIX 7

1.4- L’Ajuntament al segle XX 9

1.5- L’Ajuntament del 1973 fins l’actualitat 11

2-FAÇANA I INTERIORS DE L’AJUNTAMENT:

2.1- L’edifici 12

2.2- La façana gòtica 14

2.3- La façana neoclàssica 15

2.4- Pati interior 16

2.5- Saló de Cent 17

2.6- L’escala d’honor 18

2.7- Galeria gòtica 19

2.8- Despatx d’Honor de l’alcalde 19

3- ALCALDES IMPORTANTS:

3.1- Carles Pi i Sunyer 21

3.2- Francesc Rius i Taulet 22

3.3- Josep Maria de Porcioles 26

3.4- Narcís Serra 28

3.5- Pasqual Maragall 29

3.6- Jordi Hereu 30

Pàg.

4- ENTREVISTA AMB LA SEGONA REGIDORA

DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA 31

5-CONCLUSIONS 34

6- WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA 35

7- GLOSSARI 36

1- HISTÒRIA I ORIGENS DE L’ AJUNTAMENT

Barcelona

al segle XVI

1.1- Origen de l’Ajuntament

El poder municipal a Barcelona al segle XV constava d’un Consell General, que

era format per ciutadans de diferents estaments per el Petit Consell que era

presidit pel conseller en cap i també hi formava part la Casa de la Ciutat que

comprenia els oficials municipals, que tenien com a funció administrar i

executar. L’acció de govern més important al segle XVI eren les ordenances,

que eren un conjunt de normes manades per les autoritats populars del

municipi amb aprovació o conformitat de l’autoritat superior i destinades a

l’ordenació del règim intern de la ciutat.

Tenien ordenacions de tot tipus unes de generals per la ciutat, que consistien

en la supervisió de preus de l’organització gremial, ordenacions per al control

de l’activitat comercial que entre altres coses s’encarregava d’evitar la

ignorància o l’error en la qualitat o naturalesa del producte que es

comercialitza.

La Junta va ser una prefiguració de l’Ajuntament borbònic que es constituí al

final del 1718. Era un entitat local formada per incondicionals subordinats als

representants directes del rei a la província. A la segona meitat del segle XVIII

hi va haver una nova planta municipal a Barcelona, va sorgir l’ajuntament

formada per vint-i-quatre regidors que dominaven tot el govern de la cuitat. La

finalitat de l’Ajuntament era gestionar l’espai urbà i ordenar les relacions entre

veïns. El 6 de desembre de l’any 1718 es va constituir l’Ajuntament de

Barcelona sense corregidor ( persona que té una reconeguda i important

facultat d’intervenir a l’Ajuntament en situacions extraordinàries ) i sense

alcaldes major. Finalment va ser presidit per el substitut militar del comte de

Montemar. Aquest , com que era un malcarat segons algunes manifestacions

transcrites per les fonts, va ésser substituït per el primer alcalde major Oleguer

d’Ametller.

Ajuntament borbònic

1.2- Primers grans reptes de l’Ajuntament

El primer gran repte de l’Ajuntament de Barcelona que havia de solucionar, va

ser la pesta de Marsella on l’Ajuntament es va veure obligada a crear una junta

de sanitat formada per regidors i facultatius, també hagué de demanar un

suport econòmic per poder registrar les embarcacions i el personal que

arribaven al port. El Memorial de Greuges del 1760 va ser una manifestació,

molt madura de d’historicisme que va impregnar la política del consistori al llarg

de les darreres etapes de l’Antic Règim.

Representació

de la pesta

de Marsella

1.3- L’Ajuntament al segle XIX

Entre els anys 1808-1839 la cuitat de Barcelona va travessar unes complexes

conjuntures polítiques ,econòmiques i socials. En el marc de la guerra del

Francès , entre el 13 de febrer de 1808 i el 8 de maig de 1814 ,Barcelona va

ser ocupada per l’exèrcit i autoritats enemigues de forma continuada. Les

autoritats franceses van mantenir el consistori i el règim municipal. El període

de revolució (1833-1835) va suposar la definitiva implantació del sistema

constitucional. L'Ajuntament de Barcelona fou un agent important del procés

revolucionari i alhora es perfilà com a espai de conflicte entre liberals moderats

