CRITERIS I PROCEDIMENT D’ACCEPTACIÓ DE LA RUTA DELS ...

CRITERIS I PROCEDIMENT D’ACCEPTACIÓ DE LA RUTA DELS TEMPLERS I HOSPITALERS

PROJECTE DE RENOVACIÓ DE LA PAVIMENTACIÓ, RECUPERACIÓ D’EDIFICIS I

DEFINICIÓ DE LA RUTA DELS TEMPLERS I HOSPITALERS AL NUCLI HISTÒRIC AJUNTAMENT DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Pàgina 1 de 41

CRITERIS I PROCEDIMENT D’ACCEPTACIÓ DE LA RUTA

DELS TEMPLERS I HOSPITALERS

PPRROOJJEECCTTEE DDEE RREENNOOVVAACCIIÓÓ DDEE LLAA PPAAVVIIMMEENNTTAACCIIÓÓ,, RREECCUUPPEERRAACCIIÓÓ DD’’EEDDIIFFIICCIISS II

DDEEFFIINNIICCIIÓÓ DDEE LLAA RRUUTTAA DDEELLSS TTEEMMPPLLEERRSS II HHOOSSPPIITTAALLEERRSS AALL NNUUCCLLII HHIISSTTÒÒRRIICC

ABRIL DE 2009




Pàgina 2 de 41

ÍNDEX

1. Introducció

2. Mapa de la ruta dels templers i hospitalers

3. Criteris d’execució de la ruta

4. Procediment d’acceptació de propostes




Pàgina 3 de 41

1. INTRODUCCIÓ

Aquest dossier forma part del projecte “Renovació de la pavimentació, recuperació

d’edificis i definició de la ruta dels Templers i Hospitalers al nucli històric” i conté els detalls

específics d’aquells punts de la Ruta dels Templers i Hospitalers que necessiten una atenció

especial a nivell tècnic i temàtic.

Així, és objecte d’aquest dossier acotar els continguts audiovisuals i d’equipament

necessaris d’acord amb les especificacions inicialment establertes pel Centre d’Estudis de

l’Espluga de Francolí pel que fa al contingut històric.




Pàgina 4 de 41

2. MAPA DE LA RUTA DELS TEMPLERS I HOSPITALERS




Pàgina 5 de 41

3. CRITERIS D’EXECUCIÓ DE LA RUTA

Aquest capítol enumera els punts de la ruta que requereixen especial atenció des del punt

de vista tècnic i temàtic. A cada punt s’hi estableix inicialment l’Actuació prevista, la tipologia de

la representació i el suport material. A més, cada punt pot contenir diversos paràmetres o criteris

addicionals que es consideren rellevants.

PUNT 01. PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

• Actuació prevista: Inici de la ruta dels Templers i Hospitalers. Presentació del recorregut a través d’un plafó situat a la Plaça de l’Església. • Tipologia de la representació: Il·lustració. • Suport material: Plafó. ∗ Especificacions tècniques: Plafó de 1500 x 1000 x 8 mm instal·lat en un moble estanc per a exterior amb frontal metàl·lic pintat al forn i plafó posterior d’alumini, amb vidre antivandàlic laminat de 3+3mm amb làmina antiscratching. El plafó contindrà una làmina impresa per a exterior, resitent a les inclemències meteorològiques, i contindrà el recorregut de la ruta. ∗ Il·luminació: El plafó estarà il·luminat durant la nit amb una lluminària de VSAP, de 47W i protecció IP 67, 1200 lux, amb un adaptador de 12V /100W IP 68. • Situació del plafó: Façana sud primer tram (part esquerra del porxo). • Durada estimada de la representació: 3-4 minuts. • Entregues: Entrega per a l’aprovació: S’entregaran 3 maquetes en suport digital o paper. Entrega definitiva: S’instal·larà la versió definitiva.




Pàgina 6 de 41

PUNT 02. ESGLÉSIA VELLA

• Actuació prevista: El que es pretén en aquesta parada és presentar l’Església Vella de Sant Miquel introduint d’aquesta manera el tema de l’espiritualitat a l’Edat Mitjana. Del que es tracta és de fer un recorregut que presenti els elements més rellevants des del punt de vista arquitectònic i constructiu de forma concisa, breu i amena, per tant, s’ha optat per un recorregut immòvil, és a dir, a través d’un àudio es durà a terme l’explicació mentre es van il·luminant, d’acord amb la narració, els diferents aspectes arquitectònics, constructius i els diversos elements de culte (Veracreu, Custòdia, retaule, l’orgue…) vinculats amb el culte i l’espiritualitat medival. • Tipologia de la representació: Àudio / il·luminació. • Suport material: ∗ Especificacions tècniques dels equips: Un equip reproductor de CD amb la possibilitat d’incorporar un MP3 d’àudio, amb sortida digital connectat a l’amplificador existent de l’Església. El reproductor serà de la marca Sanyo o equivalent. Un PLC amb contactes externs digitals actuarà com a activadors del reproductor de CD i com a temportizador de la il·luminació de les diferents parts de l’Església. Es col·locaran contactors i reguladors de 16A per a la il·luminació. El PLC serà un Zelio programable de 6 entrades i 8 sortides digitals amb rellotge-calendari model SR2 B201FU amb programari gratuït de programació Freeware o equivalent. S’utilitzarà també un cable de comunicacions Software-PC SR2 USB-01 o equivalent i quatre contactors de 2A model GC16 M6 de Schneider o equivalent.

S’inclourà la programació del PLC Zelio, la connexió a l’equip d’il·luminació existent i la connexió al reproductor de CD. Ubicació de l’àudio: Situat al ganzell de l’església. Es preveu la possibilitat, si així ho considera oportú el Centre d’Estudis i/o la Direcció Facultativa en el moment de l’excecució col·locar un vidre en el ganzell per tal de permetre una visió panoràmica de l’interior de l’església sense entrar a l’interior. ∗ Especificacions tècniques de l’Àudio: El so haurà de ser nítid. Només hi participarà una veu.

- Concreció de les zones a il·luminar seqüèncialment: 8 punts de llums. 1.- Il·luminar tota la volta de forma seqüenciada des del ganzell fins a l’absis. 2.-Capelles de l’absis. 3.-Finestrals gòtics seccionats de damunt l’absis. 4.-Diapositiva Veracreu. Projecció lateral dreta sobre paret 5.- Diapositiva Custòdia. Projecció lateral ezquerra sobre paret 6.-Diapositiva antic cor. Projecció lateral ezquerra sobre paret 7.-Diapositiva. Tombes reis Corona d’Aragó de Poblet destruïdes. Projecció lateral esquerra sobre paret.




Pàgina 7 de 41

8.- Il·luminació làpida costat de les escales del campanar. Lloc de repos temporal dels Reis de la Corona d’Aragó el 1843. Després de cada encesa, la il·luminació baixarà d’intensitat per no treure protagonisme a l’altre element que es narrarà i s’il·luminarà. Al finalitzar s’il·luminarà tota la nau de l’Església. - Elements sonors: Música gregoriana s’intercal·larà per a omplir els espais sense narració i tancarà la representació. • Durada estimada de la representació: 5 minuts. • Temàtica general de l’Àudio:

“L’Església de Sant Miquel. Finals segle XIII”.

- Estructura de la nau: L’església es d’estil gòtic, declarada “Monument arquitectònico-artístic” l’any 1923 i ha estat dedicada al culte des del segle XIV fins el 1873, moment en que es construí una nova església; tornà a l’ús litúrgic l’any 1975. La planta és d’una sola nau de 32,35 m de llargada i per 9,75 m d’amplada i 13 m d’alçada, amb un espessor del mur de la façana principal de 2,5 m per tal de sustentar el robust campanar. Quatre arcs de creueria aguanten la volta, Al mig d’aquests arcs hi ha la clau de volta, la primera amb l’Agnus Dei, la segona clau hi ha esculpida una Creu Patent, que obra els braços a tota la cristianitat (encara està pol·licromada) i ennegrida pel foc, la tercera clau hi ha Sant Pere rodejat d’estels i la quarta clau Sant Miquel Arcàngel amb el dimoni estirat als peus. Al final de la nau hi ha l’àbsis poligonal on s’obriren cinc capelles dedicades als beneficis eclesiàstics ( la central a Sant Pere el 1328 i la de la dreta a la Santíssima Trinitat el 1375).

- Finestrals seccionats:

Per tal de donar llum a la nau, s’obriren tres grans finestrals gòtics a l’àbsis i també a les parets laterals. Tanmateix, amb la construcció de les capelles mutilaren els grans finestrals tal i com es pot observar amb la desproporció de mides i els arcs de descarrega i cegats. En un principi aquestes finestres geminades estaven ornamentades amb vitralls multicolors dedicats a representar vides de sants, amb la qual cosa en incidir la llum del sol s’aconseguia un efecte de llums que donava un clima d’espiritualitat a l’interior de la nau. Aquest vitrall, dedicat a sant Abdó i sant Senén fou inaugurat el 25 d’abril de 1997 en commemoració dels 700 anys de l’inici de la construcció i sufragat per tot el poble.

