"NO SOM LLUNY D'ENLLOC" PREGO DE LA FIRA DE REIS 1997

Benvolguts amics,

Diuen que, en preparar un pregó, és bo de posar-hi titol. Entre d'altres coses, perque ajuda després, a I'hora de resumir-10. I, en tractar-se del pregó de la Fira de Reis de 1997, m'he fet el raonament següent: es tracta de parlar de la Fira de Reis que té molts anys d'histdria al darrera i que al final dels anys 70 el gremi dels Tonis es va cuidar de recuperar per al bé de Manlleu. Una Fira de Reis que, a mesura que han passat els anys s'ha anat consolidant no solament en el panorama economic i festiu de Manlleu, sinó que també s'ha anat afermant molt més enlla d'Osona i és gairebé una cita obligada quan arriben aquestes festes. Perd, a més, i permeteu-me que ho precisi, aquest és el pregó del 1997, que és un any amb unes connotacions molt interessants, no tant per ell mateix, com pel fet que cada vegada som mes a prop dtEuropa. gs per aixo que he trobat escaient de posar-hi aquest encapqalament: No som l luny d'enlloc.

S'ha dit molt sovint que no vivim arllats. Que no seria bo de fer un pregó en el qual només estiguéssim pendents de nosaltres mateixos. Cal saber qui som, pero sobretot cal saber tamb6 dn som i amb qui hi som. El teixit social i historic ha de ser el teló de fons de I'activitat de qualsevol comunitat humana amb totes les implicacions que aixó suposa. Parlar de la Fira de Reis és parlar d'un fet que no podem desconnectar, pero, de la resta de les nostres activitats ni de les activitats que es duen a terme més enlla dels nostres limits. Parlar de la Fira de Reis d'aquest 1997 és tenir en compte, també, el context d'aquest Pla Estratégic dfOsona en el qual hi som presents com a poble. Aixo significa que no podem deixar de banda totes les altres manifestacions que es duen a terme a la nostra comarca i que configuren aquesta xarxa de fires i de mercats que dibuixen més enlla la projecció d'Osona. Som qui som, pero també som on som. És a dir: no som lluny d'enlloc.

La ma esquerra sempre ha constat en I'escut de Manlleu i, entre moltes d'altres interpretacions del nom i del simbol, n'hi ha una que parla de la ma esquerra del Ter. I és que seria un error que no tindria una explicació convincent el fet d'oblidar-nos de la importancia historica, social i cultural que ha suposat per a la nostra ciutat I'existencia del riu. Pero, en aquests moments, seria un altre error creure que el riu és un límit, una frontera o una defensa tal com podia haver estat temps enrera. El riu ha estat la nostra riquesa economica i el nostre simbol historic a la vora del qual ha crescut Manlleu. Un Manlleu que ha aprés a construir ponts damunt d'aquest riu i que ha convertit les rutes en camins i els camins en carreteres. No trigarem gaires dies a ser una de les cruf/les de comunicació més importants de Catalunya. A I'Eix transversal que ens creua de llevant a ponent, s'hi afegira /'Eix Vic-Olot-Figueres que, juntament amb la nacional 152, arran de la Gleva, ens duran, de sud a nord, cap a Europa. Si ara tinguéssim a ma un plano1 de les carreteres de que disposarem d'aqui a molt poc (i de passada el cartógraf tingués I'amabilitat de no oblidar-nos) ens adonaríem que, prenent com a punt de referéncia aquesta mateixa plaqa, no som lluny d'enlloc. No som lluny ni de la resta de Catalunya, ni de la peninsula ni, molt menys, dEuropa. Les comunicacions -de llevant a ponent i de sud a nord- ens hi deixen ben encarats. Pero no ens enganyem: si nosaltres podem anar alla on volem, també tothom pot passar per aquí a I'hora més impensada. I amb que els podem sorprendre? Quina és la imatge que els podem oferir? Pero, sobretot, quina 6s la imatge que tenim de nosaltres mateixos?

¿No hem tingut alguna vegada la sensació que hem d'anar més enlla a I'hora de valorar aquesta pmpia imatge? Si és veritat que cal jutjar- nos amb precisió, també és just que ens espolsem del damunt, quan més aviat millor, els patriotismes poc solids tot fent públiques fins alla on calgui les nostres justes qualitats perque, tal com diu el poeta Carner, tot el que ve de dins i és autentic, fara goig més tard o més d'hora. I tampoc no és bo que, a vegades, sobretot en lBmbit cultural, per poder mesurar tot el que fem, en lloc de fer-ne una valoració objectiva, ho fem passar pel raser de la comparació. Es potser en aquest ambit que a Caixa de Manlleu, amb la col~laboració de /'Ajuntament, ens ha plagut de fer obsequi a Manlleu d'aquestes 43 plaques que, amb I'expressió de "La historia a peu dret", i situades en els llocs escaients, aniran desvetllant la nostra historia com a poble, que és com dir la nostra memoria col~lectiva.