i progressistes per tal d'imposar el seu propi model. Durant aquests anys

l’Ajuntament de Barcelona va tenir una activitat intensa a causa, en part,de les

noves necessitats que calia resoldre al municipi, sorgides del creixement

industrial i demogràfic. Les dates del 1840-44 van ser unes èpoques en què

l’Ajuntament de Barcelona esdevingué l'agent significatiu d'assaigs reformistes ,

vinculats a l'enderroc de les muralles i a la relació amb les associacions

obreres. Al setembre de 1868 va triomfar la revolució de “La Gloriosa”, que

comportà l'exili de la reina. L'etapa que s'inicia l'any 1875 varen ser una anys

molt importants per l'Ajuntament i la pròpia cuitat de Barcelona, perquè es

configurà un ajuntament caciquista. Durant la dècada de l'alcalde liberal Rius i

Taulet va dur a terme un projecte de creixement de la cuitat com a capital i de

superació de la seva condició industrial.

Va ser una etapa plena de transformacions com ara: la construcció de

l'Eixample , la incorporació d'elements de modernització urbana (els primers

grans magatzems,els nous serveis d'electricitat i gas , el telègraf, etc), la

comprensió del carrer com a punt de relació social i la celebració de l'Exposició

Universal del 1888 com a punt de referència. I a finals de segle amb l'agregació

dels municipis adjacents que portaren a Barcelona a sobrepassar el milió

d'habitants. El 1888 l'Ajuntament experimentà un nou creixement com a

institució ( la plantilla va arribar a 594 empleats fixos, 700 d'eventuals i 100

bombers) també va modernitzar la seva estructura interna. Va promoure uns

serveis municipals com ara la construcció de mercats amb l'abastament d'aigua

i aliments. Els darrers anys del segle estan marcats per una crisi del sistema i

l'emergència de noves alternatives catalanistes , el republicanisme i

l'obrerisme.

Vista

de Barcelona

des de

Montjuïc al

Segle XIX

1.4- L’Ajuntament al segle XX

La reforma municipal esdevingué l'aparició de noves forces polítiques , que

aconseguiren el predomini de l'Ajuntament de Barcelona arran de les eleccions

del 1901. Fou llavors que l'Ajuntament agafà el màxim protagonisme com a

impulsor de l'Assemblea de Parlamentaris , s'havia de celebrar al Saló de Cent.

L'acció municipal sobre la cuitat en creixement ,que a causa d'una important

immigració va passar a tenir un milió d'habitants vers el 1930, va fer que hi

hagués un impuls d'uns projectes urbanístics com ara l’obertura de la Gran Via

i la Via Laietana que quedaren recollits en el Pla de Reforma Interior. A més

sense oblidar les obres d'urbanització de Montjuïc, inaugurades l'any 1915.

Aquests projectes potenciaven el creixement de la cuitat i reforçaven els vincles

municipals amb les forces econòmiques de la ciutat , amb l'atenció als grans

dèficits ( escolarització, habitatge, sanitat,etc). S'implantà un model

d'ajuntament corporatiu en què es barrejaven representants del grup ( la Unió

Patriòtica). Aquesta Unió, presidida pel baró de Viver impulsà unes obres

d'infraestructura i serveis importants com ara el metro l'autobús i la construcció

de cases barates. A causa de les continues epidèmies que atacaven les

classes més baixes de la cuitat al 1916, l’Ajuntament es va veure obligada a

establir un nou servei de neteja dels carrers i recollida d’escombraries, ampliar

el clavegueram i finalment s’aixecaren urinaris i banys públics Les eleccions

del 1934 revalidaren el triomf, ara, ara de la Candidatura de les Esquerres

Catalanes, i Pi i Sunyer fou el nou alcalde. Durant la Guerra Civil Espanyola

l’Ajuntament va perdre pes polític específic.

Amb la guerra, passà a ocupar una posició subordinada a la Generalitat i va

perdre el pes polític que havia tingut. La seva acció més important fou en

l'àmbit de l'educació. Tot i al voluntat de mostrar normalitat, el consistori es va

veure afectat per les dificultats de garantir el proveïments, d'atendre els milers

de refugiats que arribaven i pels bombardejos que des del 1937 obligaren la

construcció de centenars de refugis. La “Victoria” franquista proclamada el

1939 obre un període en què a Barcelona i arreu s'imposa un nou model de

govern local:el propi d’una dictadura feixista. Antoni M. Simarro fou rellevat per

Josep M. de Porcioles. En la seva llarga etapa 1957-73, Porcioles presidí la

recuperació econòmica de la cuitat. Estava disposat a ser identificat amb les

millores i a perpetuar-se en un càrrec on podia “fer història”. Porcioles es llançà

a una cursa frenètica d'iniciatives econòmiques i propaganda política.