- Elements del culte: Veracreu, Custòdia, retaule, orgue., llum central... Durant el segle XIV la parròquia de l’Espluga experimentà un notable creixement. Una nova església més espaiosa, l’aparició dels primers beneficis eclesiàstics (deixes piatoses per a contribuir al manteniment d’un sacerdot dedicat al culte d’un sant determinat) i unes disposicions normatives que obligaven a que tot testament inclogués una deixa per l’església. Tot això comportà que augmentés en nombre la comunitat de preveres i que es disposessin d’unes rendes quantioses que permeteren fer front a la adquisició d’elements de culte (Veracreu, custòdia, retaules, orgue...). La Veracreu de l’Espluga, obra de la segona meitat del segle XIV és una de les poques veracreus que es conserven a l’Arquebisbat de Tarragona d’aquest segle.




Pàgina 8 de 41

Pel que fa a la Custòdia, el 1412 l’argenter de Tarragona Joan Salvador realitzà aquesta obra d’orfebreria, posteriorment el 1737 un argenter de Tàrrega hi afegia un ostensori en forma de sol amb estels al voltant. Aquesta peça desaparegué durant la guerra civil de 1936. L’any 1952 es feu una nova versió a partir d’antigues fotografies. (Per més informació vegeu, Història de l’Espluga,vol III, pàgs. 320-325, 426-430)

- Comunitat de preveres: el cor

Com hem dit, la parròquia gaudia d’unes sanejades rendes que permeteren mantenir una comunitat de preveres que arribà en alguns moments a una vintena que es regien per unes Ordinacions (1426) i que establien els sous que havien de rebre per assistir a les misses, ensoltes, prossessons, etc. Aquesta comunitat posteriorment es reunia i assistia a missa des del cor, un altell, construït el segle XVII i que fou enderrocat l’any 1952. (Per més informació vegeu, Història de l’Espluga,vol III, pàgs. 409-424)

- Despulles dels Reis de la Corona d’Aragó

Després de la desamortització de 1835, el monestir de Poblet restà abandonat i saquejat a la recerca de mítics tresors. Per tal de salvar d’aquest saqueig incontrolat les despulles dels Reis de la Corona d‘Aragó enterrats al monestir, el rector de l’Espluga, Mn. Antoni Serret i uns quants espluguins, recolliren les despulles reials i les guardaren aquí en aquesta església durant sis anys, fins que el 1843 foren traslladades a la catedral de Tarragona. Cent quinze anys després, el 1952, les reials despulles retornaren al monestir. En senyal d’homenatge al rector i als espluguins, la nit del 3 al 4 de juny romangueren en aquests església. En record d’aquest fets s’alça el monument que hi ha a la plaça i aquesta làpida. • Entregues: Entrega per a l’aprovació: S’entregaran 3 còpies dels continguts detallats en paper de l’storyboard per a la seva acceptació. Entrega definitiva: Per a la versió definitiva s’entregaran 4 còpies en paper de la transcripció d’àudio i en 3 còpies en suport digital CD.




Pàgina 9 de 41

PUNT 03. CARRER DEL CALVARI

• Actuació prevista: Descripció entorn a la quotidianitat al segle XIV: el mercat, el pagès, el senyor, la convivència veïnal, etc., que es realitzarà a partir d’una projecció audiovisual sobre una paret blanca situada a la part esquerra de l’interior del porxo de la casa porxada del c/ del Calvari. A la part dreta de l’esmentada casa s’hi col·locarà una figura de ferro corten amb una visió esteresocòpica en el seu interior. • Tipologia de la representació: Audiovisual. • Suport material: ∗ Especificacions tècniques de la projecció: Projecció audiovisual sobre una paret blanca i enlluïda. L’equip audiovisual estarà format per; un projector d’exterior de 4000 lúmens model INFOCUS 5104 o equivalent; un reproductor de DVD de la casa Philips o equivalent amb reproduccions de formats multimèdia DivX, MP3, WMA i JPEG amb alta definició real HDMI 1080p; conjunt d’altaveus 5.1 amb amplificador digitalS-MASTER HDMT (Repeater): 3 entrades i 1 sortida. Autocal·libració. Porència RMS 1000W. Rasido RDS. DMPORT. Model Sony HTSS1300.CEL o equivalent; 5 caixes acústiques 30W + 1 Bass Reflex. La instal·lació inclourà la connexió del DVD a l’equip amplificador i la connexió del DVD a l’equip projector. Per a l’audiovisual s’empraran imatges i gravats d’arxiu. ∗ Especificacions tècniques de la figura de xapa corten:

- Descripció de la figura (pagès): Figura minimalista, amb faccions simples. Una xapa lleugerament curvada donarà volum al cos. La part superior del cos (abdomen) hi haurà dues obertures d’uns 3 cm cadascuna a una distància dels ulls per tal de situar-hi en el seu interior uns binoculars estereoscòpics. Hi haurà també uns superficie còncava per adaptar la cara de l’espectador.




Pàgina 10 de 41

- Caixa interior. Dins l’abdomen del personatge, hi haurà una caixa impermeabilitzada de 25 x 25 x 20 cm per col·locar-hi els binoculars i un punt de llum freda per il·luminar la diapositiva. Tindrà accessibilitat per darrera, amb una tapa amb pany. L’encesa del aparell serà amb comandament a distància.

- Descripció de la parella de bous. El pagés anirà acompanyat d’una parella de bous amb

un cos lleugerament abombat que estiraran una arreu de rodes (carruca) feta amb dues xapes planes sobreposades l’una damunt l’altra per donar relleu. Presentarà la policromia detallada en el dibuix invertida, és a dir, els colors clars seràn foscos i els foscos seran clars. Per donar profonditat a les figures.

- La pol·licromia es farà amb dos tipus de rovell. més fosc i més clar, segons tractament químic.

- Les mesures seràn de 4 metres de llargada per 1,90 d’alçada. - Planxa de 6-10 mm.

- Ensamblatge.Estarà ensamblada en tres elements ajustables en el moment de la

col·locació: el pagès, la carruca i els bous, per tal de poder-la adaptar al pendent existent al carrer (10%).

- Il·luminació.La figura estarà il·luminada amb dos punts de llum des de darrera per tal de

remarcar la silueta. Un als peus del pagès i l’altre darrera dels bous ( a la paret)- ∗ Especificacions tècniques de l’aparell estereoscòpic: L’estereoscopia és la visió dual o binocular d’un mateix objecte, en aquest cas d’una fotografia del carrer de la Pudor, cedida pel Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí, produint la sensació d’una imatge en tres dimensions. Per aconseguir la visió en 3D d’una imatge en 2D es necessari un aparell de visió estereoscòpica i dues imatges idèntiques en 2D. El visor estereoscòpic haurà de tenir una lluminositat superior a 500 lúmens per a poder ser visualitzat a ple dia. L’aparell de visió estereoscòpica s’ubicarà a l’interior del pit de la figura. ∗ Especificacions tècniques de la realització de l’Audiovisual: La creació de l’Audiovisual inclourà l’ambientació d’època amb vestuaris i el mobiliari necessari i la gravació amb actors, la maquetació i l’edició.

- Especificacions del decorat (attrezzo), temàtica del diàleg, i característiques dels personatges per a l’audiovisual:

“Un dia qualsevol de 1347 pels carrers del Capuig” Contingut: Breu introducció sobre l’origen de les dues viles, l’Espluga Jussana i l’Espluga Soberana. El domini templer i hospitaler i la quotidianitat en ple segle XIV (el mercat, la vida del pagés, el senyor, la convivencia entre veïns…).




Pàgina 11 de 41

- Un mateix poble amb dues Esplugues Durant bona part de l’edat mitjana l’Espluga es caracteritza per ser una població desdoblada en dues viles diferentes, encerclades cadascuna per una muralla i amb un terme diferent: L’Espluga Sobirana i l’Espluga Jussana.

La raó principal s’ha de buscar en el fet que Ponç Hug de Cervera va deixar en herència als seus dos fills, Ramon i Ponç l’Espluga i el seu terme. L’un, Ponç de Cervera, heretarà l’Espluga Sobirana o de dalt; l’altre, Ramon de Cervera, va rebre l’Espluga Jussana o de baix.

A començaments de la segona meitat del segle XII, ja es comença a distinguir entre els veïns aquesta diferència entre els que vivien a “dalt” i els que vivien a “baix” (sobirà i jussà). Cap el 1170 és clara la diferència entre les dues viles i els seus termes.

El nucli construït de l’Espluga de dalt o Sobirana s’estenia pels vessants del Capuig fins el carrer de les Parres; mentre que el nucli de l’Espluga Jussana o de baix estava format pel pla del Castell i s’estenia fins al carrer de la Font, carrer Major i carrer de l’Abadia i carrer Ponç Hug. El terme de l’Espluga també seguia una divisió semblant.Tanmateix sols hi havia un sol castell a l’Espluga Jussana. Es possible que els senyors de l’Espluga Sobirana, quan venien a l’Espluga a pasar una temporada s’alberguessin al castell de l’Espluga Jussana, situat a l’actual plaça del Castell i que pertanyia a Ramon de Cervera i els seus descendents.