Un dels aspectes historics que ha caracteritzat Manlleu des dels seus inicis ha estat I'aprofitament hidraulic del riu Ter I des de llavors, quan les indústries constituksn /'eix més rmportant de I'economia de la població (estic pensant ara en Can Serra, el Cordó. el Tint, Pysesa. La Piara, per exemple) i tota /a xarxa d'empreses textils omplia la vora del riu (penso també en Can Ramissa. en el Dolcet, en les Tres Fabriques, en Can Sanglas, en Can Llanas, en Can Brocato, en Can Buixó. entre d'altres), quan no es podia parlar de Manlleu sense desvetllar aquella gelosia que ajuda a fer més grans els projectes, qui es podia pensar que moltes d'aquestes empreses desapareixerien en pocs anys i que havien de deixar la població suspesa d'aquest fil tan dificd de I'atur? (Un atur que, a aquest octubre passat era, a Manlleu, pels voltants del 8.5%, mes baix que no pas el catala i I'espanyol, que se situaven, en aquells moments, en un lO,05% i en un 14,08%, respectivament). Qui es podia arribar a imaginar que ni el riu ja no podria fer-hi res? Trontollaven els eixos de I'economia i comen~avem a dubtar dels propis plantejaments.

La desaparició d'aquestes indústries deixaven Manlleu en una situacid on calia posar en mana una economia que no depengués tant del riu. I a base d'ampliar i de modificar un teixit empresarial en un proces de transformació de la indústria1 tradicional, a base de consolidar la petita i la mitjana empresa diversificada en molts més sectors, a base d'un plantejament dinamic i coherent, a base d'una obertura cada vegada mes clara i definida cap als serveis, a base de fer créixer i de recolzar els pollgons industrials del Verdaguer, de la Coromina, de la Font de T a d s , a base de consolidar el sector qulmic, I'alimentari, el manufacturer, el de la construcció o el financer, hi ha hagut un canvi molt important en la poblacio. Un canvi en el qual hi tenen alguna cosa a veure les explotacions de granges de vacu i de porcí en el context de la ramaderia i de I'agricultura. Un canvi tan important com perque ens puguem mirar aquest immediat futur amb un optimisme fonamentat. El mateix president Pujol, en la visita que ens va fer I'octubre passat, amb motiu del Centenari de Caixa de Manlleu, en subratllava I'aspecte positiu quan afirmava que Manlleu havia superat la crisi. Estem davant d'un canvi amb totes les expectatives a punt d'acomplir-se, ja que: "No hi ha una activitat empresarial perque si: I'empresa nomes es consolida quan est3 en funcionament". I actualment. les empreses de Manlleu, en general. estan en plena marxa.

Segons un recent estudi de I'activitat economica i empresarial a Manlleu dut a terme per /'Oficina de Promoció Economica, el teixit empresarial actual esta constituil per les petites i mitjanes empreses que ocupen, en nombre, un 96% de les existents a Manlleu, a les quals fan costat empreses de mes envergadura que estan ancorades en el sector de conductors electricscs. o en el de la fabricació de maquinaria textil, o en el del sector carni o en el del parament de la llar, etc. I, per que no, en I'ambit financer que, si no m'equivoco, deu ser una de les raons per les quals sóc aqui parlant-vos de Manlleu. en aquestes vigilies de Reis.

Em plauria, per aquesta mateixa raó, de dir-vos que I'any passat, el 1996, quan celebrdvem el Centenari de la Caixa de Manlleu, -que es I'altra ra6 per la qual dec estar aquí- ens varem veure empesos a cercar -que és el mateix que dir analitzar- quins eren els orígens - histdrics, economics i socials- de la nostra Entitat, i quins camins ha hagut de fer a traves d'aquests cents anys -dia a dia- per arribar a aquesta consolidacio dels més de 100.000 milions de pessetes de recursos de tercers amb qu.4 encetem aquesta segona centúria. Com a valor afegit, em plau fer referencia a un ranquing prou positiu que col~loca la nostra Entitat en el lloc 93 sobre un total, a Espanya, de 308 entitats financeres entre Caixes, Bancs i Cooperatives de Cedit. I alhora hi col~loca el mateix nom de Manlleu al qual ha anat indissolublement unida des dels seus inicis. Una de les coses que hem subratllat més d'una vegada és el fet que, encara avui dia, sofpkn que una Caixa tingui la seva seu central en una localitat que no es capital de provincia ni tan sols capital de comarca. L'historiador de casa nostra, I'amic Joaquim Albareda, en I'estudi que va dur a terme arran de I'edicid del llibre "CAIXA DE MANLLEU: 100 anys d'historia" a parfir dels amius de I'epoca i dels de la propia Caixa, assenyalava la munio de caixes que es varen crear en aquell tombant de segle i subratlla el fet que Caixa de Manlleu, a banda de ser actualment I'unica entitat financera autoctona a la comarca d'Osona, molt solida, amb un elevat coeficient de garantia, és de les poques entitats que ha perdurat, i que a mes ho ha fet a traves d'uns anys en que, com tothom sap, no han estat pas facils. en general, per a tots els sectors.