Barcelona durant la guerra civil 1936-39

1.5 L’Ajuntament del 1973 fins l’actualitat

Amb l'alcalde Serra primer (1979-82) i, sobretot, amb Maragall (1982-97),

Barcelona consolidà una imatge de ciutat moderna , en trànsit cap a centre

cultural, turístic i de serveis , més que no pas industrial. El perfil polític de la

Barcelona democràtica ha estat caracteritzat pel domini electoral constant del

PSC-PSOE, tot i que no sempre en les mateixes dimensions. L’equip de

Maragall protagonitzà el període més important de canvis urbanístics

experimentat per la cuitat al segle XX. L’Ajuntament va rehabilitar els barris del

Raval i de Santa Caterina amb l’obertura de nous vials , construcció

d’aparcaments i enderroc d’edificis. Quan faltava menys d’un any per les

eleccions municipals , una crisi de govern convertí Clos en ministre i obligà el

seu relleu al capdavant de l’Ajuntament. D’aquesta manera el setembre de

2006 arribà a l’alcaldia Jordi Hereu. Aquest va dur a terme l’any 2008 la

construcció de les infraestructures de rodalies de RENFE i l’arribada del tren

d’alta velocitat a Barcelona, que els propers anys unirà Barcelona amb França.

Jordi Hereu actual

alcalde de Barcelona

2- FAÇANA DE L’AJUNTAMENT

2.1- L’edifici

Escut de la ciutat de

Barcelona de l'escultor Subirachs, antigament ubicat a la

façana de l'edifici Novíssim.

L'edifici, seu de l'Ajuntament de Barcelona és un palau, la façana principal

d'estil neoclàssic es troba a la plaça de Sant Jaume i fou realitzada l'any 1847,

per Josep Mas i Vila juntament amb la urbanització de la plaça. L'edifici Nou fou

reconstruït l'any 1929 per Antoni de Falguera i Sivilla, Joaquim Vilaseca i Adolf

Florensa amb un gran estudi històric que va permetre la recuperació d'alguns

espais gairebé desapareguts en anteriors intervencions.

Al carrer de la Ciutat hi ha l'antiga façana gòtica de l'any 1399 que s'havia

utilitzat fins a la construcció de la neoclàssica com porta principal. Entre els

segles XIII i XIV, sent el seu primer mestre d'obres Pere Llobet, es van edificar

el Saló dels Cent Jurats (Saló de Cent), el pati interior, la capella, la sala

d'Eleccions, el Pati dels Tarongers, l'Escrivania i el Trentenari juntament amb la

façana gòtica. Menys el Pati dels Tarongers, tot es conserva encara que, amb

algunes remodelacions posteriors.

Al costat que dóna a la plaça de Sant Miquel està la part més moderna, són

unes construccions afegides per al servei administratiu dels ciutadans, el

Novíssim de l'any 1958 inaugurant-se el 1970, un edifici de quinze plantes de

façana de vidre dels arquitectes Llorenç García-Barbón i Enric Giralt i Ortet, i

decorat amb panells representant l'escut de la ciutat (onze diferents) [8]de

l'artista Josep Maria Subirachs a més d'un fris realitzat de formigó a la part

exterior, emmarcant la planta baixa, del mateix escultor.

L'arquitecte Manuel Brullet Tenas l'any 1994 fou l'encarregat de realitzar noves

reformes de millora a la connexió entre els tres edificis i l'enderroc de les quatre

últimes plantes del Novíssim per la seva millor harmonia entre ells i l'entorn on

estan situats.

2.2- La façana gòtica

El Consell de Cent va encarregar l'any 1399 al mestre

d'obres Arnau Bargués la construcció de la façana que va

realitzar amb característiques similars i fàcilment

relacionades amb altres construccions portades a terme per ell, com el palau

del rei Martí l'Humà a Poblet.

Segons el contracte, la façana havia de ser el més bella possible.

Vitrall gòtic del pis superior de la façana gòtica.

Al pis superior s'hi trobaven tres grans finestrals d'arcs apuntats amb dues fines

columnes on descansa la decoració de traceria gòtica. D'aquestes tres finestres

només en queden dues. A la part superior de la façana hi ha un fris d'arcs cecs,

gàrgoles i pinacles. Durant el segle XIX, quan s'anava fer la façana principal a

la plaça de Sant Jaume, va estar a punt de destruir- se la façana gòtica, per la

unificació de l'edifici. Amb obres d'enderroc va

desaparèixer un dels vitralls superiors, i la porta va quedar desplaçada cap a la

dreta.