- Els Cervera ens diuen Adéu. Uns nous senyors hereten l’Espluga: els templers i els

hospitalers

A meitats del segle XIII es produirà uns fets importants per l’Espluga Sobirana i Jussana, el canvi d’amos o senyors, que passaran a ser els Templers i els Hospitalers, cadascun d’una de les dues viles. Els nous senyors seran uns monjos soldats que posseïen molts castells a Catalunya i tenien la seva casa central a les illes de Xipre i Rodes, dedicats a protegir durant el viatge als pelegrins que volien anar a pelegrinar a Terra Santa.

Els templers passaran a ser els nous senyors de l’Espluga Sobirana el 1244 amb motiu del testament de Simó de Palau, últim senyor de l’Espluga Sobirana, que no tingué fills barons. Però la seva vídua Geralda d’Anglesola que encara hi tingué alguns drets sobre la vila, reclamà als templers una quantitat considerable de diners i una pensió vitalícia a canvi de renunciar als seus drets. El xocant és que per pagar aquesta quantitat, els templers, que no anaven molt be de diners per aquelles èpoques, els demanaren als mateixos espluguins a canvi d’eximir-los en un futur d’un tribut feudal anomenat questia.

El primer comanador que els templers assignaren l’Espluga Sobirana es deia fra Berenguer de Portell a l’any 1270, però sembla que mai hi visqué, ni aquest ni els altres comanadors que li succeïren, ja que, com em dit, mai hi hagué a l’Espluga Sobirana (Capuig) un castell per a viure-hi, i aleshores l’Espluga depenia dels comanadors de Barberà, el Masdéu o Barbens. Però la propietat de l’Espluga no fou fàcil pels templers. Convençuts que totes les rendes que pagaven els espluguins els hi pertanyien, un altre problema els hi venia damunt. Hug de Cervelló havia estat anomenat pels Cervera primer feudatari de l’Espluga Sobirana i, per tant, com a primer feudatari i els seus hereus tenien dret a rebre una tercera part de les rendes dels espluguins, cosa que no va agradar gens ni mica als templers, ja que veien disminuïts els seus ingressos. Els templers se’ls hi feu feixuga la propietat de l’Espluga, ja que a més de la pensió




Pàgina 12 de 41

vitalícia que pagaven a Geralda d’Anglesola, la disminució de les rendes a causa dels drets dels Cervelló i de la compra de drets feudals que poc a poc anaven fent a cavallers espluguins, no els resultà massa negoci la possessió de l’Espluga Sobirana. Per altra banda, i quasi simultàniament, el 1261, uns altres monjos-soldats, els Hospitalers, rebien l’Espluga Jussana també per via d’herència de Geraua i Mateua, últimes senyores de l’Espluga Jussana i filles de Guillem de Guardiolada, no sense problemes hereditaris. Sembla que els hospitalers, al contrari que els templers, ben aviat hi posaren un comanador al castell de l’Espluga que es deia fra Bernat Vives. I així fou com entraren i s’establiren a l’Espluga ambdues ordes: els templers i els hospitalers. Uns nous senyors prenien el relleu a cent-vuitanta dos anys de senyoriu dels Cervera a l’Espluga i les seves terres. Tanmateix, amb l’abolició de l’orde del temple vers el 1317, l’Espluha Soberana pasaria definitivament als hospitalers fins el segle XIX.

- Com es vivia en plena edat mitjana a l’Espluga Les Ordinacions de 1347 ens donen una informació detalladíssima de com es vivia a l’Espluga en plena edat mitjana. Com a la majoria de pobles, la vida de bona part de la gent estava marcada pel ritme de les estacions agrícoles anuals. El calendari agrícola. S’iniciava a la tardor amb la sembra de cereals d’hivern. Els pagesos pobres manllevaven la llavor per sembrar, amb la condició que tornarien la llavor amb els primers sacs de gra que es collissin. També, a la tardor, començava la feina de la verema, en concret, s’iniciava el dia de Sant Miquel, el 29 de setembre, i durava fins el dia 1 de novembre, Tots Sants. Cap persona que no fos espluguí de la vila Sobirana podia entrar verema als cups de l’Espluga Sobirana per fer vi, ni tant sols verema procedent d’espluguins de la vila Jussana. La necessitat de mà d’obra feia que els amos anessin a la plaça a buscar jornalers per treballar als seus camps, el costum deia que si un amo agafava un jornaler no se’n podia desdir durant tot aquell dia i viceversa si un jornaler donava la seva paraula a un amo per treballar aquell dia tampoc se’n podia tirar enrera. Tot fa pensar que el conreu de la vinya era força estès pel terme. Durant els mesos d’hivern es dedicaven a pasturar els porcs, a fer llenya i a la poda dels arbres. La pastura dels porcs s’incrementava quan els glans eren madurs a la. A la primavera treien els ramats a brostejar l’herba tendra, però estava prohibit fer-ho quan plovia o l’endemà, tampoc podien posar bèsties als horts si no era per femar o per llaurar. Els homes i les dones anaven a fer llenya d’alzina, roure i salze, a arrencar soques d’arbres tallats o escapçaven alzines verdes dos pams damunt del forcat (on començaven les branques perquè així l’arbre pogués brostar). Als mesos d’estiu s’acumulava la feina ja que la collita de cereals venia el juny, en concret començava per Sant Joan, i durava fins el 10 de juliol. Les garbes les aplegaven en garberes a l’espera que s’assequessin per ser portades a l’era unes setmanes més tard on eren batudes (“temps de batenós”). La palla, s’apilonava en pallers i servia per alimentar durant la resta de l’any els animals. Era un temps molt important perquè en depenia l’aliment bàsic de la població, el pa, i un mal any significava fam. Després de la sega es cremava el rostoll, els marges i els




Pàgina 13 de 41

fenassars. La vida del pagès es tornava a preparar per a la verema i completava així el calendari agrícola que any rere any es repetia i generació rere generació. Un tomb pels carrers del Capuig. Els menestrals i els comerciants tenien una feina més estable. Flequers, venedors de draps, carnissers, paraven les seves taules pels carrers estrets del Capuig, vigilats pels oficials municipals que vetllaven pel pes i la qualitat dels productes i els preus. Imaginem-nos per uns moments com devien ser aquells carrers a l’hora de plena activitat: dins un dels porxos, una taula on es venia carn de moltó i cabra; en un altre, gallina; en un tercer, peix fresc i salaons; més amunt, draps i peces de vestir com barrets (caperons); en una “tena” es venien espècies com pebre i en el portal d’algunes cases es venien productes de l’hort. Una forta olor de gent (suor, manca d’higiene...), fems i bestiar es confonia amb els fums de les llars de les cases, mentre el só de l’anàfil o trompeta del nunci ressonava al capdavall del carrer pregonant el preu del pebre o alguna ordenança municipal. Relacions entre veïns. La bona convivència i el veïnatge estaven regulades per les Ordinacions. Aspectes com els límits de les propietats, els drets sobre les parets mitgeres de les cases, les penes per baralles, la blasfèmia en llocs públics, les obres de les cases, la recollida d’eixams d’abelles, etc. gaudien d’una minuciosa regulació escrita i que algunes s’han perpetuat en el temps. Així, per exemple, ja en aquell temps, les Ordenacions contemplaven que els marges que limiten una propietat escalonada eren sempre del veí de dalt; ningú podia obrir finestres o carregar bigues sobre la paret mitgera sense permís del veí, tampoc s’hi podia fer una bassa o un femer prop de la paret del veí. També es multava el primer que en una baralla treia el ganivet o l’espasa dins els murs de la vila i el que blasfemava a la plaça o algun lloc públic. Si algú necessitava fer obres que requerissin tallar un carrer a la circulació de carros, ho havia de posar en coneixement dels jurats de la vila i senyalitzar prèviament. Estava prohibit plegar eixams d’abelles als trossos on ja hi havia rusc d’abelles; la llenya que el riu dipositava en un hort de la riba era del propietari de l’hort i ningú en podia agafar. Molta gent vivia llogada en una casa que no era seva i el preu es pagava dues vegades l’any. Per evitar possibles reclamacions en les vendes de terres o cases, es posava en un cartell exposat al públic o es pregonava la venda i, si durant deu dies ningú reclamava, la venda era feta en ferm. I així una sèrie d’aspectes que procuraven regular la problemàtica que sol portar la convivència entre veïns. El seny i el sentit comú que imperava en moltes d’aquestes normes, ha fet que la majoria arribessin fins els nostres dies, algunes convertides en lleis. La justícia: Depenia del senyor comanador i aplicava la llei que estava establerta a les ordinacions de1347. Així la blasfèmia podia ser castigada fins i tot amb presó, igual que renegar, dir mentides, traïdories o infidelitats; també el comanador podia posar instruments de càstig (ceps) als qui prenien garbes d’un altre. Les baralles i els altercats de l’ordre públic també podien ser castigats amb presó. Els que no pagaven els deutes eren embargats els seus béns, llevat del seus vestits, les armes i la roba del llit on dormien. El calendari festiu: Si bé el ritme de la vida estava marcat pel treball de sol a sol, hi havien uns dies a l’any que eren festius per precepte i en els que es prohibia el treball. Eren els dies de dejuni i les festes de Sant Miquel, Sant Lluch, Sant Marc, el Corpus, l’Assumpció i les festes dels apòstols. En aquests dies ningú podia llaurar els camps ni fer altres feines, llevat de portar blat de l’era en temps de batuda. Els diumenges i els dies de dejuni no es podia portar a lloms de cavalleria llenya, palla, pedres i alls, però sí portar garbes al molí o de l’era.