En aquell 1896, la Caixa neixia de les necessitats socials i econdmiques en un moment en que ningú no podia vaticinar quins serien els resultats dels molts problemes existents a finals de segle. Albareda, en el llibre esmentat, estira aquells origens i a traves de totes les vicissituds historiques ens els fa arribar fins al nostres dies convertits en servei i en Obra Social. Si als fundadors de Caixa de Manlleu -les autoritats locals. els industrials i els bisbes Aguilar i Morgades- els fos possible de veure tota la xana actual d'oficines i d'obres socials, s'adonarien que els seus esfoqos inicials han dut a la Caixa del seu poble a una vertadera consolidació. Tal com diu el poeta Miquel Marti Pol: "Som on som, mes val saber-ho i dir-ho" I es potser a través d'aquesta consolidació, i d'aquesta constatació, que ens adonem que no som lluny d'enlloc.

Perd Europa, que és un dels nostres maxims referents i cap a la qual ens porta la xana de comunicacions, encara es alla. Tot i que el fet de saber on és ja significa aquest minim de consciencia que es necessita per a ser-hi cada vegada m6s a prop. En un altre estudi de /'Oficina de Promoció Economica, que es va fer a Manlleu pel juny del 1995, i que tenia com a prioritat I'anAlisi de la capacitat exportadora de les empreses de Manlleu, es duu a terme un examen de quines són encara les distancies de la nostra relaci6 amb la resta del continent. I en voldria subratllar alguns aspectes d'aquestes conclusions, peque em sembla que poden situar Manlleu en el seu punt just, lluny de triomfalismes puntuals o de desanims comanadissos. L'estudi ens fa veure que, encara que no som lluny d'enlloc, cal que no baixem la guardia. No n'hi ha prou d'editar mapes que ens portin a Europa o de guies de Manlleu dient que el nostre context economic va endavant. Cal potenciar el nivell de les activitats exportadores, cal estar alerta als preus internacionals i a les expectatives de la cartera de comandes que, en aquests moments. segons la informació dels propis empresaris, son, en general, prou optimistes tant a curt com a mig termini.

Cal, pero, que a partir d'ara mateix, iniciem un dels canvis culturals mes importants dels darrers decennis, des del punt de vista economic. M'estic referint a la Unió Monetaria Europea. Sera un canvi que afectara tothom, no nomes a les empreses i al mon financer Sera de gran importancia per a la societat en general. En primer lloc, cal que el país compleixi els anomenats "Cnteris de Convergencia" definits en el Tractat de Maastrich. En aquesta fase ja hi som i tots ja n'estem notant les conseqüencies. A principis del 1998 es decidira quins son els pai'sos que passen a I'etapa següent, es a dir, a formar part de la Unió Monetaria Europea.

La moneda única fara mes facil viatjar, importar i exportar. en desapareixer el risc de canvi entre els paiBos de la Comunitat que hi hagin accedit, donara estabilitat als preus i a I'economia, transformara I'actual Brea de lliure comerq en un vertader mercat intern de més de 300 milions de persones i, sobretot, refoqara la polltica i I'economia Europea a I'hora de competir internacionalment.