2.3- La façana neoclàssica

L'encarregat de la construcció de la nova façana principal de l'ajuntament, fou

l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila; la seva data d'acabament va ser l'any

1847.

D'estructura neoclàssica, té un esquema on s'avança la part central per

remarcar-la al primer pis amb quatre grans columnes amb capitells jònics que

formen la balconada presidencial.

Té un àtic formant un timpà amb l'escut de la ciutat. A la part baixa, a banda i

banda de l'entrada principal, hi ha dues fornícules on hi ha les escultures del rei

Jaume I i del conseller Joan Fiveller.

Seguint la simetria de la part central, els laterals estan formats per dos cossos

de tres plantes amb finestres de mig punt a la planta baixa, finestres amb

balconada al primer pis i finestres més petites al segon.

Fornícules de

l’entrada de

l’Ajuntament

2.4- Pati interior

S'hi accedeix des de l'entrada principal de la plaça de Sant Jaume. La seva

construcció es data de l'any 1391 amb reformes posteriors i naturalment el seu

accés es feia des de la façana gòtica.

Les obres de renovació del pati es van iniciar al voltant de 1560, d'estil gòtic,

encara que amb alguns elements decoratius del renaixement. Consta

d'arcuacions d'arcs ogivals sobre columnes. Va ser destruït durant les obres de

1830 i tornat a reconstruir fidelment l'any 1929.

Al lateral dret d'aquest pati és on es troba la galeria del Trentenari i l'escala

d'Honor, que és la que condueïx al Saló de Cent. Des d'aquesta escala i a tota

aquesta planta baixa del pati es poden veure nombroses escultures.

Dona asseguda de

Manolo HuguéLa Deessa de

Josep Clarà

.

La Puixança de Josep Clarà.

Els tres

gitanets de

Joan Rebull.

.

2.5- Saló de Cent

Fou realitzat pel mestre d'obres Pere Llobet l'any 1369, de planta rectangular,

amb coberta plana i amb tres trams separats per dos grans arcs de mig punt.

Per la seva il·luminació es van obrir quatre rosasses, la més gran es va

construir sobre l'entrada principal, mentre que les tres restants i d'inferior

grandària, es van situar al mur que donava al Pati dels Tarongers. Els vitralls

de les rosasses van ser realitzades per l'artista Nicolau de Maraya.

La decoració del cassetonat del sostre es va encarregar a Jaume Canalies,

Francesc Jordi i Berenguer Lleonart l'any 1372.

2.6- L’escala d’honor

Fou construïda per l'arquitecte municipal Pere Falqués l'any 1894 i fou

modificada a les obres de l'any 1929 per l'arquitecte Adolf Florensa per donar-li

una forma més esvelta i canviar-la de tres a dos trams. Va des del vestíbul de

la planta baixa fins a la galeria gòtica i el saló de Cent. En pujar, hi trobem un

escut de pedra de la ciutat, que va estar situat a l’antic portal de Sant Antoni, i

els dos tapissos “ dels consellers”, que mostren la protecció del Consell de

Cent a les indústries de la ciutat, com la del vidre, i el comerç exterior.

2.7- Galeria gòtica

La galeria és porticada amb arcs apuntats que descansen sobre fines columnes

de capitells amb motius florals i angelets, d'estil renaixentista.

L'any 1929, es van retirar els vitralls, col·locant tres a un dels racons de la

galeria. Així es deixava més semblant a la construcció del segle XVI, i es va

encarregar al pintor Josep Maria Sert la decoració de les voltes de les galeria

2.8-Despatx d’Honor de l’Alcalde

El despatx d'Honor de l'Alcalde està orientat cap a la plaça de Sant Jaume, i té

els panells pintats per Xavier Nogués l'any 1932, simbolitzant els fets

importants esdevinguts a la ciutat durant el segle XIX, com l'enderrocament de

les muralles el 1854 per engrandir la ciutat.

3- ALCALDES IMPORTANTS

Al llarg de la historia de Barcelona hi han hagut diferents alcaldes entre els 117

alcaldes, han destacat especialment : Francesc Rius i Taulet, Carles Pi i

Sunyer, Josep Maria de Porcioles, Narcís Serra, y Pasqual Maragall.

