CRIATURES  FANTÀSTIQUES  EN  PERILL  D’EXTINCIÓ  SERRA  DE  MARIOLA    

     

 2        

   Al   conte   de  Marieta   Ganduleta,   hem   volgut   recuperar   part  de  l’imaginari  fantàstic  de  la  comarca  de  l’Alcoià-­‐Comtat  i  en  particular  de  la  Serra  de  Mariola.  Es  tracta  de  tornar  a  donar  vida   a   criatures   que   han   sigut   part   de   la   infantesa   dels  nostres  pares  i  els  nostres  iaios.  Que  s’han  conegut  amb  els  contes  o  llegendes  orals  i  són  prou  difícils  de  recuperar  si  no  és  mitjançant  la  memòria  dels  més  majors.      Per   a   nosaltres   ha   sigut   una   activitat   plena   de   sorpreses,  molt   motivadora,   que   ha   garantit   una   bona   dosi  d’imaginació.                                  

 

     

 3        

Què  volem  aconseguir?    

• Conéixer  l’imaginari  fantàstic  en  perill  d’extinció  de  la  serra  de  Mariola.  

• Estimar  la  cultura  popular  i  les  llegendes  orals  del  territori  valencià.  

• Investigar  al  voltant  de  les  criatures  i  llegendes  pròpies  de  la  nostra  comarca  o  poble.  

 

Com  ho  aconseguirem?    Projecte  en  equip  de  forma  guiada  

 Informació  per  a  treballar  l’activitat    La  classificació  dels  éssers  fantàstics  de  la  serra  Mariola,  ens  ha  paregut  interessant  fer-­‐la  en  tres  grans  grups,  per  poder  organitzar  tot  l’inventari  de  criatures  que  hem  trobat:  

-­‐ Els  éssers  que  fan  sorolls  a  les  cases,  fan  desaparéixer  les  coses  i  fan  poqueta  por  a  xiquets  i  xiquetes  (huendos,  gambosins,  Momus…)  

-­‐ Persones  reals  o  fantàstiques  que  tenien  la  finalitat  de  fer  por  als  menuts  especialment  a  aquells  que  eixien  de  casa  al  migdia  (curiosament  en  hores  de  fer  migdiada),  o  emportar-­‐se’n    a  les  xiquetes  i  xiquets  queferosos  (com  el  moro  Mussa,  la  dona  de  la  cova  de  la  Dona  o  l’Auela  Maliciosa)  

-­‐ Criatures  benèvoles  que  ajuden  als  menuts  i  els  donen  

     

 4        

llepolies  si  es  porten  bé  (com  el  compare  Llop,  el  ratolinet  o  la  mumerota  de  Benimarfull)  

 Al   llibre   de  Marieta   hem   fet   visibles   algunes   de   les   criatures   de  l’imaginari  com  ara  els  gambosins,  el  Momus,  la  Quarantamaula  o  la  Mumerota  de  Benimarfull  que  són  part  de  l’assemblea  del  bosc.      Aquestes   seran   les   que   compartirem   en   aquest   material   com   a  començament   d’una   tasca  més   ampla   que  pot   dur-­‐se   a   terme   a  casa  o  a  l’escola.                    

                     

Els  Gambosins:  són  animalons  molt  petits  que  no  fan  por  i  que  viuen  al  camp,  a  les  séquies.  Mai  s’han  vist  però  i  hi  ha  gent  que  els   relaciona   amb   la   pols,   els   cucs   de   les   basses   i  piscines,  quan  s’aviva  l’aigua  i  inclús  hi  ha  qui  pensa  que  són  pardals.  Aquest   terme  també  s’aplica  per  a   referir-­‐se   a   coses   molt   petites,   com   ara   ratolins   o   xiquets  xicotius.    Vés   a   caçar   gambosins!   És   una   frase   que   molts   hem  escoltat   quan   un   major   vol   desfer-­‐se   d’un   menut   una  estona.  Al   nostre   conte   els   hem   donat   aquest   aspecte   i   se’ls  imaginem  com  animalets  prou  xafarders  que  s’amaguen  en  tots  llocs  i  sempre  vigilen.  