Pàgina 14 de 41

Els tocs de campanes: Un dels sons que s’escoltaven diàriament a la vila era el toc de les campanes i que es coneixia com el “toc del seny” (una gran campana). El “seny” tocava a missa major els diumenges i com a respecte els jornalers que estaven a la plaça esperant a ser llogats, havien de sortir del lloc, sota multa. El “seny del lladre” era el toc de campana que anunciava que les portes de les muralles es tancaven, mentre que el “seny de matines” anunciava l’hora d’inici de la jornada i l’obertura de les portes del recinte emmurallat. Una campana estava a l’església, mentre que una altra podia estar en un altre lloc de l’Espluga Sobirana i una altra a l’Espluga Jussana, les dues depenien de l’autoritat del senyor. Per tant el senyor també controlava el temps. La gresca: En algunes festes o esdeveniments hi havia xarangues populars que cantaven i tocaven instruments musicals acompanyant els joglars. Sembla que a les nits rondaven a les noies que s’havien de casar, estant prohibit fer-ho a les altres noies des del toc del “seny del lladre” fins el toc del “senys de matines”. Les diversions: Els joves també es divertien practicant jocs de punteria amb ballesta, dards i altres armes llancívoles. Eren jocs competitius que, a la vegada que entretenien, servien per donar prestigi als joves més distingits en aquests arts. La caça: Era una altra de les activitats practicades i que servia de divertiment i per portar carn fresca a casa. L’abundor de caça d’aquests paratges era reconeguda arreu. Els reis venien a caçar senglars i llebres al bosc de Poblet. També es caçaven cérvols pels comellars de Castellfollit i cabres salvatges per les Cent Fonts i la Pena; fins i tot els cingles que van des del coll d’en Sègol fins a la Pena se’n deien el “Cingles de les Cabres”. Les ordinacions de 1347 també regulaven la cacera al terme, així l’època de caça començava per Sant Miquel (29 de setembre) fins a Carnestoltes (mitjans febrer). Alguns costums curiosos: Les noies casadores havien d’anar a l’església acompanyades de quatre dones, que podien seure al seu costat. Si alguna altra dona del poble gosava seure mentre hi havia una núvia a l’església podia ser multada. També com a senyal de respecte, quan hi havia un enterrament i mentre el mort era enterrat, ningú podia portar caperó (barret, caputxa, gorra). La pastura dels animals també seguia unes costums. Les bèsties petites formaven un ramat quan sobrepassaven el onze animals, se’n deia que llavors eren un “folch” (ramat). No era permès el pasturar ramats de bèsties que no fossin de gent de la vila sobirana o jussana. Tots aquests costums, normes i formes de viure assenyalades tenen gran valor perquè són un retrat de com es vivia en plena edat mitjana a l’Espluga Sobirana, ja que han estat extretes de les Ordinacions de 1347. Cal suposar que a l’Espluga Jussana passava igual i també en altres pobles. ∗ Il·luminació de la figura de ferro corten: Projector model 1200/2 de 3 leds 1 W i obertura de 34º de la casa comercial Carandini o equivalent. • Durada estimada de la representació: Es preveu una durada de 3 minuts per a l’audiovisual i una durada de 3 a 5 minuts com a màxim, depenent del nombre de persones que formin els grups, per a la visió estereoscòpica.




Pàgina 15 de 41

• Entregues: Entrega per a l’aprovació: Els diàlegs seran entregats per triplicat en paper i en suport digital. Pel que fa a la visió estereoscòpica, les dues fotografies necessàries per a la projecció seran entregades en suport digital per triplicat. Pel que fa a la figura de ferro corten s’entregaran per triplicat els esbossos. Entrega definitiva: S’entregaran quatre còpies en suport DVD de l’àudiovisual. Pel que fa a la visió estereoscòpica, les dues fotografies necessàries per a la projecció seran entregades en suport digital al Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí, qui se’n reservarà l’ús exclusiu. S’instal·laran les figures.




Pàgina 16 de 41

PUNT 04. PATI DEL CALL JUEU Pati de les cases del carrer del Mig 6 i 8 i carrer dels Templaris, 7

• Actuació prevista: Ambientació jueva a partir d’elements decoratius, tant a les façanes de les cases com en el pati, música, etc. Es preveu també l’elaboració d’un dibuix amb còdols de riu a la pavimentació del pati amb la figura d’un segell hebraic conservat datat del segle XIV. • Tipologia de la representació: Ambientació. • Suport material: ∗ Especificacions generals de la decoració: Atès que serà un espai exterior, la decoració serà simple i es farà a les façanes i finestres de les cases: roba estesa com la descrita seguidament al c/ del Mig (miqvé), etc. que simulin com devia ser un Call jueu. ∗ Il·luminació: Podran col·locar-se, sempre i quan la direcció facultativa i el Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí accepti prèviament la proposta, elements decoratius d’il·luminació que simulin torches, per exemple, per tal de simular l’il·luminació existent a l’Edat Mitjana, utilitzant els aplics de paret situats a les façanes de les cases que formen el Call Jueu. • Durada estimada de la representació: 3 minuts. • Entregues: Entrega per a l’aprovació: Es presentarà la proposta per triplicat en paper o format digital. Entrega definitiva: S’executarà la versió aprovada.




Pàgina 17 de 41

PUNT 05. CARRER DEL MIG, 6

• Actuació prevista: Recreació d’un bany jueu (mikvé o miqvé). • Tipologia de la representació: Recreació hologràfica i ambientació. • Suport material: ∗ Recreació hologràfica: La projecció de l’holograma ha d’aconseguir recrear amb la major realitat possible com eren els banys jueus de manera que l’espectador s’hi senti inmers. L’espai en el que s’ha d’incloure l’holograma resta dividit en dues parts; 1) la zona del públic: espai des d’on es visualitzarà l’holograma. 2) el teatre virtual: constarà de una escenografia física real composta per una piscina de folrada de pedra natural plena d’aigua, segons es detalla al projecte “Renovació de la pavimentació, recuperació d’edificis i definició de la Ruta dels templers i hospitalers al nucli històric”. En la piscina succeirà l’acció dels personatges virtuals a escala real. Al fons de la sala es recrearà virtualment un arc per aportar diferents nivells de profunditat a l’espai de ficció. La projecció de l’holograma contindrà el disseny, la construcció escenogràfica, l’equipament audiovisual necessari, i la producció i realització del mateix.

• Durada estimada de la representació: 7 minuts. • Especificacions del decorat (attrezzo): El miqvé consistirà en una sala rectangular de carreus on hi haurà una petita piscina, anteriorment descrita amb aigua corrent constant (es farà circular amb una petita bomba d’aigua). En un punt hi haurà un canalobre de set braços i una Torà, així com una túnica (talit) característica dels jueus, una mena de “poncho” (talit katán) i un gorro (kipà) i un fardell de 8 cordes amb cinc nusos que representaria el “tzitzit”, els cinc nusos representen cadascun dels cinc llibres de la Torá.




Pàgina 18 de 41

• Temàtica general del diàleg: El bany de purificació és un acte important en la religió jueva.. Consisteix en la purificació espiritual a través de la immersió total del cos en l’aigua “nayim”. Els homes religiosos es solen purificar el divendres just abans de la posta del sol, és a dir, a bans d’iniciar el sàbat o dia dedicat a Déu. La dona jueva es purifica después de la menstruació, abans i después del part i també quan es casa. Els banys de purificació és una acte important en la conversió al judaisme. La persona ha d’estar preparada per l’acte de purificació. Prèviament s’ha d’haver rentat i pentinat per tal que l’aigua l’impregni totalment i la immersió es realitza tres vegades amb aquesta mateixa finalitat. Aquest banys es fan al miqvé, una petita sala amb una piscina que te una capacitat d’aigua de 40 saha. Provablement la comunitat jueva que hanità aquest call realitzà cerimonies de purificació similars. • Característiques dels personatges que hi intervenen: L’holograma representarà un baró d’uns 25 anys que es sumergeix tres vegades a l’aigua i s’escoltarà una frase de la Bíblia relacionada amb la cerimònia de purificació. • Entregues: Entrega per a l’aprovació: Tres entregues dels diàlegs en paper i quatre en suport digital. Tres entregues de l’storyboard i de la seva relació amb el suport de reproducció hologràfica. Entrega definitiva: Quatre entregues dels diàlegs en paper i quatre en suport digital de la versió aprovada. Quatre entregues del suport digital per a reproduïr l’holograma de la versió aprovada.