Un alcalde és la màxima autoritat política d’un ajuntament. A més , es

responsable de velar per la tranquil·litat i la seguretat ciutadana en el seu

territori, com ara és el senyor Jordi Hereu en l’Ajuntament de Barcelona.

Carles Pi i Sunyer Francesc Rius i Taulet J.M. de Porcioles

Narcís Serra Pasqual Maragall

Jordi Hereu

3.1- Carles Pi i Sunyer

Carles Pi i Sunyer, (Barcelona, 29 de febrer de 1888 - Caracas, 15 de març de

1971). Enginyer i polític espanyol.

Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, partit del qual fou president

entre 1933 i 1935, va ser elegit diputat a Corts per la circumscripció de

Barcelona a les eleccions celebrades el 28 de juny de 1931. Va ser nomenat

ministre del Treball i Previsió Social en el govern que Diego Martínez Barrio va

presidir entre el 8 d'octubre i el 16 de desembre de 1933.

Va ser elegit alcalde de Barcelona el febrer de 1934, els successos de la

Revolució de 1934 el van portar a la presó on va romandre fins al febrer de

1936 quan la victòria del Front Popular a les eleccions li va tornar novament al

capdavant del consistori barceloní on romandrà fins al juliol de 1937.

3.2- Francesc Rius

Francesc de Paula Rius Taulet ( va néixer a Barcelona, l’any 1833, i va morir a

Olèrdola, Barcelona l’any 1890). Va se advocat i polític espanyol.

Declarat monàrquic i liberal, va ser alcalde de Barcelona en quatre ocasions

diferents, durant el període de la Restauració borbònica de finals del segle XIX .

Va ser el principal impulsor de l'Exposició Universal de 1888, que va presidir

com a alcalde, i de totes les reformes urbanístiques que va experimentar

Barcelona amb motiu de l'esdeveniment.

Fill de menestrals, va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, i va exercir

l'advocacia des del 1858.

D'orientació monàrquica i liberal, va ser escollit per primera vegada alcalde de

Barcelona el febrer de 1872 pel rei Amadeu de Savoia. Un any després, el

febrer de 1873, abandona el càrrec davant l'adveniment de la Primera

República Espanyola.

Després de la Restauració borbònica a Espanya de 1874 va ser nomenat

novament alcalde per la Reina Regent Maria Cristina, ocupant el càrrec entre

gener i desembre de 1874.

El desembre de 1874 va deixar l'alcaldia. Entre 1875 i 1877 va ser diputat a

Corts per Barcelona, en representació del Partit Liberal.

Va ser nomenat alcalde de Barcelona, per tercera vegada el 1881, fins al febrer

de 1884, i en quarta ocasió entre desembre de 1885 i 1889.

Com a alcalde de Barcelona va ser el principal impulsor de l'Exposició

Universal de 1888, que va presidir com a alcalde, i que va constituir l'avanç

urbanístic i econòmic més important de la història de Barcelona fins aquell

moment.

Algunes de les millores que es van fer a Barcelona sota el seu mandat, i amb

motiu de l'Exposició de 1888 van ser:

• Urbanització del Parc de la Ciutadella, que després de la finalització de l'Expo

es va convertir en el parc més gran de la ciutat.

• Es va finalitzar la urbanització de tot el front marítim de la ciutat, entre el parc

de la ciutadella i la Rambla, construint el passeig de Colom i un nou moll:

l'actual Moll de la Fusta.

• Es va construir el Gran Hotel Internacional en un terreny guanyat al mar al

nou passeig de Colom, davant l'edifici de la Capitania General. L'hotel,

dissenyat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, va ser construït en el

temps rècord de 69 dies. Tenia planta i tres pisos, i ocupava un solar de 5.000

metres quadrats. Amb capacitat per a 2.000 clients, va ser concebut com a

instal·lació temporal per acollir els visitants. Va ser enderrocat després de la

finalització de l'Exposició.

• Es va construir el Palau de Belles Arts (en català, "Palau de Belles Arts"), on

actualment hi ha la delegació de Correus al costat de la Via Laietana. Va ser el

lloc on es va celebrar la inauguració oficial de l'Exposició amb assistència de la

família reial. Va ser destinat a exposicions artístiques, concerts i esdeveniments

culturals. Després de l'exposició, va seguir obert fins a 1.942.