             

     

 5        

                     

                         

El  Momus:  També  coneguts  com  a  Mamus  i  Mumos  (a  Cocentaina)  Són   junt   amb   la   Quarantamaula,   les   criatures   més  terrorífiques   i   que   més   por   provocaven   als   menuts.  Ningú   no   sap   com   són   ni   on   viuen,   però   els   xiquets    malcreguts  són  els   seus  preferits.  Molts  pensen  que  el  Momus   és   un   tipus   de   fantasma   o   d’esperit.  Probablement   el   seu   nom   vinga   del   soroll   comú   que  fem   per   fer   por:   uuu!!!,  mmmuuu!!  maaammmmuuu!!!,  mooomu!!!  

     

 

La  Quarantamaula:  És   una   criatura   canvia   formes.   És   coneguda   per   molts  racons  de   tot  el   territori  del  país,  però   com  que  canvia  de  forma  en  cada  lloc  es  projecta  una  imatge  diferent.  El  seu   cos   està   format   per   diverses   parts   d’animals.   A   la  comarca   de   l’Alcoià-­‐Comtat   es   coneix   com   una   aranya  amb  cap  d’humà.  En  altres   llocs  té  cames   i  cos  de  gall   i  cap  de  gat.  Al   conte  de  Marieta   apareix   amb  una  nova  forma.  Té  el   cap  de   rabosa,   les  banyes  de  cabra,  el   cos  de  gat  i  la  cua  de  drac.  La  Quarantamaula  viu  a   les  teulades   i  espera  per  poder  espantar  els  xiquets  queferosos.  

                       

       

La  Mumerota  de  Benimarfull:  A  Benimarfull  tenen  la  figura  de  la  Mumerota,  una  mena  de  gàrgola  d’un  edifici  antic,  un  forn,  de  la  població.  Els  xiquets  la  criden  i  la  Mumerota  els  llança  caramels.  

Segons   Labrado,   Víctor   (2007:   73-­‐77)   el  terme  correcte  és  Bubota,   i  el  seu  origen  era   el   de   fer   por,   però,   en   aquesta  comarca,   potser   ha   desenvolupat   el   seu  nom  perdent  el  seu  referent  original.  

Al  conte  de  Marieta  la  Mumerota  ha  desplegat  les  ales  i  es  veu  sempre  al  voltant  de  molts  caramels.  

 

     

 6        

 La   resta   de   personatges   (Abella,   Mugulina   i   Girgolaina;   el   Mig  pollastre;   el   Dimoni   fumador;   Rabosa   i   corb   i   Quixalets)   són   els  protagonistes  de  rondalles  escrites  principalment  per  l’Enric  Valor  i  que  han  transcorregut  a  la  serra  Mariola  i  que  es  treballaran  en  altra   activitat   didàctica   de   la   nostra   web   en   l’àrea   d’animació  lectora.      De   la   mateixa   manera   el   personatge   de   Cigronet   (en   altres  territoris   de   parla   catalana   conegut   com   a   Patufet,   i   també  conegut  per   l’imaginari   col·∙lectiu   europeu),   el   Cavall   de   foc  o   el  frare   Flairon,   també   es   treballaran   en   altra   activitat   com  personatges  principals    dels  contes  populars  de  la  comarca.                                

     

 7        

Proposta  d’activitats:    Hi  ha  diferents  activitats  que  es  poden  desenvolupar  en  aquesta  línia  de  treball  de  recuperació  de  les  diferents  criatures  en  perill  d’extinció  de  la  comarca/poble.  

-­‐ Identifica  les  critatures  que  hi  ha  al  conte  de  Marieta  Ganduleta  i  quines  d’elles  creus  que  poden  estar  en  perill  d’extinció  i  per  què.  

-­‐ Investiga  altres  criatures  fantàstiques  de  la  comarca.  o Esbrina  el  nom  de  cadascuna  d’elles.    

§ Organitza  entrevistes  amb  els  més  vells  de  la  teua  família  si  vius  al  voltant  de  la  serra  Mariola.  Si  ets  d’altra  comarca  o  país  pots  entrevistar-­‐te  amb  els  més  vells  d’allà  on  vius.  (També  seria  interessant  conéixer  les  criatures  fantàstiques  d’altres  comarques  i  països)  Enregistra  els  noms  i  porta’ls  a  classe  per  consensuar-­‐los  i  repartir-­‐los  en  grups  de  treball  i  així  aprofundir  en  ells.  

-­‐ Esbrina  les  particularitats  i  característiques  de  cada  criatura  i  diferències  que  hi  ha  a  cada  poble.  