Pàgina 19 de 41

PUNT 07. CARRER DELS PENITENTS, 24

• Actuació prevista: Simulació en 3D reproduint l’activitat d’un vitraller que confeccionava vitralls al 1365: el Mestre Daví. • Tipologia de la representació: Simulació / àudiovisual. • Suport material: ∗ Especificacions tècniques del equips: Equip audiovisual format per 2 projectors interiors de 3500 lúmens amb comandament a distància, model INFOCUS 3104 o equivalent, que formin imatges en 3D dels continguts creats especialment per a la reproducció del Taller. Per a la correcta visualització es col·locaran ulleres individual per a visió en 3D (s’han comptabilitzat 50 ulleres). La reproducció s’efectuarà sobre una pantalla metal·litzada de 2 x 3,55 mts, format 16:9. Conjunt d’altaveus 5.1 amb amplificador digital S-MASTER HDMI (Repeater): 3 entrades i 1 sotida. Autocal·libració. Porència RMS 1000W. Rasido RDS. DMPORT. Model Sony HTSS1300.Cel o equivalent. Cinc caixes acústiques 25W + 1 Bass Reflex. Ordinador amb tarja de vídeo de 512 M + Software de control. L’entrega de la instal·lació té en compte la connexió i l’ajust dels equips. ∗ Especificacions tècniques de la realització de l’Audiovisual: La creació de l’Audiovisual inclourà l’ambientació d’època amb vestuaris i el mobiliari necessari i la gravació amb actors, la maquetació i l’edició. Els elements sonors així com les melodies musicals que vulguin incloure’s hauran de ser acceptades prèviament per al Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí. • Especificacions del decorat (attrezzo) per a l’audiovisual: Una empresa especialitzada realitzarà el video amb gravats i filmacions d’arxiu o filmacions actuals • Temàtica general del diàleg:

“L’artesanat medieval a l’Espluga Soberana: vitrallers ”

Fabricació de grans vitralls per esglésies i monestirs de l’entor.




Pàgina 20 de 41

- Un vitraller L’existència de mineral de sílice als vessants septentrionals de les muntanyes de Prades propicià ja en el segle XII l’aparició d’una petita indústria dedicada al vidre pels entorns de la Font de Nerola. L’explotació d’aquesta primera matèria durant l’edat mitjana degué afavorir aquest tipus d’artesanat per aquestes contrades. És sabuda l’existència d’una indústria vidrera artística a l’Espluga a mitjan del segle XIV. Un vidrier anomenat mestre Daví va fer el vitrall del gran finestral que hi havia al monestir de Vallbona de les Monges, sobre l’altar major. Com que l’abadessa de Vallbona, Elisenda de Copons (1340-1348), sembla que era germana de l’abat de Poblet Ponç de Copons, és possible que aquest vidrier treballés també per Poblet en temps de l’abat Copons i que justament fes l’obra de Vallbona perquè l’abat l’hagués recomanat a les monges. Potser tampoc seria arriscat pensar que aquest vitraller fos el que confeccionà vitralls per als finestrals de l’Església Vella, atesa la seva professionalitat i el veïnatge espluguí.

- Tècniques constructives dels vidres emplomats i obtenció i ús dels diferents colors......

• Durada estimada de la grabació: Es preveu una durada de 2 minuts. • Entregues: Entrega per a l’aprovació: Tres entregues de l’storyboard i de la seva relació en suport digital o en paper. Entrega definitiva: Quatre entregues del suport digital per a reproduïr la simulació aprovada.




Pàgina 21 de 41

PUNT 08. PLAÇA DEL CARRER DEL CALVARI

• Actuació prevista: Reproducció d’un pregó medieval realitzat pel Saig (nunci medieval) representat a partir d’una figura de ferro corten. • Tipologia de la representació: Audio. • Suport material: ∗ Especificacions tècniques de l’equip d’audio: Es proposa un altaveu de 6W i un reproductor de CD activat amb comandament a distància a l’interior de l’estructura de la figura. Els equips seran instal·lats i ajustats. ∗ Especificacions del contigut (temàtica) de l’audio: Es reproduirà un pregó medieval anunciant successos i esdeveniments reals extrets de les “Ordinacions de l’Espluga Sobirana de 1347” precedit pel toc d’anàfil. Durant l’explicació, el guia, amb un comandament a distància, activarà el so del saig (figura de ferro situada en un lloc destacat de la placeta) que farà un pregó: toc de trompeta amb l’anàfil i seguidament lleigirà un fragment d’un text que es va pregonar el 1347, amb el dialècte de l’Espluga d’aquells moments… (en el seu moment s’escolliran uns fragments de les ordinacions). EL toc de trompeta serà la reproducció del toc que feia l’últim nunci que hi va haver a l’Espluga i que intentarém reconstruir. ∗ Especificacions tècniques de la figura de xapa corten: Figura minimalista, amb faccions simples. Una xapa curvada a 270º marcarà les extremitats supriors i donarà volum al cos. La cara es farà amb dues peces ensamblades en forma de creu per donat presperctiva lateral i frontal, l’una serà el contorn frontal de la cara amb un gorro (caperó) i l’altra la silueta del nas i barbeta, que donarà prespectiva lateral a la cara. Dins, per la part de devant, dos plantxes trapezoidals marcaran el cos. La part superior del cos (abdomen) hi haurà dues obertures d’uns 3 cm cadascunaa a una distància dels ulls per tal de situar-hi en el seu interior uns binoculars estereoscòpics. Hi haurà també uns superfíci còncava per adaptar la cara de l’espectador.

- Caixa interior.Dins l’abdomen del personatge, hi haurà una caixa impermeabilitzada de 25 x 25 x 20 cm per col·locar-hi els binoculars i un punt de llum freda per il·luminar la diapositiva. Tindrà accessibilitat per darrera, amb una tapa amb pany i s’activarà amb un comandament a distància.

- Trompeta.Dins l’anafil hi haurà un altaveu potent pel so. - La pol·licromia es farà amb dos tipus de rovell. més fosc i més clar, segons tractament

químic.. L’anàfil amb òxid clar, la capa en òxid fosc i el cos amb òxid clar. - Les mesures seràn d’1,90 d’alçada. - Planxa de 6-10 mm




Pàgina 22 de 41

∗ Il·luminació de la figura de ferro corten: Projector model 1200/2 de 3 leds 1 W i obertura de 34º de la casa comercial Carandini o equivalent. • Durada de l’Audio: 2 minuts. • Entregues: Entrega per a l’aprovació: Tres entregues del contingut en paper o suport digital. Entrega definitiva: Quatre entregues del suport digital per a la reproducció de la versió aprovada.




Pàgina 23 de 41

PUNT 09. CARRER DE LA BELLAVISTA

• Actuació prevista: Dos monjos de ferro corten i un claustre simbolitzaran el monacat del Císter. A l’interior de cada un d’ells hi haurà incorporat un aparell de visió estereoscòpica amb fotografies antigues sobre els monestirs de Poblet i Santes Creus. • Tipologia de la representació: Visual. • Suport material: ∗ Especificacions tècniques de l’aparell estereoscòpic: L’estereoscopia és la visió dual o binocular d’un mateix objecte, en aquest cas de diverses fotografies, cedides pel Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí, produint la sensació d’una imatge en tres dimensions. Per aconseguir la visió en 3D d’una imatge en 2D es necessari un aparell de visió estereoscòpica i dues imatges idèntiques en 2D. El visor estereoscòpic haurà de tenir una lluminositat superior a 500 lúmens per a poder ser visualitzat a ple dia. Seran necessaris, per tant, tres aparells de visió estereoscòpica situats a l’interior del pit de les figures de ferro corten. ∗ Especificacions tècniques de les figures de xapa corten: El conjunt evocarà els dos monestirs de l’entorn, Poblet i Santes Creus, que van tenir drets sobre determinats béns a l’Espluga. Les imatges estereoscòpiques reproduiran escenaris dels dos monestirs. Primera Figura: La primera figura representarà un abat de Poblet amb bàcul. Seguirà els paràmetres descrita de traços minimalistes. Caldrà destacar la tonsura del cap i l’escapulari damunt de l’àbit . Al pit hi haurà dues obertures pels binoculars, igual que les descrites anteriorment per les altres figures.

- Policromia. Amb la pol·licromia de diferentes tonalitats d’òxid es destacarà l’escapulari i l’hàbit i la tonsura.

- Mesures. Alçada de 1,90 m. - Caixa interior. Igual que les descrites anteriorment per introduir-hi un aparell de visió

estreresoscòpia.

- Situació. En mig del primer arc del clautre, una mica adelantat (50 cm).




Pàgina 24 de 41

Segona Figura Un monjo de Santes Creus amb hàbit de treball, representat amb un instrument de pagès/ moliner (càvec/ sedàs). El cap també el portarà tonsurat. Al pit hi haurà dues obertures pels binoculars, igual que les descrites anteriorment per les altres figures.

- Policromia. Amb la pol·licromia de diferentes tonalitats d’òxid es destacarà l’escapulari i l’hàbit i la tonsura.


estreresoscòpia. - Situació. En mig del primer arc del clautre, una mica adelantat (50 cm).