En el suposit, desitjable i em penso que probable, que entrem a la moneda única, a partir de 1'1 de gener de 1999 les reserves dels Bancs Centrals de cada pais participant passaran al Banc Central Europeu amb seu a Frankfurt i el sistema Financer comenqara a operar en Euros, que fins a aquesta data s'hauran continuat anomenant ECUS. No serd, probablement, fins a I'any 2002 que I'Euro circulars en forma de bitllets i de monedes i substitui& els bitllets i les monedes nacionals, entre elles la pesseta. Aquest interval entre 1999 i el 2002 ve imposat per la necessitat inqüestionable d'adaptar les nostres mentalitats a la nova situaci6. Haurem d'aprendre a pensar en els nous preus i acostumar-nos, una altra vegada, als arrodoniments, ens cald& tornar a utilitzar els decimals i sobre tot a equiparar el valor de cada cosa a la nova mesura. No sera una tasca facil. Si m'ho permeteu, en posar6 uns quants exemples molt senzills: un pis de 63.000 euros sera un preu adequat ?, un sou de 2.000 euros al mes sera un gran sou ?. el lloguer d'un apartament per a les vacances sera correcte que cos6 pels volts dels 1.000 euros ? I, baixant a un nivell mes quotidia, si d'un quilo de pa ens en demanen 1 euro, es podra considerar car o barat ? I així successivament. Fins ara, tot aixó ho hem experimentat nomes quan viatgem a d'altres paiBos i. com que

generalment hi estem poc temps i no incideix massa en la nostra economia, té poca importancia el fet que no mesurem correctament el valor de les coses. Perd un simple euro de mes o de menys en el preu d'alguns articles de consum, pot representar, si no es fa bé la transició, una puja en els preus: i aixo voldria dirinflacio.

A Caixa de Manlleu farem un esforc notable per a adequar la nostra operatoria, els nostres sistemes informatics i comptables, les targetes, els Caixers automatics, els terminals Punt de Venda, els dispensadors de bitllets, etc. Les empreses en general hauran d'harmonitzar els seus balanqos, adequar també la seva informatica i modificar les maquines registradores, i en ei periode que va des de 1'1 de gener fins al 30 de juny del 2002 s'actuard indistintament amb pessetes i amb Euros. Sera a partir de 1'1 de juliol del mateix any 2002 en qu& tots els paisos que hagin entrat a la moneda única operaran exclusivament en Euros tot donant per tancat el període de transici6 i d'adaptacio a la Unió Monetaria. Mentrestant, tindrem temps d'analitzar totes les conseqilencies, una a una, i detingudament. A Caixa de Manlleu tenim, i us ho comunico des, d'ara, la voluntat de facilitar tota la informació i la formació possibles per tal d'assessorar i d'ajudar adequadament tots els nostres clients i amics, ja siguin particulars, empreses, organismes o entitats.

Permeteu-me que ho repeteixi: no som lluny d'enlloc. Ni tan sols d'aquesta Europa que fa temps que ens esta examinant i que, en cas de poder estar en el primer grup de la Unió Monetaria, ens continuara examinant i exigint serietat, austeritat, disciplina i responsabilitat en la nostra actuació futura. No som lluny de les nostres aspiracions economiques, culturals i socials, peque no en som ni dels objectius ni dels propdsits que ens hi porten. Perd no ser lluny no vol dir pas dir ser-hi ja. Es una prova de confianpa i de tenacitat. Es una prova de plantejaments i d'estudi. Es una prova de participacio i de col~laboracio. I veig clar que mostres com aquesta de la Fira de Reis son una part de I'engranatge que necessitem. Una Fira que inicia el caml del 97 entre un component de festa i una manifestació de treball.

Voldria ferpales un agrament especial al Sr. Gustau Garcia Guillamet, Director General de Producció i Indústries Agroalimentaries de la Generalitat de Catalunya. que ha tingut I'amabilitat d'acompanyar-nos en aquesta festa. Una presencia que voldríem traduir en un recolzament de les nostres activitats I. sobretot, de la nostra Fira.

Senyor Director General, senyor alcalde, senyors regidors, amics tots: el fet de trobar-me aquí és per a mi una satisfacció doble. Perque aquest pregó -que ha estat escrit amb il-lusió- ve a significar la cloenda adequada de la celebració del Centenari de Caixa de Manlleu, i alhora -i aquest es el segon aspecte- torna a ser aquell gest que durant tot el 1996 ha unit els esforqos mutus que han de repercutir, cada dia que passa, en la millora d'aquest ManNeu que no és lluny d'enlloc: ni en la distancia, ni en els plantejaments, ni en les il.lusions. Aixo si. sempre que sapiguem convertir-ho en realitats. Per tant, si m'ho permeteu, estic convenput que, a base d'esforq, pero sobretot a base de creure-hi, podrem dir, en positiu, que: mes que no ser lluny d'enlloc, estem a prop de tot arreu.

M'ha plagut molt d'estar entre vosaltres aquesta estona en que la vostra presencia ha estat el preu inestimable de les meves paraules, que no volen ser cap altra cosa sinó el preludi d'aquesta Fira de Reis que, un any m6s, ens acosta, des d'on som, a alla que volem ser.

Bona Fira i moltes gracies.

Marli Oller Soler Director General

de Caixa de Manlleu

Manlleu. 4 de gener de 1997