• Es va construir el Monument a Colom a la Plaça Portal de la Pau, punt d'unió

del passeig de Colom i la Rambla. El monument es va inaugurar l'1 de juny de

1888, en plena celebració de l'Exposició.

• Es va urbanitzar la zona contigua al recinte de l'exposició, a la zona del Born.

• Es va inaugurar el Mercat del Born, construït entre 1884 i 1886.

• Es van inaugurar "Las Golondrinas", embarcacions d'esbarjo que sortien

davant de l'estàtua a Colom i donaven un passeig marítim als visitants.

• Es va dotar d'il·luminació elèctrica a les primeres carrers de Barcelona (La

Rambla, Passeig de Colom, Plaça de Sant Jaume i interior del recinte de

l'exposició).

La reina regent Maria Cristina li va concedir el títol de marquès d'Olèrdola.

Va morir a Olèrdola el 1890, a l'edat de 57 anys, pocs mesos després de

finalitzar l'Exposició Universal de 1888.

El 27 setembre 1901 va ser col·locat un monument en el seu homenatge

davant l'entrada principal del Parc de la Ciutadella, construït sota la seva

alcaldia. El monument porta la següent inscripció:

"A Rius i Taulet, sent alcalde de Barcelona va arribar per a la ciutat prosperitat i

renom.

Va realitzar a Espanya la primera Exposició Universal celebrada el 1888

i amb il·lustrada iniciativa i actitud incansable protegir la indústria i enaltir les

ciències i les arts.

La plaça principal del conegut barri de Gràcia de Barcelona va portar el seu

nom fins el 19 d'abril de 2009.

3.3- JOSEP MARIA DE PORCIOLES

Josep Maria de Porcioles Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de

Dalt, 3 de setembre de 1993) va ser l'alcalde de Barcelona que més temps va

ocupar aquest càrrec durant el franquisme.

Jurista, notari i polític, es va doctorar en Dret a Barcelona .En la seva joventut

va simpatitzar amb la Lliga Catalana . El juliol de 1936 va abandonar Espanya i

no va tornar fins a finalitzar la Guerra Civil. Durant la dictadura del general

Franco, va ser director general de registres i del notariat i després president de

la Diputació de Lleida. També va ser jutge de apel·lacions d'Andorra.

El 1957 se li va designar per la dictadura militar alcalde de Barcelona, càrrec

que no abandonaria fins el 1973. Va aconseguir el que es van denominar "les

tres C": una carta municipal (1960), la compilació del dret civil català (1960) i la

devolució del castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona. Portat per l'afany de

promoure activitats i millorar el nivell de vida de la ciutadania, estructurar

l'Ajuntament sota la fórmula del poder personal, amb delegats de serveis

lliurement elegits i tinents d'alcalde designats d'acord amb la confiança

personal que li mereixien. D'aquesta manera va aconseguir treure

protagonisme al consistori, format per representants dels terços sindical,

corporatiu i familiar, i va evitar pressions de l'estructura franquista.

El seu mandant es va caracteritzar per un fort desenvolupament urbà i una

notable projecció de la ciutat com a seu de fires i congressos. Amb el propòsit

de recuperar la idea de la "Gran Barcelona", durant els setze anys que va

ostentar el càrrec d'alcalde, la ciutat va créixer a un ritme molt fort, en part de

manera obligada per poder absorbir l'allau de nova població procedent de la

resta d'Espanya. Durant aquells anys va destacar la massiva construcció de

blocs de pisos i especialment la creació dels anomenats polígons d'habitatges

en l'anell perifèric per evitar la formació de grans barris de barraques i donar un

sostre a la nova població. El període de 1957 a 1967 es considera el millor i

més pròsper, ja que es va dedicar a la renovació de moltes infraestructures

bàsiques (clavegueram, enllumenat, aigua, gas, etc) que estaven obsoletes, a

l'obertura de nous carrers, a la prolongació de la xarxa de metro i creació de

nova línies d'autobús i a la construcció de nous equipaments comercials i

escolars. Del seu mandat se li podrien criticar les remunta en edificis històrics

de l'Eixample que van contribuir a censurar el paisatge urbà, una política poc

curosa amb el patrimoni històric arquitectònic, l'excessiu foment de l'automòbil i

la supressió de la xarxa de tramvies. Els problemes de la seva gestió i els

dèficits que patia la ciutat es van deure sobretot al corrupte sistema

administratiu del franquisme que afavoria els adeptes al règim i a les classes

socials elevades, mentre que les classes populars van quedar en mans de

l'especulació.