Pàgina 25 de 41

Escenari d’un claustre. Darrera dels dos personatges hi haurà una representació minimalista d’un clautre gòtic. Tres arcs trilobulats muntats sobre quatre bigues grei. Donaràn aquesta sensació.

- Policromia. La pol·licromia de diferents tonalitats d’òxid diferenciarà els arcs de les columnas. Arcs clars i columnas fosques.

- Mesures. Alçada de 2,75 m. llargada 3m. ∗ Il·luminació: Tres projectors, situats respectivament al peu de les figures, model 1200/2 de 3 leds 1W i obertura de 34º de la casa comercial Carandini o equivalent. • Durada estimada de la representació: 3 minuts.




Pàgina 26 de 41

• Entregues: Entrega per a l’aprovació: Pel que fa a la visió estereoscòpica, les quatre fotografies necessàries per a la projecció seran entregades en suport digital per triplicat. Pel que fa a la figura de ferro corten s’entregaran per triplicat els esbossos. Entrega definitiva: Pel que fa a la visió estereoscòpica, les quatre fotografies necessàries per a la projecció seran entregades en suport digital al Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí, qui se’n reservarà l’ús exclusiu. S’instal·laran les figures.




Pàgina 27 de 41

PUNT 10. PLAÇA DEL CASTELL

• Actuació prevista: Un plafó amb el dibuix del Castell de l’Espluga retolat on es vegin totes les seves dependències. • Tipologia de la representació: Il·lustració. • Suport material: Plafó. ∗ Especificacions tècniques: Plafó de 2000 x 1000 x 8 mm amb un moble estanc per a exterior amb frontal de ferro pintat i alumini per la part el darrera, amb vidre antivandàlic de 3 + 3 amb làmina antiscratching. El plafó contindrà una làmina impresa, per a exterior, resitent a les inclemències meteorològiques, del Castell de l’Espluga de Francolí on es vegi amb claredat a través de rètols les diferents dependències. El dibuix del Castell serà facilitat pel Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí. ∗ Il·luminació: El plafó estarà il·luminat durant la nit amb una lluminària que consumirà 47W, IP 67 i 1200 lux, amb un adaptador de 12V /100W IP 68. • Durada estimada de la representació: 2-3 minuts. • Entregues: • Entregues: Entrega per a l’aprovació: S’entregaran 3 maquetes en suport digital o paper. Entrega definitiva: S’instal·larà la versió definitiva.




Pàgina 28 de 41

PUNT 11. CARRER DEL CASTELL, 48 Torre del Castell

• Actuació prevista: A la part exterior de la Torre del Castell, flanquejant la porta d’accés, es col·locaran dues figures de ferro corten; una representarà un cavaller templer i l’altre un cavaller hospitaler, aquesta darrera amb aparell de visió estereoscòpica. A la part interior tindrà lloc una visió en realitat virtual a través de cascs projectors de en el que es recrearà la comanda hospitalera de l’Espluga, l’habilitació del castell a les necessitats de l’Ordre i la cel·lebració dels Capítols Provincials de par de les comandes de Catalunya al Castell amb imatges i personatges reals. L’interior de la Torre es decorarà amb objectes representatius de l’Ordre Templera i Hospitalera. • Tipologia de la representació: Simulació. • Suport material: Exterior de la Torre del Castell: ∗ Especificacions tècniques de l’aparell estereoscòpic: L’estereoscopia és la visió dual o binocular d’un mateix objecte, en aquest cas de diverses fotografies, cedides pel Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí, produint la sensació d’una imatge en tres dimensions. Per aconseguir la visió en 3D d’una imatge en 2D es necessari un aparell de visió estereoscòpica i dues imatges idèntiques en 2D. El visor estereoscòpic haurà de tenir una lluminositat superior a 500 lúmens per a poder ser visualitzat a ple dia. Seran necessaris, per tant, tres aparells de visió estereoscòpica situats a l’interior del pit de les figures de ferro corten. ∗ Especificacions tècniques de les figures de xapa corten: 1. Cavaller templer cavalcant: Al costat esquerra de la porta de la torre del Castell hi anirà un caveller muntat dalt d’un cavall, amb escut i llança. Serà una silueta retallada, sense volum, llevat del cos i cuirasa i elm del cavaller, que tindran volum fet sobre una planxa abombada. A l’escut hi figurarà clarament una creu templera sobrepasada com la del dibuix. Portarà una llança amb una estandart amb quatre sarrells llargs amb l’emblema del templers. Anirà reposat al terra i fixat a la paret amb un espàrrec. Policromia. Els colors de l’òxid seran els següents: cavall òxid fosc, cavaller hàbit oxid clar, cuiradsa òxid fosc, elm, òxid fosc, creu, òxid clar. Estandard òxid fosc i creu òxid clar, sarrells òxid clar.

- Mesures. L’alçada del cavaller serà de mides reals, igual que el cavall. L’alçada màxima del cavaller i cavall no haurà de sobrepassar els 3 m aprox. i la llargada també de 4 m. aprox.




Pàgina 29 de 41

- Planxa. Xapa de 6-10 mm.

2. Cavaller hospitaler: Al costat dret de la porta, flanquejant l’entrada, hi haurà un cavaller hospitaler amb la seva capa i armadura (elm, escut i espasa) a l’escut i al pit hi portarà una creu de malta (vuit puntes). La figura seguirà els paràmetres minimalistes apuntats. Al pit hi haurà dues obertures pels binoculars, igual que les descrites anteriorment per les altres figures.

- Policromia. La creu es destacarà amb una xapa sobrepasada i òxid més clar. L’hàbit i la cuirasa i l’elm amb òxid més fosc i la capa amb òxid més clar.


estreresoscòpia. - Planxa. Xapa de 6-10 mm.




Pàgina 30 de 41

∗ Il·luminació de les figures de ferro corten: Dos projectors, situats respectivament al peu de les figures, model 1200/2 de 3 leds 1W i obertura de 34º de la casa comercial Carandini o equivalent. Interior de la Torre del Castell: ∗ Especificacions tècniques dels equips: Equip audiovisual format per Cascs projectors de Realitat Virtual. Aquests Casc s’utilitzaran des d’un seient amb una connexió a 230V on es puguin endollar. S’han contemplat 10 Cascs de realitat virtual. Model IGLASSES HDM (High mounted display) o equivalent. El sistema consta d’un ordinador per persona cadascun amb el seu casc de realitat virtual i un software de comunicació amb central: 10 Trackers d’orientació. Model Intersense Inerta Cube 2 o equivalent; 10 Ordinadors amb software de trackers; 1 Ordinador amb Software de comunicació amb central, inclòs switch de 12 ports RJ45. L’entrega de la instal·lació contemplarà la connexió i l’ajust dels equips. ∗ Especificacions tècniques del l’Audiovisual per a Realitat Virtual: La creació de l’Audiovisual inclourà l’ambientació d’època amb vestuaris i el mobiliari necessari i la gravació amb actors, la maquetació i l’edició. Els elements sonors així com les melodies musicals que vulguin incloure’s hauran de ser acceptades prèviament pel Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí. • Especificacions del decorat (attrezzo), temàtica i característiques dels personatges per a l’audiovisual:

“El castell hospitaler”

- Dues viles amb un sol castell Encimbellat damunt els cingles de la Font Baixa, s’alçava el castell de l’Espluga, possiblement de dimensions modestes que s’havia mantingut més o menys dins unes línies de funcionalitat necessàries per a la família Cervera i que havia passat suposadament d’una simple torre bastida al segle XI, a un castell amb muralles, capella i altres dependències a mitjan segle XII, però que al passar a l’orde dels hospitalers a meitats del segle XIII, van variar la seva fisonomia, adequant-la a les necessitats dels nous senyors, segons els patrons dels castells hospitalers.

El castell. Malgrat els temps de penúria, durant el segle XIV el castell de l’Espluga Jussana experimentà possiblement una forta empenta constructiva i de remodelació. Entre 1347 i 1356 es degueren dur a terme unes obres de consolidació o construcció d’algunes dependències, ja que se sap que l’abat de Poblet concedí al comanador del Gran Priorat, Pere Arnau de Paretstortes, permís per extreure bigues de pi i troncs del bosc de Poblet, destinades a l’obra del castell. És versemblant pensar que poc a poc els hospitalers anaren adaptant el castell als nous temps. També les guerres amb Castella i la inseguretat d’aquells moments va aconsellar reforçar les fortificacions. Per tot això, tant el castell com les muralles de la vila es degueren convertir en obres prioritàries. La muralla i els portals. Hi ha indicis que fan pensar que fins el segle XIV, cadascuna de les dues Esplugues estava envoltada per una muralla de protecció que alhora que les protegia, també les




Pàgina 31 de 41

separava. En el punt de contacte entre les dues viles(actuals carrer de l’Abadia i Ponç Huc de Cervera), aquestes muralles s’anaren desdibuixant a mesura que creixien i s’apropaven les cases de les dues viles fins a tocar-se. Segurament fou en el segle XIV, quan fra Guillem de Guimerà, uní les dues viles en un mateix recinte emmurallat. En el perímetre d’aquest recinte s’obrien diverses portes d’entrada potser similars a la de l’arc de la Font Major, arc fituat fora del recinte i al costat del riu, en un dels pocs llocs adients per passar el riu, construït en aquest segle i que es prolongava amb una muralla.

- Descripció del castell

A començaments del segle XX el castell era descrit així per Josep Miquel:”.. El castell era ample i espaiós, un dels més grans de l’època,...constava de sis torres amples i quadrades, tres de les quals corresponien a la part del carrer dels Ametllers, i, les tres restants a la part que mira al riu; tenia l’entrada a tramuntana, amb una torre groixudíssima la més gran de totes coneguda, i anomenaga pel “Matxo” per a resguard de la porta d’entrada...voltava la façana principal una fóssa i s’entrava la “Matxo” per un pont movedís.... Tenía una superfície de 120 vares de llarc per 50 d’ample. Dins l’interior del Castell la gran plaça d’armes que hi havia, tenia una cabuda de vint cèntims de jornal. Constava aquesta de planta baixa i dos pisos; la planta baixa es componia de l’habitació del Colector del Castell, habitació de l’escarceller, un llarc passadís que conduïa a la botigueta, Església amb son chor i un bell oratori; botiga on hi havia els graners; estable, magatzem, cups, una cunya i aprop d’aquesta la presó que era molt gran i tenia dos portes. Sota el pis de l’escarceler n’hi havia un altre en el qual entre vàries dependències n’hi trobem una amb instruments de càstic, com són ceps argolles, roda puntxant, cordes amb pesos... Entrant per la part de migjorn s’hi trobava l’ampla i senyorial escala que conduia al Palau del Senyor Comanador qui regia el castell...aquest pis era magnífic amb les sales i cambres, molt espaioses...constava de varis dormitoris, estudi o biblioteca, cuina, saló de recepcions esplèndit i magnificament abillat, celler anomenat del Palau, i altres dependències amb sos corresponents finestrals i miradors....; el segon pis el formaven una gran sala, cuina, una llarga passarel⋅la que conduia a un quartet que donava al Carrer dels Ametllers......”.. Aquesta descripció no devien apartar-se pas massa de l’estructurals que devia tenir el castell a finals del segle XIV, si bé amb una mesura de sumptuositat més modesta com ho demostra un inventari de béns mobles del castell fet el 1395 “...Primerament hun lit de posts ab sa marfega et hun matalaf de fustani ab listes blaues et blanques et forraura vermella de canemat Covinents. Item una vanova canonada de canemat de Burgunya bona. Item tres recolzados oldans. Item en la cunya dues olles grans de coure en la 1ª se courie hun molto ho prop et en laltra prop de mig molto. Item huna sbromadora afollada. Item huna conqua de llauto tota carafaxada et altra gran bona. Item hun baci trencat. Item dues paelles carafaxades et hunes graylles trencades..”. Amb el temps, l’òptima situació defensiva que tingué el castell durant l’edat mitjana, començà a perdre’s a mesura que les noves armes de foc es perfeccionaren. El fet que el tossal del castell estigués a poca distància i a la mateixa alçada dels tossals de les Planes (al nord) i de l’actual Residència (al sud) vol dir que el castell estigué a tret de canó i, per tant, la seva inexpugnabilitat es va perdre; això explica la pèrdua de valor estratègic i destrucció en les successives guerres del castell de l’Espluga i el poc interès en la seva reconstrucció.




Pàgina 32 de 41

- El castell de l’Espluga: lloc de celebració de les assemblees generals dels hospitalers catalans L’Espluga, per la seva situació geogràfica al mig de Catalunya, ben comunicada pel camí ral que unia Tarragona i Lleida, prop del monestir de Poblet visitat per monarques i magnats, i pel seu majestuós castell, gran i espaiós, va ser un dels llocs preferits pels comanadors de les principals cases hospitaleres de Catalunya per celebrar-hi les seves reunions o assemblees i “capítols provincials”, on s’hi aplegaven les principals autoritats i frares de l’orde. De la trentena d’assemblees i capítols que celebraren els hospitalers catalans durant el segle XV, la meitat foren al castell de l’Espluga. Una quinzena d’alts mandataris i els seu segici venien a la vila per parlar dels assumptes de l’orde i del manteniment de les seves posicions a la Mediterrània (Rodes). Aquí hi passaven uns quants dies. Podem pensar el rebombori que això suposava pel poble: noves notícies d’arreu de Catalunya i fins i tot de Terra Santa, portades pels membres que formaven el segici i que es barrejava amb la població, relacions, comerç, preparatius, etc. Ben segur que aquestes trobades foren enriquidores en molts sentits per a la vila.

- El comanador hospitaler i els impostos El comanador hospitaler, o al seu torn el lloctinent, era el senyor de la vila. Com que el comanador no acostumava a viure a la vila, el lloctinent o delegat del comanador era el qui portava de prop els assumptes i el que percebia les rendes. Coneixem la majoria de lloctinents hospitalers que administraren la vila durant el segle XV: fra Francesc d’Arderic, fra Joan Destarigues, fra Gaufred de Cadaval, fra Berenguer de Fontcuberta, fra Joan de Cardona i fra Guillem de Peguera. Com els seus predecessors, el comanador rebia dels espluguins de les dues viles importants rendes, unes eren en diners: els diners recaptats per les multes que establien les Ordinacions de 1347, rendes procedents dels molins i també rebia diners procedents del forn de la vila i d’una botiga que tenia la universitat. Unes altres rendes, les que més, eren en productes del camp: el comanador rebia la novena part de les collites de tots els trossos, però que, al seu torn, tenia que compartir-les en part amb l’arquebisbe de Tarragona. Així ens ho diu el “Llibre del Delme de la Novena” de 1413. A més a més de diners, el comanador rebia dels espluguins diversos donatius en espècies: cada veí que tenia lloques amb polls, n’havia de lliurar un al comanador (“delme dels polls”); tenia també el delme dels anyels i cabrits, dels porcs, dels vedells i dels rucs i que consistia en que de tots els animals nascuts durant l’any, el que feia onze era pel senyor. Però la pressió del comanador no acabava aquí: els espluguins estaven obligats a treballar en els camps del senyor durant un temps, bé sigui batent, traginant les collites, llaurant... I finalment, el senyor tenia el monopoli del vi i que consistia en que durant un mes ningú podia vendre vi només que ell (“mesada del vi”). Com es pot veure, el comanador tenia la vida ben muntada, encara que poc a poc anava cedint poder a la universitat a canvi de diners, que al cap d’avall era el mateix. La feina li venia quant havia de recaptar els impostos (durant el temps de les collites, Divendres Sant que era el dia




Pàgina 33 de 41

escollit per delmar, i Nadal que es rebia els diners de la botiga i del forn); així, amb aquest ofec impositiu, no era d’estranyar que sortir de la crisi costés tant a la població.

Es preveu una durada de la grabació virtual de 2-3 minuts.

• Qualitat dels materials: Els diàlegs seran supervisats, abans de la seva grabació, pel Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí qui atoritzarà l’execució de l’audiovisual. De la mateixa manera, que les músiques i/o sons que s’hi incloguin hauran de ser autoritzats prèviament per l’esmentat Centre per tal de garantir una bona qualitat dels materials que s’ofereixen per part de l’empresa contractada.

• Especificacions del decorat de l’interior de la Torre: Dins la torre hi haurà la maqueta del castell (localització actual: Museu Vida Rural). • Durada estimada de la representació: Es preveu una durada entre l’exterior i l’interior de la Torre entre 5-6 minuts. • Entregues: Entrega per a l’aprovació: Pel que fa a la visió estereoscòpica, les quatre fotografies necessàries per a la projecció seran entregades en suport digital per triplicat. Tres còpies de l’storyboard de la simulació de realitat virtual i de la seva relació en suport digital o en paper. Tres còpies dels diàlegs de la simulació de realitat virtual en format paper o suport digital. Entrega definitiva: Pel que fa a la visió estereoscòpica, les quatre fotografies necessàries per a la projecció seran entregades en suport digital al Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí, qui se’n reservarà l’ús exclusiu. S’instal·laran les figures. Quatre entregues del suport digital per a reproduïr la simulació de realitat virtual aprovada.




Pàgina 34 de 41

PUNT 14. CARRER DELS AMETLLERS

• Actuació prevista: A través d’un plafó amb un dibuix conservat del castell, el visitant podrà contemplar amb exactitud quina és la torre que s’ha conservat fins als nostres dies. • Tipologia de la representació: Il·lustració. • Suport material: Plafó. ∗ Especificacions tècniques: Plafó de 1500 x 1000 x 8 mm amb un moble estanc per a exterior amb frontal de ferro pintat i alumini per la part el darrera, amb vidre antivandàlic de 3 + 3 amb làmina antiscratching. El plafó contindrà una làmina impresa, per a exterior, resitent a les inclemències meteorològiques, amb el dibuix conservat del castell, que serà facilitat pel Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí, qui se’n reserva exclusivament el seu ús. ∗ Il·luminació: El plafó estarà il·luminat durant la nit amb una lluminària que consumirà 47W, IP 67 i 1200 lux, amb un adaptador de 12V /100W IP 68. • Durada estimada de la representació: 2 minuts. • Entregues: Entrega per a l’aprovació: S’entregaran 3 maquetes en suport digital o paper. Entrega definitiva: S’instal·larà la versió definitiva.