-­‐ Imagina  les  criatures  que  mai  ningú  ha  vist.  o Dibuixem  les  criatures  i  votem  aquelles  que  pensem  

millor  representen  cada  ésser.    -­‐ Entrenem  la  nostra  capacitat  de  ser  escriptors  i  escriptores,  

com  Marieta  va  fer:  o Fem  una  història  amb  l’ésser  que  més  ens  agrade.  Tenim  

en  compte  la  introducció,  el  nus  i  el  desenllaç  de  la  història.  Els  personatges  principals  i  secundaris,  etc.  

     

 8        

Relació  amb  els  continguts  curriculars:    ÀREA  VALENCIÀ:  LLENGUA  I  LITERATURA    Bloc  comunicació  oral,  parlar  i  escoltar:  • Contingut  específic:  expressió  i  producció  de  textos  orals  

literaris  i  no  literaris:  contes  populars  i  experiències  viscudes.    Bloc  comunicació  escrita:  • Escriptura  de  textos  narratius  amb  elements  bàsics  com  

l’argument,  l’escenari  espaciotemporal  i  els  personatges  principals.  

• Escriptura  de  textos  descriptius  i  explicatius  de  temes  diversos  i  adequats  a  l’edat.  

 Bloc  coneixement  de  la  llengua:  • Reconeixement  de  les  tradicions  populars  

 Bloc  d’educació  literària:  • Escolta  activa  i  lectura  guiada  individual  o  dialògica,  en  l’aula  

d’obres  de  la  tradició  popular  com  a  contes,  cançons  o  tirallongues  per  a  obtenir  informació  sobre  l’entorn  més  pròxim  i  la  tradició  cultural  pròpia.  

       

 

     

 9        

BIBLIOGRAFIA  -­‐ BELTRAN,  R.  (2007):  “Rondalles  populars  valencianes.  Antología,  

catàleg  i  estudi  dins  de  la  tradició  del  folklore  universal”Universitat  PUV    

-­‐ CASCANT  I  JORDÀ,  J.V.:  “Huendos,  gambosins,  momus...  Éssers  mitològics  en  perill  d’extinció”,  Revista  de  festes  de  Moros  i  Cristians,  Ed.  Junta  de  Festes  de  Muro  de  l’Alcoi,  Muro,  p  44-­‐48.  

-­‐ FERRER  I  FRIGOLA,  B.  (2006)  “Què  farem,  què  direm  quan  ningú  ja  no  ens  recordi?”,  El  Temps,  núm.  1157,  Edicions  del  País  Valencià,  València,  p  62-­‐64.    

-­‐ FERRER  I  FRIGOLA,  B.  (2006)  “El  drac,  salvat  pel  llibre”,  El  Temps,  núm.  1158,  Edicions  del  País  Valencià,  València,  p  64-­‐65.    

-­‐ FERRER  I  FRIGOLA,  B.  (2006)  “Un  fabulari  que  ressorgeix  a  cada  revolt”,  El  Temps,  núm.  1159,  Edicions  del  País  Valencià,  València,  p  64-­‐65.    

-­‐ FERRER  I  FRIGOLA,  B.  (2006)  “De  Salses  a  Guardamar,  uns  éssers  ben  populars”,  El  Temps,  núm.  1160,  Edicions  del  País  Valencià,  València,  p  64-­‐65.  GARCÍA  MOYA,  R.  (1994)  “El  monje  invisible  de  Agres”,  Información,  núm.  3764,  de  16  de  desembre  de  1994,  p  2.    

-­‐ FRANCO  I  MARTINEZ,  J.  (2015):  “Llegendes  valencianes”  Editorial  Bromera    

-­‐ LABRADO,  VÍCTOR  (2007)  Llegendes  valencianes,  ed.  Bromera,  Alzira.    

-­‐ MARTÍ  GADEA,  J.  (1906)  Tipos,  modismes  i  coses  rares  i  curioses  de  la  terra  del  Xe  (I),  València,  p  92.    

-­‐ MOMPÓ  I  VALLS,  F.  (2008):  “Uendos”  Editorial  Tabarca    -­‐ PASCUAL  GISBERT,  J.J.  (1998)  “Rondalles  mureres”,  Ed.  

Ajuntament  de  Muro,  Muro.      

     

 10        

NOTES:    

     

 11        

NOTES:    

     

 12        

NOTES:    

     

 13        

NOTES: