FIRA DE REIS 1996 ap t 1 ' - V U 5

PREG6 DE FIRA DE REIS 1996

Un altre any, una altra fira. Un altre pregoner.

Agraeixo la confianp que se m'ha donat, i intentare complaure-us, amb el desig que

us ho pugui fer interessant.

Molts de vosaltres em coneixeu be. i de les foteses que us pugui explicar. Conec el

poble i el seu entorn: hi he nascut, viscui i crescut. Tot el que us pugui dir, doncs, anirl

per aquest cantó.

Se que la historia, la que val i es reconeguda, és la documentada. Pero hi ha una altra

histbria que ha nascut en el temps, menuda, vivencial, que ha passat de pares a fills

i que ha set protagonista també dels canvis continuats en la nostra societat pagesa.

Aquesta 6s la que jo, com a pagds, conec mes, i per aqui aniran els trets d'aquest que

jo autodenomino nostAlgic observador.

Avancem i esbrinem les altres fires que no són la de Reis, que podien ser tant o mes

importants i que em donaran peu a entrar en el passat i parlar del brusc canvi

professional i de mecanitzaci6 que hem sofert.

Les fires a Manlleu eren quatre: Reis, 8 d'abril, Sant Agustí i Sant Marti. La del 8 d'abril

nova quallar mai, mai, i, per raons que no venen al cas, acaba sense pena ni gloria.

La del 28 d'agost, Sant Agusti, era coneguda també per "la fira de les unces". Com que

era I'estiu i la calor no convidava als trasllats de bestiar, la fira es decanta més al

comert, a la compra i venda de finques, casalots, terrenys i, sobretot, a la fira de

pactes: dels recanvis de masovers, que com és sabut es feien per Tots Sants, de les

compres i vendes de borets, i tamb6, i molt importants, dels "arregles" matrimonials

entre els hereus, les pubilles I els fadristerns, per acordar les dots a aportar cadascú.

Josep Pla deia de les Fires de Sant Agusti que eren "l'entrada faldillera dels fadristerns

en societat" Vull aclarir que en aquests pactes i compromisos "la paraula feia I'horne"

i sense passar pel gestor ni el notar^.

Us explicar6 una anh io ta :

Elmeu pare va compraren aquesta fira, I'any 1918, una casa al carrer de "defora': que

donava al passeig de Sant Joan, I que 6s on jo vaig n6ixer L va costar 220 duros i les

escriptures i el notari 8 ptes. amb 65 hnbms. I, com que li faltaven 15 duros, els va

manllevar a un pages prestamista que els h va concedir, dient-li: "Mira, Quim, te'ls

deixo perdos anys, si me% tornes d'avui a un any, me'n dones 16, i si ho fas d'avui a

dos anys, me n'hauds de donar 17 i una pesseta. W u n'hi do, gairebe un 7%.

El meu pare, amb satisfacció, solia dir: els hi vaig poder tornar al cap de I'any i vaig

estalviar-me 6 pessetes.

El que li va fer comprar, li va ensenyar i va fer els tdmits era un tal Fco. Casellas, del

carrer de Can Floquet, un home que cobrava rebuts i treballava els dissabtes i

diumenges d'escrivent a la Caixa d o m s " de Manlleu. Varen convenir que per aquesta

operad6 i mercadeig en Casellas cobraria 7 rals. El diumenge a sobre I després d'ofici

es van veure i lipagd el deute. Li allagd dues pessetes de plata i li digu6: "quedeu-vos-

ho tot, pel mal temps que hi haveu tingut'lWDe cap manera! -li responguk-un tracte 6s

un tracte: i li torn2 un ral.

Tamb6, i sobre la Fira de Sant Agusti I el mercadeig de casoris de conveni&ncia es

coneixen dites, rodolins i romanws. Us en dir6 cinc:

Pubill i fadri Mares i filles I de totes les contrades

per Sant Agustl quines guilles! a Manlleu les m6s fiades

Pubilla maca i airada Per Sant Agustí

de rela/, molt vigilada dos al mateix coixí

entre els hereus, les publlles I els fadristerns, per acordar les dots a aportar cadascu.

Josep Pla deia de les Fires de Sant Agusti que eren "I'entrada faldillera dels fadristerns

en societat". Vull aclarir que en aquests pactes i compromisos "la paraula feia I'home"

I sense passar pel gestor ni el notarl.

Us explicaré una ankdota:

El meu pare va comprar en aquesta fra, /'any 1918, una casa al carrer de "defora': que

donava al passeig de Sant Joan, I que 6s on jo va~g n6ixer Li va costar 220 duros I les

escriptures i el notari 8 ptes. amb 65 dntims. I, com que li faltaven 15 duros, els va

manllevar a un pages prestamista que els hi va concedir, dient-li. "Mira, Quim, te'ls

deixo perdos anys, si me'ls tornes d'avui a un any, me'n dones 16, i si ho fas d'avui a

dos anys, me nfiaurds de donar 17 i una pesseta. Déu n'hi do, gairebb un 7%.

El meu pare, amb satlsfacci6, solia dir: els hi vaig poder tornar al cap de I'any i vaig

estalv~ar-me 6 pessetes

El que li va fer comprar, li va ensenyar i va fer els trdmits era un tal Fco. Casellas, del

carrer de Can Floquet, un home que cobrava rebuts i treballava els dissabtes i

diumenges d'emivent a la Caixa dOmTOSde M a n i Varen convenir que per aquesta

operaci6 i mercadeig en Caselias wbraria 7 rals. El diumenge a sobre i desprbs d'ofici

es van veure i l pagd el deute. LJ allagd dues pesetes de plata i li digu6: "quedeu-vos-

ho tot, pel mal temps que hc haveu tingut':"De cap manera! -li respongub-un tracte 6s

un tracte: i li tornd un ral

També, i sobre la Fra de Sant Agusti i el mercadeig de casoris de conveniencia es

coneixen dites, rodolins i romanfps. Us en diré cinc:

Pubill i fadri Mares i filies I de totes les contrades

per Sant Agustí quines guilles! a Manlleu les mbs fiades

Pubilla maca i airada Per Sant Agustí

de reüll, molt vrgilada dos al mateix coix1

/

Fira de Sant Marti. 11 de novembre

Tambe era coneguda per "la fira de les esquelles" Aquesta era la fira on acudia més

bestiar I gent de tota la comarca. Era la baixada de ramaders i escamots, de la

muntanya a la plana, on els concurrents s'lnteressaven per la compra i venda sense

gaires badocs. El personal anava al gra. HI havla de tot: anlmals engreixats a punt per

a I'escorxador, altres per recriar, vedells, vedelles, pollins, bous de treball per adondar,

bous de treball guarnits amb jou i amb curriculum de treball, eugues, ovelles ...

Dos dies abans de la fira ja es preparaven les tanques i les cledes, els abeuradors i

algunes borrasses de trepadella, palla, fenc, rama d'olivera per a la seva manutenció,

]a que la fira no s'acabava en un d~a. O %a, ]a hi havia un col.lectiu de persones que

treballava per al seu estatge Ahl i es tancaven molts trossos de carrer amb tanques i

rotllanes de cledes, i ningú no protestava. Els carrers que es solien tancar eren Pont,

Call de Ter, corre16 de la seda, St. Marti Gros, Sant Marti Petit. Déu n'hi do, oi?

No té ni comparanw amb la Fira de Reis d'avui amb la seva mostra comercial i de

lleure.

Se'n deia també 'Yira de les esquelles" per la parada de dos esquellers, un de Taradell

I I'altre de Camprodon. Venien, apedapven i anaven, ja que en desmembrar-se molts

ramats. I'esquella era de molta utilitat.

I ara ve una anécdota:

El servei de neteja de /'Ajuntament, si 6s que n'hi havia, no hi tenia res a fer Els fems

i les cagarulles eren molf buscats per a adobs i la gent mateix ho deixava net com un

llum. Recordo tamb6 que hi havia persones que es dedicaven a coNir buines pels

calTers.

Avancem i reculem 45-50 anys I, fins avui, desapareixen d'escena cents danys

d'histbna: la mecanització, el slstema de treball, la selecció de tot, el peritatge a tots els

nivells i la infomlatica converteixen a aquell pages d'abans en un industrial fabricant que

només produelx tres productes: llet, carn de bovi i carn de porc, amb automatismes,

aire condicionat i programador inforrnhtic. I amb una batalla oberta que, segons diuen,

no estem enlloc

Ara, el bestlar t6fika d'entrada, carnet d'identitat, de salut, i tot 6s entrat a I'ordinador,

reglamentat i massallat pel Ministeri d'Agricultura I Ramaderia, i 16 la benedicci6 -urbi

et orbi- de la Uni6 Europea. I 4s així, i qub hi voleu fotre: ho hem d'acceptar. El tipus de

masia que hem desenvolupat, on hem nascut i crescut ha desaparegut del sistema i

punt. I, des d'una agulla de cosir sacs fins a una carreta de bous, que era I'artefacte

més gros, i 240 aparells i emes més, han quedat fora de combat i han arrossegat a

aquest enterrament dotzenes d'oficis nobles i artersans.

Els comenprnents d'aquests canvis foren vers el 1920.

Homes inquiets a Manlleu promouen la "Cooperativa Agrícola Trilladora Manlleuense"

i compren la maquina de batre de fusta "Ruston" anglesa, que anava amb fo rp de

vapor. L'any 1922, ja li acoplen una altra mAquina: la d'embalar, que caga bales de

palla. El 1923 ja anava amb forp elbctr~ca i treballava a tot rendiment.

1922. Els dos primers tractors de la plana de Vic. Uns Ferguson, tots dos iguals.

Anaven amb benzina, llantes de ferro i portaven politja, pero no matricula, que no

existia. Pagaren 8 000 ptes. per cadascun d'ells. Vingueren en tren i -com a anbcdota-

com que eren iguals, els compradors es jugaren a cara o creu qui optaria pel primer

tractor descarregat. Aquests dos mpradors foren en Pere Sola Punti, de la Casanova

d'en Riera de Gurb (Granollers) i en Josep Arnaus Parramon del mas Torroella de

Masies de Voltrega.

1926. Josep Amaus Parramon compra la finca de I'Erm de Manlleu i s'estableix a la

masia. Com 4s de suposar arrossega el tractor, que en conseqübncia 6s el pnmw i únic

de Manlleu.

1950. Apareix el 2n. tractor. Un Ford i de cupo. El propietari era en Joan Morat6 i

Comerma del mas Niubo i la matricula portava el número 697. Anava amb benzina,

per6 m6s tard s'adapt8 al petroli. El preu que en paga fou 52.000 pessetes. Tamb6 va

ser el primer que portava rodes pneumatiques.

1952 El tercer tractor El d'en Jaume Bonet Virieta, de la masia El Mas,. Era un Ford.

I/

també de cupo, amb pneumattcs Ja anava amb gasoil, portava politja i se'n pagaren

107.000 pessetes.

Aquest canvi, diguem-ne, "de bous a tracto? va portar una escruixidora moguda de

desprestigi brutal, per la polseguera que va aixecar: que si "el tractor ho xafa tot", que

si s'emporta els fems enganxats a les rodes, que si no quedar& cap margera, que si

sota les rodes queda fort com una llosa, mai m6s collirem vianda ... I és que a tots els

canvls surten els depredadors.

On som avui?

El parc local de tradors és de 58-70 unitats, amb dotzenes de cavalls-forp motriu. 5 6

batedores-recollidores i 4-5 picadores densilatge", i 45-50 artefactes més que

arrosseguen aquestes maquinaries, des del simple dipbsit sembrador a la gegant cuba

d'escampar sucs, de 20 metres cúbics.

A tot Manlleu no hi ha un animal de treball.

Si, cavalls d'oci, lleure o competici6.

I una anhcdota:

A una masia, amb la qual tinc molta relacib, un dia vaig fer-me amb la mestressa (fera

potser mig any que tenien tractor i auto) per quedar bB i felicitar-la per la millora.

Esquerpa com era va espetar-me: Home, Joan, qu& vols que et digur, mrra, els bous i

la ruca per anar a mercat els abeuraves a la bassa i ja estava, tiraven. E l suc que

beuen aquests estris i el paper que mengen (es referia al gestor, a les assegurances,

etc.) ho t m b molt car. No sé si es podd mantenir. Era la tipica dona de pag&s, esclava

del treball i de I'estalvi. Fins que va morir-se ara fa no pas gaires anys, es sargia les

mitges i s'apedacava els davantals..

I canviem de capítol. Jo, que s6c un nostalgic nat, d'aquell clix6 fix d'un Manlleu amarat

de natura, darrels costumbristes, i, com un somni d'infant d'un dia de Reis, deixeu-me

queixar de coses que mal m6s no podr6 tenir a I'abast.

Trobo a faltar aquelles estampes bucbliques de casa pairal i familiar. La l l i p d'entrada

que et donava el Déu v6s guard. I'escala ampla i generosa, la sala gran majestuosa,

la cuina -moltes de 50 metres quadrats- amb el testarral de foc al mig, que s'encenia

per Sant Lluc i no s'apagava fins al 3 de maig, festa de la Sta. Creu, amb la benediccid

del terme ... Ho trobo a faltar!

El celler, amb aquella pudor de greix ranci i de vi rexlosit ... Trobo a faltar, a les cuines.

reso3 circular o d'angle obert, amb una cabuda de 15 a 20 persones, com la de Bellfort

en aquells temps, presidida per aquell avi caduc i malaltís, o la padrina, feinera encara,

perb amb miopia profunda o sordera accentuada ... També feien joc en aquella estampa cadells i galons.

I, trobo a faltar les arrenglerades pollancredes del Mas de la Coromina i del Perer, de

Casadevall, de Vilarnonte i de la Miranda, amb torrenteres d'herba, gerda, neta i

mengivola.

I, trobo a faltar els recs mes 'Ymndals", i aquelles dotzenes de saules-llenyers que, un

cop capolats i escappts del barram llistat, prove'ien de combustible d'hivern les

fogaines de les masies, i de les brostes i neteges $esbarzers en sortia el carbonet, que

proporcionava el combustible d'estiu per a cada casa.

I, trobo a faltar la sembra d'una "embostada" de cereals, llegums, tubercles i farratges

engolits pel temps i la precanetat de rendiment com la civada, s&gle, trepadella, cigrons,

fesols, guixes. "sanigrec", fenc, melca, remolatxa, fajol, nielles, carbassa de ferro,

patata del bufet i m6s etc. encara.

I, trobo a faltar, per a I'ombrejada de cada masia, aquella noguera gegant, els 2 o 3

lledoners, la parella de freixes, margeres de fruiterots de tota mena, I'hort arrecerat,

cuidat i amb la presencia continua i lenta de la parella de tortugues ... I, a I'entorn de la

casa, una, dues o tres basses d'aigua dels reculls fluvials. Totes amb Bnecs, oques.

algunes amb polles daigua, i a la gran, la de I'abeurada, peix i tot, com gats i la carpa.

I, trobo a faltar centenars de quarteres de terreny plantades de patates del bufet (sense

descafeinar) que quan es vestien de blanc per la florida donaven la impressionant

imatge d'un Manlleu nevat ... de flor.

Anecdota:

Les patates del bufet que es plantaven a la plana de Vic es comercialitzaven a travbs

de diierents persones que en deien patataires. Per donar una idea d'aquest cumeF us

puc dir que al MoN de I'Estac16 de Renfe de Manlleu, els anys normals que tiraven a

bons, es facturaven entre 665 i 725 vagons de patates de Manlleu, Roda, Gurb, Masies

de VolfregB, Cabrerds ...

La moguda de gent i el trafic de transport beneficiava el comerC. El ram del mam. El

sang I fetge i ceba de Can Sant Marti, el capipota de Can Panedes, I'estofat de vedella

de Canmonconill o el "passacami" de can Carretes.

I, trobo a faltar aquells ramats d'ovelles d'estada permanent a Puig-rodon, Corc6 - masies de molta gent-, I'escamot de cabres a Can Tltella, que donaven a tota hora la

imatge pintoresca d'un pessebre.

He recalcat molta gent per dir, com a anecdota, que a Corc6 cada setmana gastaven

10 pans de 10 lliures i a Bellfort (els Bigorra) bev~en un bot de vi cada 7 dies

Trobo a faltar aquelles ramades transhumants de 1.000 I 1 500 caps entre maig i juny,

que sovint passaven pels camtns estatals I ramaders de Manlleu, enfilant cap al Pirineu,

via Vldranes, i que a Manlleu tenien el privilegi duna 'lacera", que no era res més que

un espai gran amb aigua dedicat a repbs i dormitori i que estava ubicat a la serra de

Coromines, just a sobre on ara hi ha la casa-torre Quatrevents (Castellot).

I us trobo a faltar a vosaltres, cap-grossos que us rebusco en bassals "lliscosos", gorcs

I aigües "enxarcades i no hi trobo la teranyina mocosa i enverdida on creixíeu i us

transformaveu, i no hi sou ... Com tampoc vosaltres rats-penats serpentejants

malabaristes, amos i senyors de la fosca, on sou que us he perdut?

I us trobo a faltar a vosaltres plhtans del passeig de Sant Joan, perque no hi veig

estacats el ruc o I'euga de tal o qual casa, tartanes, carrets d'anar a mercat que

ocupaven arbre si arbre no, en diades de fires i "bullangues" i s'ampliaven els

aparcaments des de Can Sempre fins a la casilla de burots a la carretera @Olot. Ja

haveu desaparegut per sempre!

Anbcdota:

En Xico de la Talaia, un home gruixut i baix, quan venia a Manlleu deixava el carret i

el ruc estacat en un platan del davant del bar de Can Mora. Un dia, fets els seus

Ymms" i recadets, altre cop cap a la Talaia falta gent, perd sense el ruc, 6s clar. Un

cop arribat, la Munda, la muller, li pregunta pel ruc. Ell li contesta: "mecagumdell: se

m'ha quedat a Manlleu. Com que ja enfosquia i no tenien electricitat va dic anem per

feina, el ruc ja el trobarem demd.

I un altre que no ho tingu.4 tan MI, baixava ddriament a Manlleu: la xerrera, la manilla,

i potser algun got de ratafia, foren la causa que amb& a a s a ja de nit i sense I'euga

i la tarirana. Aquest, pe&, no ho tingu.6 tan planer, ja que les dones, que eren

mestresses, mestresses, I'aburricaren i hagu.4 d'anar a recuperar el vehicle, just on el

va deixar. Elpldtan de davant de la casa de menjam i begudes de Can Panedes.

I tmbo a fallar els capvespres @estiu, el dntic dels grills cadells, granotes i totils que

sintonitzaven a tots els camins "peatonals" de pagbs, acompanyats de cuques de fer

llum Der llanterna.

I tmbo a faltar I'espedacle nat que durant quatre mesos per la primavera amb parada

oficial a cal menescal, ferrer, donaven els cavalls de la remunta de I'exbrcit,

majestuosos, braus i escollits, muntats per soldats nets i polits. Amb els seus passejos

de filigranes a carrers i places de la vila, embadocant grans i menuts, i, dit sigui de

passada, fent anar de corcoll a mes d'una mossa del poble.

La consegüent aflubncia de persones de municipis de I'entorn relacionada amb els

serveis de munta tambb contribula que anbs be el corner$ de la vila. I sino, que ho

preguntin a Can Jaumira.

I trobo a faltar I'estampa bucolica que donaven els nobles i soferts empleats de la

Banca Delmuns i Gas Manlleu, quan podien passejar-se segurs per la poblaci6 i masies

amb saquets de monedes metal.litzades a I'espatlla, producte de venciments o de

bescanvi, sense la custbdia de ningir, ni furgons de seguretat.

Trobo a faltar aquell home senz~ll I esquifit que en tota la seva trajectbia d'agutzil

només va clavar una vegada un clatellot a un gitano pispa i una "cossa" al w l a un

borratxo impertinent, perqub, en Joan Serra I Rota, amb la seva vara de mandatari

d'ordre, posseia el do de mantenlr a escaire pacificament tota la poblacib. Un dia, un

pagés va cometre la infraccib d'abocar un carro de fems al carrer de Sant Jaume, en

ple agost! i entrar-lo en un hort. Hi acudí Serra i li va dir: la "munta"!. El pagbs

defensava que s'havia abocat accidentalment, negava I'evidbncia ... En Serra li digué:

Quel, nl blanc ni negre, i alpnt la vara d'agutzil, digué: DemA en Calme vindrh a

cobrar-te dos duros de "munta"! Aixb va passar I'agost de 1947.

Em pregunto: Si d'un cop de vara de Jessb, se'ns aparegues de cop en Joan agutzil i

vegés la desinseguretat ciutadana a que estem sotmesos ...... val més que m'ho deixi

drrer.

I pmu. Com que trobo a faltar encara tantes coses, val més que plegui, pero abans i en

reconeixement de tantes enyorances, ens en queda només tot un simbol, amb el bon

amic en Quim de Camporat, que amb el seu tot terreny, carro, NC i ombrel.la, ens

envaeix cada dia amb el seu mercadeig I que sigui per molts anys! els carrers de la

vila!

Amb desgavell us he fet recular 70 anys. Hem conegut una mica mes aquests homes

I dones pagesos de casa nostra. Perdedors, perb femls, durs, soferts, i duna sola

peca ...

GrAcies per tot, I els bons auguris d'aquest pagbs de Manlleu lletraferit de se&:

Bon any nou i felic i perdurable FIRA DE REIS 1996

Joan Dombnech i Muns

MANLLEU. 6 de gener de 19%