Pàgina 35 de 41

PUNT 17. CARRER DE LA FONT Racó del Bou

• Actuació prevista: Plafó amb la fotografia de l’estada l’Albert Einstein a l’Espluga de pas cap a Poblet al 1923. • Tipologia de la representació: Il·lustració. • Suport material: Plafó. ∗ Especificacions tècniques: Plafó de 1500 x 1000 x 8 mm amb un moble estanc per a exterior amb frontal de ferro pintat i alumini per la part el darrera, amb vidre antivandàlic de 3 + 3 amb làmina antiscratching. El plafó contindrà una làmina impresa, per a exterior, resitent a les inclemències meteorològiques, amb la fotografia conservada de l’estada d’Albert Einstein a l’Espluga, que serà facilitada pel Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí, qui se’n reserva exclusivament el seu ús. ∗ Il·luminació: El plafó estarà il·luminat durant la nit amb una lluminària que consumirà 47W, IP 67 i 1200 lux, amb un adaptador de 12V /100W IP 68. • Durada estimada de la representació: 2 minuts. • Entregues: Entrega per a l’aprovació: S’entregaran 3 maquetes en suport digital o paper. Entrega definitiva: S’instal·larà la versió definitiva.




Pàgina 36 de 41

PUNT 19. ANTIC HOSPITAL (addicional)

• Actuació prevista: Un àudio narrarà la funció i organització de l’hospital, acomanyat de la projecció d’unes diapositives a la paret que deixaran veure com era un hospital a l’edat mitjana. • Tipologia de la representació: Il·lustració. • Suport material: Presentació de diapositives.

“L’hospital medieval”

- L’Hospital i la casa de llebrosos A meitats segle XII ja hi havia a la vila una casa dedicada als malalts. En el testament de Ramon de Cervera, atorgat el 19 d’octubre de 1172, feia esment “ ...a Ospital de Espulga...” el qual era objecte d’una llegat de diners. A les darreries del segle XII, el capellà Martí era qui s’encarregava d’aquest “hospitalis infirmorum Spelunce”; caldria imaginar un petit hospital amb una simple cambra que devia estar dotat pels mateixos senyors de la vila dels qui Martí era el capellà. Probablement aquesta institució estava vinculada d’alguna manera al prevere, al qual conferiria algunes obligacions, al mateix temps que uns drets, relacionats amb les terres o els censos que responien de les despeses i que depenien senyorialment del castell. A mitjan segle XIII, a la vila hi havia una casa de llebrosos, segons es desprèn del testament de Pere de Montoliu atorgat el 1248 i en el qual llega “...Infirmis Leprosis eiusdem villa 5 florennos...”, i també de les disputes entre Huguet de Cervelló i els templers el 1258 sobre un hort que estava situat al costat de l’esmentada casa de llebrosos. Resta incerta la situació d’aquest casa de llebrosos i també de si es tractava del mateix hospital que es referia Ramon d Cervera en el seu testament. Es pot imaginar que ni un ni l’altre devien estar dins el nucli urbà per motius de salubritat pública. Hom opina que quan els hospitalers entraren en possessió de l’Espluga Jussana de seguida organitzaren una comanda en un nombre reduït de frares, probablement dos o tres i que instal⋅laren el seu convent al catell i es feren càrrec de l’hospital, possiblement junt amb el capellà.

- Sosteniment de l’Hospital Ja en el segle XIV, l’Hospital de pobres depenia de tres administradors sota la dependència del rector de la parròquia. Aquesta organització es degué mantenir durant el segle XV; tanmateix, però, vers el 1481, es constituí la Confraria dels Pobres de Jesucrist, fundada per Miquel Rovira i sustentada per una assignació que pagava el comú de la vila “... donat e pagats a mosen Pere Vinader com aservidor de la conferia dels pobres de Jeshu Crist .L. sous...”. El 1488, són lliurats 240 sous al procurador de l’Hospital, mossèn Jaume Guasch, “... per rahó d’aquelles miges pensions que lo servidor de la confraria dels pobres done per amor de Déu e són per quatre anys”. I el 1491 el comuner del municipi pagava sis lliures i quatre sous a mossèn Miquel Rovira que havia bestret per a l’Hospital, les quals li eren degudes com a servidor de la Confraria dels Pobres, i que les havia donat als procuradors de l’Hospital mossèn Joan Lluçà i Jaume Rosselló.




Pàgina 37 de 41

En conseqüència, sembla que el municipi en aquests anys lliurava uns 123 sous anuals per al manteniment de l’Hospital . Però el sosteniment de l’Hospital no només suposava per a la hisenda municipal l’ajut a la manutenció i cura dels malalts, sinó que també comprenia les obres de manteniment que l’edifici requeria.

En aquests moments, es constata que l’edifici de l’Hospital ja estava ubicat al costat del cementiri i davant l’església. El Llibre de Valies de 1485 confirma l’existència de corrals que limitaven amb l’Hospital i el cementiri. Tanmateix, resten paleses obres destinades a tancar l’edifici i les estances principals, potser com les darreres feines per deixar enllestit l’edifici. Es compra una bona quantitat de “grasa” per a l’Hospital, potser destinada als golfos de les portes i sis mitgeres i tres faneques de calç “...que serviren per la grasa del espital e portal”, és a dir, es posaven les portes a l’edifici. També es posava un pany, una clau i forrellat a la porta de la cambra de l’Hospital on s’hi guardava el blat. Potser eren els retocs finals de l’edifici, bastit en algun moment d’aquest segle. El municipi realitzava altres obres de beneficència com ara portar infants a l’hospital de Montblanc o al de l’Espluga, o retornar nens perduts a altres pobles veïns com a Vimbodí. També donava almoines a pelegrins pobres que passaven per la vila “... pagà a uns pelegrins pobres...iii. sous.”, “ ...pagà per una mitgera de forment que servi per a pobres vergonyans per almoina.... xvii. sous”.

- L’edifici

L’escut d’armes de la familia Ferrer a la dovella central de la porta principal i la data de 1528 a l’escut de la vila que hi ha a la façana, situen la construcció de l’edifici entre els anys 1481-1528, en la zona d’eixample de la vila, a tocar del cementiri. La planta baixa debia respondre molt a l’estructura que té actualment, amb un pati interior, sala de convalecencia, capella dedicada a sant Cosme i Damià, i dipòsit mortuori, mentre que la primera planta a la que s’accedia per una escala de pedra, disposava de dues grans estances, amb una finestra bilobulada a la façano nord. Era funció de l’hospital recollir i hostejar els pobres, tant malalts com sans. També hi havia una cambra per acollir els pelegrins que eren sacerdots, que no podia ser usada amb altres finalitats… Les diapositives seran facilitades pel Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí. Es preveu la reproducció de música medieval durant el passi de la presentació.




Pàgina 38 de 41

4. PROCEDIMENT D’ACCEPTACIÓ DE PROPOSTES

PROCEDIMENT 1- Documentació per a l’aprovació (form contract)

-Anàlisi -Resposta - NO -> observacions i nova presentació (form DF) - SI -> acceptació (form DF)

3 – Documentació proposta modificació substancial (form contract) -Anàlisi -Resposta (form df)




Pàgina 39 de 41

PROPOSTA PER A L’ACCEPTACIÓ L’empresa …………………………………………………… presenta a la Direcció Facultativa i al Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí a data de ………………………………….. els materials previs, relatius a la Ruta dels Templers i Hospitalers, següents: (especificació dels materials aportats) Així detallats la Direcció Facultativa i el Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí accepten la proposta i concenteixen la seva realització definitiva. Data: Sigantura de la Direcció Facultativa. Signatura del Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí. Signatura de l’empresa




Pàgina 40 de 41

ENTREGA PER A L’ACCEPTACIÓ L’empresa …………………………………………………… presenta a la Direcció Facultativa i al Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí a data de ………………………………….. els materials previs, relatius a la Ruta dels Templers i Hospitalers, següents: (especificació dels materials aportats) Així detallats la Direcció Facultativa i el Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí accepten la proposta i concenteixen la seva realització definitiva. Data: Sigantura de la Direcció Facultativa. Signatura del Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí. Signatura de l’empresa




Pàgina 41 de 41

FORMULARI DE PROPOSTA DE MODIFICACIÓ. L’empresa ……………………………………. proposa a la Direcció Facultativa i al Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí modificar : Pels motius que s’expressen a continuació: Quedan així expressats la Direcció Facultativa i el Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí accepten la proposta i concenteixen la modificació. Data: Sigantura de la Direcció Facultativa. Signatura del Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí. Signatura de l’empresa.

CRITERIS I PROCEDIMENT D’ACCEPTACIÓ DE LA RUTA DELS ...

Documents

Transcript of CRITERIS I PROCEDIMENT D’ACCEPTACIÓ DE LA RUTA DELS ...