3.4- Narcís Serra

Narcís Serra i Serra (Barcelona, 30 de maig de 1943) ,un economista i polític

espanyol.

Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, va ser

director de la secció d'Estadística de la Cambra de Comerç de Barcelona el

1965. Al costat de Miquel Roca i Junyent va muntar un gabinet d'estudis al qual

Pere Duran Farell va encarregar el Pla de la Ribera, que va ser l'origen del

projecte de remodelació d'aquest barri en els anys noranta. El 1978 es va afiliar

al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

Amb el final de la dictadura i el retorn del president Tarradellas, va participar en

el Govern provisional, com a conseller de Política Territorial i Obres Públiques

(1977-1979). Després de les primeres eleccions municipals democràtiques

després de la mort de Franco, va ser elegit alcalde de Barcelona el 1979,

càrrec que va ocupar fins 1982.

3.5- Pasqual Maragall

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941) és un polític

espanyol d'ideologia socialista i independentista catalana. Va ser alcalde de

Barcelona entre 1982 i 1997 i president de la Generalitat de Catalunya entre

2003 i 2006.

Nét del poeta català Joan Maragall, el 1965 es va llicenciar en Dret i Ciències

Econòmiques per la Universitat de Barcelona, ingressant aquell mateix any com

a economista al departament d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. El

1973 es va llicenciar en Economia Internacional i Economia Urbana per la New

School for Social Research de Nova York i el 1978 es va doctorar a la

Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre els preus del sòl urbà.

Així mateix, és doctor honoris causa per la Facultat d'Arquitectura de la

Universitat de Reggio de Calàbria i per la Universitat Johns Hopkins.

Jordi Hereu

Jordi Hereu i Boher ,va néixer a Barcelona el 14 de juny de 1965. És alcalde de

Barcelona des del 2006, quan Joan Clos va ser designat Ministre d'Indústria,

Turisme i Comerç del Govern Espanyol.

Hereu és casat i té dos filles. Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses i

MBA per ESADE. Va ser membre de les associacions d'estudiants AIESEC i

Empresa Joventut entre els anys 1986 i 1988. El 1991 s'incorpora com a

responsable de Màrqueting a Port 2000, preparant el grup que a partir de 1992

constitueix l'empresa Centre Intermodal de Logística S.A. (CILSA), promotora

de la Zona d'Activitats Logístiques del Port de Barcelona.

El 29 d'agost de 2006 va ser designat com a successor de Joan Clos al

capdavant de l'alcaldia, de la qual va prendre possessió el 8 de setembre del

mateix any. El 27 de maig de 2007 va ser reelegit com a alcalde de la ciutat.

ENTREVISTA AMB LA SRTA. ESTELLER:

-Quin creu que va ser l’alcalde que va aportar més a Barcelona? Per què?

L’alcalde que va aportar mes a Barcelona va ser Ernest Maragall, perquè, va

situar Barcelona en l’epicentre del món amb les olimpíades del 1992 i a partir

d’aquí va situar Barcelona en el mon a través de l’esport. Això va obrir

Barcelona al mar i va fer de Barcelona una ciutat molt més mediterrània. Tot

això va generar una dinàmica de ciutat que ens ha permès, tot aquest temps,

aprofundir amb el que és la projecció de Barcelona i també que la gent conegui

Barcelona i vingui molts més turistes a la nostre cuitat, això també es molt

important perquè, a Barcelona el turisme representa una parts molt importen de

la economia.

-Creu que hi haurà a Barcelona una altra exposició universal com les del

1888 i la del 1929?

És difícil que a Barcelona celebri una exposició universal, perquè hi ha quan es

va celebrar el fòrum, l’any 2004, la voluntat era fer una exposició universal.

-Com ha anat evolucionant la façana i la situacions de l’ajuntament al llarg

de la seva historia?

La façana, mes o menys, sempre ha estat la mateixa l’únic que s'ha anat

incorporant diferents escultures i diferents artistes a l’hora de poder acabar de

completar el que és l’ajuntament de la ciutat de Barcelona.

- En què consisteix el càrrec d’alcalde?

És un càrrec molt important, perquè és el que mana més en l’ajuntament de

Barcelona i en la ciutat de Barcelona. És el que li correspon governar tot el

que succeeix a la ciutat.

L’alcalde no està sol, i té un equip de govern elegit. Llavors l’alcalde el que fa

és liderar tots els grans projectes de ciutat i el govern de la ciutat de Barcelona i

li correspon tirar endavant projectes de ciutat a Barcelona, amb la resta de

Catalunya i amb la resta d’Espanya i a partir d’aquí té moltes competències de

gestió diària: del que es el manteniment de la ciutat, l’activitat econòmica de la

ciutat, de la mobilitat de la ciutat, la seguretat.

-Vostè quin càrrec té ? Regidora de Barcelona. De que s’encarrega?És

portaveu del grup, porta àrees com l’àrea de presidència,dintre del que és la

oposició.

Quins són el càrrecs superiors respecte el vostre? I els inferiors?

Superiors: President del grup, ranc d’alcalde.

Inferiors: 5 regidors i tot el que és l’organització del grup.

- A que és deguda la presència de les dues estàtues a l’entrada de

l’ajuntament?

Està la del Jaume I el conqueridor la de la dreta i la de la esquerra es la de un

conseller Juan i a la seva època va ser una gran empenta per l’ajuntament.

-D’ on sorgeix l’idea de fer un referèndum sobre la remodelació de la

Diagonal? Per què es deixarà elegir a la gent sobre l’estructura de la

reforma quan durant tota la vida l’ajuntament ha estat lliure de decidir

sobre les reformes del carrers?

Barcelona és una cuitat en la que hi ha molta participació però per primera

vegada s’ha aprofitat una reforma que es va introduir una possibilitat a la carta,

la carta que regeix la norma de la ciutat de Barcelona. L’Ajuntament a

considerat que era adequat consultar a la ciutadania com voldrien que fos la

diagonal. I va obrir un procés participatiu en el que la gent va poder dir com la

volia i a partir d’aquí, el govern presentarà dos projectes diferents, un que

sotmetran a consideració i l’altre que que diu que no es facin les modifica

5- CONCLUSIONS

Per elaborar aquest treball, des del primer moment, ens vem distribuir les

diferents tasques entre tots els membres del grup. Al principi semblava que no

arrenquéssim perquè no trobàvem gaire informació, fins que gràcies al Pau

Esteller ,que té un familiar que treballa a l’Ajuntament de Barcelona, ens hi vem

poder acostar i ens va poder proporcionar molta informació.

D’aquest treball em après el recorregut que ha fet l’Ajuntament al llarg de la

seva història,a més de les sales que té i tota l’estructura de la seva façana i la

vida dels alcaldes més importants que ens han dirigit la ciutat durant uns anys

enrere fins l’actualitat.

Una curiositat que cal remarcar és que quan vem sortir de l’Ajuntament ens

vem poder fer una fotografia am l’actual alcalde de Barcelona que marxava a

una reunió.

WEBGRAFIA:

www.vikipedia.org

www.bcn.es/

www.google.es/imghp

BIBLIOGRAFIA:

-Història de l’Ajuntament de Barcelona, dos volums - Enciclopèdia catalana

-Llibret informatiu extret de l’Ajuntament de Barcelona

-Informació obtinguda en el propi Ajuntament en la visita realitzada el dia 24 de

març de 2010

GLOSSARI

Arcuració: Conjunt d'arcs iguals i contigus disposats en un mateix pla amb finalitat decorativa

Borbònic: Partidari dels Borbó.

Caciquisme: Sistema polític pel qual una democràcia parlamentària és

falsejada per la manipulació electoral exercida per persones influents.

Caciquista: Partidari del caciquisme.

Cassetó: Cadascun dels buits quadrats, rectangulars o poligonals formats per

les bigues aparents amb què són construïts els cassetonats o teginats,

practicats per a adornament de sostres.

Circumscripció: Divisió administrativa, electoral, militar o eclesiàstica d'un

territori.

Consistori: Ajuntament o consell municipal.

Fris: En l'arquitectura clàssica, part de l'entaulament compresa entre l'arquitrau

i la cornisa.

Fornícula: Buit deixat en el gruix d'una paret per a col·locar-hi una estàtua, un

altar, etc.

Gabinet: Lloc on els ministres tenen Condell.

Jònic: Ordre arquitectònic clàssic, constituït d'una columna estriada, sense

arestes, que reposa sobre una base i és coronada per un capitell amb dues

volutes.

Liberal: Dit del partit o de la tendència política que milita en el liberalisme.

Pinacle: Element arquitectònic terminal acabat generalment en punta.

Rosassa: Finestral circular, o part circular d'un finestral, calat i vidrat, que es

troba generalment a la façana occidental de les esglésies.